RELIGIÓ CATÒLICA
ELS TEUS RECURSOS DIGITALS A:
NOVA EVANGELITZACIÓ 2
www.ecasals.net/alumnes/religio2eso
RELIGIÓ CATÒLICA NOVA EVANGELITZACIÓ 2
Pedro de la Herrán (coord.), Lluís Fabregat
religion 2_CAT cs5.indd 1
27/02/12 08:39
4
la plenitud de la revelació
Escena de la pel·lícula Nativitat, dirigida per C. Hardwicke (2006). Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! (Lc 1,42).
1. L’espera del Messies 2. L’Encarnació del Fill de Déu 3. L’Antiga i la Nova Aliança 4. Els Apòstols, testimonis de la vida de Crist 5. L’ensenyament dels Apòstols 6. La Tradició apostòlica Donem gràcies al Senyor «Us donem gràcies, oh Déu, pel vostre estimat Fill Jesucrist, que Vós ens heu enviat en aquests darrers temps com a salvador, redemptor i missatger de la vostra voluntat. […] L’heu enviat des del cel al si d’una verge i, havent estat concebut, s’ha encarnat i s’ha manifestat com a Fill vostre, nascut de l’Esperit Sant i de la verge. És ell qui, complint la vostra voluntat i adquirint-vos un poble sant, ha estès les mans mentre sofria per alliberar del sofriment aquells qui tenen confiança en Vós» (Hipòlit, Traditio apostolica, Botte 10-16, segle III).
la confessió de pere
Mt 16,13-20
Qui diu la gent que és el Fill de l’home?
Uns diuen que és Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, Jeremies o algun dels profetes.
I vosaltres, qui dieu que sóc?
Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.
Això no t’ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel!
4
la plenitud de la revelació
1
VÍDEO INTRODUCTORI
1. L’espera del Messies La paraula hebrea Messies (en grec, Crist) significa ‘ungit’, en referència als antics reis i sacerdots d’Israel, que eren ungits* amb oli per expressar la missió per a la qual Déu els elegia. Els profetes d’Israel, a més de denunciar injustícies i cridar a la conversió, també anunciaven la futura vinguda d’un Messies. D’una manera més o menys velada i mitjançant imatges, parlaven d’un salvador que, com un nou Moisès, alliberaria Israel i establiria definitivament el Regne de Déu en el món. Les profecies més conegudes pels israelites sobre el Messies són les següents: El Messies seria Fill de David, descendent d’aquell gran rei. Naixeria, com ell, a Betlem, i el seu regnat perduraria per sempre. ❏ Isaïes el va anomenar Emmanuel, ‘Déu amb nosaltres’. I va parlar del Servent de Jahvè, un complidor fidel dels plans divins que redimiria a molts pel sofriment. ❏ El profeta Daniel va parlar del Messies com a Fill de l’home, expressió que Jesús utilitzaria per referir-se a si mateix. ❏ A més de rei, el Messies també seria sacerdot, en el sentit que oferiria a Déu un culte definitiu i universal. ❏
Crist, de G. Rouault. Segle XX.
El nom de Jesús Josep va rebre aquest missatge de Déu, referint-se al Fill de Maria: […] Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble (Mt 1,21). A la Bíblia, el significat dels noms és molt important. Jesús vol dir, en hebreu, ‘Déu salva’, de manera que expressa molt bé qui és Jesús i quina és la seva missió. Jesucrist es compon de Jesús (el seu nom humà) i Crist (la seva missió divina).
Jesús, en començar la seva predicació, no deia obertament que ell fos el Messies, però un dia va preguntar als seus deixebles: I vosaltres, qui dieu que sóc? Simó Pere va respondre: Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu (Mt 16,15-16). Aquestes paraules de Pere són el nucli de la fe cristiana: ❏ ❏
Jesús és el Crist: el Messies anunciat a l’Antic Testament. Jesús és el Fill del Déu viu: només qui fos Déu fet home podria salvar-nos.
Un messianisme atípic.
a c t iv it at s
1. Indica quina és la frase correcta i corregeix les incorrec- 2. De totes les variants que apareixen a la Sagrada Escriptes. tura per fer referència a Jesús, quina és la que et crida més l’atenció? Per què? a) Emmanuel significa ‘el Salvador’. b) Crist és una paraula hebrea que significa ‘ungit’. c) Jesús era Fill de 3. Relaciona cada nom amb el seu significat. David. d) Jesús és el Servent de Jahvè del qual va para) Crist. b) Messies. c) Emmanuel. d) Jesús. lar Jeremies. 1. ‘Déu salva’. 2. ‘Déu amb nosaltres’. 3. ‘Ungit’ en grec. 4. ‘Ungit’ en hebreu. 46
religió catòlica
4
2. L’Encarnació del Fill de Déu En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill (Hb 1,1-2). En efecte, Déu, per fer-se més proper als homes, va arribar fins a l’extrem de fer-se ell mateix home, sense deixar de ser Déu. És el que expressa la paraula Encarnació. Per fer-se home, per «encarnar-se», el Fill de Déu va voler néixer d’una dona, com tot home, però amb una intervenció especial de Déu. Déu, mitjançant l’àngel Gabriel, va transmetre el seu projecte a Maria, una jove de Natzaret: Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. […] El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare [...] el seu regnat no tindrà fi (Lc 1,31-33). Era clar a qui es referia. Maria va respondre: Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules (Lc 1,38). En aquell moment, la humanitat de Crist –– unida a la seva divinitat–– es va formar a les entranyes de Maria. Mentrestant, Josep va escoltar de Déu aquestes paraules: No tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l’Esperit Sant (Mt 1,20). Quan Maria va donar a llum el seu Fill a Betlem, li van posar el nom de Jesús. La major part de la seva vida va transcórrer a Natzaret. Allà va créixer com tots els nens, va aprendre a llegir les Escriptures a la sinagoga i es va posar a treballar des de ben jove al taller de Josep, que era artesà. I així, sense res extraordinari, van anar passant els anys. La fe en l’Encarnació del Fill de Déu és el signe distintiu de la fe cristiana: Déu fet home estava fent a Palestina aquella Salvació anhelada des d’antic. La història de la Salvació havia arribat a la plenitud.
L’Anunciació, de F. de Goya. Segle XVIII. Maria és la Mare de Déu i Déu és amor. En ella reconeixem la tendresa del Senyor.
Mediador entre Déu i l’home Jesucrist és l’únic mediador entre Déu i els homes: és el Redemptor que ens ha alliberat del pecat i ens ofereix els mitjans de Salvació; és el Mestre que, amb els seus ensenyaments i la seva vida, ens mostra el camí cap al Pare; i és el Summe Sacerdot que ofereix totes les nostres bones obres a Déu Pare i gràcies al qual assolim els béns divins. Ell és l’únic camí per anar al Pare.
Ungir: marcar amb oli algú com a signe de dignitat. A Israel s’ungien reis, profetes i sacerdots per indicar que l’Esperit de Déu era amb ells.
ac t i v it at s
4. Comenta breument aquest text: «Crist va assumir un 6. Completa les frases. veritable cos humà a través del qual Déu invisible es va a) La major part de la vida de Jesús va transcórrer a (…). fer visible. Per això Crist pot ser representat i venerat b) Amb Jesús, la història de la Salvació arriba a la (…). en les santes imatges» (Compendi del CEC, núm. 92). c) El misteri de l’Encarnació fa referència a la manera com Déu es va fer (…). 5. Completa l’enunciat: Maria és veritablement Mare de d) Maria va concebre Jesús per obra de l’(…). Déu perquè va ser… a) concebuda per l’Esperit Sant. b) concebuda sense pecat original. c) la Mare de Jesús.
7. Llegiu Lc 4,18-21 i responeu raonadament a les preguntes següents: Què anuncia Jesús a la sinagoga? El Messies que va enviar Déu va superar les expectatives dels jueus? 47
4
la plenitud de la revelació
3. L’Antiga i la Nova Aliança La missió de Jesús, allò per a què Déu es feia home, era la Salvació del gènere humà, la Redempció*. Però la manera com ho va fer només es pot entendre a la llum de l’Antic Testament. La sagrada família de l’anyell, de R. Sanzio. Segle XVI . Quan Joan Baptista parla de l’anyell, ens suggereix la idea del sacrifici d’un innocent, el de Jesús a la creu.
L’Aliança de Déu amb el poble d’Israel era una preparació i una figura de la Nova i definitiva Aliança de Déu amb tota la humanitat que Jesucrist venia a fer. Fixa’t en aquest quadre comparatiu.
Antiga Aliança
Nova Aliança
Moisès allibera els israelites de l’esclavitud d’Egipte.
Jesús allibera el gènere humà de l’esclavitud del pecat.
Els condueix a la terra promesa a través de les aigües del Mar Roig.
Els condueix a la condició de fills de Déu a través de les aigües del Baptisme.
L’Aliança se segella amb la sang d’animals sacrificats.
L’Aliança se segella amb la sang de Crist (l’anyell de Déu) vessada a la creu.
Israel és el poble de Déu, format pels ensenyaments de Moisès i els profetes. Sopar pasqual: sacrifici d’un anyell per commemorar l’Antiga Aliança.
L’Església és el nou poble de Déu, format pels ensenyaments de Jesús i els Apòstols. Eucaristia: renovació del sacrifici de Jesús a la creu que actualitza la Nova Aliança.
Fixa’t ara en aquesta progressió: Pasqua jueva
Pasqua de Jesús
Baptisme
El pas dels israelites de l’esclavitud a la llibertat era una figura profètica de la Redempció.
El pas de Jesús de la mort a la vida ––Mort i Resurrecció–– va fer possible la nostra Redempció.
Pel Baptisme, el cristià mor al pecat i neix a la vida de la gràcia.
Jesús a la sinagoga de Natzaret.
ac t i vi
Per això, Joan Baptista ––l’últim dels profetes–– va assenyalar Jesús dient-li: Mireu l’anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! (Jn 1,29).
ta t s
8. Corregeix aquest enunciat: La manera com Jesús va 10. Localitzeu algunes paraules de la Santa Missa en les quals es posi de manifest que la Mort i la Resurrecció realitzar la Redempció es pot entendre sense tenir en de Jesús constitueixen la Nova i definitiva Aliança. compte l’Antic Testament. 9. Ordena aquesta frase: La Nova Aliança / d’Abraham 11. Quines diferències hi ha entre Jesús i qualsevol altre home? / de Jesús / prefigura / l’Antiga Aliança 48
religió catòlica
4
4. Els Apòstols, testimonis de la vida de Crist Els Apòstols, seguint la crida de Jesús, van conviure amb ell durant més de tres anys. Un dia rere l’altre el van sentir parlar del Regne de Déu i van ser testimonis dels seus nombrosos miracles: el van veure curar malalts, alliberar endimoniats, ressuscitar morts, alimentar multituds... Van comprovar com es compadia dels pobres i els malalts, com acollia i perdonava els pecadors. Es van cansar amb ell pels camins de Palestina, el van veure riure i el van veure plorar. I ell els va ensenyar a pregar anomenant Pare el Déu d’Israel. També coneixien la seva Mare, que els explicava records de quan Jesús era nen. Sens dubte, estimaven Jesús i van posar en ell tota l’esperança, perquè s’adonaven que Déu era amb ell, malgrat que no acabessin de comprendre totalment el sentit de la seva missió. Per això es van quedar desconcertats quan les autoritats religioses el van declarar culpable i el van lliurar als romans per haver afirmat que era el Fill de Déu. I mentre ells fugien espantats, Jesús moria en una creu, com un criminal. Uns bons amics i algunes dones que van ser fidels al Mestre el van sepultar pietosament. Al cap de tres dies, enmig de la tristesa que els dominava, van arribar rumors que el sepulcre era buit. Unes dones deien que l’havien vist viu, però no podien creure-les. Aquella mateixa tarda, Jesús ressuscitat es va presentar davant d’ells. Els va mostrar les mans i els peus amb els senyals dels claus. Parlava i menjava amb ells, podien tocar-lo i veure que no era un fantasma. Havia mort, certament, però ara era viu. Tomàs només va poder exclamar: Senyor meu i Déu meu! (Jn 20,28).
Ordre de Jesús a Pere, de P. P. Rubens. Segle XVII.
Les condicions dels Apòstols Els dotze Apòstols vivien amb Jesús, l’acompanyaven i l’ajudaven en la predicació. Jesús els va anar instruint perquè, després, escampessin la llavor de l’Evangeli pel món i fossin fonament de l’Església. Eren gent senzilla, poc cultivada. Jesús els va elegir, no per les seves qualitats, sinó perquè així ho va voler: Sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre (Jn 15,16).
Redempció: Salvació dels éssers humans realitzada per Jesús a la creu i que s’actualitza a l’Eucaristia. Cadascú s’ha d’aplicar els fruits de la Redempció per la fe i els sagraments.
Els dotze Apòstols.
ac ti v
it ats
12. Completa aquest text.
14. Per què creus que Jesús va escollir Judes com un dels seus dotze Apòstols, si sabia que el trairia? (…) va escollir els Apòstols perquè fossin (…). Jesús els va donar el manament de continuar el seu (…). 15. Llegiu el passatge de la confessió de sant Tomàs 13. Assenyala, entre els següents, els qui no formen part (Jn 20,28) i argumenteu els canvis que es van prodel grup dels dotze Apòstols. duir en el seu cap i en el seu cor. a) Judes. b) Marc. c) Joan Baptista. d) Pere. e) Tomàs. f) Maria. g) Josep d’Arimatea. 49
4
la plenitud de la revelació
5. L’ensenyament dels Apòstols Després de la Resurrecció, Jesús va continuar instruint els Apòstols durant quaranta dies, fins que va tornar amb el Pare. Abans d’acomiadar-se, els va dir: Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus (Ac 1,8). En efecte, al cap de deu dies, a la festa de la Pentecosta, els Apòstols van rebre la llum de l’Esperit Sant i van comprendre definitivament que Jesús era el Fill de Déu que havia vingut per salvar a tothom. Els Apòstols es van adonar que la Mort de Crist no havia estat un fracàs, sinó que ––seguida de la Resurrecció–– tenia un sentit redemptor. També van acceptar que en Jesús s’havien complert les promeses que Déu havia fet, des d’antic, al poble d’Israel i que es llegien a les Escriptures. Els Apòstols també van ser conscients que Jesús mateix els havia elegit per ser portadors del seu missatge de Salvació: Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’Evangeli a tota la humanitat (Mc 16,15). La vinguda de l’Esperit Sant, anònim. Segle XVI. L’Esperit Sant sosté, encoratja i santifica l’Església i cada cristià.
Les condicions dels Apòstols En el llibre dels Fets dels Apòstols hi podem llegir que els Apòstols, després d’haver estat a la presó i d’haver estat assotats i advertits pel Sanedrí, cada dia, al temple i per les cases, no paraven d’ensenyar i d’anunciar la bona nova que Jesús és el Messies (Ac 5,42). Malgrat les dificultats, no van deixar de donar testimoni d’allò que havien vist i sentit quan vivien amb Jesús.
Tot i que humanament aquesta missió els superava, els Apòstols, des del primer moment, van donar testimoni de la Resurrecció de Jesucrist i van ensenyar tot el que n’havien après. El mateix dia de la Pentecosta tres mil nous creients van anunciar Jesús com el Messies i van ser batejats. A més, passats uns quants anys, alguns també van escriure aquest mateix ensenyament, inspirats per l’Esperit Sant. I, amb el pas del temps, entre incomprensions i persecucions, l’Evangeli, la bona nova de Jesús, es va anar expandint d’un lloc a l’altre, i en moltes ciutats de l’Imperi van florir noves comunitats cristianes. Pentecosta.
ac t i vi
ta t s
16. Ordena aquest text. i anuncieu / a tota la humanitat / aneu per tot el món / la bona nova de l’Evangeli 17. Què va passar el dia de la Pentecosta? 50
18. Ordena aquests fets històrics. a) Pentecosta. b) Assumpció. c) Ascensió.
d) Resurrecció. e) Passió. f) Transfiguració.
religió catòlica
4
6. La Tradició apostòlica Van passar els anys i els Apòstols van anar desapareixent. Però els seus successors, els bisbes, que ells mateixos havien posat al capdavant de cada comunitat cristiana, van continuar ensenyant el que havien rebut d’ells. Aquesta transmissió de l’ensenyament de Jesús d’una generació cristiana a una altra s’ha mantingut fins als nostres dies amb l’ajuda de l’Esperit Sant, com havia promès Jesús. L’Església s’ha esforçat per transmetre i comprendre cada vegada millor els ensenyaments rebuts dels Apòstols. La «transmissió del missatge de Crist duta a terme, des dels orígens del cristianisme, per mitjà de la predicació, el testimoniatge, les institucions, el culte, els escrits inspirats», s’anomena Tradició apostòlica (Compendi del CEC, núm. 12). Així, doncs, per mitjà d’aquesta Tradició ––la transmissió viva i la transmissió escrita de la paraula de Déu–– arriba fins a nosaltres la Revelació divina: Déu s’ha revelat mitjançant fets i paraules que han arribat fins als nostres dies. Jesús va llegar els seus ensenyaments i la seva força salvadora a l’Església perquè els conservés i els difongués al llarg dels segles. La missió de transmetre i interpretar en cada època aquest «dipòsit de la fe» rebut de Jesús correspon al Magisteri de l’Església. En el Papa i en els bisbes, en comunió amb ell, resideix aquesta missió d’ensenyar. Igual que Pere i els altres Apòstols en la primitiva Església, el seu deure és mostrar el camí de la Salvació rebut per la Tradició apostòlica.
Sant Pau visita sant Pere, de F. Lippi. Segle XV.
Les ensenyances de Jesús.
Sant Pau Pau de Tars va impulsar d’una manera extraordinària la difusió del cristianisme més enllà de Palestina. Va passar de ser perseguidor de la fe en Jesús a ser el seu apòstol més actiu. Els seus viatges de ciutat en ciutat, de regió en regió, creant comunitats cristianes, el van portar fins a la mateixa capital de l’Imperi. Els seus ensenyaments han arribat directament fins a nosaltres gràcies a les cartes que adreçava a les comunitats que va fundar. ac t i vi
ta t s
19. Ordena aquest enunciat. és anunciar i instaurar / inaugurat per Crist / La missió de l’Església / el Regne de Déu / entre tots els pobles de la Terra
20. Fes una llista amb els quatre primers i els quatre últims successors de sant Pere. 21. Localitzeu a l’Evangeli de sant Joan el passatge en què Pere rep el primat sobre l’Església i comenteune el significat. 51
na
ia
vida c
t s ri
L’exemple dels primers cristians En els Fets dels Apòstols se’ns diu que els primers cristians eren constants a escoltar l’ensenyament dels Apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries (Ac 2,42). També hi llegim: La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots (Ac 4,32). Però què va passar en els segles següents, quan els Apòstols ja havien mort? Després dels temps apostòlics trobem un grup de cristians que, durant les persecucions decretades pels emperadors romans, van ser considerats els herois del cristianisme. Parlem dels màrtirs. Encara que el relat dels seus martiris ––sovint, d’una crueltat esfereïdora–– va encendre i encén el fervor dels cristians de tots els temps, no hem de perdre de vista el fet que, abans de ser màrtirs, Agnès, Cecília, Maurici, Llorenç, Hipòlit i tots els altres van ser persones normals que complien les obligacions pròpies de les seves professions i estats, com a soldats, mullers, filles, etc.
Detall de Sant Antoni el sant, d’A. da Zevio. Segle XIV. Una vegada batejats, els primers cristians vivien una nova vida de fe en Déu i d’amor fratern.
En tot cas, hi ha un fet indubtable: durant els primers segles del cristianisme, la majoria dels cristians van ser gent de condició humil. Un prestigiós escriptor grec, enemic del cristianisme, el cèlebre Cels, es reia dels cristians precisament perquè molts d’ells eren assaonadors, sabaters, bugaderes... Ells, no obstant això, van tenir prou valentia i fe en Déu per viure les exigències que comportava el cristianisme en la vida pública, social i personal. Van saber ser coherents amb la seva fe.
MILLORA LES COMPETÈNCIES
1. La famosa novel·la Quo vadis?, de Henryk Sienkiewicz, s’ha portat al cinema unes quantes vegades. Observeu el fragment seleccionat i organitzeu un debat que tingui com a punt de partida els interrogants següents: a) Quina escena us ha impressionat més? Per què? b) Què creieu que atreia dels primers cristians a la gent d’aquell temps?
2. L’última versió cinematogràfica de la novel·la la va fer un director polonès que va presentar la pel·lícula a Joan Pau II. Després de la projecció, el Papa va reflexionar sobre la figura dels primers màrtirs cristians:
«Cal recordar el drama que van experimentar en la seva ànima, en la qual es van confrontar el temor humà
52
i la valentia sobrehumana, el desig de viure i la voluntat de ser fidels fins a la mort, el sentit de la soledat davant de l’odi immutable i, al mateix temps, l’experiència de la força que prové de la presència de Déu propera i invisible i de la fe comuna de l’Església naixent. Cal recordar aquell drama perquè sorgeixi aquesta pregunta: alguna cosa d’aquest drama es verifica en mi?».
a) Després de reflexionar sobre aquestes paraules, escriu una redacció de deu línies sobre si «alguna cosa d’aquest drama» es verifica en tu. b) Poseu en comú les reflexions i destaqueu els aspectes en què coincideixen.
a ur
La iconografia mariana
t l u
Quin personatge ––després de Jesús–– ha estat el més representat per artistes de totes les èpoques i cultures? Sens dubte, la Mare de Déu. Durant segles, l’Església s’ha servit del talent dels artistes per proposar Maria com a model de dona i zenit de tota perfecció cristiana.
fe i c
Els textos evangèlics testimonien la presència del culte marià ja des dels inicis de l’Església. L’amor que sempre ha inspirat Maria és tan gran que, allà on s’ha instal·lat l’Evangeli, la Mare de Déu ha estat objecte de veneració a través d’una gran diversitat de representacions. Així, a Roma, a les catacumbes de santa Priscil·la, es pot admirar la primera representació de la Verge Maria amb el nen. I, al llarg de la història, han aparegut imatges de la Mare de Déu amb ulls ametllats i quimono, de pell fosca i vestits de colors brillants, amb trets indis o gòtics, amb el rostre allargat i eteri, etc. Les imatges i les estàtues de la Mare de Déu que es troben en cases, en llocs públics, en esglésies i en capelles ens permeten invocar la seva presència i l’auxili maternal en les diverses circumstàncies de la vida. Ens inviten a adreçar-nos-hi i a imitarla en el seu exemple d’acceptació generosa de la voluntat divina.
Madona amb nen, de G. Battista. Segle XVII. El fervor dels cristians ha omplert el món d’imatges, ermites i santuaris per manifestar el seu amor a Maria i implorar-li la seva protecció.
Encara que cap d’aquestes imatges reprodueix el rostre autèntic de la Verge Maria, ens ajuden a establir-hi relacions filials. Per això «cal impulsar el costum d’exposar les imatges de Maria en els llocs de culte i en la resta d’edificis, per sentir la seva ajuda en les dificultats i la invitació a una vida cada vegada més santa i fidel a Déu» (Catequesi de Joan Pau II del 29 d’octubre de 1997). MILLORA LES COMPETÈNCIES
3. Observa les representacions de la Mare de Déu de Kazan, de Guadalupe i de la Madona Sixtina de Rafael, i respon a aquestes preguntes. a) Quines diferències principals observes entre aquestes reproduccions? b) Quina creus que és la causa que existeixin aquestes diferències?
c) Per venerar Maria són igualment vàlides totes aquestes imatges? Argumenta la resposta. 4. Investigueu sobre cinc símbols marians i descriviu com s’ha plasmat cadascun en una obra d’art.
53
4
la plenitud de la revelació
SÍNTESI ANTIGA ALIANÇA Preparació per a la Nova Aliança Poble d’Israel Els profetes anuncien el Messies promès
NOVA ALIANÇA
JESUCRIST, DÉU FET HOME
MISTERIS DE LA FE CRISTIANA Encarnació Mort de Jesús a la creu Resurrecció de Jesús
ELS APÒSTOLS Pentecosta: Esperit Sant Testimoni de Crist Prediquen l’Evangeli Successió apostòlica
JESÚS FUNDA L’ESGLÉSIA Nou poble de Déu Tradició apostòlica Magisteri de l’Església
SI EM PREGUNTEN, QUÈ RESPONC? Quina és l’etapa plena i definitiva de la Revelació de Déu? És la realitzada en el seu Verb encarnat, Jesucrist, mitjancer i plenitud de la Revelació. Amb la vinguda del Fill i el do de l’Esperit la Revelació és plenament acomplerta (Compendi del CEC, núm. 9). Quina unitat hi ha entre l’Antic i el Nou Testament? L’Antic Testament prepara el Nou i el Nou dóna compliment a l’Antic: tots dos s’il·luminen mútuament (Compendi del CEC, núm. 23). Per què el Fill de Déu es va fer home? El Fill de Déu s’encarnà en el si de la Verge Maria per obra de l’Esperit Sant, per reconciliar-nos a nosaltres, pecadors, 54
amb Déu; per fer-nos conèixer el seu amor infinit; per ser el nostre model de santedat; per fer-nos partícips de la natura divina (Compendi del CEC, núm. 85). En el Regne, quina autoritat confereix Jesús als seus Apòstols? Jesús escull els Dotze, futurs testimonis de la Resurrecció; i els fa partícips de la seva missió i de la seva autoritat per ensenyar, perdonar els pecats, edificar i governar l’Església. En aquest Col·legi Pere rep «les claus del Regne» i ocupa el primer lloc, amb la missió de guardar la fe en la seva integritat i confirmar els seus germans (Compendi del CEC, núm. 109).
religió catòlica
4
ACTIVITATS ▲1 Subratlla en cada cas l’opció correcta. a) La vinguda del Messies va ser anunciada pels (patriarques / profetes). b) Crist significa (‘ungit’ / ‘elegit’). c) El Salvador va ser anomenat Emmanuel per (Elies / Isaïes). d) Messies significa (‘ungit’ / ‘elegit’). ▲2 Completa aquestes frases. a) Amb (…), la història de la Salvació arriba a la plenitud. b) La major part de la vida de Jesús va transcórrer a (…). c) La fe en l’(…) és el signe distintiu de la fe cristiana. d) Déu, per fer-se més proper als (…), va arribar fins a l’extrem de fer-se ell mateix home. ▲3 Relaciona cada Aliança amb el fet que li correspon. a) Antiga Aliança. b) Nova Aliança. 1. Moisès obre les aigües del Mar Roig. 2. Baptisme. 3. L’últim sopar de Jesús i els seus deixebles. 4. Sacrifici d’animals en el temple de Jerusalem. 5. L’arca de l’Aliança. 6. El Sagrari.
■7 Completa la frase amb l’opció més correcta. Per mitjà de la Tradició apostòlica arriba a nosaltres… a) la Revelació divina. b) la veritat teològica. c) la doctrina dels concilis ecumènics. d) el Catecisme de l’Església Catòlica. ■8
Ordena cronològicament els fets històrics següents. a) Transfiguració. b) Baptisme del Senyor. c) Naixement de Jesús a Betlem. d) Resurrecció de Llàtzer. e) Institució de l’Eucaristia.
■9
Assenyala l’opció que millor defineix el Magisteri de l’Església. a) La missió de transmetre i interpretar en cada època el dipòsit de la fe. b) La potestat canònica de la seu apostòlica. c) És, bàsicament, el mateix que la catequesi. d) La missió de transmetre i interpretar en cada època l’Evangeli.
■10 En què es diferencien la Tradició apostòlica i el Magisteri de l’Església? Argumenta la resposta. ■11 Fes una petita recerca a internet: dels dotze Apòstols, esbrina quants van morir martiritzats i quants van morir per causes naturals.
▲4 Completa l’enunciat amb l’opció adequada. Els Apòstols van comprendre definitivament el dia de la Pentecosta que Jesús… ★12 Llegeix el relat de la Pentecosta al capítol 2 a) havia ressuscitat. dels Fets dels Apòstols i respon a aquestes preb) els manava estimar-se els uns als altres. guntes. c) era el veritable Fill de Déu que venia a salvar la a) A quina hora tenen lloc els esdeveniments deshumanitat. crits? d) tornaria al final de la història per jutjar vius i b) Com prenien el seu aliment els cristians dels primorts. mers temps a Jerusalem? c) Per què creus que sant Pere cita tantes vegades la ▲5 Ordena aquesta frase. Sagrada Escriptura en el seu discurs? va ser una preparació i una figura / amb el poble d’Israel / de la Nova i definitiva Aliança de Déu amb ★13 Busca i copia al quadern el nom en llatí de cinc Jesucrist / L’Aliança de Déu documents que pertanyin al Magisteri de l’Església. ■6 Com es duu a terme la transmissió del missatge de Crist al llarg dels segles? ★14 Llegeix atentament el punt 151 del Compendi a) Pels religiosos. del Catecisme, en el qual s’afirma que l’Esgléb) A través de la predicació en els mitjans de cosia és Misteri, i explica’n el significat amb pamunicació social. raules teves. c) Per mitjà de la predicació, el testimoniatge, les institucions, el culte i els escrits inspirats. d) Pels laics. 55
avalua les teves competències La catedral de Chartres (França) és una de les més boniques d’Europa. Molts dels seus vitralls daten del segle XIII. En un d’ells hi ha representades escenes de la paràbola del bon samarità. Curiosament, al mateix vitrall també hi ha escenes de la creació i del pecat original, segons el relat del Gènesi. Quina relació deu tenir una cosa amb l’altra? Es tracta d’una combinació freqüent a l’edat mitjana, com s’observa també en altres catedrals, com Sens, Bourges i Rouen.
Escenes del vitrall 1. Jesús explica la paràbola. 2. Un home surt de Jerusalem. 3. Un lladre assalta el viatger. 4. Uns bandolers li roben i el deixen malferit. 5. Un sacerdot i un levita passen de llarg. 6. Un samarità li renta les ferides. 7. El samarità porta el ferit sobre el seu cavall. 8. L’hostaler els rep. 9. El samarità s’ocupa del ferit a l’hostal. 10. Creació d’Adam. 11. Adam al paradís. 12. Creació d’Eva. 13. Déu prohibeix menjar el fruit de l’arbre. 14. Adam i Eva sota l’arbre. 15. Adam i Eva mengen el fruit. 16. Adam i Eva s’amaguen de Déu. 17. Adam i Eva són expulsats del paradís. 18. Adam treballa la terra i Eva fila. 19. Déu anuncia la Redempció. 20. Caín mata Abel. 21. Crist Jutge entre dos àngels.
Jesús va pronunciar la paràbola del bon samarità com a exemple d’amor al proïsme. Però, més enllà d’aquest sentit, sant Agustí i altres pares de l’Església van donar a aquesta paràbola un significat simbòlic: els servia per il·lustrar el paper de Crist i de l’Església en la història de la Salvació. Ara ho descobrirem.
56
religió catòlica
1, 2, 3, 4
1. Llegeix la paràbola del bon samarità a Lc 10,25-37. Relaciona cadascuna de les imatges de la paràbola indicades a la taula següent amb el seu significat simbòlic. Al vitrall, les escenes es llegeixen de baix a dalt i fent zig-zag. Imatge
Significat simbòlic
1. Jerusalem, la ciutat santa. 2. Jericó, la ciutat mundana. 3. Els bandolers que ataquen el viatger. 4. L’home queda nu i mig mort. 5. El sacerdot i el levita. 6. El bon samarità. 7. L’hostaler, que rep l’encàrrec d’ocupar-se del ferit i els diners necessaris. 8. El samarità tornarà per retribuir l’hostaler.
A. El paradís. B. Jesús, el salvador. C. El pecat original. D. La segona vinguda de Jesucrist per jutjar els homes. E. L’antiga Llei, que no pot salvar perfectament l’home. F. La pèrdua de la gràcia i la justícia original. G. L’home que busca la felicitat fora de Déu. H L’Església, que administra els dons de la Salvació.
2. Gairebé totes les escenes del vitrall es corresponen amb algun verset de Lc 10,30-35 o de Gn 2,7-4,16. Rellegeix aquests textos i escriu les paraules precises de cada escena del vitrall. Escena 2. Un home surt de Jerusalem.
Escena 11. Adam al paradís.
Escena 4. Uns bandolers roben a l’home i el deixen malferit.
Escena 9. El samarità s’ocupa del ferit a l’hostal.
Escena 12. Creació d’Eva.
Escena 13. Déu prohibeix menjar el fruit de l’arbre.
3. Fes una redacció explicant la relació simbòlica que existeix entre la paràbola del bon samarità i la història de la Salvació de la humanitat.
4. Explica la relació de l’Església amb Jesús a partir de la imatge de l’hostal i l’hostaler. 57