XXV Aniversari de l’Acte de Commemoració de la Carta de Poblament

CARTA DE POBLAMENT

Discurs Carta de Poblament de Benidorm 2017

“Ver álbum completo de fotos”

25é aniversari de la celebració de l’acte de lliurament de la Carta de Poblament de l’almirall Benat de Sarrià a Benidorm

Pasqual Almiñana Orozco

SALUTACIÓ

Sr. alcalde, regidors i regidores, festers i festeres, penyeres i penyers, familiars, amics i amigues, benvinguts al 25é aniversari de l’acte de commemoració de la fundació de Benidorm.

Bona nit!!! Enguany, a diferència dels anys anteriors, ens hem traslladat a este amfiteatre, al qual no és la primera volta que hi venim. La plaça de Sant Jaume és l’espai més genuí i més en consonància amb el fet històric que celebrem però hem vingut ací perquè volíem que participaren més persones de les que cada any ho poden fer.

Quan el Grup Carta de Poblament, l’equip tècnic que m’acompanya en la preparació i realització d’este acte, em va demanar que fóra el mantenidor un quart de segle després que estrenàrem esta obra, em va resultar difícil acceptar-ho de primer moment. Pensava que havia de ser algú altre ja que forme part de l’organització. Però vaig assumir la proposta per explicar com va començar i com ha anat evolucionant esta celebració i, al mateix temps, fer-ne balanç.

Així que parlaré de com i per què vaig tindre la idea d’elaborar este acte commemoratiu de la fundació de Benidorm i de com ha evolucionat en estes 25 representacions. l’atorgament de la Carta de Poblament a Benidorm i de la necessitat de commemorar-la. Va ser així que va proposar-ho a la Junta Directiva de l’Associació de Penyes Verge del Sofratge de la qual era vicepresidenta.

La celebració de la concessió de la Carta de Poblament a Benidorm el 8 de maig de 1325 per l’almirall Bernat de Sarrià va ser aprovada per la Junta de l’Associació. I, tot seguit, em van demanar que organitzara l’esdeveniment, a la qual cosa vaig accedir perquè l’any 1993 es poguera commemorar per primera vegada.

CREACIÓ DEL TEXT

La proposta de dirigir la celebració implicava un repte perquè havia de crear una obra que transmetera un fet històric del segle XIV amb la particularitat que es tractava d’un document, la Carta de Poblament, i que fóra comprensible a la mentalitat actual. I, al mateix temps, tenia uns condicionaments inexpugnables com eren el pressupost, els actors i la tramoia.

La representació que acabem de veure és un acte simbòlic. És a dir, un acte que em vaig imaginar perquè es vegera en carn i ossos un esdeveniment políticoadministratiu signat a València, capital del Regne, però impossible a Benidorm si no era a través de la llicència teatral. Va ser la manera com la història real es transformava en una explicació didàctica d’una situació que mai va existir però que en realitat sí que la van viure els primers habitants.

Abans de continuar he de dir que enguany ha estat més lluïda que mai tant en la declamació com en la mateixa interpretació i amb un augment de participants que han ajudat a fer més creïble el context històric.

ANTECEDENTS

L’any 1992, any olímpic per excel·lència, vaig considerar que l’obra de Pere Maria Orts i Bosch, La Carta de Poblament de Benidorm i l’almirall Bernat de Sarrià, publicada el 1976, havia de ser coneguda i reconeguda. No era adequat que l’esdeveniment històric més important produït a Benidorm el sabérem alguns iniciats en la lectura i l’escriptura del nostre benvolgut autor. Vaig creure necessari, per tant, que la fundació de Benidorm se celebrara i al mateix temps que es divulgara la investigació de l’il·lustre historiador.

Per tot això, vaig explicar a Adela Labèrnia de la Penya Forasters del Poble en què consistia i la importància que tenia

La recreació imaginària d’aquell fet des del punt de vista de l’adequació al context actual conjuga la veritat històrica amb la finalitat de difusió de saber com els nostres avantpassats van existir. La coherència del text selecciona i organitza unes vivències que els primers pobladors deurien tindre encara que no saberen llegir documents.

El text representat té la cohesió lingüística de les dues classes socials, la dels manats i la dels qui manaven, en una adaptació actual de la llengua però recordant fórmules de l’Edat Mitjana.

L’obra ha anat variant durant estes 25 representacions tant en el text com en l’escenari. El text s’ha ampliat i l’escenografia s’ha modificat. El model definitiu, des de fa uns anys, és el resultat de tots els assajos anteriors. S’ha millorat amb bona voluntat, esforç, treball i il·lusió. I tot això, perquè sabíem i sabem que estàvem i estem posant un granet d’arena en el desert de la simbologia històrica de Benidorm perquè sí que toca ara, sempre i en qualsevol moment, bufe el vent d’on bufe perquè és intocable.

Però, com anava dient, al mateix temps que sabia què volia transmetre, el pressupost, els actors i la tramoia, van fer que m’adaptara a la realitat.

EL PRESSUPOST

El pressupost inicial era escàs, com l’aigua, i entre el lloguer dels tratges, l’equip de so i llum, la tortada, la mistela i algun altre detall de l’escenari s’acabava qualsevol possibilitat d’imaginació. I ja se sap, i Benidorm n’és l’exemple, que sense pressupost les idees s’han d’acurtar, o no, segons de qui vinguen i en quina época es presenten.

D’altra banda, l’entusiasme oficial era ben escàs tal i com es va demostrar en la primera representació. Vam haver de començar una hora i mitja més tard per l’absència de l’alcalde d’aquell moment. Així va ser, sí, tal com sona!

Amb tot açò vull dir que una cosa du a l’altra i el resultat va ser que la representació fóra breu durant els primers anys.

Però, el grup humà, que des dels inicis ha treballat, ha sabut sumar i aprofitar els escassos recursos anuals per invertir-los, any rere any, en tot el material que l’obra i l’acte necessiten.

El pressupost oficial que es dedica a la celebració de la fundació de Benidorm és tan ínfim que impossibilita millorar tant l’acte com l’exposició i la setmana cultural.

Si algú ha de prendre nota que siga esplèndid perquè no estem celebrant una festa qualsevol, és la fundació del nostre poble.

ELS ACTORS I LES ACTRIUS

Pel que feia als actors i a les actrius havien de ser membres de les penyes i, per tant, el text també s’havia d’acomodar a la bona voluntat de participar i a les dots interpretatives de cadascun.

Val a dir, que els voluntaris i les voluntàries que es van presentar van ser tan valents i tan valentes com agosarats i agosarades en confiar en mi amb una obra que ningú abans havia representat i van obrir el camí inexplorat de la interpretació.

Però, des del primer assaig que vam fer a la seu de la Confraria de Jesús el Natzaré, al carrer Conestable Saragossa, totes les penyeres i els penyers van saber ocupar el lloc que la dramatúrgia els tenia reservat damunt de l’escenari i van dominar el text.

La nova tecnologia d’aquell temps era la càmera de vídeo i vaig filmar els assajos i així resultava més fàcil rectificar i millorar cada paper. Enguany ha estat el mòbil qui ho ha gravat. Cada participant ha tingut la interpretació al seu telèfon, a la seua mà, per poder repassar-la a colp de clic.

I d’aquella càmera de vídeo de l’any 93 a una altra actual, també ha possibilitat, través de les TIC, veure l’assaig en pantalla gran. Avanços tecnològics que han ajudat, i no poc, a la interpretació de tan bona qualitat que acabem de veure i escoltar. I és d’esta manera que els actors i les actrius han viscut cada personatge com seu i l’han transmés a l’auditori amb la força necessària per fer creïble l’actuació.

I no oblidem els xiquets i les xiquetes que han participat en l’obra interpretant el paper amb tot l’interés que els corresponia, malgrat l’edat tan curta d‘alguns. Però després de 25 anys ja són grans i en qualsevol moment podran tornar a actuar.

LA TRAMOIA

Des del punt de vista tècnic, és a dir la tramoia de la representació, la tenia pensada sobre el paper. Però van ser, des del primer any, els penyers i les penyeres els qui, amb un intercanvi d’idees, van aportar noves solucions amb el seu saber fer i diferents oficis per tal d’adequar-nos a l’espai de la plaça de Castelar i posteriors escenaris.

L’escenari consistia en un teló amb la inscripció CARTA DE POBLAMENT que s’obria amb corrioles quan el pescador llegia el fragment de la Carta que explica els límits geogràfics del terme de Benidorm. Llavors, apareixia el primer mapa, el mateix d’ara amb la diferència que està digitalitzat i des de la taula de control es projecta. L’anècdota va produir-se quan no va desplegar-se bé perquè era un llençol. A l’any vinent es van posar uns ploms de pesca perquè el llençol tinguera caiguda i penjara bé i així ja es va poder veure. Era una tramoia complicada segons els mitjans que teníem. Solament faltaven cavalls damunt l’escenari per acabar-ho d’enllestir. Ara, la tecnologia ho fa tot més senzill, millor i més exacte.

Muntar aquell escenari durava vàries hores del matí de dissabte. I mentre vam fer la representació a la plaça de Castelar a partir de les 12 del mig dia fins que es feia de nit pegava el sol de valent. Però, els penyers i les penyeres treballaven sense tindre en compte la temperatura i mai els estaré prou agraït per l’entusiasme que sempre han posat. Ara podem dir que l’escenari es munta en un arrap amb un teló de fons de Ribes Sogorb i la tecnologia fa la resta.

La plaça de Sant Jaume és l’espai més suggerent per a la representació, encara que no siga el més adequat. És el lloc on s’hauria celebrat el fet històric que ara commemorem. Segur que Bernat de Sarrià va caminar per la mateixa plaça quan solament era un castell. Però estaria bé poder celebrar l’acte amb totes les condicions d’infraestructura teatral necessàries en un lloc tancat. Estic parlant, naturalment, d’un espai cultural que encara no tenim a Benidorm. I sense cultura un poble no té futur encara que a Benidorm semble tot el contrari. Pel que fa al so i llum, l’evolució ha estat espectacular perquè en estos 25 anys, com ja he dit, les TIC han revolucionat tots els aparells tècnics. L’any passat, la mantenidora, la professora María José Lozano, va explicar-ho detalladament i amb rigorositat, com a resultat del seu excel·lent treball d’investigació per a elaborar els articles de Tecnologia de la Informació i la Comunicació del Diccionari de Benidorm.

Actualment, amb un llapis de memòria tenim tota la informació disponible però fins que va arribar esta tecnologia teníem la música gravada en casset amb dues platines per donar entrada una al text biogràfic i l’altra a la música. I no teníem cap pantalla per projectar imatges. Era un treball artesà si ho comparem a l’actualitat. I no fa més que 25 anys, a penes si arriba a una generació i ja és pura arqueologia.

AL VOLTANT DE LA REPRESENTACIÓ

Fora de l’escenari, al voltant de la representació, han estat moltes les variacions que hem adoptat. Destaque, entre altres, el pastís i la mistela del primer any, passant per la coca a la calda i vi que s’obsequiava als assistents en anys posteriors. Els focs artificials amb dolçaina i tabalet també van estar vigents durant uns quants anys com el trasllat dels actors i actrius des del Casal Fester fins al lloc de l’actuació. També durant uns anys es van convocar un concurs de dibuix i redacció entre els escolars de la ciutat. I l’Himne de Benidorm el van cantar xiquets i xiquetes de l’Associació.

Així mateix, el díptic, el cartell anunciador i els arranjaments del lloc també han variat.

L’organització de la celebració s’ha modificat des que es va formar el Grup Carta de Poblament que se n’encarrega en exclusiva.

Un altre canvi ha estat la introducció del mercat medieval, un negoci que no té res a veure amb el 8 de maig de 1325, ni per història ni per organització, però posa color i, com no podia ser d’una altra manera, és un atractiu per als turistes i per als veïns, diuen.

Finalment, cal remarcar en este apartat que la setmana cultural prèvia al 8 de maig, la qual és més un desig que una realitat perquè la cultura no s’alimenta ni de l’aire ni de la ignorància segons es demostra amb els entrebancs i escassíssim pressupost que any rere any es repeteixen. I, malgrat tot, l’exposició de temàtica actual però relacionada amb la Carta de Poblament reïx cada any pel treball i l’organització de la historiadora Vanessa Navarro, que enguany ha plasmat els 25 anys en els panells de forma magistral i al mateix temps ha demostrat el seu saber fer en la inauguració de l’exposició. Vanessa Navarro és, també, autora del sainet que aporta la visió còmica d’aquell moment.

I com podeu imaginar, tot açò que he explicat encara seria més lluït si el pressupost ho permetera, tal i com ho demana l’acte. Perquè estem parlant de la fundació de Benidorm amb 692 anys de vida, per tant, amb suficient importància i transcendència perquè es tinga més en consideració.

L’EQUIP TÈCNIC

Arribem ara a l’equip tècnic que són tots els penyers i les penyeres que han muntat l’escenari, s’han preocupat per documentar-se i dissenyar els tratges. Per gestionar, en definitiva, tot el que està al voltant de la celebració.

Són els que de pressa i corrent van solucionar no tindre tratges per als soldats a una setmana vista de la primera representació. Una filà de moros i cristins va trencar el compromís de deixar-nos-els i José Pallarés va haver d’anar a Villena a llogar-ne.

Són els qui abans de començar la primera representació van negar a un comissari polític, anomenat personal de confiança de l’alcalde, els papers del guió de la presentadora i els del diàleg de l’obra perquè volia saber què diríem. Era l’estil que es respirava en aquella época. Total per a què? Va ser una anècdota esperpèntica perquè l’acte fundacional continua fent-se amb tota la llibertat d’expressió.

L’equip tècnic són els que es preocupen perquè tot estiga a punt, des del pastís del primer any fins a què tot el material que envolta l’acte estiga perfectament situat al lloc que li correspon.

L’equip tècnic són els penyers i les penyeres, la peça clau perquè es puga fer la representació i que els actors i les actrius hagen actuat en condicions adequades durant estos 25 anys.

CONCLUSIÓ PARCIAL

En una primera conclusió, puc dir que tan l’evolució de l’obra representada com de l’acte han estat molt positius en les 25 representacions. Tots els participants s’han sobreposat perquè la celebració tinga la importància que té per a Benidorm. És així que han fet possible que el meu objectiu inicial de donar a conéixer l’obra de Pere Maria Orts i la Carta de Poblament s’haja acomplit.

Prova d’això és la trascendència que ha tingut fora de l’escenari. Despús-ahir, un grup d’alumnes del Col·legi Públic Ausiàs March va commemorar l’atorgament de la Carta de Poblament. Van representar esta obra adaptada al nivell de Primària pel mestre Josep Vicent Payà. Un exemple més a seguir en la implicació pedagògica d’este col·legi en la història i les tradicions de Benidorm.

ELS MANTENIDORS I LES MANTENIDORES

I continuant amb la descripció, hem de fixar-nos en els mantenidors i les mantenidores. Cal dir que han posat, en la majoria dels casos, els seus coneixements i investigacions sobre Benidorm al servei dels assistents per delitar-nos amb les seues explicacions. Això és d’agrair perquè almenys una vegada a l’any es parle amb senderi sobre Benidorm.

ELS PRESENTADORS I LES PRESENTADORES

Pel que fa a les presentadores i als presentadors vull dir que amb la seua professionalitat han sabut marcar les pautes de l’acte durant estos 25 anys.

ANÈCDOTES

En el capítol d’anècdotes han estat algunes i variades des de la primera representació a més de les que ja he explicat. Solament n’explicaré quatre. En alguns casos és millor oblidar-les perquè amb la perspectiva del temps tot es relativitza i deixa a cadascú al seu lloc.

Durant el primer any de celebració, havia acabat la representació quan van aparéixer els membres de la Unió Musical, dirigits pel mestre Doménech i pel president de l’entitat, Jaume Anton. Acabaven de guanyar el 1r Premi Menció Especial del Certamen Provincial de Bandes de Música. No cal ni dir l’efecte emocional que es va produir.

Una altra anècdota és la que durant uns quants anys es produïa en els moments abans de seure els regidors segons

com interpretaven el protocol. Ara sembla que ja no passa. Però quins trontolls que hem vist.

I com no podia ser d’una altra manera cal dir que la tecnologia telefònica també ha participat en cada acte des que s’han popularitzat els mòbils. Veure algú i alguna teclejant és habitual des que comença l’acte fins al final. I fa un mal efecte venint de qui ve!

I la quarta anècdota és per a les tecnologies de la informació i la comunicació quan van fer possible l’any passat retransmetre l’acte en directe per les xarxes socials amb un mòbil.

PROJECTE DE FUTUR

Abans d’acabar, i com a projecte de futur, pense que és ara el lloc i el moment per sol·licitar, demanar, proposar o com vulgueu dir que la celebració del naixement de Benidorm tinga el caràcter oficial que es mereix.

Fins ara, l’Ajuntament ha proporcionat infraestructura tècnica i econòmica perquè l’Associació de Penyes, a través del Grup Carta de Poblament, haja pogut dur endavant la commemoració. Fins i tot, el dia 27 d’abril de 2012 la Corporació Municipal, per unanimitat, va aprovar declarar el 8 de maig Dia de Benidorm i celebrar un ple extraordinari cada any.

Però, el dia de Benidorm és cada dia. Ací del que es tracta és de commemorar el dia de la fundació de Benidorm que és el fet únic i extraordinari. Per tant, no estaria malament usar el trellat i rectificar el títol pel de Dia de la fundació de Benidorm. De totes les maneres, hem de preguntar-nos si amb un Ple extraordinari cada any és suficient o cal donar la importància que té la fundació del nostre poble.

AGRAÏMENTS

Finalment, encara que mai ha estat suficient l’ajuda que necessitàvem, cal agrair als diferents governs municipals la que ens han donat durant estes 25 celebracions. Però no oblidem que els participants hem treballat sense cobrar ni drets d’autor ni totes les hores que li hem dedicat a l’acte, com no podia ser d’una altra manera.

És ara que vull explicar la sorpresa que vaig tindre des del principi de tot, en comprovar la il·lusió d’actors i d’actrius i de tots els penyers i les penyeres que han col·laborat a canvi de res. Millor dit, a canvi que cada any ixca tan bé com es mereix la fundació de Benidorm. També és ara el moment de destacar que una entitat nascuda per a la festa, com és l’Associació de Penyes, haja demostrat que també és sensible a un esdeveniment històric, la magnitud del qual solament és comparable a qualsevol altre de la mateixa categoria.

L’Associació de Penyes, a través del Grup Carta de Poblament, senyores i senyors, no organitza cada any un acte qualsevol. Organitza l’acte per antonomàsia, el principi de tot, l’acte pel qual els que vivim i treballem a Benidorm ho podem fer perquè l’any 1325, l’almirall Bernat de Sarrià va concedir la Carta de Poblament. I això, a Benidorm, no és poca cosa.

Dit açò, vull reiterar el meu agraïment a l’Associació de Penyes i a tots els penyers i penyeres que m’han acompanyat cada any i han fet possible l’acte que ara celebrem.

I just abans d’acabar vull dir-los que qui tinga interés a llegir este discurs el pot tindre a través del codi QR que ara ix a la pantalla.

I com a colofó, cal ser agraït i retre un homenatge a totes les persones que durant estos anys ho han fet possible amb el lliurament del pin dels 25 anys i d’un exemplar de l’auca de Bernat de Sarrià. És per això que demane que pugen a l’escenari i amb un fort aplaudiment:

Adela Labèrnia Mantenidors i mantenidores Presentadors i presentadores Presidents i presidentes Actors i actrius Equip tècnic Grup Carta de Poblament

Estes són les persones, més les que no han pogut vindre, les que han fet possible la celebració de l’atorgament de la Carta de Poblament per Bernat de Sarrià a Benidorm el 8 de maig de 1325 durant 25 anys. A tots i a totes, moltes gràcies!!!

I a vosaltres, penyeres i penyers i assistents a l’acte, demanar-vos que continueu amb el recolzament que sempre heu donat i que l’any que ve encara siga millor.

Moltes gràcies i bona nit!