1 minute read
LES LLAVORS DE DENT DE LLEÓ EMPRENEN EL VOL
La humil dent de lleó ha proporcionat aliment, remeis, jocs d’infantesa i alegria campestre durant milions d’anys! Traient el cap en prats, herbassars, marges de carreteres transitades o esquerdes als patis, aquestes plantes de flor arrelen en els indrets més inesperats. La seva vida comença en forma de flors estrellades d’un groc ben viu, que es pleguen i tanquen al cap de pocs dies i acaben convertint-se en vaporoses i blanques esferes de llavors. EN
Encara que els insectes n’aprofiten el pol·len i el nèctar, ben nutritius, la dent de lleó no depèn dels animals per reproduir-se: és autopol·linitzadora. Mirem com se n’envolen les llavors… i es multiplica!
Advertisement
ELS CIENTÍFICS HAN DESCOBERT QUE LES LLAVORS EMPLOMALLADES DE LA DENT DE LLEÓ, CONEGUDES COM A «PAPUS», TENEN LA MIDA, FORMA I PES IDEALS PERQUÈ EL VENT LES FACI VIATJAR LLUNY.
QUAN BUFA LA BRISA, EL RATOLINET ENSUMA L’AIRE, I DE COP LI ACARICIA EL NASSARRÓ UN ANGELET QUE S’ENVOLA…
AMUNT, AMUNT, ENLLÀ…
GIRAVOLTANT PER L’AIRE…
EL VENT FORMA UNA BOSSA DE BAIXA PRESSIÓ JUST PER SOBRE DE LA LLAVOR, I L’EMPENY AMUNT EN UN TRANQUIL VIATGE PER L’AIRE.
LA DENT DE LLEÓ ÉS DE LA MATEIXA FAMÍLIA QUE EL GIRA-SOL. QUAN CREIX, TAMBÉ BADA UNA FLOR GROGA I BRILLANT. AL CAP DE POCS DIES, ES MARCEIX I S’ACABA TRANSFORMANT EN UNA ESFERA BLANCA DE LLAVORS EMPLOMALLADES.
