Dos anys per renàixer

from Algemesí Fallas 2022

Salutació de l’Alcaldessa i Presidenta nata de la Federació Junta Local Fallera d’Algemesí

Falla Nou Mercat

Dos anys fa que el nostre casal no obri les portes i acull els seus fallers. Dos anys on no hem pogut compartir cap moment de germanor, amb un casal gris, vuit i trist, on no s’escolten rialles ni música, on no hi ha dinars, sopars ni diversió, i on ja no es fan abraçades ni besades. El nostre casal, la nostra casa fallera situada al carrer muntanya número 18 va tancar les seues portes aquell diumenge 8 de març de 2020 i encara no les ha pogut tornar a obrir. Allí es van quedar tancades moltes il·lusions, moltes esperances, anhels i desitjos. Però aquests no estan perduts, continuen allí guardats fins que puguem tornar i viure’ls. No obstant, tot i estar el casal tancat, els fallers de Nou Mercat no estem desemparats. El sentiment de família fallera va més enllà d’un lloc. És un sentiment fort i viu que al llarg d’aquests dos anys no s’ha fet feble ni ha desaparegut, més bé s’ha fet més gran i anhela més el poder tornar a estar junts, a viure i conviure, a compartir i participar en tot allò que fa falla. I què hem fet durant aquests dos anys? Aquests dos anys hem continuat fent falla, hem seguit creixent com a fallers, hem compartit videoconferències, i com no podia ser d’una altra manera no hem deixat de banda els nostres representants, ni els nostres artistes fallers. Els hem recolzat amb nous projectes, amb estima i amb afecte, i no els hem deixat defallir. Tots i cadascú dels fallers han estat sempre presents en cada reunió de junta, en cada proposta o idea que ha sorgit. Ens hem fet costat els uns als altres i ens hem fet més forts del que ja hi érem. Ara més que mai, estem impacients per reviure aquelles falles trencades i per viure’n unes de noves. Perquè quan ens furtaren aquelles falles sols aconseguiren que ara les desitgem i esperem amb més ganes, si és que és pot, i amb més il·lusió i amb més força; a l’igual que ocorre quan prohibim alguna cosa als xiquets. Formar part de la Falla Nou Mercat és un estil de vida, una manera de pensar i una manera de ser, i durant aquests dos anys no hem perdut ni la nostra essència, ni la nostra identitat, ni el nostre sentiment faller. Ara sols queda retrobar-nos i gaudir novament de la nostra Falla.

Falla Parc Bernat Guinovart

Diumenge huit de març de l’any 2020, els representants de la Falla Parc Bernat Guinovart al costat d’un bon nombre d’amics fallers desfilàvem en cercaviles pels carrers de Bolbait acompanyant als representants de la Falla No Ni Poc d’aquesta localitat, ja que allí les falles se celebren una setmana abans, però el que en aquells dies no sabíem, ni tan sols podríem arribar a imaginar és que desgraciadament aquest anava a ser nostra primera i última cercavila d’aquest any i d’aquestes falles…

Dies després va arribar el que mai volguérem que haguera succeït, i és que es suspenien oficialment les falles, tristesa, incredulitat, ràbia, dolor, impotència, serien molts els qualificatius que podríem posar a aquests foscos dies, però sens dubte el que fa gran a aquesta festa és la gent que la compon, i és que gràcies a cadascun dels fallers d’aquesta, la nostra xicoteta gran comissió, ací estem seguint al peu del canó, esperant més que mai poder tornar a gaudir tots junts dels actes programats dels dies de falles.

No ha sigut un camí fàcil poder arribar fins ací, però després de la suspensió, i ja amb el confinament, van començar les reunions a distància de tots els fallers a través de les nostres pantalles d’ordinadors, tauletes o telèfons mòbils, i arran d’aquestes primeres reunions van sorgir una sèrie d’iniciatives o idees, com per exemple la del vídeo de “Resistiré”, les quals a més de pujar-nos a tots l’ànim en aquests dies tan tristos, també ens feien sentir-nos més a prop a uns dels altres, i és que malgrat ser cadascun d’una casa nosaltres sempre serem una xicoteta gran família.

Passaven els mesos i el que semblava en un primer moment que anava a ser una cosa passatgera va arribar per a quedar-se, i per això a l’octubre de l’any 2020 vam d’haver de prendre segurament una de les decisions més difícils que podríem arribar a prendre, però sens dubte la més assenyada i necessària, aquesta va ser la de deixar el lloguer del nostre casal, aquell que ens havia vist nàixer i créixer com a falla, i aquell que ens havia vingut acompanyant durant tots aquests anys.

Març de l’any 2021, tampoc hi hauria falles, però totes les finestres o balcons de les cases falleres de la comissió van lluir l’escut d’aquesta i, a més, el dia 19 de març, dia de sant Josep, tot faller de la nostra comissió va poder gaudir a la seua casa d’un plat de paella a càrrec de la nostra falla.

Passaven els mesos i per sort la llum al final del túnel començava a enlluernar, i just un any després d’haver-nos vist en l’obligació d’haver-lo de deixar, vam tornar a tindre casal, no és el mateix, ni en aquells dies estava en condicions de poder-nos acollir, ja que necessitava unes millores, però això no seria un problema, ja que ací van estar els nostres fallers, posant el seu xicotet granet d’arena, i entre tots haver deixat llest el casal que hui ens trobem, demostrant una vegada més que allò que nosaltres tenim és una autèntica família fallera.

Dotze de desembre de 2021, el dia que tots volíem que arribara per fi va arribar, i tots junts vam poder gaudir d’una paella en la inauguració del nostre nou casal, hi havia ganes de veure’ns i sentir-nos a prop una altra vegada.

Han sigut dos anys durs i amb alts i baixos per a tots, però si hi ha una paraula que defineix el que ha passat des del primer dia que ens vam veure obligats a cancel·lar les falles l’any 2020 va ser “TORNAREM”, doncs bé, ací estem de nou.

VISQUEN LES FALLES I VISCA LA FALLA PARC BERNAT GUINOVART

Falla El Pla

Comença la nostra setmana gran, tot està preparat per a traure els monuments al carrer, per a celebrar un dels dies grans “ la Planta”, i com si d’un mal somni es tractara, de sobte, tot queda en res, arriba informació de tots els costats i tot a l’hora, no saps realment que està passant, l’única cosa que escoltes és : Les Falles s’han Cancel·lat. El primer és pensar que es tracta d’una broma de mal gust, de molt mal gust. I davant tanta incredulitat, comences a adonar-te que el que està passant és real. No pots creure que siga cert, i el teu cap comença a buscar alternatives. Penses que tot passarà molt prompte i que en cosa d’un mes, serem al carrer celebrant els nostres dies grans. Les xarxes socials, s’omplin de records, i nosaltres de llàgrimes, però no perdem la il·lusió, i afrontem aquesta nova situació i passen els dies, les setmanes, els mesos i no veiem la llum, continua sent molt complicat celebrar cap acte, i entre records i somnis ha passat un llarg any.

Arriba de nou març, i amb la certesa que per segon any consecutiu ens quedarem sense les benvolgudes Falles, la nostra comissió, no vol deixar-les passar com si res, i amb l’esperança sempre posada, en que més prompte que tard, traurem els nostres monuments al carrer, i tornarem a vestir de color i de so el nostre barri. Decidírem celebrar, les nostres particulars “No Falles”, perquè la flama es mantinga sempre viva, en els nostres cors Fallers, i prepararem per als tres dies grans, una sèrie d’esdeveniments, (virtuals, clar està), perquè els nostres fallers són el primer, que no ens oblidem, que sense ells, la nostra festa no existiria. Així doncs, demanàrem ens enviaren records plasmats en fotos, dels millors dies, d’anys anteriors, i amb tots eixos records, preparàrem una sèrie de vídeos, on l’alegria i la il·lusió per aquesta gran festa, es veia reflectida.

Tampoc ens oblidàrem dels nostres representants, que dit siga de pas, són els que pitjor ho han passat, perquè no fa falta recordar, que els seus somnis de representar a la nostra comissió, es van veure trencats, a les portes dels dies grans, al març del 2020. Així que amb els permisos pertinents, i amb un nombre escàs de membres de junta, el dia de SANT JOSEP, els vam sorprendre, amb una xicoteta despertada i per a la nostra satisfacció, la nostra Fallera Major Infantil i el nostre President Infantil, van quedar perplexos en sentir-nos arribar a les seues respectives cases. Va ser un moment molt emotiu, sobretot per a ells dos. Si per alguna cosa es distingiran els mesos de març del 2020 i 2021, serà perquè mai podrem oblidar, el que ens ha succeït, quedar-nos sense les nostres Falles, era impensable abans que succeïra, però això no ens pararà, més aviat tot el contrari, renaixerem de les cendres, com tots els anys ho fem la nit de SANT JOSEP, i tornarem a eixir als carrers, a lluir la nostra millor indumentària, a celebrar que les Falles, han sigut, són i seran una festa única, que no deixarem caure.

Omplirem de color, música i pólvora els nostres barris, que la nostra esperança segueix posada, en eixe futur, que potser ja no veiem tan llunyà, que estarem preparats per a eixe moment, amb més il·lusió que mai i amb la certesa, que tot quedarà com un mal somni.

TORNAREM, CLAR QUE HO FAREM

Falla Crist de l’Agonia

S’apropava el mes de març, tan esperat per tots els valencians, i què llunyanes quedaven les notícies provinents de la Xina, amb tota la població tancada a les seues cases i els militars als carrers, fumigant cada racó. Però malgrat totes eixes controvèrsies, nosaltres sí gaudiríem de la nostra festa, la millor del món. Al nostre poble donàrem el tret d’eixida a les falles des del balcó de l’ajuntament i fins i tot gaudirem el 7 de març, d’un dels actes més divertits, com és la cavalcada del ninot. Gaudint molt i sense ser conscients del que ens venia tan sols uns dies després. Dimarts 10 de març, al voltant de les 20.30h amb la desena mascletà disparada al cap i casal, i amb part dels monuments especials al carrer; arribaven les pitjors notícies que podíem escoltar: “ Aplazar la celebración de las fiestas de las fallas en toda la Comunidad Valenciana”, anunciava Ximo Puig. En eixe moment va ser tot molt dur. De sobte, el món és paralitzava amb tot preparat: indumentària a punt, olor de falles als carrers, les banderes penjades a cada barri, alguns casals muntats al carrer... S’acostaven els que hagueren sigut els dies principals de la festa, i encara que fóra des de casa, alguna cosa havíem de fer: mobilitzàrem les xarxes socials, decoràrem balcons, muntàrem falles improvisades dins de cada casa, férem fins i tot alguns monuments amb cartó i paper simulant els artístics per a cremar als balcons. La tristor de viure unes falles diferents, atípiques, úniques i des de la distància, ens acompanyava, però al mateix temps teníem l’esperança que en uns mesos tot canviara i les poguérem gaudir com cal. Fins i tot, el cel estava trist eixos dies, doncs no deixava de plorar Passaven els mesos i la situació sanitària no trobava millora. Sols podríem destacar una cosa positiva de tot el viscut, fórem capaços d’animar-nos els uns als altres d’unes falles i altres. I tots a una, estiguérem al costat de les falleres majors de la ciutat donant-los tot el suport possible, a pesar de la distància i la difícil situació. De nou, un colp més, amb les falles 2021. La situació pandèmica no donava treva, i un any més ens quedàvem sense poder celebrar la nostra festa al mes de març. Pareixia que les coses anaven millorant, ens podríem reunir als casals, amb totes les mesures sanitàries exigides en cada moment i amb molta responsabilitat. I així ho anàrem fent, gaudint d’algun dinaret, soparet i fins i tot la festa de halloween. Arribà el mes de setembre i encara que al nostre poble es decidira per votació majoritària, cancel·lar les falles 2021, per poder reprendre l’exercici 21-22 on els màxims representants de la ciutat i de cada falla poguera mantenir els seus càrrecs; a la capital sí ho feren. I encara que fóra d’una manera diferent de la que estem acostumats, ens donava l’al·licient que les falles 2022 serien les nostres, les més esperades. I així a poc a poc hem ressorgit com acostuma a fer l’au fènix i nosaltres cada 19 de març amb les cendres del foc purificador.

Falla Plaça del Cid

Som família i junts fem front a qualsevol situació, per difícil que siga. Ens reinventem, ens cuidem i fem falla des d’on estiguem, ja siga al casal, al carrer o a casa. Ha estat difícil, molt difícil. Una pandèmia que ens ha tallat les ales, però l’esperit de superació ha fet i farà que ressorgim de les cendres. Les cendres d’un monument devorat per les flames, que, paradoxalment, espera a ser plantat. Enguany serà possible. Viurem tot el que ens ha quedat per gaudir, inclòs hi haurà coses que les viurem per segona vegada i farà que siga especial de nou. Tots estos moments vindran a la nostra ment i ho farem sabent que ho hem fet junts. Les xarxes socials han fet possible la comunicació entre nosaltres, cada domicili faller s’ha convertit en casal. Hem obert la caixa dels records, de les fotografies guardades que s’han compartit amb la resta de falleres i fallers. La pandèmia ha fet possible fer un recorregut del quasi cinquanta anys d’història d’esta comissió. Veure als nostres iaios, a persones que ja no estan amb nosaltres, però que el seu record formarà part sempre de la nostra vida. Moments de presentacions, cercaviles, ofrenes i dinars. Dies d’ofrena, de premis i de cremà, cavalcades i festes al casal... Cadascuna de les fotografies les hem assaborit com eixos bunyols de carabassa o les paelles al mes de març, fet tot amb molta estima i que, de nou, ja hem començat a tastar. També hem fet vídeos, cantant o preparant una mascletà, ens hem plantat la brusa per anar a treballar; un mes de març difícil, però convençuts que tot açò també passarà. Reunions de Junta Executiva telemàtiques per ajudar als sectors de la festa, donant suport al nostre artista, al coeter i a la nostra xaranga. Tots necessaris per a la festa, però, sobretot, per poder ressorgir com a falla. Gràcies per la paciència i pel vostre compromís. Amb l’arribada de les vacunes i la baixada de la incidència, obri de nou el casal, participem dels actes organitzats per la Junta Local Fallera i donem inici a un exercici faller amb xaranga i fins a les llars de les nostres Falleres Majors, Marina i Annia, seguit de dinar i jocs per als menuts. Continuen els dinars i les festes tematitzades al casal. Sembla que la llum va arribant. Dos anys durs, tal vegada els més complicats que com a falla hem travessat, però veiem que la unió dels fallers sempre serà més forta que qualsevol adversitat. Els fallers i falleres de la Falla Plaça del Cid som família i així ho hem demostrat, cadascú posant a l’abast de la falla tot el que pot donar. Arrimant el colze per seguit endavant. Caminem junts, com sempre, cap a les falles de 2022. Tal vegada, les més esperades i més especials que mai.

Falla Plaça Cabanilles

Fa dos anys ens van anunciar que les falles del 2020 no es podien celebrar i, per sort, ara ens retrobem amb el tret d’eixida d’unes falles que segur ens faran recordar tot allò que hem travessat durant aquest temps de pausa als nostres casals. La nostra comissió vol mostrar el seu suport al nostre artista faller, la nostra xaranga i diferents proveïdors, als quals volem agrair la seva comprensió en aquests moments tan difícils per a tothom.

Ha estat un temps en què moltes vegades no podíem veure la llum al final del túnel. Els monuments, els vestits, les flors, la música i la pólvora no han fet acte de presència als nostres carrers durant molt de temps, però la il·lusió d’una xiqueta ha permès veure a la nostra comissió com era anomenada una nova Fallera Major Infantil. Durant aquests dos anys hem mantingut una actitud responsable, complint les normatives, pensant primer en la salut i després en la festa. Els nostres fallers han estat al peu del canó, encara que no hem pogut celebrar gaire actes, sempre que hem pogut, han respost amb moltes ganes de festa, mantenint l’esperit de superació de la nostra comissió. I amb aquest sentiment hem de tornar als nostres casals, hem de transmetre la nostra alegria als veïns i veïnes dels nostres estimats barris, ha de tornar la vida als carrers, amb llums, banderes, música i pólvora, però per sobre de tot hem d’omplir els carrers dels colors dels nostres vestits fallers.

Així, mostrem les nostres ganes de retrobar-nos amb la junta local i la resta de comissions de la nostra ciutat per poder celebrar tots els actes fallers amb la il·lusió que han demostrat sempre els fallers i falleres d’Algemesí.

Falla Ideal Terrassa

No estàvem preparats per a deixar d’avançar, no estàvem preparats per a no escoltar les xarangues, ni tampoc olorar la pólvora, ni per a deixar de menjar bunyols fets per la Bunyolera Major i la seua Cort, ni per a no tancar el casal cantant “Al partir un beso y una flor” de Nino Bravo, o fer la marxa mora al final de cada passacarrer. Els fallers i les falleres sabem perfectament ser camaleònics, i adaptar-nos a les adversitats que es presenten, ja siguen per culpa del clima, per una crisi econòmica, una guerra o una censura…

Però el que hem viscut aquests dos anys, ha sigut devastador, i amb un sentiment d’impotència increïble. Nosaltres, com qualsevol altra comissió ha passat dificultats al llarg de la seua història i sense pensar-ho dos vegades, hem mirat avant sempre. I hui amb l’impacte d’una pandèmia que ha alterat les nostres vides i també les nostres celebracions, ens tornem a reunir, per fi, per a recordar que les Falles ens identifiquen com a poble, ens fan singulars i que aquesta vivència hem de compartir-la amb la resta de la humanitat.

La festa de les falles ha sigut capaç de superar totes les crisis no pels beneficis materials que genera, sinó gràcies als valors que ens aporta. Els valors d’una festa que, nascuda d’una plataforma per a la creativitat col·lectiva, ha generat al seu voltant una xarxa social presencial, de vincles i d’afectes, que l’ha convertit en una expressió popular de valencianitat.

Com a fallers, tenim la responsabilitat de continuar recorrent junts el camí de la història, de recollir el llegat dels nostres avantpassats i d’actualitzar-lo, de fer-lo nostre per a fer-ho viu, i així poder transmetre-ho amb la força renovada de les generacions futures.

I ho farem, una vegada més, sense temor a afrontar nous reptes, que no són sinó noves oportunitats: els de la inclusió, la igualtat, la diversitat, la sostenibilitat… Reptes que compartim amb el conjunt de la societat i en la que les Falles tenen l’ocasió d’aparéixer com a un altaveu de referència.

Celebrem, per tant, els valors d’aquesta festa, la seua força, la de la seua gent: fallers i falleres, artistes fallers, músics, indumentaristes, pirotècnics, poetes, artesans… Tots aquells que amb el seu treball al llarg del temps ha fet de les Falles un Patrimoni comú. I que després d’haver estat molt de temps esperant el moment de tornar, hui amics i amigues, fallers i falleres, podem dir-ho ben alt. Per fi HEM TORNAT!

Falla Barri Santa Bàrbara

Una frase molt típica fallera i valenciana és que estem tots ‘’hasta la peineta’’. És escoltar les paraules COVID, pandèmia confinament, vacuna i se’ns fa tot fosc. Han estat tantes paraules que hem hagut d’afegir al nostre vocabulari... Casualment el mòbil se’m va trencar en plena cavalcada i pocs dies desprès em vaig adonar que m´havien trencat també la vida. Aquell 7 de març del 2020 va ser el començament de les falles més llargues de la història, una època que mai oblidarem. Pocs dies després ens clavem tots a casa, amb nostàlgia i tristesa vivint moments que mai havíem imaginat. Arriba el moment de reinventar-nos, ens fem experts en cuina, artistes del tiktok i muntem els nostres propis monuments al mig dels nostres menjadors, qualsevol cosa és suficient per a mantenir el cap ocupat. S’esdevenia un estiu dur per a la nostra falla, estàvem vivim uns moments d’inestabilitat, era el moment de fer un canvi. Renovem la nostra junta, amb moltíssimes cares noves disposades a fer front a la situació i a ser un gran reforç per a la comissió en moments tant durs i inestables. No va ser fins al pont d’octubre del 2021 quan ens llançàrem a fer la primera festa oficial, les nostres pròpies NO FALLES. Amb els constants canvis sociosanitaris creíem que no arribaria mai aquest dia. Aquell primer dia on realitzarem una ofrena floral a la nostra Santa Bàrbara ens va omplir de felicitat, les nostres cares ho deien tot. Veure als xiquets tornar a tirar coets als nostres carrers, tornar a despertar a tot un barri, retrobar-nos amb esmorzars i dinars al nostre casal. Per un moment vàrem creure com tot havia passat i que anàvem a poder realitzar unes falles dignes. Continuàvem amb bones expectatives, només una setmana després celebrem el mig any faller amb totes les falles germanes, un dia especial de retrobaments.

Continuem emocionant-nos i il·lusionant-nos amb molta precaució. Conscients de la situació actual, però continuem aprofitant les bones condicions, celebrem el nostre Halloween amb concurs de disfresses inclòs.

De sobte tot es torna a fer fosc, tornem a estar com al principi. Arriben els Nadals i ens veiem amb l’obligació de mantenir l’optimisme als nostres fallers. Celebrem el nostre primer concurs de targetes nadalenques, amb gran participació per part dels nostres menuts. Passen els Nadals i continuem amb la incertesa de poder celebrar la nostra volguda festa, però amb optimisme, precaució i adaptant-nos a les circumstàncies, tot va a ser possible. M’agradaria tindre una vareta màgica perquè els nostres representants Lucas i Martina no hagueren hagut de viure aquesta trista etapa, han hagut d’entendre els colps que pega la vida. La nostra fallera major Zaida ha estat a primera fila lluitant davant aquesta pandèmia, i el nostre president Nitho, ha continuat donant-nos exemple que és i serà sempre un gran president per a la nostra comissió. Aquesta vareta l’usaria perquè tinguéreu unes falles 2022 inoblidables, perquè tingau les falles que vos mereixeu i perquè tot açò acabe ja.

Falla Plaça Tres Moreres

Diu el diccionari que una pandèmia és una epidèmia que s’escampa per molts països i que afecta quasi a la totalitat de la població, però ni en els més profunds malsons, ni en antigues cròniques, podem trobar una situació pandèmica com la que ens ha portat la COVID-19. Març de 2020 quedarà en el record per ser el moment en el qual els sons de la festa van emmudir per complet, apropiant-se el silenci de tot arreu i apagant-se de sobte, la llum de la festa. Però allà, en el més profund de la cendra festiva encara es guarnia el caliu faller, mantenint viva la flama de la festa de cada comissió fallera.

A Tres Moreres, l’acurada gestió d’anys enrere, ens ha permés mantindre embastada la falla, unida per un fil invisible, que no sense dificultats, ha fet gala d’una exquisida resiliència, apuntalant la basta que manté tot l’engranatge faller d’esta històrica comissió situada al bell mig del nucli antic d’Algemesí. Passat el primer mes de confinament ens posarem fil a l’agulla i amb l’ajuda de les noves tecnologies, Zoom fou el punt de reunió on començàrem a prendre les primeres decisions i esbossar el full de ruta a seguir. La primera i més important decisió, davant un futur incert, era mantindre al president i tota la junta fins que la situació es normalitzara i el més important, fer un estudi econòmic-pressupostari de la situació en què estaven i fins on podíem arribar, la qual cosa ens va permetre capejar el temporal. Seguidament vingué l’organització de les “No Falles 2021” i ratificant i prorrogant a Lucas, Candela i Felicidad en els seus càrrecs fins que vingueren unes falles amb normalitat; unes falles distintes i digitals s’obriren al nostre abast, ens reinventàrem, la manca d’encontre físic donà cabuda a vídeos, xarrades i entrevistes a l’Instagram, Facebook i Youtube, mascletades des de casa, garlandes falleres als balcons i a la placeta, i com no el dia de Sant Josep començava el dia amb el batec del nostre escut pintat on s’havia de cremar el cor de la falla. També hi hagué temps propici per a la solidaritat amb l’ONG “Mensajeros de la Paz” a la qual férem arribar 630 kg de menjar aportat pels fallers i falleres, i per altres comissions germanes d’Algemesí, menjar que havia quedat en el rebost dels casals tancats a pany i forrellat i que no devien deixar que es fera malbé. Lamentablement al ser una comissió de barri menut la possibilitat de reunir-nos tots els fallers per tal de realitzar alguna activitat no ha sigut possible, la prevenció ha estat el més important. Amb tot açò ja són dos anys de resiliència, de lluita diària i, si fem la vista enrere, ens adonem del que hem sigut capaços de fer i que amb l’espenta i l’esforç unit de tota la gent que formem esta família poder fer el que hem fet i molt més. El monument faller resta esperant el moment en el qual puguem botar-li foc i cremar tot el roí d’estos dos anys per renàixer novament d’entre les cendres amb més força si cap.

Falla Víctor Pradera

10 de març de l’any 2020, la notícia va caure com un poal d’aigua gelada. Les falles quedaven ajornades a causa de la COVID-19, un nou virus que estava creant una situació d’incertesa, però, sens dubte una situació roïna.

La festa ja havia començat, i sols quedava una setmana per començar els dies grans. Ens quedàvem a les portes de les falles del 2020, i s’havia d’intentar fer que l’esperit faller no s’esborrara. El grup de WhatsApp durant aquells dies era l’antídot perfecte per a afrontar la tristesa que a tots ens havia envaït. Bon dia des de ben matí, foto a l’hora de dinar, àudios per amenitzar la vesprada, i activitats sense parar. Decidírem seguir el programa d’actes que teníem establert, d’aquesta manera gaudírem de la despertà del pijama, de la cerveseta abans de la cercavila, de mascletades en mans dels nostres pirotècnics, de “San Frosquis” per part dels màxims representants, inclús cadascú férem la nostra cremà particular. Els dies grans van passar, i no deixàrem de compartir vivències per mitjà dels mòbils: el dia de l’esport, el dia de Pasqua, i com no, el moment en que des de València una fallera ens va dedicar la cançó de “Amigos Para Siempre” des del balcó. Els dies van anar passant, i el que ens pensàvem que anava a ser qüestió de setmanes, va passar a ser mesos. Va aplegar el Nadal i per alegrar totes les cases falleres, la Junta va regalar un aguinaldo, que va alegrar i va fer reviure l’esperança. Per als més menuts, i de cara a les falles de 2021, un concurs de contes basat en com serien les falles va dibuixar somriures a les seues cares.

La cosa es va anar tranquil·litzant i amb això, els actes començaren a moure’s un poc. L’ofrena a la Mare de Déu de la Salut va reunir a tots els màxims representants de les comissions, a les Corts d’Honor i a les Falleres Majors de la Ciutat. Veure’s les cares i compartir moments després de quasi dos anys, va fer que l’acte fora emocionant. Però, el millor va ser obrir les portes del nostre casal. Al mes d’octubre, decidírem reviure un dels actes que més ens agrada als fallers i falleres de la nostra comissió, les paelles. Reprenérem les falles del 2020 on les havíem deixat i decidírem continuar amb aquest acte, que és el que haguera vingut a continuació, l’any 2020 abans de suspendre. Va ser un dia molt especial. Els fallers i falleres gaudírem del retrobament, el carrer es va engalanar, la música no va deixar de sonar, els màxims representants no pararen de ballar, i les cares de felicitat no van desaparèixer en cap moment durant tot el dia.

Els fallers i falleres d’aquesta comissió hem demostrat que res pot amb nosaltres. Que l’esperit faller és més gran que qualsevol pandèmia. Que res llevarà l’esperança per tornar a viure la festa que més ens agrada. I que, per suposat, som una gran família fallera.