Una mirada des de dins

Un poc de tanta Fira

Resulta un poc complicat després de catorze anys al Departament de Fira elegir o prioritzar algun tema de debat. La magnitud de la Fira, la seua diversitat, la seua amplitud i el seu abast fan que siguen infinits els temes a tractar i a contar. A banda d’això, estaria molt bé deixar constància escrita de la gran quantitat d’anècdotes que m’han succeït des que vaig començar amb el meu amic i company José Elies, allà per l’any 2004. Així, doncs, enguany dedicaré aquestes pàgines a diversos temes, històries i anècdotes (molt poc per a tot el que es podria contar) que algun dia espere ordenar mentalment i deixar plasmades en algun llibre. LA SECTORITZACIÓ DE LA FIRA

Recorde que va ser un dels aspectes més clars i significants que ens va cridar l’atenció en els nostres inicis al Departament de Fira. No tenia massa sentit, ni a l’hora de facilitar el trajecte als nostres visitants ni tampoc per dur a terme els expositors la seua activitat amb la major productivitat possible, que hi hagués una barreja de productes tan diversa: pernils al costat de sistemes de neteja, salats a la vora de vehicles... Es va optar per tematitzar els diferents sectors de Fira, clarament diferenciats, amb l’objectiu d’ordenar els diversos sectors d’exposició a banda de controlar sanitàriament el sector de l’alimentació.

A dia d’avui, crec que ja ningú pot concebre la Fira de Tots Sants de manera desordenada, tot el contrari, ja que altres fires nacionals van optar pel mateix sistema d’exposició, ordenant productes i àrees temàtiques. Referent a aquesta tasca duta a terme en l’any 2005, recorde la reunió que es va tenir amb els “cuixoters” per tal d’elegir la nova ubicació, i en la qual ells mateixos tenien claríssim l’ordre a seguir per elegir ubicació, amb l’antiguitat clarament diferenciada, sense cap tipus de document ni certificat. “El tio del Bigote”, el més antic de tots, va ser qui va agafar el comandament i va situar a cada un dels restants al seu lloc corresponent.

EL CONSELL DE FIRA, PIONER DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA A L’AJUNTAMENT

En una reunió al despatx del llavors alcalde Pepe Marset, amb poc més de vint anys jo sentia parlar en aquelles “COMISSIONS DE FIRA” a diferents representants de les entitats polítiques i econòmiques de la localitat que conformaven aquest grup de treball, avançat de forma molt clara, a tots els Consells consultius que actualment existeixen a les corporacions locals. Recorde les propostes i explicacions dels membres que assistien, totes elles constructives, per a millorar la Fira en diferents aspectes, amb arguments perfectament justificats i raonats... Per a mi, personalment, va ser un període que em va marcar molt, vaig agafar els arguments d’aquells “arquitectes de Fira”, cada un d’ells especialitzat en un àmbit: José Miguel Lopez, Enric Moltó, Salva Maíquez, Nando Albors... Crec que han sigut decisius en la direcció que ha pres la Fira de Tots Sants durant aquesta última època.

COM VAM FER FRONT A LA CRISI ECONÒMICA

Entràvem en l’any 2008, i fins a 2014, la Fira a l’igual que la resta agents econòmics i socials entrava en un moment econòmic i social molt delicat. En aquest període veiem com una gran quantitat de Fira tancaven les seues portes, regalaven els seus espais, baixaven els seus nivells i la seua qualitat a nivells impensables anys enrere.

A nosaltres, ens començaven a disminuir el nombre de sol•licituds que els darrers anys eren superiors en gran quantitat, els diferents expositors ens traslladaven la seua preocupació econòmica i, fins i tot, alguns deixaven de participar molt al seu pesar. Era hora d’actuar, de prendre una decisió i optar per una estratègia organitzativa que ens permetés mantenir la viabilitat econòmica de la Fira, al mateix temps que tractàrem de mantenir la fidelitat dels expositors, els quals es trobaven amb “l’aigua al coll”. Molt lluny de les estratègies d’altres Fires, es va decidir mantenir les taxes, tan sols es van adaptar aquelles que afectaven a models d’exposició i productes que es trobaven en la situació més delicada: maquinària agrícola i automoció principalment. Es van introduir les taxes “escalades” i es van afavorir aquells expositors que ocupaven més espais. D’altra banda, es va optar per la qualitat, davant de la quantitat, intentant crear altres sectors que diversificaren la mostra, com ara el turisme, la tecnologia... Sectors que es mostraven una mica menys afectats que altres davant de la crisi. Al mateix temps, i per completar les dos actuacions anteriors (adaptar preus, diversificació de productes) es tractava d’invertir en complements i serveis que ens diferenciaren d’altres fires, tant per a expositors (pagaments fraccionats, aparcament privat, connexió a Internet, cafeteria, aparcament de mercaderies...); com per a visitants: zones de serveis, zones de descans, més superfície d’aparcament, més neteja... Gràcies a Déu, amb les tres línies estratègiques en les quals es va optar treballar han servit per a mantenir la fidelitat dels expositors, comptar amb la tornada d’aquells que en el seu moment van haver de deixar de participar, conservar el nombre de visitants en cada edició, a més d’augmentar la qualitat expositiva amb nous sectors i novetats. En definitiva, davant d’aquest moment delicat, es va reaccionar notablement, fins i tot va servir per aconseguir nous objectius que, potser, en una altra situació no s’haguessen plantejat. LA DECLARACIÓ D’INTERÈS TURÍSTIC NACIONAL

Ja havien passat cinc anys des que en maig de 2007 la Fira de Tots Sants fos declarada d’interès Autonòmic, recorde com el 15 d’octubre de 2012 Rafa Briet ens transmetia com la Secretària d’Estat de Turisme, Isabel Maria Borrego, li comunicava que la Fira de Tots Sants era Declarada d’Interès Turístic Nacional. A falta de 15 dies per a la celebració de la 666 edició es rebia aquesta magnífica noticia. Donava fruit un gran esforç econòmic i organitzatiu, amb un magnífic treball de la regidoria de Turisme que ens va oferir un gran suport en aquest tràmit. El meu company, Cèsar Gómez, sap les gestions que va haver de fer per a poder dur a terme la difusió nacional corresponent amb els nostres pressupostos limitats. A banda de tot açò, es va obtenir un reconeixement que tan sols pot compartir la Fira de Xàtiva, no existeixen més fires al nostre territori amb aquesta menció. En el dia a dia de treball, aquesta fita es va notar considerablement, ja que diferents organismes nacionals van incloure la nostra Fira en els seus llistats oficials, consideració important davant de les empreses del nostre territori entre les quals va despertar un major interès la nostra mostra comercial.

Actualment es treballa de valent amb el tràmit de declarar la Fira d’interès turístic internacional, que juntament amb el recent reconeixement com a Bé d’Interès Cultural pot significar que siga la Fira Nacional amb major nombre de reconeixements possibles. En un futur pot resultar interessant donar pas a altres tipus de certificacions com les ambientals, accessibles i/o qualitatives. L’AMPLIACIÓ DE PAÍS VALENCIÀ

Des de l’any 1969 amb la ocupació del Passeig del Comtat (que en aquell temps es deia l’avinguda d’Alacant) el recinte ocupat per la mostra comercial no havia comptat amb un canvi tant important com el passat any 2017 amb l’ocupació de País Valencià.

Recorde esborranys fets al Departament amb anàlisi DAFO (analitzant temes com la viabilitat comercial, els serveis necessaris, la seguretat, el trànsit...), números i més números, un gran nombre d’aspectes per valorar la viabilitat d’aquesta ampliació. Personalment, feia molts anys que sospesava aquesta idea amb la condició i l’aprovació per part del nostre regidor/a. No obstant això, va ser a partir de 2014 quan ja ho vaig vore com una necessitat: no podíem deixar fora de cada edició a tants expositors, ja que calia ser una referència en el sector d’automoció, maquinaria i sectors econòmics industrials (açò ens diferencia notablement de la resta de fires que tant sols fan mercat medieval, alimentació i venda ambulant). Era el moment de fer un salt qualitatiu, que els expositors disposaren també d’una superfície més àmplia per a fer uns muntatges més atractius, innovadors i funcionals per a ells i els seus clients.

En 2017 va arribar el moment en què Mariona, després de sospesar molt aquesta decisió, amb diferents agents: l’alcaldessa, els regidors i regidores, el Consell de Fira, la Policia Local, la Guàrdia Civil, etc... donés el vistiplau definitiu. Aquesta edició anava a ser diferent i única; es van iniciar els treballs d’organització, adequació d’infraestructura, cronogrames de muntatge... Uns quants anys de demanda d’aquesta ampliació, i ara, amb aquest repte tan pròxim, ens sorgien els lògics nervis davant d’una acció de tal magnitud. Feia anys que no notava una tensió similar, li comentava a la meua regidora, Mariona Carbonell.

Afortunadament tot va eixir bé i a les 10:20 hores del dia 31 d’octubre de 2017 li cridava a Mariona per dir-li que ja estava tallat el carril de pujada de País Valencià, ara tocava accedir els expositors i dur a terme els corresponents muntatges. La primera edició va ser positiva per als diferents expositors, tal com ens van comentar posteriorment ells mateixos, no varem tenir problemes de trànsit ni de seguretat, i es va oferir un servei alternatiu d’aparcament al veïnat afectat per a minimitzar les possibles molèsties. Enguany toca millorar aspectes com la tanca de seguretat o la il•luminació, entre altres. A les 13:00 hores del dilluns 6 de novembre de 2017, es restablia el trànsit rodat... Tot havia passat i afortunadament sense massa problemes. Arriba el moment de continuar amb altres tasques que tinc damunt de la taula, ja vos en contaré moltes més... Tal com us he dit a l’inici, algun dia ordenaré i recordaré aquestes memòries, històries i anècdotes per a plasmar-les degudament i fer un recull interessant de “tanta Fira” viscuda.

Mentrestant, que passeu un bona Fira!

Gustavo Baena Departament de Fira