3
Contextos de la carpeta
Primer trimestre: Entre tu i jo Context 1. El meu reflex Context 2. Som un equip Segon trimestre: Alçant el vol Context 3. De l’aula a casa Context 4. Somiatruites Tercer trimestre: El futur és nostre Context 5. Marcant un nou rumb Context 6. Un món sostenible
Context 1. El meu reflex
1 Competències bàsiques i continguts clau per àmbits
45
2 Programació d’aula
46
3 Orientacions didàctiques
48
4 Test d’autoavaluació
58
5 Rúbriques d’avaluació
60
6 Solucionari
63
Contextos de la carpeta · El meu reflex
1 Competències bàsiques i continguts clau per àmbits Àmbit artístic Dimensions Competències
Percepció i escolta 1
1. Percepció visual i audiovisual. 2. Fonaments del llenguatge visual, plàstic i audiovisual.
C o n t i n g u t
3
4
5
6
Societat i cultura 7
8
9
10
1.7 1.1 1.2 1.3 1.4
3. Elements bàsics de les produccions artístiques. 4. Llenguatges artístics: procediments, ús i interrelació. 5. Forma: tipologia i característiques.
1.2 1.6
6. Interpretació de les formes i lectura d’imatges. 7. Expressió i comunicació.
1.8
8. Bidimensionalitat, tridimensionalitat i temporalitat.
s
9. Instruments i tècniques analògics i digitals per a la representació i la comunicació visual i audiovisual.
c
10. Art i societat.
l
11. Art i compromís.
a
12. Interacció de les arts.
u
2
Interpretació, expressió i creació
1.5
1.8
13. Procediments d’anàlisi de produccions artístiques. 14. Ecologia visual i sonora. 15. Metodologia projectual.
ÀMBIT PERSONAL I SOCIAL
CB2
CB1
CB3
CB4
45
46 Contingut clau
Criteri d’avaluació
Objectiu
S1
1.1
1
CB1
CC2
S2
1.2
1
CB1
CC2 CC5
Saber què és un punt i què és la forma i utilitzarlos com a recurs expressiu.
S3 S4
1.3
1
CB1
CC2
Saber quins tipus de textura hi ha segons l’origen, l’òrgan que els percep i la disposició en l’espai.
S5
1.4
1
CB1
CC2
Saber la teoria del color a partir de les barreges de colors.
S6
1.5
2
CB5
CC9
Identificar els elements bàsics dels llenguatges artístics.
Representar objectes i idees de forma bidimensional i tridimensional aplicant tècniques diverses i aconseguir resultats d’acord amb la proposta i les intencions prèvies. Utilitzar el dibuix com a eina bàsica de representació i de comunicació d’idees.
Saber què és un punt i utilitzar-lo com a recurs expressiu.
Utilitzar el dibuix com a eina de representació i comunicació personal i fer servir les diferents tècniques pictòriques.
1
Identificar i descriure un nombre bàsic d’elements en l’anàlisi de les produccions artístiques.
2
Identificar, descriure i relacionar un nombre ampli d’elements en l’anàlisi de les produccions artístiques.
3
Descriure amb precisió les característiques dels elements en produccions artístiques més complexes i detectar les relacions i les estratègies compositives per interpretar els resultats finals.
Connexions amb altres àmbits
Personal i social
Personal i social
Personal i social
Personal i social Sap situar cada element del rostre al lloc corresponent.
Sap situar cada element del rostre al lloc corresponent.
Diferencia les diferents tècniques pictòriques.
Diferencia les diferents tècniques pictòriques i els colors freds i càlids. Situa tot el que es demana al lloc adequat.
Sap fer un dibuix d’un rostre de manera expressiva i sap fer servir les diferents tècniques pictòriques i els colors freds i càlids, situant-ho adequadament segons l’expressió. Els altres saben identificar qui és a partir del resultat.
Personal i social
Contextos de la carpeta
Gradació de les competències
2 Programació d’aula
CompeDimensió tència de bàsica de Sessió Làmina l’àmbit l’àmbit artístic artístic
CompeDimensió tència de bàsica de Sessió Làmina l’àmbit l’àmbit artístic artístic
Gradació de les competències Contingut clau
S6
1.5
2
CB5
CC9
S7
1.6
1
CB1
CC5
S9 S10
1.7
1.8
1
1 2
CB2
CB1 CB2 CB5 CB9
CC1
Objectiu
1
2
3
Situa tots els elements del rostre al lloc corresponent i es veu clarament el tipus d’il·luminació dura o difusa.
Sap fer un dibuix d’un rostre de manera expressiva i domina la tècnica del clarobscur amb els diferents tipus d’il·luminació.
La majoria d’ombres són coherents.
Els altres saben identificar qui és a partir del resultat.
Situa entre 8 i 9 imatges amb l’ordre adequat en el format d’acordió amb un bon acabat.
Situa entre 10 i 12 imatges amb l’ordre adequat.
Connexions amb altres àmbits
Utilitzar la terminologia pròpia del llenguatge artístic per descriure els objectes i les imatges, les tècniques i els procediments, els materials i les eines. Utilitzar el dibuix com a eina de representació i comunicació personal i fer servir la tècnica del clarobscur i les diferents il·luminacions.
Identificar els elements bàsics dels llenguatges artístics (configuracions estructurals, variacions cromàtiques, orientació espacial i textura) dels objectes i/o aspectes de la realitat.
Sap situar la majoria d’elements del rostre al lloc corresponent. S’aprecien els diferents tipus d’il·luminació a partir d’algun ombrejat.
Conèixer, identificar Situa entre 6 i 7 imatges amb i classificar els l’ordre adequat. diferents graus d’iconicitat de les imatges.
Activitat final per avaluar què han après.
Personal i social
Personal i social
El format d’acordió té un acabat impecable. Personal i social Cientificotecnològic
Contextos de la carpeta · El meu reflex
S8
Criteri d’avaluació
47
Contextos de la carpeta
3 Orientacions didàctiques El meu reflex | Configuració de la imatge bidimensional
Aquesta teoria és la base que serveix de guia a l’alumne per anar elaborant les làmines d’aquest context. Convé que l’alumne la tingui sempre a mà, perquè li servirà de suport i li garantirà el grau d’autonomia. De tota manera, sempre en podem ampliar les parts que considerem que ho requereixen i hi podem afegir exemples d’artistes que pensem que són adequats.
Mademoiselle Caroline Rivière (1806), de Jean-Auguste Dominique.
48
Contextos de la carpeta · El meu reflex
Làmina 1.1: El punt
Agrupament: Activitat individual. Temporització: 1 sessió. Material: Retoladors, colors, pinzells i pintures, i diversos materials per fer punts, que es poden portar de casa. Introducció: Des del punt de vista expressiu, caldria que convidéssim cada alumne a reflexionar sobre el seu caràcter i a pensar en els aspectes amb els quals s’identifica, i a mirar de plasmar-ho a partir dels punts i les formes que es vagin generant. Hem d’explicar el puntillisme com a tècnica pictòrica inventada per Georges Seurat, l’any 1883, en el famós quadre Un diumenge d’estiu a l’illa de la Grande Jatte. El procediment tècnic emprat consisteix a fer punts de colors purs (sense barrejar-los) sobre la tela, en comptes de pinzellades. És l’ull de l’observador qui barreja els colors de la imatge pintada quan l’observa des de lluny, creant una suggeridora sensació de realisme.
Desenvolupament: En aquesta activitat s’ha de permetre als alumnes que experimentin amb la gran diversitat de punts que es poden fer segons l’estri amb el qual s’originin. Cal dir-los que provin de fer punts amb diversos estris tradicionals, com per exemple bolígrafs, retoladors, pinzells, etc., però que també mirin de fabricar-los ells mateixos a partir de materials que tinguin al seu abast i que vulguin portar de casa, com ara una esponja, un tros de goma, un fil, etc. També els poden fer amb parts del cos, com els dits o les mans. Un cop els alumnes hagin acabat la màscara, l’han de retallar i se l’han de posar. Tot seguit, els proposem que facin una roda de reconeixement, per tal que puguin anar observant els treballs dels companys, mirin d’esbrinar quins estris han fet servir i provin d’identificar quin company s’amaga darrere de cada màscara. Tenim a la nostra disposició una rúbrica que els alumnes poden fer servir per autoavaluar-se d’aquesta activitat a l’apartat «Rúbriques» d’aquest llibre.
49
Contextos de la carpeta
Làmina 1.2: La línia / La forma
Agrupament: Individual. Temporització: 1 sessió. Material: Llapis, retoladors negres i goma EVA, i tinta o pintures. Introducció: En aquesta activitat podem començar fent una introducció al món dels grafits, de les marques personals i de les signatures que podem trobar a les parets i als murs, i podem fer una reflexió entorn de l’origen i les causes d’aquest fenomen. Podem parlar d’artistes com El Xupet Negre i mostrar obres seves. Aquí hi ha uns quants enllaços amb una entrevista escrita i diverses mostres de la seva obra.
Hem d’explicar que un autoretrat no sempre es formalitza amb una representació del rostre, sinó que també podem utilitzar les línies i les formes per crear un símbol que ens identifiqui. Cal comentar que qualsevol
50
figura està constituïda per una forma i un fons, i que la forma és l’aspecte de l’objecte que ocupa l’espai i que el fons és l’espai buit que no ocupa la forma. Desenvolupament: Hem de remarcar la importància de fer una línia clara, no gaire fina, fluida i senzilla per poder-la traspassar després a la goma EVA. Per fer l’estampació de la marca personal, podem utilitzar qualsevol tècnica pictòrica líquida, però us recomanem tinta, pintures al tremp (tempera) o pintures acríliques, per l’adherència que tenen i perquè s’assequen ràpidament. Un cop els alumnes hagin acabat les obres, els podem convidar a veure els resultats dels companys i a parlar de les seves obres a partir de la definició dels seus trets personals. Tenim a la nostra disposició una rúbrica que els alumnes poden fer servir per autoavaluar-se d’aquesta activitat a l’apartat «Rúbriques» d’aquest llibre.
Contextos de la carpeta · El meu reflex
Làmina 1.3: La textura
Agrupament: Individual. Temporització: 2 sessions. Material: Els alumnes han de portar de casa objectes, teles, revistes i tots els materials que creguin necessaris per fer la làmina i que alhora formin part del seu món personal. Introducció: El knolling és una tècnica fotogràfica que consisteix a fotografiar un objecte o un conjunt d’objectes sobre una superfície plana. Sempre s’utilitza el pla zenital per tal de mantenir aquesta geometria i aquest ordre, ja que els objectes han d’estar organitzats. L’origen d’aquesta tècnica se situa l’any 1989, quan un treballador anomenat Andrew Kromelow de l’estudi de Frank Gehry va decidir ordenar totes les eines que estaven disperses per l’estudi. Va crear un sistema en què agrupava les eines segons l’ús, la forma i la mida i les disposava de manera paral·lela o fent angles de 90˚. Aquest sistema el van anomenar knolling, ja que en aquell moment Frank Gehry estava treballant per a l’estudi Knoll.
Uns quants anys més tard, l’escultor Tom Sachs va deixar l’estudi de Gehry i va començar a treballar utilitzant aquest sistema, que va convertir en una part integral del seu treball. L’any 2009 va publicar el llibre Ten Bullets, en el qual explicava les quatre pautes bàsiques per fer un bon knolling: 1 Explora el teu voltant i tria tot allò que no utilitzis, tant si són materials com llibres, música, etc. 2 Desa tot el que no facis servir. Si d’alguna cosa no n’estàs segur, deixa-la fora. 3 Agrupa tots els objectes segons un criteri de semblança. 4 Alinea i disposa tots els objectes en angle recte sobre una superfície plana. Desenvolupament: Els alumnes han de classificar les diferents tipologies de les textures i generar una composició que es pugui entendre en conjunt i que representi el seu món personal a través dels objectes i les imatges que han triat.
51
Contextos de la carpeta
Un cop hagin acabat de fer-ho, s’ha de fer una fotografia zenital de cada una de les composicions. El nostre consell és que es publiquin en un blog o a la pàgina web de l’institut per poder-ne mostrar els resultats. Tanmateix, els resultats físics es poden mostrar en taules o a terra per poder aconseguir un punt de vista òptim.
52
Tenim a la nostra disposició una rúbrica que els alumnes poden fer servir per autoavaluar-se d’aquesta activitat a l’apartat «Rúbriques» d’aquest llibre.
Contextos de la carpeta · El meu reflex
Làmina 1.4: El color
Agrupament: Individual. Temporització: 1 sessió. Material: Necessitem aquarel·les o guaix dels colors primaris, el cian, el magenta i el groc, per poder pintar el cercle cromàtic. Introducció: Hem d’explicar la diferència entre els colors llum i els colors pigment. Els colors llum provenen de fonts lluminoses. Els colors llum primaris són el vermell, el verd i el blau marí. Les combinacions d’aquests colors creen els altres colors llum. La barreja dels colors llum és additiva, perquè de la suma de tots en resulta el color blanc. Els colors pigment, en canvi, són minerals o altres substàncies, moltes vegades barrejades amb un aglutinant. Un aglutinant és una substància que compacta els pigments molts per poder-los utilitzar com a pintura. Els colors pigment primaris són el cian, el magenta i el groc. Les combinacions d’aquests colors creen els altres colors. En aquest cas, la barreja és subtractiva, perquè com més es barregen entre ells, menys lluminós és el resultat, fins al punt que si els barreges tots obtens el negre.
Ens hem de centrar en els colors pigment i explicar la distribució del cercle cromàtic, i hem de comentar com estan organitzats els colors primaris, secundaris i terciaris. Cal mostrar l’esquema de la làmina de teoria. Desenvolupament: Hem de demanar que el resultat final tingui un color uniforme i no faci aigües. Cal dir als alumnes que ho poden aconseguir fent diverses capes fines i uniformes. Cal que vigilin que no es barregin els colors quan són molt a prop l’un de l’altre. Un cop hagin fet l’activitat, poden emmarcar el resultat amb un marc com aquest per donar-hi importància. Tècniques gràfiques humides. Bolígraf i retolador, aquarel·la, guaix Tenim a la nostra disposició una rúbrica que els alumnes poden fer servir per autoavaluar-se d’aquesta activitat a l’apartat «Rúbriques» d’aquest llibre.
53
Contextos de la carpeta
Làmina 1.5: Les tècniques artístiques / El dibuix del rostre
Agrupament: Individual. Temporització: 1 sessió. Material: Cal disposar a l’aula de tècniques gràfiques humides i seques o demanar als alumnes que en portin.
Tècniques gràfiques seques. Llapis de color
Introducció: Les persones no som mai ni blanc ni negre: som una barreja de molts aspectes que ens fan úniques. Caldria fer un recull de totes les característiques personals que han anat sortint en les làmines anteriors i proposar als alumnes que facin una classificació d’aquests conceptes segons si els relacionen amb un color càlid o fred.
Tècniques gràfiques seques. Ceres
Hem d’aprofitar l’ocasió per explicar les sensacions tèrmiques dels colors, que s’associen amb les emocions. Aquest enllaç ho explica. Pel que fa a les tècniques pictòriques, aquests són els recursos digitals que tenim: Tècniques gràfiques humides. Introducció 54
Tècniques gràfiques seques. Introducció
Tècniques gràfiques humides. Guaix Desenvolupament: Hem de remarcar que les línies auxiliars que es tracen per fer el dibuix han de ser sempre molt fluixes i que les línies definitives han de ser més fortes per tal de poder veure amb claredat el dibuix final. Hem de comentar als alumnes que evitin utilitzar la goma si no és estrictament necessari. La teoria de com es dibuixa un retrat és molt gràfica i pot enfortir l’acompanyament i l’autonomia de l’alumne a l’hora de fer el dibuix. Tenim a la nostra disposició una rúbrica que els alumnes poden fer servir per autoavaluar-se d’aquesta activitat a l’apartat «Rúbriques» d’aquest llibre.
Contextos de la carpeta · El meu reflex
Làmina 1.6: La il·luminació. El clarobscur
Agrupament: Individual. Temporització: 1 sessió. Material: Un llapis de mina dura (H3-H4) i un llapis de mina tova (2B-4B). Introducció: Es pot demanar als alumnes que portin una llanterna a classe i que puguin anar provant per grups les diferents ombres que hi ha segons la posició del llum, la naturalesa de la llum i els diferents tipus d’il·luminació. L’artista Steven Spazuk, reprodueix manualment l’escala de matisos que la il·luminació produeix en qualsevol objecte. El més representatiu del seu treball és que no ho fa valent-se de tècniques tradicionals, sinó utilitzant l’efecte que provoca el fum sobre el paper. Es pot consultar aquest vídeo.
Desenvolupament: Hem d’explicar la importància de fer servir el llapis correcte per a cada part de l’activitat: el llapis de més duresa s’ha d’utilitzar per fer el dibuix general del rostre, i el de mina més tova, per fer les ombres. Hem de remarcar als alumnes que no facin servir el dit per difuminar els ombrejats, perquè el greix corporal provoca efectes no volguts en el resultat, i que provin de fer petites trames o que utilitzin un difuminador. Tècniques gràfiques seques. Llapis de grafit Opcional: Demanem als alumnes que primer, en un full a part, dibuixin un rectangle dividit en parts i provin diferents degradats: per trama de punts, per línies, etc.
Danielle 3 (2012), Steven Spazuk. Fum.
Tenim a la nostra disposició una rúbrica que els alumnes poden fer servir per autoavaluar-se d’aquesta activitat a l’apartat «Rúbriques» d’aquest llibre. 55
Contextos de la carpeta
Làmina 1.7: Els graus d’iconicitat
Agrupament: Individual. Temporització: 1 sessió. Material: Tisores, cola i cartolina blanca. Introducció: Podem introduir aquest tema demanant als alumnes que facin una fotografia de la seva cara en color i una altra en blanc i negre. Tot seguit, han d’ordenar tots els autoretrats que han fet en les làmines del context i les ordenin per grau d’iconicitat conjuntament amb les seves fotografies. També es pot demanar que facin una cerca per internet de diferents versions que s’han fet del quadre de Leonardo da Vinci La Gioconda i que les ordenin per graus d’iconicitat. Es pot fer una reflexió oberta amb els alumnes sobre el tema de per què hi ha maneres diferents de representar les coses, i demanar-los que il·lustrin els seus arguments amb exemples gràfics que coneguin.
56
Desenvolupament: Hem d’explicar als alumnes que primer han de mesurar la mida de les imatges per poder traçar els requadres en una cartolina. Un cop hagin fet aquesta activitat, es poden posar els resultats en comú, es poden comparar els uns amb els altres i se’n pot donar la solució. Tenim a la nostra disposició una rúbrica que els alumnes poden fer servir per autoavaluar-se d’aquesta activitat a l’apartat «Rúbriques» d’aquest llibre.
Contextos de la carpeta · El meu reflex
Làmina 1.8: Avalua’t
Agrupament: Individual i en grups de dos rotatius per l’acció del joc. Temporització: 2 sessions. Material: Tot el material necessari per aplicar les diferents tècniques pictòriques seques i humides. Introducció: Hem d’explicar quin joc és el Qui és qui? i presentar l’activitat paral·lelament amb les instruccions del joc, que són molt senzilles: els alumnes s’han de posar per parelles, i dins de cada parella un dels membres ha d’intentar endevinar, sense veure’l, quin personatge ha triat el company. Els dos membres de cada parella es van fent preguntes l’un a l’altre de manera alternativa sobre les imatges i es van eliminant les que queden descartades per les respostes. Només es pot respondre sí o no. Guanya qui endevina el personatge que ha triat el company. Exemple de pregunta: – Porta els cabells curts? – Sí. (Totes les imatges amb cabells llargs les descartem girant-les o traient-les.)
Es pot demanar al departament de biologia de l’escola que vinguin a explicar que aquest joc es basa en un mètode científic de classificació anomenat clau dicotòmica, que permet classificar qualsevol element d’un grup a còpia de preguntes sobre les seves característiques, que només tenen com a resposta sí o no. Desenvolupament: Hem d’explicar la importància de mostrar de la manera més clara possible les característiques més singulars de cada company per facilitar-ne el reconeixement posterior i fer que el joc sigui més fluid. Hem de deixar prou temps perquè els alumnes puguin jugar al joc amb parelles diferents, per anar veient els resultats dels altres companys i per donar més dinamisme a la sessió. Tenim a la nostra disposició una rúbrica que els alumnes poden fer servir per autoavaluar-se d’aquesta activitat a l’apartat «Rúbriques» d’aquest llibre.
57
Contextos de la carpeta
4 Test d’autoavaluació Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. Dins del llenguatge visual, quin tipus d’element és el punt? a El més complex. b El més simple. c El més astronòmic. d El més brillant.
7. Quin nom rep la representació gràfica dels colors pigments ordenats en primaris, secundaris i terciaris? a Cercle fantàstic. b Cercle dinàmic. c Cercle cromàtic. d Cercle primari.
2. Segons l’estri o l’objecte que origini el punt, podem dir que el punt... a adopta formes molt diferents. b sempre es mostra igual. c esdevé perpetu. d està en moviment.
8. Quins són els colors llum primaris? a Groc, magenta i cian. b Groc, verd i blau marí. c Vermell, verd i blau marí. d Vermell, magenta i cian.
3. Quin nom rep el rastre que deixa un punt en moviment? a Compàs. b Oval. c Color primari. d Línia.
Editorial Casals, SA • Material fotocopiable
4. Com es diu l’aspecte de l’objecte que ocupa l’espai? a Silueta. b Forma. c Textura. d Semblança.
58
5. Com sabem si dues formes són semblants o iguals? a Pel color. b Per la mida. c Per la textura. d Per la duresa. 6. De quina d’aquestes maneres no podem classificar les textures? a Segons l’origen del material. b Segons el sentit amb el qual es percep. c Segons l’organització en l’espai. d Segons el color.
9. Quins són els colors pigment primaris? a Groc, magenta i cian. b Groc, verd i blau marí. c Vermell, verd i blau marí. d Vermell, magenta i cian. 10. Com estan fets els colors pigment? a Amb minerals o altres substàncies moltes barrejades amb un aglutinant. b Amb fragments de vitralls de colors i amb un aglutinant. c Amb festucs i fruita variada de temporada. d Amb residus orgànics del compostatge i amb un aglutinant. 11. Els colors primaris són… a colors aigualits. b colors purs. c colors febles. d colors mesclats. 12. En els colors pigment, quin tipus de barreja es fa? a Barreja additiva. b Barreja subtractiva. c Barreja contemplativa. d Barreja estètica.
Contextos de la carpeta · El meu reflex
14. Amb la mescla de quins colors es fan els colors terciaris? a Amb la mescla d’un color primari i un de secundari a parts iguals. b Amb la mescla de dos colors primaris i un de secundari. c Amb la mescla de tres colors primaris. d Amb la mescla de dos colors primaris i dos de secundaris. 15. En quins dos grans blocs es poden classificar les tècniques artístiques de dibuix? a En les tècniques primàries i les tècniques secundàries. b En les tècniques instantànies i les tècniques lentes. c En les tècniques seques i les tècniques humides. d En les tècniques d’estampació i les tècniques gràfiques.
19. Quins són els dos tipus de llum segons la font d’emissió? a Llum difusa i contrallum. b Llum abstracta i llum figurativa. c Llum posterior i llum lateral. d Llum natural i llum artificial. 20. A mesura que les imatges s’esquematitzen es va minvant el grau d’iconicitat fins a esdevenir... a imatges abstractes. b imatges estètiques. c imatges de colors primaris. d invisibles. Altres preguntes que només apareixen al llibre, però que són interessants per completar els coneixements: 21. Com es diu la tècnica pictòrica que va inventar Georges Seurat a partir de la utilització de punts? 22. Com s’anomena la fotografia en la qual es pot observar el rastre d’un punt de llum que forma una línia? 23. Quina tècnica pictòrica és el degoteig o dripping?
16. A l’hora de dibuixar un rostre, quin és el primer pas que cal fer? a Dibuixar un rectangle. b Dibuixar un oval. c Dibuixar un esquema. d Dibuixar un detall.
24. Com s’anomena la tècnica per calcar una textura fregant un llapis sobre un paper que està en contacte amb una superfície?
17. Quines d’aquestes tres zones pertanyen a un clarobscur? a ombra pròpia - reflex - matís b zona clara - brillantor - reflex c ombra pròpia - brillantor - oval reflex - degradat difuminat
26. Digues tres posicions en les quals la font de llum il·lumini de manera diferent un objecte.
18. En la il·luminació d’un clarobscur, com s’anomena la zona que rep la màxima intensitat de llum? a Brillantor. b Reflex. c Zona clara. d Oval.
25. Com es diu la tècnica pictòrica mixta basada en l’efecte repel·lent entre l’aigua i el greix?
Editorial Casals, SA • Material fotocopiable
13. Quins són els colors pigment secundaris? a Groc, magenta i cian. b Verd, taronja i gris. c Vermell, verd i blau marí. d Groc, vermell i verd.
59
Contextos de la carpeta
5 Rúbriques d’avaluació Làmina 1.1 Configuració de la imatge bidimensional Entre tu i jo · El meu reflex Una nova cara
Làmina 1.1 El punt.
1 Identifica què és un punt.
2
Sap fer alguns punts per crear una màscara.
3
Sap utilitzar els punts amb una finalitat expressiva per fer-se la seva pròpia caracterització.
Identifica què és un punt i en fa una gran varietat per crear una màscara.
Identifica què és un punt i n’utilitza una gran varietat amb una finalitat expressiva per ferse la seva pròpia caracterització i amb una bona composició.
Sap interpretar les obres dels companys a partir del resultat de les màscares. Identifica els companys per la seva obra.
Làmina 1.2 Configuració de la imatge bidimensional Entre tu i jo · El meu reflex Una marca personal
Làmina 1.2 La línia. La forma.
1 Sap diferenciar una línia d’una forma.
2
Sap fer algunes línies i formes per crear un distintiu.
Sap diferenciar una línia d’una forma i en fa una gran varietat.
3
Sap utilitzar les línies i les formes amb una finalitat expressiva per fer-se un distintiu.
Sap utilitzar les línies i les formes amb una finalitat expressiva per fer-se un distintiu que sigui compositivament interessant.
El grau d’originalitat del resultat és molt elevat.
Làmina 1.3 Configuració de la imatge bidimensional Entre tu i jo · El meu reflex Autoretrat integral
Editorial Casals, SA • Material fotocopiable
Làmina 1.3
60
La textura.
1 Identifica les textures i en sap utilitzar unes quantes per fer un knolling.
2 Utilitza alguna textura amb una finalitat expressiva.
Classifica les textures segons les seves característiques externes i les utilitza per ferne un knolling.
3 Sap utilitzar les textures adequades amb una finalitat expressiva.
Classifica les textures segons les característiques externes i les utilitza per ferne un knolling molt equilibrat.
Sap interpretar les obres dels companys a partir del resultat del knolling. Identifica els companys per la seva obra.
Contextos de la carpeta · El meu reflex
Làmina 1.4 Configuració de la imatge bidimensional Entre tu i jo · El meu reflex Fem sortir els colors a la cara
Làmina 1.4 El color.
1 Identifica els colors primaris.
2
Situa els colors primaris al lloc correcte del cercle cromàtic.
Identifica els colors primaris i sap extreure’n els secundaris.
3
Situa els colors primaris i secundaris al lloc correcte del cercle cromàtic.
Identifica els colors primaris i sap extreure’n els secundaris i els terciaris.
Situa tots els colors al seu lloc en el cercle cromàtic i el resultat final no genera confusions i és net i polit.
Làmina 1.5 Configuració de la imatge bidimensional Entre tu i jo · El meu reflex Cara i creu
Làmina 1.5 Les tècniques artístiques. El dibuix del rostre.
1 Sap situar la majoria d’elements del rostre al lloc corresponent.
2 Diferencia les diferents tècniques pictòriques.
3 Distingeix els colors càlids i freds.
Sap situar tots els elements del rostre al lloc corresponent i sap diferenciar les diferents tècniques pictòriques i les fa servir correctament gairebé totes.
Sap fer un dibuix d’un rostre de manera expressiva i sap fer servir les diferents tècniques pictòriques i els colors freds i càlids, situant-ho adequadament segons l’expressió.
Els altres saben identificar qui és amb el resultat.
Làmina 1.6 Configuració de la imatge bidimensional
La il·luminació. El clarobscur.
1 Sap situar la majoria d’elements del rostre al lloc corresponent.
2 S’aprecien els diferents tipus d’il·luminació a partir d’algun ombrejat.
Situa tots els elements del rostre al lloc corresponent i es veu clarament el tipus d’il·luminació dura o difusa.
3 La majoria d’ombres són coherents.
Sap fer un dibuix d’un rostre de manera expressiva i domina la tècnica del clarobscur amb els diferents tipus d’il·luminació.
Els altres saben identificar qui és amb el resultat.
Editorial Casals, SA • Material fotocopiable
Entre tu i jo · El meu reflex Autoretrat en clarobscur
Làmina 1.6
61
Contextos de la carpeta
Làmina 1.7 Configuració de la imatge bidimensional Entre tu i jo · El meu reflex Més real que la realitat?
Làmina 1.7 Els graus d’iconicitat.
1 Classifica correctament els graus d’iconicitat de 6 imatges.
2
Classifica correctament els graus d’iconicitat de 7 imatges.
Classifica correctament els graus d’iconicitat de 8 imatges.
3 Classifica correctament els graus d’iconicitat de 9 imatges.
Classifica correctament els graus d’iconicitat de 10 imatges.
Classifica correctament els graus d’iconicitat de totes les imatges.
Làmina 1.8 Configuració de la imatge bidimensional Entre tu i jo · El meu reflex Juguem a Qui és qui?
Editorial Casals, SA • Material fotocopiable
Làmina 1.8
62
1
2
3
CB1 Utilitzar estratègicament els elements dels llenguatges visual, musical i corporal per analitzar les produccions artístiques.
Identifica i descriu un nombre bàsic d’elements segons l’estri d’origen.
Utilitza un nombre bàsic d’elements segons l’estri d’origen.
Identifica, utilitza i relaciona un nombre ampli d’elements i reconeix l’estri que s’ha fet servir.
Identifica, utilitza i relaciona tots els elements i reconeix l’estri que s’ha fet servir.
Descriu amb precisió les característiques dels elements dels retrats més complexes.
Detecta les relacions i les estratègies compositives per interpretar els resultats finals i identificar els rostres dels companys.
CB2 Mostrar hàbits de percepció reflexiva i oberta de la realitat sonora i visual de l’entorn natural i cultural.
Identifica alguns graus d’iconicitat dels rostres.
Aplica alguns graus d’iconicitat per fer els rostres.
Aplica encertadament els graus d’iconicitat per fer gairebé tots els rostres.
Aplica encertadament els graus d’iconicitat per fer tots els rostres.
Utilitza els graus d’iconicitat per emfatitzar les característiques dels companys en els dibuixos dels rostres.
La similitud del resultat fa que els companys identifiquin correctament els companys que s’han representat.
CB5 Compondre amb elements dels llenguatges artístics utilitzant eines i tècniques pròpies de cada àmbit.
Utilitza el dibuix i alguna tècnica pictòrica com a eina de representació i comunicació personal.
Sap situar alguns elements del rostre al lloc corresponent i alguna tècnica pictòrica.
Sap situar gairebé tots els elements del rostre al lloc corresponent i utilitza gairebé totes les tècniques pictòriques.
Situa tots els elements del rostre al lloc corresponent i utilitza totes les tècniques pictòriques.
Sap fer un dibuix d’un rostre de manera expressiva i en cada dibuix ha utilitzat una tècnica pictòrica diferent de manera encertada.
Els altres saben identificar els alumnes per la qualitat gràfica del resultat del dibuix i en cada dibuix utilitza una tècnica pictòrica diferent de manera òptima.
CB9 Gaudir de les experiències i les creacions artístiques com a font d’enriquiment personal i social.
Vetlla per fomentar el gaudi de l’experiència de produir obres artístiques.
Contextos de la carpeta · El meu reflex
Editorial Casals, SA • Material fotocopiable
6 Solucionari
63
Editorial Casals, SA • Material fotocopiable
Contextos de la carpeta
64
Editorial Casals, SA • Material fotocopiable
Contextos de la carpeta ¡ El meu reflex
65
Editorial Casals, SA • Material fotocopiable
Contextos de la carpeta
66
Contextos de la carpeta · El meu reflex
1b, 2a, 3d, 4b, 5b (seran iguals quan tinguin la mateixa forma i la mateixa mida, mentre que seran semblants quan tinguin la mateixa forma però amb una altra mida), 6d, 7c, 8c, 9a, 10a, 11b, 12b, 13c (curiosament aquests són els colors llum primaris), 14a, 15c, 16b, 17b, 18a, 19d, 20a
Extres: 21. Puntillisme. 22. Luminograma. 23. És la tècnica en què es pinta per mitjà del degoteig tot deixant caure la pintura sobre la tela, com va fer Jackson Pollock i altres pintors de l’expressionisme abstracte. 24. Frottage. 25. Bàtik. 26. Frontal - lateral - zenital - inferior - posterior (contrallum).
Editorial Casals, SA • Material fotocopiable
6.1 Solucionari del test d’autoavaluació
67