Visual i Plàstica I 3/1

III

EL COLOR 1

DIMENSIONS DEL COLOR

2

SENSACIONS CROMÀTIQUES

3

ASPECTES COMUNICATIUS DEL COLOR

vídeo

Vitrall de la rosassa de la catedral de Notre-Dame de París. Segle XIII.

COMPETÈNCIES A ESCALA

p

Comunicativa lingüística i audiovisual: El color i els seus aspectes comunicatius.

p Artística i cultural: Joan Miró. p Tractament de la informació

L’extraordinària lluminositat dels vitralls policromats d’aquesta rosassa inunden de color i de llum l’interior de la catedral de Notre-Dame de París. La combinació de llum i color pretén crear un ambient d’intensa espiritualitat i provocar en els fidels la sensació que són a les portes del cel: la llum i el color, doncs, esdevenen símbols divins.

En aquesta unitat coneixeràs d’on provenen els colors, quines són les seves propietats, com els percebem i quines sensacions ens provoquen.

i competència digital: L’Inkscape.

Símbol: Representació d’una cosa, un concepte o una idea utilitzant-ne una altra de manera convencional.

29

1

DIMENSIONS DEL COLOR

LA PERCEPCIÓ DEL COLOR

LA BARREJA SUBTRACTIVA

El color és la sensació que s’obté mitjançant el sentit de la vista a partir de la llum refractada o reflectida per les superfícies dels objectes.

Les superfícies de les coses tenen la propietat d’absorbir part de la llum blanca que hi incideix i de reflectir la resta, que arriba als ulls i fa que es vegi un objecte d’un color determinat.

p L’any 1666, Isaac Newton va demostrar la relació entre la

llum i el color fent passar un raig de llum blanca a través d’un prisma triangular. La llum es va descompondre en un ventall de colors, del vermell al violeta.

És a dir, veiem una peça de roba de color blau quan el tint que s’ha aplicat al teixit absorbeix totes les ones de l’espectre de llum, excepte les del color blau...

Quan es treballa amb color pigment (pintures, tintes, etc.) com més colors barregem, més llum s’absorbeix, fins que s’arriba al negre. Aquest fenomen s’anomena barreja subtractiva. Els colors primaris de la barreja sustractiva són el groc, el magenta i el blau cian.

Tots tres junts originen el negre. > Síntesi additiva del color

p El 1860, el físic Charles August Young

va demostrar que, barrejant llums de tres colors, es pot obtenir llum blanca. Aquest experiment el coneixem amb el nom de síntesi additiva del color. Els tres colors que conformen la llum blanca són el vermell, el verd i el blau violaci, que són els colors llum primaris.

EL CERCLE CROMÀTIC El cercle cromàtic representa els colors ordenats i relacionats de manera sistemàtica. En el cercle, hi ha equidistants entre si el groc, el magenta i el blau cian (colors pigment primaris).

La barreja de colors primaris, per parelles i en la mateixa quantitat, permet obtenir els colors secundaris: el vermell, el verd i el blau violaci, que es col·loquen enmig de la parella corresponent. Aquests sis colors són els bàsics. La resta de colors s’obtenen barrejant a parts iguals els colors primaris amb els secundaris.

30

III EL COLOR

COLORS COMPLEMENTARIS

Si es modifica el valor o la saturació d’un to s’obté un nou matís. Un color té infinitat de matisos.

Els colors diametralment oposats en el cercle cromàtic són complementaris entre si.

Això vol dir que són els més diferents entre si i per tant contrasten i es potencien mútuament.

QUALITATS DEL COLOR Les tres qualitats dels colors són:

p to (cromatisme). Quan es

diu que un color és vermell, groc, o verd, es fa referència al seu to.

ESQUEMA DEL MODEL DE MUNSELL

p Albert Henry Munsell va ser un pintor

americà que es va inventar un sistema per definir amb precisió els colors i els seus matisos.

p valor

(lluminositat). Dos verds també poden diferenciar-se, si tenen valors diferents. El més clar és més lluminós.

p Sobre un eix vertical amb un extrem

blanc i l’altre negre, se situa l’escala de valors (grisos). Al voltant se situen els diferents tons, que van guanyant saturació a mida que s’allunyen de l’eix vertical i es van fent més o menys lluminosos segons si s’apropen als extrems blanc o negre d’aquest eix central.

p saturació (intensitat). La

diferència entre dos colors vermells pot ser la intensitat: el més vermell és el més saturat.

Matís: Cada una de les gradacions que pot tenir un color sense passar a ser un altre.

31

2

SENSACIONS CROMÀTIQUES

LES QUALITATS DELS COLORS La percepció que tenim dels objectes està condicionada pel seu color. Les diferents sensacions que ens provoquen depenen del to, el valor i la saturació del color, i també de la seva relació amb els colors dels objectes propers.

p Els colors clars i brillants s’associen a la diversió i donen sensació d’alegria i d’acció.

Encara que cada persona té els seus gustos cromàtics, hi ha alguns tipus de sensacions provocades pels colors que són compartides per la majoria de gent amb una visió normal:

p Segons la tonalitat del color (cromatisme) > Sensació tèrmica El cercle cromàtic es divideix en dues

zones de sensacions tèrmiques diferents: la zona càlida (del groc al lila) i la zona freda (del verd al violaci).

p Els colors foscos donen sensació de misteri i por, perquè s’associen amb la nit i el que és desconegut.

Al mig de cada zona hi ha els colors més representatius: el vermell a la zona càlida i el blau a la zona freda. La resta de colors són més càlids o més freds segons es trobin més o menys pròxims a aquests colors representatius.

Joan Miró, Ocell II, 1973. Oli sobre tela.

En aquesta obra, Joan Miró utilitza una gamma de colors clars i brillants contraposada a una altra de colors foscos i apagats que juga amb els tons, el valor i la saturació dels colors.

p Els colors s’influencien entre si en més o menys mesura. Un

color situat sobre un fons més fosc el farà semblar més clar, i a la inversa, si el fons és més clar el farà més fosc.

En la percepció visual quasi mai s’aprecia un color tal com és realment. Quan es treballa amb colors, s’ha de tenir present que mai no es troben aïllats.

32

Sandy Skoglud, Casa verda, 1990.

Fotografia.

Sandy Skoglud, Guerra calenta, 1992. Fotografia.

p Segons el valor (lluminositat) > La sensació de grandària Els colors clars tendeixen a

expandir-se, mentre que els colors foscos tendeixen a contraure’s. Per això dues formes de la mateixa grandària poden semblar diferents segons la lluminositat del seu color.

III EL COLOR

p Segons el grau de saturació del color (intensitat) > La sensació de distància Els colors brillants, saturats,

En aquesta obra, Joaquim Mir, ha utilitzat una composició harmonitzada amb una gamma de colors càlids.

reforcen la sensació de proximitat, mentre que els colors no saturats semblen més llunyans. Succeeix el mateix amb els colors càlids, que sembla que avancin, i els colors freds, que retrocedeixin.

Camile Corot, El pont de Narni, 1826. Oli sobre tela.

Joaquim Mir, Sol i ombra, 1894. Oli sobre tela.

p En relació amb els colors propers d’un entorn > La sensació d’harmonia Harmonitzar els colors d’una composició és aconseguir-ne una relació que sigui visualment agradable.

> La sensació de contrast El contrast màxim s’aconse-

gueix entre parelles de colors complementaris, que són els més oposats en el cercle cromàtic. Per això s’accentuen entre si, es reforcen i produeixen sensacions vibrants.

Es crea harmonia utilitzant una gamma cromàtica (sèrie de colors graduats i semblants entre si): Colors propers en el cercle cromàtic.

Les mescles d’un primari amb un altre.

Aquests contrastos entre complementaris es perceben com a agradables i compensats a la vista, com és el cas del quadre d’André Derain.

Amb un sol color, si en modifiquem el grau de lluminositat (barrejant-lo amb blanc o negre).

També són gammes, els colors freds o càlids.

André Derain, Pont de Londres, 1906. Oli sobre tela.

33

3

ASPECTES COMUNICATIUS DEL COLOR

SIGNIFICATS DEL COLOR

p En els mapes polítics s’utilitzen colors aleatoris per diferen-

El color té un protagonisme especial en la comunicació visual perquè és capaç de transmetre significats objectius, o subjectius, segons convingui.

ciar els països.

EL COLOR REALISTA Consisteix a imitar els colors del model real que es representa. La utilització del color realista augmenta la iconicitat de la imatge i fa més identificable el referent. Per exemple, la imatge d’una maduixa és més realista si es reprodueix amb encert el seu to vermell.

p El color groc facilita la identificació dels taxis en moltes ciutats, com els de Barcelona o Nova York.

p En la publicitat és molt habitual

saturar més el color amb la intenció de fer més atractiu el producte.

p En canvi, hi ha artistes que

prescindeixen del color per fer les imatges més impactants o ressaltar algun altre aspecte formal o conceptual.

EL COLOR COM A SÍMBOL

Robert Mapplethorpe, Calla Lily, 1984. Fotografia.

EL COLOR COM A SENYAL Els colors també es poden utilitzar com a senyals per donar indicacions o informacions als receptors. En aquests casos el color no imita la realitat sinó que utilitza un codi de colors establert, que han de conèixer l’emissor i el receptor de la informació.

Aquests tipus de colors s’apliquen en tinta plana i ben saturada, perquè siguin ben visibles.

p Per exemple, la codificació que es fa servir en la indústria per diferenciar els diferents tipus de components.

34

Les convencions culturals, antigues o recents, de cada societat atorguen determinats simbolismes als colors.

p Un color es converteix en símbol quan substitueix una

cosa, un concepte o una idea i la representa d’una manera convencional.

La codificació simbòlica del color en sobrepassa l’ús com a senyal, perquè produeix uns efectes psicològics de caràcter cultural. En la nostra societat podem trobar usos simbòlics del color en àmbits com la política, la religió, el folklore, l’esport...

Per exemple, els colors de la indumentària d’un equip de futbol no només indiquen la ciutat o el país d’on és, sinó que transmeten significats d’identitat molt importants.

III EL COLOR

SENSACIONS DEL COLOR Un dels efectes psicològics més importants del color en la comunicació visual i artística és la sinestèsia. Aquest efecte es produeix quan la visió d’un color provoca una sensació que

s’associa amb altra cosa. Per exemple, un color sembla calent (sensació tèrmica) quan s’associa amb el foc, un color sembla àcid quan s’associa amb la llimona...

Per a la majoria de les persones els efectes de sinestèsia respecte els tons principals, són els següents:

NEGRE

BLANC

OCRE

VIOLACI

VERD

ROSA

TARONJA

GROC

BLAU

VERMELL

SENSACIONS Calidesa, vigor, vitalitat, passió i

agressivitat.

ASSOCIACIONS Amb el foc, amb la sang, amb la sensualitat i amb la fruita madura i dolça.

Fred, profunditat, serenitat i seriositat.

Amb la immensitat del cel i del mar, amb la bona salut i amb el sabor salat. Pot suggerir el sexe masculí.

Lleugeresa, lluminositat, expansió i estridència. És el color més visible.

Amb el sol, amb la llum i amb l’or; amb l’activitat intel·lectual i amb el bon humor. També amb el sabor àcid.

Intimitat, suavitat i afecte.

Amb la sensació de benestar.

També amb el gust picant i amb les olors irritants.

Activitat, alegria i estimulació de la gana. Molt visible.

Amb la feminitat i amb la infantesa. Representa sabors dolços i productes cremosos.

Tranquil·litat, calma, frescor i hidratació.

Amb la vegetació, amb el medi aquàtic i amb la naturalesa.

Atribuïble a continguts líquids.

Pesadesa, dignitat, misteri, tristesa i introspecció.

Amb la feminitat. Pot representar fragàncies i perfums.

Confort i severitat. Estimulant de la gana.

Amb la masculinitat, amb la terra i la tardor. També amb continguts sòlids i productes que fan pudor.

Amplitud, nitidesa, lleugeresa, neteja, fredor i asèpsia.

Amb la puresa, amb l’infinit i amb la claredat.

Pesadesa, noblesa, elegància i sofisticació.

Amb l’obscuritat, amb el silenci i amb el buit. Amb els vestits d’etiqueta i de dol.

35

web

RESUM: EL COLOR

es percep mitjançant

es pot classificar de maneres diferents

EL COLOR Refracció de la llum

Reflexió de la llum

Cercle cromàtic

llums de colors

pigments

Model de Munsell

Síntesi additiva

Síntesi subtractiva

Parelles de complementaris

es fan servir els seus

Representació realista

Significats objectius El color com a senyal

ASPECTES COMUNICATIUS

amb

Significats subjectius Expressivitat

36

III EL COLOR

el defineixen les seves

provoca

Qualitats

Sensacions cromàtiques

Tèrmica To

verd

vermell

Valor

clar

fosc

Saturació

brillant

apagat

De grandària

El color és un dels elements fonamentals del llenguatge visual i destaca per les seves propietats expressives.

Dinamisme, elegància, frescor, tranquil·litat, placidesa... són sensacions en què l’expressivitat del color té una gran influència.

De distància

D’harmonia

De contrast Simbòlic

37

.ELS CREADORS. JOAN MIRÓ Joan Miró va néixer a Barcelona l’any 1893 i morí a Palma de Mallorca el 1983. Va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista amb un estil molt personal influenciat pels plantejaments surrealistes sobre el subconscient, el món dels somnis i els processos creatius dels infants.

Als anys trenta, quan Miró mirava de fer-se un estil, va dir que el seu objectiu era «assassinar la pintura».

Amb això volia dir que no li interessava pintar quadres copiant la realitat i que volia abandonar els mètodes tradicionals de la pintura per cercar una forma d’expressió més estontània i autèntica, com la dels infants.

Joan Miró, Dona, ocell i estrella, 1970.

Acrílic sobre tela.

Joan Miró, Personatge davant el sol, 1968.

Per això utilitzava els colors purs i vius, sobretot els primaris, sense barrejar i els llençava, esquitxava o fregava sobre les teles amb qualsevol objecte, com si es tractés d’un joc infantil.

Joan Miró, Parella d’enamorats dels jocs de flors d’ametller,1975.

Resina sintètica pintada.

.MATERIALS I TÈCNIQUES. ELS PIGMENTS Els pigments són generalment colorants secs, en forma de pols fina, ideals per acolorir altres materials. Poden ser:

p Naturals, que segons el seu origen poden ser: Minerals, com el mercuri (vermelló) o l’arsènic (verd).

Biològics, com la sang, l’orina d’animals, la clorofil·la, la mucosa de caragola per fabricar porpra...

p Artificials, que reprodueixen sintèticament les propietats dels pigments naturals difícils d’aconseguir, cars d’obtenir o molt tòxics.

38

Per fabricar les pintures cal barrejar els pigments amb l’aglutinant, un element neutre i incolor que fa possible fixar-los en el suport. Per exemple, l’oli de lli, per a la pintura a l’oli.

El dissolvent és el tercer element necessari en la fabricació de pintures. Permet dissoldre i fer més líquida la barreja obtinguda entre pigment i aglutinant.

Oli de llinosa (aglutinant) i esència de trementina (disolvent).

.TECNOLOGIA DIGITAL. L’INKSCAPE

superposició de gotes de tinta semitransparent dels colors cian, magenta i groc a les quals s’afegeix el negre. vídeo

L’Inkscape és un exemple de programa lliure de dibuix de gràfics vectorial pensat per a dissenyadors gràfics i il·lustradors.

Disposa d’una sèrie de barres de menú i eines similar a les de programes com l’Illustrator, FreeHand o Corel Draw.

La finestra d’opcions de farcit i traç ens ofereix una sèrie de pestanyes que ens permeten seleccionar o modificar els colors dels objectes que estem creant. Triarem la pestanya que més ens convingui (RGB, HSL, CMYK, Roda o CMS) en relació amb la manera com desitgem veure la imatge: per pantalla, impresa o en els dos formats.

Roda: Ens permet seleccionar els colors partint de la visualització del cercle cromàtic.

CMS: L’opció de definició de colors d’aquest model és l’òptima quan volem crear imatges que es puguin imprimir i mostrar-se en pantalla al mateix temps.

Colors RGB: El tipus de colors que es fa servir en els treballs digitals és el model RGB (red, green, blue), perquè els monitors d’ordinador ens mostren els colors a partir dels punts de llum vermell, verd i blau.

En els menús Filtros i Extensiones hi ha una gran varietat d’opcions de manipulació del color.

Colors HSL: Defineix els colors a partir de les seves qualitats: el matís (hue), la saturació (saturation) i la lluminositat (light).

Els colors es defineixen en valors de percentatge d’aquests tres aspectes.

Colors PANTONE: També hi ha sistemes comercials diferents de definició de color, el més conegut dels quals és el Pantone Matching System, en què cada matís respon a un número de referència concret.

Colors CMYK: (cyan, magenta, yellow, black) S’utilitza quan cal enviar un treball a una impressora d’injecció de tinta o a una impremta comercial. Els colors impresos resulten de la

39

COMPETÈNCIES A ESCALA

III EL COLOR

.TEST.

.LECTURA D’IMATGE.

1. Quina de les següents afirmacions és certa?

Resol les qüestions que et plantegem en relació amb aquesta obra d’art titulada Cavall blau, pintura de nen, de 1912, del pintor expressionista alemany Franz Marc.

a) El color és la sensació visual que s’obté a partir de la llum refractada o reflectida per les superfícies dels objectes. b) El valor dels colors és la sensació visual que s’obté a partir de la llum refractada o reflectida per les superfícies dels objectes. c) La saturació dels colors és la sensació visual que s’obté a partir de la llum refractada o reflectida per les superfícies dels objectes. a) En el cercle cromàtic equidisten entre si els colors primaris: el groc, el magenta i el blau cian. b) En el cercle cromàtic equidisten entre si els colors secundaris: el groc, el magenta i el blau cian. c) En el cercle cromàtic equidisten entre si els colors primaris: el vermell, el verd i el blau violaci.

2. Quina de les següents afirmacions és falsa? a) El contrast màxim s’aconsegueix entre parelles de colors complementaris, que són els més oposats en el cercle cromàtic. b) El contrast màxim s’aconsegueix quan un color domina en una obra, la qual cosa s’aconsegueix emprant una gamma cromàtica. c) Es crea harmonia quan un color domina en una obra, la qual cosa s’aconsegueix emprant una gamma cromàtica. a) Quan els colors s’utilitzen com senyals, no imiten la realitat; els objectes o les imatges s’acoloreixen d’una forma arbitrària. b) Un color es converteix en símbol quan substitueix una cosa, un concepte o una idea d’una manera convencional. c) Es crea un efecte de sinestèsia quan la visió d’un color provoca un símbol.

40

a) És una representació realista? Quins tipus de colors ha utilitzat? b) Creus que s’ha utilitzat el color com a senyal? I com a símbol? Quina és la gamma de colors? c) Quin és l’element amb més importància cromàtica? Per què creus que tria destacar-lo amb aquest color? d) Quina és la principal sensació cromàtica que transmet aquesta imatge? e) Creus que hi ha efecte de sinestèsia? Si és així amb quina altra cosa ho associes?

.RECURS TAC.

web

Fes aquesta activitat.