INCLOU DVD
ELS TEUS RECURSOS DIGITALS A:
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2
www.ecasals.net/alumnes/llengua2eso
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2
M. Carb贸, P. Mart铆, P. Moreno, E. Navarro, M. Pin, A. Reina
LLENGUA CATALANA 2 coberta CAT CS4.indd 1
29/06/11 09:15
LITERATURA DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA
COMUNICACIÓ ORAL
[ESCOLTAR-PARLAR]
Veles e vents
1 Comunicació oral Escoltar: Reportatge. Parlar: Recitar una poesia-cançó. Literatura: lírica El gènere líric. La poesia: en vers o en prosa? La poesia narrativa: l’èpica i el romanç. La mètrica: el recompte sil·làbic, la rima i l’esquema mètric. Les estrofes. Les composicions. Les figures retòriques. Els temes de la poesia: la poesia del jo (l’amor, la mort i el pas del temps), la poesia més enllà del jo (la realitat social, la pàtria, la naturalesa). La cançó i la seva relació amb la poesia. Lletra i música: Cançons i figures literàries. Ruta literària: Els Jocs Florals. Literatura i música: El Mediterrani. Lectura d’una obra: Bestiari, Josep Carner. Autoavaluació Taller de lectura: Els bestiaris. Animals i literatura. Taller d’escriptura: Explica’m una cançó.
Competències a punt! Competència comunicativa Relació entre les lletres de les cançons i les figures literàries.
FITXA TÈCNICA: Aquelles cançons, Canal 33 (6-12-09). TIPOLOGIA ORAL: Text expositiu. SITUACIÓ COMUNICATIVA: Entrevista a Raimon per tractar d’una sola cançó, Veles e vents.
ACTIVITATS 1 El vídeo només reprodueix les respostes de l’entre-
vista, i no les preguntes. Quin recurs s’utilitza perquè l’espectador sàpiga qui és l’entrevistat? 2 Respon les preguntes.
a Qui va fer la portada de l’LP en què va aparèixer per primer cop Veles e vents? b LP són sigles de dues paraules angleses: quines? Què volen dir? c Quin és l’objectiu de Raimon amb el disc? Popularitzar les grans figures de la literatura catalana antiga. Musicar els grans poemes d’Ausiàs March. d Què pensa Tàpies de la iniciativa de Raimon de musicar un poema com Veles e vents? e De quin segle és el poema? De quin poeta? 3 Raimon afirma que aquesta cançó «funciona», quina
Competència social i ciutadana Valoració del paper que representa la celebració del certamen literari dels Jocs Florals. Competència artística i cultural Comprensió del valor del mar per als poetes i els compositors dels pobles del Mediterrani.
prova en dóna? 4 En el document trobaràs la lletra completa del
poema. Escull-ne una estrofa i reescriu-la en català actual. Compara-la amb la «traducció» que n’hagin fet altres companys. 5 Recita a l’aula l’estrofa que hagis escollit per a l’acti-
vitat 4: entrena’t molt per separar bé les paraules, no fallar en la fonètica ni en l’entonació, etc. [258]
LITERATURA
1. El gènere líric
[POESIA]
L’ofici d’autor
La lírica és el gènere literari en el qual el poeta expressa els seus sentiments i emocions amb un llenguatge més elaborat. El missatge és, doncs, subjectiu. Té com a característiques fonamentals: Preferència del vers respecte de la prosa Les composicions poètiques troben la seva forma d’expressió més propícia en el vers. Tot i així, de vegades trobem composicions en prosa que s’han de considerar com a obres líriques. Ho veurem més endavant quan parlem de la prosa poètica. Actitud de l’autor: subjectivitat El text líric és subjectiu perquè l’autor hi expressa els propis sentiments i emocions, sovint a través de l’ús de la primera persona. Llengua expressiva El text líric és ple de figures retòriques i d’imatges suggerents. Es busca, per sobre de tot, la bellesa en l’ús de la paraula (funció estètica del llenguatge). Tema El poeta expressa sentiments i emocions propis, fruit de les seves experiències íntimes. D’aquesta manera el poema comunica al lector el món propi i personal del poeta.
ACTIVITATS 1 Llegeix aquest poema i fes les activitats que et proposem a continuació.
a El poeta expressa un desig personal, fa una petició. Què demana? A qui creus que ho demana? b Al final de cada estrofa, però, expressa el desig contrari (No. No / I me n’alegro.). Et sembla habitual tenir contradiccions? Tu en tens? Explica amb les teves paraules quina és la contradicció del poeta i per què la deu sentir. c El títol mateix revela el tema del poema: el temps. Quina visió del temps té el poeta? Què «li» ha fet, el temps?
Cada cop que te’n vas em quedo clavat, amb un pam de nas. Cada petó que em fas són flors de taronja del mes de març. Cada cop que te’n vas naufrago dins del teu mar. Cada cop que te’n vas, que trobis allò que has anat a buscar. Cada cop que ens llevem plegats caic dins dels teus ulls i no en sé tornar. Aquest fragment és part de la lletra de la cancó Cada cop que te’n vas, del grup Whiskyn’s. Un escriptor, un compositor, un pintor… són autors que tenen alguna cosa a dir i que escullen codis diferents per comunicar-se: la música, la pintura, la literatura… Per saber més sobre l’ofici de poeta, visita aquesta web. En aquesta altra web podràs escoltar diversos poetes recitant els seus propis poemes.
Temps Torna’m, ah, torna’m als anys de la noiesa, amb els amics a la riera, amb els passeigs i les pistes de tenis i el ping-pong. No. No. Torna’m a la furiosa passió que de mi va fer un altre. Ja no seré mai més el noi que feia jocs. I me n’alegro. Joan Vinyoli
[259]
1
LITERATURA
això és bàsic! La prosa poètica té característiques tant del gènere líric com de les obres escrites en prosa: • Comparteix amb el gènere líric l’ús d’un llenguatge suggerent ple de recursos literaris (metàfores, al·literacions, etc.). • A més, té com a objectiu explicar emocions i sentiments. En aquest sentit, es diferencia d’altres obres en prosa, en les quals l’objectiu és narrar una història. • Però no utilitza la rima i el vers per expressar-se, sinó la prosa, pròpia del gènere narratiu.
[POESIA]
2. La lírica, en vers o en prosa? Normalment, la lírica s’escriu en vers. Un vers és cadascuna de les línies de la composició, amb un ritme i una rima concrets, i té la longitud que l’autor determini. També es pot donar el cas que cada vers tingui una mida diferent dins de la mateixa composició. vers
El nàufrag La mare: Deixeu la porta oberta; aquesta nit vindrà. Poseu més llenya al foc, llesqueu, llesqueu més pa. (Les germanes, movent el cap, es miren i miren.) […] El mar: Tot, tot és endebades. Res no el despertarà: anirà vestit d’algues tota l’eternitat.
estrofa
Agustí Bartra
això és bàsic! Recorda: una estrofa és un conjunt de versos que segueixen una rima regular.
Però també es consideren lírics alguns textos escrits en prosa, perquè expressen sentiments mitjançant un llenguatge ple de figures retòriques que creen un efecte rítmic. Aquesta mena de prosa es diu prosa poètica i és molt freqüent trobar-la enmig d’obres pròpies del gènere narratiu, com són els contes o les novel·les.
ACTIVITATS 2 Llegeix aquest text en prosa poètica, i fes les activitats.
Havia quedat una finestra oberta. L’aire féu aletejar per un moment els papers sobre la taula, coberta ara d’ombres blaves en el silenci d’un moment deshabitat. La casa era humida, el foc s’havia apagat i els vidres duien encara senyals de pluges anteriors. Ara la tarda s’aquietava i un dit de sol resseguia amb feblesa i desgana objectes diversos als prestatges, a la taula, a terra, en una ullada imperceptible. Ella no hi era. Havia sortit i no sabien quan tornaria. No hi havia conversa, ni murmuris de veus, ni tan sols l’advertiment ja vinc, ara torno, espera’m, o m’he deixat el cistell, tanca la porta. Algun ocell passà prop de la finestra i no trobà ningú que l’escoltés. Les branques dels oms vibraven amb tremolins foscos, però no foren observades. Sobre la butaca, l’entapissat blau i salmó esperà llargament un cos per envoltar-lo; esperà l’escalf d’una pell tèbia i d’un vestit de llana, perquè la primavera brostava per tot arreu amb una exuberància molla, àcida i fresca, que feia esborronar lleugerament els cossos. Encara sortia fum de les xemeneies, i s’amansia recollit entre els arbres com la llana perduda entre els arços: blanca i càlida d’ovelles temoroses. Olga Xirinacs, Al meu cap una llosa.
[260]
a En quin moment del dia se situa el text? Indica quines paraules del text t’ajuden a saber-ho. b En el text es parla d’una dona que ha marxat. Quines emocions produeix la seva absència? Assenyala els fragments del text que contribueixen a crear aquesta impressió.
1
LITERATURA
3. La poesia narrativa: l’èpica i el romanç Els poemes narratius expliquen uns fets, que ocorren a uns personatges.
[POESIA]
Canigó, de Jacint Verdaguer
La poesia èpica és un gènere poètic que explica les aventures d’un heroi que persegueix recuperar l’honor perdut. Aquest tipus de poesia, que cantaven els joglars de plaça en plaça pels pobles i les viles, pren forma en les anomenades cançons de gesta. La poesia èpica s’ha conreat en diverses cultures i des de temps molt llunyans. N’és un exemple l’Odissea d’Homer, que narra la tornada de l’heroi Ulisses a casa seva, Ítaca, després de la guerra de Troia, i els múltiples perills a què s’ha d’enfrontar. Durant l’Edat Mitjana la poesia èpica va tenir molt d’èxit, i en trobem mostres en castellà (Cantar de Mio Cid), en alemany (Cançó dels Nibelungs) o en francès (Cançó de Roland). En català també trobem poemes d’inspiració èpica, com el Canigó, de Jacint Verdaguer. A partir de la cançó de gesta evoluciona el romanç, un tipus de composició poètica amb versos d’art menor (normalment heptasíl·labs) i rima assonant en els parells. Els romanços també són poemes de tipus narratiu, tot i que no sempre giren al voltant de temes bel·licosos.
Explica les gestes militars de Gentil, un cavaller cristià que és seduït per la fada Flordeneu a la muntanya del Canigó. És una explicació del naixement llegendari de Catalunya.
ACTIVITATS 3 Llegeix aquest romanç de Jacint Verdaguer i fes les activitats.
Per què canten les mares? En lo piset més humil del carreró de la Cera canta una mare gentil, com aucell en primavera.
−Per què, esposa del meu cor, per què tan alegre cantes, quan jo conto amb greu tristor mes penes, ai!, que són tantes?
Canta una hermosa cançó, la de l’Infant i la Dida, tot abraçant l’infantó que les llàgrimes oblida.
De tant com a casa he vist, joies, mobles i moneda, sols la creu de Jesucrist, tan sols la creu nos ne queda.
Son espòs està ferit ajagut en una estora; ahir vengueren lo llit per traure la fam a fora.
Mai més podré treballar, sempre creix ma malaltia, jo me’n vaig cap al fossar, i ai!, hi vaig amb companyia.
De flassades i llençols, fa deu dies que no en tenen; un los ne resta tan sols que empenyaran si no venen.
I nostre fill, ¿què farà, tot solet, sens pare i mare? Per ell un arbre hi haurà que amb la seva ombra l’empare? I tu cantes? Valga’m Déu! Vols que ma pena s’ignore? Per què cantes, amor meu? −Perquè el nostre fill no plore.
Per menjar no tenen res, per cremar ni un brot de llenya; com no s’ha d’encendre més, lo fogó també s’empenya. L’infantó no té bressol, la mare no té cadira, mes canta com rossinyol, però son marit sospira.
a Explica quina és la situació econòmica de la família. b De què es queixa el pare? c Per què canta la mare? d Resumeix el contingut del poema en cinc línies. e Creus que aquest poema és de tipus narratiu? Justifica la resposta.
Jacint Verdaguer
En Thomas mig adormit xuclant-se el dit (1893), Mary Cassat. [261]
1
LITERATURA
4. La mètrica
Tipus de vers segons el nombre de síl·labes
4.1 El recompte sil·làbic
Un cop hem comptat les síl·labes d’un vers, podem classificar-lo seguint aquest esquema:
El nombre de síl·labes que tenen els versos d’un poema és important perquè determina el ritme de la composició. Per fer el recompte sil·làbic es compten les síl·labes fins a l’última vocal tònica. A-quest-ca-mí-tan-fi, tan-fi, 1
2
3
4
5
6
7
8
qui-sap-on-me-na? 1 2 3 4 (Josep Carner) En el còmput de síl·labes influeixen els fenòmens de contacte vocàlic i les pauses.
Fenòmens de contacte vocàlic entre mots SINALEFA: L’última vocal d’un mot forma un diftong amb la primera vocal de la paraula següent. (
i em tor-ben, em fa-ti-guen, com en un te-di lent 1
2
3
4
[POESIA]
5 6
7
8
9 10
11 12 13
art menor (8 o menys síl·labes) tetrasíl·lab
4 síl·labes
pentasíl·lab
5 síl·labes
hexasíl·lab
6 síl·labes
heptasíl·lab
7 síl·labes
octosíl·lab
8 síl·labes
art major (més de 8 síl·labes) enneasíl·lab
9 síl·labes
decasíl·lab
10 síl·labes
hendecasíl·lab
11 síl·labes
alexandrí o dodecasíl·lab (sense cesura)
12 síl·labes
HIAT: Dues vocals de mots diferents es compten en síl·labes separades perquè així ho vol el poeta. Qui és a-quell qui en a-mor con-tem-ple 1 2 3
4
5 6
7
8
9
10
ACTIVITATS
11
ELISIÓ: Se suprimeix una vocal neutra (a, e) quan es troba amb una altra vocal a o e, sigui neutra o no.
4 Mesura els versos d’aquest poema i digues de quin
tipus són. Assenyala-hi les sinalefes, elisions i hiats que hi trobis.
(
m’he gi-rat de ca-r(a) al mar 1 2 3
4
5
6
7
La cesura Pausa que divideix el vers en dos hemistiquis. A efectes del recompte sil·làbic, cada hemistiqui funciona com un vers independent, de manera que s’ha de comptar fins a l’última síl·laba tònica de cada un. (
Fe-roç-ment ens a-mà-vem // des del ma-tí a la nit 1
2
3
4
5
6
//
1
2
3
4
5 6
! Si tots els versos d’un poema tenen el mateix nombre de síl·labes, parlem d’isosil·labisme; si tenen mides diferents, parlem d’anisosil·labisme.
[262]
Entre el diàleg dels pins i la mar el teu silenci acompanya el paisatge. Si aquesta trena que et vola a l’atzar té la color més gentil de la platja, el gessamí que ara portes al pit posa un perfum en la tarda daurada, i es fa sensible en aquella alenada la lleu aroma del teu esperit. Marià Manent
5 Aquests versos tenen cesura. Marca-la. Quantes
síl·labes té cada hemistiqui? Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa, vos que caceu libèl·lules en la presó del rim, prenent-les per les ales amb tanta subtilesa que no se perd ni un àtom del matisat polsim. Joan Alcover
1
LITERATURA
4.2 La rima
[POESIA]
això és bàsic!
És la repetició de sons (no de lletres) al final d’un vers a partir de l’última vocal tònica. Per saber quins sons es repeteixen, cal identificar la darrera vocal tònica de l’última paraula de cada vers. Boira que el cim vas fregant volandera, A Flaire que passes amb l’ala del vent, B Aigua de neu que entre molsa i falguera A Dius ta cançó per rocosa pendent. B Maria-Antònia Salvà
Tots els cavallers s’aixequen, − mes els raca l’envestida. a «Vergonya, barons, vergonya!», − clama el rei en santa ira; a i com fera celestial − entra al combat i els hi atia. a
Recorda que perquè hi hagi rima han de coincidir els sons, no necessàriament les grafies. Així, les paraules lleuger i té, per exemple, rimen, perquè sonen igual, tot i que no s’escriuen de la mateixa manera.
Joan Maragall
S’indica amb un lletra minúscula si el vers és d’art menor, i majúscula si és d’art major. La rima pot ser consonant o assonant, masculina o femenina: RIMA CONSONANT
RIMA ASSONANT
ACTIVITATS
Es repeteixen les vocals i les consonants des de l’última vocal tònica del vers.
Coincideixen només les vocals des de l’última vocal tònica del vers.
6 Llegeix aquest poema i fes-ne
RIMA MASCULINA
RIMA FEMENINA
El vers acaba en paraula aguda.
El vers acaba en paraula plana o esdrúixola.
Així, en el poema de Maria-Antònia Salvà, la rima és consonant, femenina en els versos senars i masculina en els parells. En canvi, en el poema de Maragall, la rima és assonant. NO totes les composicions poètiques presenten rima en tots els versos. Quan un vers no rima, s’indica amb una ratlla, com en el poema de Joan Maragall.
l’esquema mètric. Cançó Si jo et tingués vespre i matí sempre en ma dansa, si jo et sabés lligat a mi sense mudança, ¿fóra l’amor com ara és, tan dolça i fina? Sense l’angúnia d’un després que l’enverina, l’hora que fuig, tot i el renou, seria fada, tal com la menja que no es cou especiada. Clementina Arderiu
4.3 L’esquema mètric 7 Indica si la rima d’aquests versos
Quan jo era minyonet no sortia sol de casa, no portava culcosits i no feia cap campana.
7− 7a 7− 7a
nombre de síl·labes rima
Miquel Desclot
L’esquema mètric d’un poema ens dóna informació sobre: • la mesura dels versos → heptasíl·labs • la distribució de la rima als versos → −a−a Es compon, doncs, d’un número i una lletra. El número indica el nombre de síl·labes que té el vers, i la lletra n’indica la rima: la coincidència de lletres significa que dos o més versos tenen la mateixa rima.
és consonant, assonant, femenina o masculina.
Dits Lleugera, s’iniciava la pluja d’una nit. Lleugers, es confiaven els teus dits entre els meus dits. Un instant menut d’adéu. Oh, només per dos dies. Em somreies a través del llagrimeig que plovia damunt el teu abric de cuir. Gabriel Ferrater
[263]
1
LITERATURA
[POESIA]
4.4 Les estrofes Un poema pot estar constituït per una estrofa o per més d’una. Segons el nombre de versos, hi ha els següents tipus d’estofes.
Nombre de versos
2
Tipus d’estrofa
apariat o rodolí
Síl·labes per vers
art major o art menor
Rima
consonant o assonant
Altres aspectes Es presenta en tirallongues il·limitades.
Exemple Tothom n’ha sentides dir d’aquest gran senyor Gaudí que cada hora −no s’hi val!− fa una cosa genial.
7a 7a 7b 7b
Josep Carner
3
tercet
art major o art menor
Ai, la negra barca 5a que per mi vigila 5− des de la nit alta! 5a
consonant
Salvador Espriu
4
5
6
quartet
quintet
sextet
art major
art major
art major
consonant
consonant
consonant
Si els versos són d’art menor, llavors s’anomena quarteta. Si els versos són d’art menor, llavors s’anomena quinteta.
Si els versos són d’art menor, llavors s’anomena sexteta.
Que jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagué una vaca cega: jo sóc la vaca de la mala llet!
10A 10B 10A 10B
Pere Quart
Com dos gegants d’una legió sagrada sols encara hi ha drets dos campanars: són los monjos darrers de l’encontrada que ans de partir, per última vegada, contemplen l’enderroc de sos campanars.
10A 10B 10A 10A 10A
Jacint Verdaguer
Ab son germá, lo comte de Cerdanya, com áliga que á l’áliga acompanya devalla Tallaferro de Canigó un matí; ve ab son fill de caçar en la boscuria, quant al sentirhi mística canturia se n’entra al hermitatge devot de Sant Martí.
10A 10A 13B 10C 10C 13B
Jacint Verdaguer
8
octava
versos de 7 a 10 síl·labes
Vora el barranc dels Algadins hi ha uns tarongers de tan dolç flaire que per a omplir d’aroma l’aire, no té lo món millors jardins. Allí hi ha un mas, i el mas té dins volguts records de ma infantesa; per ells jo tinc l’ànima presa vora el barranc dels Algadins.
consonant
8a 8b 8b 8a 8a 8c 8c 8a
Teodor Llorente
10
dècima
generalment d’art menor
consonant
La rima es presenta en dos grups de cinc versos.
Lentes alzines, maternals figueres, pollancres cristal·lins, dring de font viva, esclarissades ombres de l’oliva, armat esvalot mut de romegueres, el pomerar pintat, fresques pereres, arrodonida eufòrbia, pleta freda, amb flors l’albó com d’engruixada seda, roques llises, capblaus, esparregueres, pedra amb un liquen, groc com la moneda del temps que calla entre les caderneres. Blai Bonet
[264]
10A 10B 10B 10A 10A 10C 10C 10A 10C 10A
1
LITERATURA
[POESIA]
4.5 Les composicions Són combinacions concretes de versos o d’estrofes. Treballarem dues composicions de les que han estat més utilitzades pels poetes en diferents moments històrics: el romanç i el sonet. I una altra, el haiku, que no és pròpia de la nostra literatura però que darrerament ha estat molt conreada pels poetes catalans. És d’origen japonès i també molt antiga. tipus de composició
descripció
romanç
Nombre indeterminat de versos de 7 síl·labes, amb rima assonant en els parells i lliure en els senars.
sonet
Catorze versos distribuïts en dos quartets i dos tercets, amb estructura de rima variable. El primer quartet presenta el tema; el segon quartet i el primer tercet el desenvolupen, i l’últim tercet conté la conclusió.
haiku
Una sola estrofa de tres versos breus que sumen disset síl·labes en total (comptant també les àtones finals). Sol tenir com a tema la natura.
El haiku acostuma a expressar el que es percep pels sentits en contemplar la natura, la realitat.
ACTIVITATS 8 Quin nom rep aquest tipus d’estrofa? Inventa-te’n dues
més, per als mesos de gener i febrer. Al mes de juny, les vacances al puny.
Quan arriba el juliol, de l’oliva es planta el pinyol.
9 Quin nom rep l’estrofa que conforma aquest poema?
Analitza’n la mètrica (tingues present que té cesura). Si cal que encara et vegi, lloc meu i fe primera, que sigui un dia de tardor i a seny d’estels, i el llaurador, fet ombra, hagi deixat enrere la plana ben escrita de versos paral·lels. I en l’agombol del vespre, que alguna veu molt pura desgrani la tonada que el meu bressol oí abans que sense termes i sense afegidura no negui mes parpelles la nit d’on vaig eixir. Josep Carner
a En el moment que escriu aquesta poesia, Carner és vell, viu exiliat des de fa molts anys i desitja de tot cor tornar a veure Catalunya abans de morir. Copia les paraules amb què... • parla del retorn a Catalunya • parla de la mort propera
b Busca al diccionari l’expressió a seny de i després torna a escriure el segon vers substituint l’expressió pel significat del diccionari. Clicant sobre l’icona, tindràs accés al diccionari de l’IEC. c El vers la plana ben escrita de versos paral·lels conté una metàfora. Tenint en compte que es parla d’un llaurador, a què creus que es refereix? Consulta la pàgina 267 per veure què és una metàfora. 10 Llegeix l’Auca del pessebre que trobaràs en aquest en-
llaç i indica si la rima de cada rodolí és consonant o assonant. 11 Indica el nom de les estrofes que componen aquest
poema i analitza’n la rima. Si ve la mort, amb peu coix, d’os romput, m’ha de trobar assegut en el llit. Em llevaré molt prest i sense ajut; me n’entraré foscament en la nit. Lleuger, a bord d’un incògnit taüt, rescataré la plenitud –l’oblit. Mai no es sabrà qui sóc, qui m’ha parit; mai no es sabrà de quin lloc he vingut. Vicent Andrés Estellés
[265]
1
LITERATURA
[POESIA]
ACTIVITATS 12 Llegeix aquest poema i digues de quin tipus de compo-
sició es tracta. Recorda que, per esbrinar-ho, hauràs de determinar-ne primer l’esquema mètric (nombre de síl·labes de cada vers, rima). Un sonet de diumenge em porta el vent quan el dia es comença a desvetllar: quatre colors al vidre, el pa calent i un concert matinal per escoltar. De la finestra oberta arriba el sol i l’olor de l’alfàbrega florida; blanca la llum que es vessa en el llençol i un vol de corbs sobre la vall dormida. Del romànic llunyà sonen campanes i en l’aire nou, a penes lleus, plomoses, brillen com ales d’àngel les vilanes: àngels o bruixes són, errants i blanes, amb les volves dels àlbers, lleus, sedoses, neu de l’estiu que arrela a les solanes.
Quan s’havia de morir, s’enamorat hi era a prop. Li va regalar una flor, que just era un serafí. Quan la duien a enterrar, quatre joves la portaven; tots quatre la festejaven. Era cosa de plorar. A l’endemà, de matí, va sortir de casa seua i només va poder dir: «Na Roseta ja no és meua».
Olga Xirinacs
13 Llegeix aquest romanç popular mallorquí i indica qui-
nes de les característiques estudiades compleix i quines no. Després resumeix-ne l’argument.
.
[266]
Romanç de na Roseta Per Cotaina vaig passar: figueral a cada banda; hi havia pomes en randa i vi blanc per refrescar. De Cotaina vaig partir amb una fosca resolta; pes camí me varen dir: «Bartomeu, na Rosa és morta». No sé si ho feien a posta, o per dàrem més tristor... Uns me deien que era morta; altres, que estava millor. A ca seua vaig anar demanant na Rosa nostra; això va ser per resposta: «Na Roseta morirà». Mentre pujava s’escala, la pujava jo tot sol, ella es tapava la cara amb sa colga d’es llençol. «Roseta, vos faig por, que sa cara vos tapau?» −«Bartomeu, tens sa clau que travessa lo meu cor». Sa mare li diu plorant: −«Roseta, que estàs millor?» Ella diu: «Mumare, no, que es meu mal ja va augmentant».
14 Després de llegir els exemples de haiku que et donem
a continuació, escriu-ne un tu. A dalt del turó en el silenci ardent canta la cigala. Matsuo Basho (versió de Jordi Coca)
Sota la llum d’argent, en les branques, el vent, canta el teu nom. Rosa Leveroni
1
LITERATURA
[POESIA]
5. Les figures retòriques Són recursos que utilitza la llengua per provocar emocions en el lector, i per dotar el text de ritme i de bellesa. També podem trobar figures retòriques en escrits en prosa. Metàfora Se substitueix un element per un altre amb el qual manté algun tipus de relació de semblança. Pot ser pura o impura: • Metàfora pura: només apareix un dels dos elements de la metàfora. • Metàfora impura: apareixen els dos elements de la metàfora.
Pura: Quan l’astre rei cap a ponent declina J. Verdaguer
Impura: La nau millor per anar lluny sempre serà un bon llibre. Emily Dickinson
Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca.
Comparació o símil S’estableixen les semblances entre dues realitats.
B. Rosselló-Porcel
Sinestèsia Se citen sensacions captades per sentits diferents (vista, tacte...).
Escoltaràs uns dits sobre la pell.
Hipèrbole Exageració.
Més enllà de tenir-te no hi ha res.
V. Salvador
M. Martí i Pol
Diners, de tort fan veritat, e de jutge fan advocat.
Antítesi S’uneixen dues idees contràries.
Anselm Turmeda
Personificació S’atribueixen qualitats humanes a un objecte o animal.
M’agrada escoltar les coses com canten.
Al·literació Es repeteixen sons en un mateix vers.
Amo l’aroma d’aquest brot de menta
Onomatopeia S’imiten sons produïts per animals, objectes, etc.
tots els migdies zumzeig de mosques
R. M. Rilke
J. Salvat-Papasseit
Josep M. de Sagarra
Paral·lelisme Es repeteix una mateixa estructura sintàctica en dos o més versos.
en els arbres que creixen on no hi havia arbres, en les noies que estimen per primer cop, en tot allò que comença M. Martí i Pol
pels aires s’alçarà; pels cors penetrarà
Anàfora Es repeteixen paraules a l’inici de dos o més versos.
Joan Maragall
Hipèrbaton S’altera l’ordre sintàctic habitual dels elements d’un vers.
Perquè has vingut han florit els lilàs J. Salvat-Papasseit
ACTIVITATS 15 Llegeix els versos i assenyala-hi les figures retòriques.
N’hi pot haver més d’una en cada vers. a El vell tic-tac dels rellotges amaga. (J. Pàmies) b Estreny-me fort, que els teus braços són febles. (J. Palau i Fabre)
d i tens per al reumàtic cent consells i et queixes tot sovint de la planeta i t’eixugues la ploma amb els cabells. (J. Carner) e Amor meu, la vida fuig amor meu, la vida passa. (Tomàs Garcés) f Orfe de llum, sota el sol que crema. (J. Maragall)
c Pàtria, guarda’ns: –la terra no sabrà mai mentir. (Màrius Torres )
16 Escolta les cançons i identifica-hi les figures retòriques. [267]
1
LITERATURA Els Jocs Florals
Rep aquest nom un concurs de poesia en què s’escullen els millors poetes i reben com a premi un ram de flors. Tenen l’origen a Tolosa, al Llenguadoc, on es va convocar el primer certamen l’any 1323. L’any 1393 la ciutat de Barcelona va instaurar els seus propis Jocs Florals, on es presentaven sobretot poesies amoroses de tipus trobadoresc. Després d’una llarga interrupció, al segle XIX es van reprendre i van tenir molta importància per al llançament de la literatura catalana, amb la participació d’autors com Verdaguer, Guimerà, Costa i Llobera o Maragall.
[POESIA]
6. Els temes de la poesia 6.1 La poesia del jo L’amor: alegria i dolor És un dels temes centrals de la poesia lírica. Al llarg de la història de la literatura, l’amor no ha rebut sempre el mateix tractament. Això es deu, d’una banda, a la complexitat del sentiment amorós, tan arrelat al fons de l’ànima humana i, d’una altra, als canvis socials que l’han afectat (com, per exemple, l’evolució del paper de la dona en la societat). L’amor pot ser viscut pel poeta amb alegria i joia, si és correspost, o amb dolor i angoixa, si és objecte de rebuig. Així mateix, la passió que l’acompanya pot ser causa de delit i plaer o pot ser una font de desil·lusió i de frustració. Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest, el treball setmanal i el descans de diumenge, migdia i mitjanit, paraules i cançons. Jo em creia que l’amor podia durar per sempre: anava errat. W. H. Auden
Jo porto dintre meu per fer-me companyia la solitud només. La solitud immensa de l’estimar infinit que voldria ésser terra, aire i sol, mar i estrella, perquè fossis més meu, perquè jo fos més teva. Rosa Leveroni
A la vora del mar (1898), Raphael Schuster-Woldan. Gravat dels Jocs Florals de 1859.
El patiment de l’amor cortès En els segles XII i XIII apareix a les corts feudals de Provença (sud-est de l’actual França) un tipus de poesia culta escrita en llengua provençal (o occità). Els autors d’aquesta poesia són trobadors, seglars cultes, nobles o fins i tot reis, que per diversió escriuen versos i componen la música dels seus poemes. Les composicions dels trobadors tenien una concepció de l’amor peculiar: l’amor cortès. Es tracta d’un amor entès com un servei que el cavaller (vassall) presta a una dama (senyora). La dama, que pertany a una classe superior (i estimar-la és una gosadia) es mostra inicialment esquiva i desdenyosa, i l’enamorat experimenta un profund patiment. A més, l’amor cortès és clandestí (ja que la dama ha d’estar casada) i discret, unit al risc, per temor a ser descobert pel marit. Escolta la versió que canta Joan Manuel Serrat del poema d’Ausiàs March No hi ha bens, no hi ha fortuna. [268]
Jordi de Sant Jordi o Cerverí de Girona, entre d’altres, són trobadors de l’àmbit de la literatura catalana. Però fou Ausiàs March qui va escriure, ja en català, alguns dels poemes més bells de l’amor cortès.
1
LITERATURA
[POESIA]
La mort És un dels grans temes de la lírica, que també ha evolucionat al llarg del temps. Durant l’Edat Mitjana inspirava sobretot temor, i l’home hi oposava resistència inútilment, ja que en una època que invitava a gaudir dels plaers de la vida (aprofita les coses bones mentre durin) la mort es percebia com una enemiga. Aquest sentiment evoluciona al llarg de la història de la literatura, de manera que la mort esdevé una experiència que s’accepta com a part de la vida mateixa. Miquel Martí i Pol ha estat un dels autors que ha aconseguit apropar l’experiència de la mort i de l’enyor a través de la poesia a un públic més ampli. D’altra banda, la seva trajectòria, marcada per una malaltia degenerativa que l’havia de portar a la mort, el va dur a sentir i expressar un profund desig de viure.
El pas del temps
A l’Edat Mitjana, la mort es representava amb la imatge macabra d’un esquelet, sovint ballant entre els vius. El significat de ballar entre les persones és recordar-los la fragilitat de la vida i la possibilitat d’una mort sobtada. Que la mort balli també amb bisbes i nobles es relaciona amb la idea que té el poder d’igualar tots els éssers humans independentment de la seva condició econòmica i social: arriba a tothom.
El temps passa ràpid i l’home experimenta una sensació de nostàlgia i tristesa per la brevetat de la vida. És un altre dels grans temes de la literatura.
ACTIVITATS 16 Llegeix aquests poemes i fes les activitats.
A
B
Mester d’amor Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d’amar no comporta mesura. Deixa’t besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l’amor perdura. No besis, no, com l’esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada. Deixa’t besar -sacrifici ferventcom més roent més fidel la besada. ¿Què hauries fet si mories abans sense altre fruit que l’oreig en ta galta? Deixa’t besar, i en el pit, a les mans, amant o amada -la copa ben alta. Quan besis, beu, curi el veire el temor: besa en el coll, la més bella contrada. Deixa’t besar i si et quedava enyor besa de nou, que la vida és comptada.
Si parlo de la mort Si parlo de la mort és perquè em moro i al capdavall més val parlar de coses que hom coneix intensament. La meva mort, per exemple, la tinc ben sabuda, fa molt de temps que convivim i encara conviurem molt de temps, fins que es resolgui d’un cop per sempre el plet que mai no aporta, malgrat els aldarulls, sengles sorpreses. Llavors serà el moment de l’elegia (en català, si us plau, i en decasíl·labs) que jo, bo i mort, escoltaré amb respecte. Mentrestant parlo de la mort, tal volta perquè és allò que tinc més viu i pròxim, per no caure en subtils pedanteries que, fet i fet, no porten a cap banda. Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro. No es pot pas demanar més honradesa. Miquel Martí i Pol
Joan Salvat-Papasseit
Text A a El tema del poema és l’amor. Què aconsella el poeta? b Fes l’esquema mètric del poema i indica de quin tipus de composició es tracta. c Busca al poema els següents recursos retòrics: comparació, metàfora, al·literació i hipèrbaton.
Text B d Explica el significat de l’expressió «fa molt de temps que convivim». e Busca en un diccionari o a intenet què és una elegia i escriu-ne la definició. f Quina actitud diries que té el poeta davant la mort? [269]
1
LITERATURA El desvetllament de la identitat nacional
A Catalunya el despertar del sentiment nacional, que es va donar arreu d’Europa al segle XIX, va tenir la seva manifestació més visible en la presa de consciència del valor de la llengua catalana i la voluntat de construir una literatura sòlida en aquesta llengua, que en aquell moment no existia. Aquest moviment de recuperació de la llengua i la literatura catalanes rep el nom de Renaixença.
[POESIA]
6.2 La poesia més enllà del jo La realitat social Amb més o menys intensitat, en determinats moments històrics els poetes han parlat, expressat i transmès el dolor dels que més pateixen a causa de les injustícies provocades per un sistema econòmic on no tothom té cabuda o per fets històrics que produeixen patiment en certs grups socials. En el primer poema de l’activitat 17, per exemple, Vicent Andrés Estellés explica el terrible patiment dels anys posteriors a la Guerra Civil espanyola.
La pàtria El tema del sentiment envers la pròpia terra ha estat molt tractat des del gènere poè-tic, sobre tot a partir de l’eclosió dels nacionalismes durant el segle XIX. A casa nostra, en funció dels fets històrics que s’han succeït, aquest sentiment ha trobat diferents vies d’expressió durant els segles XIX i XX, i és un tema d’actualitat avui dia.
Víctor Balaguer va ser el principal promotor del moviment catalanista al segle XIX.
El segon poema de l’activitat 17, tracta de la pàtria: Salvador Espriu, que va passar els anys de la Guerra Civil i la postguerra refugiat en un dolorós «exili interior», fa una crida en favor de la llibertat i de la tolerància contra el poder opressor de la dictadura que esclafa la seva llengua i el seu poble, ho demana a Sepharad.
ACTIVITATS 17 Llegeix aquests poemes i fes les activitats.
A
B
Els anys de la postguerra foren uns anys amargs, com no ho foren abans els tres anys de la guerra, per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres, per als mateixos hòmens que varen fer la guerra. La postguerra era sorda, era amarga i feroç. No demanava còleres, demanava cauteles, i demanava pa, medicines, amor. Anys de cauteles, de preocupacions i tactes, de pactes clandestins, conformitats cruels. Ens digueren, un dia: la guerra s’ha acabat. I botàrem els marges i arrencàrem les canyes i ballàrem alegres damunt tota la vida. Acabada la guerra, fou allò la postguerra. S’apagaren els riures estellats en els llavis. I sobre els ulls caigueren teranyines de dol. Vicent Andrés Estellés
Poema A a Amb quins adjectius es caracteritza la postguerra? b Assenyala al poema els recursos següents: antítesi, anàfora, paral·lelisme. c Com va ser la postguerra segons el poeta? d Explica el significat de l’últim vers. [270]
A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l’aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps. Que Sepharad visqui eternament en l’ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat. Salvador Espriu
Poema B e A qui es dirigeix Espriu? Busca en una enciclopèdia o a internet el significat del mot «Sepharad» i el que representa per a Espriu. f Quin desig transmet el poeta? g Què vol dir amb l’expressió «els ponts del diàleg»?
1
LITERATURA
[POESIA]
La cançó i la seva relació amb la poesia
La natura Des de l’antiga Grècia i Roma, es descriu la natura com un lloc ideal i idíl·lic per a l’encontre amorós i per recuperar la serenitat després del patiment que ocasiona un amor no correspost: llum, arbres, un rierol, la brisa, la remor de les fulles... són elements que caracteritzen aquest lloc plàcid. Al segle XIX, els poetes romàntics van canviar aquesta manera d’entendre el paisatge per una altra que el convertia en el reflex de la seva ànima desesperada. El paisatge abans harmònic ara es torna salvatge, ple de perills: obscuritat, tempestes, boscos misteriosos, éssers fantasmals i desconeguts, ruïnes... En altres ocasions, els romàntics evoquen el paisatge per transmetre l’amor a la terra, a la pàtria. A partir del segle XX irromp en la poesia un paisatge nou: la ciutat. Lligada a la ciutat, apareix l’expressió de diferents emocions sovint oposades: fascinació, angoixa, soledat..., provocades pels nous modes de vida i els avenços tècnics.
ACTIVITATS 18 Llegeix aquest poema i fes les activitats.
Deixaré la ciutat que em distreu de l’amor, la meva barca, el Port i el voltàmetre encès que porto a la butxaca, l’autòmnibus brunzent i el més bonic ocell, que és l’avió i temptaré la noia que ara arriba i ja em priva, li diré com la copa melangiosa és del vi −i el meu braç del seu coll− i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo, i em faré el rostre pàl·lid com si fos un minyó i diré maliciós: −com un pinyó és la boca que em captiva. Joan Salvat-Papasseit
La poesia lírica té l’origen a l’antiga Grècia i neix per ser cantada o recitada amb l’acompanyament d’un instrument, normalment la lira (d’on prové l’apel·latiu de lírica). Poesia i música estan, doncs, estretament relacionades, tenen un vincle comú: l’expressió de sentiments i emocions, i un llenguatge que té en compte el ritme. A la dècada 1951-1960 neix el que es coneix amb el nom de la Nova Cançó, un moviment que en plena dictadura espanyola impulsà una cançó catalana que reivindicava l’ús normal de la llengua alhora que denunciava les injustícies del règim. Un grup integrat per Jaume Armengol, Lluís Serrahima i Miquel Porter van abanderar el moviment. Música de poetes és una web dedicada a la poesia i a la música. Hi podreu trobar poemes molt coneguts acompanyats de la versió que n’han fet diversos músics.
El Mediterrani En aquest vídeo descobriràs la manera com els poetes i compositors han cantat el nostre mar, el Mediterrani. A la imatge, Lluís Llach, que va compondre una cancó amb els versos de la Cançó de rem i de vela número XII de Josep Maria de Sagarra. En la Cançó, Sagarra descriu un amor a la vora del mar. El situa al poblet de Port de la Selva, la descoberta del qual −de la mà de Josep Pla− el va entusiasmar i va influir poderosament en la seva obra. Sagarra afirmava que Port de la Selva era un dels llocs més perfectes i ponderats que coneixia. El poeta canta un amor sensual i discret, de molt poques paraules.
a Alguns dels objectes que s’esmenten, com ara el voltàmetre, eren novetats tècniques a l’època de l’autor. Anota’n altres que apareguin al poema. b Per què el poeta abandona la ciutat? Hi ha una visió positiva de la ciutat? c Busca en aquest poema una anàfora i una comparació. [271]
1
LITERATURA
[POESIA]
ACTIVITATS 19 Escolta aquesta cançó i fes les activitats que et propo-
25 Llegeix aquest poema i fes les activitats.
sem a continuació. a Prova d’escriure la lletra, respectant-ne les pauses i el ritme. Després, indica quina rima presenta la tornada de la cançó. b Justifica el títol de la cançó. c Quins sentiments s’hi exposen? d Explica el sentit d’aquests versos: Sóc amb tu sense tenir-te. Sona encara dins meu el que ens dèiem sense haver-nos de dir res.
20 Escolta aquest clip d’àudio amb la cançó Corrandes de
la parella estable, del grup Manel. Després entra a l’enllaç de la web i investiga què és una corranda. La cançó que has sentit, està realment formada per corrandes? Per què?
Faràs dos trucs i t’obriré la porta i no em sabré avenir que siguis tu. Et faré entrar al meu pis, que desconeixes i que només és fet per subsistir-hi. Però m’hi trobaràs, qui sap per quin designi inescrutable. Així que et fiquis al menjador, veuràs el teu retrat i els nostres llibres. Sonarà el Nocturn. (Fullejaràs potser Virginia Woolf.) Vindré darrera teu, amb el desig de sentir els teus cabells damunt la galta. Amb tendresa infinita, et faré asseure en un dels vells seients que compartírem (durant els darrers temps hi estudiaves el llarg monòleg d’una dona sola que no vas ésser mai.) Al teu davant, espiaré els teus ulls, el teu trist somriure dels teus llavis amables, mig oberts, i tot acabarà en una abraçada que serà la primera. No hi haurà ni passat ni futur. Tot serà lògic. I aquest poema mai no haurà existit. Feliu Formosa
21 Torna a escoltar un fragment de la cancó Cada cop que
te’n vas del grup Whiskyn’s (pàgina 259) i busca-hi una metàfora i una antítesi. 22 Creus que una cançó és també un poema? Discuteix
aquesta qüestió amb els teus companys. Dóna arguments per justificar la teva tesi. 23 Escolta i mira amb atenció els primers 8 minuts del
vídeo que trobaràs en aquesta web i fes les activitats que et proposem: a Quin poeta centra el vídeo? Quines dades biogràfiques ens en dóna? b Quin és el repte proposat als alumnes de l’Escola Superior de Música de Catalunya? c La llengua poètica de l’autor és: molt senzilla i directa molt complicada estranya a la gent del poble d Troben fàcil els alumnes fer la feina que se’ls ha encarregat? e Què et sembla el resultat final? 24 Investiga sobre el fenomen del hip-hop. Busca’n infor-
mació a la xarxa i reuneix dades sobre el seu origen, difusió, cantants i grups fonamentals. Després reflexiona sobre la relació entre el hip-hop i la poesia. [272]
a Fes un resum de la situació que explica el poeta. És real o és més aviat fruit de la seva imaginació? b Indica quin és el tema del poema i quins sentiments vol transmetre el poeta. c En quin temps verbal està escrit el poema? Quina relació té amb el sentit del text? d Creus que el poema podria tenir un cert caire narratiu? Raona la resposta. e Troba en el poema una antítesi i una personificació.
1
COMPETÈNCIES A PUNT!
PROVA D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA ACTIVITATS
1 Indica l’esquema mètric del poema, si la rima és asso-
nant o consonant, femenina o masculina, i si hi ha alguna sinalefa, hiat o elisió. a Les dues primeres estrofes són quartets o quartetes? Per què? Roja clavellina surt de la foscor de l’alt finestró que el parral domina. Passa la veïna son escarpidor per la lluentor del cap de la nina. Blanca de bromera, cau la torrentera amb sa veu de tro. Cloqueja la lloca; un home badoca, ...i l’home sóc jo. Joan Alcover i Maspons
3 Llegeix el poema i fes les activitats.
Mot rere mot acumulem silencis mentre defora esclaten, poderosos, la llum i el vent. Qui ens crida rere els arbres? Solemnement desfà camí l’estol de gavians, i la claror proposa aquell declivi lent de la tardor que escriu en cada fulla nous designis. Em veig al lluny, i em reconec, barquer tossut que remunta el corrent altra vegada. Miquel Martí i Pol
a Identifica-hi les figures retòriques següents: antítesi, personificació, metàfora. b Explica el sentit de la metàfora: com se sent el poeta, davant la vida? Penses que li resulta fàcil, viure? c Marca, de tots els temes estudiats, quins apareixen al poema: amor pàtria mort realitat social pas del temps natura d Quin tractament dóna a cada tema? Què en diu? Explica-ho amb les teves paraules.
2 Llegeix aquests versos i indica quin tipus d’estrofa for-
4 Per què aquest poema està a mig camí entre la prosa po-
men. Justifica la resposta indicant-ne l’esquema mètric. Després assenyala les figures retòriques que puguis trobar en cada poema.
ètica i la poesia? Què passaria si l’escrivissis tot seguit?
A No t’acostis de puntetes, que el silenci em fa estremir; qualsevol es pensaria que tirem per mal camí. No m’abracis la cintura si no vols fer-me sofrir: una nit tan xafogosa i acotxar-me encara així!
Recollir-te a l’escola Ara aniré a buscar-te. Davallen rere el vidre els teus ulls, fins que em troben, i després furgues a la bossa on t’he dut el berenar. Al voltant de la boca se t’ha posat la xocolata per denunciar-ne l’avarícia, com una paraulota que has après a dir al pati. Aniré a buscar-te. I he de posar la millor cara de triomf. Preguntaré tot el que pugui per no explicar-te res. ¿Què has menjat? ¿Què has après? ¿Amb qui has jugat? Anna Aguilar-Amat
Pere Quart
B Sigues més blanca que el blanc, més dolça que la dolcesa, tota nua en el teu flanc, i en la meva timidesa. Sigues la pura impuresa. Josep Palau i Fabre
a Sembla que la mare vol amagar alguna cosa al fill o filla. Què creus que li vol amagar: una sorpresa, una mala notícia...? Què t’ho fa pensar? A l’enllaç trobaràs el poema sencer i ho pots esbrinar. b Un cop llegit, explica com se sent la mare i com reacciona a aquests sentiments. 5 Escolta la cançó Camins del grup Sopa de Cabra. Ex-
plica en cinc línies quin pot ser el tema de la composició. Què són els camins? [273]
1
LECTURA D’UNA OBRA
Bestiari, Josep Carner Treballarem a l’aula alguns dels poemes del Bestiari de Josep Carner.
EL LLIBRE 1
2
En el document adjunt trobaràs molta informació sobre Josep Carner. Després de llegir-la acuradament, fes-ne un resum amb les teves pròpies paraules. En el Bestiari apareixen animals molt diversos. Prova d’agrupar-los en grans grups. Escull un d’aquests animals i explica per què l’has col·locat en el grup on l’hagis col·locat.
3
Fes una llista de tots els animals que apareixen en aquests poemes i escriu un adjectiu que els defineixi.
4
Distingeix els animals que representen qualitats positives dels que en presenten de negatives.
5
Classifica els animals en diferents grups segons el seu hàbitat. Fes un grup a part per als que són fantàstics.
ELS POEMES 1. Les abelles a Indica quina és la rima del poema. b Assenyala-hi una antítesi i un paral·lelisme. c Quines són les feines importants que fan les abelles, segons el poeta? d Quin creus que és el tema fonamental d’aquest poema? Les abelles són molt importants. Elogi del treball. La feina de les abelles és més important que la de les vespes. Les abelles protegeixen les aranyotes i els cucots que es mengen les vespes. e Se senten afortunades, les abelles? Per què?
2. El canari a Què passa quan li obren la gàbia al canari? S’escapa? b Busca en el poema una antítesi i una anàfora. c Per què podem dir que el canari és un ocell generós? Copia els versos que ens ho fan pensar. d Li agrada la captivitat, al canari?
3. El cigne a Mesura els versos del poema i indica’n la rima. b En aquest poema qui parla no és l’animal que el protagonitza. Qui és? c Busca una comparació al poema i explica’n el sentit. d Assenyala un paral·lelisme al poema. e Quines qualitats atribueix el poeta al cigne?
4. L’alosa a Amb el primer vers ja sabem moltes coses d’aquest animal. Quines són? [274]
b Per què els pagesos es queixen de l’alosa? Explica-ho amb les teves paraules. c Es compara l’alosa amb el pardal. Quin dels dos ocells hi surt guanyant? d Per què l’alosa és «alegria matinal»? e Mesura els versos del poema. f Localitza-hi una metàfora.
5. El borinot a Assenyala-hi una onomatopeia, una metàfora i una anàfora. b Mesura els versos del poema i digues quina rima presenten. c Busca dues expressions col·loquials al poema i indica’n el significat. d Què li diu la veu poètica al borinot?
6. Els corbs a Mesura els versos del poema i digues quina rima presenten. b Assenyala les antítesis de la primera i de la segona estrofa. c El tema del poema és la guerra. Què n’opina l’autor? Indica el sentit de l’última estrofa. d «Mor el dia» és una metàfora. Què significa?
7. El drac a Quantes coses no ha fet mai el drac? Per què no les ha fet? b Busca-hi una anàfora i un paral·lelisme. c Al poema es fa referència a la llegenda de Sant Jordi, que ja coneixes. Saps de cap altra llegenda en què hi aparegui un drac?
8. L’escarabat, en un vaixell a b c d
Busca-hi una antítesi. De què s’alimenta l’escarabat? Per què el rebutja la gent? Busca el significat d’aquestes paraules: llaminera, rebost, femer.
14. El gripau a Una bona part del poema és la descripció de la nit. Com és aquesta nit? Com la viu el gripau? Per què? b Busca en el poema una personificació. c Explica el sentit dels versos 15 i 16. d Què vol dir el gripau quan explica que és idealista quan ha ben sopat?
9. El gall a Explica el significat del poema. Per què el gall diu que canta quan surt el sol? És veritat que ho fa? b En el segon vers, el gall afirma que és símbol de França. També ho és d’un altre lloc. De quin? c A quina frase feta fa referència el vers 4? Quin n’és el significat? d Per què les gallines no suporten l’espurneig del seu mirar? e Als versos 11 i 12 podem dir que hi ha una personificació. Assenyala-la.
10. Les formigues a Quina és la característica principal de les formigues? Com es manifesta aquesta qualitat? b Busca una antítesi i un paral·lelisme al poema. c Fes l’esquema mètric del poema.
15. El lloro a Busca dues comparacions al poema. b El poema té un moment d’humor. Quin és? c Què és un gramòfon? Per què diu el poeta que el seu inventor es devia inspirar en un lloro?
16. El tigre a Busca una hipèrbole al poema. b El tigre és tan ferotge que, tan sols sentir-ne el nom, ja provoca por. Però de qui té por, ell?
DESPRÉS DE LLEGIR 6 Escolta la cançó L’ocell del grup Gossos. Busca’n la lletra a internet. Torna a escoltar la cançó al mateix temps que en llegeixes la lletra. Quin creus que és el tema de la cançó?
11. L’orangutan a Explica què es diu a cada estrofa sobre l’orangutan. b L’orangutan voldria portar levita i copalta. Què voldria ser, en el fons, l’orangutan? c A qui creus que es refereix l’animal en els versos 12 i 13?
12. L’eruga sedera
7 Escull un animal que t’agradi i molt i escriu el teu propi poema seguint el model de les composicions de Josep Carner: explicar-ne els vicis o les virtuts, incidir en algun aspecte físic important, destacar-ne algun aspecte en què s’assembli als humans, aprofitar la descripció de les característiques de l’animal per fer una crítica d’algun aspecte negatiu de l’ésser humà, etc.
a Fes l’esquema mètric d’aquest poema. b Què produeix l’eruga? A qui va dedicat aquest producte? c Quin contrast es produeix entre la «pobra» eruga i les persones que fan servir el que ella produeix? d Busca una personificació al poema.
13. El gos a Les paraules llop i xacal podrien formar una antítesi amb home i llar. Explica per què. b Busca informació sobre les constel·lacions que s’esmenten al poema. c Què diu el gos sobre el lloro? d Quina és la qualitat dels gossos que es ressalta a la primera estrofa? e El poema següent té com a protagonista un altre gos. Llegeix-lo i resumeix-ne el contingut. Hi ha algun vers que et faci riure? Quin? Per què? [275]
1
TALLER DE LECTURA
Els bestiaris. Animals i literatura 1. Els bestiaris medievals Ja has llegit els poemes del Bestiari de Josep Carner! Però, què és un bestiari? Esperem poder ajudar-te a trobar la resposta i descobrir-te un nou món literari amb les activitats que et proposem a continuació.
ACTIVITATS 1 El títol d’un llibre ens diu molt sobre el seu contingut. Així, un bestiari serà
un llibre sobre… bèsties. Però, què és una bèstia? Busca la paraula al diccionari i anota’n el significat. És el mateix una bèstia que un animal? 2 D’altra banda, els bestiaris són llibres amb una llarga tradició, que es re-
munta a l’Edat Mitjana. Busca informació a la xarxa o a la biblioteca del teu institut i respon les preguntes: a Què era un bestiari? Quina finalitat tenia? b Quin tipus d’animals hi apareixien? 3 Consulta les adreces d’internet que et donem. Hi trobaràs imatges de di-
ferents bestiaris medievals. Fes una llista dels animals que hi apareixen i classifica’ls en dos grups: animals inventats i animals reals. 4 Com has vist, als bestiaris medievals s’atribuïen qualitats positives i ne-
gatives als animals. Feu un debat a classe per reflexionar sobre la pervivència o no avui dia d’aquestes idees. 5 Visita la pàgina web que et donem a continuació, on podràs veure el ca-
pítol «Bèsties de festa» del programa de televisió Tarasca. En el vídeo es parla, entre altres coses, de les idees que en els diferents bestiaris s’associaven a cada animal. Comenta el vídeo amb els teus companys. a b c d
Què simbolitza l’àguila? Festa i modernitat són compatibles? Què ho demostra? Viu un bon moment el bestiari festiu arreu d’Europa? Per què? Què vol dir que el bestiari d’ara és més de foc i animació que no pas tradicional?
6 Torna a veure el vídeo de l’activitat anterior i fes un quadre en què indi-
quis quines idees representaven els diversos animals que s’hi esmenten. 7 Amb el pas del temps, sovint alguns dels animals que apareixen als bes-
tiaris, sobretot els inventats, canvien d’aparença física en l’imaginari dels lectors. Així va passar amb les sirenes. Atuell on es representa l’heroi Ulisses lligat a l’arbre del vaixell per no sucumbir al cant de les sirenes (representades amb cap de dona i cos d’àguila).
[276]
a Com eren les sirenes que van imaginar els grecs? b Com les imaginem actualment? Busca imatges a la xarxa per il·lus-
trar les teves respostes.
2. Bestiaris en l’actualitat Inspirats en els bestiaris medievals, trobem dos grans llibres de poesia d’animals en la literatura catalana: el Bestiari de Josep Carner i el Bestiari de Pere Quart. Del primer ja n’hem llegit algunes composicions. A continuació, et mostrem exemples del bestiari de Pere Quart.
Porc Em cal un règim per a amagrir. La pell em tiba, pateixo massa. No em moc de casa, menjo a desdir: és clar, m’engreixo com un garrí −allò que passa. Però, ara sí: poques segones, gens de carbassa i les cent passes cada matí. Ja tothom parla de Sant Martí!
Conill −Conill, per què tems el temps? La pineda està tranquil·la i tanmateix mous ensems musell, orella i pupil·la. −Escolto la veu dels pins, flairo l’oratge que em fibla i esguardo vers els camins de la ciutat invisible on homes de cor mesell desengreixen el fusell que fa aquell pet tan terrible.
Pere Quart
Pere Quart
ACTIVITATS 8 Has vist que als bestiaris medievals els animals repre-
sentaven actituds morals positives o negatives. D’aquells animals se n’explicaven històries breus, per tal que els homes n’imitessin el comportament o el rebutgessin. Creus que el porc i el conill de Pere Quart representen també qualitats humanes? Quines?
Si t’ha agradat llegir sobre animals, et recomanem algun d’aquests llibres: Antoni Albalat, Quines bèsties!; Ricard Bonmatí, Estimades feres (Bestiari); Lola Casas, Poemes i cançons. Bestiari; Miquel Desclot, Bestiolari de la Clara; Enric Larreula, Bestiesari. També pots visitar aquesta web.
9 La presència dels animals en la literatura és contí-
nua, i va deixar la seva petjada en els autors clàssics. Llegeix el text de la dreta. a Busca informació sobre Ramon Llull i sobre El lli-
bre de les bèsties. Resumeix l’argument de l’obra en cinc línies. Quin animal és Na Renard? b Quins animals s’esmenten en aquest text? Què es diu de cadascun? Les faules són relats breus de ficció protagonitzats per animals que parlen, i escrits en prosa o en vers amb intenció didàctica, és a dir, per transmetre un ensenyament. Per saber-ne més, pots consultar aquesta pàgina.
A la cort es decidí que el Gat fos el cambrer del rei i el Gos en fos el porter. El Gat ho fou per menjar-se les rates, que fan malbé la roba, i perquè s’assemblava en figura al rei; el Gos fou porter perquè hi sentia de lluny, i bordava i feia saber al rei qui venia. Estant el Gat i el Gos en els seus oficis, Na Renard se n’anà a buscar el Bou pel camí que tornava a la cort. En una bella plana se saludaren molt gentilment i el Bou contà a Na Renard la vida que havia dut; com havia anat lliurement a l’home i com l’home l’havia tingut en servitud molt de temps, i com, a la fi, el volgué vendre a un carnisser per matar-lo. Na Renard recontà al Bou l’estat de la cort, segons s’ha explicat. −Senyor En Bou −digué Na Renard−, què voleu fer ara? El Bou digué a Na Renard que ell anava a la cort del rei i que fugia de l’home, que l’havia volgut vendre i fer matar. Ramon Llull, El llibre de les bèsties.
[277]
1
TALLER D’ESCRIPTURA
Explica’m una cançó En aquesta unitat has estudiat les característiques del gènere líric que el diferencien d’altres gèneres literaris, com ara el narratiu. Has vist també com, malgrat la gran distància entre tots dos gèneres, de vegades les fronteres es poden diluir, com succeeix amb la prosa poètica i amb la poesia narrativa. Ara et proposem que tu mateix facis un salt de la lírica a la narrativa. Creus que una cançó es pot convertir en un conte? Ho intentem? En primer lloc has de seleccionar una cançó que t’agradi pel fet que expressa un sentiment al qual tu et sents proper. Tingues en compte que et serà més fàcil treballar amb una composició que tingui un fil narratiu, és a dir, que, tot i expressar sentiments com ara amor, amistat o nostàlgia, contingui una petita història al darrera. Però si no és així, no passa res: la teva imaginació hi afegirà la narració. Després has d’escoltar amb atenció la cançó que hagis escollit per tal d’entendre bé tot el que els autors volien transmetre. Finalment, arriba el moment de redactar el conte. És aleshores quan has d’inventar una història que s’ajusti a les emocions que has captat en la cançó. Com que pot no semblar fàcil convertir una cançó en un conte, et proposem una primera activitat que et servirà de guia en el procés creatiu.
Pas 1: Escoltar la cançó i entendre’n el significat. Per crear el teu primer conte treballarem amb la cançó «Al mar» del grup Manel. Escolta amb atenció el fragment que te n’oferim a continuació, i llegeix-ne alhora la lletra. Tu i jo hem sopat en bons restaurants, tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal, tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc, tu i jo hem cantat a la vora del foc, tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de pardals, tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història, però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar. El grup barceloní Manel, que es va donar a conèixer al novembre de 2008 amb el seu primer àlbum anomenat Els millors professors europeus. La cançó «Al mar» pertany a aquest treball. Al 2011 va sortir el seu segon CD, 10 Milles per veure una bona armadura.
a b c d
A qui es dirigeix el jo de la cançó? Quantes coses explica que han fet junts? Fes-ne una llista. Assenyala a la lletra de la cançó un paral·lelisme i una anàfora. Què és el que els falta fer a tots dos?
Vet aquí una vegada, quan els ocells tenien dents... [278]
Pas 2: Imaginar l’argument de la teva història. Ara has de pensar en la teva història. Et caldrà: uns personatges
un espai
un temps
un narrador
Els personatges principals de la història poden ser el tu i el jo que apareixen a la lletra de la cançó: dos joves enamorats.
Una població amb mar i amb una platja en què es pugui desenvolupar l’acció.
L’època actual, potser a l’estiu, un moment propici per estar-se a la vora del mar.
Pot venir donat per la mateixa cançó, en què algú (el jo del poema) sembla dirigir-se a una altra persona per explicar-li alguna cosa. Per tant el narrador pot estar en 1a persona.
Amb tots aquests elements pots construir la trama principal de la història. Recorda que has de reprendre el fil de la cançó, de manera que et cal tenir-ne present el contingut. A partir de la trama pots desenvolupar l’argument, que has d’estructurar en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.
plantejament
Seguint el contingut de la cançó, pots obrir diverses línies narratives: la resposta del «tu», una proposta del narrador per anar a veure el mar, etc.
nus
Es desenvolupa l’acció iniciada al plantejament, amb algun element conflictiu que aporti la intriga per tal d’enganxar el lector.
desenllaç
Final del conte i resolució del conflicte sorgit al nus.
Pas 3: Escriure el conte. Ha arribat el moment final de la redacció. Un cop tinguis acabat el conte, pots escoltar la resta de la cançó de Manel i comparar la teva història amb el que explica la cançó. Si t’ha agradat l’activitat, pots provar de tornar-la a fer aquest cop amb una cançó que escullis tu mateix.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos. [279]