Novembre

La maleïda pandemia, no apaga els sons de Santa Cecilia

La maleïda pandèmia no aconsegueix infectar la il·lusió de Laura Silvestre Albero (Trompa), Elena Silvestre Albero (Oboè), Sergio Navarro Plaza (Trombó) i Neus Navarro Bellod (Saxo Alt), els quatre joves que aquest any s’incorporen a la banda de música. Tampoc aconsegueix apagar els sons que tots els anys s’escolten per Santa Cecília. El diumenge 22, a les 10.30 hores, té lloc la tradicional missa en honor a la patrona dels músics i, seguidament, a les 12.00 hores, a l’Auditori Municipal, el Concert Extraordinari. En ell s’escolten sons de la nostra terra amb obres com Lo cant del valencià, de Pedro Sosa López, L’entrà de la Murta, de Salvador Giner Vidal, o Cançons de Mare, de Rafael Talens Pelló. També, en complir 50 anys com a músic, es fa un merescut homenatge a Miguel Lozano Santoja, emblemàtic component de la nostra Societat Musical. A banda de ser un gran músic, ha ocupat, durant la seua dilatada trajectòria, tot tipus de càrrecs. Ha sigut Directiu, Secretari i President de la Banda i, fins i tot, ha exercit la Presidència de l’Associació de Bandes de Música de tota la província d’Alacant.

Sergi Ortín Molina,

un jove de Beneixama que apunta a una prometedora carrera com a arquitecte

El 15 d’abril del 2019, la Catedral de Notre Dame de París patia un inesperat i terrible incendi. Quan Sergi Ortín Molina contemplava per televisió aquest espectacle dantesc, en la seua ment començava a construir-se una idea: abordar la restauració de l’edifici en el seu treball final de Màster en Conservació del Patrimoni Arquitectònic. Un any després, el projecte es veia reflectit en “Notre Dame de Paris, 2019. La restauración del siglo: un quid pro quo entre el medievalismo y la contemporaneidad. Historia, crítica e intervención”. El jove arquitecte intuïa que les autoritats franceses retornarien l’església al seu estat original i restaurarien el sostre i la icònica agulla esborrant tot el succeït . En desacord amb aquest concepte, al seu treball, va optar per una solució híbrida: conservar les formes antigues, però amb materials absolutament nous. Es tracta de conservar-ne el record, però, alhora, ser record del succeït. Com a pilar fonamental del seu disseny, proposa reconstruir l’agulla amb una malla amb filferro que conforma un mil·limètric núvol de punts intangibles que captura l’estat concret d’una matèria que ja no existeix, en un temps que ja no és el seu. És a dir, on estava i com era, però etèria. En aquest mes de novembre, l’interessant treball opta a dos premis importants d’arquitectura: el “III Premio Internacional de Proyectos sobre Patrimonio Cultural para Estudiantes de Arquitectura AR&PA 2020”, en el marc de la “XII Bienal Ibérica de Patrimonio Cultural”, i els Golden Trezzini Awards for Architecture and Design, amb seu a Sant Petersburg. Finalment, la seua originalitat es veu recompensada i obté els dos premis. Òbviament, l’agulla dissenyada pel nostre veí, no apuntarà al cel de París, però el que sí que és segur, és que ell apunta a una prometedora carrera com a arquitecte.

Malgrat totes les dificultats, Sandra Navarro Sirera arriba al Campionat Nacional de Gimnàstica Rítmica

El dimecres 18, al pavelló Colonial Sport de València, Sandra Navarro Sirera, del Club Gimnàstica Rítmica Villena, hi competeix en el Campionat Nacional Base Individual de Gimnàstica Rítmica. Però per a arribar a aquest desitjat destí, la nostra veïna ha hagut de passar per un camí llarg i tortuós. En primer lloc, perquè la competició havia d’haver-se celebrat a l’abril i es va suspendre pel Coronavirus. En segon lloc, perquè ha hagut d’enfrontar una duríssima temporada amb entrenaments molt difícils, classes online, mesures de seguretat i milers d’adversitats. I, finalment, perquè ha superat una competencia fortíssima, primer en un campionat provincial i, després, en un d’autonòmic. Però malgrat tantes dificultats, la jove gimnasta aconsegueix saltar tots els obstacles i obté un bon lloc en el campionat.