Música
En context
LOMLOE
ESO
03 04 05 06 07 08 09 10 12 14
ÍNDEX
Codi obert ESO. Música Material de l’alumnat Material del docent Music English Claus del projecte Recursos de l’alumnat i del docent
Avaluació competencial
El llibre de l’alumnat. Pas a pas eCasals, el nostre entorn virtual d’aprenentatge
Avaluació competencial Pas a pas
2
Codi obert LOMLOE és el denominador comú del conjunt de projectes que componen la proposta educativa d’Editorial Casals i és, alhora, l’expressió de la voluntat d’estar oberts al món, un món que canvia amb celeritat i ens anima a obrir la ment a nous reptes. Des d’aquesta perspectiva, posem a disposició de la comunitat educativa les eines necessàries per dotar el nostre jovent d’habilitats útils que desenvolupin al màxim el seu potencial i talent en un context d’igualtat d’oportunitats. Es tracta d’oferir-los el codi que els permeti interpretar la realitat, estimular el sentit crític, participar en la construcció del seu futur i créixer com a persones autònomes, més lliures i, per tant, més felices. Què aportem a les aules per afrontar aquest repte? Aquests són els eixos cabdals de Codi obert que proposem per al vostre centre:
· Un aprenentatge competencial, autònom, significatiu i reflexiu. Una formació integral centrada en el desenvolupament de les competències clau per tal que, acabada l’ESO, els nostres joves tinguin el perfil competencial que es demana per vèncer satisfactòriament els reptes que se’ls presentaran en el futur.
· Una educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania global. Fomentar el desenvolupament sostenible mitjançant contextos d’aprenentatge centrats en el que estableix l’Agenda 2030. Amb vista a aconseguir un món més pacífic, tolerant, segur i sostenible, que ens faci conscients de les conseqüències que les nostres accions quotidianes tenen sobre el conjunt del planeta, tant sobre l’entorn natural com social.
· L’avaluació competencial. La LOMLOE estableix uns criteris d’avaluació que permeten mesurar el grau de consecució de les competències específiques pròpies de cada matèria i el desenvolupament d’unes competències clau que es valoren a través dels descriptors operatius del perfil de sortida. El treball que hem fet a Casals ha consistit a connectar les competències específiques i els criteris d’avaluació amb les competències clau del perfil de sortida de l’alumnat a partir d’evidències basades en l’acompliment de determinades tasques o activitats, que permeten una valoració qualitativa del progrés de l’alumnat i posen de manifest les seves fortaleses i debilitats.
· Unes habilitats per a la vida. Els estudis sobre neuroeducació, que ens permeten detectar les pràctiques idònies que asseguren un aprenentatge significatiu, ens indiquen com en són, d’importants, l’atenció, la memòria, l’emoció i les funcions executives, i estableixen quines habilitats per a la vida s’han d’estimular per garantir el desenvolupament ple de la personalitat i l’èxit en la vida.
· Competència digital. La digitalització de les aules sembla una realitat que s’imposa a tot el món i, si pensem en les escoles del futur, en serà un element indiscutible, ja que els nostres joves formen part activa d’aquest món digital. El desenvolupament de la competència digital no comprèn només el domini dels dispositius i de les aplicacions, sinó que implica també l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per tal d’assolir els objectius relacionats amb la feina, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat.
En definitiva, Codi obert és un projecte pensat per als nostres joves, ciutadans del demà, per a la dinàmica contemporània de l’aula i per acompanyar-vos a vosaltres, els educadors, pilars imprescindibles de l’educació.
Perquè qui té el codi per desxifrar el coneixement, té la clau del futur.
3
Música i
Llibre de l’alumnat iSBN paper: 978-84-218-7379-3 iSBN digital: 978-84-218-7666-4
Música ii
Llibre de l’alumnat iSBN paper: 978-84-218-7384-7 iSBN digital: 978-84-218-7670-1
Música 4
Llibre de l’alumnat iSBN paper: 978-84-218-7389-2 iSBN digital: 978-84-218-7682-4 NOVETAT!
ESO Mú S i CA M At E ri AL DE L’ALUMNAt
inclou un DVD amb tots els recursos de l’alumnat. tots els recursos de l’alumnat disponibles a on-line i off-line i al DVD de l’alumnat. Descarrega l’App eCasals Ar per accedir directament als recursos.
a una mostra digital.
Accediu
Música i
Proposta didàctica iSBN paper: 978-84-218-7529-2
Música ii
Proposta didàctica iSBN paper: 978-84-218-7534-6
Música 4
Proposta didàctica iSBN paper: 978-84-218-7539-1 NOVETAT!
ESO Mú S i CA 5 M At E ri AL DEL DOCEN t
CLAUS DEL P r OJEC t E
Escoltar per conèixer
Proporcionem una àmplia selecció i una gran varietat de recursos i activitats digitals, produïts amb cura i escollits meticulosament per facilitar la comprensió dels continguts, donar autonomia a l’alumnat i activar les ganes d’aprendre.
Aprenentatge a través de contextos motivadors
Oferim un aprenentatge basat en la funció de la música en diversos contextos propers que constitueixen el fil conductor dels continguts. relació activa amb la música Fomentem la creativitat perquè l’alumnat aprengui a tocar, crear i expressar-se a través del llenguatge musical.
La música i el seu entorn L’art musical no es presenta de forma aïllada, sinó que es relaciona amb factors històrics, econòmics, estètics, tecnològics, etc. És per això que vinculem la música a d’altres arts i àrees del coneixement. igualtat de gènere Fem evident l’autoria de les dones en la cultura del seu temps i valorem explícitament la contribució de la dona en tots els àmbits musicals.
Avaluació competencial Donem resposta a l’avaluació de les competències específiques de l’àrea i de les competències clau del perfil de sortida de l’alumnat, connectant els indicadors d’acompliment de l’assignatura amb els criteris d’avaluació del currículum.
ESO Mú S i CA 7
rECUrSOS DE L’ALUMNAt
El projecte de Música inclou més de 1 700 recursos multimèdia amb finalitats diferents:
• Àudios i vídeos d’exemplificació de continguts i com a plataforma d’activitats basades en l’escolta.
• Interactius.
• Musicogrames variats per fomentar l’escolta activa.
• Partitures interactives que permeten la reproducció des de qualsevol punt de la peça i en qualsevol tempo.
• Vídeos demostratius de referència per facilitar la interpretació amb percussió corporal i flauta. A més, les cançons inclouen la lletra.
• Partitures d’acompanyament de cançons per a guitarra i ukelele.
• Pistes d’acompanyament per tocar o cantar-hi a sobre.
• itinerari Prepara’t, Millora i Posa’t a prova per facilitar un aprenentatge continu i formatiu.
rECUrSOS DEL DOCENt
El docent disposa d’aquests documents didàctics:
Programació de curs.
Desenvolupament de les unitats didàctiques:
• Orientacions didàctiques, que incorporen: – Estratègies de neuroeducació
– itineraris de personalització de l’aprenentatge
– Objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030
• Programació d’aula.
• Solucionari.
Propostes d’exàmens trimestrals i d’unitat per competències específiques i criteris d’avaluació, connectant amb els descriptors del perfil de sortida de l’alumnat. rúbriques d’avaluació.
Descripció i finalitat dels recursos digitals treball per projectes:
• Bases metodològiques del treball per projectes de Casals.
• Presentació del projecte del llibre de l’alumnat.
• Sessions de treball i tasques assignades.
• Rúbriques: avaluació de disseny del projecte, avaluació del projecte i autoavaluació de l’alumnat.
gestió d’aula en l’entorn digital eCasals.
Avaluació Consulta una mostra dels recursos digitals que complementen el projecte educatiu.
ESO Música 8 r ECU r SOS DE L’ALUMNAt i DEL DOCEN t
Prepara’t Per recordar el que ja sabem. Millora Per ampliar els coneixements. Posa’t a prova Per consolidar la competència.
Consulta l’itinerari de l’avaluació competencial a les pàgines 14-15 del catàleg. competencial
Coneix els avantatges d’avaluar per competències amb el projecte educatiu Codi Obert de l’editorial Casals.
Et facilitem les eines i els recursos necessaris per fer l’avaluació competencial del teu alumnat i t’acompanyem en aquest procés d’avaluació al llarg del curs.
Amb aquest codi QR podràs accedir a la nostra web, on trobaràs tutorials sobre l’avaluació competencial i, si ho necessites, podràs sol·licitar una sessió formativa personalitzada.
de la Filosofia
ESO Mú S i CA 9
convençuts
AVALUAC i Ó COMPE t ENC i AL
Música Matemàtiques Tecnologia i Digitalització Lengua por tareas Biologia i Geologia Religió Catòlica
Educació
valors
ètics
Plàstica, Visual i Audiovisual ESO
Estem
que la nostra proposta t’ajudarà en la teva tasca com a docent!
Llengua catalana i Literatura
Cultura clàssica i Llatí
en
cívics i
Lengua castellana y Literatura Física i Química
Lengua castellana y Literatura Història del món contemporani Religió Catòlica Llengua catalana i Literatura Física i Química Filosofia Història
Història de l’art Matemàtiques Economia Llatí Dibuix tècnic BAtXiLLErAt
1 música cultura
1.1 Tipus de música cinematogràfica Tot que la música sol estar present en diverses escenes d’una pel·lícula, dins la narració audiovisual pot exercir papers molt diferents.
Fixa’t en la presència de la música en dues escenes de la pel·lícula Millor, impossible compara’n la relacióció audiovisual: imatges, diàlegs efectes de so.
En la primera escena, la música és independent dels altres elements de la narració audiovisual, mentre que en la segona escena hi està totalment integrada.
Música de pantalla. Sona dins del món dels personatges, per això apareix en coherència amb la història narrada. En la segona escena de Millor, impossible sentim la música quan un personatge se’n posa al cotxe.
Música de fons. Sona en un món paral·lel que els personatges no poden sentir perquè no forma part de la història narrada. En la segona escena de Millor, impossible la música sona al carrer sense que cap personatge se n’adoni.
L’escena combina moments en què sentim cantar Johnny Cash (música de pantalla)
Compara escenes cinematogrà iques de la novel·la El gran Gatsby de Scott Fitzgerald, del 1974 el 2013. La història és la mateixa però la narració audiovisual és diferent.
3 música i emocions
8. La naturalesa Des de les primeres pintures del paleolític, la naturalesa sempre ha estat present en les manifestacions artístiques de la humanitat. Pel que fa la música, molts compositors s’han inspirat en la bellesa dels cels la terra, els rius els mars, el murmuri dels rius o el retruny dels trons. Alguns músics han volgut descriure la naturalesa en les seves obres, imitant-ne els sons, d’altres han expressat els sentiments que els provoca l’entorn natural.
El compositor alemany Richard Strauss tenia una casa als Alps. L’any 1914, inspirant-se en aquell paisatge, va compondre la Simfonia alpina quadres, amb títols tan signi icatius com ara «La sortida del sol», «Els prats o «Entrant al bosc». Un dels moments més impressionants és la descripció musical d’una tempesta la muntanya..
18. En primer lloc, obre el vídeo interactiu; després, escolta atentament la peça com si t’hi submergissis no hi hagués res més en el món, intenta respondre les activitats d’escolta profunda que hi trobaràs.
De lluny arriba el so dels trons que s’acosten. La muntanya està en calma; els animals, però, ocell que canta.
Posa’t a prova La música a la televisió, la duració, els instruments de corda
Simfonia alpina, de Richard Strauss «La primavera», Les quatre estacions, d’Antonio Vivaldi
Es desferma una tempesta violenta amb llamps La força del vent la pluja comencen a minvar. El so
El vent comença bufar, cada cop amb més força, gotes.
tEntre les obres musicals que pretenen descriure la naturalesa destaca el cicle de quatre concerts per a violí orquestra de l’italià Antonio Vivaldi coneguts amb el nom de Les quatre estacions Els quatre moviments, dedicats a les quatre estacions de l’any, estan basats en quatre sonets sobre les estacions escrits pel mateix Vivaldi. Ara escoltarem el primer moviment del primer concert, dedicat la primavera.
19. Observa el musicograma del vídeo escriu la llibreta quins són els elements de la naturalesa que va descrivint Vivaldi en aquest moviment de «La Primavera». 20. Quina és l’estructura melòdica de la introducció orquestral, abans que entri el violí solista?
- - - - - - b - - - - - d - - -
6. Ritme En aquest apartat ens centrarem en un dels tres elements bàsics de la música juntament amb la melodia l’harmonia: el ritme com que per experimentar sentir el ritme no hi ha res millor que el nostre propi cos, ara farem música amb percussió corporal.
La percussió corporal és la música creada amb els sons del cos, utilitzant els peus, els dits altres parts del nostre cos per aplaudir, fer sons amb la boca, espetegar els dits picar els braços, les mans, les cuixes el pit. També es poden obtenir sons dels materials del nostre voltant, com ara cadires, pals, vasos, papers, etc.
Per cantar o tocar un cançó hem de que saber quin tempo la tocarem, és a dir, a quina velocitat va la pulsació La pulsació de l’obra és com el batec del cor.
tothom, però per alguns artistes, com ara el grup brasiler Barbatuques, la percussió
1 música en viu 13
20. Escolteu un fragment de la canción We Will Rock
27
amb d’altres en què apareixen imatges de la seva vida mentre continua sonant la mateixa cançó (la música de pantalla es converteix en música de fons). Aquesta capacitat de combinar música de fons de pantalla en una mateixa escena és un recurs molt creatiu del llenguatge cinematogràfic. La diferent presència de la música que has percebut en les dues escenes anteriors de Millor, impossible es deu al fet que hi ha dues menes de música 1 Per què la música d’una pel·lícula pot ser més canviat i diversa en una escena que en una altra? Prepárate Consolida amplia tus conocimientos. dimensions apartats continguts Societat cultura Música cultura La música de cine Percepció escolta Llenguatge musical El so: qualitats, soroll, silenci Els gèneres musicals: música popular culta; religiosa profana; descriptiva pura; vocal vocal-instrumental. Música comparada El soroll també pot ser música: The Typewriter L. Anderson Rhythm and Boots Laura García Música emocions Tic, tac, tic, tac: Simfonia núm. 101 J. Haydn El rellotge sincopat L. Anderson Expressió, creació interpretació Música en viu Ritme Interpretació: Els nois del cor, Pirates del Carib En aquesta unitat aprendràs… Títol: Zootròpolis (Byron Howard Rich Moore, 2016) Música: Michael Giacchino, Shakira Try Everything Context: Zootròpolis és un lloc únic, una ciutat poblada per mamífers que viuen en pau. Judy Hopps és una conilleta que s’incorpora al cos de policia ha de demostrar la seva vàlua en un cas molt misteriós que amenaça la bona convivència dels habitants de la ciutat. Prepara’t 26 3
You de Queen, marqueu-hi aquest ritme a sobre. 21. Ara tocarem ritmes amb percussió corporal sobre We Will Rock You Abans de tocar, mireu el vídeo de referència per saber què tocarem
les parts
deu practicar mentre
feu. A continuació escoltarem
després tocarem quatre compassos de la
alternativament. Observa el grup egipci The Percussion Show fent música amb percussió corporal. Mercy Mercy Me (The Ecology) una de les cançons més famoses del cantant de soul Marvin Gaye, és un dels planys més commovedors sobre el medi ambient de la història de la música popular. 15 Marca el tempo mentre escoltes aquests fragments de Mercy Mercy Me (The Ecology) a diferents tempos. En què es diferencien? Reconeix els ritmes 3. ritme, interpretació i creació Expressió i creació musical. 1. Música i cultura La funció de la música en el context d’altres gèneres i formats artístics. EL LL i B r E DE L’ALUMNAt. PAS A PAS ESO Mú S i CA 10 Punt de partida Contextos propers Característiques dels gèneres i formats artístics i el paper que hi fa la música Música i emocions S’interioritza el ritme i la percussió corporal
a
A B. Po-
ho
la introducció en silenci
part A quatre de la part B
2. Percepció i escolta
1
Rhythm & Boots, Laura García
artistes com ara Merche o Malú, entre d’altres. El 2003 entra a formar part de la companyia de dansa percussió Mayumanà, amb la qual gira per tot el món. Després comença crear els seus propis projectes, on fusiona la percussió la dansa, com per exemple el grup de percussió Urban Sound (que fa servir estris quotidians), l’espectacle Rhythm and Boots centrat en la Body Percussion. Ara veurem un fragment de l’espectacle Rhythm and Boots activitats Contextualització de continguts en obres concretes, des de la forma fins a la font d’inspiració.
12. Quina de les a irmacions sobre el que has vist creus que és correcta? a Algunes ballarines proposen un moviment les altres les imiten. Algú prèviament ha creat, planificat dirigit els moviments els ritmes que c Les ballarines s’organitzen abans de començar decideixen els moviments que faran. d Una de les ballarines improvisa les altres la segueixen. 13. Quin de les dues a irmacions anteriors diries que descriu el que ha fet la coreògrafa Laura García? Algú prèviament ha creat, planificat dirigit els moviments els ritmes que Una de les ballarines improvisa les altres la segueixen.
14. En el segon 39, unes ballarines toquen el mateix ritme del principi però en ilades en una tarima. Quines qualitats del so et semblen diferents respecte del so de les botes de l’inici?
15. Escolta del minut 1.07 ins al 1.20 digues si creus que el ritme que marquen picant de mans coincideix amb la pulsació o per contra és contratemps.
16. Què tenen en comú The Typewriter Rhythm & Boots Totes dues fan servir sorolls. b Busquen efectes sonors diferents als tradicionals. En totes dues s’aprecien canvis d’intensitat. d El ritme és important en totes dues. La improvisació hi té un paper important.
18 2 2 instruments musicals 4. Els instruments musicals Quan parlem d’instruments musicals acostumem a pensar en un piano, una guitarra, una flauta, etc., és a dir, en objectes construïts amb l’objectiu de tocar música, però el cert és que moltes coses es poden convertir en instruments musicals. De fet, qualsevol objecte pot ser un instrument musical si compleix dues condicions: sque sigui capaç d’emetre vibracions és dir, de produir so. • que tingui un sistema ressonant que amplifiqui el so. 4.1 Classificació dels instruments Els instruments es poden classificar de diverses maneres, tot que la més freqüent és per famílies instruments de corda el so es produeix per les vibracions d’una o més cordes. • instruments de vent es fa vibrar l’aire a l’interior. • instruments de percussió el so s’obté colpejant o movent l’instrument. Una altra classificació molt habitual es basa únicament en el component que produeix el so: Com que només calen dues condicions molt senzilles perquè un objecte sigui un instrument musical, moltes coses del nostre voltant poden Observa aquesta escena de La flauta màgica en què el príncep Tamino atrau animals salvatges amb el so d’una flauta màgica. Sabies que l’instrument més antic que s’ha trobat mai també és una flauta? membranòfons aeròfons electròfons una o dues membranes una columna d’aire un senyal elèctric grup element vibrant cordòfons una o més cordes tensades No sonen per si mateixos En els instruments electròfons, part de l’instrument en si mateix: necessiten un amplificador de la vibració elèctrica que produeixen uns altaveus que transformen aquesta vibració elèctrica en vibració acústica. 19 2 instruments musicals 6. Escolta el so d’aquests instruments. A continuació, digues quin és l’element que hi vibra a quin grup pertany cadascun. pertenece cada uno. 7. Observa aquestes imatges d’objectes quotidians classi ica-les en un grup d’instruments. 8. Mira els vídeos següents digues a quins dos grups pertanyen els instruments que s’hi senten. Simfonia núm. 4 Piotr Ilich Txaikovski Entreacte de l’òpera Carmen Georges Bizet Música per a corda, percussió celesta Béla Bartók activitats 24 3 música en viu Tema principal de Joc de trons, Ramin Djawadi Moon River, Henry Mancini Partitura interactiva Partitura interactiva Partitura amb xifrat per guitarra Vídeo de referència sense so de lauta Vídeo de referència amb so de lauta Vídeo de referència sense so de lauta Vídeo de referència amb so de lauta Partitura amb xifrat per ukelele Pista de acompañamiento Pista de acompañamiento 7. Interpretació 26. La primera melodia que us proposem per interpretar és el tema principal de Joc de trons que ja hem escoltat treballat en aquesta mateixa unitat. La cançó Moon River és mítica. Després d’un mes de pensar-hi, Henry Mancini va escriure en mitja hora la melodia perfecta per a l’escena el personatge que interpretava Audrey Hepburn a la pel·lícula Esmorzar amb diamants La cançó és una obra mestra; va guanyar l’Oscar la millor cançó ha estat versionada centenars de vegades. Una de les últimes versions l’hem pogut sentir a la sèrie de televisió The Flash cantada per Melissa Benoist. 27. Amb aquesta cançó podràs posar en pràctica la igura rítmica de negra amb punt corxera. Fixa’t en la partitura interactiva veuràs que apareix un total de vuit vegades al llarg de la cançó. 25 3 música en viu Valora’t Valora la teva creació segons adjunt. 8. Creació Ara que hem explorat diferents timbres produïts per nosaltres mateixos hem conegut els mecanismes de la veu, és el moment d’analitzar els diversos tipus de sons les textures que podem aconseguir únicament amb la boca la veu. El compositor Luciano Berio va explorar les possibilitats de diferents instruments en una sèrie de catorze composicions per a tretze instruments solistes veu. Sobre les possibilitats de la veu, va afirmar: La veu comporta sempre un excés de connotacions, faci el que faci. Des del més groller dels sorolls fins al cant més delicat, la veu sempre significa alguna cosa, sempre va més enllà d’ella mateixa crea moltes associacions. A Sequenza III vaig intentar assimilar molts aspectes de la vida quotidiana vocal, també trivialitats, sense perdre els nivells intermedis o de cant normal. Les Sequenzas són obres molt exigents per a solistes en què Luciano Berio va explorar les possibilitats dels diversos timbres dels instruments. Escolta un fragment de la Sequenza III per a veu sola de dona mentre mires la partitura. Give me a few words for a woman to sing a truth allowing us to build a house without worrying before night comes. Ara crearem. La teva feina com a compositor serà buscar sis sons bucals trobar un signe que identifiqui cadascun d’aquests sons. Aquesta vegada farem servir una línia de temps dividirem la línia en parts de quatre segons. Escull diversos timbres per interpretar els patrons rítmics. Recordeu que han de ser sons produïts per nosaltres el nostre cos. Podríem, per exemple, assignar-hi els signes del zodíac: Petarrelleig: Petó: Espetec de dits: Espetec de la llengua: Escurar-se la gola: Xiulet: Ara, seguint l’exemple, col·loca a la línia de temps els signes que identifiquen els teus sons bucals: La soprano Cathy Berberian, qui Luciano Berio va dedicar la seva Sequenza veu sola, era una artista inclassi icable. A més de cantar, va compondre obres en què experimenta amb les possibilitats de la veu, Stripsody basada en onomatopeies Relació interpersonal Quina part de l’activitat t’ha resultat més fàcil? més difícil? Com podries haver-la fet d’una altra manera? 1 música comparada 4. El soroll també pot ser música Leroy Anderson va ser un dels compositors més populars de la música orquestral lleugera nord-americana. En algunes de les seves peces feia servir objectes de la vida quotidiana, com ara el paper de vidre en l’obra Sandpaper Ballet En altres obres, els instruments de l’orquestra imiten sons de la vida quotidiana, com per exemple el rellotge de paret a The Syncopated Clock el lladruc d’un gos els miols d’un gat a The Waltzing Cat o un trineu arriat per cavalls a Sleigh Ride A The Typewriter (‘La màquina d’escriure’) l’instrument solista és una màquina d’escriure. Anderson fa servir els tres sons característics d’aquestes màquines: el so dels tipus quan els caràcters s’imprimeixen al paper, el timbre que avisava que s’havia arribat al final de la línia la palanca per fer moure el carro. 8. Escolta l’obra amb atenció mentre observes el musicograma. 9. L’obra té dues melodies, que anomenarem tema A tema B. Imprimeix el mu sicograma que et proporcionem pinta d’un color les tecles corresponents al tema A d’un altre les tecles del tema B. Tingues en compte que el tema A consta de tres parts (la tercera és la repetició de la primera) el tema B consta de dues parts iguals. 10. Quina d’aquestes formes creus que es correspon amb l’obra?b Intro-A-B-Intro’-A’ c Intro-A-B-Intro11. A quins gèneres diries que pertany The Typewriter música popular d música profana b música culta e música instrumental música religiosa f música vocal The Typewriter, de Leroy Anderson
activitats música comparada
Desenvolupament de continguts sobre llenguatge musical, instruments, gèneres i agrupacions. + 1 PrOJECtE triMEStrAL EL LL i B r E DE L’ALUMNAt. PAS A PAS ESO Mú S i CA 11 Accedeix a l’índex de continguts de la teva comunitat autònoma. Exemplificació amb recursos Música comparada interpretació amb partitures interactives, vídeos de referència i pistes d’acompanyament itineraris per crear peces musicals
Laura García López comença a formar-se en dansa clàssica des de molt petita amb la seva mare, ballarina mestra, mentre que el seu pare, guitarrista flamenc, li contagia la passió per la percussió. Després d’estudiar diferents estils de dansa, balla en programes de televisió, al teatre també en videoclips concerts d’artistes coneguts. A més de ballarina, ha creat la coreografia de diversos musicals per a
,
el nostre entorn virtual d’aprenentatge
eCasals és l’espai personal del docent on se situen tots els recursos, continguts i eines digitals del projecte Codi Obert LOMLOE. La plataforma està dissenyada per tal de facilitar l’ensenyament i l’aprenentatge a l’entorn virtual.
generador de tasques
Crea tasques a partir de les activitats disponibles al llibre de l’alumnat i a la proposta didàctica. Atén la diversitat de la teva aula assignant tasques de forma individual. També pots crear activitats pròpies amb l’editor.
Qualificacions
Pots visualitzar, avaluar i comentar els resultats de l’alumnat. També pots exportar-ne els resultats amb Excel.
Descobreix-ne les funcionalitats!
Activitats i recursos de la unitat
Totes les activitats del llibre resolubles en format digital (autoavaluables i de resposta oberta) i els recursos multimèdia organitzats per unitat.
Ajuda i contacte Manuals i tutorials amb els temes d’ajuda més freqüents, contacte amb el servei de suport tècnic i assessoria digital.
App eCasals
Accedeix
mitjà de l’ordinador
de qualsevol dispositiu mòbil sense la necessitat de disposar de connexió. Disponible per als sistemes Android, iOS, Windows i Chromebook.
eCasals E CASALS
Ens integrem! • integració compatible amb les principals plataformes EVA. Admet el protocol Marsupial i Lti. • Permet compartir el contingut a google Classroom i Microsoft teams • Els llibres i els recursos estan disponibles per a la plataforma Blinklearning amb les seves pròpies funcionalitats.
teu llibre digital per
En l'entorn virtual eCasals hi trobaràs els recursos per a ESO i Batxillerat.
al
o
Avaluació competencial
Selecciona les competències específiques que vulguis avaluar, els criteris d’avaluació associats i els descriptors del perfil de sortida. Assigna les activitats corresponents al teu alumnat i genera informes amb els seus resultats i el nivell de competència que han adquirit.
NOVETAT LOMLOE!
Carpeta del professorat
Espai que et permet incorporar i compartir recursos propis. Afegeix els teus materials en qualsevol format i consulta’ls quan els necessitis.
Mur
grup i alumnes
Treballa amb el teu alumnat a través de la plataforma creant tots els grups que necessitis. Gestiona’n els usuaris i contrasenyes i consulta el registre d’activitat de cadascun d’ells.
Digiteca
Accedeix al cercador de recursos vinculats a la matèria. Filtra per paraules, llibre o tema i descobreix tots els continguts multimèdia.
del grup Espai de comunicació entre el professorat i l’alumnat, on també pots publicar contingut digital. Prova una demo!
Et convidem a provar totes les funcionalitats del portal. Accedeix a ecasals.net/demo i escull el teu llibre.
• Servei personalitzat d’assessorament i suport tècnic dels nostres materials i recursos.
• Formació personalitzada de l’entorn digital.
• Webinars formatius a càrrec dels nostres assessors digitals
• Estem a la teva disposició a docencia@editorialcasals.com
eCasals 13
t’acompanyem
en el teu procés digital!
1. El material de referència
Per tal de facilitar l’avaluació, el docent té accés a material creat per a cada assignatura i comunitat autònoma.
rúbrica dels descriptors del perfil de sortida Criteris d’avaluació Sabers bàsics indicadors d’acompliment
4. La prova escrita
La proposta didàctica conté una prova escrita per a cada trimestre amb el material necessari perquè sigui avaluada per competències.
5. L’avaluació trimestral
A cada trimestre el docent registra l’avaluació de les unitats didàctiques i de la prova escrita en dos documents.
Avaluació per competències específiques amb una proposta de distribució de percentatges.
La rúbrica proporciona una avaluació qualitativa perquè l’alumnat pugui progressar.
Avaluació per competències clau.
ESO Música 14 AVALUAC i Ó COMPE t ENC i AL. PAS A PAS
2. Doble avaluació: de competències específiques i de competències clau
A partir del material de referència, el docent avalua amb les evidències (activitats) que ofereix l’editorial.
Quadre sinòptic per a les activitats de creació pròpia que connecta els descriptors operatius i les competències específiques.
3. Avaluació unitat per unitat
Per a cada unitat didàctica oferim: 1. la programació d’aula amb les competències específiques de cada sessió; 2. les rúbriques de les competències específiques associades a les evidències (activitats) de cada unitat, connectades amb els descriptors del perfil de sortida.
Programació d’aula
Els indicadors d’acompliment connecten les competències específiques i els descriptors del perfil de sortida.
Competències específiques: rúbriques (avaluació qualitativa)
6. Avaluació final de competències
Quan ja s’ha avaluat cada trimestre, es registra l’acumulat de l’avaluació en dos documents.
Accedeix a l’avaluació competencial de la teva comunitat autònoma.
ESO Música 15 AVALUAC i Ó COMPE t ENC i AL. PAS A PAS
El nou projecte educatiu d’Editorial Casals Atenció al client Tel. 902 107 007 Tel. 932 449 550 casals@editorialcasals.com ecasals.cat Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres. Qui té el codi té la clau Accedeix a ecasals.cat/demo i prova una demo. Segueix-nos a: @EditorialCasals SUC2301
