LLENGUA DIMENSIÓ COMUNICATIVA
COMUNICACIÓ ORAL
[ESCOLTAR]
L’atac més important de la història a Internet
6 Comunicació oral Escoltar: El reportatge. Parlar: L’entrevista. Comunicació escrita Llegir: Antaviana, Pere Calders. Escriure: Gèneres periodístics d’informació i mixtos: la crònica i el reportatge. Repàs de les propietats del text: adequació, coherència i cohesió. Funcionament de la llengua Gramàtica: Les combinacions dels pronoms personals febles. Vinga, doncs: a analitzar! Projecte TAC: La revista digital. Autoavaluació
FITXA TÈCNICA: 60 minuts, Canal 33 (24-11-09). TIPOLOGIA ORAL: Reportatge. SITUACIÓ COMUNICATIVA: Una veu en off aprofundeix en la notícia del que va ser l’atac més important de la història a Internet, amb imatges, gràfics, fragments d’entrevistes reals i una recreació dels fets.
ACTIVITATS 1 A partir de la informació que es dóna al vídeo, defineix en
què va consistir «L’atac més important de la història a Internet». 2 Marca amb una creu els recursos de què se serveix el
reportatge per transmetre la informació.
Competències a punt! Aprendre a aprendre Habilitats lingüístiques per formular preguntes per preparar una entrevista. Iniciativa i autonomia personal Mentalitat creativa i innovadora per inventar paraules. Actitud positiva envers la innovació i el canvi. Coneixement i interacció amb el món físic Actitud solidària i compromesa envers els qui fugen del seu país buscant una vida millor o els qui han perdut la llar a causa d’un desastre natural.
[122]
reconstrucció dels fets reflexió final o conclusió entrevistes fotos fixes de diaris explicació del context històric
declaracions de testimonis gràfics explicatius sobreimpressió de dades
3 Tenint en compte els elements que has marcat en l’ac-
tivitat anterior, torna a mirar el vídeo i explica com s’ha muntat la informació del reportatge, seguint un ordre cronològic. 4 Tria la resposta correcta.
Mafiaboy neix a... Ataca... L’atac és... Rússia TNT / Force al març del 2001 Canadà llocs web al febrer del 2000 Estats Units un institut a l’hivern del 2002 Regne Unit universitats al canvi de mil·lenni
COMUNICACIÓ ORAL
[PARLAR]
L’entrevista L’entrevista és una conversa entre un entrevistador (reporter) i un entrevistat per obtenir una determinada informació. La finalitat de l’entrevista pot ser diversa: conèixer fets de primera mà, conèixer opinions personals que es consideren d’especial rellevància, etc. A vegades la conversa és planificada i pactada entre l’entrevistador i l’entrevistat (entrevista periodística o televisiva). En aquest cas, el diàleg que s’estableix entre un i altre no és espontani, perquè acorden prèviament entre tots dos el marc o lloc de l’entrevista, la durada, el tipus de preguntes, etc.
ACTIVITATS 1 En equips de tres, preparareu una entrevista a un per-
sonatge inventat i anònim (que hagi protagonitzat una proesa puntual, que destaqui per la seva feina continuada de solidaritat amb causes socials, etc.). Podeu convenir que hi hagi dos entrevistadors i un entrevistat o bé a l’inrevés, si decidiu que els entrevistats siguin dos. Els fets han de ser prou impactants com per despertar curiositat i interès en l’audiència –la resta de la classe–, però també han de ser versemblants. El dia de l’entrevista davant de la classe, l’entrevistador ha de començar llegint un breu perfil de la persona o persones entrevistades. No podrà fer més de deu preguntes i en acabat convidarà el públic a fer un parell de preguntes més al convidat o convidats.
això és bàsic! Podeu trobar multitud d’històries quotidianes que puguin ser interessants per a la classe. Herois anònims, esportistes de disciplines minoritàries, històries de superació després de tragèdies personals, homes i dones que lluiten per la igualtat i els drets humans…
• Interès suscitat per l’entrevista (personatge i tema). • Originalitat. • Versemblança. • Coherència en la relació pregunta-resposta. • Naturalitat en la representació. • Vocalització, volum, to i ritme de l’entrevista. • Agilitat en la resposta a les preguntes lliures. Variant: Si ho preferiu, podeu enregistrar les entrevistes en vídeo i projectar-les a l’aula. 2 Preparareu per parelles una entrevista a un personatge
prou conegut com perquè estigueu segurs que la resta de companys el poden identificar. Penseu sis preguntes i respostes per representar l’entrevista a l’aula; en cap moment no heu de revelar la identitat (nom) del personatge entrevistat. És molt important que les respostes a les preguntes siguin certes. Convideu la resta de la classe a descobrir la identitat del personatge a mesura que avanci l’entrevista: poden aixecar la mà i aventurar-se a endevinar de qui es tracta, però només una vegada cada u, i vosaltres no en podeu revelar el nom fins a la darrera pregunta.
Dies abans de l’exposició de les entrevistes, pengeu a la classe el perfil de la persona entrevistada per cada grup. D’aquesta manera facilitareu que els altres, un cop acabada l’entrevista, hi participin fent una pregunta al convidat o convidats. Tot l’equip ha de vetllar perquè l’entrevista sigui fluïda i versemblant: l’haureu d’assajar un parell de vegades abans de la sessió a la classe.
Al final de cada entrevista, heu de fer-ne entre tots una petita avaluació, que pot basar-se en els aspectes següents: [123]
6
COMUNICACIÓ ESCRITA
[LLEGIR]
Antaviana ESCENA VI S’il·lumina una altra part de l’espai escènic, on hi ha una taula rodona amb faldilles on un nen, assegut, fa els deures escolars. Se sent música d’Eric Satie.
Pere Calders Va néixer a Barcelona l’any 1912 i hi va morir el 1994. Després de la Guerra Civil espanyola, va viure 23 anys a Mèxic, exiliat, d’on va tornar el 1962. Va escriure tant contes com novel·les. L’èxit popular, però, li va arribar el 1978, justament gràcies al muntatge teatral Antaviana.
Dagoll Dagom Dagoll Dagom és una companyia teatral fundada l’any 1974 pel poeta i director de teatre Joan Ollé.
LA LECTURA Antaviana és un muntatge teatral elaborat pel grup de teatre Dagoll Dagom inspirant-se en els personatges i fets de diversos contes de Pere Calders. Es va estrenar l’any 1978 i la música i les cançons són de Jaume Sisa.
Dignitat: Rang, que es mereix ser respectat. Binocles: Aparell òptic format per dues ulleres, una per a cada ull, per veure amb detall les coses que són lluny. Contorn: Línia externa que delimita un cos. Accident: Tot el que trenca la uniformitat d’una línia. En aquest cas, la línia que separa el mar i la terra. [124]
VEU EN «OFF»: Una vegada, un nen que es deia Abel, es va inventar una paraula nova... ABEL: Antaviana! An-ta-vi-a-na... VEU EN «OFF»: L’Abel va enamorar-se d’aquella paraula tan seva i, de moment, se la va guardar com un secret. ABEL: Antanviana. Antaviana! Antaviana... MARE (entrant i servint-li una tassa de xocolata): Què dius? ABEL: No res, no res: és la lliçó de geografia. VEU EN «OFF»: De fet, la seva paraula tenia realment una dignitat geogràfica. ABEL: Antaviana? VEU EN «OFF»: Sí, sí. Podria ser el nom d’un continent llunyà, una mica perdut i mal explorat, amb indis i plantes carnívores. Si en descobries un de semblant, enfocant-lo amb els binocles des del pont d’una nau, el podries batejar sense pensar-t’hi. Ja et veig dibuixant el mapa, humitejant el llapis amb la punta de la llengua i fent el contorn de tots els accidents de la costa. El pintaries de color taronja i després, mirant-hi molt, traçaries les lletres en forma d’arc, espaiant-les bé perquè no tapessin cap riu. ABEL: An-ta-vi-a-na. (Abel alça els ulls del quadern i contempla tot el que hi ha al seu voltant. Recolzant el cap en una mà, segueix les anades i vingudes de la Mare, que duu una bata rosa molt bonica.) VEU EN «OFF»: Aquella bata li agradava molt. També se’n podria dir Antaviana. Però una bata no acostuma a tenir un nom per a ella sola, com ara l’espasa del rei Artur o el cavall del Cid.
6
COMUNICACIÓ ESCRITA
MARE (entrant): No badis més, Abel. Avui et posaran un zero. Aquest xicot no farà res de bo... (Mentre surt.) Jo, a la teva edat, ja dividia per quatre xifres. VEU EN «OFF»: Vet aquí! Vet aquí que la seva paraula podia servir per a les qualificacions, no pas les dolentes, naturalment, sinó per a les notes més altes. Alguna cosa que volgués dir més que notable o més que excel·lent. ABEL (amb els ulls aclucats i mig somrient): Avui he tingut antaviana de gramàtica! VEU EN «OFF»: I si l’oferissis al Govern? Seria una acció seriosa i transcendent, plena de civisme. (L’Abel es posa un llapis sobre el llavi superior, com si fos un gran bigoti, i arrufa les celles amb una expressió de gran serietat). El Govern sempre deu anar escàs de noms, amb tantes coses com té per a etiquetar. MARE (entrant): Desperta’t, Abel. Avui se t’ha enganxat el coixí a les orelles. (Surt la mare.) ABEL: No, mare, no! És que m’hi fixo molt! Coneixent el perímetre, he de trobar l’àrea de la circumferència... (L’Abel comença a escriure en el seu quadern, però al cap de pocs instants aixeca el cap, i mira fixament amb la mirada perduda.) VEU EN «OFF»: I si es tractés d’una paraula màgica? Podia haver-li arribat per revelació. Se n’han donat casos! ABEL (es concentra, clou els ulls i parla en veu baixa): En nom del poder que em pots donar, Antaviana, et conjuro a fer-me aprendre de memòria, des d’ara, tota la geometria! (Pausa.) El grau superior i tot! (Abel espera durant una estona, amb els ulls tancats, i després els obre lentament, en comprovar que no passa res. Consulta el seu llibre de geometria i fa un gest negatiu, de desencís, amb el cap. Després, amb to de reny, com si s’adrecés a la paraula:) Antaviana! (Torna a concentrar-se. Tanca els ulls i posa els braços en creu. De cop, desfà el gest i amb l’impuls tomba la tassa de xocolata que tenia al davant. No pot reprimir un crit d’esverament.) MARE (des de fora): Què passa, Abel? Ja deus haver fer un disbarat... ABEL (esporuguit): No res, no res. M’ha caigut una mica de xocolata a les tovalles. (Abel recull apressadament els quaderns i els mapes.) MARE (entrant): Sembla una maledicció! Sempre que aboques alguna cosa, ha de ser sobre les tovalles netes! (La Mare recull les tovalles d’una revolada.) És que no pares mai, d’un cap de dia a l’altre. Sembla mentida la poca consideració que em teniu tots plegats... En aquesta casa ningú no m’estima... (Surt.) ABEL (amb una certa angoixa): Antaviana, Antaviana! Torna la taca dins la tassa i que no hagi passat res. Torna la mare a la cuina, ben tranquil·la, i treu-li del cap que no l’estimo. (Pausa.) Antaviana, Antaviana, Antaviana! (Mentre invoca la paraula màgica, Abel es posa dempeus i assaja diverses positures: aguantant-se dret amb un sol peu i una cama enlaire, obrint molt els ulls i tancant-los tot seguit ben fort, i estenent els braços com si fes l’àngel.) Presenta’t, Antaviana! (Silenci.) Antaviana, surt del llum o de l’ampolla! (Silenci. S’enfila de genolls damunt la taula.) Pel poder que tinc damunt teu, Antaviana, acut de seguida! (Silenci. De cop, se sent una fressa entre caixes. Abel es concentra i torna a cloure
[LLEGIR]
Badar: Encantar-se, distreure’s. Qualificació: Nota d’un examen. Aclucar: Tancar. Transcendent: Important, superior. Escàs: Que no n’hi ha gaire. Revelació: Idea que ve al cap de cop, som si fos molt important i sense explicació raonable. Desencís: Frustració, desengany. Invocar: Pregar a algú que t’ajudi o et protegeixi. Positura: Manera de posar el cos. Acudir: Venir. Fressa: Soroll. [125]
6
COMUNICACIÓ ESCRITA
Resignació: Acceptació d’una desgràcia.
[LLEGIR]
els ulls amb força. Entra la Mare, remenant amb la cullereta una altra tassa de xocolata. S’acosta a la taula i contempla l’Abel, estranyada. L’Abel obre els ulls i es queda molt sorprès, i alhora molt avergonyit, davant la Mare. Baixa de la taula i es torna a asseure a la cadira.) MARE: Però, Abel, què et passa, avui? (Abel no sap què fer ni què dir.) Apa, esmorza, que ja t’he portat una altra tassa. I ara no et distreguis, que faràs tard, i el mestre es fa vell. (Pausa.) Per què tens el cap tan buit, eh? (Li passa la mà pels cabells.) Quan t’acostumaràs a pensar una mica? (Surt.) ABEL (amb un sospir de resignació): Antaviana... VEU EN «OFF»»: Realment, havia fet una troballa preciosa. Així que arribés a l’escola, proposaria a l’Ernest, el seu millor amic, de canviar Antaviana per la seva baldufa nova. La baldufa de l’Ernest, amb punta d’acer i un cordill de fibra vegetal molt resistent, li tenia el cor robat. (L’escena s’enfosqueix lentament, mentre Abel es beu a poc a poc la tassa de xocolata. Fosca total.) Pere Calders i Dagoll Dagom, Antaviana.
ACTIVITATS COMPRENSIÓ LECTORA
Perquè el troba de genolls damunt la taula i amb els ulls tancats. Perquè no aconsegueix resoldre el problema de geometria.
1 Marca l’opció correcta.
a L’Abel està fent els deures. Quan i on? Al matí, abans d’anar a l’escola, assegut en una taula rodona. A la tarda, tornant de l’escola, assegut en una taula rodona. Al matí, abans d’anar a l’escola, estirat al llit de panxa a terra.
e Què decideix fer, finalment, l’Abel amb Antaviana? De moment, guardar-la amb els seus tresors més preciosos. Canviar-la al seu millor amic Ernest per una baldufa.
b Què és, Antaviana? Una paraula que l’Abel troba a un llibre. Una paraula que s’inventa l’Abel. Una paraula màgica.
f Quantes vegades entra la mare a la cambra on hi ha l’Abel? 3 4 5 6
c Quines coses demana l’Abel a Antaviana? Que li digui el valor de l’àrea de la circumferència del seu exercici. Que l’ajudi a aprendre’s de memòria la geometria. Que torni la taca de xocolata dins la tassa. Que faci desaparèixer les tovalles. Que a la mare li marxi del cap que ell no l’estima. d Per què sent vergonya l’Abel, davant la mare? Perquè li ha caigut la xocolata a les tovalles.
[126]
2 L’Abel pensa què podria significar la paraula Anta-
viana. Explica tots els significats i utilitats que se li acudeixen. 3 Explica quan i per què l’Abel fa aquests gestos i posi-
tures: a L’Abel es posa un llapis sobre el llavi superior, com si fos un gran bigoti, i arrufa les celles. b Aguant-se dret amb un sol peu i una cama enlaire, obrint molt els ulls i tancant-los tot seguit ben fort, i estenent els braços com si fes l’àngel.
6
COMUNICACIÓ ESCRITA
[LLEGIR]
ACTIVITATS 4 L’Abel sovint parla amb Antaviana de tu a tu. Explica què
sent, per què ho sent i què li vol dir en cada moment. A la lectura ho hem marcat amb un subratllat: a Antaviana! b Antaviana, Antaviana! c Antaviana... 5 Per què la mare diu que ningú no l’estima? 6 Creus que l’Ernest li voldrà canviar la baldufa per la
paraula? Tu canviaries un objecte per una paraula? Per què sí o per què no?
narrativa
a b c d e f
desencís binocles contorn notable transcendent expressió
g h i j k l
serietat perduda concentra circumferència geometria lentament
m desfà n invoca o enfila p cullereta q estranyada r avergonyit
11 La polisèmia consisteix que una mateixa paraula té més
d’un significat. Indica dos significats diferents de les paraules següents. Si et cal, consulta un diccionari.
7 A quin gènere pertany aquest text?
poesia
Exemple: geogràfica → geo+gràfica / geologia
teatre
a Quins elements del text t’han permès deduir-ho? b Sovint hi ha oracions entre parèntesi i en cursiva. Quina mena d’informació contenen? A qui va destinada, aquesta informació? Quin nom rep, aquesta informació?
a accident b revelar 12 En l’expressió veu en «off», off significa ‘fora’ (‘veu de
fora’), i és un mot anglès. Relaciona amb el seu significat aquests altres mots anglesos que utilitzem en català sense haver-los adaptat: copyright, jazz, handicap, boom, zoom.
8 Veu en «off» és un personatge normal que surt dalt
de l’escenari? Què és? a La veu en «off» fa funcions diverses. Copia un fragment en què faci cada una de les funcions indicades: • Narra els fets. • Parla amb l’Abel i li dóna idees.
LÈXIC 9 Substitueix les paraules o expressions marcades per
altres sense que canviï el sentit de l’oració. a b c d e f g h
No badis més, Abel. Aquest xicot no farà res de bo... El govern sempre deu anar escàs de noms. La mare recull les tovalles d’una revolada. Treu-li del cap que no l’estimo. Per què tens el cap tan buit, eh? Havia fet una troballa preciosa. La baldufa de l’Ernest li tenia el cor robat.
10 Les paraules següents, totes del text, contenen pre-
fixos o sufixos. Encercla’ls i escriu una altra paraula que contingui el mateix prefix o sufix. Si et cal, consulta un diccionari.
a Música popular d’origen nord-americà. b Desavantatge. c Dret que pertany al qui té la propietat intel·lectual d’un producte. d Lent que permet allunyar o apropar la visió d’un objecte. e Increment fort, prosperitat.
EXPRESSIÓ ESCRITA 13 Inventa’t una paraula de cinc síl·labes (com an-ta-vi-
a-na), i explica què et suggereix, què podria designar, a quin àmbit podria pertànyer, per a què la faries servir, etc.
Del text al món real • Eric Satie és un compositor francès que va néixer a París l’any 1866 i hi va morir el 1925. • L’espasa del rei Artur té un nom propi: Excalibur. • Cid és el sobrenom d’un guerrer castellà del segle XII, que protagonitza un dels poemes més famosos de la literatura espanyola medieval: el Poema del Mio Cid. El seu cavall també té un nom propi: Babieca.
[127]
6
COMUNICACIÓ ESCRITA
[ESCRIURE]
1. La crònica i el reportatge Presenten les característiques següents: CARACTERÍSTIQUES
REPORTATGE
CRÒNICA
Tipus de periodisme
Periodisme d’informació.
Gènere mixt: informació i opinió.
Relació amb l’actualitat
Narració periodística que tracta extensament un esdeveniment d’interès social que ja ha estat notícia, i que, per tant, el públic informat ja coneix.
Narració «en directe» d’un esdeveniment d’actualitat.
Propòsit
Aprofundir en la notícia d’una manera objectiva, analitzant-ne els antecedents i les conseqüències, i recollint testimonis, dades, etc.
Narrar, valorar i interpretar un esdeveniment, incorporant-hi anècdotes amb què el periodista ofereix la seva visió personal i subjectiva dels fets.
Mètode de treball
El periodista s’ha de documentar, investigar, contrastar fonts i desplaçar-se al lloc dels fets, on analitza els esdeveniments sobre el terreny.
Observar atentament l’ambient on es desenvolupa l’esdeveniment i obtenir informació per poder reproduir-lo després amb detalls.
Tipus de narrador
El reporter narra en tercera persona, amb una mirada objectiva, tot i que també es pot narrar en primera persona.
El cronista utilitza la primera persona. El punt de vista sempre és subjectiu: l’autor aporta la seva opinió i firma el seu treball.
Tipus de text
Text expositiu, que pot incloure narració, argumentació, descripció i entrevista.
Abunden les descripcions valoratives i la narració.
Característiques lingüístiques
L’estil és clar i objectiu: llengua estàndard.
Llibertat d’estil (adequant-lo al tema: esport, cinema…). És freqüent trobar un llenguatge expressiu: recursos literaris i llengua col·loquial.
ACTIVITATS 1 Llegeix el text i respon les preguntes. REPORTATGE: EL COMPTE ENRERE DEL CLIMA (03/12/09)
«El mar es va engolir dues vegades casa meva» La pujada del nivell de l’aigua amenaça de negar un 17% del territori de Bangla Desh – Uns 20 milions de persones es poden veure forçades a emigrar. «El mar ja s’ha engolit dues vegades casa meva», explica Jalal Ahmed, mentre assenyala el seu tercer habitacle, una humil cabana de canya i bambú sense aigua corrent ni electricitat, a la vora de la qual arriben les onades. Aquest home de llarga barba blanca ha vist com la bonica illa en què ha viscut tota la vida, Kutubdia, al sud-est de Bangla Desh, ha anat perdent terreny davant de l’oceà. El 60% de les morts causades per ciclons s’han donat en aquest país. L’illa ha perdut en l’últim segle un 65% del que havia estat el seu territori, de 250 quilòmetres quadrats. El problema és la ràpida erosió que causen els ciclons, les tempestes i les inundacions, que s’han intensificat com a efecte del canvi climàtic, segons que diuen els especialistes. Jalal assenyala cap al mar amb tristesa. Allí, a uns dos-cents metres de la costa, hi havia la seva anterior casa, que es va endur l’aigua fa uns cinc anys. Més enllà, l’anterior, perduda fa prop de 15 anys, i molt, molt més enllà, hi havia hagut la casa dels seus avis, on tenien terres per sembrar. Ara la terra és un bé escàs i molt cobejat. N’hi ha tan poca per a tanta gent, que, com Jalal, els que abans eren camperols s’han fet pescadors o treballen a les salines. «Tan de bo pogués marxar, com ho fan els que poden: els que tenen diners», es lamenta. Jalal recorda que després d’un cicló devastador l’any 1991 més de 400 famílies van deixar Kutubdia. I és que més del 60% dels seus pobladors han emigrat a ciutats a terra ferma. Repetidament s’han construït dics per intentar lluitar contra el mar, però han estat inútils. L’actual dic, en uns trams de totxo i en altres de sacs de sorra, està destruït en molts punts. L’illa de Kutubdia és l’exemple més palpable que en aquest empobrit país del sud de l’Àsia és on més persones patiran els efectes del canvi climàtic.
[128]
6
COMUNICACIÓ ESCRITA
[ESCRIURE]
ACTIVITATS a Identifica els trets propis del reportatge que apareixen al text de la pàgina anterior. b Identifica en el text les W de la notícia i els elements informatius afegits (antecedents, conseqüències, testimonis). c Explica quines de les dades que conté aquest reportatge, com a resultat de la investigació que ha fet el periodista, no sortirien si fos una notícia. d A pesar que és un reportatge, el periodista utilitza dos adjectius valoratius, molt expressius. Localitza’ls i explica per què els utilitza el reporter en aquest cas. e Reescriu aquest text como si fos una notícia. 2 Llegeix aquesta crònica adaptada i respon les preguntes que hi ha a con-
tinuació.
això és bàsic! Característiques lingüístiques de la crònica • Adjectius valoratius. • Figures literàries com anàfores, paral·lelismes, personificacions, comparacions, etc. • Llenguatge expressiu gràcies a l’ús de la primera persona narrativa. • Expressions del llenguatge col·loquial. • Lèxic especialitzat, quan es tracta d’un tema dirigit a un sector del públic aficionat o expert (esport, cinema, etc.).
Testimoni de l’horror: les reines de Sabà Pugen amunt, i en són milers. Dones carregades de fills. Saben que moltes moriran pel camí, o que hauran de deixar enrere, enterrats, els seus fills. Però la decisió està presa, i no s’aturaran fins que trobin un lloc on la vida els obri finalment les portes. Costi el que costi, i per sobre de qui s’hi interposi. Si t’atures aquí, a la costa sud del Iemen, les veuràs com passen, perquè tota la Banya d’Àfrica en pes sembla que estigui pujant. En pasteres, a peu pel desert, demanant almoina a través de les antigues ciutats. Em diu Habiba –somali, llevadora graduada i amiga estimada– que quan sent la paraula refugiats no pensa en homes. Tanca els ulls i veu dones amb nens. –Habiba –li pregunto–, no seràs tu la reina de Sabà? –What? Quan Metges Sense Fronteres em proposa visitar els camps de refugiats africans a la República àrab del Iemen, el primer que faig és rellegir un text del 1934 en el qual André Malraux explica com es va procurar un petit avió per sobrevolar la regió a la recerca d’una dona de 3.000 anys d’edat. Buscava la llegendària reina de Sabà, sobirana de l’encens i de la mirra, nascuda en algun punt incert entre el Iemen, Etiòpia i Somàlia. Poc després de la seva expedició, Malraux anunciava al món que des de l’aire havia afigurat els vestigis del mític imperi de Sabà. En canvi, a ella, la reina, no la va trobar. […] Camina descalça, enmig d’un grup de 15 o 20 persones. Flaubert se la va imaginar coberta de brocat d’or amb farbalans de perles, atzabeges i safirs, però no és així. Duu la roba esquinçada, sorra a la boca, la mirada absent i el cos cremat pel sol i la sal. Es diria que és etíop pel color de la pell, que anomenen nilòtic perquè el to, d’un daurat torrat, és com el de les aigües del Nil. Li preguntem cap a on va. «A Aràbia Saudita», respon. Però no té brúixola, ni guia, ni forces, i no sap que camina just en la direcció oposada. Com ella, milers d’etíops i somalis fan camí desert endins a la bona de Déu, o de la mà d’Al·là, desfiant la fatalitat i foragitant dimonis. Han creuat el golf en una de les travesses més arriscades i inhumanes que es poden concebre. Venen fugint de la guerra, de la fam i de l’odi o, com diria Malraux, de les tres cares de la mort. (text adaptat)
a Resumeix el text i indica’n el tema. b Distingeix, en aquesta crònica, la informació de l’opinió. c Explica si té una estructura creixent o decreixent. d Com ha entrat en contacte el periodista amb els fets? Quina visió personal ens ofereix de la realitat dels refugiats? e Què pretén el periodista comparant la llegendària reina de Sabà amb una de les refugiades? f En el text es fa referència a dos escriptors. Escriu-ne els noms. Amb quin objectiu els esmenta, el periodista? g En el text apareix una antítesi: es descriuen dones molt humils i una que mostra tota mena de luxes. Reuneix en dos grups les paraules d’un i altre àmbit. h Localitza en el text expressions connotatives, adjectius valoratius i figures literàries per demostrar-ne el caràcter subjectiu. i Redacta una possible continuació per a aquesta crònica (vuit línies). j Reescriu en sis línies aquesta mateixa crònica transformant-la en una notícia (eliminant-ne els elements subjectius del text). [129]
6
COMUNICACIÓ ESCRITA
[ESCRIURE]
2. Escriure amb adequació, coherència i cohesió Fem un repàs final de les propietats de l’adequació, la coherència i la cohesió textuals mitjançant una activitat.
ACTIVITATS 3 Llegeix el text i respon les preguntes.
Text d’Antonio Cerrillo
El canvi de l’Àrtic
A les illes Svalbard, situades a només mil quilòmetres del pol nord geogràfic, és on es comença a esquerdar el glaç permanent. Com que és un enclavament de primera línia per explorar els efectes del canvi climàtic, moltes expedicions científiques i alguns viatgers curiosos es desplacen fins aquí. També ho ha fet el Magazine. El vaixell s’ha obert pas i ha deixat un solc al mar de glaç. Plaques d’uns 60 centímetres de gruix cobreixen la superfície a la costa sud-oest de les Svalbard, davant del fiord de Hornsund i Sorkapp Land. Un gran estrèpit ha despertat els viatgers del MS Fram, un vaixell d’exploració de 114 metres d’eslora que recorre la costa occidental de les illes Svalbard, un arxipèlag situat al nord de Noruega, entre l’oceà Àrtic i el mar de Grenlàndia, i a uns 1.000 quilòmetres del pol nord geogràfic. Són les sis del matí i els passatgers han saltat literalment del llit, tot i que el sol no ha desaparegut en cap moment del cel en aquesta irreal nit polar. La coberta s’omple de càmeres, de prismàtics i de flaixos. Les plaques de glaç visibles des de la cabina comencen a sovintejar i, en poc temps, observades des de coberta, envolten el vaixell fins a formar una massa glaçada cada vegada més espessa. Al principi són petits blocs de gel de formes irregulars d’uns 60 centímetres de longitud i mig metre de gruix. Però, a
[130]
mesura que el vaixell avança, n’augmenta la mida. I, al final, ho ocupen tot. Quasi no es veu l’aigua del mar. El vaixell navega cansadament entre els blocs de glaç, que ocupen una àrea inabastable a la vista. Cada cop de proa provoca un nou estrèpit que aparta les plaques violentament. Un cop desplaçades, topen entre elles, se superposen, s’envesteixen, es deformen, i van desencaixant un trencaclosques infinit. Els impactes estremeixen el vaixell amb un soroll continu que es fa intens per moments. El ritme del balanceig és un sismograma que mesura la intensitat i la resistència de cada placa. Quasi es poden comptar les vegades que la proa sega una placa amb el seu ariet trencaglaç. D’aquesta manera el Fram s’obre pas per la costa de les Svalbard en una expedició divulgativa en què científics, periodistes i viatgers exploraran unes illes que, amb una superfície que duplica la d’Irlanda, s’han convertit en el gran centre d’experimentació i investigació sobre el canvi climàtic. Les Svalbard són una finestra a les transformacions que convulsen el cercle Àrtic. Tots els passatgers, ansiosos, fotografien, filmen o esguarden amb prismàtics aquesta geografia minvant de glaç àrtic en regressió a conseqüència del canvi climàtic.
6
COMUNICACIÓ ESCRITA
[ESCRIURE]
ACTIVITATS Adequació
Coherència
Canal escrit 4 Indica algunes característiques formals del text anterior degudes al fet que s’ha publicat en un diari.
Tema del text 10 Escriu en una línia el tema del text.
5 Les característiques lingüístiques del fragment següent, que hem extret del text, són adequades a la premsa escrita. Llegeix-lo i fes l’activitat.
El vaixell navega cansadament entre els blocs de glaç, que ocupen una àrea inabastable a la vista. Cada cop de proa provoca un nou estrèpit que aparta les plaques violentament. Un cop desplaçades, topen entre elles, se superposen, s’envesteixen, es deformen, i van desencaixant un trencaclosques infinit. Reescriu el fragment per transmetre la mateixa informació, però amb els trets propis de la llengua oral, com si li estiguessis explicant a un amic o amiga. Ús social del llenguatge 6 El text que estem treballant no reflecteix l’ús familiar del llenguatge sinó un ús social (àmbit de la comunicació periodística). Per això conté un lèxic culte i especialitzat, adequat a la secció d’un diari destinada a temes científics i de medi ambient. Identifica-hi cinc paraules cultes i cinc termes especializats o tecnicismes. A quina ciència o àrea del saber pertanyen les paraules que has seleccionat? Finalitat comunicativa 7 El propòsit fonamental de l’autor del text és informar els lectors (funció referencial). Resumeix la informació del text en cinc línies.
Estructura externa del text 11 Escriu la idea principal i la secundària de cada un dels paràgrafs del text. Estructura interna del text 12 Divideix el text en tres parts des del punt de vista del contingut. 13 Explica quin aspecte del tema es reflecteix a cada part. 14 Fes un esquema que reculli: tema, idees principals i
secundàries del text.
Cohesió La cohesió lèxica 15 Identifica en el text la paraula-clau i altres paraules que es repeteixin. 16 Busca paraules pertanyents a dos camps lèxics. 17 Busca al text les paraules viatgers, gruix i mar, i després
localitza’n sinònims. 18 Busca en el text l’hiperònim aigua, i, a continuació, loca-
litza’n dos hipònims.
Tipus de text 19 Assenyala els paràgrafs expositius, narratius i descriptius. 20 El text que estem treballant és periodístic, però ¿es
8 A part de la finalitat informativa, el periodista elabora
la informació d’una manera literària (funció poètica). • Quina figura literària hi ha en aquest enunciat del text: Les Svalbard són una finestra a les transformacions que convulsen el cercle Àrtic? • Identifica en el text tres figures literàries més. • Per què creus que el periodista mescla el llenguatge tècnic amb el literari i expressiu?
tracta d’un reportatge o d’una crònica?
Presència de l’emissor en el text 21 Llegeix el primer paràgraf i explica de quina manera indirecta el periodista ens informa que ell viatja a bord del vaixell MS Fram. 22 De quina manera aconsegueix el periodista donar un to
proper a aquesta expedició científica? 9 Creus que aquest text té algun propòsit d’influir en el
lector? Si és així, explica amb quins procediments lingüístics es vol aconseguir.
23 Escriu una carta al director d’un diari en la qual pro-
posis millores medioambientals per a la teva ciutat. [131]
6
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
[GRAMÀTICA]
Les combinacions dels pronoms personals febles 1. Quan es combinen? Quan més d’un pronom feble acompanya un mateix verb. Porta-me’ls.
Se’n queda.
L’hi dono.
2. On se situen? 1. DAVANT del verb → la majoria de vegades ho és (amable)
A l'esport hi faltes tu és l’eslògan d’aquesta campanya publicitària. Quina és la funció del pronom hi? A què fa referència? Inventa’t un altre eslògan on hi hagi dos pronoms combinats.
l’espero (la meva filla)
en vinc (de l’estació)
2. DARRERE del verb → acompanyen l’imperatiu, l’infinitiu i el gerundi pren-les! (les postres) imperatiu
agafar-ne (fulletons) infinitiu
animant-lo (a ell) gerundi
3. DAVANT O DARRERE del verb → acompanyen les formes perifràstiques hi va anar / va anar-hi (a la piscina) perfet perifràstic perfet perifràstic
els he d’acabar / he d’acabar-los (aquests exercicis) perífrasi verbal
perífrasi verbal
3. Com s’uneixen al verb i entre ells? 1. AMB GUIONET en contacte.
→
quan els pronoms van darrere del verb i no hi ha vocals
vaig recordar-te-les (a tu; les notes)
han de donar-me-la (a mi; la clau)
quedeu-vos-els (vosaltres; els diners)
2. PER MITJÀ D’UN APÒSTROF → quan de resultes de la unió desapareix alguna vocal neutra. Els pronoms s’apostrofen tant davant com darrere del verb. el → l’oblido / oblida’l
! Són incorrectes: *s’en recorda *s’en enamora
això és bàsic! • se’n recorda • se n’enamora • enamorar-se’n
*enamorar-s’en *prengui’s-ho *prengui’s-el
[132]
L’apòstrof sempre va tan cap a la dreta com sigui possible.
en → n’agafes / agafa’n
això és bàsic! • prengui-s’ho (això) • prengui-se’l (el xarop) Si en la combinació de pronoms també hi ha un guionet, l’apòstrof pràcticament sempre va més cap a la dreta que el guionet.
6
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
4. Quines combinacions hi ha?
[GRAMÀTICA]
! Correcte:
Hi ha moltes combinacions, veurem les més freqüents.
S’ho regala.
4.1 Pronoms de CD + pronoms de CI (EL, LA, ELS, LES, HO, EN) + (EM, ET, ES, ENS, US)
→ Es regala alguna cosa a ell mateix. CD
CI
Incorrecte:
EM + EL = ME’L EM + LA = ME LA
*S’ho regala.
Me’l regala. (Em regala el retolador a mi.) CD
CI
→ Regala alguna cosa a algú. CD
Me la regala. (Em regala la llibreta a mi.) CD
CI
L’error es comet per calc del castellà
CI
(Se lo regala). En català la forma cor-
EM + ELS = ME’LS EM + LES = ME LES EM + HO = M’HO EM + EN = ME’N ET + EL = TE’L ES + EL = SE’L ENS + EL = ENS EL US + EL = US EL
Me’ls regala. (Em regala els retoladors a mi.) CD
CI
recta és: Li ho regala.
Me les regala. (Em regala les llibretes a mi.) CD
!
CI
M’ho regala. (Em regala això a mi.) CD
darrere del verb
CI
Me’n regala. (Em regala retoladors a mi.) CD
CI
pronom ENS
-NOS: parlar-nos ‘NS (darrere vocal): veure’ns
pronom US
-VOS: parlar-vos -US (darrere vocal): veure-us
pronom EL
-LO: acabar-lo ‘L (darrere vocal): acaba’l
pronom ELS
-LOS: acabar-los ‘LS (darrere vocal): acaba’ls
Te’l regala. (Et regala el retolador a tu.) CD
CI
Se’l regala. (Es regala el retolador a si mateix.) CD
CI
Ens el regala. (Ens regala el retolador a nosaltres.) CD
CI
Us el regala. (Us regala el retolador a vosaltres.) CD
CI
ACTIVITATS 1 Identifica la combinació de pronoms correcta.
2 Torna a escriure les oracions posant els pronoms darrere
de la forma perifràstica. a Encara no me’ls/m’els/mel’s he comprat. b Pot ser que no s’en/se n’/se’n hagi adonat? c Si vol el full al calaix, posa ‘l-hi/-l-hi/-l’hi. d Quan demanin pa, dóna ‘ls-en/-ls’en/-ls-en. e Estigui tranquil i prengui -s’ho/‘s-ho/-s-ho bé. f El cotxe, sovint t’el/te l’/te’l agafo. g En cas que el trobis, me’l/m’el/me l’ apartes. h Després de tot va penedir -s’en/-se’n/‘se-n. i Al zoològic, porta -ns’hi/-ns-hi/‘ns-hi ara! j Segur que t’en/te n’/te’n enamoraràs! k Per sempre més t’en/te n’/te’n recordaràs! l A l’insistir, va donar -m’el/-me’l/’me-l. m Ara me’n/m’en/m-en penedeixo, d’allò. n Quan acabi tot, s’en/se’n/se n’ emportarà dos.
a b c d e f g h i j k l m
Al final us la va aconseguir. Ens en van arribar notícies. Us ho va dir seriosament? Ens els vam prendre en broma. De debò que no us en vau recordar? Ens el van fer massa de pressa. Quan ho diguéreu, us el van enviar. Ens ho van assegurar del cert. Les entrades, us les va treure rebaixades. Ens la vas netejar amb molta cura. La setmana passada us els vaig portar. Les claus, ens les vam endur sense voler. Us hi va acompanyar, a l’estació? [133]
6
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
!
[GRAMÀTICA]
4.2 Pronoms de CD + pronom de CI (EL, LA, ELS, LES, HO, EN) + LI
Encara que no són normatives, són d’ús general quan es parla de manera col·loquial les combinacions següents: LA + HI = L’HI
S’ha d’anar molt amb compte amb les 4 primeres combinacions perquè el pronom LI es transforma en HI i va darrere del CD, al revés de l’habitual. L’hi venen. (Venen el pis a la veïna.)
EL + LI = L’HI
CD
LI + HO = L’HI
La hi venen. (Venen la casa a la veïna.)
LA + LI = LA HI
LI + EN = N’HI
CD
CI
Els hi venen. (Venen els pisos a la veïna.)
ELS + LI = ELS HI
CD
CI
Les hi venen. (Venen les cases a la veïna.)
LES + LI = LES HI
CD
CI
Li ho venen. (Venen el que tenen a la veïna.)
LI + HO = LI HO
CD
CI
Li’n venen. (Venen pisos a la veïna.)
LI + EN = LI’N
!
CI
CD
CI
4.3 Pronoms de CD + pronom de CI (EL, LA, ELS, LES, HO, EN) + ELS
*LIS
Els el pren. (Pren el conte als nens.)
ELS + EL = ELS EL
CD
No és cap pronom. És una forma errònia que algunes persones utilizen
ELS + LA = ELS LA
CD
en lloc de qualsevol de les combinacions de CD + CI (els): *Lis pren el conte. O simplement:
*Lis pren.
CI
Els la pren. (Pren la llibreta als nens.) CI
Els els pren. (Pren els contes als nens.)
ELS + ELS = ELS ELS
CD
CI
Els les pren. (Pren les llibretes als nens.)
ELS + LES = ELS LES
CD
CI
Els ho pren. (Pren el que tenen als nens.)
ELS + HO = ELS HO
CD
CI
Els en pren. (Pren contes als nens.)
ELS + EN = ELS EN
CD
CI
Cal mirar, doncs, si el CI està en singular o en plural: en el primer cas, es donen els quatre casos excepcionals de l’apartat 4.2, mentre que, si està en plural, sempre és ELS (tant per al masculí com per al femení) i s’escriu abans que el CD.
→
CI
+ EL
–> ––– ––– –––
CD
LI
> ––– –––
CI en singular: Diu el nom a la infermera. → L’ HI diu.
L’ + HI = L’HI Diu les adreces a la infermera. → LES HI diu. CD
CI
CI en plural: Diu el nom a les infermeres. → ELS EL diu. CD
CI
Diu les adreces a les infermeres. → ELS LES diu. CD
[134]
CI
6
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
!
4.4 Pronoms de CD + pronom de CC (EL, LA, ELS, LES, EN) + (HI, EN)
Ara sí que és correcte:
L’hi busco. (Busco el jersei a l’armari.)
EL + HI = L’HI
CD
CCL
N’HI posarem. (sucre, al pot)
La hi busco. (Busco la camisa a l’armari.)
LA + HI = LA HI
[GRAMÀTICA]
CD
CD CCL
CCL
Els hi busco. (Busco els jerseis a l’armari.)
ELS + HI = ELS HI
CD
CCL
Les hi busco. (Busco les camises a l’armari.)
LES + HI = LES HI
CD
!
CCL
N’hi busco. (Busco jerseis a l’armari.)
EN + HI = N’HI
CD
CCL
*EN + EN Aquesta combinació no existeix:
L’en trec. (Trec el jersei de l’armari.)
EL + EN = L’EN
CD
només es pot substituir un dels ele-
CCL
ments:
La’n trec. (Trec la camisa de l’armari.)
LA + EN = LA’N
CD
ELS + EN = ELS EN LES + EN = LES EN
• En trec vestits vells. (Trec vestits
CCL
vells del bagul.)
Els en trec. (Trec els jerseis de l’armari.) CD
• En trec del bagul. (Trec vestits
CCL
Les en trec. (Trec les camises de l’armari.) CD
vells del bagul.)
CCL
4.5 Combinacions pronominals del CRV Quan alguns verbs intransitius pronominals substitueixen el seu CRV, hi ha les següents combinacions: ES va acostumar a la nova feina. → ES burlava dels companys. →
S’HI va acostumar. SE’N burlava.
ES fixa molt en els detalls. → S’HI fixa molt. S’ha casat amb en Joan → S’HI ha casat?
ACTIVITATS 3 Relaciona cada oració amb una combinació.
a b c d e f g
Durem allò a la directora. Compraré cromos al Pol. Cedeixo els drets als hereus. Vendré la casa al comprador. S’han penedit de tot. Reparteix pa als pobres. Desaran les joies a l’estoig.
LA HI ELS EN LI HO LES HI LI’N ELS ELS SE N’
4 Corregeix els pronoms del diàleg següent.
–Aneu-se’n ara mateix d’aquí! –Això, jo ja els hi havia dit abans… –A les que no obeeixin, lis posaran un càstig… –Mireu-els, encara s’en riuen… –Sabem que l’hi donaran una altra oportunitat. –Si ell vol comprensió, segur que n’hi oferiran. –Efectivament, això, ja s’ho havia deixat clar jo! –Ja n’hi ha prou! Anem-se’n! Adéu!
això és bàsic! Confusions freqüents que cal evitar 1. S’utilitza massa la combinació ELS HI en lloc de les de l’apartat 4.3. Ells ens van deixar les eines i aviat (ELS HI*) ELS LES tornarem. 2. S’ha de mirar si a l’oració hi ha un sol pronom o n’hi ha dos: Durem el joc al nen. CD
CI
LI durem el joc. CI
*L’HI durem el joc.
L’HI durem.
CD CI
CD CI
CD
CD
[135]
VINGA, DONCS: A ANALITZAR!
!
Els pronomes febles
Depenent del seu significat, un ma-
1. Com s’analitza sintàcticament un pronom feble?
teix verb pot portar pronoms diferents: Sóc optimista.
Sóc a casa.
Atr: HO
La funció sintàctica d’un pronom feble és la mateixa que la del sintagma que està substituint, ja que ocupa el seu lloc.
CCL: HI
Ella nasqué a Perpinyà. → Ella hi nasqué. CCL
Crec en Déu. Em crec allò que diuen. CRV: HI
CD: M’HO
CCL
2. Sempre fa una funció sintàctica, el pronom feble?
Dedico el llibre als pares. CD
CI: ELS EL
No. Als verbs pronominals el pronom feble forma una unitat amb el verb, no fa cap funció sintàctica.
Em dedico al teatre.
Hi havia curses de cavalls. → N’hi havia.
CRV: M’HI
Ø
Fa les feines. → LES fa. Fa això.
→ HO fa.
CD
CD Ø
Es fien de mi. → Se’n fien / Es fixen en mi. → S’hi fixen. Ø
CD
CRV
Ø CRV
Ø
CRV
Ø CRV
Anar-se’n: Se’n va anar a París. → Se n’hi va anar. Fa goig.
→ EN fa.
Fa de paleta. → EN fa.
Ø Ø
CCL
Ø Ø CCL
Veure-hi: No hi veu. / No veu la taca allí. → No la hi veu.
predicatiu
Ø
CD
CCL
CD CCL
3. Fa un pronom feble funcions sintàctiques diferents?
Segons el sintagma que substitueix, un mateix pronom feble pot fer funcions sintàctiques diferents.
CD: Ella els escull. (els nens) CI: Els donà el premi. (als nens)
HI –––––> Pred: Hi anava. (descalça) > ––> –– –– –– ––– –– –– –––––
ELS –––––> Atr: Ells els són. (els bons) > –> –– ––– –– –– –– ––– –––––
> –– –– –– ––
EM –––––> CD: Em saluden. ET ENS CI: Em diuen adéu. US CD
CCL: Hi vivia. (en un àtic) CRV: Hi confiava. (en elles)
CD
4. Combinacions amb les quals cal anar amb compte Algunes combinacions de pronoms febles poden fer funcions sintàctiques diferents. ELS EN Porta sort als joves. CD
CI
CD
Porta els gots de la cuina. CD
[136]
L’HI, LA HI, ELS HI, LES HI Ensenya el pis al comprador. → L’HI ensenya.
CCL
CI
Desava l’abric a l’armari. → L’HI desava. CD
CCL
6
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
[GRAMÀTICA]
ACTIVITATS FINALS Substitució pronominal de complements subratllats
Anàlisi sintàctica d’oracions 5 Analitza sintàcticament les oracions següents.
8 Digues la funció sintàctica dels complements sub-
ratllats i substitueix-los per pronoms febles. a El fill gran, el Jordi, s’assembla molt a la seva mare en l’aspecte físic. b Cada matí es mirava horroritzat les bosses dels ulls al lavabo de casa seva. c Les idees rares ens semblaven l’única solució. d Molts fets seran recordats per mi amb emoció. e El fill del metge de la clínica del poble va ser a la platja amb mi tota la tarda. f No vas trobar aquella decisió buida de sentit? Pas de combinacions de pronoms febles del davant al darrere del verb
a b c d e f g h
Els nens es fien de les persones grans. Van trobar carbó a les mines. Oi que faràs favors als teus amics? S’ha enamorat de la seva millor amiga. Els Reis d’Orient portaran regals al meu germà. Trobaràs la cartera perduda al fons del calaix. També preparen l’entrepà a les nenes. He encarregat el pastís a la dependenta.
Combinació sistemàtica de pronoms febles 9 Omple els quadres següents.
6 Passa les combinacions de pronoms del davant al dar-
Em
rere del verb o a l’inrevés. a b c d e f g
Ens el contareu? Si us plau, conteu ▲ . ▲ escurçaràs? Creu-me: escurça-te’l. Me n’agafaràs un? Apa, agafa ▲ un. ▲ fareu vosaltres? Vinga, feu-vos-la! Els ho donaràs? Si us plau, dóna ▲. Us hi quedareu? Vinga, quedeu ▲. Ja ▲ anem? Va! Anem-nos-en!
redacta
el text.
Me’l
redacta.
la carta. els sintagmes. les oracions. discursos. el que vull. T’
escriu
el poema.
escriu.
la invitació.
Identificació de combinacions de pronoms
els textos. les cartes.
7 Relaciona cada oració amb la combinació de pronoms
paràgrafs.
febles adequada.
això.
a b c d e f g h i j
Torna les eines al mecànic. Ha venut aquelles obres a tres germans. Va, regala els accessoris a l’ajudant! Treu les fulles de la piscina ara mateix! Donarà disgustos a l’avi. Vinga, porteu els impresos a la secretària! Ensenya la terrassa del pis al comprador. Ensenya la terrassa del pis als compradors. Va arrencar el botó de la camisa. S’atreveix a qualsevol cosa.
1 2 3 4 5
-LOS-HI LI’N L’EN LES HI ELS LES
Li
llegeix
l’article.
llegeix.
la novel·la. els contes. les històries. poesies. allò tan bonic. Els
embolica.
el regal
embolica.
la joia
6 7 8 9 10
S’HI -LES-EN LA HI ELS L’ ‘LS-HI
els obsequis les compres rellotges això [137]
6
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
[GRAMÀTICA]
PRÀCTICA DE REPÀS Substitució pronominal de CD, CI
Substitució pronominal de sintagmes d’un text
10 Localitza el CD i el CI de les oracions següents i subs-
13 Torna a copiar el text substituint les paraules subrat-
llades per pronoms febles.
titueix-los per pronoms febles. a b c d e f g h i
Oi que vas donar la raó al teu fill? Massa sovint riuen les gràcies als nens. Vendran embotits a les clientes fidels. No volien tornar el llibre al propietari. Ensenyava matemàtiques als alumnes. Hauries de recomanar els obsequis als nois. Preguntaré les respostes a la professora. Direm allò tan important als interessats. El jove dedicava aquells poemes a l’estimada.
El nàufrag arribà a l’illa i va veure palmeres. Hi havia moltes palmeres i estava segur que podria sobreviure a l’illa. No havia menjat mai crancs però aviat es va acostumar als crancs. Va agafar les branques dels arbres, va lligar les branques dels arbres i construí una senzilla cabana. Sovint recordava el seu pare i es va adonar que havia d’agrair al seu pare tots els consells d’infantesa. Al cap de pocs mesos, va enterrar a la platja les restes del vaixell però no es va penedir d’haver-ho fet perquè, després de l’època de pluges, va buscar les restes del vaixell a la platja i va poder passar a l’illa una bona temporada més. En el fons era feliç i demostrava que era feliç amb la il·lusió amb què es llevava cada matí.
Correcció d’errors (L’HI, ELS HI) 11 Corregeix els errors, quan calgui.
a b c d e f g h i
L’hi vaig dir que callés i no em va fer cas. Li agafà el llibre però l’hi va tornar. Compraré les cols per a ella i els hi portaré. Si no volen enciam, no els hi donis! Vas treure els mobles del pis? Jo els hi duré. Segur que el regal els hi farà molta il·lusió. Sempre l’hi aconsellava bones solucions. Li va prendre els llapis i després els hi tornà. Hem cuinat canelons per a la néta: dóna’ls-hi!
Comprovació de conceptes 12 Llegeix bé els enunciats següents i digues si són
certs (C) o falsos (F). C F a Quan donem ordres, els pronoms sempre van darrere del verb. b En català no es pot utilitzar mai la combinació de pronoms S’HO. c El gènere no compta quan es substitueix el CI, només la persona i el nombre. d A les combinacions pronominals el CI sempre precedeix el CD. e En català no es pot utilitzar mai la combinació de pronoms N’HI. f Un mateix pronom feble o combinació de pronoms només fa una funció sintàctica. g Tots els pronoms febles fan una funció sintàctica dins l’oració en què es troben.
[138]
Substitució pronominal de tota classe de funcions sintàctiques 14 Digues la funció sintàctica dels complements sub-
ratllats i substitueix-los per pronoms febles. a b c d e f g h i
Deixa els ganivets al calaix de la cuina! Traurà l’arròs del pot corresponent. Va sol·licitar els permisos al president. Ensenyava les polseres a les amigues. Hauràs de portar el paquet al destinatari. Si us plau, porteu els mobles vells al magatzem! No esmentarem el que vas dir al superior. S’enorgulleix dels seus èxits. Va solucionar la situació a la seva germana.
15 Aquesta és una cam-
panya publicitària contra el tabac. Substitueix el pronom ho de deixa-ho de l’eslògan per un sintagma.
6
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
[GRAMÀTICA]
PRÀCTICA DE REPÀS Localització del subjecte i del verb (UT 1)
Distinció entre CD/CI/Atr/predicatiu (UT 4)
16 Encercla el subjecte i subratlla el verb.
20 Indica la funció sintàctica dels mots subratllats.
a b c d e f
Les fàbriques han estat tancades pels amos. Em diverteix el teu sentit de l’humor. A causa de la fuga van arribar més guàrdies. Les flors semblaven taques de color a la gespa. L’any que ve es vendran nous aparells. De sempre li havia agradat la sinceritat.
Classificació d’oracions i perífrasis (UT2) 17 Digues el tipus d’oració i subratlla les perífrasis ver-
bals, si n’hi ha. a b c d e f g h
Les dades són actualitzades pels funcionaris. Les dades són importantíssimes. Les dades s’actualitzen constantment. Per desgràcia les dades han començat a créixer. Els governants haurien de tenir previsió. Els amics s’estan enviant missatges tot el dia. El barber afaita la barba al client. Altres dies ell pot afaitar-se a casa seva.
Conversió d’oracions transitives en intransitives (UT 3) 18 Fes oracions intransitives a partir de les transitives
donades. (Respecta els temps verbals.) agradar, pegar, telefonar, pertànyer, morir, parar
a b c d e f g h
Trobeu la meva filla massa maquillada? A vegades els pacients indignen els metges. Els recepten medicaments però no se’ls prenen. Els joves presenten currículums al director. Ell els llegirà i ja els dirà alguna cosa. La caiguda de l’euro serà la ruïna de l’empresa. Des de fa dos anys viuen separats. L’Anna semblava il·lusionada amb el projecte.
Distinció de tipus d’oracions i funcions sintàctiques (UT 5) 21 Associa cada oració amb el tipus adient.
a b c d e f
Al port es lloguen vaixells per hores. Es veu reflectit als aparadors. Les feres es tranquil·litzen per la música clàssica. La noia estava sola a l’habitació. El veuen des de la terrassa. No es veu els propis defectes per orgull.
1 2 3 4 5 6
oració atributiva (S, atribut, CClloc) oració transitiva (CD, CClloc) oració intransitiva (S, CCcausa) oració transitiva (CI, CD, CCcausa) oració transitiva (CD, predicatiu, CClloc) oració passiva reflexiva (CClloc, S, CCmanera)
Localització de funcions sintàctiques dins d’un text (UT 5) a b c d e f
Demà a la tarda li faré la trucada. El pilot va perdre la vida en aquell accident. Elles senten una forta atracció pels nois rossos. El vehicle aturava la seva marxa al pitjar el fre. Li donà un cop sense mala intenció. Els pagesos tenen la propietat de les terres.
Distinció de subjecte i CD (UT 3) 19 Subratlla els subjectes i encercla els CD.
a b c d e
El dimecres va succeir una cosa ben estranya. No ens agraden gens els acudits barroers. També evitem les burles ofensives. Aquesta nit hi haurà festa grossa a la plaça. Ballarem danses tradicionals tota la nit.
22 Quina funció sintàctica fan els sintagmes subratllats
del text? Finalment, es va complir la profecia: l’enviat dels déus va ser escoltat pels habitants d’aquelles terres i els herois escollits havien de superar tres proves. La primera era la més fàcil i consistia en un enigma que aviat fou encertat. A continuació van encarregar als valents una missió pràcticament impossible, però també hi hagué sort en aquesta ocasió. El poble contemplava esperançat totes les peripècies dels herois i s’interessava pels seus actes. Quan ja semblava que tot havia acabat, calia anar molt més lluny: al mig de la plaça pública van anar lluitant tots els joves participants i el vencedor aconseguí, amb el seu gran esforç, la desaparició de la maledicció.
[139]
PROJECTE TAC
LA REVISTA DIGITAL
Altres elements de la revista (sessió 6) 1. Els anuncis Els anuncis són una part important en qualsevol publicació digital perquè d’ells depenen en gran part els ingressos que garanteixen la subsistència del diari o revista. Poden tenir com a finalitat la venda d’un producte o servei o bé la promoció d’una idea o hàbit entre els ciutadans. Us proposem crear els anuncis de la vostra publicació digital. Podeu seguir aquests passos:
1
2
Pensar en un producte o una idea
Elaborar l’anunci
Pot ser un producte real o imaginat. En qualsevol cas, ha de poder interessar els lectors de la revista. Recordeu que també podeu fer un anunci de conscienciació social.
L’anunci ha de tenir dos elements: text i imatge. La imatge ha de cridar l’atenció dels lectors; el text (l’eslògan) ha de ser una frase breu i contundent que atrapi el lector i el convenci de les propietats del producte o idea.
Quan tingueu una idea clara de com voleu fer el vostre anunci, entreu a la pàgina www.imagechef.com/. ImageChef és una aplicació gratuïta que permet manipular imatges; allí podreu elaborar els anuncis. Per veure’n els passos, crearem un anunci per promoure l’hàbit de lectura entre els usuaris del bloc. A la pàgina principal, Imagechef ofereix quatre opcions. Escollim Marcos para fotos. Cliquem Pruébalo, i a la finestra que s’obri seleccionem el marc que ens interessa d’entre totes les opcions que s’ofereixen. A l’espai en blanc situat a la part inferior de la imatge (encapçalat per la instrucció Ingrese el texto aquí) escriurem l’eslògan del nostre anunci. També podem canviar la imatge del llibre clicant Elige o Sube foto, que ens permetrà inserir una imatge amb la condició que estigui desada a l’ordinador. Cliquem Visualizar i en veurem el resultat. Per afegir la imatge al bloc, l’aplicació demana que ens registrem. D’aquesta manera podrem obtenir el codi HTML. Al tauler, seleccionem l’opció Widgets, i d’entre tots escollim Text. Cliquem Editar i enganxem l’HTML. Finalment, tornem a la pàgina inicial del bloc per veure’n el resultat.
[140]
2. Informació sobre el temps Fins ara hem afegit al bloc notícies, reportatges i entrevistes. Les publicacions digitals es nodreixen també d’altres continguts potser no tan significatius però també importants per al lector, perquè li ofereixen diferents serveis. Així, per exemple, un lector pot buscar en un diari o revista informació sobre el temps meteorològic. Aquesta mena d’informació sol consistir en un mapa amb icones del temps previst, acompanyat d’un breu text interpretatiu. L’administrador del vostre bloc haurà incorporat a la barra lateral dreta un enllaç per entrar a la pàgina de www.meteo.cat, on podrà veure el mapa del temps i les previsions que li interessin.
Observant el mapa del temps podeu redactar la vostra previsió i incloure-la a la pàgina El Temps del vostre bloc, que prèviament haureu creat des del Tauler amb l’opció Pàgines > Afegeix. Clicant Pàgines > Edita > El Temps, podreu incloure-hi el text de la previsió. Recordeu que haureu de revisar i reeditar sovint aquesta secció.
3. Moltes més possibilitats En endavant podeu continuar treballant amb la vostra revista digital: hi podeu afegir articles i pàgines dedicades als temes que més us interessin. Us en donem algunes idees: Cartes al director, una secció en què els lectors us poden fer arribar les seves opinions sobre els continguts de la revista o sobre qualsevol fet que els resulti interessant.
Podreu trobar més idees a la pàgina www.3cat24.cat/kioskjove, un espai dedicat al periodisme digital i orientat a la comunitat educativa de Primària i Secundària.
Espai de creació, destinat a poemes, contes i altres produccions literàries fetes per vosaltres mateixos o pels vostres lectors. Espectacles, amb ressenyes de les darreres estrenes cinematogràfiques o de les últimes novetats musicals. [141]
6
COMPETÈNCIES A PUNT!
Una mà de contes del MNAC Una mà de contes és una iniciativa conjunta entre TVC i el MNAC que proposa, a través de 20 històries inspirades en obres de la col·lecció permanent, una mirada diferent sobre les col·leccions del Museu. 1 Clica l’enllaç, entraràs a la web del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a la secció dedicada a «Una mà de contes». 2 Clica la pastilla «Art modern». 3 Fes doble clic al requadre del conte La família Forn. 4 Escolta’l amb atenció.
1 Entra a l’enllaç de l’Enciclopèdia Catalana per obtenir
Quina figura literària conté aquest fragment?
informació sobre Ulisses i completa les oracions. a b c d
Era rei d▲. Apareix en dues obres literàries: ▲ i ▲. Va participar en la guerra de ▲. Sobresurt per dues qualitats: ▲ i ▲.
2 Al conte no es diu el nom de la mare perquè l’autor del
conte vol que el receptor ho dedueixi. Després de llegir la informació de l’Enciclopèdia Catalana, com cal suposar que es diu la mare? 3 Com es diuen els quatre fills de la parella?
Maria, Isabel, Aina i Ulisses Maria, Irene, Aina i Ulisses Marta, Irene, Aina i Oriol. Maria, Isabel, Aina i Oriol. 4 La mare pensa «que si Ulisses, el seu marit, continués
estant amb ells, tot seria diferent, millor, més fàcil, com menjar síndria a l’estiu».
[142]
hipèrbaton comparació
metàfora metonímia
5 El conte inclou música i reproducció de sons reals.
Quins dels sons següents hi apareixen? vent entre les fulles onatge del mar sirena de vaixell cant d’ocells aigua rajant d’un càntir pluja i trons 6 Digues si són certes (C) o falses (F) les afirmacions
sobre els fills. C F a A Maria li encanten els albercocs. b La Irene i l’Aina són bessones però tenen caràcters molt diferents. c L’Aina és fantasiosa. d La mare ha perdut l’esperança que torni el marit.
PROVA D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA 7 Per què no duu l’anell de compromís de casament, la
13 Completa el text amb les grafies que hi falten.
Maria?
Aina, l’altr▲ be▲ona, també enyorava ▲l seu pare, però com que tenia un tara▲à somiador, s’ima▲ina▲a mil i una a▲entures i divertia la resta de la fam▲lia amb les seves ▲istòries. Com la del c▲ntir: cada vegada que be▲ies del c▲ntir, er▲s transportat fins a la terra ignota, on vivia ▲l seu pare, en una casa igual que la del po▲le on tan feli▲os ha▲ien estat.
Perquè se’l va vendre per aconseguir diners en un any de mala collita. Perquè el va deixar com a penyora d’un préstec que van demanar en un any de mala collita. 8 La Irene no parla...
perquè és massa tímida i reservada. per sentir millor la sirena del vaixell amb què espera que torni el seu pare. des que el pare va marxar. des que va néixer. 9 Una «terra ignota» és una terra...
deserta llunyana
desconeguda de gran extensió
14 Indica quina funció sintàctica fan les paraules subrat-
llades en cada oració. a b c d e
La Maria està asseguda a terra. La Irene sembla trista. L’Aina té un càntir a les mans. La mare pensa en Ulisses. La Irene ofereix albercocs als seus germans.
15 Substitueix els complements marcats per un pronom. 10 El conte acaba amb unes paraules pronunciades per la
Irene («Pare! Pare!») en sentir una sirena de vaixell després d’anys d’haver estat sense parlar. Què dóna a entendre el fet que hagi trencat el seu silenci? Com creus que continuaria la història? 11 Escull, de les dues opcions, la paraula que et sembli
a b c d e f
La mare és jove. La mare no té res a les mans. La mare diu al fill que s’assegui. La mare es recorda del pare. La mare porta el vestit negre. La mare porta els fills a la platja.
que té un significat més precís. 16 L’autor d’aquest conte s’ha inventat una història a par-
a b c d
Ulisses va pujar / va embarcar-se en un vaixell. La mare cada tarda acudeix / va a la platja. Escruta / mira els vaixells que passen. Vol / anhela que torni el seu marit.
tir dels elements d’aquesta pintura. No és pas el que el pintor es va imaginar en pintar-la. Inventa una nova història a partir de la mateixa escena (quina relació hi ha entre ells, per què són aquí, què pensen, què esperen, què els ha passat abans...).
12 Busca i encercla al text un sinònim de cada una d’a-
questes paraules: a b c d
oceà retorn esguardava amat
e nens f desig g deliri
Cada tarda mirava el mar amb l’esperança que fos el dia de la seva tornada. Ulisses i ella s’havien estimat amb bogeria i havien tingut quatre fills.
• Reescriu el fragment substituint les paraules pel seu sinònim; fes els canvis necessaris (gènere, nombre, articles...). Canvia el significat del missatge?
Cala Forn, Joaquim Sunyer i Miró. [143]
LLENGUA. DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL 1. La diversitat lingüística a Europa Europa és un continent on es parlen al voltant de 70 llengües: és un nombre relativament petit si el comparem amb el total de 6.000 llengües que hi ha al món. La majoria de les llengües europees provenen d’un tronc comú: l’indoeuropeu. D’aquesta llengua mare, en deriven moltes altres, que s’agrupen en famílies lingüístiques per proximitat, de manera que les llengües de cada família presenten clares similituds: Família eslava
búlgar txec polonès eslovac eslovè
Dobró útro Dobré ráno Dzién dobry Dobré ráno Dobro jutro
Família romànica
francès italià portuguès català castellà
indoeuropeu
Família germànica
Bonjour Buongiorno Bom dia Bon dia Buenos días
danès neerlandès anglès alemany suec
Godmorgen Goedemorgen Good morning Guten Morgen God morgon
família bàltica
letó, lituà
família cèltica
bretó, gal·lès, escocès, irlandès
família eslava
bielorús, búlgar, eslovac, eslovè, macedoni, polonès, rus, serbi, txec, ucraïnès
família germànica
alemany, anglès, danès, islandès, neerlandès, noruec, suec
família romànica
català, castellà, francès, galaicoportuguès, italià, occità, romanx o retoromànic, romanès, sard
albanès grec
ACTIVITATS 1 Entra al web de Linguamón (www.linguamon.cat/practicallengues/) i es-
colta i envia un missatge en rus (llengua eslava), un altre en alemany (llengua germànica) i un altre en francès (llengua romànica). 2 Són certs (C) o falsos (F) els enunciats?
C F a b c d e [144]
L’islandès és una llengua cèltica. El grec no té companys de família. La família més nombrosa és l’eslava. Les llengües bàltiques són el letó, el lituà i l’estonià. L’alemany i l’anglès tenen semblances.
LLENGUA I SOCIETAT 2. Els alfabets De totes les llengües del món, només el 10% disposen d’escriptura; la resta (90%) es transmeten tan sols de forma oral. Totes les llengües han passat per un primer estadi parlat, i només algunes més endavant s’han escrit. Els codis escrits o alfabets són fonamentals per a la pervivència i la difusió dels idiomes. Als territoris de la Mediterrània totes les llengües que s’hi parlen també s’escriuen. Hi ha, però, alfabets diversos: CATALÀ
RUS alfabet ciríl·lic (propi d’algunes llengües eslaves)
alfabet llatí (difós pels romans)
Els diversos estudis sobre les llengües indiquen que al món es parlen aproximadament 6.000 llengües. La meitat de les llengües del món es concentren en vuit estats: Papua Nova Guinea (832), Indonèsia (731), Nigèria (515), Índia (400) Mèxic (295), Camerun (286), Austràlia (268) i Brasil (234). Segons la UNESCO, al voltant del 50% de les 6.000 llengües del món estan en perill de desaparició, un 96% són parlades per només el 4% de la població mundial, i més del 90% dels continguts d’Internet estan escrits en només 12 llengües.
=
Согласно различным исследованиям, мир говорит почти на 6000 языков. Половина всех языков мира сосредоточена на территории 8 государств: Папуа-Новая Гвинея (832), Индонезия (731), Нигерия (515), Индия (400), Мексика (295), Камерун (286), Австралия (268), Бразилия (234). По данным Юнеско, около 50 процентов из 6000 языков мира находятся под угрозой исчезновения, на 96 процентах языков говорит только 4 процента населения, и более 90 процентов информации в Интернете приходится всего лишь на 12 языков. alfabet grec (predecessor del llatí i del ciríl·lic)
Aegean Airlines és la primera companyia de Grècia a oferir la classe Business en vols nacionals. Els passatgers que fan vols d’anada i tornada en classe Business a Grècia poden gaudir d’un dia de lloguer gratuït d’un vehicle de Hertz. L’únic que han d’abonar són les taxes d’aeroport que pugen a 7 € + IVA, si recullen el vehicle a l’aeroport d’Atenes, o 4 € + IVA, si desitgen recollir-lo a qualsevol altre aeroport.
=
Η Aegean Airlines είναι η ρώτη ελληνική εταιρία ου ροσέφερε Business Class στις τήσεις εσωτερικού.Ταξιδεύοντας round trip Business Class στην Ελλάδα, σας αρέχουµε δωρεάν την ενοικίαση αυτοκινήτου για µία ηµέρα α ό τη Hertz. Η µόνη σας ε ιβάρυνση αφορά στους φόρους αεροδροµίου οι ο οίοι ανέρχονται στα € 7 + ΦΠΑ, αν αραλάβετε το αυτοκίνητό σας α ό το αεροδρόµιο Ελευθέριος Βενιζέλος, ενώ αν ε ιθυµείτε να το αραλάβετε α ό ο οιοδή οτε άλλο αεροδρόµιο το οσό ανέρχεται στα € 4 + ΦΠΑ. ε ιβάρυνση.
ACTIVITATS 3 Consulta el web de l’Enciclopèdia Catalana (www.en-
ciclopedia.cat) i respon les preguntes. a L’ucraïnès utilitza l’alfabet ciríl·lic? b Té alguna relació amb la llengua grega, la paraula alfabet? c En quin país europeu es parla la llengua romànica anomenada romanx o retoromànic? d Indica un sinònim del mot alfabet. D’on ve?
4 A la pàgina web Jennifer’s language page trobaràs els
mots per afegir la informació que falta a la taula (en lletres llatines). Anglès
Català
thank you
gràcies
goodbye
adéu
please
si us plau
yes
sí
Rus
[145]
LLENGUA. DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL 3. Les llengües i les fronteres a Europa Per motius històrics i polítics els estats tenen unes fronteres que els delimiten, però això no vol dir que dins d’aquell territori només es parli una llengua. De fet, en la majoria d’estats europeus es parla més d’un idioma. Així doncs, les fronteres geogràfiques no sempre coincideixen amb les fronteres lingüístiques: en un mateix estat poden conviure diverses llengües, i una mateixa llengua pot parlar-se en més d’un estat. No són els països els qui parlen una llengua sinó les comunitats lingüístiques. Una comunitat lingüística és el conjunt de persones que parlen la mateixa llengua, i això la cohesiona. Un altre element a tenir en compte és l’oficialitat de les llengües: les lleis dels estats donen caràcter d’oficial a una o a diverses llengües de les que es parlen al seu territori. Vegem-ne alguns exemples: • A França es parlen el basc (al País Basc francès), el català (a la Catalunya Nord), l’occità, el bretó i el francès, però aquesta última és l’única considerada oficial per les institucions estatals. • A Espanya hi ha una llengua oficial per a tot l’estat (el castellà) i unes altres (català, basc i gallec) que són cooficials amb el castellà als territoris on es parlen. • A Suïssa es parlen l’alemany, el francès, l’italià i el romanx o retoromànic. Totes són reconegudes com a oficials per l’estat. Per això als bitllets surten tots quatre idiomes.
Anvers del bitllet de 10 francs suïssos • francès: banque nationale suisse / dix francs • italià: banca nazionale svizzera / dieci franchi
Revers del bitllet de 10 francs suïssos • alemany: Schweizerische Nationalbank / Zehn Franken • romanx: banca naziunala svizra / diesch francs
ACTIVITATS 5 Omple el text amb els mots que hi falten.
llengües, oficial, Sardenya, continent europeu, límits, fronteres, França, multilingües, idiomes, estat, cooficial
Com a tot el món, al ▲ les ▲ polítiques no coincideixen en tots els casos amb els ▲ de les comunitats lingüístiques, ja que la majoria d’estats són ▲, és a dir, s’hi parlen dos o més ▲ . D’altra banda, hi ha ▲ que es parlen en més d’un ▲ : el català, sense anar més lluny, és l’única llengua ▲ a Andorra, és ▲ a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, i té un cert reconeixement al sud de ▲ (Catalunya Nord) i a l’illa de ▲ (Itàlia), concretament a la ciutat de l’Alguer.
[146]
LLENGUA I SOCIETAT 4. Contacte entre llengües i multilingüisme 4.1 Fenòmens de contacte entre llengües La situació original d’un grup humà és el monolingüisme, és a dir, disposar d’una sola llengua que vehicula la seva manera de veure el món, li dóna cohesió i és un símbol d’identitat col·lectiva. Cada vegada, però, és més freqüent el multilingüisme: el coneixement i l’ús de diverses llengües en un món tan globalitzat com el d’avui és gairebé una necessitat. La sociolingüística estudia les relacions que s’estableixen entre la societat i els diferents fenòmens lingüístics que s’hi produeixen, alhora que analitza com interactuen entre si. El contacte entre llengües en un mateix territori, com és el cas de Catalunya, origina fenòmens com el bilingüisme i la diglòssia.
Bilingüisme
Diglòssia
Bilingüisme
bilingüisme individual
bilingüisme territorial
bilingüisme social
Utilització alterna (ara l’una, ara l’altra) de dues llengües.
Situació sociolingüística de desequilibri en la qual conviuen dues llengües però s’utilitzen per a funcions diferents: es creu que una de les llengües és superior (llengua A) i s’utilitza en els usos formals de la llengua (administració, literatura, educació...), mentre que l’altra (llengua B) es relega als usos informals i familiars.
Una persona és capaç d’usar dues llengües en igualtat de condicions.
Zones separades d’un mateix espai geogràfic tenen llengües diferents.
Per exemple, Bèlgica: a la regió de Flandes es parla el flamenc, i a Valònia, el francès.
En una societat conviuen la llengua pròpia i una altra de forastera.
Per exemple, Catalunya: a la llengua pròpia, se n’ha afegit una altra (per migracions, imposició militar…).
ACTIVITATS 6 Després de mirar el vídeo Curs de bilingüisme total
7 Indica si es tracta de bilingüisme (B) o diglòssia (D).
B D
digui oiga, respon les preguntes. a Quin to (profund, burlesc, seriós, crític...) predomina al vídeo? b Quina relació té amb un curs anomenat Digui, digui que era un curs de català per a no-catalanoparlants? c Resumeix en tres o quatre línies el missatge que creus que vol transmetre aquest vídeo. d Com es pot evitar la situació –completament exagerada– que posa de manifest el vídeo? e Fes un petit resum del contingut del vídeo deixant per al final les conclusions que en treus.
a Als primers anys del segle xx, un noble rus usa el francès com a llengua de prestigi. b Ens adrecem a un funcionari en català i ell respon en castellà. c Una noia, filla d’un italià i d’una francesa, usa indistintament els dos idiomes. d Al segle xVIII el català gairebé només apareix en els usos literaris orals. e El rei belga fa el seu discurs televisat mig en flamenc, mig en francès. f En un cinema es projecta la mateixa pel·lícula doblada al català i al castellà. [147]
LLENGUA. DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL 4.2 Llengua dominant, llengua minoritària, llengua minoritzada Quan en un territori conviuen dues o més llengües és molt difícil que hi hagi un equilibri entre elles; és més freqüent que es produeixin situacions de desigualtat en els usos socials. Si en un estat hi ha més d’una llengua, cal que les autoritats facin una política lingüística perquè es garanteixin els drets de tots els ciutadans. És en la situació de contacte entre llengües quan entren en joc conceptes com: a Llengua dominant: la que per motius polítics (invasions, guerres...), culturals (prestigi...), econòmics (intercanvis, grans empreses...) o demogràfics (gran nombre de parlants) es va imposant fora del territori on s’havia originat. b Llengua minoritària: la que té un nombre de parlants reduït, sobretot si la comparem amb les que encapçalen el rànquing. Una llengua minoritària s’utilitza amb normalitat en tots els àmbits de la societat. El suec o el danès, per exemple, són llengües minoritàries si les comparem amb l’anglès, el castellà o l’alemany, però als seus territoris gaudeixen d’una utilització plena en tots els àmbits socials. c Llengua minoritzada: la que, independentment del nombre de parlants, va retrocedint en la seva utilització social perquè una llengua dominant s’ha introduït al seu territori geogràfic. A Puerto Rico, el castellà va reculant davant la pressió de l’anglès. A França, el bretó perd àmbits d’ús enfront de la presència aclaparadora del francès.
I el català? És una llengua minoritària (la dotzena llengua europea més parlada; més que el suec o el danès) i minoritzada (perquè en alguns àmbits d’ús ha estat desplaçada pel castellà)
ACTIVITATS 8 Observa el gràfic i el mapa i respon:
a Quines llengües són? A quina família pertanyen?
9 Busca a la Viquipèdia (ca.wikipedia.org) la Carta Eu-
ropea de les Llengües Regionals o Minoritàries i respon les preguntes. a Quin any fou adoptat aquest tractat? b Quines llengües d’Espanya estan protegides? c Per què no hi ha cap llengua de l’Estat francès? 10 Completa els enunciats següents, consultant el mapa
de la pàgina. a De les 23 llengües oficials de la Unió Europea, les 11 que tenen més parlants que el català són ▲. b De les 23 llengües oficials de la Unió Europea, les 12 que tenen menys parlants que el català són ▲. [148]
LLENGUA I SOCIETAT 4.3 El conflicte lingüístic Els fenòmens sociolingüístics del bilingüisme i la diglòssia porten, a vegades, a situacions de conflicte entre les dues llengües que conviuen en un territori, sobretot si una és dominant i va desplaçant a poc a poc l’altra, la minoritzada. Quan es dóna aquest fet, només hi ha dues solucions possibles:
conflicte lingüístic
conflicte lingüístic
normalització lingüística
substitució lingüística
Amb una política de planificació per part de les institucions i la voluntat dels parlants, la llengua minoritzada recupera els àmbits d’ús perduts i arriba a una utilització completa.
La lengua minoritzada cada vegada es considera menys prestigiosa i serveix per a menys usos socials. Aquest procés la porta a la desaparició i és desplaçada per la llengua dominant.
Pel que fa al català, amb l’arribada de la democràcia es va redreçar la diglòssia que s’havia imposat durant la dictadura franquista: es van restaurar el govern autonòmic i l’oficialitat de la llengua, abans perseguida. Una política de planificació lingüística ha aconseguit que s’anés avançant cap a una normalització plena. Per moltes lleis que es promulguin, l’ús social en tots els àmbits només s’aconseguirà quan els parlants facin servir la seva llengua per tot i per a tot.
ACTIVITATS 11 Busca al web de la Secretaria de Política Lingüística de
la Generalitat de Catalunya les campanyes de foment de la llengua: associa cada any amb l’eslògan que li correspon i amb l’oració que l’explica. a b c d e
1982 1985-1986 2003 2005-2007 2009...
1 2 3 4 5
Dóna corda al català Tu ets mestre El català, cosa de tots Encomana el català Depèn de vostè
• Els catalanoparlants són els que millor poden ensenyar als qui vénen de fora. • Tothom ha de contribuir a la recuperació del català. • Com la Queta, boca saltadora, no s’ha de deixar d’utilitzar la llengua. • No s’ha de canviar de llengua davant els immigrants. • Els catalanoparlants han de crear espais d’ús de la llengua.
12 Completa el diàleg del vídeo de la campanya Encomana
el català i respon les preguntes. –Què li puc fer per ▲? –Si us plau, voldria un ▲. –Tingui, ben bo i ben ▲. –Que vagi de ▲ i passi-ho bé! –Li parles ▲ català? –És clar! Així el puc ▲. –A la festa! Al ▲! –Al ▲ de l’amic Joan! –La primera paraula en ▲! –Un bon ▲ o què voldrà? –Encomana el català.
a Quines de les professions següents no surten al vídeo: cambrer, pilot d’avió, repartidor de butà, infermera, florista, arquitecte? b Per què creus que molts catalanoparlants s’adrecen en castellà als immigrants? [149]