Perquè t’aturis, obris els ulls i et meravellis de petites coses
LAURA BRAND FREYA HARTAS
TRADUCCIÓ DE GEMMA BRUNAT
Unes espurnes guarneixen la fosca del cel nocturn… És un eixam de cuques de llum en acció!
Aquesta bestiola excepcional emet una seqüència de llum rítmica que no només la protegeix dels predadors, sinó que també l’ajuda a trobar parella.
La cuca de llum pot engegar i fer aturar, dins del seu cos, una reacció química que fa que un òrgan lluminós que té a l’abdomen li brilli! Això s’anomena «bioluminescència». Però no és com una bombeta, que s’il·lumina i s’escalfa alhora; la cuca de llum pot brillar sense cremar-se! L’energia de dins del seu cos es transforma només en llum i ella es manté fresca i sana i estàlvia. Mirem pampalluguejar les cuques de llum al capvespre…
I ARA HI TORNA!
ÉS UNA CUCA DE LLUM!
CLINC! CLINC!
LA CUCA DE LLUM VOLETEJA AMUNT I AVALL, I BRILLA ACOMPASSADAMENT AMB ELS SEUS MOVIMENTS.
JA N’HI HA UNA!
EL MASCLE, AMB AQUEST ESPECTACLE HIPNÒTIC, FA SENYALS A LES FEMELLES, QUE L’OBSERVEN QUIETES DES DE TERRA, ENTRE LES HERBES. LES VOL ATRAURE!
LES FEMELLES TRIEN COMPANY SEGONS ELS PATRONS DE LLUM.
ARA, DUES LLUMENETES ES FAN PAMPALLUGUES L’UNA A L’ALTRA, I ES COMUNIQUEN ENMIG DE LA CLARIANA!
NO TRIGUEN A ARRIBAR MÉS CUQUES DE LLUM, FINS QUE LA CLARIANA S’OMPLE DE GUSPIRES.
LLUMENETES MÀGIQUES IL·LUMINEN ELS PINS DEL BOSC: LES CUQUES DE LLUM CONTINUEN DANSANT ENMIG DE LA CALMA DE LA NIT.
LES LARVES DE LES CUQUES DE LLUM TAMBÉ S’ENCENEN DE NIT PER AVISAR ELS PREDADORS FAMOLENCS QUE TOQUIN EL DOS!
Al contrari que altres crancs, el bernat ermità no té un exoesquelet dur.
Per tant, ha de trobar una closca abandonada per ficar-s’hi a dins: una casa còmoda i segura.
Quan el bernat ermità creix i la closca li queda petita, n’ha de trobar una altra de més grossa que li vagi bé. Els bernats ermitans viuen en grups nombrosos i tenen un sistema d’intercanvi de closques d’allò més pràctic!
En fila del més gros al més petit, el més gros surt disparat cap a una casa que sembla… sí, perfecta! Llavors, el cranc següent s’apressa cap a la closca buida, i així van fent tots fins que el més petit també té casa nova.
Però, és clar, quan una closca és fantàstica i habitable i molts la volen, es pot armar un bon sidral! Guaitem com canvien de casa els membres d’aquesta família de bernats ermitans…
DE COP, VEIEM UNA FIGURA PETITA I ARRODONIDA QUE ES BELLUGA…
LES ONADES
ACARICIEN LA VORA D’AQUESTA PLATJA PEDREGOSA.
SI ENS HI FIXEM, DESCOBRIREM QUE A SOTA HI HA UN BERNAT ERMITÀ. LA CLOSCA LI HA QUEDAT PETITA I BUSCA UNA CASA NOVA.
AMB LES SEVES PINCES GROSSES,
TOMBA LA CLOSCA
PERQUÈ L’OBERTURA LI QUEDI DAVANT.
SI UN BERNAT ERMITÀ NO TROBA CAP CLOSCA DE LA SEVA MIDA, PER NO QUEDAR DESPROTEGIT POT APROFITAR UNA CLOVA DE NOU O FINS I TOT ALGUNA DEIXALLA.
La humil dent de lleó ha proporcionat aliment, remeis, jocs d’infantesa i alegria campestre durant milions d’anys! Traient el cap en prats, herbassars, marges de carreteres transitades o esquerdes als patis, aquestes plantes de flor arrelen en els indrets més inesperats. La seva vida comença en forma de flors estrellades d’un groc ben viu, que es pleguen i tanquen al cap de pocs dies i acaben convertint-se en vaporoses i blanques esferes de llavors. EN
Encara que els insectes n’aprofiten el pol·len i el nèctar, ben nutritius, la dent de lleó no depèn dels animals per reproduir-se: és autopol·linitzadora. Mirem com se n’envolen les llavors… i es multiplica!
ELS CIENTÍFICS HAN DESCOBERT QUE LES LLAVORS EMPLOMALLADES DE LA DENT DE LLEÓ, CONEGUDES COM A «PAPUS», TENEN LA MIDA, FORMA I PES IDEALS PERQUÈ EL VENT LES FACI VIATJAR LLUNY.
QUAN BUFA LA BRISA, EL RATOLINET ENSUMA L’AIRE, I DE COP LI ACARICIA EL NASSARRÓ UN ANGELET QUE S’ENVOLA…
AMUNT, AMUNT, ENLLÀ…
GIRAVOLTANT PER L’AIRE…
EL VENT FORMA UNA BOSSA DE BAIXA PRESSIÓ JUST PER SOBRE DE LA LLAVOR, I L’EMPENY AMUNT EN UN TRANQUIL VIATGE PER L’AIRE.
LA DENT DE LLEÓ ÉS DE LA MATEIXA FAMÍLIA QUE EL GIRA-SOL. QUAN CREIX, TAMBÉ BADA UNA FLOR GROGA I BRILLANT. AL CAP DE POCS DIES, ES MARCEIX I S’ACABA TRANSFORMANT EN UNA ESFERA BLANCA DE LLAVORS EMPLOMALLADES.
Atura’t, apropa’t a les coses més petites que passen a la natura i contempla-les. Fes una pausa d’aquest món atrafegat per centrar-te en l’aquí i ara.
Un nou títol de la sèrie Amb calma:
ISBN: 978-84-19401-12-0
