Fan Castelldefels

#castelldefelsmimporta

FOTOS: RAMON JOSA

Maria Ramos 21 anys

“Una de las cosas que más me gusta de Castelldefels es la Escuela Municipal de Danza”

Per què m’agrada Castelldefels?

“ “

John Frederick Harrasson 73 anys

“Me gusta la tranquilidad de Castelldefels. Puedes caminar, y se está muy a gusto. Las cosas que puedes ver en las plazas... Y el Castillo, claro, es un lugar que tiene sus características propias. Es muy bonito”

Maria Carme Torres

59 anys

“Fa molt de temps que visc a Castelldefels; m’encanta. El que més m’agrada és la platja i el passeig Marítim, que és preciós; i a l’estiu, els xiringuitos. Hi pots fer bons passejos, caminant o amb bici. Hi ha pocs llocs així; l’hem d’aprofitar”

#castelldefelsmagrada

Publica la teva foto amb l’etiqueta #castelldefelsmagrada

Triarem les tres amb més likes de cada mes, obra d’autors diferents

Les fotos amb més ‘likes’

Segueix @ajuntamentdecastelldefels

@xalartz 357 ™ @vespiba 217 ™ @tonicases 88 ™

Xavinyetes

Xavi Roca

“Conèixer la història de l’esport és una manera fantàstica d’entendre millor la nostra realitat”

Doctor en Història Contemporània, Xavier Pujadas és, des de la dècada de 1990, un dels principals investigadors i divulgadors de la història social de l’esport a casa nostra

La història de l’esport és més que una cronologia de campionats i títols. L’historiador i veí de Castelldefels, Xavier Pujadas va veure “que un fenòmen social tant i tant important com l’esport al segle XX ens obria una perspectiva diferent d’entendre la història de la societat”. Per això va deixar el ring figurat de la història política i es va endinsar en el terreny de joc on s’emmirallen les emocions i l’instint de superació humà. “És una manera fantástica d’entendre millor la nostra realitat”.

L’esport es va començar a practicar entre les classes benestants, “en un àmbit social elitista, el de la burgesia industrial i l’aristocràcia de la primera meitat del s. XIX, a partir de la idea de l’amateurisme. Per tant, això ja deixava fora les classes populars que, per viure, necessitaven tenir un salari”, explica Pujadas.

A partir del s. XX comença a desenvolupar-se una indústria de l’esport com a espectacle, cosa que fa que cada vegada sigui més popular. “Estar en forma esdevé un hàbit sa després de la II Guerra Mundial i, sobretot, a partir de 1960, sempre als països occidentals. Va sorgint l’evidència científica que la pràctica d’activitat física és un element fonamental per a la qualitat de vida de les persones. Aleshores alguns estats d’Europa comencen a plantejar-se la possibilitat d’invertir diners per a la millora física dels ciutadans i perquè això, a més, alleugerirà els pressupostos de les administracions públiques, que hauran de gastar menys en medicines o en salut pública”. 1992. La “Barcelona poderosa” de Peret, el “somni” que regalimava de les veus de Caballé i Mercury, eren l’himne de la metamorfosi d’una Barcelona eufòrica que enlluernava el món amb l’empenta del Jocs Olímpics. Les excavadores travessaven decidides el murs grisos de l’antic teixit industrial i sota les runes el mar s’aixecava de cop en tota la seva esplendor. “Hi ha una transformació urbanística en la morfologia d’alguns espais, amb incidències en la mobilitat, en la perspectiva que la ciutadania té del lloc on viu, de l’accés a la platja i al mar. Hi ha, a més, un aspecte socioeconòmic, amb el turisme i el gran desenvolupament, sense oblidar que canvien les polítiques esportives, amb agents privats o semi privats, i un model de gestió determinat”.

A Castelldefels els Jocs ens deixen el Canal com a testimoni, tot i que a la ciutat sempre ha existit una tradició esportiva. Pujadas considera que “Castelldefels té una serie de característiques geogràfiques, la proximitat de la platja i de la serralada, insta·lacions esportives que s’han anant desenvolupant i una certa tradició històrica quan sorgeix, a la dècada del 50-60, la instal·lació de clubs de tennis, que han fet que la pràctica de l’esport sigui fàcil i atractiva per al veïnat i el turisme. Però, sens dubte, també ha estat gràcies a unes determinades polítiques. Estem parlant d’activitats humanes i per tant la gestió política d’aquestes activitats és fonamental per impulsar, o no, aquestes pràctiques”.

Xavier Pujadas

Historiador

RAMON JOSA