Una llauna al bosc i altres històries sobre l'empatia

Susanna Isern · Rocio Bonilla

UNA LLAUNA AL BOSC I ALTrES HISTÒrIES SOBrE L’EMPATIA

Les fulles torrades cruixen sota els seus peus. La Marina inspira, fa olor de terra humida; unes

gotes de pluja li fan pessigolles al nas. Encara duu el cistell buit, però sap que els bolets s’amaguen en indrets secrets del bosc; només cal tenir una mica de paciència.

De sobte, la Marina fica el peu en un objecte dur i esmolat. És una llauna de metall! I, per acabar-ho d’adobar, el peu se li ha quedat encallat a dins. Per sort, una colla d’animalons del bosc venen al seu rescat. Tot d’esquirols, ratolins i pardals alliberen la Marina de la perillosa llauna.

La Marina i el Jordi són germans; l’un va néixer gairebé tres anys més

tard que l’altra i aquesta diferència d’edat fa que discuteixin sovint.

Una tarda, aprofitant que la Marina no és a casa, el Jordi fa el que més li agrada del món: entrar a l’habitació de la seva germana gran.

El Jordi es posa la disfressa de Spiderman de la Marina i juga amb la seva col·lecció de dinosaures. Aquell dia, però, la Marina arriba abans del que havia previst i enxampa el seu germà petit in fraganti.

La Marina està a punt d’explotar; no suporta que el Jordi toqui les seves coses sense permís. Llavors, però, recorda aquell cop en què ella no va poder evitar colar-se a l’habitació del seu cosí. Així que, en lloc de bufar com una gata furiosa, diu: —Quina aventura que t’has muntat! Si vols, juguem plegats, però a la pròxima demana’m permís, d’acord?

Ha sigut un dia fabulós i els nens del campament d’estiu han anat d’excursió a la platja.

Només trepitjar la sorra, tots corren cap al mar. Quan surten de l’aigua juguen a voleibol o a pales o construeixen castells de sorra.

Tothom es diverteix. El Jordi, però, veu que el Naïm, el nen nou, està tot sol.

—Per què no jugues amb nosaltres? —li demana.

El Naïm se’l mira i li contesta amb unes paraules que el Jordi no entén.

—És clar! —diu el Jordi—. Fa poc que vius aquí i encara no parles la nostra llengua.

Aleshores el nen es llança a la sorra i comença a fer voltes.

—D’això se’n diu fer la croqueta.

El Naïm somriu i, mentre s’arrebossa, mira de pronunciar aquella paraula tan curiosa: croqueta.

La Marina camina pel bosc, les fulles torrades cruixen sota els seus passos.

De sobte, fica el peu en un objecte dur i esmolat. És una llauna de metall!

I, per acabar-ho d’adobar, el peu se li ha quedat encallat a dins.

Per sort, una colla d’animalons del bosc venen al seu rescat.

La Marina, el Jordi, el NaÏm, el Toni, la Liz... tots ells sÓn protagonistes de tretze històries encadenades per l’empatia on caldrà entendre els sentiments dels altres.

ISBN 978−84−19401−74−8 ISBN: 978-84-19401-74-8

Projecte de sostenibilitat LLIBRES LLIURES DE CO2