El nostre conill vivia en un plàcid camp de blat, i no se n’havia allunyat mai —ni un sol cop—, encara que ben a prop hi passava una carretera. Encara que cada nit somiava que ho feia.
Cada nit.
Però el gos l’anava a visitar.
Llavors el gos ja era massa gran i estava massa malalt per allunyar-se del prat, però de jove havia viatjat molt, i havia travessat de punta a punta el paĂs enfilat dalt la seva estimada moto.
Li agradava moltíssim explicar al conill les històries dels llocs on s’havia sentit més viu,
els llocs on havia udolat més fort de cara a la lluna.