Metges Sense Fronteres

La COVID-19 i la crisi econòmica marquen el desè aniversari de la guerra a Síria

“La població s’enfronta a una situació desesperada. No veuen cap sortida al conflicte, ni cap senyal de millora. La seva situació es veu agreujada per una greu crisi econòmica i la pandèmia de COVID-19”

Francisco Otero i Villar, coordinador general de Metges Sense Fronteres (MSF) per a Síria

Quan es compleixen 10 anys de l’inici de la guerra a Síria, els seus efectes segueixen sent devastadors per a milions de sirians de tot el món. Segons dades de Nacions Unides, 13 milions de persones del país necessiten ajuda humanitària. Gairebé 12 milions de sirians, la meitat de la població de país abans del conflicte, han hagut de fugir de casa i s’han desplaçat dins i fora de Síria. Uns 5,6 milions de refugiats es troben dispersos per tot el món, la gran majoria a Turquia, el Líban, Jordània, l’Iraq i Egipte. A més, 6,2 milions de persones són desplaçats interns d’arreu del món, la gran majoria dels quals subsisteix en condicions crítiques. Deu anys després, la guerra continua. Durant 2020, zones civils i infraestructures, incloses instal·lacions mèdiques, van ser regularment atacades. Milers de persones van morir o van resultar ferides, i centenars de milers van ser expulsades de les seves llars. Per exemple, gairebé un milió de persones es van veure obligades a desplaçar-se durant l’última ofensiva al nord-oest de Síria, que es va perllongar fins a març de 2020. Tot i que la intensitat dels combats a la zona ha disminuït considerablement des que es va signar l’últim alt el foc fa un any, moltes persones, incloses dones i nens, segueixen fora de les seves llars i viuen en condicions extremes. En Metges Sense Fronteres (MSF) som testimonis del continu deteriorament de la situació humanitària al nord de país, on seguim operant. Les enormes necessitats que ja tenien tant els desplaçats interns com els habitants de la zona s’han vist exacerbades per la pandèmia de COVID-19 i el col·lapse de l’economia siriana a finals de 2020. Per a les centenars de milers de persones que viuen als abarrotats camps de desplaçats de nord de país, les necessitats humanitàries són vastes i diverses, des d’articles de primera necessitat, a aigua, aliments o atenció mèdica. La població s’enfronta a una situació desesperada. No veuen cap sortida al conflicte, ni cap senyal de millora. La seva situació es veu agreujada per una greu crisi econòmica i la pandèmia de COVID-19. A més, viuen en la por constant a una nova ofensiva militar, que significaria un altre desplaçament i la necessitat de trobar un lloc segur en una àrea geogràfica molt limitada.

Un sistema de salut col·lapsat per lidiar amb la COVID-19

Una dècada de conflicte ha devastat el sistema de salut sirià. Centenars d’instal·lacions mèdiques han estat bombardejades, gran part del personal mèdic ha mort o fugit i encara hi ha una escassetat desesperada de subministraments mèdics en moltes parts de país. Fins i tot abans de la pandèmia de COVID-19, els recursos humans en el sector de la salut eren extremadament limitats. Els hospitals sovint han de compartir personal sanitari per seguir funcionant. En aquest context, el fet que alguns sanitaris resultin infectats pel virus i no puguin treballar marca una gran diferència pel que fa a l’accés a l’atenció mèdica. A més, l’escassetat de subministrament d’oxigen a la zona també ha afectat la implementació d’una resposta adequada a la regió. Donada la limitada capacitat de diagnòstic de COVID-19 al nord de Síria és difícil conèixer l’extensió real de propagació de virus a l’àrea; de moment, s’han confirmat gairebé 30.000 casos i gairebé 900 morts per coronavirus. El nombre de casos ha disminuït en les últimes setmanes. Encara que aquesta disminució es pugui interpretar com un bon senyal, també podria estar relacionada amb la manca de capacitat d’anàlisi al nord de país. Proporcionar ajuda humanitària segueix sent extremadament complicat. Actualment, estem treballant en el nord-est i nord-oest de país, però la inseguretat constant, així com les limitacions d’accés i subministrament, limiten i obstaculitzen la capacitat de la nostra organització de proporcionar una assistència humanitària que es necessita desesperadament. A més, no podem treballar en les àrees controlades pel govern de Síria, malgrat les repetides sol·licituds de permís que hem fet al llarg d’aquests 10 anys de conflicte. No ens cansem de repetir-ho: totes les parts del conflicte han de garantir la protecció dels civils, inclosos els treballadors sanitaris i els seus pacients, així com de les instal·lacions mèdiques. És imprescindible que es garanteixi l’accés d’ajuda humanitària a Síria, inclosa la prestació d’atenció mèdica imparcial, on sigui necessari.