TEMPORADA D’ABONAMENT 2018-2019 AUDITORIUM DE PALMA | 24 / 01/ 19 | 20.00 H
#
06
50’
1A PART
Concert per a fagot KV 191, si bemoll major Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) 1.
Allegro
2.
Andante ma adagio
3.
Rondo, tempo di minuetto
Simfonia “De profundis” Miguel Angel Roig-Francolí (1953) Estrena mundial 4.
In my end is my beginning... (En el meu final aquesta la meva principi...)
5.
Folias, of time present and time past (Folías, del temps present i el temps passat)
6.
III. De profundis clamavi
7.
IV. On water, fire, and the impermanence of being (Sobre l’aigua, el foc, i la impermanència de l’ésser)
20’
PAUSA 2
45’
2A PART
Petruixka (Burlesca en quatre escenes) Ígor Stravinski (versió de 1947) (1882-1971) 1.
La fira de carnaval. Dansa russa.
2.
Petruixka
3.
La casa del moro. Vals.
4.
La fira de carnaval. Dansa de les dides. Pagès amb ós. Gitanos i venedors de rasclets.
5.
Dansa dels cotxers. Mascarades. Batussa. Mort de Petruśka. Policia i malabarista
6.
Aparició de Petruixka.
JOSÉ TATAY, FAGOT ÁLVARO ALBIACH, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS 3
NOTES AL
PROGRAMA
MOZART I STRAVINSKI Bàrbara Duran
CAT
«És ell», dirien molts. La flaire d’aquest concert destil·la optimisme mozartià per tots els costats. Hi ha molt del seu estil compositiu i gairebé és un resum de l’estil galant i de les figuracions melòdiques i rítmiques claus en la interpretació del Classicisme. En realitat, és gairebé un petit tractat de com elaborar un concert perfecte a l’estil clàssic. Sols cal recordar que el concert fou escrit per a fagot, aleshores un instrument que encara milloraria aspectes tècnics posteriorment a aquest concert. Les petites appoggiaturas descendents, que apareixen al llarg dels tres moviments, són una de les figures del llenguatge de l’estil galant. Mozart, aquí, usa gairebé la mateixa melodia que canta el personatge de la comtessa a la cavatina de l’Acte II de Le Nozze di Figaro, una autoreferència que mostra la seva predilecció per aquest tema. Per altra banda, aquest concert conté fermatas, aquells moments en els quals l’orquestra calla i el solista toca un passatge virtuós, que no està escrit. Antigament era sempre improvisat i el públic esperava aquest instant d’exhibicionisme interpretatiu, gairebé de circ. Finalment, cadascun dels moviments d’aquest concert presenten de manera completa i perfecta les formes associades al concerto clàssic: un primer temps estructurat en forma de sonata; un andante i un adagio de forma tripartita, i un tercer moviment que és un rondó-sonata, un rondó francès, en aquest cas s’alternen estrofa/tornada i la primera estrofa és repetida al final. Petrushka (1911, revisada el 1947) és un ballet que conté elements simbòlics de diferents tradicions i cultures. Els tres titelles protagonistes −Petrushka, Ballerina i el Moro− són la versió russa dels titelles famosos de la Comedia dell’Arte − Pulcinella, Colombina i Arlequí−, i passen de ser éssers inerts a tenir vida pròpia quan un màgic els insufla vida. Les quatre escenes se succeeixen, amb el rerefons de les festes dels Darrers Dies i l’amor no correspost de Petrushka per Ballerina. Tota l’acció té lloc a la Fira de Carnaval de San Petersburg: la primera escena és la descripció de la fira amb tot l’ambient de carrer, els venedors i el públic; la segona és ja a l’habitació de Petruskha; la tercera a l’habitació del Moro, i la darrera és la tornada a la fira i la mort, finalment, de Petrushka, que d’alguna manera torna a l’aparença de titella en el moment de morir. Stravinski mostrà en aquesta obra una manera de treballar que era extremadament moderna a principis del segle XX. La noció de tonalitat és ampliada aquí per l’ús de la denominada escala octotònica, on s’alternen
5
simètricament les distàncies de to-semitò- to-semitò. Això fa que el centre tonal tradicional sigui desplaçat i que el paper de la dominant sigui substituït per la tensió que generen determinats intervals −per exemple, la quarta augmentada. Un altre aspecte nou és el tractament rítmic, amb combinacions de diferent natura que sonen a la vegada, creant una polirítmia complexa. Stravinski, a més, usa les combinacions per subratllar el caràcter i les emocions dels titelles protagonistes, a més d’apropar-se a un dramatisme escènic que afavoreix la representació coreogràfica. En la revisió de 1947, Stravinski reduí una mica l’orquestra, eliminant alguns instruments i afegint-hi el corn anglès, una trompeta i un contrafagot.
SIMFONIA “DE PROFUNDIS” Miquel A. Roig-Francolí La simfonia és un gènere difícil d’abordar, degut al precedent de segles d’obres mestres. Una simfonia necessita molt de contingut, i a més el compositor ha de resoldre el problema de la forma i de les dimensions. Quant a la forma, la qüestió és sempre la dicotomia entre tradició i ruptura o novetat. Per a la meva simfonia vaig triar, com solc fer en la meva música, un enllaç i un diàleg amb la tradició. El primer moviment és en forma sonata, essencialment dos temes contrastants, un desenvolupament i una tornada dels dos temes, amb un segon desenvolupament al final de la recapitulació. És un moviment intens, tant de contingut com de forma. El segon moviment és una dansa per alleugerir l’ambient. Vaig triar una dansa antiga i tradicional espanyola, la folía. Vivim a un temps de bogeria, i el tema de la folía – la bogeria− era molt apropiat. El tercer moviment està compost 100% utilitzant únicament i exclusiva les notes de la melodia gregoriana De profundis clamavi. No hi ha ni una sola nota que no estigui derivada directament d’aquesta melodia. És un crit, una pregària, des de les profunditats anímiques, que utilitza la referència musical del salm De profundis. Finalment, el quart moviment enllaça amb el primer expressivament. És intensemotiu- expressiu, amb dos caràcters musicals molt contrastats: el foc que destrueix i l’aigua que pacifica i s’adapta. Els títols dels moviments fan referència als cicles temporals, a les connexions entre passat i present, a qüestions de permanència de la vida i a l’aspecte de profunditat del salm.
6
MOZART Y STRAVINSKY Bàrbara Duran
ESP
«Es él», dirían muchos. El olor de este concierto destila optimismo mozartiano por todos los lados. Hay mucho de su estilo compositivo y casi es un resumen del estilo galante y de las figuraciones melódicas y rítmicas claves en la interpretación del Clasicismo. En realidad, casi es un pequeño tratado de como elaborar un concierto perfecto al estilo clásico. Solo hay que recordar que el concierto fue escrito para fagot, entonces un instrumento que todavía mejoraría aspectos técnicos posteriormente a este concierto. Las pequeñas appoggiaturas descendentes, que aparecen a lo largo de los tres movimientos, son una de las figuras del lenguaje del estilo galante. Mozart, aquí, usa casi la misma melodía que canta el personaje de la condesa en la cavatina del Acto II de Le Nozze di Figaro, una autorreferencia que muestra su predilección por este tema. Por otro lado, este concierto contiene fermatas, aquellos momentos en los cuales la orquesta calla y el solista toca un pasaje virtuoso, que no está escrito. Antiguamente era siempre improvisado y el público esperaba este instante de exhibicionismo interpretativo, casi de circo. Finalmente, cada uno de los movimientos de este concierto presentan de manera completa y perfecta las formas asociadas al concerto clásico: un primer tiempo estructurado en forma de sonata; un andante y un adagio de forma tripartita, y un tercer movimiento que es un rondó-sonata, un rondó francés, en este caso se alternan estrofa/estribillo y la primera estrofa es repetida al final. Petrushka (1911, revisada el 1947) es un ballet que contiene elementos simbólicos de diferentes tradiciones y culturas. Los tres títeres protagonistas −Petrushka, Ballerina y el Moro− son la versión rusa de los títeres famosos de la Comedia dell’Arte − Pulcinella, Colombina y Arlequín−, y pasan de ser seres inertes a tener vida propia cuando un mágico les insufla vida. Las cuatro escenas se suceden, con el trasfondo de las fiestas de los Últimos Días y el amor no correspondido de Petrushka por Ballerina. Toda la acción tiene lugar en la Feria de Carnaval de San Petersburgo: la primera escena es la descripción de la feria con todo el ambiente de calle, los vendedores y el público; la segunda es ya en la habitación de Petruskha; la tercera en la habitación del Moro, y la última es la vuelta a la feria y la muerte, finalmente, de Petrushka, que de alguna manera vuelve a la apariencia de títere en el momento de morir. Stravinski mostró en esta obra una manera de trabajar que era extremadamente moderna a principios del siglo XX. La noción de tonalidad es ampliada aquí por el uso de la denominada escala octotónica, donde se alternan simétricamente
7
las distancias de tono-semitono- tono-semitono. Esto hace que el centro tonal tradicional sea desplazado y que el papel de la dominante sea sustituido por la tensión que generan determinados intervalos −por ejemplo, la cuarta aumentada. Otro aspecto nuevo es el tratamiento rítmico, con combinaciones de diferente naturaleza que suenan a la vez, creando una polirítmia compleja. Stravinski, además, usa las combinaciones para subrayar el carácter y las emociones de los títeres protagonistas, además de acercarse a un dramatismo escénico que favorece la representación coreográfica. En la revisión de 1947, Stravinski redujo un poco la orquesta, eliminando algunos instrumentos y añadiendo el corno inglés, una trompeta y un contrafagot.
SINFONÍA "DE PROFUNDIS” Miquel A. Roig-Francolí La sinfonía es un género difícil de abordar, debido al precedente de siglos de obras maestras. Una sinfonía necesita mucho contenido, y además el compositor tiene que resolver el problema de la forma y de las dimensiones. En cuanto a la forma, la cuestión es siempre la dicotomía entre tradición y ruptura o novedad. Para mi sinfonía elegí, como suelo hacer en mi música, un enlace y un diálogo con la tradición. El primer movimiento es en forma sonata, esencialmente dos temas contrastantes, un desarrollo y una vuelta de los dos temas, con un segundo desarrollo al final de la recapitulación. Es un movimiento intenso, tanto de contenido como de forma. El segundo movimiento es una danza para aligerar el ambiente. Elegí una danza antigua y tradicional española, la folía. Vivimos a un tiempo de locura, y el tema de la folía – la locura− era muy apropiado. El tercer movimiento está compuesto 100% utilizando única y exclusivamente las notas de la melodía gregoriana De profundis clamavi. No hay ni una sola nota que no esté derivada directamente de esta melodía. Es un grito, una plegaria, desde las profundidades anímicas, que utiliza la referencia musical del salmo De profundis. Finalmente, el cuarto movimiento enlaza con el primero expresivamente. Es intenso-emotivo-expresivo, con dos caracteres musicales muy contrastados: el fuego que destruye y el agua que pacifica y se adapta. Los títulos de los movimientos hacen referencia a los ciclos temporales, a las conexiones entre pasado y presente, a cuestiones de permanencia de la vida y al aspecto de profundidad del salmo.
8
MOZART AND STRAVINSKY Bàrbara Duran
ENG
«It’s him», many will say. Because this concert smells like Mozart’s optimism all around: there is much of his own compositive style, as well as quite a summary of the Galant style and the key melodic and rhythmical figurations to interpret Classicism. Actually, it is almost a treaty on how to elaborate a perfect Classical concert, although we must remember that it was written for a bassoon: an instrument that would be technically improved after this concert. The small descending «apoggiaturas» appearing all along the three movements are one of the figures in the galant language. Here, Mozart uses nearly the same melody sung by the Countess character in the Cavatina of the second act in Le Nozze di Figaro; a self-reference that proves how much he loved this theme. Besides, this concert contains fermatas: those moments when the orchestra remains silent and the soloist plays a virtuoso passage —which is not written—; it used to be a moment of improvisation and the audience would be looking forward an instant of interpretative exhibitionism, a bit like in a circus. Finally, each of the movements in the concert comprehensively and perfectly presents the structures associated to the classic concerto: a first time in the form of a sonata, an andante and an adagio in a tripartite form, a third movement which is a rondo-sonata (a French rondo here, alternating verse-chorus), and the repetition fo the first verse at the end. Petrushka (1911, revised in 1947) is a ballet containing symbolic elements from several traditions and cultures. The three starring puppets —Petrushka, Ballerina and The Moor— are the Russian version of the famous puppets in the Comedia dell’ Arte —Pulcinella, Colombina, Harlequin— and go from being lifeless to becoming living creatures by the hand of a magician. The four scenes happen during the feast of Maslenitsa and while Petrushka’s love is not corresponded by Ballerina’s. In the first scene, the fair with all its street vendors, revellers and audience; in the second we already enter Petrushka’s room; in the third, we are in the Moor’s room; and in the last one we are taken back to the fair and finish with Petrushka’s death —somehow returning to his puppet appearance just before dying.
9
With his piece, Stravinsky displayed an extremely modern working at the time (the beginning of the XXth century). The notion of tonality is widened with the use of the octatonic scale, where distances are symmetrically altered between tone-semitone-tone-semitone. By doing this, the traditional tonal centre is displaced, and the role of the dominant is replaced by the tension generated by certain intervals —for instance, the augmented fourth. Another new aspect is the rhythmical treatment, with diversely natured combinations sounding at the same time and creating a complex polyrhythm. Moreover, Stravinsky uses such combinations to highlight the character and feelings of the cast, and gets closer to a stage drama that favours choreographic representation. In his 1947 revision, Stravinsky slightly reduced the orchestra by dismissing some instruments, but he added an English horn, a trumpet and a contrabassoon.
SYMPHONY “DE PROFUNDIS” Miquel A. Roig-Francolí The symphonic genre is difficult to address because it is preceded by centuries of masterpieces. A symphony needs a great deal of content, and the composer has to solve the problem of its form and dimensions as well. As far as the form is concerned, the answer lies somewhere in between the dichotomy of tradition and rupture or novelty. In my symphony, I chose to build a linking dialogue with tradition, as I usually do. In the first movement, a sonata takes shape essentially through two contrasting themes, a development and a return to the themes, with a second development at the end of the recapitulation. It is an intense movement, both in content and form. The second movement isa dance to ease the mood. I picked an ancient traditional Spanish dance, the “folía”. We live in a time of folly and I found this topic, madness, very appropriate. The third movement has been composed by exclusively using the notes from the Gregorian melody De profundis clamavi. There is no note that does not directly derive from the Gregorian song. It is a cry, a prayer, from the depths of the soul, in a clear musical reference to the psalm De profundis. Finally, the fourth movement goes back to the first in expression. It is intense, emotional, expressive and it displays two highly contrasting musical characters: destroying fire and pacifying, adaptable water. The titles of the movements refer to temporary cycles, the connections between past and present, the question of life’s persistence and the profound aspect of the psalm.
10
JOSEP
TATAY
© Josep Tatay
JOSEP TATAY Fagot
CAT
Inicia els seus estudis musicals a la Unió Musical de Pescadors del Cabanyal, i obté posteriorment el títol superior de fagot amb José Enguídanos en el Conservatori Superior Joaquín Rodrigo de València. Més endavant, amplia estudis amb Enrique Abargues i Marco Postinghel. Ha estat membre de la Jove Orquestra Valenciana (JORVAL) i convidat de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya (JONDE). Amb només 20 anys guanya la plaça de solista de fagot a l’Orquestra Simfònica de Balears, plaça que ha ocupat ininterrompudament fins a l’actualitat. L’any 1998 guanya amb el quintet de vent “Psicofonies” el concurs Art Jove organitzat pel Govern Balear en la modalitat de música de cambra, i l’any 2011 resulta finalista del Concurs Internacional de Quintets de Vent Henri Tomasi (Marseille) amb el quintet “Lluís Vives”. Ha estat professor de fagot del Consevatorio Professional de les Illes Balears i professor de repertori orquestral de fagot del Conservatori Superior de les Illes Balears. Ha col·laborat com a fagot solista amb l’Orquestra Simfònica de Galícia, l’Orquestra de València, l’Orquestra Simfònica de Ràdio Televisió Espanyola, Ensemble Tramuntana i la Jove Orquestra de les Illes Balears, entre altres. Josep Tatay és membre de diferents grups de cambra, i en destaca el quintet de vent “Lluís Vives” i “Harmonie de Soir Ensemble”, amb el qual recentment ha gravat els quintets de Mozart i Beethoven per a vents i piano amb el segell Playclassics. Amant de la música antiga, ha realitzat cursos de baixó i fagot barroc amb Josep Borràs, i és un dels fundadors d’“Ensemble 1595”, grup orientat a la recuperació de la música dels segles XVI i XVII per a ministrers a Mallorca. Compagina la música amb el ioga, i és professor de ioga de l’escola Sivananda Vedanta des de l’any 2006.
12
JOSEP TATAY Fagot
ESP
Inicia sus estudios musicales en la Unión Musical de Pescadores del Cabanyal, obteniendo posteriormente el título superior de fagot con D. José Enguídanos en el Conservatorio Superior Joaquín Rodrigo de València. Más adelante, amplía estudios con Enrique Abargues y Marco Postinghel. Ha sido miembro de la Joven Orquesta Valenciana (JORVAL) e invitado de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE). Con sólo 20 años gana la plaza de solista de fagot en la Orquestra Simfònica de Balears, plaza que ha ocupado ininterrumpidamente hasta la actualidad. En el año 1998 gana con el quinteto de viento “Psicofonies” el concurso Art Jove organizado por el Govern Balear en la modalidad de música de cámara, y el año 2011 resulta finalista del Concurso Internacional de Quintetos de Viento Henri Tomasi (Marseille) con el quinteto “Lluís Vives”. Ha sido profesor de fagot del Consevatorio Profesional de las Islas Baleares y profesor de repertorio orquestal de fagot del Conservatorio Superior de las Islas Baleares. Ha colaborado como fagot solista con la Orquesta Sinfónica de Galicia, Orquesta de València, Orquesta Sinfónica de Radio Televisión Española, Ensemble Tramuntana y la Jove Orquestra de les Illes Balears, entre otras. Josep Tatay es miembro de diferentes grupos de cámara, destacando el quinteto de viento “Lluís Vives” y “Harmonie de Soir Ensemble”, con el que recientemente ha grabado los quintetos de Mozart y Beethoven para vientos y piano con el sello Playclassics. Amante de la música antigua, ha realizado cursos de bajón y fagot barroco con Josep Borràs, siendo uno de los fundadores de “Ensemble 1595”, grupo orientado hacia la recuperación de la música de los siglos XVI y XVII para ministriles en Mallorca. Compagina la música con el yoga, siendo profesor de yoga de la escuela Sivananda Vedanta desde el año 2006.
13
JOSEP TATAY Fagot
ENG
Tatay initiated his musical studies at the Musical Union for the Fishermen in Cabanyal, and got a Graduate Degree in Bassoon with Professor José Enguídanos at the Superior Conservatory ‘Joaquín Rodrigo’ in Valencia. Afterwards, he continued studying with Enrique Abargues and Marco Postinghel. He has been a member of the Young Valencian Orchestra (JORVAL), and has been invited by the Spanish Young National Orchestra (JONDE). Being only twenty years old, Tatay was appointed soloist bassoonist by the Symphony Orchestra of the Balearic Islands (OSIB), a position he still holds today. In 1998, he won the Chamber Music Award at the ‘Art Jove’ Contest, called by the Balearic Government; and, in 2011, he was a finalist at the International Wind Quintet Contest ‘Henri Tomasi’ in Marseille, with the ensemble Lluís Vives. Tatay has worked as a bassoon professor at the Professional Conservatory of Music of the Balearic Islands, where he has also taught Orchestral repertoire for bassoon. As a soloist bassoonist, he has collaborated with the Galician Symphony Orchestra, the Orchestra of Valencia, the Spanish RTVE Symphony Orchestra, Ensemble Tramuntana and the Young Orchestra of the Balearic Islands (JOSIB), among others. He is a member of several chamber ensembles, such as the Wind Quintet Lluís Vives and the Harmonie de Soir Ensemble, with which he has recently recorded the quintets for wind and piano by Mozart and Beethoven, for the label Playclassics. A lover of ancient music, he has attended several masterclasses of Baroque bassoon with Josep Borràs, and is one of the founders of Ensemble 1595, a group willing to recuperate the music of minstrels in the XVIth and XVIIth in Mallorca. Tatay is also a yoga teacher at the Sivananda Vedanta school since 2006.
14
ÁLVARO
ALBIACH
© Álvaro Albiach
ÁLVARO ALBIACH Director
CAT
L’obtenció del Gran Premi del Jurat i del Premi del Públic en la 46a edició del prestigiós Concurs Internacional de Direcció d’Orquestra de Besançon el 1999 va suposar el punt de partida de la carrera professional d’Álvaro Albiach (Llíria –València–, 1968), i després d’això va venir el seu debut al capdavant de l’Orchestre National du Capitole de Tolosa a l’Halle aux Grains. Des d’aleshores ha desenvolupat una intensa carrera amb invitacions d’importants orquestres com la Wiener Kammerorchester, la NDR Radio Philharmonie de Hannover, la Würtembergische Philharmonie, la Staatskapelle Halle, la Trondheim Symphony, l’Orchestre d’Auvergne, l’Orchestre National de Lió, la Flemish Radio Orchestra, la Filharmònica de Bogotà o la Simfònica Nacional de Xile, així com de les principals orquestres espanyoles (l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’ORTVE, les simfòniques de Tenerife, Galícia i Barcelona, la Ciutat de Granada, l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, l’Orquestra de València, la Filharmònica de Màlaga, etc.). El setembre de 2012 va ser designat com a director artístic i titular de l’Orquestra d’Extremadura, que va dirigir per primera vegada el juny del mateix any en dos concerts de temporada a Càceres i Badajoz, i amb la qual desenvolupa una intensa activitat concertística i de projecció de l’agrupació, que està sent reconeguda per públic i premsa («Albiach, el seu director titular, ha dut a terme una tasca sens dubte admirable, i ha promogut un so cuidat i nítid», Justo Romero, octubre 2017). Es pot destacar les funcions de Salomé de Richard Strauss que van oferir al Festival de Teatre Clàssic de Mèrida, en coproducció amb el Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, i els concerts a l’Auditori Nacional de Música de Madrid, així com el primer enregistrament de l’orquestra per a SONY Classical dedicada a l’obra de José Zárate. Álvaro Albiach compagina la seva activitat concertística amb una important presència en el camp de l’òpera, en què ha treballat en teatres i festivals de la talla del Teatre Real de Madrid, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el Festival Rossini de Pesaro, el Teatro Comunale de Bolonya, el Teatro Comunale de Treviso, l’Schleswig Holstein Festival, el Festival de Granada, el Festival de Peralada, el Festival d’Estiu d’El Escorial, el Teatre Campoamor d’Oviedo, el Teatre Villamarta de Jerez o el Teatre de la Sarsuela de Madrid, entre d’altres. També es pot esmentar les seves col·laboracions amb el Ballet Nacional d’Espanya a Madrid i València. Addicionalment, Álvaro Albiach és reclamat com a jurat per a diversos certàmens i concursos, entre els quals destaca, per exemple, la convocatòria dels Premis de Composició de l’Associació Espanyola d’Orquestres - Fundació BBVA, en la qual ja ha participat en dues edicions, o el Concurs Internacional de Direcció Antal Dorati de Budapest, en el jurat del qual va formar part el 2018.
16
ÁLVARO ALBIACH Director
ESP
La obtención del Gran Premio del Jurado y del Premio del Público en la 46ª edición del prestigioso Concurso Internacional de Dirección de Orquesta de Besançon en 1999 supuso el punto de partida de la carrera profesional de Álvaro Albiach (Llíria – Valencia-, 1968), tras lo que vino su debut al frente de la Orquesta Nacional del Capitole de Toulouse en la Halle aux Grains. Desde entonces ha desarrollado una intensa carrera con invitaciones de importantes orquestas como la Wiener Kammerorchester, NDR Radio Philharmonie de Hannover, Würtembergische Philharmonie, Staatskapelle Halle, Trondheim Symphony, Orchestre d’Auvergne, Orquesta Nacional de Lyon, Flemish Radio Orchestra, Filarmónica de Bogotá o Sinfónica Nacional de Chile, así como de las principales orquestas españolas (Orquesta Nacional de España, ORTVE, Sinfónicas de Tenerife, Galicia y Barcelona, Ciudad de Granada, Comunidad Valenciana, Orquesta de Valencia, Filarmónica de Málaga, etc.). En septiembre de 2012 fue designado como Director Artístico y Titular de la Orquesta de Extremadura, a la que dirigió por primera vez en junio del mismo año en dos conciertos de temporada en Cáceres y Badajoz. Con ella está desarrollando una intensa actividad concertística y de proyección de la agrupación, que está siendo reconocida por público y prensa (“Albiach, su director titular, ha realizado una labor a todas luces admirable, promoviendo un sonido cuidado y nítido”, Justo Romero, octubre 2017). Cabe destacar las funciones de Salome de Richard Strauss que realizaron en el Festival de Teatro Clásico de Mérida, en coproducción con el Festival Internacional de Música y Danza de Granada, los conciertos en el Auditorio Nacional de Música de Madrid, así como la primera grabación de la orquesta para SONY Classical dedicada a la obra de José Zárate. Álvaro Albiach compagina su actividad concertística con una importante presencia en el campo de la ópera habiendo trabajado en teatros y festivales de la talla del Real de Madrid, Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Festival Rossini de Pesaro, Teatro Comunale de Bologna, Teatro Comunale de Treviso, Schleswig Holstein Festival, Festival de Granada, Festival de Peralada, Festival de Verano de El Escorial, Teatro Campoamor de Oviedo, Teatro Villamarta de Jerez o en el Teatro de la Zarzuela de Madrid, entre otros. También cabe mencionar sus colaboraciones con el Ballet Nacional de España en Madrid y Valencia. Adicionalmente, Alvaro Albiach es reclamado como jurado para diversos certámenes y concursos, destacando, por ejemplo, la convocatoria de los Premios de Composición de la Asociación Española de Orquestas-Fundación BBVA, en la que ya ha participado en dos ediciones, o el “Concurso Internacional de Dirección Antal Dorati” de Budapest, de cuyo jurado formará parte en 2018.
17
ÁLVARO ALBIACH Director
ENG
The ‘Great Jury Award’ and the ‘Audience Award’ at the 46th edition of Besançon prestigious International Contest for Orchestra Conductors, in 1999, marked the starting point for the career of Álvaro Albiach (Valencia, 1968). After such achievement, he made his debut with the Capitole National Orchestra of Toulouse at the Halle aux Grains and, since then, Albiach has been developing an intense career with invitations to direct important orchestras like the Wiener Kammerorchester, Hannover’s NDR Radio Philharmonie, Würtembergische Philharmonie, Staatskapelle Halle, Trondheim Symphony, Orchestre d’Auvergne, National Orchestra of Lyon, Flemish Radio Orchestra, Bogotá’s Philharmonic or National Symphony of Chile, as well as the main Spanish orchestras (Spanish National Orchestra, ORTVE, the symphonic orchestras of Tenerife, Galícia and Barcelona, City of Granada, Comunidad Valenciana, the Orchestra of Valencia and Málaga’s Philharmonic, among others). In September 2012, he was appointed Artistic Director and Title Conductor of the Orchestra of Extremadura, with which he had first directed two season concerts in Cáceres and Badajoz, for the first time, in June that year. Together, they are undergoing a mighty concert activity and promotion, making the orchestra known to the audience and the press (‘Albiach, the title conductor, has performed an admirable job from every perspective, promoting a curated and clean sound’, Justo Romero, October 2017). It is worth highlighting their performances of Strauss’ Salome during the Festival de Teatro Clásico de Mérida (co-produced with Granada’s International Dance and Music Festival) concerts at the Auditorio Nacional de Música in Madrid, and the first recording of the orchestra with SONY Classical, dedicated to the works of José Zárate. Albiach combines his concert activity with a notable presence in the scope of opera, having worked in theatres and festivals like Madrid’s Teatro Real, Gran Teatre del Liceu in Barcelona, Festival Rossini in Pesaro, Teatro Comunale in Bologna, Teatro Comunale in Treviso, Schleswig Holstein Festival, Festival de Granada, Festival de Peralada, Summer Festival at El Escorial, Teatro Campoamor in Oviedo, Teatro Villamarta in Jerez or Teatro de la Zarzuela in Madrid, to name a few. He has also collaborated with the Spanish National Ballet in Madrid and Valencia. Additionaly, Albiach is often appointed as a jury member for contests and awards; for instance, the ‘Premios de Composición’ for composers by the Asociación Española de Orquestas-Fundación BBVA, in which he has taken part twice, and the International Conducting Contest ‘Antal Dorati’ in Budapest, in 2018.
18
ORQUESTRA SIMFÒNICA
DE LES ILLES BALEARS
19 19
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE LES ILLES BALEARS
CAT
L’Orquestra Simfònica de les Balears està considerada un dels referents simfònics a Espanya. Va ser creada l’any 1988 sota la institució denominada Fundació Pública de les Balears per a la Música, incloent el Govern Balear, l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca. Malgrat que la història del simfonisme a les Illes Balears s’inicia als anys 40; la formació de l’orquestra com es coneix avui es deu al recentment desaparegut mestre Luís Remartínez, que va ser-ne titular i director artístic des de l’any 1988 fins a l’any 1994. Després l’han seguit els mestres següents: Philippe Bender (1994-1997) (2005-2009), Salvador Brotons (1997-2000) (2009-2013), Geoffrey Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2002-2005), Josep Vicent (2013-2014). Actualment el mestre Pablo Mielgo és el director titular i Joji Hattori “Special Artistic Advisor and Guest Conductor”. L’Orquestra desenvolupa la seva temporada regular en l’àmbit simfònic (temporada d’abonament a l’Auditorium de Palma, concerts simfònics a Menorca, Eivissa i Formentera, temporada d’abonament a l’Auditorium de Manacor, concerts extraordinaris a Mallorca), així com en l’àmbit líric (temporades d’òpera de la Fundació Teatre Principal de Palma i dels Amics de l’Òpera de Maó). En la temporada d’estiu, l’OSIB desenvolupa el festival Estius simfònics, amb el Castell de Bellver com a seu principal, i col·labora amb altres festivals com el de Pollença o el Sunset Classics. A més de la seva programació artística, desenvolupa una extensa tasca pedagògica mitjançant el programa Simfònica en família, així com el programa Simfònica en societat en què porta la música a diferents mitjans socials més desfavorits. Durant els últims 25 anys, l’Orquestra ha tingut com a acompanyats solistes de la rellevància internacional de Juan Diego Flórez, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila, Katia i Marielle Labeque i el jove Francisco Fullana. L’OSIB ha actuat en nombroses ocasions fora de les Illes Balears. Destaca el seu recent viatge al Teatre Reial de Madrid juntament amb el tenor Juan Diego Flórez; el viatge a Zurich per a un concert amb la mezzo Kate Lindsey; el concert al Radio Hall France de París amb Khatia Buniatishvili i el concert a la Sala de Drets Humans de la ONU.
20
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE LES ILLES BALEARS
ESP
La Orquesta Sinfónica de Baleares está considerada uno de los referentes sinfónicos en España. Fue creada en el año 1988 bajo la institución denominada Fundació Pública de les Balears per a la Música, incluyendo al Gobierno Balear, el Ayuntamiento de Palma y el Consell de Mallorca. A pesar de que la historia del sinfonismo en las Islas Baleares datan los años 40, la formación de la orquesta como hoy en día se conoce se debe al recientemente fallecido Maestro Luís Remartínez, quien fue su titular y director artístico desde el año 1988 hasta el año 1994. Después le han seguido los siguientes Maestros: Philippe Bender (1994-1997) (2005-2009), Salvador Brotons (1997-2000) (20092013), Geoffrey Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2002-2005), Josep Vicent (2013-2014). En la actualidad el Maestro Pablo Mielgo es su Director Titular y Joji Hattori “Special artistic advisor and guest conductor” La Orquesta desarrolla su temporada regular en el ámbito sinfónico (temporada de abono en el Auditorium de Palma, conciertos sinfónicos en Menorca, Ibiza y Formentera, temporada de abono en el Auditorium de Manacor, conciertos extraordinarios en Mallorca), así como en el ámbito lírico (temporadas de ópera de la Fundación Teatro Principal de Palma y de los Amigos de la Ópera de Maó). En su temporada de estío, la OSIB desarrolla el Festival “Veranos Sinfónicos” con el Castillo de Bellver como principal sede, y colabora con otros Festivales como el de Pollença, o el Sunset Classics. Además de su programación artística, desarrolla una extensa labor pedagógica mediante el programa “Sinfónica en Familia”, así como el programa “Sinfónica en Sociedad” con el cual lleva la música a los diferentes medios sociales más desfavorecidos. Durante los últimos 25 años, la Orquesta ha acompañado a solistas de relevancia internacional , como Juan Diego Flórez, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila; Katia y Marielle Labèque y el joven Francisco Fullana. La OSIB ha actuado en numerosas ocasiones fuera de las islas, destacando su reciente viaje al Teatro Real de Madrid junto al tenor Juan Diego Flórez; el viaje a Zurich para un concierto junto a la mezzo Kate Lindsey; el concierto en el Radio Hall France de París con Khayia Buniatishvili y el concierto en la Sala de Derechos Humanos de la ONU.
21
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE LES ILLES BALEARS
ENG
The OSIB (Symphony Orchestra of the Balearic Islands) is regarded as an example in Spain. It was created in 1988, under an institution known as Fundació Pública de les Balears per a la Música, which included the Balearic Government, the City Council of Palma and Consell de Mallorca. Although the history of symphonic music in the Balearic Islands began in the 40s, the orchestra as we know it today was born thanks to the recently deceased maestro Luís Remartínez, who was title conductor and art director from 1988 to 1994. After him followed Philippe Bender (1994-1997) (2005-2009), Salvador Brotons (1997-2000) (2009-2013), Geoffrey Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2002-2005) and Josep Vicent (2013-2014). The current title conductor is maestro Pablo Mielgo, and Joji Hattori was appointed Special Artistic Advisor and Guest Conductor. The orchestra performs its regular season in the symphonic area (season ticket at Auditori de Palma, symphonic concerts in Menorca, Ibiza and Formentera; season ticket at Auditori de Manacor; extraordinary concerts in Mallorca), as well as in the lyrical scope (opera season at Fundació Teatre Principal de Palma and Amics de l’Òpera in Maó). During the summer season, the OSIB has created the programme “Estius simfònics”, which takes place mainly at the Bellver castle, and also collaborates with other festivals, such as Pollença Festival and Sunset Classics. Besides its artistic programme, the orchestra developes a wide educational task, by the means of the “Simfònica en familia” and “Simfònica en societat” programmes, the second of which takes music to socially disadvantaged groups. During the last 25 years, the OSIB has been accompanied by internationally relevant soloist, like Juan Diego Flórez, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila, Katia and Marielle Labeque and young Francisco Fullana. The OSIB has played outside the Balearic frontier in several occasions. It is worth highlighting the trip Teatro Real in Madrid, together with tenor Juan Diego Flórez; a concert with mezzo Kate Lindsey in Zurich; a concert at Radio Hall France in Paris, with Khatia Buniatishvili; and a concert at the UN Human Rights Room.
22
TEMPORADA SIMFÒNICA 2018 - 2019
CONCERT #07 (CICLE BACH)
AUDITORIUM DE PALMA
31/01/19 20.00 H
Concert per a violí BWV 1041, la menor - J. S. Bach Concert per a dos violins BWV 1052r, re menor - J. S. Bach Simfonia núm. 3 “Renana” R. Schumann Concert per a violí BWV 1042, mi major - J. S. Bach Concert per a dos violins BWV 1043, re menor - J. S. Bach MIDORI, VIOLÍ FRANCISCO FULLANA, VIOLÍ PABLO MIELGO, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS
PATROCINA :
PATROCINAD OR ESPECIAL TEMP OR ADA D’ABONAMENT 2018 -2019 :
G O I B
VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA INNOVACIÓ RECERCA I TURISME
AGÈNCIA D’ESTRATÈGIA TURÍSTICA ILLES BALEARS