ENTREVISTA A DEYANIRA CALADO I FAUS

ENTREVISTA A DEYANIRA CALADO I FAUS, FALLERA MAJOR D’ALGEMESÍ 2018

Deyanira, com et definiries com a persona? Quines són les teues aficions? Em definiria com una persona simpàtica, afectuosa, sensible, amiga dels meus amics, somiadora i romàntica empedreïda.

La meua passió, a part de les falles, són els xiquets. Sóc mestra d’educació infantil i, a més, tinc una empresa d’activitats extraescolars.

Les meues aficions són la música i la dansa: sóc membre de l’Agrupació Artístico-Musical Ausiàs March de Beniarjó; toque la flauta travessera i el flautí, també el saxo soprano. He sigut membre del grup de danses Trapig de Beniarjó. Actualment, ho sóc del grup de danses Algadins d’Algemesí i sóc la mestra dels xiquets en l’escola d’aprenents. També forme part de l’Orfeó del Real de Gandia, on cante com a soprano.

Enguany, totes aquestes activitats les he hagut de deixar un poc apartades, perquè ser Fallera Major de la Ciutat comporta quasi tot el meu temps lliure però, només puga, tornaré a incorporar-me, ja que a la meua vida falta un trosset sense totes aquestes activitats.

Com i quan va ser el teu inici al món faller? Com molts sabreu, vaig nàixer a Beniarjó, un poblet de la Safor, situat al costat de Gandia. Al meu poble no hi ha falles, però sí les festes de la Mare de Déu dels Desemparats, que celebrem cada tercer diumenge de maig. Des de que tenia un anyet, ma mare em vestia de valenciana per participar en aquestes festes. Sempre somiava en ser fallera i, clar, mon tio, germà de mon pare, era fundador d’una falla a Gandia i, allà que vaig anar! Encara que, una vegada vaig passar a formar part de la banda de música, participava en les falles, però tocant. En aquell moment seguia gaudint, com cada any, de les festes a la nostra patrona. Sempre havia tingut ganes de ser Reina de les Festes, ma mare mai m’havia deixat de xicoteta, i sempre em deia “quan sigues major”. I fins que vaig ser major em vaig esperar; però eren tantes les ganes que tenia de ser-ho que, no vaig ser una vegada, sinó cinc: l’any 2001 i 2007 com a Reina de les Festes, i l’any 2014, 2015 i 2016 com a Reina del Foc.

Però, amb tot açò, no tenia prou. Jo havia de tornar a ser fallera i, quan vaig arribar a Algemesí, l’any 2014, el primer que vaig fer va ser apuntar-me a la meua comissió, la Falla Plaça de les Tres Moreres. L’any 2015 vaig ser Fallera Major, i l’any 2016 vaig formar part de la Cort d’Honor de la Fallera Major de la Ciutat.

Què signifiquen per a tu les falles? Per a mi les falles són la identitat de milers i milers de valencians, són passió per una festa, sentiment per una terra, una forma de vida i una tradició que s’allarga en el temps que ha de perdurar amb més força que mai perquè, per fi, la nostra festa és Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Viure les falles des de dins, és allò que deuríem viure tots els valencians, com a mínim una vegada en la vida. Aquesta festa és part de la nostra història i de la nostra cultura i, sense cap dubte, devem treballar cada dia per tal que continuen sent eixe tresor que tenim els valencians.

Des de quan tenies pensat presentar-te com a Fallera Major de la Ciutat? La veritat és que, quan vaig ser Fallera Major de la meua comissió i, després vaig passar a formar part de la Cort d’Honor de la Fallera Major de la Ciutat, va ser quan va

començar a “agafar-me el cuquet”. Aquell any, vaig poder sentir el què era representar a Algemesí per tot arreu, i vaig poder gaudir de totes les sensacions i sentiments que em recorrien el cos cada vegada que eixíem a desfilar pels carrers de la nostra ciutat.

Encara que això era sols un pensament meu que no havia transmés a ningú, quan a Juanvi l’elegiren president de la Junta Local Fallera, vaig començar a tenir més ganes. Anava amb ell a tots els llocs, l’acompanyava a exaltacions d’altres poblacions, el veia des de lluny acompanyant a una elegantíssima Fallera Major de la Ciutat i vaig poder apreciar el meravellós que era tot el que comportava representar el teu poble.

Aleshores fou quan li ho vaig contar a ell, i a la meua família fallera, la família Català i Martí. Vaig començar a parlar amb Marta i Diana per a dir-los que m’agradaria presentar-me però que Juanvi sempre em deia que no podia ser i que no volia que fóra. A partir d’ací, Marta també va començar a dirme que volia presentar-se i que li feia molta il·lusió que ens presentarem juntes, sempre em deia “t’imagines tornar a repetir juntes?”. A ella el seu pare, Vicent, tampoc la deixava, o bé, els dos feien com que no ens deixaven, perquè va ser la nit de Sant Josep, després de cremar la falla, quan ens van donar la sorpresa que havien entregat uns sobres a la nostra comissió presentant-nos com a candidates a Falleres Majors de la Ciutat d’Algemesí. I des d’eixe moment, vam començar a pensar en aquest somni que per fi hem aconseguit les dos.

Què vas sentir al rebre la telefonada de la nostra alcaldessa? Vaig sentir una barreja d’emocions. Moments abans de la cridada, estàvem molt nervioses, a més, jo estava preocupada. Marta tenia quasi segur ser elegida Fallera Major Infantil, però pel que feia a la meua candidatura, no ho tenia tan clar, donava per fet que no anava a eixir; per aquesta raó, em sentia com que anava a perdre una part molt important per a mi: la que va ser la meua Fallera Major Infantil el 2015, pot ser ja no ho tornara a ser en el 2018. Això era el que em preocupava, però, a la vegada, estaria molt feliç si ella ho aconseguia.

A la fi, l’alcaldessa ens va cridar a les dues; totes eixes sensacions van desaparèixer i es van quedar l’alegria, la felicitat, la il·lusió i l’afirmació que anàvem a complir un somni.

Com està vivint el teu entorn aquest any? Des del dia de l’elecció, tota la meua família es va bolcar per a ajudar-me a preparar el meu somni. Han acudit sempre que hem tingut algun acte important per veure’ns a Marta i a mi fer realitat allò que tant havíem desitjat.

Al meu costat sempre tinc al meu home, recolzant-me en cada decisió que prenc, ajudant-me sempre a preparar tot i, en cada acte que ens espera, sempre té alguna sorpresa preparada per a donar-nos. Ell està fent-me immensament feliç, però sé que així ell també ho és.

Diana, la meua “mamita fallera”, sempre pendent de tot: ens fa el monyo, ens ajuda a vestir-nos, preparem les picadetes juntes, ens porta a tots els llocs, ens tria teles i complements, ens aconsella... en definitiva, ens fa somiar. Gràcies a ella i a Vicent, que m’han acollit com a una filla més, em sent recolzada en els moments bons i, també, en els no tan bons.

Les nostres “Caldoses” (com diem nosaltres a les amigues de la falla), sempre estan al peu del canó per a ajudar-nos en tot el que faça falta, igual et preparen una sorpresa, que t’ajuden a parar taula o t’acompanyen allà on vages.

Els nostres amics ens reclamen molt a sovint, perquè ens veuen poc, solem tenir algun que altre acte. Encara que alguns no són fallers, sempre els tenim al nostre costat en cada esdeveniment important que ens passa en aquest gran any faller.