Una vegada, a l’hora d’anar a dormir, hi havia un pingüí petitet. Vivia lluny, molt lluny, a baix de tot del món, en un país de neu i gel.
El Pingüinet estava sempre còmode i calentó, protegit i assegut damunt dels peus del pare, arrupit entre les plomes càlides i suaus.
Passava el temps, i el PingĂźinet creixia i creixia. Ben aviat va ser prou gran per trepitjar la neu tot sol.
Patrip-patrap, feia.
Patrip-patrap!