Article

Un any de COVID-19 a Catalunya

Marc Ramentol i Sintas secretari general del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

L’11 de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), davant de la ràpida i elevada propagació del coronavirus SARS-CoV-2 i del progressiu augment de casos de persones afectades en diversos països del món, va declarar el brot de coronavirus de ‘pandèmia’.

Han estat uns mesos sense precedents, extremadament difícils i complicats, que han colpejat milers de persones al nostre país i milions de persones arreu del món.

Durant aquest període, metgesses, metges i tots els i les professionals del sector sanitari i social han treballant intensament. Molts dies sense descans i sempre aportant el millor de cadascú, en un esforç constant que encara dura.

Ara fa un any, a mesura que avançava ràpidament el degoteig de casos, que apareixien les primeres projeccions i, sobretot, que creixia l’experiència amb la

COVID-19 als centres assistencials, es feia evident que la nostra xarxa assistencial no estava preparada per atendre el que ens venia a sobre, ni pel que feia a estructura ni pel que feia a organització.

Calia créixer i reinventar-se ràpid! Per això, a la incertesa davant del que seria el principal embat que ha rebut el sistema públic de salut de Catalunya en la seva història, s’hi va respondre amb una extraordinària cohesió dins i entre els equips assistencials en tots els àmbits del sistema –públic i privat-; amb cohesió entre professionals assistencials i comandaments sanitaris; amb cohesió de la ciutadania de

Catalunya amb l’esforç dels seus professionals de la salut. Aquesta cohesió és la que va fer aflorar la iniciativa transformadora a tots els nivells del sistema sanitari i que va fer possible desplegar una capacitat assistencial inaudita. I, en última instància, va permetre contenir l’impacte de la primera onada epidèmica: el nostre sistema sanitari no va claudicar!

Avui, potser ens quedin lluny aquells dies.

Ha vingut una segona onada, i després una tercera. A cada embat de la pandèmia hem anat sumant nous actius: més coneixement clínic, més experiència, més capacitat diagnòstica, més capacitat de rastreig i, més recentment, la campanya de vacunació. Però també hem hagut de fer front a la fatiga de la població, també la dels professionals sanitaris, i s’han començat a evidenciar els danys a tots nivells que està deixant la pandèmia. Cert és que estem entrant en la fase de desenllaç de l’epidèmia al nostre país: la disponibilitat de les vacunes, amb tots els seus atzars i contratemps, ens permet avançar amb pas ferm cap a l’objectiu de tenir el 70% de la població immunitzada. Però no s’acabarà tot amb el control de la COVID-19: moltes de les seqüeles que deixarà l’epidèmia continuaran impactant en les nostres consultes, la postpandèmia ens planteja ja importants reptes de salut i socials. Una vegada més, haurem de trobar noves maneres d’organitzar-nos i donar-hi resposta des del sistema públic de manera eficaç i integral. La pandèmia ha posat de manifest les fortaleses i bondats del sistema de salut, com són la importància d’un accés universal; la flexibilitat i la capacitat d’adaptació dels seus recursos i serveis; la importància de la intervenció pública en la gestió dels recursos de salut; el potencial de la salut digital; i, sobretot, la qualitat, la capacitat i la vàlua dels seus professionals. Però aquest context de crisi també ha mostrat fragilitats i els elements de millora i la necessitat d’accelerar processos de transformació que ja s’estaven gestant, com la integració assistencial de salut i social o el reforç de la salut pública, entre d’altres. Amb la pandèmia, solucions que ja estaven força dissenyades i consensuades, però que un cotext poc facilitador havia impedit de posar en pràctica, han trobat un ecosistema accelerador del canvi. L’experiència d’aquests mesos de pandèmia i l’impuls transformador que ha generat ens han de servir, com a polítics, gestors i professionals, per desplegar un canvi estructural del sistema que fa temps que està pendent i que no pot esperar més. Els fons Next Generation previstos en el Pla de recuperació de la Unió Europea han de contribuir a abordar definitivament els grans reptes, com són l’envelliment de la població, l’increment de prevalença de malalties cròniques, l’impacte de la globalització lligada a malalties emergents, la renovació d’equipaments obsolets, la incorporació de nous medicaments, així com avançar amb la implementació de la salut digital. També haurem d’emprendre canvis de fons en l’àmbit dels professionals de la salut, utilitzant com a far les conclusions del Fòrum de Diàleg Professional. El país se sent orgullós dels seus professionals sanitaris; un orgull que respon a un compromís que ha estat determinant per protegir la salut de la seva població. S’ha fet molta feina i, en general, molt bona feina; també hem comès errades, però sobretot n’hem après molt i, amb això, hem canviat i millorat el nostre sistema públic de salut. La pandèmia ens ha canviat: sí, estem més ben preparats per donar resposta a les necessitats de salut i socials de la nostra població. Fem-nos dignes de l’orgull que la nostra ciutadania sent pel seu sistema públic de salut i conjurem-nos avui a aprofitar tot el que hem après, i les complicitats que hem bastit, per afrontar els anys que vindran.