El millor llibre que llegiràs mai.
Com tractar amb GATS MALVATS i conservar (gairebé) totes les plomes
El millor llibre que llegiràs mai.
Com tractar amb GATS MALVATS i conservar (gairebé) totes les plomes
Il·lustrat per Sheena Dempsey
(Tot i que després vaig sentir el rumor que només era la xapa d’una ampolla, que se li havia quedat enganxada amb un tros de xiclet una vegada que va quedar atrapat en una bossa d’escombraries.)
En David venia planant des de l’altre costat de l’estany quan tots dos ens vam fixar en un croissant mig menjat abandonat sota un banc. Ens hi vam llançar en picat, i vam topar perquè apuntàvem al mateix buit entre dos llistons de fusta del banc i vam aterrar exactament alhora.
I allà ens vam quedar, penjats de cap per avall, encallats al banc, mentre una oca enorme agafava el nostre croissant i se l’enduia caminant pesadament. Una oca, per l’amor de l’Au.
No vam arribar a recuperar aquell croissant, oi?
David!
Què?
Vols que expliqui aquesta història o no?
Sí, Capi, perdona. Continua.
Com esperàvem, la senyora humana va obrir la tanca de la seva cistella de pícnic.
Allà no hi havia només pa! A dins vam entreveure un banquet de croissants, entrepans i galetes. I hi havia aquelles galetes amb la melmelada al mig. Les que més m’agraden.
—Segueix-me —vaig dir, i m’hi vaig apropar arrossegant les potes.
La senyora humana ens va veure i va dir:
—Bon dia.
No li vam contestar perquè no sabíem parlar humà.
—Us ve de gust una mica de croissant?
—va dir.
És clar que sí.
Ens va llegir la ment i va trencar un tros de pasta de color marró daurat que es desfeia, i la va tirar cap a nosaltres.
Les molles dolces van caure als nostres peus i en vam engolir tantes com vam poder, omplint-nos les panxes adolorides.
A poc a poc, ens vam anar acostant al cistell, amb l’esperança de pispar un pastisset o dos per sopar més tard.
—Vosaltres dos deveu tenir gana
—va dir la senyora humana, mentre ens tirava trossets de pa.
—Nois, us podeu quedar aquí tant de temps com vulgueu —va dir, i va deixar caure una mica de pa al costat d’en David.
La Gata Malèvola va grunyir, mirant-nos fixament.
—Fora —va ordenar la senyora a la gata, assenyalant a la bola de pèl el camí a casa. El cobert feia olor de pluja calenta i diaris.
Amb el bec, vaig alliberar en David mentre ell es bellugava cap aquí i cap allà per treure’s les benes de tovallons i el mitjó brut amb què l’havia embolicat la senyora humana. Es va posar dret com va poder, i em va acostar cap a ell.
—Et pots creure que estiguem en un lloc com aquest? —va dir, irradiant satisfacció—. Estic segur que allà dins he ensumat un moment pastís de poma i mores.
Aquesta és la increïble i heroica història de com jo, en David Colom, el colom més valent de tots els coloms del món colomès, vaig derrotar la Gata Malèvola...
Amb l’ajuda d’en Capi, és clar.
Uneix-te a en David Colom i en Capi en la seva missió per derrotar al gat més malvat de la ciutat. Hi haurà trossets divertits, trossets terrorífics i trossets de galeta.
El que segur que no hi haurà seran trossets avorrits.
Projecte de sostenibilitat
LLIBRES LLIURES DE CO2
ISBN 978−84−19401−30−4
ISBN: 978-84-19401-30-4