Mireille Messier Charlotte Parent
El barret màgic
Mireille Messier
Originària d’Ottawa, va cursar els estudis de teatre i de radiodifusió abans de traslladar-se a Toronto, Ontario. Gràcies a la seva tasca com a guionista de televisió, el 1999 va fer els seus primers passos en la literatura infantil i juvenil. Des de llavors ha publicat una trentena de novel·les, àlbums i llibres de no-ficció per a joves lectors. A més d’escriptora, Mireille Messier també és artista de veu en off, guionista, directora, orgullosa francoontariana i mare.
Charlotte Parent
Es dedica a la il·lustració i als còmics a Montreal i a Sainte-Gertrude, al Centre-du-Québec. Té una llicenciatura en Arts Visuals per la Universitat Concordia (2017), en què es va especialitzar en dibuix. També ha cursat un màster en Conservació d’Obres d’Art. Charlotte Parent ha il·lustrat tres àlbums infantils i juvenils i treballa com a il·lustradora independent per a editorials, el sector del llibre i organitzacions socials. Li agrada fer dibuixos compromesos amb les causes socials i elaborar cartells, els arxius dels quals distribueix gratuïtament.
A la Louise, amant dels gnoms i les cabanes dels confins del bosc. (M. M.)
Als meus pares, que m’han transmès el gust per les històries i els dibuixos. (C. P.)
Títol original: Le Bonnet Magique
Text: Mireille Messier
Il·lustració: Charlotte Parent
Publicat per primera vegada © Comme des géants, Varennes (Quebec), 2023
D’aquesta edició © Editorial Flamboyant, SL, 2024
Gran Via de les Corts Catalanes, 669 bis, 4t 2a, 08013 Barcelona www.editorialflamboyant.com
Tots els drets reservats
Traducció del francès © Marta Breu, 2024
Correcció de textos: Montse Molist Forcada
Primera edició: octubre de 2024
ISBN: 978-84-10090-29-3 DL: B 14675-2024
Imprès a Imprenta Mundo, Cambre, A Coruña
Llibre lliure d’emissions de CO2 gràcies a l’acord establert amb la Fundació Plant-for-the-Planet.
Amb el suport del Departament de Cultura:
El barret màgic
Un conte de Mireille Messier
Il·lustrat per Charlotte Parent
Traducció de Marta Breu
Fa molt i molt de temps, en una cabana minúscula dels confins del bosc hi vivien dos infants.
Tot i que la caseta era molt senzilla, la Isaura i l’Arlo hi estaven la mar de bé, i tenien com a única companyia un eriçó domèstic que es deia Caputxí.
Un dia, però, el Caputxí va caure malalt. Fet una bola dins del seu cistell, no tenia ganes de jugar, de sortir ni de menjar. La Isaura i l’Arlo ho havien provat tot per curar el seu eriçó. Li havien cuinat purés deliciosos fets amb llimacs,
li havien preparat tisanes de fulles de cogombre ben saboroses i fins i tot l’havien bressolat hores i hores sota la llum de la lluna plena. Però havia estat en va: el Caputxí seguia pàl·lid i defallit.
—Hem de trobar un gnom! —va exclamar la Isaura.
—Un gnom? Per què? —va preguntar l’Arlo.
—Perquè els gnoms fan màgia. Si trobem un gnom, li podem demanar que guareixi el Caputxí.
—Però... com trobarem un gnom?
—Podríem atreure’n un amb una mica de menjar —va respondre la Isaura—. Ens amaguem, l’esperem i, quan aparegui, li demanem que curi el Caputxí!
Fa molt i molt de temps, en una cabana dels confins del bosc hi vivien dos infants que es deien Arlo i Isaura. Un dia, el seu estimat eriçó cau greument malalt. Els poders màgics dels gnoms podrien guarir-lo.
Trobar un gnom, però, resulta més difícil del que s’imaginaven...