Recompenses infantils 2021

BUNYOL D’ARGENT:

FALLA NOU MERCAT

Alba Terrés i Felip Arnau Terrés i Felip Eric Ferrando i Castell Lucas Fortea i Masià Blanca Fortea i Masià Maite Garcia i Bueno Pablo Martínez i Olaya Dani Martínez i Naval Claudia Medes i Soler Adrià Medes i Soler Mara Medes i Soler Alexandra Penadés i Vendrell Paquito Ramírez i Fontanet Curro Sebastià i Montoro

Mateo Sebastià i Montoro

FALLA PARC BERNAT GUINOVART

Vicente Girbés i Girbés

FALLA CRIST DE L’AGONIA, LLUÍS MARTÍNEZ I ADJ.

Dária Marín i Draghici Josep Navalón i Gascón

FALLA PLAÇA DEL CID ALBALAT I ADJ.

Hugo Ferrer i Llàcer Pelayo Giner i Maravilla Paula Morillas i Trull

FALLA PLAÇA DE CABANILLES I ADJ.

Marc Llabres i Copoví Maria Boscà i Puchades Pau Boscà i Puchades Ada Ferragud i Navarro Diego Folgado i Sanjuan

FALLA IDEAL TERRASSA I ADJ.

Rocío Lázaro i Gil Hugo Grande i Bañuls Alicia Girbés i Chambó Martina Guaita i Cerveró Martina Carpi i Rocher Henriade Lluch i Aguilera Olivia Pont i Hurtado Nicol Andrea i Varela

FALLA PLAÇA TRES MORERES

Lucia Carbonell i Moratalla Alejandra Girbés i Montañés Miguel Girbés i Roca Eneas Pla i Nadal Joan Vendrell i Rubio

BUNYOL D’or

FALLA NOU MERCAT

Salut Chambó i Llorca Esther Clemente i Ripoll Valeria Ferrando i Castell Daniela Martínez i Olaya Pedro Rubio i Trull Bruno Tabariés de Grandsaignes i Morales

FALLA CRIST DE L’AGONIA, LLUÍS MARTÍNEZ I ADJ.

Àlex Calabuig i Martín Loran David i Bueno

FALLA PLAÇA DEL CID, ALBALAT I ADJ.

Annia Retamosa i Garcia

FALLA PLAÇA DE CABANILLES I ADJ.

César Oroval i Barberà Noel Gallego i Blasco Andreu Gallego i Blasco Estrela Cerezo i González Ainhoa Carrasco i Ferrís Mario Foljado i Sanjuan

FALLA IDEAL TERRASSA I ADJ.

Xavi Vercher i Asensi Marta Adam i Gutiérrez Claudia Penadás i Camarasa

FALLA PLAÇA TRES MORERES

Daniela Calvo i Mont Miquel Calvo i Mont Lola Calaspa i Tortajada Víctor Gascó i Belda

Les paraules de la pandèmia. De l’àmbit científic al debat en la cua del supermercat

IMMACULADA CERDÀ

Una de les queixes més reiterades que reben les acadèmies de la llengua és el criteri de selecció. Per què una paraula entra en el diccionari i una altra no. El debat entre què considerem llengua estàndard i, per tant, susceptible de pertànyer a la llengua comuna i al diccionari i què és llenguatge d’especialitat, reservat a l’àmbit científic o tècnic s’incrementa amb els neologismes i les seues perspectives de vida. En un món canviant, convé mostrar precaució i mantindre la distància necessària per veure si el comportament de la nova paraula és d’estranyesa o d’assimilació en la societat que la incorpora. Les situacions de crisi són un objecte d’estudi molt interessant. Les conductes s’extremen i apareixen més actors en la situació comunicativa. De sobte, en la tertúlia apareix la veu de la persona experta en la matèria objecte de la crisi: l’economista, en una crisi provocada per la borsa; el geoestratega, en cas d’invasió militar i l’epidemiòleg, per a una pandèmia com la provocada per la Covid-19. I en la conversa, al costat dels substantius de tota la vida, com refredat, grip o malaltia, amb què ens referíem al mes de febrer de 2020 a aquell virus vingut de la Xina, comencem a introduir-ne de nous com: SARS, retrovirus, coronavirus, Covid-19 i les conseqüències fatals com la pneumònia bilateral. En pocs dies, passem de conéixer només els valors normals dels índexs de colesterol i la tensió arterial a descobrir els de la saturació d’oxigen, la importància dels respiradors i els equips de protecció individual, els EPI. La terminologia militar s’apropia del discurs de la crisi amb restriccions de mobilitat i tot parlant del virus com d’un enemic que cal véncer: combatre el coronavirus, la lluita contra la Covid-19, enemic silenciós, invisible, un front unit contra la pandèmia… Per a intentar tornar a la normalitat i descobrir que no pot ser encara com la que fou i batejar-la (en el BOE fins i tot) com a nova normalitat on la distància interpersonal ja no és un valor social (ja saben això de cultures més fredes i altres més pròximes) sinó que s’amida amb un metre, exactament amb un metre i mig. Llevat que viatges amb transport públic on el coronavirus sembla que actua! Ens hem fet experts en hidrogel, gel o solució hidroalcohòlica (encara que també hem sentit parlar-ne d’hidràulica, com les rajoles) i en mascaretes: quirúrgiques, sanitàries, de tela, llavables, amb vàlvula, sense, FPP2… Hem assumit com a normals termes que són d’especialitat. El neologisme de l’any 2020 fou coronavirus seguit de prop per videotrucada, conspiranoic i mascareta. Quedaren entre els deu candidats teletreballar, grup bambolla, desconfinament i desescalada. El personal sanitari tingué la seua ració d’aplaudiments, de ser nomenats herois sense capa a passar a ser criticats per l’atenció telefònica i la cita prèvia. Una expressió curiosa, ja que tota cita demana una inscripció prèvia, no creuen? L’any que acabem de passar, el 2021, tingué com a protagonista la vacuna o el vaccí, i amb elles parlàrem de noms de laboratoris com si foren supermercats, de primeres, segones i terceres dosis, proves i test d’antígens i PCR i, tristament, també d’antivacunes. El neologisme de 2021 fou negacionisme. També optaren antivacunes, presencialitat, cronificar i monodosi. Jo espere per a l’any 2023 un temps més tranquil, on la salut torne a ser l’exclamació per al brindis i no un anhel de vida; on deu siguen els dits de la mà i no el màxim de capacitat d’una taula i on recuperem les mascaretes però només per als ulls a Carnestoltes. No gose de vaticinar el neologisme de l’any, però desitge que siga un terme positiu, lligat a l’esperança, a l’alegria i que ens permeta centrar-nos en el canvi climàtic, que és la pandèmia que estem provocant amb la nostra inconsciència.