Calvià com a destinació del

CALVIÀ COM A DESTINACIÓ DEL TURISME ESPORTIU

Kàrting de Magaluf, 1970. Fotografia: Joan Llompart 'Torelló'. Pretemporada del Real Mallorca en el Golf de Bendinat, 1997. Fotografia: Joan Llompart 'Torelló'.

Calvià fa temps que aposta per al desenvolupament del turisme esportiu com la principal estratègia per lluitar contra l’estacionalitat turística a la zona. Aquesta afirmació es sustenta en la gran quantitat de productes esportius que s’hi han desenvolupat i que impliquen el desplaçament anual, durant els mesos de temporada baixa, de més de 25.000 persones.

ESDEVENIMENTS INTERNACIONALS COM A EIX VERTEBRADOR DE L’OFERTA

Calvià té una àmplia oferta d’esdeveniments esportius internacionals que es duen a terme entre els mesos de gener a maig i d’octubre a desembre a diversos nuclis del municipi. Aquests esdeveniments, a més d’aportar valor per si mateixos sobre l’impacte econòmic a la zona i rendibilitat de les activitats, són un motor potent que serveix perquè atletes nacionals i internacionals coneguin el municipi i llavors hi vulguin desenvolupar les estades d’entrenament, pretemporades, etc., tot aprofitant la xarxa àmplia i moderna d’instal·lacions esportives amb què compta Calvià.

Esdeveniments internacionals de triatló, atletisme, futbol, vòlei de platja, senderisme, rugbi o tennis configuren l’oferta de Calvià, que cerca posicionar-se com el millor lloc d’Europa per a la pràctica i la competició esportiva a l’aire lliure. Alguns dels esdeveniments destacats en aquest àmbit són:

ACTIVITAT

ITF Tennis

Galatzó Trail

Rallye Classic Illa de Mallorca

MES TIPUS D’ESDEVENIMENT

Febrer-març

Març

Març Quatre tornejos de tennis per a joves promeses internacionals Correguda internacional de cursa de muntanya (43 i 23 km) Competició de cotxes clàssics de caràcter internacional

Santa Ponça Cup Abril Torneig de futbol base internacional

Mallorca Beach Rugby Abril Torneig de rugbi de platja internacional

Sol Half Marathon Magaluf Abril Correguda d’atletisme internacional (21 i 10 km)

Mallorca Walking Event Abril

Port Adriano SUP Race Abril

Mallorca football tournament Maig Esdeveniment de senderisme internacional

Campionat internacional de surf de rem (paddle surf) Tres tornejos de futbol internacional per a cossos de seguretat i emergències

BVWA Palmanova Maig Torneig internacional amateur de vòlei de platja

Mallorca Open (WTA Tennis tournament) Juny Torneig internacional de tennis femení

Regata Salou - Calvià Setembre Regata de caràcter nacional

Chess Festival Octubre Torneig d’escacs de caràcter internacional

Challenge Peguera Mallorca Octubre Triatló internacional de mitja distància

COL·LABORACIÓ PUBLICOPRIVADA

La suma d’esforços entre administració pública local, promotors d’esdeveniments esportius i altres agents del municipi, com ara associacions hoteleres o clubs esportius, ha estat clau per a l’actual desenvolupament del turisme esportiu al municipi de Calvià.

L’Ajuntament de Calvià fa feina en diverses línies per fer efectiva l’estratègia de turisme i esports. Les més importants són les següents:

1. La gestió directa d’esdeveniments esportius internacionals, en la qual la institució pública, en col·laboració amb altres agents realitza projectes que entén que afavoreixen l’impacte turístic mitjançant la pràctica esportiva en temporada mitjana o baixa. 2. El suport als promotors que aposten per desenvolupar esdeveniments esportius que asseguren un mínim d’impacte turístic a la zona en temporada baixa. El suport es concreta en cessió de materials, instal·lacions, o ajuts econòmics que els puguin fer possibles. 3. Convenis i acords amb associacions hoteleres i clubs esportius municipals per al desenvolupament d’iniciatives esportivoturístiques que asseguren l’accés a installacions esportives i altres recursos municipals en condicions avantatjoses. 4. La gestió de reserves a instal·lacions esportives municipals per a usos turístics de diversos agents internacionals (clubs, agències de viatges, federacions, etc.). 5. El desenvolupament de la marca CALVIÀ ESPORT a fi de convertir la zona en referent de la pràctica esportiva a l’aire lliure a l’àmbit internacional. 6. Les ajudes als clubs esportius i als esportistes locals que fomenten la presència de

Calvià en les competicions locals, nacionals i internacionals en les quals participen. 7. Fundació Calvià 2004, institució participada entre l’administració pública local, les associacions hoteleres del municipi i altres patrons, que té com a funció principal la gestió de productes i serveis que millorin la competitivitat turística del municipi.

Calvià compta amb 54 km de costa i 36 platges. El clima és mediterrani, i gaudeix de més de 300 dies de sol a l’any.

ENTORN I INSTAL·LACIONS DE PRIMER NIVELL PER A LA PRÀCTICA ESPORTIVA

Mallorca compta amb un clima suau que permet la pràctica esportiva a l’exterior a qualsevol època de l’any. Per part seva, el municipi de Calvià disposa d’un espectacular entorn que combina paisatges costaners i de muntanya, que possibilita l’acompliment de gairebé qualsevol esport a l’exterior. Si a aquests factors hi sumam una àmplia xarxa d’infraestructures esportives municipals, entre les quals en destaquen algunes de primer nivell com la pista d’atletisme de Magaluf, el camp de rugbi de Calvià, les sis piscines cobertes municipals o els set camps de futbol de gespa artificial de què disposa el municipi, a més d’altres atractius com ara la Finca pública de Galatzó o els passejos per als vianants que uneixen els diferents nuclis de Calvià, el resultat és la configuració d’una oferta global que permet als atletes internacionals multitud d’opcions d’entrenament.

Actualment, la pista d’atletisme de Magaluf és la instal·lació emblema de la lluita contra l’estacionalitat a Calvià. El seu paviment proporciona la combinació ideal de retorn d’energia, comoditat, seguretat i durabilitat, que resulta perfecte tant per entrenar com per competir. Aquestes característiques, al costat dels serveis complementaris que ofereix, fan de la pista una de les infraestructures d’aquest tipus capdavanteres a Espanya i Europa, i per tant, una alternativa molt atractiva per a albergar-hi les estades d’entrenament que realitzen clubs i esportistes eu-

ropeus. La pista registra dades d’aforament màxim durant els mesos d’abril i maig.

Aquest mapa que combina un entorn propici amb infraestructures necessàries per a la pràctica esportiva, es completa amb un ampli catàleg d’infraestructures privades també a la disposició dels esportistes, com ara els tres camps de golf, els dos clubs de tennis o els quatre clubs nàutics de què disposa el municipi.

ELS SERVEIS COMPLEMENTARIS

Entrenar, competir i gaudir al màxim de l’entorn, tot això amb els millors serveis: • Una planta hotelera de primer nivell mundial amb oferta d’allotjaments adaptada a totes les necessitats. • Gastronomia de màxima qualitat que fusiona la millor cuina mediterrània i espanyola amb totes les opcions de cuina internacional. L’oferta gastronòmica s’adapta a totes les necessitats, i compta amb restaurants guardonats amb Estrelles Michelin i altres reconeixements culinaris internacionals. • Oci i cultura per completar el temps lliure amb multitud d’opcions d’entreteniment per a tots els perfils. • Una ubicació sensacional: a tan sols 20 minuts de l’aeroport i a 15 quilòmetres de la capital de Mallorca, Palma.

Entrenar, competir o gaudir de l’esport a qualsevol època de l’any són ara raons de pes per triar Calvià com a lloc d’estada.

SANDRA SEDANO COLOM

Cap de Secció d’Igualtat a l’Ajuntament de Calvià

Dones i esport,

TRENCANT ESTEREOTIPS

ELS ESTEREOTIPS DE GÈNERE I L’ESPORT

«L’esport té el poder de transcendir les barreres del sexe, la raça, la religió i la nacionalitat». Segons UN Women, «promou la salut i el benestar, millora l’autoestima i ensenya lideratge, habilitats per treballar en equip i perseverança». Però, per què l’àmbit esportiu és ple de dificultats per a les dones? A pesar d’haver anat sobrepassant obstacles i superant entrebancs, l’accés de les nines i les dones al món esportiu ha estat tardà, per culpa dels estereotips socials i culturals, fet que ha provocat menys oportunitats, inversió, capacitació i seguretat a l’hora de practicar un esport. El poc interès dels mitjans de comunicació, la manca de mesures de conciliació familiar, professional i personal, la precarietat laboral, la desigualtat en el reconeixement dels èxits, en les ajudes, etc., són els problemes que han d’afrontar les esportistes en el seu dia a dia.

L’any 2015 es va establir el full de ruta per assolir la igualtat per al 2030 a l’Agenda per al Desenvolupament Sostenible, que reconeix que l’esport és un facilitador important per a l’apoderament de les dones. És necessari que les institucions i la societat reconeguin l’esport femení per arribar a tenir les mateixes regles de joc i els mateixos premis, acabar amb la discriminació i l’assetjament sexual o per raó de sexe, els abusos i les agressions sexistes, actualitzar la legislació, crear i dotar les lligues professionals femenines, augmentar el nombre de referents femenins dins un món tan antropocèntric i fer un canvi radical en els mitjans de comunicació, la cobertura dels quals sobre l’esport que fan les dones és irrisori.

Els estereotips de gènere són idees preconcebudes, val a dir prejudicis, que s’han anat construint i transmetent en les societats amb el pas del temps. Són, doncs, construccions culturals i socials que classifiquen els atributs psíquics i físics de les persones, i les divideixen en homes i dones, de manera que en limiten les respectives possibilitats de desenvolupament de certes capacitats personals, culturals, socials, econòmiques, polítiques, esportives, emocionals, etc. D’altra banda, els rols de gènere expressen el comportament que, en una societat concreta, s’espera d’una persona per raó del seu sexe, sempre dins la categoria del binarisme.

ALGUNS ESTUDIS DE REFERÈNCIA

La professora Eleanor Metheny (19081982) va ser una de les primeres a identificar els estereotips de gènere a l’esport. Considerava que la societat espera que homes i dones adoptin i duguin a terme rols específics de gènere seguint estereotips establerts, és a dir, que els homes siguin forts, independents i atlètics, i les dones callades, obedients i atractives cuidadores. A la seva anàlisi de 1965 determinava que la societat exigeix l’obligatorietat de la norma del gènere. Quan es violen aquestes normes, és habitual establir etiquetes o que es plantegin preguntes per ridiculitzar les persones que surten d’aquesta norma.

El 1978, la sociòloga esportiva canadenca Ann Hall va presentar formalment el concepte de «gènere» en els estudis esportius, en una monografia titulada Esport i gènere: una perspectiva feminista sobre la sociologia de l’esport, en què va revisar la investigació sociològica i la bibliografia en relació amb la dona i la seva experiència en l’esport des d’una perspectiva feminista. La introducció del «gènere» en el discurs dels estudis sobre l’esport dels anys setanta reflectia i depenia de la convergència d’una sèrie de factors interrelacionats: la introducció de «gènere» en el discurs de l’acadèmia per dones acadèmiques, especialment en els estudis de dones i dones de la història; el desenvolupament de disciplines en general i el desenvolupament acadèmic dels estudis esportius específicament, que incloïen un èmfasi en la teoria (a diferència de la pràctica); el feminisme de la segona onada i l’augment de la participació de les dones en l’esport.

Kane & Snyder (1989) confirmaren l’estudi de Metheny i identificaren com a característica principal dels estereotips de gènere a l’esport els aspectes físics. A la societat actual, la pràctica de l’esport i l’adoració dels cossos són aspectes molt relacionats, ja que no només es tracta d’una qüestió de salut, sinó també social i sobretot d’imatge, promogut pels cànons de bellesa i físics socialment acceptats i normatius que han generat modes i estereotips que la societat accepta i promou entre els seus membres (Greenleaf, 2002; Krane et al., 2001; Snoeyenbos, 2002; Lallana, 2006).

Ibone Lallana (2006), a l’estudi sobre la identificació d’esportistes d’elit amb els estereotips transmesos pels mitjans de comunicació, descobreix que, mentre que els estereotips masculins estan clarament relacionats amb les qualitats físiques, els femenins estan connectats amb l’estètica, i es valora nombroses vegades la bellesa de l’esportista.

No podem negar que existeixen diferències biològiques entre els homes i les dones: els òrgans genitals, les hormones i els cromosomes. Però aquestes diferències no justifiquen desigualtats, i la qüestió dels estereotips no només es basa en com els sexes són diferents, sinó en com la gent considera que són diferents. La majoria de les cultures han establert una sèrie de llistes i funcions diferents per a cada sexe i s’han naturalitzat.

El gènere no hauria de ser un impediment per a la pràctica esportiva. Tothom hauria de poder triar l’esport que vol. El COI hauria d’eliminar de manera immediata i amb urgència els obstacles que impedeixen a un al·lot competir en natació sincronitzada o a una dona a boxa, com ja ha fet amb altres esports com la perxa o la lluita.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Les definicions de masculinitat i feminitat s’han imposat socialment a les activitats esportives i els mitjans de comunicació han col·laborat en el tractament negatiu de les dones i dels homes esportistes que no encaixen dins l’ideal imposat, fins i tot posant en dubte la seva sexualitat.

Els mitjans han reproduït i reprodueixen en els esports les desigualtats de gènere i simplement hi invisibilitzen les dones. Segons un

estudi de la universitat Carlos III de Madrid, la premsa esportiva només dedica un 5 % d’atenció a les dones, a pesar de l’augment de la seva presència i els èxits que van assolint. Un estudi sobre la informació recollida als principals canals de televisió pública i privada de l’Estat espanyol, a partir de la visualització dels informatius del migdia i del vespre durant una setmana, ha detectat que les notícies més rellevants i amb continguts generalment masculinitzats són la política, l’economia i l’esport. A més, aquest darrer té un tarannà sexista i androcèntric, centrat en el model masculí. La informació esportiva se centra en la promoció de l’esport espectacle masculí pels seus importants interessos econòmics i polítics, i converteix així l’esport en un instrument d’alienació.

No obstant això, poden ser el millor aliat per transformar models tradicionals, promoure noves imatges a favor de la participació de les dones a l’esport i desafiar les desigualtats. Un aspecte curiós que du a la reflexió és el costum de no qualificar els esdeveniments esportius masculins com a masculins, sinó que ja es dona per fet que és masculí. De veres que la finalitat és l’economia del llenguatge? Més aviat és una manca de precisió, ja que no hi ha inconvenient a especificar si es tracta d’un campionat local, nacional o internacional. S’està aplicant una òptica androcèntrica que pren per norma l’esport practicat pels homes i subordina el practicat per les dones, quan el considera una excepció a la norma. Les conclusions dels estudis que investiguen la presència de dones en els mitjans de comunicació troben escasses dones esportistes i poques dones que comenten sobre esports.

EL LLENGUATGE ESPORTIU

El llenguatge és una eina fonamental per a la professió periodística. A través del llenguatge donam significat a la realitat que s’explica. Les paraules estan carregades de significat i són els mitjans de comunicació qui els donen aquest significat. Si utilitzen un llenguatge androcèntric, poden limitar les expectatives i l’esperança d’aconseguir les metes de moltes dones.

En el món esportiu, se sol definir una esportista amb adjectius, diminutius i frases condescendents o relacionades amb la seva imatge, estat civil o maternitat que no contribueixen a la valoració de la participació de les dones en l’esport. Segons un estudi de la Universitat de Cambridge, 160 milions de paraules proven el tracte masclista i denigrant de les dones als Jocs Olímpics: per a les dones, «edat», «embarassada», «fadrina» i «casada», «lluiten», «competeixen», «participen»; i per als homes, «ràpid», «fort» i «fantàstic», «guanyen», «dominen» o «batallen».

LA PRESÈNCIA DE LES DONES ALS JOCS OLÍMPICS

Any 776 abans de Crist, ciutat d’Olímpia, Grècia - L’esport ha estat un terreny vetat a les dones com a esportistes i com a espectadores. Només les dones fadrines hi poden assistir.

Any 1900 després de Crist, Jocs Olímpics d’estiu de París, en el qual hi varen poder participar dones que jugaven a golf o tennis. Pierre Coubertin, fundador dels Jocs Olímpics moderns, argumenta que la presència de la dona a un estadi resulta antiestètica, poc interessant i incorrecta. De 997 esportistes, només 19 són dones. La primera campiona olímpica de tennis va ser Miss Cooper, d’Anglaterra.

1917 - La francesa i remera de llarga distància Alice Melliat fundà la Federació de Societats Femenines de França (FFSF) i el 1921 organitza la Federació Internacional Esportiva Femenina (FSFI), amb el suport dels Estats Units, Gran Bretanya, Itàlia, Txecoslovàquia i França, que posa en funcionament els primers Jocs Mundials Femenins, a París el 1922, a Praga el 1930 i a Londres el 1934. A pesar dels obstacles constants de la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF), va ser la inclusió progressiva de proves femenines d’atletisme als Jocs Olímpics i la seva irrupció triomfal i definitiva el que va fer que es dissolgués la FSFI. L’objectiu ja estava assolit.

1967 - Katherine Switzer va canviar la història a Boston botant-se la prohibició per la qual les dones no podien participar a una marató. No només va córrer, sinó que ho va fer en quatre hores i vint minuts. El seu dorsal era el 261 i es va convertir en símbol de la igualtat. Fins l’any 1998, els Estats Units és el país amb més representants dones als Jocs Olímpics, seguit de Gran Bretanya, Alemanya i el Canadà.

2012, Jocs Olímpics de Londres - Per primera vegada a la història, les dones competeixen a tots els esports del programa.

2016, Jocs Olímpics de Rio - 4.700 dones esportistes, el 45 % del conjunt de participants.

Nadia Comaneci, Mildred Didrickson, Fanny Blankers-Koen, Theresa Zabell, Marlene Ahrens, Evelyn Ashford, Maria Caridad Colon, Zola Budd, Mary Decker-Slanney, Sara Simeoni, Jeanatte Campbell són noms de dones, grans esportistes, que formen part de la història esportiva dels Jocs Olímpics. En definitiva, la dona ha aconseguit els seu paper en els Jocs, ha atorgat grans espectacles i ha rebut admiració i expectació del món.

LES DONES TAMBÉ VOLEM FER ESPORT

L’interès de les dones per l’esport ha crescut notablement els darrers 50 anys, la qual cosa ha reduït el biaix entre els homes i les dones respecte a aquest tema. Fa temps que l’esport ha deixat de ser cosa exclusiva dels homes. La salut i els beneficis emocionals són els principals motius que impulsen les dones a practicar esport.

Les dones a l’esport tornen referents, inspiracions i models a seguir per a tota la societat, i especialment per a la població més jove. Si les nines desconeixen l’oportunitat de l’exercici d’un esport pel simple fet de no saber que existeix o de no poder formar part d’un equip, automàticament desapareixerà l’opció i, per tant, la motivació per practicar-lo. Consegüentment, els nins descartaran la possibilitat d’incloure-les en el joc i, fins i tot la imatge de les nines formant-ne part. Les dones esportistes desafien els estereotips i mostren homes i dones com a iguals.

L’escriptor Jorge García, autor d’El origen del deporte femenino en España, destaca que, al principi del segle XX, l’esport es va convertir en una altra forma de conquesta social i de gènere per a les dones, de l’espai públic.

Fets històrics com les guerres o les dictadures i la manca d’importància donada a l’esport, han ocultat la presència de les dones esportistes que sí apareixen a fototeques i hemeroteques. Explica Jorge García que al principi del segle XX, entre els anys vint i trenta, es constituïren a Espanya els primers clubs esportius, amb un caràcter plenament de reunió social, amb l’objecte de crear cercles d’amistat influents. Quan s’hi va permetre la incorporació de les dones burgeses i la creació de les seccions femenines, es va afegir l’objectiu de promoure obres de caritat. És a dir, l’esperit esportiu competitiu gairebé no es tenia en compte. Però quan les dones varen veure en l’esport un mode de distinció i reconeixement, es va fer produir un canvi cap a una perspectiva per la qual batre marques i aconseguir mèrits esportius pesava més que la caritat o el prestigi social.

Va ser la primera passa per a l’accés de les dones a l’esquí o el tennis, que entre el final del segle XIX i la Guerra Civil, es va ampliar a altres esports com ara escacs, atletisme, bàsquet, boxa, futbol, esgrima, golf, hípica, natació, motociclisme, vela, entre d’altres.

Curiosament, durant la Segona República varen aparèixer notícies sobre esport femení a la premsa fins a unes 250 vegades en un sol any, i es dedicaren nombroses portades a esportistes dones a diaris com el Marca o l’As. Res a veure amb l’actualitat.

TRENCANT MOTLOS

Un altre triomf de les dones a l’esport va ser rompre l’obstacle de la indumentària. Les germanes Moles i Aurora Villa varen substituir les molestes mànigues de les seves bruses per camisetes de retranques i calçons curts, fet que va ser imitat per altres dones i va provocar un augment del nivell de joc i de la seva visibilitat en els mitjans de comunicació. Per contra, també s’ha convertit en un cavall de batalla actualment. Per exemple, el vòlei platja és un dels esports que més joc dona. Fins al 2012 les jugadores d’aquest esport tenien l’obligació de dur biquini per

jugar. Gràcies a les protestes i les crítiques, aquesta norma va desaparèixer. Una de les imatges que va fer la volta al món i una de les més comentades dels Jocs Olímpics de Rio va ser la de les dues jugadores, la indumentària de les quals era un vestit que cobria tot el cos i un vel, en el cas de la representant d’Egipte, i un biquini minúscul en el cas de l’alemanya.

Continuam centrant l’atenció en el cos de les dones i no en el seu joc. Hi ha països que consideren el cos d’una dona pecaminós i, per tant, ha de ser cobert. A d’altres, és considerat objecte de desig, i per tant, s’ha de lluir. Finalment, el que ens hem de demanar és fins a quin punt les dones som lliures a l’hora de vestir i practicar un esport.

L’esport és un senyal d’identitat de les societats contemporànies. Per tant, es fa primordial que les dones siguin valoritzades en aquest àmbit i visibilitzar la seva participació dins el món de l’esport, perquè d’aquesta manera s’influeix en l’imaginari col·lectiu. Gràcies als mitjans de comunicació, als moviments feministes, a esportistes que reivindiquen i visibilitzen o a referents masculins i femenins al món de l’esport, es desperten consciències, es capgiren els enfocaments i ens adonam que el masclisme i el sexisme encara prevalen al món de l’esport, i en conseqüència, ens interpel·len a continuar exigint el lloc de les dones al món en igualtat de condicions que els homes.

BIBLIOGRAFIA

https://www.iberdrola.com/conocenos/deporte-femenino/otros-deportes/mujer-deporte-actualidad

http://www.unwomen.org/es/news/in-focus/women-and-sport

https://www.abc.es/deportes/abci-deporte-femenino-situacion-deporte-femenino-igual-hace-25-anos-201803080830_noticia.html

https://www.fes-sociologia.com/estereotipos-de-genero-en-la-practica-deportiva-de-jovenes-adolesce/congress-papers/2275/

«La influencia de los estereotipos de género tradicionales en la participación deportiva de las mujeres y su reproducción en los medios de comunicación», Sagarzazu Olaizola, Itxasne; Lallana Del Rio, Ibone;

https://idus.us.es/xmlui/bitstream/handle/11441/38818/Pages%20from%20 LIBRO%20ACTAS%20I%20CONGRESO%20COMUNICACI%C3%93N%20Y%20 G%C3%89NERO11-6.pdf?sequence=1

http://www.cdp.udl.cat/tallers/index.php/ca/estereotips-i-rols-de-genere/introduccio

http://wgst.athabascau.ca/awards/broberts/forms/Wilde.pdf - «Women in Sport: Gender Stereotypes in the Past and Present», Kristin Wilde.

https://mujerydeporte.wordpress.com/2007/08/11/historia-de-la-mujer-en-el-deporte/

https://www.huffingtonpost.es/sonia-sierra/las-mujeres-y-el-deporte_b_11562150.html

«Gender and sports studies: an historical perspective», Susan J. Bandy, College of Education and Human Ecology, Department of Kinesiology, Ohio State University, Columbus, Ohio (USA). Received 5 February 2013 - Accepted 27 October 2013.

«Mujer, deporte y medios de comunicación», Pedro Ángel Latorre Román, doctor en Educació Física, professor de la Universidad de Jaén.