9 minute read
El futur del Taller dels Canets
Vista del taller cap als anys 30. Les bodegues que actualment hi ha enfront del taller encara no s´havien construït.
Advertisement
L’antiga fàbrica Sanchis, coneguda popularment com el Taller dels Canets, és un edifici modernista de gran valor històric, artístic i cultural que en el seu dia va ser una de les indústries més importants de la comarca, i on es van fabricar carros que es van vendre per tota la geografia espanyola.
Va ser construït en la primera dècada del segle XX i, després de canviar d’activitat en els anys vuitanta per dedicarse a la construcció d’estructures metàl·liques, va cessar definitivament l’activitat a l’any 1998. El deteriorament de l’edifici s’ha vist accelerat per les nevades dels últims hiverns, i la teulada, on poden veure’s espais oberts que es fan més grans dia a dia, està en perill de caure.
Gràcies a la protecció de l’edifici, que està catalogat com a Bé de Rellevància Local, la fàbrica ha arribat fins als nostres dies tot conservant l’aspecte que tenia fa un segle, però si no s’actua prompte, és molt probable que el sostre s’enfonse i es produïsquen danys irreparables.
Al llarg d’aquests anys hi ha hagut alguns promotors interessats a recuperar l’edifici i donar-li ús, però cap d’aquests projectes ha arribat a bon port. Un d’ells volia convertir-lo en una mena de residència per jubilats de Noruega, però l’empresa promotora no va aconseguir el suport que esperava del govern d’aquell país i finalment hi va desistir.
També l’ajuntament i la família han mantingut contactes per buscar una solució, sense trobar-hi la fòrmula adequada. L’edifici és molt gran, el cost de restauració molt elevat, i cap de les dues parts té els recursos econòmics suficients per a escometre aquesta empresa. Mentrestant, la consciència del valor patrimonial del taller dels Canets i la preocupació pel seu futur ha anat creixent en el poble de Beneixama. Diversos són els artistes que han fet fotografies o pintures sobre el taller, o que l’han utilitzat com a escenari per a reportatges fotogràfics o, fins i tot, vídeos musicals. La consciència col·lectiva considera l’edifici com a part de la nostra història compartida i element arquitectònic a destacar i preservar, i a tots se’ns fa un pessic al cor cada vegada que veiem augmentar el forat de la teulada.
A finals del 2020, un grup de persones del poble, preocupades per l’estat del taller, ens vam reunir per veure què hi podíem fer. Aquella reunió va coincidir amb una exposició que l’arquitecte Sergio Ortín feia a Villena sobre una proposta de restauració de la catedral de Notre Dame1, i en la qual exposava també dos panells amb fotografies i informació del taller dels Canets, com a mostra del patrimoni arquitectònic de la zona i reivindicació de la necessitat de la seua preservació2. En eixe grup es trobaven
1 El treball “Notre Dame de Paris, 2019. La restauración del siglo: un quid pro quo entre el medievalismo y la contemporaneidad. Historia, crítica e intervención”, va guanyar el Premi Internacional de Projectes sobre Patrimoni Cultural per a estudiants d’Arquitectura AR&PA 2020, en la categoria de projectes de restauració d’edificis i conjunts. També va guanyar el premi del públic dels Golden Trezzini Awards for Architecture and Design, amb seu a Sant Petersburg.
2 L’exposició es va traslladar mesos després a Beneixama, a la sala d’exposicions temporals de l’antic llavador, on s’ha pogut visitar durant tot l’estiu.
membres de la família, arquitectes, arqueòlegs, historiadors i altres persones sensibilitzades amb la problemàtica i amb ganes de col·laborar per al bé comú de Beneixama.
A partir d’aquesta reunió es van iniciar diverses gestions. Una d’elles va ser la visita al taller de José Antonio López Mira, cap del Servei Territorial de Cultura i Esport a Alacant i de Luis Pablo Martínez Sanmartín, tècnic inspector de patrimoni moble de la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana. Aquesta reunió, a la que vàrem assistir també membres del col·lectiu i de la família Sanchis, així com l’alcalde de Beneixama i el tècnic municipal, va ser una visita tècnica per conéixer l’estat de l’edifici i explicar-nos quines actuacions s’hi podien fer i com caldria fer-les d’acord amb la legislació vigent.
Una altra gestió duta a terme per membres del col·lectiu va ser la sol·licitud d’inclusió del Taller dels Canets en la Llista Roja del patrimoni de l’Associació Hispania Nostra3. La Llista Roja
3 L’associació Hispania Nostra es constitueix el 1976 amb motiu de la celebració de l’Any del Patrimoni Arquitectònic Europeu i en sintonia amb l’organització Europa Nostra, que anima a la participació dels ciutadans en les tasques de preservació del patrimoni històric i artístic. Des de 1978, Hispània Nostra s’encarrega de la gestió de les candidatures espanyoles als Premis Europa Nostra. recull aquells elements del patrimoni cultural espanyol que es troben sotmesos a risc de desaparició, destrucció o alteració essencial dels seus valors, a fi de donar-los a conéixer i aconseguir la seua consolidació o restauració. La llista pot consultar-se a la pàgina web listarojapatrimonio.org.
També es va crear una pàgina de facebook per anar informant i per penjar documents, fotografies i altres materials d’interés4 .
Al mes de maig, el col·lectiu va presentar una proposta als pressupostos participatius de la Generalitat Valenciana, que tenen previstos un total de 20.656.500 € per a projectes a les “comarques del sud”, on estem inclosos. La proposta5 contempla l’adquisició i rehabilitació del taller per part de la Generalitat Valenciana per destinar-lo a centre de formació en oficis tradicionals i espai gastronòmic. La idea era combinar la necessitat de restaurar l’edifici amb el desig de recuperar i enfortir el teixit productiu de les zones rurals, evitant-ne la despoblació i creant-hi llocs de treball per als més joves.
4 https://www.facebook.com/Collectiu-pel-futur-del-Taller-delsCanets-100543188939041
5 La proposta pot veure’s en la pàgina https://gvaparticipa.gva.es/budgets/1/ investments/760
Vista del taller des del sud cap als anys 30.
Sala de motors. Motor de gas pobre. Rodes al sol. Foto dels anys 50. Els dos homes són José Sanchis Ferre i Vicente Albero Sanchis (tio i nebot).
Foto feta cap a 1910 davant de la ferreria situada a l’altura de l’actual número 46 del carrer Ramón y Cajal, ferreria regentada per José Sanchis Conca i Bautista Sanchis Barceló (sogre i gendre) i que va ser la precursora del taller. En la foto es reconeix a Batiste Sanchis (el quart home des de l’esquerra) i a Rogelio Pastor (el primer des de la dreta). El xiquet de l’esquerra, el més xicotet, és possiblement Juan Albero Sanchis (Sevilla), que vivia enfront.
La recuperació d’oficis tradicionals com la forja, la fusteria i la terrisseria, el treball de pedra seca, l’espart i el cànem, entre d’altres, poden dinamitzar l’economia de la comarca, i contribuir a la conservació de l’entorn i oferir uns productes d’alta qualitat que són cada vegada més demanats, i que s’emmarquen en estratègies de sostenibilitat ambiental i economia circular. El Servei Valencià d’Ocupació i Formació LABORA, podria utilitzar aquesta instal·lació per realitzarhi cursos formatius en oficis, que podien ser complementats amb un espai de cotreball on les persones formades
Un dels models de carro que fabricaven. Al catàleg diu: Carro de «lanza» tipo agrícola. Construcción fina y muy elegante. Escalera formada con cuatro cabezales. Muy consistente. Freno de palanca. Especial para las provincias de Almería, Córdoba, Granada y Murcia. Carro tipus tartana.
Grup de treballadors, amb informació d’oficis treta del llibre de matrícula. Fila de dalt, d’esquerra a dreta: Vicente Francés Molina, ajudant aperador; José Amorós Alcover, ajudant forjador; Juan Candela Sanjuán, ajudant aperador; Juan Albero Sanchis, ajudant aperador; Juan Vilaplana Valls, ajudant aperador; Juan José Pérez Sanjuán, ajudant aperador; Miguel Valdés Candela, ajudant aperador. Fila de baix, d’esquerra a dreta: Manuel Sirera Maestre, operari agrícola; Cristobal Barceló Sanchis, operari agrícola; José Bellod Barceló, forjador; Vicente Más Ribera, forjador, Antonio Valdés Ortiz, aperador; Juan Pérez Sanjuán, ajudant aperador.
Treballant en l’interior del taller. Apareixen a la foto José Sanchis Payá, Llorenç Valdés Candela i Vicente Mas Ribera. puguen començar la seua activitat econòmica i fer-la viable. També els productes agraris i la seua transformació han jugat durant segles un paper important en la vida dels pobles. Els territoris rurals eren i són productors d´aliments, i la instalació d´un espai gastronòmic, com per exemple un restaurant, en algun dels espais del taller, donaria visibilitat a aquests productes de qualitat i permetria assegurar l’autosuficiència econòmica de l’edifici.
La nostra proposta va passar la fase de suports, on calien almenys 200 avals de persones empadronades a la Comunitat Valenciana, i ara es troba en la fase d’avaluació de propostes, on els tècnics de la Generalitat determinaran la viabilitat del projecte i calcularan el pressupost necessari. Les fases següents, a les quals esperem arribar, seran la publicació de preus (13 de setembre) i la votació dels projectes a partir del 14 de setembre. Serà en eixe moment quan caldrà obtenir la quantitat més gran possible de vots, de forma que puguem quedar entre les propostes més votades de la nostra zona i aconseguir així que el projecte es duga a terme.
Seria una bona solució que la nostra proposta passara a la fase següent dels pressupostos participatius i aconseguírem ser dels projectes més votats, però, com que no en tenim la certesa, al col·lectiu seguim estudiant i buscant altres opcions, perquè l’estat de la coberta fa necessària una actuació urgent.
S’ha realitzat el mesurament de tot el conjunt arquitectònic, dibuixant-ne els plànols corresponents, que serviran per a les actuacions que en un futur s’hi duguen a terme.
En tot moment hem mantingut reunions amb la família i amb l’ajuntament per anar informant-los de totes les gestions fetes i treballar en diferents possibilitats. La família ha manifestat la seua intenció que el conjunt arquitectònic siga algun dia de tota Beneixama, i està disposada que es faça una taxació oficial i s’acorde una forma de venda que no siga gravosa per al poble. Hem rebut la visita de la televisió autonòmica À Punt i de RTVE, la qual cosa ens dóna visibilitat i fa que el taller i el poble siguen coneguts pertot arreu.
Actualment estem preparant una exposició amb fotografies antigues i actuals del taller i amb informació sobre l’activitat que allí es duia a terme, de forma que tot el poble puga conéixer millor eixa part de la nostra història com a poble. També volem fer una assemblea on informar a la població, resoldre-hi dubtes i recollir-hi suggeriments.
Una possibilitat que se’ns ha oferit des de l’Associació Hispania Nostra és la posada en marxa d’una campanya de micromecenatge per recollir diners i poder dur a terme les actuacions més urgents. El micromecenatge (o crowdfunding) consisteix en petites aportacions de particulars o empreses, destinades a un objectiu que en aquest cas seria la reparació de la teulada, i que tenen la particularitat que desgraven fiscalment fins a un 80%. Qualsevol pot participar, encara que siga amb 10 euros (tota pedra fa paret, mai millor dit) i la campanya es fa per Internet per arribar a tots els racons del món.
Valga aquest text per explicar les actuacions que el Col·lectiu pel Futur del Taller dels Canets ha dut a terme fins aquest moment, i per animar a la població a participar en la preservació del patrimoni arquitectònic i cultural del poble de Beneixama.
