UNA FAMÍLIA DE BERNATS ERMITANS CANVIA DE CASA!

Al contrari que altres crancs, el bernat ermità no té un exoesquelet dur.

Per tant, ha de trobar una closca abandonada per ficar-s’hi a dins: una casa còmoda i segura.

Quan el bernat ermità creix i la closca li queda petita, n’ha de trobar una altra de més grossa que li vagi bé. Els bernats ermitans viuen en grups nombrosos i tenen un sistema d’intercanvi de closques d’allò més pràctic!

En fila del més gros al més petit, el més gros surt disparat cap a una casa que sembla… sí, perfecta! Llavors, el cranc següent s’apressa cap a la closca buida, i així van fent tots fins que el més petit també té casa nova.

Però, és clar, quan una closca és fantàstica i habitable i molts la volen, es pot armar un bon sidral! Guaitem com canvien de casa els membres d’aquesta família de bernats ermitans…

DE COP, VEIEM UNA FIGURA PETITA I ARRODONIDA QUE ES BELLUGA…

LES ONADES

ACARICIEN LA VORA D’AQUESTA PLATJA PEDREGOSA.

SI ENS HI FIXEM, DESCOBRIREM QUE A SOTA HI HA UN BERNAT ERMITÀ. LA CLOSCA LI HA QUEDAT PETITA I BUSCA UNA CASA NOVA.

AMB LES SEVES PINCES GROSSES,

TOMBA LA CLOSCA

PERQUÈ L’OBERTURA LI QUEDI DAVANT.

SI UN BERNAT ERMITÀ NO TROBA CAP CLOSCA DE LA SEVA MIDA, PER NO QUEDAR DESPROTEGIT POT APROFITAR UNA CLOVA DE NOU O FINS I TOT ALGUNA DEIXALLA.