Comparsa de Llauradors

Certament, quan arriben aquestes pàgines a les nostres mans i després d’haver hagut de postposar per segon any consecutiu els preparatius dels dies grans de les festes de setembre en honor a la nostra Patrona, vocables com incertesa o inseguretat s’han interioritzat al nostre imaginari més quotidià, però també d’altres com retrobament o il·lusió, per posar-ne un exemple, encetaran un nou significat entre nosaltres posada ja la nostra mirada en el futur més immediat. En efecte, si la sensació va ser prou estranya, per no dir insòlita, davant la suspensió de les festes de 2020, a hores d’ara, immersos ja en els mesos centrals de l’estiu on l’excepcional situació sanitària continua marcant el calendari de 2021, sembla que ens impedeix, de nou, poder dur a terme la culminació d’un important esdeveniment com sens dubte, en el nostre cas, suposa el 50é aniversari de la

Comparsa de Llauradors de Beneixama.

No obstant això, i precisament en l’any del cinquantenari, no podem perdre l’ànim, més bé a contrari. I és que 50 anys donen per a molt en aquesta xicoteta però gran família festera. En aquest sentit, des de la Comparsa de Llauradors pensem que hem deixat la nostra pròpia empremta al llarg dels 50 anys d’història i de festa que volem compartir amb tots vosaltres. I ho fem sabedors de les dificultats que en el seu moment, a primers de maig del 1971, enfrontaren un reduït grup d’amics que es llançaren a organitzar la festa de Sant Isidre i comprovaren, anys després, com es feia realitat allò que semblava un somni. En aquests moments, per tant, sembla ja consolidat l’extens conjunt d’elements peculiars que ens identifiquen com a entitat festera, fruit d’uns vincles personals que cal seguir reivindicant com a part fonamental de la nostra pròpia idiosincràsia. Cal insistir, per tant, en eixe valuós material humà que tants bons moments ens ha donat, tret definidor que, en certa manera, caldria identificar amb el concepte de tot allò que suposa ser llaurador i que s’ha de transmetre si cal més a les noves generacions. És així com hem de tindre en compte totes les aportacions que, modestament considerem, hem proporcionat al món fester de Beneixama: els grups al·legòrics en la Retreta, l’ofrena de cabassets del dia 8, les carrosses i els boatos en l’Entrada, la revitalització de la festa de Sant Isidre, la variada indumentària de les esquadres o l’interès per les composicions musicals maseres que ofereixen una particular forma de desfilar. La llista podríem allargar-la més encara tot incidint en diversos aspectes substancials on també hem sigut capdavanters.

És així com, lluny de defallir, pensem que cal prendre decisions valentes i de vegades insòlites, cal anar fent per tal d’aconseguir que aquest significatiu aniversari siga una realitat, conscients de la quantitat d’actes programats per a commemorar aquesta important efemèride: 50 anys fent comparsa, fent festa i fent poble.

I és que de vegades allò que considerem ben urgent no deixa pas a tot el que veritablement hi és més important. És per això que, des de l’actual Junta Directiva, després d’haver-se aprovat en assemblea, esperem poder celebrar-ho com cal des d’octubre del 2021 fins al setembre del 2022. Que eixa mateixa il·lusió i eixe mateix entusiasme, encetat allà pel mes de maig del 1971 per aquell grup de 7 amics fundadors de la Comparsa, arriben a contagiar-nos de nou.

José Francisco Lozano Santonja.

President Comparsa de Llauradors.

Els presidents i presidentes de la comparsa de llauradors

Ara que la Comparsa de Llauradors compleix 50 anys de vida, és moment de recapitular tot el que ha succeït en la nostra trajectòria, i considere que un bon punt de partida és analitzar una de les peces clau en qualsevol associació: el president o presidenta. Aquesta és una figura imprescindible sense la qual la maquinària no aconseguiria arrancar. El seu paper, més enllà d’instituir-se com la cara visible de la comparsa, és escollir i coordinar una Junta Directiva equilibrada capaç de dur a terme el complex i delicat cerimonial que envolta les nostres Festes de Moros i Cristians; és convertir-se en una persona resolutiva, capaç de prendre decisions difícils en moments de tensió; és aprendre a renunciar als interessos propis en benefici dels de la col·lectivitat; és saber acceptar les crítiques i comprendre que mai s’actuarà amb la conformitat de tothom; és, en definitiva, capitanejar un vaixell que de vegades és difícil de conduir, sobretot si s’ha d’enfrontar a tronades en el seu camí.

Com veiem, el president o presidenta ha de fer front a situacions complexes que a vegades resulten molt dures, i a més, ho ha de fer des d’una posició tolerant. Un càrrec al qual s’arriba sovint de forma sobtada, sense tenir-hi la més mínima intenció, cosa que encara pot dificultar més la seua feina. Però també és una tasca altruista que omple de satisfacció en comprovar que tot allò previst i treballat es compleix i que tots els i les festeres gaudeixen de la millor setmana de l’any. Per això, encara que és un càrrec de molta responsabilitat, les persones que han passat per la presidència de la Comparsa de Llauradors atresoren molts bons records d’aquells anys.

Per tot el que hem dit fins ara, cal agrair el treball, la dedicació i la il·lusió que els presidents i la presidenta de la nostra comparsa han aportat per a continuar un projecte encetat ara fa mig segle. Sense la seua col·laboració i la de les seues Juntes Directives, mai hagués eixit endavant la nostra Comparsa de Llauradors.

Presidents de la Comparsa de Llauradors (1971-2021)

Francisco Camús Bellod (1971-1983) Jorge Francés Camús (1984-1991) José Bellod Mataix (1992-1995) Francisco Camús Bellod (1996) Domingo Milán Francés (1997-2000) Ana María Navarro Mataix (2001-2004) Francisco José Castelló Sirera (2005-2008) Juan Bautista Sirera Valls (2009-2012) Miguel Lozano Santonja (2013-2016) José Francisco Lozano Santonja (2017-2021)

Després d’haver parlat amb la majoria de les persones que han exercit aquest càrrec, podem dir –com ens ha plantejat Juan Sirera- que hi han hagut tres períodes que defineixen les

Francisco Camús i Jordi Francés, Sant Isidre de 1981

principals accions preses per tots ells: un d’inicial, marcat per l’adquisició i l’adequació del maset de la comparsa, una segona etapa, marcada per la introducció de la restauració en les Festes de Moros i Cristians, i una tercera fase, de consolidació dels Llauradors.

La primera etapa abastaria, a grans trets, les primeres presidències de Francisco Camús i de Jorge Francés. Aquest és, sens dubte, un dels moments més delicats i complicats, ja que començaven les primeres passes d’una comparsa acabada de néixer que mancava de tots els recursos materials. Les primeres seus socials foren cedides per un jove soci o llogades, al mateix temps que els festers organitzaven un servei de bar els caps de setmana i els festius per a obtenir-hi recursos, fins que el 1974 la Comparsa de Llauradors va adquirir l’actual maset, antiga almàssera de la família Lluna. La compra d’aquell edifici va implicar nombroses despeses i la necessitat d’encoratjar els llauradors a treballar voluntàriament i gratuïta en el seu condicionament. A més a més, durant aquests primers anys, els músics que arribaven des de Llanera per a amenitzar els nostres actes havien de residir en les cases dels socis fins que el 1988 es va inaugurar la primera remodelació de la planta superior, habilitada per a la seua estada.

La segona fase abastaria la segona presidència de Jorge Francés, i les presidències de José Bellod, Domingo Milán i Ana María Navarro. Els més veterans ens conten com abans

d’ajuntar-se tots als masets, els festers anaven de casa en casa bevent i menjant, aquelles encara eren unes festes molt marcades pels rols de gènere, l’home fruïa de la festa mentre la dona romania a la llar. Aquesta concepció de la festa a poc a poc va canviar, i amb la major implicació del sector femení es feia imprescindible transformar els àpats festius. La Comparsa de Llauradors va començar el servei de restauració el 1990, any en què es serviren esmorzars els dies 7, 8 i 9 de setembre per als socis, la qual cosa va significar la pèrdua de protagonisme de les cases particulars enfront del maset. De fet, la proposta sembla que va agradar perquè l’any següent també serviren dinars aquells tres dies. Ara bé, oferir servei de restauració es va convertir en un vertader maldecap per als presidents i les seues Juntes Directives, ja que no era gens fàcil aconseguir bons preus i un servei òptim. De fet, els membres de les Juntes Directives van haver de fer-se càrrec en més d’una ocasió d’aquest servei perquè no trobaren una empresa adequada, o la contractada decidia a última hora no presentar-se.

Per últim trobem la fase de consolidació de la Comparsa de Llauradors. Aquesta abasta les presidències dels darrers quatre presidents: Francisco José Castelló, Juan Bautista Sirera, Miguel Lozano i Jose Francisco Lozano. Sembla que aquest període hauria de ser més tranquil, però la realitat no és exactament així. La festa de Beneixama s’ha fet cada vegada més complexa i, sobretot, la vida s’ha encarit bastant. Aquests dos factors han obligat les entitats festeres del nostre poble a adaptar-se a unes noves circumstàncies complexes, incloent-hi els Llauradors, amb l’actualització de les quotes dels socis, la regulació dels lloguers del maset, la creació de nous actes fora del mes de setembre, com el Mig Any Fester, i el canvi d’alguns actes festers, com l’avançament de la processó de trasllat al dia 5 de setembre. A més, el maset també ha hagut d’adaptar-se a les noves necessitats, per això s’han realitzat obres de millora i de condicionament de molta envergadura.

En definitiva, ser president o presidenta implica treballar de valent i emprendre nous projectes que necessiten obligatòriament de la col·laboració de tots, o almenys de la majoria, d’una comparsa o filada i, especialment del suport, la feina i la dedicació de la Junta Directiva que l’acompanya. Els 50 anys transcorreguts han estat intensos, plens de reptes que, amb major o menor mesura, s’han sabut assolir. Ara ens toca mirar endavant i fixar-nos nous desafiaments que acaben de consolidar una comparsa que, si més no, es troba en un dels seus millors moments.

La pandèmia passarà i tornarem a gaudir de les nostres Festes de Moros i Cristians com si fos el primer dia, com si mai hagués hagut aquesta maleïda interrupció, i de segur que de seguida sorgiran nous projectes il·lusionants que de nou ens agruparan en una finalitat comuna.

Josep Miquel Conca Alonso

Cronista de la Comparsa de Llauradors

Sabies que…? Comparsa de Llauradors

Sabies que…durant la festivitat de Sant Joan Baptista del 1947, a proposta de l’Ajuntament de Beneixama, eixiren desfilant al voltant de 25 llauradors amb la intenció de formar una nova comparsa? Malauradament, aquest primer intent no va fructificar i van haver de passar 24 anys més per a fundar definitivament l’actual Comparsa de Llauradors. Sabies que…el primer representant de la Comparsa de Llauradors en la Comissió de Festes fou Francisco Camús Bellod? El 30 de juny deL 1971, l’alcalde Mariano Parra Sanjuán va reunir tots els presidents per a constituir-la novament, incorporant-hi, com a novetat, el primer president dels Llauradors.