Fa una nit clara i no et pots adormir. Com moltes altres vegades, treus el cap per la finestra i mires tots aquells puntets que brillen al cel. Són fascinants.
Però avui et balla pel cap una pregunta que els éssers humans ens hem estat repetint des que vam començar a fer treballar les neurones: els terrícoles estem sols a l’Univers?
I la resposta és: No en tenim ni la més remota idea.
Has vist pel·lícules en què apareguin àliens? De ben segur que sí, perquè els extraterrestres sempre han estat una font d’inspiració per al cinema i la literatura, on trobem àliens de tota mena.
Imagina't, per un segon, que t'encarreguen una pel·lícula de por en què el protagonista principal és un ésser vingut d’una altra galàxia disposat a cruspir-se la humanitat sencera.
En què t'inspiraries per crear aquest monstre aterridor?
Doncs bé, potser et sorprendrà saber que la gran majoria de monstres del cinema estan inspirats en éssers vius que ja existeixen a la Terra.
Per exemple, el moc gegant d’una pel·li molt antiga titulada
The Blob (1958). La història comença amb un meteorit que impacta contra la Terra. Quan es trenca a trossos, de dins en surt una massa viscosa i molt fastigosa que es torna gegantina.
A mesura que avança, el moc assassí devora tot el que troba al seu pas, persones incloses. Nyam, nyam!
Però, a veure, de debò que existeix un moc com aquest?
Doncs sí! Aquest personatge està inspirat en un organisme unicel·lular anomenat blob que, per cert, podeu visitar al zoo de París.
El blob no és ni un animal, ni una planta, ni un fong: pertany al regne dels protists. I sí, avança a una velocitat d’un centímetre per hora i s’alimenta de preses que captura embolcallant-les per absorbir-ne els nutrients. Afortunadament, en el seu món diminut només succiona espores, bacteris i partícules orgàniques…
Es podria dir que hem estat de sort, oi?
Una altra bestiola que ha inspirat alienígenes terrorífics és un petit crustaci marí carnívor anomenat Phronima. De llarg, fa dos centímetres i mig, a tot estirar.
I què me’n dius, de les plantes carnívores gegants?
O el peix drac negre, un altre habitant de les profunditats marines, amb una boca tan atapeïda de dents punxegudes que només vols tocar el dos cames ajudeu-me. I, ves per on, també se’l coneix com a «peix àlien»!
De fet, doncs, hi ha molts éssers que, si fossin més grossos, ens farien pànic: insectes, aràcnids, ratpenats, peixos abissals, plantes carnívores…
Toquem ferro perquè, si mai trobem àliens allà fora a l’espai, no s’assemblin gens ni mica a les bestiotes esgarrifoses i malvades que veiem a les pel·lícules!
Estem sols a l’Univers?
Que sorgeixi la vida i que proliferi una espècie com la nostra no és gens fàcil. Però la Terra és en un Univers immens ple de planetes hipotèticament habitables.
I això potser fa que et preguntis: si en altres llocs del cosmos també hi pot haver vida, on s’han ficat els àliens…?
ISBN 978−84−10090−31−6
ISBN: 978-84-10090-31-6
