UNA SENSACIÓ QU E CLAVA QUEIXALADA
LIA KAI
Hola, em dic LIA i soc una nena cavernícola. Al meu costat hi ha la KAI, la líder de la meva tribu i la que ens cuida de sol a sol.
SULA
La que et saluda amb la mà és la SULA, una velleta que és una mica fetillera, una mica sàvia i una mica
mentiderota… I aquests són la resta de la tribu: la LOE, en KIRIM, en KRHU i en BAS.
Plegats, com ja deus suposar, formem la tribu de la Kai.
KRHU
KIRIM LOE BAS
ABANS DEL CAPÍTOL 1
Un nou món?
—Calleu
un moment —va mormolar la Kai—. Que no ho sentiu?
Hola, hola… Que ja ets aquí? Perdona que et rebi parlant tan fluixet. És que la Kai, la nostra líder, ha sentit un soroll (em penso que t’ha sentit obrint el llibre) i, ja ho saps, en la prehistòria qualsevol fressa estranya sol anar seguida d’alguna «cosa» igual d’estranya, perillosa i amb molts ullals.
En qualsevol cas, això de fer-nos callar va per a nosaltres, no per a tu. Així que passa, passa, no et quedis
aquí dret com un estaquirot! Continua llegint fluixet.
Som una tribu de cavernícoles, tot i que des de fa un parell de setmanes no ens refugiem en cap caverna. Ara dormim a la intempèrie, sota les estrelles i davant d’una massa gegantina d’aigua que hem decidit anomenar MAR.
Abans d’arribar en aquest lloc on som ara, vivíem a l’altre cantó de la serralada i estàvem convençuts que el món s’acabava rere aquesta filera de muntanyes. Per tota una sèrie d’esdeveniments horripilants, però, vam haver de fugir de les nostres cavernes, vam travessar-ne les entranyes i vam anar a petar aquí.
Va ser així que vam descobrir que el món sí que continuava a l’altre cantó de la serralada.
Què té de bo, això? Doncs que aquí la sorra és suau i blanca, els animals són un xic menys perillosos que els de l’altra banda, hi ha uns arbres que fan una fruita boníssima, hi ha unes cascades al·lucinants i, fins fa un parell de dies, no ens havíem hagut de resguardar de cap perill.
I què té de dolent? Ara t’ho explicaré amb pèls i senyals. I què és pitjor? Que el túnel a través del qual vam arribar fins aquí va quedar taponat per un corriment de terres… O sigui que no hi ha manera de tornar al nostre lloc d’origen, i el que tenim davant del nas és un mar que va fins més enllà d’on ens arriba la vista… Ras i curt: estem atrapats en un paradís que resulta que no ho acaba de ser ben bé, un paradís.
La vida d’una nena cavernícola no és precisament una passejadeta amable per la prehistòria.
La Lia i els seus amics es passen el dia estirats a la seva platja paradisíaca com llangardaixos sota el sol. Ben aviat, però, descobriran que no són els únics habitants del nou món, i que els veïns no són precisament cordials…
Projecte de sostenibilitat LLIBRES LLIURES DE CO2
ISBN: 978-84-10090-23-1
