Barcelona FC Blaugranes nº3

Blaugranes REVISTA OFICIAL DE LA CONFEDERACIÓ MUNDIAL DE PENYES DEL FC BARCELONA

Nº 3 | MAIG 2017

2 ENTREVISTA A HRISTO STOITXKOV / ENTREVISTA A JORDI CARDONER / EL WEMBLEY DE LES PENYES

Blaugranes SUMARI | 3

SUMARI 5

Servei Inicial Editorial d’Antoni Guil sobre Wembley 92

15

36

CERCLE CENTRAL Les penyes a Wembley 92

6

Primers tocs Adreces i nou portal d’entrades per a penyes

8

TANT SE VAL D’ON VENIM Les darreres notícies de les penyes

24 DES DE LA TRIBUNA

45

Entrevista a Jordi Cardoner i Casaus

Som la gent blaugrana El paper integrador de les penyes

MATX ESPORTIU

32

47 TEMPS AFEGIT Un estiu penyístic

Xuta i gol Entrevista a Hristo Stoitxkov

El binomi penyes i esport

BLAUGRANES EDITA Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona PRESIDENT Antoni Guil i Román DIRECTOR GERENT Joan Camps i Reig REDACCIÓ Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona i Llorente & Cuenca, Departament de Comunicació del FC Barcelona COL·LABORADORS Toni Closa, Germán Parga i Llorente & Cuenca FOTOGRAFIA Germán Parga (FCB), Miguel Ruiz (FCB), Seguí (FCB), Ignasi Paredes (Sport) AGRAÏMENTS Departament de Comunicació del FC Barcelona, Centre de Documentació del FC Barcelona, Diari Sport DISSENY I MAQUETACIÓ Edicions MIC PUBLICITAT Edicions MIC IMPRESSIÓ Edicions MIC

Blaugranes 4 | BENVINGUDA

Blaugranes SERVEI INICIAL | 5

Els jugadors del FC Barcelona celebrant la primera Copa d’Europa l’any 1992 (FCB)

25 ANYS DEL GOL QUE VA CANVIAR LA HISTÒRIA DE LES PENYES

25 AÑOS DEL GOL QUE CAMBIÓ LA HISTORIA DE LAS PEÑAS

THE GOAL THAT CHANGED THE HISTORY OF THE FAN CLUBS – 25TH ANNIVERSARY

Per a tot blaugrana el 20 de maig de 1992 simbolitza molt més que una data. Aquella nit i, en el minut 111 d’un partit que semblava interminable, Ronald Koeman marcava el gol que va canviar la història del barcelonisme fent realitat la primera copa d’Europa del FC Barcelona.

Però, per sobre de tot, aquell xut que quasi atura el gran porter Luca Pagliuca va suposar un abans i un després en el moviment penyístic, originant l’anomenat ‘Efecte Wembley’, que va fer augmentar de forma considerable el número de penyes i penyistes des d’aquell gol.

El de Wembley va ser un desplaçament massiu, sense precedents, de penyes i penyistes, i les anècdotes, com les que queden recollides en aquest número de la revista Blaugranes, no són poques.

Els números parlen per si sols: en acabar la temporada 1991-92, el Barça comptava amb 590 penyes. En finalitzar la següent temporada les penyes oficials ja sumaven les 700. Al següent exercici, el número assumit era de 905 penyes i a finals de la temporada 1995-96 ja superàvem les 1.000 associacions penyístiques.

Enguany se celebra el 25è Aniversari d’aquest partit històric i, per a les penyes, aquesta celebració té un gust encara més dolç i especial. Sense saber-ho el mític gol de Koeman va tenir una ressonància vital en l’expansió del moviment. Gràcies a tots per engegar un motor que no té fi, gràcies per canviar la història de les penyes blaugranes.

Para todo azulgrana el 20 de mayo de 1992 simboliza mucho más que una fecha. Esa noche y, en el minuto 111 de un partido que parecía interminable, Ronald Koeman marcaba el gol que cambió la historia del barcelonismo haciendo realidad la primera copa de Europa del FC Barcelona.

Pero, por encima de todo, aquel disparo que casi detiene el gran portero Luca Pagliuca supuso un antes y un después en el movimiento peñístico, originando el llamado ‘Efecto Wembley’, que hizo aumentar de forma considerable el número de peñas y peñistas.

El de Wembley fue un desplazamiento masivo, sin precedentes, de peñas y peñistas, y las anécdotas, como las que quedan recogidas en este número de la revista ‘Blaugranes’, no son pocas.

Los números hablan por sí solos: al acabar la temporada 1991-92, el Barça contaba con 590 peñas. Al finalizar la siguiente temporada las peñas oficiales ya sumaban las 700. En el siguiente ejercicio, el número asumido era de 905 peñas y a finales de la temporada 1995-96 ya superábamos las 1.000 asociaciones peñísticas.

Este año se celebra el 25º aniversario de este partido histórico y, para las peñas, esta celebración tiene un sabor aún más dulce y especial. Sin saberlo, el mítico gol de Koeman tuvo una resonancia vital en la expansión del movimiento. Gracias a todos por poner en marcha un motor que no tiene fin, gracias por cambiar la historia de las peñas azulgranas.

For any blaugrana fan, May, 20th, 1992, is much more than just a date. That night, and in the minute 111 of an endless match, Ronald Koeman scored the goal that changed the history of Barcelona making the first European Cup of FC Barcelona come true.

But, above all, that shot almost saved by the great goalkeeper Luca Pagliuca, meant a turning point for the Fan Club movement, which gave rise to the so-called ‘Wembley Effect’, which considerably increased the number of Fan Clubs and their members.

Wembley supposed an unprecedented mass movement of Fan Clubs and penyistes, and the anecdotes, such as those included in this issue of the magazine ‘Blaugranes’, are not few.

The figures speak for themselves: at the end of the 1991-92 season, the Barça had 590 Fan Clubs. At the end of the following season, the official Fan Clubs already numbered 700. In the following year, this figure was 905 Fan Clubs, already exceeding 1,000 by the end of the 1995-96 season.

This year marks the 25th anniversary of this historic match, for the Fan Clubs, this celebration has an even more sweet and special taste. Completely unaware, Koeman´s mythical goal had a vital resonance in the expansion of the Fan Club movement. Thank you all for switching on an engine that has no end, thank you for changing the history of the Barça Fan Clubs.

Antoni Guil President de la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona Presidente de la Confederación Mundial de Peñas del FC Barcelona

Blaugranes 6 | PRIMERS TOCS

GESTIÓ D’ADRECES DEL PORTAL DE TRÀMITS

GESTIÓN DE DIRECCIONES ADDRESS MANAGEMENT OF DEL PORTAL DE TRÁMITES THE PROCEDURES PORTAL

E

l nou portal de gestió de tràmits de penyes ha dotat a totes les penyes d’una nova forma de comunicar-se amb el FC Barcelona amb un ampli ventall de noves funcionalitats.

Entre aquestes, trobem la gestió d’adreces, que ofereix la possibilitat d’especificar fins a cinc adreces pels diferents enviaments des del Club a les penyes. El portal permet escollir entre cinc opcions diferents: enviament d’entrades, enviament de correspondència, enviament de Revistes, enviament de carnets de penyista i enviament de credencials de la penya.

Per a cadascun, la penya pot indicar una direcció diferent en funció de les seves necessitats.

E

l nuevo portal de gestión de trámites de peñas ha dotado a todas las peñas de una nueva forma de comunicarse con el FC Barcelona con un amplio abanico de nuevas funcionalidades.

Entre estas, encontramos la gestión de direcciones, que ofrece la posibilidad de especificar hasta cinco direcciones para los diferentes envíos desde el Club a las peñas. El portal permite elegir entre cinco opciones diferentes: envío de entradas, envío de correspondencia, envío de Revistas, envío de carnés de peñista y envío de credenciales de la peña. Para cada uno, la peña puede indicar una dirección diferente en función de sus necesidades.

T

he new Procedures Management Portal of the Fan Clubs has given all Fan Clubs a new channel to communicate with the FC Barcelona with a large variety of new functionalities.

Among these new functionalities, we find the Address Management. It offers the possibility of specifying up to five different addresses for the Club´s mailings to the Fan Clubs. The Portal allows choosing one of these five different options: ticket delivery, post address, magazine shipping, Fan Club member cards shipping, and Fan Clubs credentials delivery.

For each of these deliveries, the Fan Club can submit a different address, depending on its needs.

Blaugranes PRIMERS TOCS | 7

NOU SISTEMA DE COMPRA D’ENTRADES NUEVO SISTEMA DE NEW TICKET COMPRA DE ENTRADAS PURCHASE SYSTEM

P

er a les penyes, la compra d’entrades pel Camp Nou és ara més fàcil que mai. El passat mes de febrer el FC Barcelona va posar en funcionament una nova aplicació de venda d’entrades amb descompte per a penyes en partits disputats al coliseu blaugrana.

Aquest nou sistema suposa una important millora respecte a l’anterior servei i permetrà afegir noves funcionalitats de manera progressiva.

A més a més, la nova eina aplica nous avantatges econòmics com la supressió del màxim d’entrades que es poden comprar amb el descompte del 15%.

També ha suposat la rebaixa de les despeses de gestió de 2’50 euros a 1 euro per entrada.

Totes les penyes han rebut durant les darreres setmanes les noves credencials per accedir a aquesta renovada plataforma.

P

ara las peñas, la compra de entradas para el Camp Nou es ahora más fácil que nunca. El pasado mes de febrero el FC Barcelona puso en funcionamiento una nueva aplicación de venta de entradas con descuento para peñas en partidos disputados en el coliseo azulgrana dentro del portal de trámites para peñas.

Este nuevo sistema supone una importante mejora respecto al anterior servicio y permitirá añadir nuevas funcionalidades de manera progresiva.

Además, la nueva herramienta aplica nuevos ventajas económicas como la supresión del máximo de entradas que se pueden comprar con el descuento del 15%. También ha supuesto la rebaja de los gastos de gestión de 2,50 euros a 1 euro por entrada.

Todas las peñas han recibido durante las últimas semanas las nuevas credenciales para acceder a esta renovada plataforma.

F

or the Fan Clubs, the purchase of tickets for the Camp Nou is now easier than ever. Last February, FC Barcelona put into operation a new application of ticket sales with discount for Fan Clubs for matches in the blaugrana Stadium within the Procedures for Fan Clubs Portal.

This new system represents an important improvement over the previous service and will allow adding new functionalities step by step.

In addition, the new tool represents new economic benefits, since the maximum of tickets to be purchased with a 15% discount has been removed as well as a reduction of booking fees from €2.50 to €1 per ticket.

All Fan Clubs have received in recent weeks the new credentials to get access to this renewed platform.

Blaugranes 8 | BLAUGRANA

STOITXKOV destaca el rol fonamental de les penyes

L’EXJUGADOR DEL FC BARCELONA I ARTÍFEX DE LA PRIMERA LLIGA DE CAMPIONS SEGUEIX MOLT VINCULAT AL MOVIMENT DE PENYES

Com definiries la tasca de les penyes del FC Barcelona?

La seva tasca és fonamental. Les penyes aglutinen molta gent que estima el Barça i que organitzen una sèrie d’activitats cada cop millors. Viuen els colors blaugrana molt intensament i són feliços d’estimar i de poder dedicar-se al Barça.

Era conscient de l’existència de les penyes a la seva època de jugador? És clar que si, el suport de les penyes el vaig viure a la meva època de jugador, però encara el segueixo notant avui en dia. Gràcies als penyistes i als aficionats, els jugadors també van creixent com a futbolistes. Quan sents que criden el teu nom i notes el seu suport a l’equip, t’adones que tens l’obligació d’esforçar-te al

màxim, també per a ells. Són una part dels trofeus que s’obtenen, tant els de nivell individual com els col·lectius.

Vostè, fins i tot és president d’honor d’una penya a Màlaga...

La Peña Barcelonista de Málaga em va designar president d’honor, i això és tot un orgull per a mi. Són gent molt amable als que considero els meus amics, que sempre em tracten amb molta estima.

Fa pocs mesos que vaig ser allí amb ells i tothom em demostrava el seu afecte, ensenyant-me fotos d’anys enrere i recordant vivències i moments determinats de la història del Barça.

Ha tingut altres relacions directes amb el moviment penyista blaugrana?

He tingut contacte amb diferents penyes

Stoichkov destaca el rol fundamental de las peñas EL EXJUGADOR DEL FC BARCELONA Y ARTÍFICE DE LA PRIMERA LIGA DE CAMPEONES SIGUE MUY VINCULADO AL MOVIMIENTO DE PEÑAS ¿Cómo definirías la tarea de las peñas del FC Barcelona?

Su tarea es fundamental. Las peñas aglutinan a mucha gente que quiere al Barça y que organizan una serie de actividades cada vez mejores. Viven los colores azulgranas muy intensamente y son felices de querer y poder dedicarse al Barça.

Blaugranes XUTA I GOL | 9

i he estat present en algunes de les seves activitats. Sento molt de respecte i afecte per a totes, perquè totes fan una funció molt important estiguin on estiguin. Els penyistes viuen pendents del Barça d’una manera intensa. Conec gent que pateix i plora quan les coses no van bé, però ells no cedeixen en el seu suport. Són gent humil que sempre volen veure i compartir les emocions que dóna el Barça.

Des de fora, com es veu la funció de les penyes que estan a l’estranger?

No és fàcil fer penyes fora del territori català o espanyol, i poder anar mantenint la seva activitat. Aquí a Miami n’hi ha una i ens trobem de vegades per veure alguns partits o per comentar l’actualitat futbolística. No hi ha dubte que el Barça té un gran ressò internacional,

amb molts aficionats arreu del món, i les penyes ajuden a estimar aquest Club. És més difícil ara, poder mantenir el contacte dels jugadors amb els aficionats? És molt difícil per als jugadors actuals.

Els exjugadors tenim més temps lliure i per nosaltres és més fàcil poder assistir a actes amb els aficionats o penyistes, però la veritat és que s’haurien de trobar algunes situacions en les que els jugadors poguessin apropar-se més a la gent. Seria una manera de retornar part de l’afecte i del suport que ells ens donen.

Ara fa 25 anys de la final de Wembley 92.

Quins records en guarda?

Com a jugador que va viure aquella final sobre el terreny de joc, poder aixe-

car una Copa d’Europa és un fet molt bonic i important. Va ser un moment ple d’emoció, però d’aquell dia jo em quedo amb la gent que estava a Wembley i que va poder celebrar aquell èxit.

Vint o vint-i-cinc mil seguidors que van viatjar hores i hores per poder estar a Wembley aquell 20 de maig. No se’m podrà oblidar mai la felicitat de la gent, que després de patir tant durant el viatge i el partit, al final va poder cridar “campions, campions”.

Cóm valora el projecte Barça Legends i la seva participació?

Tot suma, i tota presència del Barça és sempre positiva per anar estenent barcelonisme arreu del món. Personalment, sempre m’agrada posar-me la samarreta blaugrana. Vaig jugar a l’equip d’exju-

Stoitxkov durant l’homenatge al Camp Nou de Wembley ’92 (FCB)

¿Era consciente de la existencia de las peñas en su época de jugador?

Claro que sí, el apoyo de las peñas lo viví en mi época de jugador, pero todavía lo sigo notando hoy en día. Gracias a los peñistas y los aficionados, los jugadores también van creciendo como futbolistas.

Cuando sientes que aclaman tu nombre y notas su apoyo al equipo, te das cuenta de que tienes la obligación de esforzarse al máximo, también para ellos. Son una parte de los trofeos que se obtienen, tanto los de nivel individual como los colectivos.

Usted, incluso es presidente de honor de una peña en Málaga...

La Peña Barcelonista de Málaga me designó presidente de honor, y eso es todo un orgullo para mí. Son gente muy amable a los que considero mis amigos, que siempre me tratan con mucho cariño. Hace pocos meses que fui allí con ellos y todo el mundo me demostró su afecto, enseñándome fotos de años atrás y recordando vivencias y momentos determinados de la historia del Barça.

¿Ha tenido otras relaciones directas con el movimiento peñístico azulgrana?

He tenido contacto con diferentes peñas y he estado presente en algunas de sus actividades. Siento mucho respeto y afecto por todas, porque todas hacen una función muy importante estén donde estén. Los peñistas viven pendientes del Barça de una manera intensa. Conozco gente que sufre y llora cuando las cosas no han ido bien, pero ellos no paran de apoyar. Son gente humilde que siempre quieren ver y compartir las emociones que da el Barça.

Blaugranes 10 | XUTA I GOL

gadors del Barça Legends a Mèxic i m’ho vaig passar molt bé gaudint del futbol amb els antics companys i amics.

Nosaltres, els jugadors, tècnics i directius estem de pas, però el Club i la seva afició sempre estaran allí.

Quina importància li dona a la tasca social del FC Barcelona?

La tasca social i les diferents activitats que genera el Barça és una mostra del per què és ‘Més que un Club’ i perquè hi ha tanta gent que estima aquests colors.

La grandesa d’un club no la forma només els títols esportius, sinó que també cal afegir una important tasca social i esportiva de base que fan créixer el Club.

És pot seguir millorant la vinculació de les penyes en l’activitat del Club?

En aquest aspecte sempre cal pensar que tot es pot millorar i buscar noves opcions perquè la gent de les penyes es pugui sentir més valorada. Aquesta relació Club-Penyes ha de buscar la participació dels penyistes en el màxim nombre d’activitats del Club que sigui possible.

Desde fuera, ¿cómo se ve la función de las peñas que están en el extranjero?

No es fácil hacer peñas fuera del territorio catalán o español, y poder ir manteniendo su actividad. Aquí en Miami hay una y nos encontramos a veces para ver algunos partidos o para comentar la actualidad futbolística. No hay duda de que el Barça tiene un gran eco internacional, con muchos aficionados en todo el mundo, y las peñas ayudan a querer este Club.

el viaje y el partido, al final pudo gritar: “Campeones, campeones”.

¿Es más difícil ahora poder mantener el contacto de los jugadores con los aficionados?

Es muy difícil para los jugadores actuales. Los ex jugadores tenemos más tiempo libre y para nosotros es más fácil poder asistir a eventos con los aficionados o peñistas, pero la verdad es que se deberían encontrar algunas situaciones en las que los jugadores pudieran acercarse más a la gente. Sería una manera de devolver parte del afecto y del apoyo que ellos nos dan.

Hace 25 años de la final de Wembley 92. ¿Qué recuerdos guarda?

Como jugador que vivió aquella final sobre el terreno de juego, poder levantar una Copa de Europa es un hecho muy bonito e importante. Fue un momento lleno de emoción, pero de ese día yo me quedo con la gente que estaba en Wembley y que pudo celebrar ese éxito. Veinte o veinticinco cinco mil seguidores que viajaron horas y horas para poder estar en Wembley aquel 20 de mayo. No se me podrá olvidar la felicidad de la gente, que después de sufrir tanto durante

¿Cómo valora el proyecto Barça Legends y su participación?

Todo suma, y toda ​​ presencia del Barça es siempre positiva para ir extendiendo barcelonismo en todo el mundo. Personalmente, siempre me gusta ponerme la camiseta azulgrana. Jugué con el equipo de ex jugadores del Barça Legends en México y me lo pasé muy bien disfrutando del fútbol con los antiguos compañeros y amigos. ¿Qué importancia le da a la tarea social del FC Barcelona?

La tarea social y las diferentes actividades que genera el Barça son una muestra del por qué es ‘Més que un Club’ y por qué hay tanta gente que ama estos colores. La grandeza de un club no la forman sólo los títulos deportivos, sino que también hay que añadir una importante labor social y deportiva de base que hacen crecer al club. Nosotros, los jugadores, técnicos y directivos estamos de paso, pero el Club y su afición siempre estarán allí. ¿Se puede seguir mejorando la vinculación de las peñas en la actividad del Club?

En este aspecto siempre hay que pensar que todo se puede mejorar y buscar nuevas opciones para que la gente de las peñas se pueda sentir más valorada.

Esta relación Club-Peñas debe buscar la participación de los peñistas en el máximo número de actividades del Club que sea posible.

Stoichkov highlights the fundamental role of the Fan Clubs THE FORMER PLAYER OF FC BARCELONA AND STAR OF THE FIRST CHAMPIONS LEAGUE IS CLOSELY LINKED TO THE FAN CLUBS MOVEMENT.

Blaugranes XUTA I GOL | 11

How would you define the task of the FC Barcelona Fan Clubs?

Their task is essential. Fan Clubs bring together many people who love Barça which organize a series of increasingly better activities. They live the blaugrana (blue and red) colors very intensely and are happy to dedicate their time to Barça.

Were you aware of the existence of the Fan Clubs when you were an active player?

Of course, I experienced support of Fan Clubs in my time as a player, and I still notice it today. Thanks to the penyistes (Fan Club members) and the fans, we

also grow as football players. When you feel the chang your name and notice the support for the team, you realize you have the obligation to strive to the maximum, also for them. They are a part of the trophies won, both at individual and team levels.

You are even honorary president of a Fan Club in Malaga ...

The Peña Barcelonista de Málaga appointed me honorary president, which feels me with great pride. They are very kind and friendly people whom I consider my friends, who always treat me with much

affection. A few months ago I went there with them and everyone showed me their affection, showing me old photos and reminiscing experiences and certain moments in the history of Barça.

Have you had any other direct relations with the Barça Fan Clubs movement?

I have had contact with different Fan Clubs and I have been present in some of their activities. I feel a lot of respect and affection for all, because they all play a very important role wherever they are.

The penyistes have an intense bond with Barça. I know people who suffer and cry

Partit dels FC Barcelona Legends de la temporada 2015/16 (FCB)

THE SUPPORT OF THE CLUBS I LIVED IN MY TIME

Blaugranes 12 | XUTA I GOL

Stoitxkov durant un partit al Camp Nou (Seguí - FCB)

How do you value the Barça Legends project and its participation?

Every little helps, and every presence of the Barça is always positive to spread the barcelonisme - the Barça spirit worldwide. Personally, I always like to wear the blaugrana tricot. I played with the team of former players Barça Legends in Mexico and I had a great time enjoying football with old friends and colleagues.

when things have not gone well, but they do not stop supporting. They are humble people who always want to see and share the emotions given by Barça.

- From the outside, how do you see the role of the clubs established abroad?

It is not easy to establish Fan Clubs outside Catalonia or Spain and to be able to keep their activity. There is one here in Miami, where we meet sometimes to watch some matches or comment on football news. There is no doubt that Barça has a great international echo, with many fans around the world, and the Fan Clubs help to love this club.

How important is the social task of FC Barcelona for you?

The social task and the different activities generated by Barça are a proof of why the Barça is ‘Més que un Club’ (´More than a club´) and why there are so many people who love these colors. The grandeur of a club is not only about the titles won; there is also an important social and base sport task that make the club grow.

We, the players, the coaches and the managers will pass, but the Club and its fans will always remain.

Is it more difficult now to maintain the players’ contact with the fans?

It is very difficult for current players. We former players have more free time, therefore it is easier for us to attend events with fans or penyistes, but the truth is that there should be some situations in which players could get closer to people.

It would be a way to give back some of the affection and support they give us.

25 years after the Wembley 92 final, what memories do you have?

As a player who lived that final on the pitch, being able to raise a European Cup is a very beautiful and important event. It was a moment full of excitement, but what I remember most from that day is all those who were in Wembley and who could cele-

brate that success. Twenty or twenty-five thousand followers who traveled for many hours to be at Wembley that May 20. I cannot forget the happiness of these people, who after suffering so much during the trip and the match, at the end could shout: “Champions, champions.”

Can the link between the Fan Clubs and the Club´s activity be further improved?

In this regard it is always necessary to think that everything can be improved and look for new options so that the people of the Fan Clubs can feel more valued. This Club-Fan Clubs relationship should seek the participation of the penyistes as much Club activities as possible.

Blaugranes 14 | MATX SOLIDARI

Les Penyes, protagonistes a Wembley E

Las Peñas, protagonistas en Wembley

n el primer exemplar de la nostra revista vam parlar del que va significar pel creixement del moviment penyístic el triomf a la Copa d’Europa del 1992. Com vam explicar, amb acompanyament de xifres, després de Wembley va haver-hi un important augment d’entitats oficials blaugranes. En quatre anys gairebé es van duplicar.

Però, en aquell moment ja n’hi havia censades 590 –per bé que no totes actives– i, com és lògic suposar, la seva veu es va deixar sentir ben fort a l’emblemàtic recinte londinenc recolzant els homes de Johan Cruyff en la seva lluita per assolir el desitjat màxim títol continental. Un bon nombre de penyes d’arreu de l’estat van ser al partit, per bé que la major part dels seus components es van diluir enmig dels prop de trenta mil culers que aquell dia es van desplaçar fins a Londres ja que, aleshores, les Penyes no portaven tantes pancartes distintives com avui en dia.

Per conèixer com va viure el moviment penyístic aquell moment màgic i tan esperat de la història blaugrana hem copsat els testimonis de diversos penyistes que van ser presents a Wembley i des de la seva pròpia llar. Lògicament, totes les seves experiències, ben diferents -i algunes de ben divertides- convergeixen, al final, en una meravellosa eufòria i felicitat. I és que el barcelonisme, després de les decepcions de Berna i Sevilla i del patiment viscut fins el minut 111 d’aquella final –i també en els darrers moments, és clar- gairebé no podia creure que el seu estimat Barça havia inscrit, per fi, el seu nom al palmarès de la competició més important de clubs.

E

n el primer ejemplar de nuestra revista hablamos de lo que significó para el crecimiento del movimiento peñístico el triunfo en la Copa de Europa de 1992. Como explicamos, con cifras, después de Wembley hubo un importante aumento de entidades oficiales azulgranas. En cuatro años casi se duplicaron.

Pero, en ese momento ya había censadas 590 -aunque no todas activas, y, como es lógico suponer, su voz se dejó oir bien fuerte en el emblemático recinto londinense apoyando a los hombres de Johan Cruyff en su lucha por alcanzar el deseado máximo título continental. Un buen número de peñas de todo el estado fueron al partido, si bien la mayor parte de sus componentes se diluyeron en medio de los cerca de treinta mil culés que ese día se desplazaron hasta Londres ya que, entonces, las peñas no llevaban tantas pancartas distintivas como hoy en día.

Para conocer cómo vivió el movimiento peñístico ese momento mágico y tan esperado de la historia azulgrana hemos captado los testimonios de varios peñistas que estuvieron presentes en Wembley y desde su propio hogar. Lógicamente, todas sus experiencias, muy diferentes -y algunas muy divertidas- convergen, al final, en una maravillosa euforia y felicidad. Y es que el barcelonismo, después de las decepciones de Berna y Sevilla y del sufrimiento vivido hasta el minuto 111 de aquella final -y también en los últimos momentos, casi no podía creer que su amado Barça había inscrito, por fin, su nombre en el palmarés de la competición de clubes más importante.

Blaugranes CERCLE CENTRAL | 15

 Josep Gomáriz

(PB Sant Vicenç de Castellet)

“El nostre autocar portava de tot i vam enganyar els duaners” “Nosaltres vam fer un autocar de dos pisos que anava directe de Sant Vicenç de Castellet a Londres. Érem 79 penyistes. A dins hi portàvem de tot per no passar gana ni set.

Pernils, embotit, pa… inclús un bidó amb 50 litres de vi. A l’entrar al Regne Unit, per Dover, vam dir als duaners britànics que era gasoil pel vehicle i s’ho van creure.

Amb l’hotel de Londres havíem gestionat una visita guiada i panoràmica per la capital anglesa. I, en arribar, se’ns va acostar un xicot barbut amb barret típic anglès. Primer se’ns va dirigir molt educadament en espanyol. Quan va veure d’on érem es va posar a cantar l’himne del Barça en un perfecte català… i és que era de Reus.

De la final no cal dir res. Vam patir molt però el gol de Koeman ens va portar al cel.

I la televisió ens va enfocar un munt de vegades. Érem en un córner i la nostra pancarta es va veure a tot el món. I vam tornar eufòrics cap a casa… però quan estàvem a punt d’embarcar l’autocar al ferri ens van dir que ens havíem d’esperar dotze hores.

 Josep Gomáriz

Vam preguntar el perquè i ens van dir que hi havia un petit detall que potser no teníem en compte. I és que el nostre horari no era AM sinó PM. Havíem vist l’hora però això de l’AM o el PM no ho havíem sentit mai, no sabíem el que era. Per sort no havia estat al revés. De tota manera la perspectiva d’haver-nos d’esperar tant no ens feia cap gràcia. I vaig fer servir les meves ‘armes’: ampolles de cava, conyac i embotits… i ens van fer un raconet al vaixell.

Fa quatre dècades que sóc president de la penya i n’he vist de totes. Hem anat a totes les finals i, potser, de les que millor record en tinc és d’aquesta i, és clar, de la Basilea, el 1979. A Sevilla vam anar-hi 150 penyistes, en tres autocars. Havíem encarregat 150 entrepans a un bar de prop del Sánchez Pizjuan per la tornada.

Sabeu quants en van sobrar? 147. Només van menjar els tres xofers. Tothom estava enfonsat. L’aventura d’Atenes encara que va ser dramàtica. Però és la historia del Barça, moments fantàstics, moments plens de tristor...”

 Isaac Guilà (PB NAVÀS)

“Vam fer reverències a l’aparell i cridàvem…”

“A mi mon pare no m’hi va portar a Wembley i vaig haver de veure la final al meu poble, Navàs, per la tele, amb els meus amics. Recordo que abans que es tirés la falta, tots ens vam llençar a terra i vam començar a fer reverències a l’aparell, cridant ‘Kuuuuuuuuuman, Kuuuuuuuuuman”... La pilota va entrar i tots vam embogir! A l’acabar el partit, vestits del Barça, vam anar amb un bombo, que era dels Terrossets, penya supporter del CB Navàs, per mig poble cantant cançons del Barça. Va ser fantàstic”.

 Isaac Guilà

(PB NAVÀS)

“Hicimos reverencias al aparato y gritábamos...”

“A mí mi padre no me llevó a Wembley y tuve que ver la final en mi pueblo, Navàs, por la televisión, con mis amigos. Recuerdo que antes de que se lanzara la falta, todos nos tiramos al suelo y empezamos a hacer reverencias al aparato, gritando ‘Kuuuuuuuuuman, Kuuuuuuuuuman “... ¡El balón entró y todos enloquecimos! Al terminar el partido, vestidos del Barça, fuimos con un bombo, que era de los Terrossets, Peña Supporter del CB Navàs, por medio pueblo cantando canciones del Barça. Fue fantástico”.

(PB Sant Vicenç de Castellet)

“Nuestro autocar llevaba de todo y engañamos a los aduaneros”

“Nosotros llenamos un autocar de dos pisos que iba directo de Sant Vicenç de Castellet en Londres. Éramos 79 peñistas. Dentro llevábamos de todo para no pasar hambre ni sed. Jamones, embutido, pan... incluso un bidón con 50 litros de vino. Al entrar en el Reino Unido, por Dover, dijimos a los aduaneros británicos que era gasóleo para el vehículo y se lo creyeron.

Con el hotel de Londres habíamos gestionado una visita guiada y panorámica por la capital inglesa. Y, al llegar, se nos acercó un muchacho barbudo con sombrero típico inglés. Primero se nos dirigió muy educadamente en español. Cuando vio de donde éramos se puso a cantar el himno del Barça en un perfecto catalán... y es que era de Reus.

De la final no hace falta decir nada. Sufrimos mucho pero el gol de Koeman nos llevó al cielo. Y la televisión nos enfocó un montón de veces. Estábamos en un córner y nuestra pancarta se vio en todo el mundo.

Y volvimos eufóricos a casa... pero cuando estábamos a punto de embarcar el autocar en el ferry nos dijeron que nos teníamos que esperar doce horas. Preguntamos por qué y nos dijeron que había un pequeño detalle que quizá no teníamos en cuenta. Y es que nuestro horario no era AM sino PM. Habíamos visto la hora pero esto de la AM o el PM no lo habíamos oído, no sabíamos lo que era. Por suerte no había sido al revés.

De todos modos la perspectiva de tenernos que esperar tanto no nos hacía ninguna gracia. Y utilicé mis 'armas': botellas de cava, coñac y embutidos... y nos hicieron un rinconcito en el barco.

Hace cuatro décadas que soy presidente de la peña y he visto de todo. Hemos ido a todas las finales y, quizás, de las que mejor recuerdo tengo es de ésta y, por supuesto, de Basilea, en 1979. En Sevilla fuimos 150 peñistas, en tres autocares. Habíamos encargado 150 bocadillos a un bar de cerca del Sánchez Pizjuan para la vuelta. ¿Sabéis cuántos sobraron? 147. Sólo comieron los tres chóferes.

Todo el mundo estaba hundido. La aventura de Atenas, aunque fue dramática. Pero es la historia del Barça, momentos fantásticos, momentos llenos de tristeza... “

Blaugranes 16 | CERCLE CENTRAL

 Salva Torres

 Salva Torres

“L’inici d’una meravellosa amistat amb l’avi”

“El inicio de una maravillosa amistad con el abuelo”

“Sortíem de València a les sis del matí del 19 de maig cap a Barcelona per agafar a les dues del migdia l’autocar amb destí Londres. Érem conqueridors d’aquell títol que se’ns havia negat sempre: des del llunyà 1961. Però ara tocava victòria. Havíem fundat el grup Sang Culè Cor Català feia dues temporades i la positivitat ens unia amb un objectiu: la famosa “orelluda”.

Dos dies sense dormir, més de mil quilòmetres d’autocar i tot un dia per Londres, no van ser obstacles perquè aquella nit ens deixéssim la veu al camp durant els noranta minuts d’un partit no apte per a cardíacs.

90 minuts, 0-0 i repòs dels guerrers. Començava la pròrroga i el meu cos va dir prou. El cap em donava voltes, pensava que deixaria la pell allí. Vaig sortir de la grada. No podia més. Em dirigí als serveis que tenia més a prop i em vaig agenollar intentant treure allò que m’incomodava dins de mi. No sortia res. Escoltant que a fora hi havia algú rentant-se la cara, vaig treure el cap per curiositat i allí estava aquella figura: samarreta del Barça de l’era de Kubala, barretina i barba blanca. Era Joan Casals, l’Avi del Barça, i també patia. M’observà sense dir-me res i negant amb el cap, com donant per perduda la batalla.

D’un salt vaig sortir en pocs segons d’aquells lavabos pestilents per tornar a la grada, però la visió del partit em retornava la manca d’aire. Fins que el món es detingué i un esclat de veus quasi enderroca aquell vell estadi. “Què passa? Què passa?”.

No vaig cridar ni saltar. Les forces m’havien abandonat i només brotaven les llàgrimes. L’Avi sortia dels lavabos amb cara espantada, demanant-me què havia passat: “Som campions d’Europa!”, només vaig poder dir mentre l’abraçava i el petonejava.

Aquella nit vaig guanyar la Copa d’Europa i una meravellosa amistat que perdurarà de per vida. L’Avi i jo vam assolir un compromís per a futures Copes d’Europa: jo em raparia els cabells al zero i, ell, s’afaitaria la barba. Per sort per a tots els barcelonistes, ja ho hem fet quatre vegades”.

“Salíamos de Valencia a las seis de la mañana del 19 de mayo hacia Barcelona para coger a las dos de la tarde el autocar con destino a Londres. Éramos conquistadores de aquel título que se nos había negado siempre: desde el lejano 1961. Pero ahora tocaba victoria. Habíamos fundado el grupo Sang Culé Cor Català hacía dos temporadas y la positividad nos unía con un objetivo: la famosa “orejona”.

Dos días sin dormir, más de mil kilómetros de autocar y todo un día por Londres, no fueron obstáculos para que esa noche nos dejáramos la voz en el campo durante los noventa minutos de un partido no apto para cardíacos.

90 minutos, 0-0 y descanso de los guerreros. Comenzaba la prórroga y mi cuerpo dijo basta. La cabeza me daba vueltas, pensaba que me dejaría la piel allí. Salí de la grada. No podía más. Me dirigí a los servicios que tenía más cerca y me arrodillé intentando sacar lo que me incomodaba dentro de mí. No salía nada. Escuchando que fuera había alguien lavándose la cara, me asomé por curiosidad y allí estaba aquella figura: camiseta del Barça de la era de Kubala, barretina y barba blanca.

Era Joan Casals, el Avi del Barça, y también sufría. Me observó sin decirme nada y negando con la cabeza, como dando por perdida la batalla.

De un salto salí en pocos segundos de aquellos aseos pestilentes para volver a la grada, pero la visión del partido me devolvía la falta de aire. Hasta que el mundo se detuvo y un estallido de voces casi derriba ese viejo estadio. “¿Qué pasa? ¿Qué pasa?”.

No grité ni salté. Las fuerzas me habían abandonado y sólo brotaban las lágrimas. El Avi salía de los aseos con cara asustada, preguntándome que había pasado: “¡Somos campeones de Europa!”, solo pude decir mientras le abrazaba y le besaba.

Esa noche gané la Copa de Europa y una maravillosa amistad que perdurará de por vida. El Abuelo y yo logramos un compromiso para futuras Copas de Europa: yo me raparía el pelo al cero y, él, se afeitaría la barba. Por suerte para todos los barcelonistas, ya lo hemos hecho cuatro veces”.

(PB La Safor de Gandia-Sang CuléCor Català)

(PB La Safor de Gandia-Sang CuléCor Català)

Blaugranes CERCLE CENTRAL | 17

Blaugranes 18 | CERCLE CENTRAL

 Diego Peral (PB Málaga)

“Vam ser l'única penya de fora de Catalunya que vam llogar un avió” El 1992 encara no existien les Federacions de Penyes i la PB Màlaga va ser l’única penya de fora de Catalunya que va llogar un avió per desplaçar-se a Londres, arriscant-nos a no disposar de les 130 entrades que necessitàvem. Per sort les vam aconseguir i ens vam embarcar en un viatge de sofriment i d’alegria total.

Com volàvem en un xàrter privat, ens van permetre portar a l’avió un gibrell d’uns 50 quilos ple del típic xanguet, que ens vam menjar en els jardins adjacents a l’estadi. A sobre, com havia ‘llei seca’ vam haver de acompanyar de suc de taronja calent.

No va ser l’única anècdota del viatge. Després de la final, de tornada a casa, ens van comunicar que no ens deixarien aterrar a Màlaga perquè l’avió no disposava de dret de trànsit per tornar a Espanya. Com a alternativa ens van portar a Lourdes (França) on, només arribar, la policia francesa va envoltar l’avió. No ens deixaven baixar d’ell, ni tampoc tornar a Màlaga. Estàvem totalment assetjats. No ens va quedar una altra que negociar a través del consolat i l’ambaixada perquè ens permetessin tornar. Després de molts esforços ho vam aconseguir, amb vuit hores de retard.

Però, en fi, vam tornar amb la satisfacció d’haver aconseguit la nostra primera Copa d’Europa.

Ambient durant la Final de Wembley ’92 (FCB)

 Diego Peral

(PB Málaga)

“Fuimos la única peña de fuera de Cataluña que alquiló un avión” En 1992 todavía no existían las Federaciones de Peñas y la PB Málaga fue la única peña de fuera de Cataluña que alquiló un avión para desplazarse a Londres, arriesgándonos a no disponer de las 130 entradas que necesitábamos. Por suerte las conseguimos y nos embarcamos en un viaje de sufrimiento y de alegría total.

Como volábamos en un chárter privado, nos permitieron llevar en el avión un barreño de unos 50 kilos lleno del típico chanquete, que nos comimos en los jardines adyacentes

Blaugranes CERCLE CENTRAL | 19

al estadio. Para colmo, como había ‘ley seca’ tuvimos que acompañarlo de zumo de naranja caliente.

No fue la única anécdota del viaje. Tras la final, de vuelta a casa, nos comunicaron que no nos iban a dejar aterrizar en Málaga porque el avión no disponía de derecho de tráfico para regresar a España. Como alternativa nos llevaron a Lourdes (Francia) donde, nada más llegar, la policía francesa rodeó el avión.

No nos dejaban bajar de él, ni tampoco regresar a Málaga. Estábamos totalmente sitiados. No nos quedó otra que negociar a través del consulado y la embajada para que nos permitieran regresar. Tras muchos esfuerzos lo conseguimos, con ocho horas de retraso.

Pero, en fin, volvimos con la satisfacción de haber conseguido nuestra primera Copa de Europa.

PB WEMBLEY’92, NASCUDA PER HONORAR AQUELLA FINAL

PB WEMBLEY’92, NACIDA PARA HONRAR ESA FINAL

ELVIRA POU LA VA PRESIDIR DEU ANYS

ELVIRA POU LA PRESIDIÓ DIEZ AÑOS

L

a PB Wembley’92 de Barcelona és una de les tres Penyes nascudes després del triomf a Londres que va adoptar el nom de l’estadi i l’any. Les altres dues és van crear a Guevejar (Granada) i Campillo de Altobuey (Cuenca). L’Elvira Pou, membre de la Comissió de Penyes des de fa gairebé dues dècades, va ser una de les persones que impulsaren la creació de l’entitat barcelonina. Ens n’explica els orígens:

“Un grup de culers que ens reuníem en un bar de la Plaça Tetuan i que vam tenir la sort de viure ‘in situ’ la conquesta de la tan somniada primera Copa d’Europa, vam decidir fundar-la per honorar aquell màgic moment. Vaig tenir l’orgull no només de ser-ne fundadora sinó també la primera secretària. La vam inaugurar el 28 de novembre del mateix 1992, amb la presència de Nicolau Casaus i la seva esposa, uns dels herois, el ‘Chapi’ Ferrer… i de la copa original! Dos anys després vaig ser nomenada presidenta. Ho vaig ser deu anys i vaig procurar, en aquest temps, que la nostra penya fos coneguda arreu. No vam faltar a cap acte penyístic ni a cap Trobada Mundial. I vam instituir el número de loteria amb les xifres de la data de la final, que va tenir molt èxit.

Quan es va demolir el vell Wembley diversos socis vam viatjar a Londres per acomiadar-nos d’aquelles mítiques grades i dels famosos esglaons de la glòria. No oblidarem mai aquell minut 111, amb el gol de Ronald Koeman… però, tampoc, el miraculós gol de Jose Mari Bakero a Kaiserslautern, sense el que res hagués estat possible. Amb ells va ser una realitat el Dream Team… el preludi de l’era més brillant del Barça, el millor equip del món al segle XXI”

L

a PB Wembley’92 de Barcelona es una de las tres Peñas nacidas después del triunfo en Londres que adoptó el nombre del estadio y el año. Las otras dos se crearon en Guevejar (Granada) y Campillo de Altobuey (Cuenca). Elvira Pou, miembro de la Comisión de Peñas desde hace casi dos décadas, fue una de las personas que impulsaron la creación de la entidad barcelonesa. Nos explica los orígenes:

“Un grupo de culés que nos reuníamos en un bar de la Plaza Tetuán y que tuvimos la suerte de vivir ‘in situ’ la conquista de la tan soñada primera Copa de Europa, decidimos fundarla para honrar aquel mágico momento. Tuve el orgullo no sólo de ser fundadora sino también la primera secretaria. La inauguramos el 28 de noviembre del mismo 1992, con la presencia de Nicolau Casaus y su esposa, unos de los héroes, el ‘Chapi’ Ferrer... ¡y de la copa original! Dos años después fui nombrada presidenta. Lo fui diez años y procuré, en este tiempo, que nuestra peña fuera conocida. No faltamos a ningún acto peñístico ni a ningún Encuentro Mundial. Instituimos el número de lotería con las cifras de la fecha de la final, que tuvo mucho éxito.

Cuando se demolió el viejo Wembley varios socios viajamos a Londres para despedirnos de aquellas míticas gradas y de los famosos escalones de la gloria.

No olvidaremos aquel minuto 111, con el gol de Ronald Koeman... pero tampoco el milagroso gol de Jose Mari Bakero en Kaiserslautern, sin el que nada hubiera sido posible. Con ellos fue una realidad el Dream Team... el preludio de la era más brillante del Barça, el mejor equipo del mundo en el siglo XXI”

Blaugranes 20 | CERCLE CENTRAL

 Marc Ferrer (Penya Almogàvers) “Vam fer el primer mosaic for a del Camp Nou”

“Per a la Penya Almogàvers, Wembley té un record molt especial. Va ser la primera final de la Copa d’Europa en la que ens desplaçàvem com a penya però també va ser la primera vegada que vam realitzar un mosaic fora del Camp Nou. El gruix de la penya va viatjar a Londres en autocar el dia abans del partit, mentre que els responsables d’organitzar el mosaic havien de sortir en avió el mateix dia 20. Quasi no ho poden fer perquè l’aeroport del Prat s’havia convertit en un autèntic caos. Però van canviar el vol amb altres culers que van entendre la situació.

Per amenitzar el viatge de 24 hores en autocar es va repartir un cassette amb cançons d’animació que es cantaven per aquella època i que també contenia missatges dels jugadors i de Johan Cruyff. Les cançons s’havien gravat dies abans al Palau Blaugrana amb els altres grups d’animació i l’objectiu dels cassettes, que es van vendre a 100 pessetes, era que els aficionats s’aprenguessin abans del partit les cançons que els grups cantaven a l’estadi. Entre elles es va popularitzar el “¡Olele olala ser del Barça és, el millor que hi ha!”.

El migdia del dia 20, una cinquantena d’almogàvers van preparar el mosaic de 22.500 cartolines amb la inscripció “Força Barça” i els colors blaugrana i els de la senyera. Quan es van obrir les portes de l’estadi, un parell d’hores abans del partit, vam entrar la resta de membres per començar amb l’animació. Alguns eren de la colla castellera Minyons de Terrassa i van ser ovacionats per la resta de l’afició.

Des de l’inici del partit vam animar sense parar tot i els problemes amb la policia anglesa, que no volia ningú animant dret i expulsava de l’estadi a qui no volia obeir. Durant la mitja part, però, els membres d’Almogàvers i dels altres grups d’animació van passar la consigna que, a l’inici de la segona part, tota l’afició havia de posar-se dempeus i animar. La policia no va tenir més remei que acceptar la realitat.

La felicitat completa va arribar en el minut 111, amb el gol de Koeman: tothom abraçant-se amb amics i desconeguts, plorant, cridant. Va ser la màxima alegria, l’orgasme culé, el deliri blaugrana, la passió desenfrenada. En acabar el partit la festa va continuar. Entre l’eufòria i el cansament ens vam oblidar pràcticament totes les banderes que havíem portat. Però el que ens va quedar per sempre és haver viscut en directe la primera copa d’Europa de la història i haver escrit una pàgina en la història de l’animació”.

WEMBLEY VA SER LA PRIMERA FINAL DE LA COPA D’EUROPA EN LA QUE ENS DESPLAÇÀVEM COM A PENYA PERÒ TAMBÉ VA SER LA PRIMERA VEGADA QUE VAM REALITZAR UN MOSAIC FORA DEL CAMP NOU La Penya Almogàvers durant la Final de Wembley ’92 (Penya Almogàvers)

Blaugranes CERCLE CENTRAL | 21

 Marc Ferrer (Penya Almogàvers) “Hicimos el primer mosaico fuera del Camp Nou”

“Para la Penya Almogàvers, Wembley tiene un recuerdo muy especial. Fue la primera final de la Copa de Europa en la que nos desplazábamos como peña pero también fue la primera vez que realizamos un mosaico fuera del Camp Nou. La mayor parte de la peña viajó a Londres en autocar el día antes del partido, mientras que los responsables de organizar el mosaico tenían que salir en avión el mismo día 20. Casi no lo pueden hacer porque el aeropuerto del Prat se había convertido en un auténtico caos. Pero cambiaron el vuelo con otros culés que entendieron la situación.

Para amenizar el viaje de 24 horas en autocar se repartió un cassette con canciones de animación que se cantaban por aquella época y que también contenía mensajes de los jugadores y de Johan Cruyff. Las canciones se habían grabado días antes en el Palau Blaugrana con los otros grupos de animación y el objetivo de los cassetes, que se vendieron a 100 pesetas, era que los aficionados se aprendieran antes del partido las canciones que los grupos cantaban en el estadio. Entre ellas se popularizó el “¡Olelé Olala ser del Barça es, lo mejor que hay!”.

El mediodía del día 20, una cincuentena de “almogàvers” prepararon el mosaico de 22.500 cartulinas con la inscripción “Força Barça” con los colores azulgrana y de la senyera. Cuando se abrieron las puertas del estadio, un par de horas antes del partido, entramos el resto de miembros para comenzar con la animación.

Algunos eran de la colla castellera Minyons de Terrassa y fueron ovacionados por el resto de la afición.

Desde el inicio del partido animamos sin parar a pesar de los problemas con la policía inglesa, que no quería a nadie animando de pie y expulsaba del estadio al que no quería obedecer. Durante la media parte, sin embargo, los miembros de Almogàvers y de los otros grupos de animación pasaron la consigna que, al inicio de la segunda parte, toda la afición debía ponerse en pie y animar. La policía no tuvo más remedio que aceptar la realidad.

La felicidad completa llegó en el minuto 111, con el gol de Koeman: todos abrazándose con amigos y desconocidos, llorando, gritando. Fue la máxima alegría, el orgasmo culé, el delirio azulgrana, la pasión desenfrenada. Al finalizar el partido la fiesta continuó. Entre la euforia y el cansancio nos olvidamos prácticamente todas las banderas que habíamos llevado. Pero lo que nos quedó para siempre es haber vivido en directo la primera copa de Europa de la historia y haber escrito una página en la historia de la animación”.

WEMBLEY FUE LA PRIMERA FINAL DE LA COPA DE EUROPA EN LA QUE NOS DESPLAZÁBAMOS COMO PEÑA PERO TAMBIÉN FUE LA PRIMERA VEZ QUE REALIZAMOS UN MOSAICO FUERA DEL CAMP NOU

Blaugranes 22 | CERCLE CENTRAL

 Ramon Oriol Pujol  Josep Pedrol (PB Sant Martí Sarroca) (Fòrum Manolo Clares)

“L’aposta la vam perdre… però vam guanyar el maleït títol” El dimecres 20 de maig, dues hores abans de començar la final, els 4 membres del Forum Manolo Clares que vàrem fer el viatge en cotxe i els 8 que es van desplaçar en avió, ens vam trobar a sota un lateral del estadi de Wembley. En una pantalla que tenia instal·lada una casa d’apostes, observàrem que les apostes per endevinar qui marcarà el primer gol de la final estaven encapçalades per Vialli, seguit de Mancini i d’Stoítxkov. L’últim de la llista es un tal Fernando Muñoz. Vam fer un fons de 5 lliures per cap per jugar-nos 60 lliures apostant per l’últim de la llista.

Les apostes estaven 100 a 1. Vam pensar que si Nando feia el primer gol, el Fòrum sortiria de la misèria econòmica que l’envoltava desde la seva fundació.

Minut 111. Érem tots de peu a sobre els seients en una de les primeres files del lateral del cantó de la tribuna tocant el corner, esperant que Koeman llencés aquella falta assenyalada molt a prop de l’àrea de la Sampdoria. Just quan veia que la pilota entrava fregant el pal dret de la porteria de Pagliuca, una marea humana em va enviar al fons de la grada.

Vaig intentar aixecar-me agafant-me en el plàstic de un seient i un nou tsunami humà em va sepultar en aquell oceà de ciment.

Quan per fi vaig poder incorporar-me, a uns quants metres de la meva posició, s’estava desfent la pinya de jugadors de color taronja i es dirigia cap el cercle central. Per primer cop a la historia, el Barça era campió d’Europa. I Koeman va entrar a la història del club en lletres majúscules. De Fernando Muñoz “Nando” no en sabem res. Vam perdre 6.000 lliures però, per fi, vam guanyar el maleit títol. Wembley, sempre en el record!!!

Ambient durant la Final de Wembley ’92 (FCB)

“El que es va viure amb el gol de Koeman va ser indescriptible”

“Fins poc abans de la final no era penyista, però em van trucar de la penya de Sant Martí Sarroca per dir-me que hi havia dues places disponibles a l’autocar per anar Wembley, i sense pensar-m’ho, vaig dir que jo i la meva dona hi aniríem. Una oportunitat així no es podia deixar perdre.

El dia del partit va ser una festa, mai havia vist tant d’ambient pels carrers i als voltants d’un estadi, hi havia parades de bufandes i banderetes que tothom s’afanyava a comprar per tenir un record en cas que guanyés el Barca... Es van esgotar de seguida!

Tots els penyistes van deixar la càmera de filmar a l’hotel per por a que no els deixessin entrar al camp. La meva dona però la va prendre i vam poder tenir algunes imatges de dins al camp. A la pròrroga tothom estava dret al camp i el que es va viure quan va arribar el gol de Koeman va ser indescriptible, molt emocionant.

Un cop acabat el partit ens vam dirigir, eufòrics, a fer una cervesa per celebra-ho i a sopar. Seiem tots a les taules d’un bar i discutíem les jugades. De sobte, vam escoltar una campaneta que anunciava que a partir d’aquella hora ja no es servia ni alcohol ni es podia sopar. Vam haver d’anar a l’hotel a sopar unes llaunes de conserva de sardines i tonyina que algú havia portat de Sant Martí Sarroca. Tot i així, ho vam passar genial!

Blaugranes CERCLE CENTRAL | 23

 Josep Pedrol (PB Sant Martí Sarroca)

“Lo que se vivió con el gol de Koeman fue indescriptible”

“Hasta poco antes de la final no era peñista, pero me llamaron de la Peña de Sant Martí Sarroca para decirme que había dos plazas disponibles en el autocar para ir Wembley, y sin pensarlo, dije que yo y mi mujer iríamos. Una oportunidad así no se podía perder.

El día del partido fue una fiesta, nunca había visto tanto ambiente por las calles y alrededores de un estadio, había paradas de bufandas y banderitas que todo el mundo se aprestaba a comprar para tener un recuerdo por si ganaba el Barça... ¡Se agotaron enseguida!

Todos los peñistas dejaron la cámara de filmar en el hotel por miedo a que no se las dejaran entrar en el campo. Mi mujer la cogió y pudimos tener algunas imágenes de dentro el campo. En la prórroga, todo el mundo estaba de pie en el campo y lo que se vivió cuando llegó el gol de Koeman fue indescriptible, muy emocionante.

Una vez terminado el partido nos dirigimos, eufóricos, a tomar una cerveza para celebrarlo y cenar. Nos sentamos todos en las tablas de un bar y discutíamos las jugadas. De repente, escuchamos una campanilla que anunciaba que a partir de esa hora ya no se servía ni alcohol ni se podía cenar. Tuvimos que ir al hotel a cenar unas latas de conserva de sardinas y atún que alguien había llevado de Sant Martí Sarroca. Sin embargo, ¡lo pasamos genial!

 Ramon Oriol Pujol (Fòrum Manolo Clares)

“La apuesta la perdimos ... pero ganamos el maldito título” El miércoles 20 de mayo, dos horas antes de comenzar la final, los 4 miembros del Forum Manolo Clares que hicimos el viaje en coche y los 8 que se desplazaron en avión, nos encontramos bajo un lateral del estadio de Wembley. En una pantalla que tenía instalada una casa de apuestas, observamos que las apuestas para adivinar quién marcaría el primer gol de la final estaban encabezadas por Vialli, seguido de Mancini y de Stoichkov.

El último de la lista era un tal Fernando Muñoz. Hicimos un fondo de 5 libras por cabeza para jugarnos 60 libras apostando por el último de la lista. Las apuestas estaban 100 a 1. Pensamos que si Nando hacía el primer gol, el Foro saldría de la miseria económica que la rodeaba desde su fundación.

Minuto 111. Estábamos todos de pie encima de los asientos, en una de las primeras filas del lateral de la esquina de la tribuna tocando el córner, esperando que Koeman tirara esa falta señalada muy cerca del área de la Sampdoria.

Justo cuando veía que el balón entraba rozando el poste derecho de la portería de Pagliuca, una marea humana me envió al fondo de la grada. Intenté levantarme agarrandome del plástico de un asiento y un nuevo tsunami humano me sepultó en aquel océano de cemento.

Cuando por fin pude incorporarme, a unos cuantos metros de mi posición, se estaba deshaciendo la piña de jugadores de color naranja y se dirigía hacia el círculo central. Por primera vez en la historia, el Barça era campeón de Europa. Y Koeman entró en la historia del club en letras mayúsculas. De Fernando Muñoz “Nando” no sabemos nada. Perdimos 6.000 libras pero, por fin, ganamos el maldito título. ¡¡Wembley, siempre en el recuerdo!!

Jordi Cardoner

“El suport de les penyes és únic”

“El apoyo de las peñas es único” “Our Penya movement provides a unique kind of support” Orgullós de tenir com a referent la figura del seu avi Nicolau Casaus, Jordi Cardoner i Casaus (Barcelona, 5 de juliol de 1962) ha viscut vinculat al moviment penyístic des de la seva infància. Més de cinquanta anys més tard, Cardoner ha aconseguit portar aquest sentiment a l’esfera professional com a vicepresident primer del FC Barcelona i màxim responsable de l’àrea social del club que, a més dels serveis i l’atenció als socis, inclou la relació i el suport al moviment penyístic blaugrana. Com a vicepresident de la Fundació FC Barcelona també està al capdavant de la tasca social i solidària que fa el club internacionalment i que li dóna un valor afegit únic en el món. Ara, afegeix a les seves funcions la de ser el directiu responsable dels actes commemoratius dels 25 anys de la final de Wembley ‘92.

Orgulloso

de tener como referente la figura de su abuelo Nicolau Casaus, Jordi Cardoner i Casaus (Barcelona, 5 de julio de 1962) ha vivido vinculado al movimiento peñístico desde su infancia. Más de cincuenta años más tarde, cardoner ha conseguido llevar este sentimiento a la esfera profesional como vicepresidente primero del FC Barcelona y máximo responsable del área social del club que, además de los servicios y la atención a los socios, incluye la relación y el apoyo al movimiento peñístico azulgrana. Como vicepresidente de la Fundación FC Barcelona también está al frente de la tarea social y solidaria que hace el club internacionalmente y que le da un valor añadido único en el mundo. Ahora, añade a sus funciones la de ser el directivo responsable de los actos conmemorativos de los 25 años de la final de Wembley 92.

Proud of having such a role model as his grandfather Nicolau Casaus, Jordi Cardoner i Casaus (Barcelona, 5 July 1962) has been associated to the supporters movement since he was a young child. More than fifty years later, Cardoner has been able to take this sentiment to a professional level as first vice-president of FC Barcelona and as the head of the club’s Social Area, which as well as providing attention and services to members, also includes relations with and support for the Barça supporters movement. As vice-president of the FC Barcelona Foundation he is also at the forefront of the social and charity work that the club performs internationally and that offers unique added value to the rest of the world. His functions now also include being the director responsible for the events to commemorate the 25th anniversary of the Wembley ’92 final.

Blaugranes Des de la tribuna | 25

Què destacaria del 25è Aniversari de Wembley ‘92?

D’entrada, la il·lusió que va aportar al barcelonisme aquella final i el significat de posicionar el nostre Club a dalt de tot d’Europa. Per a la història del Barça, ‘Dream Team’ vol dir moltes coses: il·lusió, esperança i un retrobament amb el què a Can Barça feia anys que no existia. Aquells anys, amb aquest gran títol com a principal fita, estava arrencant una nova forma de concebre el futbol de la mà del malauradament desaparegut Johan Cruyff.

Més enllà de la consecució d’un títol llargament esperat, què va representar aquella primera Copa d’Europa?

va convertir en el millor abanderat situant-se al lloc més alt a Europa.

No va ser únicament la primera Copa d’Europa pel Club, sinó que també va ser un gran èxit per a la ciutat de Barcelona.

Un èxit que, a més a més, arribava el mateix any en el qual se celebraven els Jocs Olímpics a la nostra ciutat amb un rècord absolut de participants i una exemplar organització. En definitiva, 1992 va ser un any molt especial en què l’esport va ser protagonista i en què el FC Barcelona es

Hi ha qui diu que aquella victòria va plantar la llavor d’una nova mentalitat en el si del barcelonisme...

Sí, una mentalitat guanyadora que, a Can Barça, malauradament se’ns havia posat d’esquena després dels resultats adversos assolits fins aleshores, com el de la frustrant final de Sevilla 86. Amb tots els respectes per l’equip, encara avui no

Jordi Cardoner durant el Sopar a la Fresca del passat Congrés Mundial de Penyes (FCB)

puc entendre perquè no vam poder guanyar al Steaua de Bucarest. A Wembley, en canvi, els culers vam entendre que no estàvem condemnats a les derrotes, sinó que estàvem convidats a obtenir el posicionament que ens mereixíem de la mà d’aquell equip.

Cóm va viure aquella final?

No vaig poder viatjar perquè va coincidir amb temes professionals que no m’ho van permetre però vaig veure el partit en família a casa meva. Recordo que en el barri de l’Eixample de Barcelona, on vivia, només se sentien crits de joia i alegria. Crec que poques vegades he cridat tant com ho vaig fer aquell dia després del gol de Koeman al minut 111. Després vam anar a celebrar-ho a Canaletes, on no vam poder ni arribar.

Tots els voltants de la Rambla estaven

CREC QUE POQUES VEGADES HE CRIDAT TANT COM HO VAIG FER AQUELL DIA DESPRÉS DEL GOL DE KOEMAN AL MINUT 111

totalment col·lapsats perquè era una festa del barcelonisme, però també de tota una ciutat.

Quina incidència va tenir aquella primera Copa d’Europa en el creixement del moviment penyístic del FC Barcelona?

Per al nostre moviment penyístic aquella final va significar un impuls molt gran. A Espanya hi havia una hegemonia de seguidors del Reial Madrid, però a partir de 1992 hem anat reduint aquesta distància fins a convertir-nos en el Club amb més seguidors del món. No només va augmentar el número de socis, sinó que també va tenir una forta incidència en el nostre teixit penyístic. Com a anècdota recordo que poc després d’aquella final es va crear una penya amb el nom de Penya Barcelonista Wembley’92.

Blaugranes 26 | Des de la tribuna

Què li aporta el suport de les penyes al barcelonisme?

El suport del nostre moviment penyístic és únic. La primera gran demostració va ser a la final de la Recopa de Basilea 1979, on va tenir lloc el primer gran moviment de l’afició amb 30.000 persones que majoritàriament es van traslladar amb autocars organitzats per les diferents penyes. En aquella caravana d’autocars que va encapçalar el meu avi, Nicolau Casaus, milers de penyistes van viatjar amb la il·lusió de tornar, com així ho van fer, amb aquella primera Recopa.

Les penyes han ocupat sempre un espai de suport a l’equip absolutament necessari per entendre el barcelonisme d’una manera global, més enllà d’actes i èxits esportius. És un ADN culer que es viu de dilluns a diumenge, les 24 hores de tots els dies de l’any.

Com conviuen les penyes i el Club?

La relació entre les penyes i el Club sempre ha estat una relació natural. El club té la necessitat de tenir el suport penyístic i les penyes tenen la necessitat de mantenir una vinculació amb el Club. A mi m’agrada pensar que, en aquests darrers anys, s’ha millorat aquest vincle i, sobre tot, s’ha aconseguit dotar les penyes del Barça d’una organització estable amb les seves Federacions i una Confederació que les agrupa i que les permet participat en l’òrgan sobirà del Club: l’Assemblea de Compromissaris. Allà ara hi poden estar representats els 155.000 penyistes del nostre moviment, dels quals uns 16.000 també són socis del Club.

Quin record té de la figura del seu avi, Nicolau Casaus ?

Quan parlo de Penyes no puc deixar de pensar en ell perquè va ser l’impulsor del moviment en els anys 40. A Catalunya, les penyes dins l’àmbit cultural són anteriors a la Guerra Civil, però la penya esportiva i de suport al barcelonisme s’inicia en els anys 40. Durant 18 anys el meu avi va ser president de la que era la penya en majúscula, la Penya Solera, a partir de la qual es va gestar la manera de fer penyisme i d’acompanyar incondicionalment l’equip. A més a més, en uns moments en què fer barcelonisme era fer Catalunya i

cridar Visca el Barça era cridar Visca Catalunya. Nicolau Casaus era una persona estimada i admirada per tothom, fins i tot per aquells que no defensaven els colors del Barça. El meu avi sempre serà tot un referent per a mi, i de ben segur el responsable que jo avui pugui estar representant el Club.

La força de les Penyes i la tasca de la Fundació són dos clars exemples de la força social. Són aquests els factors més destacats que ens fan ser més que un Club?

L’àmbit de l’espai social el formen els nostres socis, acompanyats del moviment penyistic i amb la incorporació de la nostra sensibilitat social que hem canalitzat a través de la Fundació del FC Barcelona. El ‘Mes que un Club’, que fa molts anys tenia una connotació altament política, avui inclou també un component social important. Nosaltres som actualment el millor club esportivament parlant, però sempre serem sense cap dubte, el millor Club del món a nivell social perquè som únics i som diferents. Aquest ‘Més que un Club’ implica l’aportació d’una important tasca social i solidària.

Al marge d’aquesta commemoració, quins són els objectius més importants fixats des de l’Àrea Social?

Més enllà dels plans d’accions puntuals, la voluntat és consolidar el nostre teixit social en el nostre espai natural, que és Catalunya. Quan vam entrar aquesta Junta, un 70% dels socis blaugranes estaven a Catalunya i, a resta, estaven escampats per la resta de l’Estat i del món. Vam fer un cens i vam demanar que la gent fes l’exercici de venir presencialment per identificar-se i evitar irregularitats. Aquests cens ens ha indicat que, avui en dia, el 92% dels nostres socis són catalans. Això vol dir que tenim unes importants arrels en el país. Agafant com a exemple un arbre, gràcies a aquestes arrels fortes i consolidades podem estendre les nostres branques arreu del món. Avui treballem per reforçar aquestes arrels i perquè aquestes branques siguin socialment el més grans i fortes possible.

¿Qué destacaría del 25º Aniversario de Wembley 92?

De entrada, la ilusión que aportó al barcelonismo aquella final y el significado de posicionar nuestro Club en lo más alto de Europa. Para la historia del Barça, ‘Dream Team’ significa muchas cosas: ilusión, esperanza y un reencuentro con lo que en Can Barça hacía años que no existía. Aquellos años y, con este gran título como principal hito, estaba arrancando una nueva forma de concebir el fútbol de la mano del desgraciadamente desaparecido Johan Cruyff.

Más allá de la consecución de un título largamente esperado, ¿qué representó aquella primera Copa de Europa?

No fue únicamente la primera Copa de Europa para el Club, sino que también

Blaugranes Des de la tribuna | 27

Jordi Cardoner durant una jornada de Barça Kids organitzat per la Fundació FCB (FCB)

1992 FUE UN AÑO MUY ESPECIAL EN QUE EL DEPORTE FUE PROTAGONISTA Y EN EL QUE EL FC BARCELONA SE CONVIRTIÓ EN EL MEJOR ABANDERADO

fue un gran éxito para la ciudad de Barcelona. Un éxito que, además, llegaba el mismo año en el que se celebraban los Juegos Olímpicos en nuestra ciudad con un récord absoluto de participantes y una ejemplar organización. En definitiva, 1992 fue un año muy especial en que el deporte fue protagonista y en el que el FC Barcelona se convirtió en el mejor abanderado situándose en el lugar más alto en Europa.

Hay quien dice que aquella victoria plantó la semilla de una nueva mentalidad en el seno del barcelonismo...

Sí, una mentalidad ganadora que, en Can Barça, desgraciadamente se nos había puesto de espaldas después de los resultados adversos alcanzados hasta entonces, como el de la frustrante final de Sevilla ‘86. Con todos los respetos para

el equipo, aún hoy no puedo entender por qué no pudimos ganar al Steaua de Bucarest. En Wembley, en cambio, los culés entendimos que no estábamos condenados a las derrotas, sino que estábamos invitados a obtener el posicionamiento que nos merecíamos de la mano de aquel equipo.

¿Cómo vivió aquella final?

No pude viajar porque coincidió con temas profesionales que no me lo permitieron pero vi el partido en familia en mi casa.

Recuerdo que en el barrio del Eixample de Barcelona, donde ​​ vivía, sólo se oían gritos de júbilo y alegría. Creo que pocas veces he gritado tanto como lo hice ese día después del gol de Koeman en el minuto 111. Después fuimos a celebrarlo en Canaletes, donde no

Blaugranes 28 | Des de la tribuna

pudimos ni llegar. Todos los alrededores de la Rambla estaban totalmente colapsados ​​porque era una fiesta del barcelonismo, pero también de toda una ciudad.

¿Qué incidencia tuvo aquella primera Copa de Europa en el crecimiento del movimiento peñístico del FC Barcelona?

Para nuestro movimiento peñístico aquella final significó un impulso muy grande.

En España había una hegemonía de seguidores del Real Madrid, pero a partir de 1992 hemos ido reduciendo esta distancia hasta convertirnos en el Club con más seguidores del mundo. No sólo aumentó el número de socios, sino que también tuvo una fuerte incidencia en nuestro tejido peñístico. Como anécdota recuerdo que poco después de aquella final se creó una peña con el nombre de Peña Barcelonista Wembley’92.

¿Qué le aporta el apoyo de las peñas en el barcelonismo?

El apoyo de nuestro movimiento peñístico es único. La primera gran demostración fue en la final de la Recopa de Basilea 1979, donde tuvo lugar el primer gran movimiento de la afición con 30.000 personas que en su mayoría se trasladaron con autocares organizados por las diferentes peñas. En aquella caravana de autocares que encabezó mi abuelo, Nicolau Casaus, miles de peñistas viajaron con la ilusión de volver, como así lo hi-

cieron, con aquella primera Recopa. Las peñas han ocupado siempre un espacio de apoyo al equipo absolutamente necesario para entender el barcelonismo de una manera global, más allá de actos y éxitos deportivos. Es un ADN culé que se vive de lunes a domingo, las 24 horas de todos los días del año.

¿Cómo conviven las peñas y el Club?

La relación entre las peñas y el Club siempre ha sido una relación natural. El Club tiene la necesidad de tener el apoyo peñístico y las peñas tienen la necesidad de mantener una vinculación con el Club. A mí me gusta pensar que, en estos últimos años, se ha mejorado este vínculo y, sobre todo, se ha conseguido dotar a las peñas del Barça de una organización estable con sus Federaciones y una Confederación que las agrupa y que las permite participar en el órgano soberano del Club: la Asamblea de Compromisarios. Allí ahora pueden estar representados los 155.000 peñistas de nuestro movimiento, de los que unos 16.000 también son socios del Club.

¿Qué recuerdo tiene de la figura de su abuelo, Nicolau Casaus?

Cuando hablo de peñas no puedo dejar de pensar en él porque fue el impulsor del movimiento en los años 40. En Cataluña, las peñas dentro del ámbito cultural son anteriores a la Guerra Civil, pero la peña deportiva y de apoyo al barcelonismo se inicia en los años 40. Durante

What would you highlight about the 25th anniversary of Wembley ‘92?

To begin with, the expectations that Barça supporters took into that final and which meant positioning our club at the top of Europe. In Barça history, the ‘Dream Team’ meant many things: hope, expectations and the rediscovery of something that hadn’t existed at Barça for some time. Those people, with that major title as the first great achievement, were starting a new way of conceiving football by the hand of the sorely missed Johan Cruyff.

Beyond winning such a long-yearned title, what did the conquest of the first European Cup mean to you?

It wasn’t just the club’s first European Cup, it was also a huge success for the city of Barcelona. And that success came in the same year that we were holding the Olympic Games, setting a new record for participation and organising it impeccably.

What effect did that first European Cup have on the FC Barcelona supporters movement?

For our movement that final was a major impulse. There were a majority of Real Madrid supporters all over Spain, but from 1992 we have cut down that lead to the extent that we now have more supporters than any other club in the world. It didn’t only increase the number of members, but also had a very strong positive impact on the supporters movement.

What do the penyes do for Barça support?

Our Penya movement provides a unique kind of support. The major demonstration of that was the Cup Winners’ Cup Final in Berne in 1979, when 30,000 travelled mainly in coaches that were organised by different Penyas.

How do the Penyas and the club get on?

The relationship between penyes and the club has always been natural. The club needs the support of its penyes and the penyes need to be associated with the Club. I’d like to think that in recent years

El vicepresident primer del FC Barcelona en una roda de premsa (FCB)

Blaugranes Des de la tribuna | 29

Cardoner i Silvio Elías durant una visita a la Penya de Washington (FCB)

18 años mi abuelo fue presidente de la que era la peña en mayúscula, la Peña Solera, a partir de la cual se gestó la manera de hacer peñismo y de acompañar incondicionalmente el equipo. Además, en unos momentos en que hacer barcelonismo era hacer Cataluña y gritar Visca el Barça era gritar Visca Catalunya.

Nicolau Casaus era una persona querida y admirada por todos, incluso para aquellos que no defendían los colores del Barça. Mi abuelo siempre será todo un referente para mí, y seguro que el responsable de que yo hoy pueda estar representando el Club.

La fuerza de las Peñas y la tarea de la Fundación son dos claros ejemplos de la fuerza social. ¿Son estos los factores más destacados que nos hacen ser más que un Club?

El ámbito del espacio social lo forman nuestros socios, acompañados del movimiento peñístico y la incorporación de nuestra sensibilidad social que hemos canalizado a través de la Fundación del FC Barcelona. El ‘Més que un Club’, que hace muchos años tenía una connotación altamente política, hoy incluye también un componente social importante. Nosotros somos actualmente el mejor Club deportivamente hablando,

pero siempre seremos sin lugar a dudas, el mejor Club del mundo a nivel social porque somos únicos y somos diferentes. Este ‘Més que un Club’ implica la aportación de una importante labor social y solidaria.

Al margen de esta conmemoración, ¿cuáles son los objetivos más importantes fijados desde el Área Social?

Más allá de los planes de acción puntuales, la voluntad es consolidar nuestro tejido social en nuestro espacio natural, que es Cataluña. Cuando entró esta Junta, un 70% de los socios azulgranas estaban en Cataluña y, además, estaban esparcidos por el resto del estado y del mundo. Hicimos un censo y pedimos que la gente hiciera el ejercicio de venir presencialmente para identificarse y evitar irregularidades. Este censo nos ha indicado que, hoy en día, el 92% de nuestros socios son catalanes. Esto quiere decir que tenemos unas importantes raíces en el país. Tomando como ejemplo un árbol, gracias a estas raíces fuertes y consolidadas podemos extender nuestras ramas en todo el mundo. Hoy trabajamos para reforzar estas raíces y para que estas ramas sean socialmente lo más grandes y fuertes posible.

this bond has been improved, and most of all that we have managed to make the organisation of Barça penyes a stable affair with their Federations and a Confederation to group them, which allows them to take part on the club’s supreme body: the Assembly of Delegates. Now the 155,000 penya members can be represented, of which about 16,000 are also club members.

The strength of the penyes and the work done by the Federation are two clear examples of its social might.

Are these the two most important factors for making us more than a club?

This area concerns club members, in hand with the supporters clubs, along with the incorporation of our charity awareness that has been channelled through the FC Barcelona Foundation. For many years, ‘More than a Club’ had highly political connotations, but today it also includes a major social component. We are currently the best club in a sporting sense, but there is no doubt that we shall always be the best club in the world in social terms because we unique and we are different.

‘More than a Club’ implies major social and solidarity concerns.

Blaugranes 30 | punt de penal

CATALUNYA RESTA DE CATALUNYA: 73.939 PENYISTES

BARCELONA CIUTAT: 8.895 PENYISTES

DISTRIBUCIÓ PER SEXE

29,22%

Homes: 110.414

70,78%

Dones: 45.564

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA ÀMBIT 1

102.310 penyistes

ÀMBIT 2

37.201 penyistes

ÀMBIT 3

16.467 penyistes

Blaugranes punt de penal | 31

RESTA D'ESPANYA

RESTA DEL MÓN 17.393 PENYISTES

55.759 PENYISTES NOMBRE TOTAL DE PENYISTES

155.978 EL MOVIMENT DE PENYES TAMBÉ ÉS DELS JOVES

31-45

46-60

36.919 penyistes

41.396 penyistes

14-20

38.088 penyistes

9.897 penyistes

0-14

15.063 penyistes

14.615 penyistes

PROP DE 40.000 PENYISTES SÓN MENORS DE 30 ANYS

EDAT (Anys)

21-30

Més de 60

No només de futbol viuen les Penyes NO SÓLO DE FÚTBOL VIVEN LAS PEÑAS SUPPORTERS CLUBS ARE NOT ONLY ABOUT FOOTBALL EL PROJECTE PENYES SEGLE XXI HO DIU CLARAMENT: UNA DE LES CLAUS PER DINAMITZAR EL MOVIMENT PENYÍSTIC ÉS EL FOMENT DE LA PRÀCTICA DE L’ESPORT. PER AIXÒ, LES ACTIVITATS ESPORTIVES TENEN CADA VEGADA MÉS FORÇA.

EL PROYECTO PEÑAS SIGLO XXI LO DICE CLARAMENTE: UNA DE LAS CLAVES PARA DINAMIZAR EL MOVIMIENTO PEÑÍSTICO ES EL FOMENTO DE LA PRÁCTICA DEL DEPORTE. POR ELLO, LAS ACTIVIDADES DEPORTIVAS TIENEN CADA VEZ MÁS FUERZA.

IN THIS ARTICLE WE WANTED TO LEAVE FOOTBALL AND ITS VARIETIES ASIDE, LIKE INDOOR FOOTBALL, 7-A-SIDE FOOTBALL OR BEACH FOOTBALL, WHICH ARE – BY FAR – THE VARIANTS WITH THE LARGEST NUMBER OF PLAYERS, AND FOCUS ON SPORTS CURRENTLY GAINING IMPORTANCE IN THE LIFE OF FAN CLUBS.

En aquest reportatge hem volgut deixar de banda el futbol i els seus succedanis, que tenen el major protagonisme, i centrar-nos en altres especialitats. I és que, si bé l’esport federat penyístic se centra aclaparadorament en el futbol, també s’endinsa en altres esports.

En este reportaje hemos querido dejar de lado el fútbol y sus sucedáneos, que tienen el mayor protagonismo, y centrarnos en otras especialidades. Y es que, si bien el deporte federado peñístico se centra abrumadoramente en el fútbol,​​ también se adentra en otros deportes.

La PB Montmeló compta a una excel·lent secció d’handbol. La PB La Palma tenia, junt amb la de futbol-sala, una secció de bàsquet des de 1995 i la va mantenir fins que, per qüestions burocràtiques es va

La PB Montmeló cuenta con una excelente sección de balonmano. La PB La Palma tenía, junto con la de fútbol sala, una sección de baloncesto desde 1995 y la mantuvo hasta que, por cuestiones

The PB Montmeló has an excellent handball section. The PB La Palma used to have, a basketball section since 1995, along with the indoor football section, which had to be discontinued due to bureaucratic reasons.

The team now competes as CBR La Palma.

A similar case is the one of the PB Martorell, which used to have a roller hockey academy and U-12 and U-10 teams since 2006, currently competing as part of a different club.

As long as we talk about sports included in a federation, the other sports do not have

Blaugranes matx esportiu | 33

desvincular de la penya. Ara competeix com a CBR La Palma. Cas semblant és el de la PB Martorell que, comptava, des de 2006, amb una escola i equips aleví i benjamí d’hoquei sobre patins, que ara formen part d’un nou club.

Federativament els altres esports no tenen gairebé incidència, tot i que hi són molt presents en l’aspecte organitzatiu.

El primer lloc l’ocupen el senderisme i les curses. Penyes com Carme, Parets, Palafrugell, Solera de Calella, Breda, Vilanova i la Vall de Meià o Espot organitzen caminades o marxes pròpies. D’altres, com Roldán, Castellers de Barcelona o Totana, hi col·laboren i hi participen. Bona part tenen caràcter solidari.

Les PB Els Tamarells i Bagà Blaugrana mengen apart. La primera organitza, presenta i col·labora en bona part de les proves atlètiques de resistència i de muntanya de Mallorca, mentre que la segona col·labora en les curses que organitza la seva entitat ‘germana’ Amics de l’Atletisme. La PB Santpedor va crear una Cursa de gran prestigi que duu el seu nom i l’asturiana PB Faro de Luarca porta a terme la Carrera Popular 5K. La PB Llubí mallorquina organitza la Duatló Fira de Sa Mel. Una altra penya de

burocráticas se desvinculó de la peña.

Ahora compite como CBR La Palma.

Caso similar es el de la PB Martorell que, contaba, desde 2006, con una escuela y equipos alevín y benjamín de hockey sobre patines, que ahora forman parte de un nuevo club.

Federativamente los otros deportes no tienen casi incidencia, aunque están muy presentes en el aspecto organizativo. El primer lugar lo ocupan el senderismo y las carreras. Peñas como Carme, Parets, Palafrugell, Solera de Calella, Breda, Vilanova y la Vall de Meià o Espot organizan caminatas o marchas propias.

Otros, como Roldán, Castellers de Barcelona o Totana, colaboran y participan.

Buena parte tienen carácter solidario.

Las PB Los Tamarells y Bagà Blaugrana comen aparte. La primera organiza, presenta y colabora en buena parte de las pruebas atléticas de resistencia y de montaña de Mallorca, mientras que la segunda colabora en las carreras que organiza su entidad ‘hermana’ Amics de l’Atletisme.

La PB Santpedor creó una carrera de gran prestigio que lleva su nombre y la asturiana PB Faro de Luarca lleva a cabo la Carrera Popular 5K. La PB Llubí mallorquina organiza la Duatlón Feria de Sa Mel. Otra

Torneig de Pàdel de la Penya Barcelonista “Speed 58” (PB “Speed 58”)

too much relevance in the world of the Fan Clubs, although they are very present at organizational level. The top position is held by hiking and running, two sports that sometimes converge. Fan Clubs such as Carme, Parets, Palafrugell, Solera de Calella, Breda, Vilanova i la Vall de Meià or Espot organize their own walks or hikes. Others, such as Roldán, Castellers de Barcelona or Totana, collaborate and participate in them. Many of them have supportive character.

The Tamarells and Bagà Blaugrana Fan Clubs are in a somehow different situation.

The first one is involved in the organization, presentation and collaboration - as well as participation of a good part of the athletic races celebrated in Mallorca, whereas the Berguedà Fan Club collaborates intimately in the large number of competitions organized by their twin society Amics de l’Atletisme (Friends of Athletics). The PB Santpedor created in 1993 a race that bears its name and has achieved great prestige, and the Asturian PB Faro de Luarca, organizes a 5K Popular Race. The Mallorcan PB Llubí went a little further, organizing the Sa Mel Fair Duathlon every year. Another Fan Club of the Island, Peguera, collaborates with the Peguera-Mallorca Challenge Triathlon. Another case is that of the Fan Club in Arenys de Mar, which in addition to being

Blaugranes 34 | Matx Esportiu

l’illa, la PB Peguera col·labora amb la Triatló Challenge Peguera-Mallorca. Cas apart és el de la PB Arenys de Mar que, a més de ser present a la Marxa Popular, coorganitza la Jornada d’Atletisme a la Platja. I penyistes de Sant Cugat, Poblenou o Les Corts són habituals en les proves urbanes de Barcelona o la Matagalls-Montserrat.

peña de la isla, la PB Peguera colabora con la Triatlón Challenge Peguera-Mallorca. Caso aparte es el de la PB Arenys de Mar que, además de estar presente en la Marcha Popular, coorganiza la Jornada de Atletismo en la Playa. Y peñistas de Sant Cugat, Poblenou o Les Corts son habituales en las pruebas urbanas de Barcelona o la Matagalls-Montserrat.

Pel que fa al bàsquet trobem entitats com les Nicolás Casaus de Socuéllamos, Sant Ildefons i San Miguel de Reinante que fan torneigs 3x3; la PB Sant Andreu de la Barca ha coorganitzat un torneig de bàsquet adaptat i la PB Els Tamarells ha propiciat un clínic amb Audie Norris.

En cuanto al baloncesto encontramos entidades como las Nicolás Casaus de Socuéllamos, San Ildefonso y San Miguel de Reinante que hacen torneos 3x3; la PB Sant Andreu de la Barca ha coorganizado un torneo de baloncesto adaptado y la PB Els Tamarells ha propiciado un clínico con Audie Norris.

Les bitlles catalanes tenen, també, el seu espai important. La PB Congrés, amb l’ajut de CB Siuranenc d’Horta, en va ser la pionera, sota l’empara de la FPB de Barcelonès Est. Més tard s’hi han sumat, la FPB de Barcelonès Oest, la PB Priorat de Poboleda i la PB Coma-ruga, aprofitant el Torneig Manchón. A Cantàbria, la PB El Trastolillo ha organitzat, molts anys, un torneig de bitlles.

Los bolos catalanes tienen, también, su espacio importante. La PB Congrés, con la ayuda de CB Siuranenc d’Horta, fue la pionera, bajo el amparo de la FPB de Barcelonès Est. Más tarde se han sumado, la FPB de Barcelonès Oest, la PB Priorat de Poboleda y la PB Coma-ruga, aprovechando el Torneo Manchón. En Cantabria, la PB El Trastolillo ha organizado, muchos años, un torneo de bolos.

I el pàdel va guanyant espai. La PB Speed ha organitzat diversos torneigs i també la

Y el pádel va ganando espacio. La PB Speed ha ​​ organizado varios torneos y

present in the Marxa Popular, co-organizes the Day of Beach Athletics. And people from Fan Clubs such as Sant Cugat, Poblenou or Les Corts are regular participants in the urban races in Barcelona or the traditional Matagalls-Montserrat Run. As for basketball, we find entities like the Nicolau Casaus of Socuéllamos, San Ildefonso and San Miguel de Reinante Fan Clubs that organize 3x3 tournaments; the PB Sant Andreu de la Barca has co-organized an adapted basketball tournament and the Els Tamarells Fan Club has favored a clinic with Audie Norris.

Catalan Bowling also enjoys its own areas.

The PB Congrés, with the support of the CB Siuranenc d’Horta, has been the pioneer, with the support of the Barcelonès Est Federation of Fan Clubs. Later, the Barcelonès Oest Federation of Fan Clubs and the Priorat de Poboleda and the Coma-ruga Fan Clubs joined the effort, taking advantage of the Manchón Summer Torunament.

In Cantabria, the PB El Trastolillo has organized for many years a bowling contest.

Paddle is also gaining its own space. The Speed​​Fan Club has organized several tournaments, as well as the FPBBE and the FPBBO. The PB El Masnou-Ocata actively

Blaugranes Matx Esportiu | 35

FPBBE i la FPBBO. La PB El Masnou-Ocata participa activament en les 12 Hores Solidàries de la seva localitat. No hi manca el ping-pong, amb el torneig impulsat per la PB Collblanc-Torrassa.

también la FPBBE y la FPBBO. La PB El Masnou-Ocata participa activamente en las 12 Horas Solidarias de su localidad.

No falta el ping-pong, con el torneo impulsado por la PB Collblanc-Torrassa.

takes part in the 12 Horas Solidarias (12 Solidarity Hours) in their hometown.

Els escacs també són presents a les activitats de las penyes Castellana de Burgos, Úbeda i Vinaròs. I hi ha fins i tot una penya, la lleonesa Villabalter implicada en el piragüisme, patrocinant Guillermo Fidalgo.

El ajedrez también está presente en las actividades de las peñas Castellana de Burgos, Úbeda y Vinaròs. Y hay incluso una peña, la leonesa Villabalter implicada en el piragüismo, patrocinando Guillermo Fidalgo.

Table tennis is also present, with the tournament promoted by the PB Collblanc-Torrassa. So is chess, which is present in the Castellana de Burgos, Úbeda and Vinaròs Fan Clubs. And there is even one fan Club, the one in Villabalter, in León, engaged in canoeing under the leadership of Guillermo Fidalgo.

La PB El Trastolillo porta a terme, des de 2001, les Jornadas de Deporte Base, amb diferents especialitats i la PB Tivenys, la Jornada de Jocs Tradicionals.

La PB El Trastolillo lleva a cabo, desde 2001, las Jornadas de Deporte Base, con diferentes especialidades y la PB Tivenys, la Jornada de Juegos Tradicionales.

The PB El Trastolillo organizes since 2001 the Base Sport Days, with different specialties, and the Tivenys Fan Club organizes the Traditional Sports Days.

FPB BARCELONÈS EST I PB TOTANA, DOS CASOS ESPECIALS Potser la Federació més esportiva és la de Barcelonès Est. Ja hem apuntat que té un torneig de bitlles catalanes i un altre de pàdel, que està inclòs en la gran jornada primaveral de Can Cuyàs, on també hi ha competicions de golf i des d’aquest any, futgolf. Però, a més a més, organitza la Ruta de les Fonts, una caminada per Barcelona i, a la platja de la Mar Bella, l’Iron Penya, que inclou voleibol-platja i dues proves marítimes: kayak a dos i stand-up paddle surf.

FPB BARCELONÈS EST Y PB TOTANA, DOS CASOS ESPECIALES Quizás la Federación más deportiva es la de Barcelonès Est. Ya hemos apuntado que tiene un torneo de bolos catalanes y otro de pádel, que está incluido en la gran jornada primaveral de Can Cuyàs, donde también hay competiciones de golf y desde este año, futgolf. Pero, además, organiza la Ruta de las Fuentes, una caminata por Barcelona y, en la playa de la Mar Bella, el Iron Peña, que incluye voleibol-playa y dos pruebas marítimas: kayak a dos y stand-up paddle surf.

THE BARCELONÈS EST FEDERATION AND THE TOTANA FAN CLUB REPRESENT TWO VERY SPECIAL CASES Probably, the most active federation with regard to sport is the Barcelonès Est Federation. We already have mentioned that they have a Catalan Bowling and a Paddle section, which are included in the Can Cuyàs Spring Days, where there also also golf tournaments and since this year, foot-golf. But they also organize the Fountains Route, a hike through Barcelona, and in the Mar Bella Beach, the Iron Peña, which includes beach volley and two water sports: kayak with two rowers and stand-up paddle surf

La PB Totana, pel seu compte, fa una tasca molt lloable al Centro Penintenciario Murcia 1, organitzant diverses jornades esportives entre els reclusos, on el bàsquet hi té molt protagonisme. La penya murciana, que patrocina diversos torneigs i equips -inclús, quads- n’ha tingut un de ping-pong.

La PB Totana, por su parte, hace una tarea muy loable en el Centro Penintenciario Murcia 1, organizando varias jornadas deportivas entre los reclusos, donde el baloncesto tiene mucho protagonismo. La peña murciana, que patrocina varios torneos y equipos -incluso, quads- ha tenido uno de ping-pong.

Equip d’handbol de la PB Montmeló (PB Montmeló)

The PB Totana, on its hand, executes a very commendable task in the Murcia 1 Prison, organizing several sporting events among inmates, with basketball as a prominent role. The PB Murcia, which sponsors several tournaments and teams - even quads has had also a ping-pong team.

Blaugranes 36 | tant se val d'on venim

Solidary Club Member´s Day

Diada del

Soci Solidari LA CONFEDERACIÓ MUNDIAL DE PENYES RECULL 5.000 QUILOS PEL BANC D’ALIMENTS

LA CONFEDERACIÓN MUNDIAL DE PEÑAS RECOGE 5.000 KILOS PARA EL BANCO DE ALIMENTOS

L’ENS QUE ENGLOBA EL MOVIMENT DE PENYES TAMBÉ VA FER ENTREGA D’UN XEC PER VALOR DE 5.000 EUROS

EL ENTE QUE ENGLOBA EL MOVIMIENTO DE PEÑAS TAMBIÉN HIZO ENTREGA DE UN CHEQUE POR VALOR DE 5.000 EUROS

La Confederació Mundial de Penyes, amb la col·laboració de la Fundació FCB, va recollir aproximadament 5.000 quilos d’aliments amb motiu de la Diada del Soci Solidari, una iniciativa celebrada el 21 de desembre mitjançant la qual tots els socis del FC Barcelona van cedir el seu seient amb motiu del partit Barça – Hèrcules de la copa del Rei.

La Confederación Mundial de Peñas, con la colaboración de la Fundación FCB, recogió aproximadamente 5.000 kilos de alimentos con motivo de la Diada del Socio Solidario, una iniciativa celebrada el 21 de diciembre mediante la cual todos los socios del FC Barcelona cedieron su asiento con motivo del partido Barça Hércules de la copa del Rey.

La Confederació, amb el suport de totes les penyes i de les seves Federacions, va convidar a escoles i instituts del territori a gaudir de l’experiència de veure un partit en directe a l’Estadi. A canvi, tots els col·lectius i entitats van col·laborar en un recapte que va arribar fins els 5.000 quilos d’aliments.

La Confederación, con el apoyo de todas las peñas y de sus Federaciones, invitó a escuelas e institutos del territorio a disfrutar de la experiencia de ver un partido en directo en el estadio. A cambio, todos los colectivos y entidades colaboraron en un recaudo que llegó hasta los 5.000 kilos de alimentos.

Poc abans del partit, en un acte a l’esplanada del Camp Nou, el president de la Confederació, Antoni Guil, va lliurar al president del Banc dels Aliments, Eduard Arruga, un xec per valor de 5.000 €, acompanyant als aliments recollits. A l’acte també hi va ser present el vicepresident primer del FC Barcelona, Jordi Cardoner i Casaus, el directiu Pau Vilanova, la vicesecretària de la Junta Directiva del Club, Maria Teixidor, el CEO de la Fundació FCB, Nacho Mestre i la directora general de la Fundació FCB, Maria Vallès.

Poco antes del partido, en un acto en la explanada del Camp Nou, el presidente de la Confederación, Antoni Guil, entregó al presidente del Banco de Alimentos, Eduard Arruga, un cheque por valor de 5.000 €, acompañando a los alimentos recogidos. En el acto también estuvo presente el vicepresidente primero del FC Barcelona, Jordi ​​ Cardoner i Casaus, el directivo Pau Vilanova, la vicesecretaria de la Junta Directiva del Club, Maria Teixidor, el CEO de la Fundación FCB, Nacho Mestre y la directora general de la Fundación FCB, Maria Vallès.

Blaugranes tant se val d'on venim | 37

La Penya Dracs Units va ser una de les moltes penyes que van participar (FCB)

THE SUPPORTERS CLUBS WORLD CONFEDERATION COLLECTS 5,000 KILOGRAMS FOR THE FOOD BANK

THE CONFEDERATION, WHICH INTEGRATES THE FAN CLUBS MOVEMENT, ALSO DELIVERED A €5,000 CHEQUE

The Supporters Clubs World Confederation, with the collaboration of the FCB Foundation, collected approximately 5,000 kilos of food on the occasion of the Diada del Soci Solidari (Solidary Club Member´s Day), an initiative celebrated on December 21 during which all FC Barcelona club members donated their seat of the Cup match Barça – Hercules.

The Confederation, with the support of all the Fan Clubs and their Federations, invited schools of the territory to enjoy the experience of watching a live match at the stadium. In return, all groups and entities collaborated in a good collection that finally completed up to 5,000 kilos of food.

Shortly before the match, the president of the Confederation, Antoni Guil, gave the President of the Food Bank, Eduard Arruga, a cheque for € 5,000, in an event on the Camp Nou esplanade of the, along with the food collected that evening. Also present were the first vice-president of FC Barcelona, Jordi Cardoner I Casaus, director Pau Vilanova, the Deputy Secretary of the Board of Directors of the Club, Maria Teixidor, the CEO of the FCB Foundation, Nacho Mestre and the general manager of the FCB Foundation, Maria Vallès.

Entrega del xec de la Confederació per part d’Antoni Guil al Banc d’Aliments (FCB)

Blaugranes 38 | tant se val d'on venim

Penya

FC Barcelona Japan EL BARCELONISME, JUNT TAMBÉ A JAPÓ

EL BARCELONISMO, BARCELONA FANS, UNIDO TAMBIÉN EN JAPÓN ALSO UNITED IN JAPAN

PRESENTACIÓ DEL CONCEPTE ‘ONE BARÇA’ AMB MOTIU DE LA FESTA D’ANY NOU

PRESENTACIÓN DEL CONCEPTO ‘ONE BARÇA’ CON MOTIVO DE LA FIESTA DE AÑO NUEVO

PRESENTATION OF THE ‘ONE BARÇA’ CONCEPT ON THE NEW YEAR’S CELEBRATION

La Penya FCB Japó va celebrar el passat 27 de gener la seva festa d’Any Nou al districte de Shibuya (Tòquio). Durant la celebració, la penya va presentar de la mà del seu president Hiroki Nakano, el projecte ‘One Barça’ que té com a objectiu unir a tots els blaugranes del país nipó.

A través d’aquesta iniciativa, la penya i la FCBEscola del Japó col·laboraran estretament per impulsar el moviment penyístic i el sentiment blaugrana un cop els nens abandonen el projecte educatiu.

Nikken Sekkei, l’estudi d’arquitectura responsable del Nou Camp Nou també participarà en la iniciativa mitjançant diverses xerrades per explicar la història darrera del projecte.

La Peña FCB Japan celebró el pasado 27 de enero su fiesta de Año Nuevo en el distrito de Shibuya (Tokio). Durante la celebración, la peña presentó de la mano de su presidente Hiroki Nakano, el proyecto ‘One Barça’ que tiene como objetivo unir a todos los azulgranas del país nipón.

A través de esta iniciativa, la peña y la FCB Escola de Japón colaborarán estrechamente para impulsar el movimiento peñístico y el sentimiento azulgrana una vez los niños abandonan el proyecto educativo.

Nikken Sekkei, el estudio de arquitectura responsable del Nuevo Camp Nou también participará en la iniciativa mediante diversas charlas para explicar la historia detrás del proyecto.

The Penya FCB Japan celebrated its New Year’s party on January 27th in the Shibuya district (Tokyo). During the celebration, the Fan Club president, Hiroki Nakano, presented the ‘One Barça’ Project that aims to unite all blaugrana fans in the Japanese country.

Through this initiative, the Fan Club and FCB Escola of Japan will collaborate closely to promote the fan club movement and the blaugrana sentiment once the children leave their educational project.

Nikken Sekkei, the architecture studio responsible for the New Camp Nou Stadium will also participate in the initiative through various speeches to explain the story behind the project.

Penya de Hong Kong BARTOMEU VISITA BARTOMEU VISITA LA PENYA DE HONG KONG LA PEÑA DE HONG KONG

BARTOMEU VISITS THE HONG KONG FAN CLUB

LA CIUTAT ASIÀTICA ALBERGA UNA SEU DEL FC BARCELONA DES DEL 2015

LA CIUDAD ASIÁTICA ALBERGA UNA SEDE DEL FC BARCELONA DESDE EL 2015

THE ASIAN TOWN HOSTS A FC BARCELONA VENUE SINCE 2015

El President del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, va desplaçar-se a finals del mes de febrer fins a Hong Kong en una visita a l’oficina que el Club té a la ciutat asiàtica des del 2013.

Acompanyat per Òscar Grau, CEO del FC Barcelona, Bartomeu, va aprofitar l’ocasió per fer una visita a la Barça Hong Kong Fan Club, on el van rebre més de 50 socis. Aquesta jove penya és la primera fundada a la ciutat de Hong Kong al 2015 i presidida per Ross Harvey.

Per acabar la històrica visita de Bartomeu a la penya, Harvey li va lliurar un carnet de soci de la seva entitat.

El presidente del FC Barcelona, ​​Josep Maria Bartomeu, se desplazó a finales del mes de febrero hasta Hong Kong en una visita a la oficina que el Club tiene en la ciudad asiática desde 2013.

Acompañado por Òscar Grau, CEO del FC Barcelona, ​​Bartomeu, aprovechó la ocasión para hacer una visita a la Barça Hong Kong Fan Club, donde lo recibieron más de 50 socios. Esta joven peña es la primera fundada en la ciudad de Hong Kong en 2015 y presidida por Ross Harvey.

Para terminar la histórica visita de Bartomeu a la Peña, Harvey le entregó un carnet de socio de su entidad.

FC Barcelona president Josep Maria Bartomeu moved to the Hong Kong office in late February in a visit to the Club’s office in Asia since 2013.

Accompanied by FC Barcelona CEO Òscar Grau, Bartomeu took the opportunity to pay a visit to the Barça Hong Kong Fan Club, where more than 50 members received them. This young Fan Club is the first founded in Hong Kong city in 2015 and presided over by Ross Harvey.

To end Bartomeu’s historic visit to the Fan Club, Harvey handed him a membership card from his organization.

Blaugranes tant se val d'on venim | 39

Penyes de l’Empordà

i Catalunya Nord II TROBADA DE PENYES DE II ENCUENTRO DE L’EMPORDÀ I CATALUNYA PEÑAS DEL EMPORDÀ Y NORD CATALUNYA NORD

II L`EMPORDÀ I CATALUNYA NORD BARÇA SUPPORTERS CLUBS MEETING

CARLES REXACH REP EL PREMI TITO VILANOVA

CARLES REXACH RECIBE EL PREMIO TITO VILANOVA

CARLES REXACH RECEIVES THE TITO VILANOVA AWARD

La capital de l’Alt Empordà, Figueres, va acollir el passat mes de març la II Trobada de Penyes Barcelonistes de l’Empordà i Catalunya Nord, un acte que també va servir per premiar l’exblaugrana Carles Rexach amb el Premi Tito Vilanova, guardó que la Federació lliura cada dos anys en reconeixement d’aquelles persones que combreguen amb els valors del bellcairenc. La celebració va acollir un total de 620 culés i 24 penyes barcelonistes i va comptar amb la presència de Pau Vilanova i Dídac Lee, membres de la Junta Directiva del FCB Barcelona, Daniel Sala, directiu de la Comissió Social Responsable de Penyes del FCB i Carles Rexach, ex jugador i membre de l’ABJ del FCB.

La capital del Alt Empordà, Figueres, acogió el pasado mes de marzo el II Encuentro de Peñas Barcelonistas del Empordà y Catalunya Nord, un acto que también sirvió para premiar al ex azulgrana Carles Rexach con el Premio Tito Vilanova, galardón que la Federación entrega cada dos años en reconocimiento de aquellas personas que comulgan con los valores del bellcairense. La celebración acogió un total de 620 culés y 24 peñas barcelonistas y contó con la presencia de Pau Vilanova y Dídac Lee, miembros de la Junta Directiva del FC Barcelona, Daniel ​​ Sala, miembro de la Comisión Social Responsable de Peñas del FCB y Carles Rexach, ex jugador y miembro de la ABJ del FCB.

Figueres, the capital town of the Alt Empordà hosted the II L’ Empordà I Catalunya Nord Barça Supporters Clubs Meeting last March. The event served also to award former player Carles Rexach with the Tito Vilanova Award, a recognition the Federation gives every two years to those who live the values of the Tito´s hometown, Bellcaire d’Empordà. The event welcomed a total of 620 guests and 24 Supporters Clubs and was attended by Pau Vilanova and Dídac Lee, members of the FC Barcelona Board of Directors, Daniel Sala, member of the Social Commission Responsible for Fan Clubs and Carles Rexach, former player and member of the Barça Players Association.

La Trobada va començar amb actes multitudinaris davant l’Ajuntament de Figueres (FCB)

Blaugranes 40 | tant se val d'on venim

FCBEscola LAGOS ACULL LA PRIMERA FCBESCOLA NASCUDA DES D’UNA PENYA LAGOS ACOGE LA PRIMERA FCB ESCOLA NACIDA DESDE UNA PEÑA LAGOS HOSTS THE FIRST FCB ESCOLA BORN FROM A SUPPORTERS CLUB

L’ESCOLA NIGERIANA COMPTA AMB 400 ALUMNES El moviment penyístic continua fent història. El passat 25 de febrer es va inaugurar a Lagos la primera FCBEscola nascuda des d’una penya, la PB de Lagos, oficial des de 2012. L’acte va comptar amb la presència de Pau Vilanova, directiu del FC Barcelona responsable de penyes, i Franc Carbó, director del projecte FCBEscola. L’escola nigeriana, que és també la primera FCBEscola que el Club obre a l’Àfrica subsahariana, va començar la seva activitat al setembre de 2016 i compta amb al voltant de 400 alumnes.

LA ESCUELA NIGERIANA CUENTA CON 400 ALUMNOS

THE NIGERIAN SCHOOLS HAS 400 SCHOLARS

El movimiento peñístico sigue haciendo historia. El pasado 25 de febrero se inauguró en Lagos la primera FCB Escola nacida desde una peña, la PB de Lagos, oficial desde 2012. El acto contó con la presencia de Pau Vilanova, directivo del FC Barcelona responsable de peñas, y Franc Carbó, director del proyecto FCB Escola. La escuela nigeriana, que es también la primera FCB Escola que el Club abre en el África subsahariana, comenzó su actividad en septiembre de 2016 y cuenta con alrededor de 400 alumnos.

The Fan Club movement keeps making history. On February 25, the first FCB Escola was opened in Lagos, created by the Lagos Fan Club, which is official since 2012. The event was attended by director of FC Barcelona responsible for Fan Clubs Pau Vilanova, and Franc Carbó, director of the FCB Escola Project. The Nigerian school, which is also the first FCB school that the Club opens in sub-Saharan Africa, started its activity in September 2016 and has around 400 students.

PB Vallmoll

LA CONFEDERACIÓ REP EL ‘CEBALLOT D’HONOR’ LA CONFEDERACIÓN RECIBE EL ‘CEBALLOT DE HONOR’ THE CONFEDERATION RECEIVES THE ‘CEBALLOT D’HONOR’ (LEEK OF HONOR) LA PENYA DE TARRAGONA CELEBRA EL SEU VUITÈ ANIVERSARI

LA PEÑA DE TARRAGONA CELEBRA SU OCTAVO ANIVERSARIO

La Penya Barcelonista de Vallmoll va complir al febrer els seus vuit anys de vida amb la celebració de la seva tradicional ceballotada. La penya va aprofitar l’oportunitat per condecorar la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona amb el ‘Ceballot d’honor’, una de les seves màximes distincions.

Jordi Vilarrubí, president de la penya, va fer entrega de la condecoració al president de la Confederació, Antoni Guil. També van assistir a la celebració Dani Sala, membre de la Comissió Social responsable de penyes, Salvador Sadurní, exjugador i Josep Lluís Cusidó, alcalde de l’Ajuntament de Vallmoll.

La Penya Barcelonista de Vallmoll cumplió en febrero sus ocho años de vida con la celebración de su tradicional ceballotada. La peña aprovechó la oportunidad para condecorar a la Confederación Mundial de Peñas del FC Barcelona con el ‘Ceballot de honor’, una de sus máximas distinciones. Jordi Vilarrubí, presidente de la peña, hizo entrega de la condecoración al presidente de la Confederación, Antoni Guil. También asistieron a la celebración Dani Sala, miembro de la Comisión Social responsable de peñas, Salvador Sadurní, ex jugador y Josep Lluís Cusidó, alcalde del Ayuntamiento de Vallmoll.

THE FAN CLUB OF THE PROVINCE TARRAGONA CELEBRATES ITS 8TH ANNIVERSARY The PB Vallmoll celebrated in February its 8th anniversary with the celebration of its traditional `leek festival´. The Fan Club took the opportunity to award the Supporters Clubs World Confederation the `Leek of Honor´, one of its maximum distinctions. Jordi Vilarrubí, president of the Fan Club, presented the award to the President of the Confederation, Antoni Guil. Also attending the celebration were Dani Sala, member of the Social Commission responsible for Fan Clubs, former player Salvador Sadurní, and Josep Lluís Cusidó, Mayor of Vallmoll.

Blaugranes tant se val d'on venim | 41

PB de Monteagudo II TROBADA DE PENYES BARCELONISTES DE LA RIOJA, ARAGÓ I NAVARRA A MONTEAGUDO

LA PB DE MONTEAGUDO ACULL L’ESDEVENIMENT

Prop de seixanta penyes van participar el passat 11 de març a la II Trobada de Penyes Barcelonistes de La Rioja, Aragó i Navarra organitzada per la PB de Monteagudo. L’acte, que va comptar amb la benvinguda de Ramon Térmens, Síndic de Penyes del FC Barcelona i de Juan Manuel Asensi, ex jugador i membre de l’Agrupació Barça Jugadors, va tenir com a element principal un col·loqui sobre l’actualitat blaugrana moderat pel periodista Iker Sesma. Durant la jornada, que va acabar amb un dinar de cloenda, es van lliurar litografies i obsequis a les penyes assistents.

II ENCUENTRO DE PEÑAS BARCELONISTAS DE LA RIOJA, ARAGÓN Y NAVARRA EN MONTEAGUDO

II LA RIOJA, ARAGÓN AND NAVARRA BARÇA SUPPORTERS CLUBS MEETING IN MONTEAGUDO

Cerca de sesenta peñas participaron el pasado 11 de marzo en el II Encuentro de Peñas Barcelonistas de La Rioja, Aragón y Navarra organizada por la PB de Monteagudo. El acto, que contó con la bienvenida de Ramon Térmens, Síndico de Peñas del FC Barcelona y de Juan Manuel Asensi, ex jugador y miembro de la Agrupación Barça Jugadores, tuvo como elemento principal un coloquio sobre el actualidad azulgrana moderado por el periodista Iker Sesma.

Durante la jornada, que terminó con una comida, se entregaron litografías y obsequios a las peñas asistentes.

About sixty Fan Clubs participated on March, 11 at the II La Rioja, Aragon and Navarra Barça Supporters Clubs Meeting organized by the Monteagudo Fan Club. The event was welcomed by Supporters Clubs OmbudsmanRamon Térmens, and Juan Manuel Asensi, former player and member of the Barça Players Association, and had as main element a debate on the current Barça moderated by journalist Iker Sesma. During the day, which ended with a meal, lithographs and gifts were given to the attending fan clubs.

LA PB DE MONTEAGUDO ACOGE EL EVENTO

THE MONTEAGUDO HOSTS THE EVENT

FAN

CLUB

Blaugranes 42 | tant se val d'on venim

Federació de Penyes

del Barcelonès Oest LES PENYES I LA CREU ROJA RECOLZEN ELS REFUGIATS LA FEDERACIÓ BARCELONÈS OEST I CREU ROJA CATALUNYA TREBALLARAN CONJUNTAMENT PER LA INTEGRACIÓ DE LES PERSONES REFUGIADES La Federació de Penyes del Barcelonès Oest i Creu Roja Catalunya desenvoluparan conjuntament un projecte que té com a objectiu impulsar el barcelonisme i la pràctica futbolística com a factors d’integració a la societat catalana de les persones refugiades.

La iniciativa posarà a disposició dels infants i joves de famílies refugiades la pràctica del futbol a través de les penyes

“futboleres” de l’àmbit de la Federació del Barcelonès Oest, que incorporaran nens i joves en els seus equips amb el suport econòmic de la Federació. Així mateix, el projecte promourà els valors d’arrelament al territori que proporciona l’afició al Barça com a atracció global. Creu Roja Catalunya serà l’encarregada de canalitzar l’accés de les famílies a la iniciativa segons el ritme d’acollida.

En funció de la seva consolidació, s’espera que el projecte s’estengui a altres indrets a través de les Penyes del FC Barcelona i de l’Agrupació de Futbol de Clubs.

PB Enguera

XII APLEC DE PENYES BARCELONISTES DE VALÈNCIA I MARINA ALTA XII APLEC DE PENYES BARCELONISTES DE VALÈNCIA I MARINA ALTA XII APLEC - VALENCIA I MARINA ALTA BARÇA SUPPORTERS CLUBS MEETING MÉS DE 40 PENYES PARTICIPEN A LA TROBADA ORGANITZADA PER LA PB ENGUERA La Penya Barcelonista Enguera va organitzar el passat mes de març el XII Aplec de Penyes Barcelonistes de València i Maria Alta. La jornada, que va comptar amb l’assistència de Pau Vilanova, membre de la Junta Directiva del FC Barcelona, Josep Maldonado, patró de la Fundació del FCB i els exjugadors i membres de l’Associació Barça Jugadors (ABJ) del FCB, Paco Clos i Tente Sánchez, va donar el seu tret de sortida amb un dinar multitudinari per les més de 40 penyes que hi van participar en la celebració. Durant l’acte, que va cloure amb un sopar de gala commemoratiu, també es van celebrar un partit de veterans i la presentació del llibre No recordaré haber muerto de Julio Alberto.

MÁS DE 40 PEÑAS PARTICIPAN EN EL ENCUENTRO ORGANIZADO POR LA PB ENGUERA

MORE THAN 40 FAN CLUBS PARTICIPATED IN THIS MEETING, ORGANIZED BY THE PB ENGUERA

La Peña Barcelonista Enguera organizó el pasado mes de marzo el XII Encuentro de Peñas Barcelonistas de Valencia y Maria Alta. La jornada, que contó con la asistencia de Pau Vilanova, miembro de la Junta Directiva del FC Barcelona, Josep ​​ Maldonado, Patrón de la Fundación del FCB y los ex jugadores y miembros de la Asociación Barça Jugadores (ABJ) del FCB, Paco Clos y Tente Sánchez, dio su pistoletazo de salida con una comida multitudinaria con más de 40 peñas que participaron en la celebración. Durante el acto, que se cerró con una cena de gala conmemorativa, también se celebró un partido de veteranos y la presentación del libro No recordaré haber muerto de Julio Alberto.

The PB Enguera organized in March the XII Valencia i Marina Alta Barça Supporters Clubs Meeting. The session was attended by Pau Vilanova, member of the FC Barcelona Board of Directors, Josep Maldonado, Patron of the FCB Foundation, and former players and members of the Barça Players Association Paco Clos and Tente Sánchez.

The event started with a multitudinous meal, in which the 40 Fan Clubs participated. During the meeting, which was finished with a commemorative gala dinner, a match between veterans was organized and the book No recordaré haber muerto (I will not remember that I died) by Julio Alberto was presented.

Blaugranes tant se val d'on venim | 43

LAS PEÑAS Y LA CRUZ ROJA APOYAN LOS REFUGIADOS

THE FAN CLUBS AND THE RED CROSS SUPPORT REFUGEES

La Federació de Peñas del Barcelonés Oeste y Cruz Roja Cataluña desarrollarán conjuntamente un proyecto que tiene como objetivo impulsar el barcelonismo y la práctica futbolística como factores de integración en la sociedad catalana de las personas refugiadas.

La iniciativa pondrá a disposición de los niños y jóvenes de familias refugiadas la práctica del fútbol a través de las peñas “futboleras” del ámbito de la Federació del Barcelonès Oest, que incorporarán niños y jóvenes en sus equipos con el apoyo económico de la Federación. Asimismo, el proyecto promoverá los valores de arraigo en el territorio que proporciona la afición al Barça como atracción global. Cruz Roja Catalunya será la encargada de canalizar el acceso de las familias a la iniciativa según el ritmo de acogida.

En función de su consolidación, se espera que el proyecto se extienda a otros lugares a través de las Peñas del FC Barcelona y de la Agrupación de Fútbol de Clubes.

The Barcelonès Oest Fan Clubs Federation and the Catalonia Red Cross will jointly implement a project with the aim of enhancing Barça values and football as integration factors of refugees in the Catalan society.

The initiative will make the practice of football through the Fan Clubs included in the Barcelonès Oest Federation available to children and young people from refugee families. These Fan Clubs will incorporate children and youngsters in their teams with the financial support of the Federation. The project will also promote the values of rooting in the territory provided by the love for Barça as a global attraction. The Catalonia Red Cross will be in charge of channeling the access of the families to the initiative according to the rhythm of reception.

Depending on its consolidation, the project is expected to be extended to other venues through the FC Barcelona Fan Clubs and the Football Clubs Association.

LA FEDERACIÓN BARCELONÈS OEST Y CRUZ ROJA CATALUNYA TRABAJARÁN CONJUNTAMENTE POR LA INTEGRACIÓN DE LAS PERSONAS REFUGIADAS

THE BARCELONÈS OEST SUPPORTERS CLUBS FEDERATION AND THE CATALONIA RED CROSS WILL COOPERATE FOR THE INTEGRATION OF REFUGEES

PB Coma-ruga'95 FESTA D’HOMENATGE A CHEMA CORBELLA

FIESTA DE HOMENAJE A CHEMA CORBELLA

TRIBUTE TO CHEMA CORBELLA

LA PB COMA-RUGA’95 RET HOMENATGE AL CARISMÀTIC ENCARREGAT DEL MATERIAL DEL FC BARCELONA

LA PB COMA-RUGA’95 RINDE HOMENAJE AL CARISMÁTICO ENCARGADO DEL MATERIAL DEL FC BARCELONA

THE COMA-RUGA’95 FAN CLUB PAYS TRIBUTE TO THE CHARISMATIC MATERIAL MANAGER OF FC BARCELONA

La Penya Barcelonista Coma-ruga’95 va reunir el passat mes de març unes 250 persones en un acte de reconeixement a Chema Corbella, històric i popular encarregat de material del FC Barcelona durant més 30 anys. L’acte va comptar amb la presència de persones vinculades a Corbella, al moviment penyístic i al Barça, entre les quals es trobaven el directiu responsable de les penyes barcelonistes, Pau Vilanova, el segon entrenador del primer equip, Juan Carlos Unzué, els exjugadors Salvador Sadurní, Steve Archibald, Juan Carlos Pérez Rojo i Ramon Alfonseda, president de l’Agrupació Barça Jugadors (ABJ), els pares dels jugadors Xavi Hernández i Marc Bartra, l’històric fisioterapeuta Jaume Langa, el popular Avi del Barça, Joan Casals, o els presidents de diferents Federacions de penyes barcelonistes, entre d’altres amics que no es van voler perdre aquest reconeixement a l’apreciat Chema Corbella.

La Peña Barcelonista Coma-ruga’95 reunió el pasado mes de marzo unas 250 personas en un acto de reconocimiento a Chema Corbella, histórico y popular encargado de material del FC Barcelona durante más 30 años. El acto contó con la presencia de personas vinculadas a Corbella, al movimiento peñístico y al Barça, entre las que se encontraban el directivo responsable de las peñas barcelonistas, Pau Vilanova, el segundo entrenador del primer equipo, Juan Carlos Unzué, los ex jugadores Salvador Sadurní, Steve Archibald, Juan Carlos Pérez Rojo y Ramon Alfonseda, presidente de la Agrupación Barça jugadores (ABJ), los padres de los jugadores de Xavi Hernández y Marc Bartra, el histórico fisioterapeuta Jaume Langa, el popular Avi del Barça, Joan Casals , o los presidentes de diferentes Federaciones de peñas barcelonistas, entre otros amigos que no quisieron perderse este reconocimiento al apreciado Chema Corbella.

The PB Coma-ruga’95 gathered last March about 250 people in an act of recognition to Chema Corbella, a historical and popular individual in charge of the of FC Barcelona material for more than 30 years. The event was attended by individuals linked to Corbella, the Fan Clubs movement and the Barça, among which were Pau Vilanova, Fan Clubs responsible, Juan Carlos Unzué, second coach of the first team, Salvador Sadurní, Steve Archibald and Juan Carlos Perez Rojo, former players, and Ramon Alfonseda, president of the Barça Players’ Association as well as the parents of players such as Xavi Hernandez and Marc Bartra, Jaume Langa, the historic physiotherapist, Joan Casals, the popular `Avi´ and the presidents of several Barcelona Supporter Clubs Federations, among other friends who did not want to miss this recognition to the appreciated Chema Corbella.

Blaugranes SOM LA GENT BLAUGRANA | 45

Una passió integradora

Una pasión integradora An integrating passion NASCUT AL SENEGAL, MAMADOU BALDE HA FET DE LA PB D’ARBÚCIES LA SEVA SEGONA CASA

M

amadou Balde té 57 anys. Fa temps que va arribar a Arbúcies (Girona) provinent de Vélingera, un petit poble de la regió de Kolda, al Senegal. La seva passió pel Barça el va portar a fer-se soci de la Penya Blaugrana d’Arbúcies, que enguany celebrarà el seu 44è Aniversari. “És la meva segona casa, un punt de trobada on conèixer gent i compartir experiències relacionades o no amb el futbol”, comenta. I és que, més enllà del Barça, les penyes blaugranes arreu del món promouen valors vinculats a la solidaritat i la cultura, impulsant la integració dels nouvinguts.

Mamadou és un bon exemple d’aquest potencial social de les penyes. Sempre havia volgut dedicar-se al futbol i, per això, va

NACIDO EN SENEGAL, MAMADOU BALDE HA HECHO DE LA PB DE ARBÚCIES SU SEGUNDA CASA

M

amadou Balde tiene 57 años. Hace tiempo que llegó a Arbúcies (Girona) proveniente de Vélingera, un pequeño pueblo de la región de Kolda, en Senegal. Su pasión por el Barça le llevó a hacerse socio de la Penya Blaugrana de Arbúcies, que este año celebrará su 44 Aniversario. “Es mi segunda casa, un punto de encuentro donde conocer gente y compartir experiencias relacionadas o no con el fútbol”, comenta. Y es que, más allá del Barça, las peñas azulgranas en todo el mundo promueven valores vinculados a la solidaridad y la cultura, impulsando la integración de los recién llegados.

Mamadou es un buen ejemplo de este potencial social de las peñas. Siempre había querido dedicarse al fútbol y, por ello, ate-

BORN IN SENEGAL, MAMADOU BALDE HAS MADE OF THE PB D’ARBÚCIES HIS SECOND HOME

M

amadou Balde is 57 years old. He arrived in Arbúcies (Girona) from Vélingera, a small village in the region of Kolda in Senegal. His passion for Barça led him to become a member of the PB d’Arbúcies, which this year will celebrate its 44th Anniversary. “It is my second home, a meeting point where people meet and share experiences, whether related with football or not”, he says. The fact is beyond Barça, the penyes blaugranes (Fan Clubs) around the world promote values linked to solidarity and culture, promoting the integration of newcomers.

Mamadou is a good example of this social potential of the Supporters Clubs. He had always wanted to play football and therefore landed in Europe very young pursuing

Blaugranes 46 | SOM LA GENT BLAUGRANA

aterrar a Europa de ben jove perseguint el seu somni: “he viscut a Brussel·les i a París, però no aconseguia integrar-me”, reconeix.

“Vaig arribar a Arbúcies perquè hi tenia un amic i un cosí i ara sóc més arbucienc que senegalès”.

rrizó en Europa muy joven persiguiendo su sueño: “he vivido en Bruselas y en París, pero no conseguía integrarme”, reconoce.

“Llegué a Arbúcies porque tenía un amigo y un primo y ahora soy más arbucienc que senegalés”.

his dream: “I lived in Brussels and Paris, but I could not integrate,” he says. “I came to Arbúcies because I had a friend and a cousin and now I am more a citizen of Arbúcies than Senegalese.”

Malgrat mai ha pogut dedicar-se al seu esport favorit de manera professional, a Arbúcies va tenir l’oportunitat de practicar-lo: “jo era porter i entrenava amb l’equip del poble”, explica. “A hores d’ara ja estic jubilat, però encara jugo de tant en tant amb un conjunt de veterans”.

Pese a que nunca ha podido dedicarse a su deporte favorito de manera profesional, en Arbúcies tuvo la oportunidad de practicarlo: “yo era portero y entrenaba con el equipo del pueblo”, explica. “A estas alturas ya estoy jubilado, pero todavía juego de vez en cuando con un conjunto de veteranos”.

La passió pel Barça li ha corregut sempre per les venes. Al Senegal no podia veure la televisió, però escoltava els partits per la ràdio admirant a Maradona i a Romario. Ja de gran ha inculcat l’esperit culé als seus dos fills, socis del FC Barcelona des que van néixer i fins que la crisi va comportar que els hagués de donar de baixa. Ara tots dos juguen federats.

La pasión por el Barça le ha corrido siempre por las venas. En Senegal no podía ver la televisión, pero escuchaba los partidos por la radio admirando a Maradona y a Romario. Ya de grande ha inculcado el espíritu culé a sus dos hijos, socios del FC Barcelona desde que nacieron y hasta que la crisis conllevó que los tuviera que dar de baja. Ahora ambos juegan federados.

The passion for Barça has always run through his veins. In Senegal he could not watch television, but he listened to the matches on the radio and admired Maradona and Romario. As an adult, he instilled the culé spirit to his two sons, socis (members) FC Barcelona since they were born and until he was forced to unsubscribe them due to the recession. Both sons play nowadays in a federated club.

Sobre les gestes del Barça recorda amb afecte una divertida anècdota: “una vegada vaig convidar a sopar a casa a un cosí meu que és del Madrid. Aquell dia es jugava el clàssic Madrid - Barça i el partit va acabar amb un 2-6. Aquest cosí mai ha tornat a venir a casa”, recorda entre riures.

Sobre las hazañas del Barça recuerda con afecto una divertida anécdota: “una vez invité a cenar a casa a un primo mío que es del Madrid. Ese día se jugaba el clásico Madrid - Barça y el partido acabó con un 2-6. Este primo nunca ha vuelto a venir a casa”, recuerda entre risas.

He recalls with warmth a funny anecdote: “I once invited a cousin of mine who is a Real Madrid fan for dinner. That day the classic Madrid - Barça was played and the match ended up with a 2-6, this cousin has never come back home,” he recalls with laughter.

Sobre si la penya, que compta amb més de 500 socis, l’ha ajudat a integrar-se a la societat catalana, Mamadou ho té clar: “quan vaig allà em sento com un més, no em sento un immigrant”, considera. “Això demostra la important tasca d’unió que promouen aquestes entitats”.

Sobre si la peña, que cuenta con más de 500 socios, lo ha ayudado a integrarse en la sociedad catalana, Mamadou lo tiene claro: “cuando voy allí me siento como uno más, no me siento un inmigrante”, considera. “Esto demuestra la importante tarea de unión que promueven estas entidades”.

Whether the Fan Club, which has more than 500 members, has helped him to integrate into the Catalan society, Mamadou is very clear: “When I go there I feel like one more, I do not feel like an immigrant,” he says. “This demonstrates the important task of union that these entities promote.”

Mamadou, fins i tot, ha pensat en exportar el concepte: “amb la meva dona hem comentat moltes vegades la idea d’obrir una penya del Barça al Senegal”, explica. “Seria una experiència molt maca. Si algun dia ho fem, avisarem a la revista Blaugranes”.

Mamadou, incluso, ha pensado en exportar el concepto: “con mi mujer hemos comentado muchas veces la idea de abrir una peña del Barça en Senegal”, explica.

“Sería una experiencia muy bonita. Si algún día lo hacemos, avisaremos a la revista Blaugranes”.

Mamadou has even thought of exporting the concept: “with my wife we have often commented on the idea of opening a Barça Fan Club in Senegal”, he explains.

“It would be a very nice experience. If we accomplish it someday, we will the Blaugranes Magazine know about it.”

Although he has never been able to play his favorite sport in a professional way, in Arbúcies he had the opportunity to practice it: “I was the goalkeeper and trained with the village team,” he explains. “By now I’m retired, but I still play from time to time with veterans´ team.”

Blaugranes TEMPS AFEGIT | 47

Un estiu penyístic UN VERANO PEÑÍSTICO // SUMMER TIME WITH THE PENYES

Amb el bon temps arriba el moment de planificar les vacances. Per això, algunes de les penyes blaugranes d’arreu el món han volgut adreçar a la revista Blaugranes les seves recomanacions turístiques. Des de Sri Lanka fins a Reykjavík passant per Hong Kong, La Habana, Lisboa, Buenos Aires i Roma, repassem les propostes més peculiars per viure un autèntic estiu penyístic.

Con el buen tiempo llega el momento de planificar las vacaciones. Por ello, algunas de las peñas azulgranas de todo el mundo han querido dirigir a la revista Blaugranes sus recomendaciones turísticas. Desde Sri Lanka hasta Reykjavík pasando por Hong Kong, La Habana, Lisboa, Buenos Aires y Roma, repasamos las propuestas más peculiares para vivir un auténtico verano peñístico.

When the good weather comes, it is time to plan your holidays. For this reason, some of the Fan Clubs around the world have suggested the Blaugranes Magazine their tourist recommendations. From Sri Lanka to Reykjavík and Hong Kong, Havana, Lisbon, Buenos Aires y Rome – these are the most peculiar proposals for experiencing a true Fan Club summer.

EL TEMPLE DE KELANIYA

EL TEMPLO DE KELANIYA

THE KELANIYA TEMPLE

PB Colombo (Sri Lanka)

PB Colombo (Sri Lanka)

L’espiritualitat està present a cada racó d’Sri Lanka. Per això, des de la Penya Blaugrana de Colombo, la ciutat més poblada i capital comercial del país, recomanen l’atracció turística més antiga de la zona, el temple de Kelaniya, datat abans de l’any 500 a.C. L’stupa original del temple va consagrar un tro adornat de gemes en el qual, diu la llegenda, es va asseure Buda. Els penyistes també podran contemplar la imatge del Buda reclinat de Gautama i les pintures de l’artista local Solias Mendies que representen esdeveniment importants a la vida de Buda.

La espiritualidad está presente en cada rincón de Sri Lanka. Por ello, desde la Penya Blaugrana de Colombo, la ciudad más poblada y capital comercial del país, recomiendan la atracción turística más antigua de la zona, el templo de Kelaniya, fechado antes del año 500 a.C. La estupa original del templo consagró un trono adornado de gemas en el que, dice la leyenda, se sentó Buda. Los peñistas también podrán contemplar la imagen del Buda reclinado de Gautama y las pinturas del artista local Solias Mendies que representan eventos importantes en la vida de Buda.

Spirituality is present in every corner of Sri Lanka. For this reason, the Colombo Fan Club -in the country´s most populated city and its commercial capital town- recommends the oldest tourist attraction of the area, the Kerala Temple, dated 500 b. C. Legend says the original stupa of the temple consecrated a thunder adorned with gems on which Buddha sat.

The fans will also be able to contemplate the reclining image of Buddha and the paintings of local artist Solias Mendies which represent important events in Buddha’s life.

El casal de Catalunya

El casal de Cataluña

El casal de Cataluña

PB de la Habana (Cuba)

PB de la Habana (Cuba)

PB de la Habana

Des de la Peña Barcelonista de la Habana, situada a la capital cubana, recomanen el Casal de Catalunya del carrer Consulado, 68 que concentra, des del 1840 els interessos dels catalans a l’illa.

L’edifici, d’un gran valor artístic, compta amb un pati decorat amb motius de Joan Brossa i d’una valuosa biblioteca. També organitza concerts i conferències i és la seu de la penya barcelonista, un espai ideal per gaudir de l’ambient culé a Cuba.

També als carrers habaners, molt a prop de l’aeroport internacional José Martí, destaca l’ermita de Montserrat, també anomenada l’ermita dels catalans.

Desde la Penya Barcelonista de la Habana, situada en la capital cubana, recomiendan el Casal de Cataluña de la calle Consulado, 68 que concentra, desde 1840 los intereses de los catalanes en la isla. El edificio, de un gran valor artístico, cuenta con un patio decorado con motivos de Joan Brossa y de una valiosa biblioteca. También organiza conciertos y conferencias y es la sede de la peña barcelonista, un espacio ideal para disfrutar del ambiente culé en Cuba. También en las calles habaneras, muy cerca del aeropuerto internacional José Martí, destaca la ermita de Montserrat, también llamada la ermita de los catalanes.

The Havana Fan Club, located in the Cuban capital, recommends the Casal de Cataluña in Consulado Street, 68, which has concentrated the interests of Catalans on the island since 1840.

The building, of great artistic value, has a patio decorated with motifs by Joan Brossa and a valuable library. It also organizes concerts and conferences and is the venue of the Barcelona Fan Club, an ideal spot to enjoy the culé atmosphere in Cuba. Also in the streets of Havana streets, very close to the José Martí International Airport, stands the Montserrat Hermitage, also known as the hermitage of the Catalans.

PB Colombo (Sri Lanka)

Blaugranes 48 | Temps afegit

New York Fan Club

UNA OFICINA MOLT CULÉ UNA OFICINA MUY CULÉ // A VERY CULÉ OFFICE A banda d’arxiconeguts monuments com l’Estàtua de la Llibertat, el pont de Brooklyn o l’edifici Chrysler, una bona opció per a qualsevol penyista que visiti Nova York és apropar-se a l’Oficina que el FC Barcelona té a la gran ciutat, una ubicació corporativa que impulsa el barcelonisme dins els Estats Units. Situada a l’hotel Waldorf Astoria, l’oficina va ser inaugurada per Ronaldinho el passat mes de setembre. Posteriorment a aquesta visita, el penyista pot passejar pels carrers de Manhattan fins a les instal·lacions de la PB New York City, situada molt a prop de l’Empire State Building.

Aparte de archiconocidos monumentos como la Estatua de la Libertad, el puente de Brooklyn o el edificio Chrysler, una buena opción para cualquier peñista que visite Nueva York es acercarse a la Oficina que el FC Barcelona tiene en la gran ciudad, una ubicación corporativa que impulsa el barcelonismo dentro de los Estados Unidos.

Situada en el hotel Waldorf Astoria, la oficina fue inaugurada por Ronaldinho el pasado mes de septiembre. Posteriormente a esta visita, el peñista puede pasear por las calles de Manhattan hasta las instalaciones de la PB New York City, situada muy cerca del Empire State Building.

Precisament els Estats Units acolliran aquest estiu la gira de pretemporada del FC Barcelona que se celebrarà a les ciutats nord-americanes que compten amb una penya blaugrana: Nova York, Washington D.C. i Miami.

La Juventus, el Manchester United i el Reial Madrid seran els rivals del Barça en uns partits que es disputaran dins de la International Champions Cup de Nord-amèrica (ICC).

Precisamente los Estados Unidos acogerán este verano la gira de pretemporada del FC Barcelona que se celebrará en las ciudades norteamericanas que cuentan con una peña azulgrana: Nueva York, Washington D. C. y Miami. La Juventus, el Manchester United y el Real Madrid serán los rivales del Barça en unos partidos que se disputarán dentro de la International Champions Cup de Norteamérica (ICC).

El partit contra la Juventus tindrà lloc el 22 de juliol al Metlife Stadium a les 18:00 hores (hora local). El segon partit, contra el Manchester United, se celebrarà al FedEx Field de Washington D.C. el 26 de juliol a les 7:35 hores (hora local). El Clàssic amb el Reial Madrid, per últim, es disputarà el 29 de juliol al Hard Rock Stadium de Miami a les 19:30 hores (hora local). Es tracta del segon Clàssic que es juga fora de l’estat espanyol, després del que es va celebrar a Barquisimeto (Veneçuela) l’any 1982.

El partido contra la Juventus tendrá lugar el 22 de julio en el Metlife Stadium a las 18:00 horas (hora local). El segundo partido, contra el Manchester United, se celebrará en el FedEx Field de Washington D. C. el 26 de julio a las 07:35 horas (hora local). El Clásico con el Real Madrid, por último, se disputará el 29 de julio en el Hard Rock Stadium de Miami a las 19:30 horas (hora local). Se trata del segundo Clásico que se juega fuera de España, tras el que se celebró en Barquisimeto (Venezuela) en 1982.

Apart from the well-known monuments such as the Statue of Liberty, the Brooklyn Bridge or the Chrysler Building, a good choice for any Fan Club member visiting New York is to come to the Office FC Barcelona runs in the Big Apple, a corporate location that drives barcelonisme in the United States.

Located in the Waldorf Astoria Hotel, the office was inaugurated by Ronaldinho last September. Subsequent to this visit, Fan Club members can walk through the streets of Manhattan to the facilities of the New York City Fan Club, located very close to the Empire State Building.

The United States will host this summer the pre-season tour of FC Barcelona to be held in North American cities with a

Blaugranes Temps afegit | 49

RUTA EN BICICLETA PER HONG KONG RUTA EN BICICLETA POR HONG KONG A BIKE RIDE THROUGH HONG KONG Barça Hong Kong Fan Club (Hong Kong)

A Hong Kong els penyistes podran gaudir de la ruta en bicicleta més pintoresca de la ciutat i la millor opció per veure la part menys poblada i més natural de Hong Kong. Cal desplaçar-se a l’estació de metro ‘Tai Wai’, a línia blau celeste, i llogar una bici per començar la ruta, d’aproximadament tres hores, fins a Tai Po. Durant l’itinerari el penyista pot gaudir del riu Sha Tin, el parc de les ciències i, per suposat, acabar la jornada al bar de la penya asiàtica, Hair of the Dog, situat al número 8 de Hart Avenue, Tsim Sha Tsui, Kowloon.

En Hong Kong los peñistas podrán disfrutar de la ruta en bicicleta más pintoresca de la ciudad y la mejor opción para ver la parte menos poblada y más natural de Hong Kong. Hay que desplazarse a la estación de metro ‘Tai Wai’, en la línea azul celeste, y alquilar una bici para empezar la ruta, de aproximadamente tres horas, hasta Tai Po. Durante el itinerario el peñista puede disfrutar del río Sha Tin, el parque de las ciencias y, por supuesto, terminar la jornada en el bar de la peña asiática, Hair of the Dog, en el número 8 de Hart Avenue, Tsim Sha Tsui, Kowloon.

In Hong Kong, the Fan Club members can enjoy the most picturesque bicycle route in town and the best option to see the least populated and most natural part of Hong Kong. You have to go to the ‘Tai Wai’ subway station, on the sky blue line, and rent a bike to start the three-hour route to Tai Po. During the itinerary the penyista can enjoy the ShaTin River, the Science Park and, of course, end the day at the BAR OF THE Asian Fan Club, Hair of the Dog, at number 8 Hart Avenue, Tsim Sha Tsui, Kowloon.

Barça Fan Club: New York, Washington DC and Miami. Juventus, Manchester United and Real Madrid will be the Barça rivals in some matches that will be played within the North American leg of the International Champions Cup (ICC).

The match against Juventus will take place on July 22 at Metlife Stadium at 18:00 (local time). The second game, against Manchester United, will be held at FedEx Field in Washington D. on July 26 at 07:35 (local time). The Classic with Real Madrid, finally, will be played on July 29 at the Hard Rock Stadium in Miami at 19:30 hours (local time). This is the second Classic that is played outside of Spain, after the one celebrated in Barquisimeto (Venezuela) in 1982.

Blaugranes 50 | Temps afegit

Rome Fan Club

ESTADI OLÍMPIC

ESTADIO OLÍMPICO

THE OLYMPIC STADIUM

L’Estadi Olímpic on el Barça va guanyar la seva tercera Champions al 2009 és el lloc triat per la PB di Roma.

El camp forma part del complex esportiu del Foro Italico on es troba també l’Estadi de Tennis on es juguen les competicions “Internazionali d’Italia”. En quant a gastronomia es recomana desplaçar-se al Restaurant Romolo Remo, on la PB di Roma organitza els seus dinars i sopars. El dia pot acabar al Pride Pub de Via Enea, on la penya romana veu els partits dels Barça i que resulta un espai ideal per acabar la nit prenent una copa i veient un concert.

El Estadio Olímpico donde el Barça ganó su tercera Champions en el 2009 es el lugar elegido por la PB di Roma. El campo forma parte del complejo deportivo del Foro Itálico donde se encuentra también el Estadio de Tenis donde se juegan las competiciones “Internazionali d’Italia”.

En cuanto a gastronomía se recomienda desplazarse al Restaurante Romolo Remo, donde la PB di Roma organiza sus comidas y cenas. El día puede acabar en el Pride Pub de Via Enea, donde la peña romana ve los partidos de los Barça y que resulta un excelente lugar para terminar la noche tomando una copa y viendo un concierto.

The Olympic Stadium where Barça won its third Champions League in 2009 is the place chosen by the PB di Roma. The field is part of the Foro Italico sports complex where the Tennis Stadium is also located and the “Internazionali d’Italia” matches are held.

As for gastronomy it is recommended to go to Romolo Remo Restaurant, where the PB di Roma organizes its meals and dinners. The day can end in the Pride Pub on Via Enea, where the Roman Fan Club watches the Barça matches, which is also an excellent venue to end the night having a drink while enjoying a concert.

Blaugranes 52 | Temps afegit