Nº7
Hivern 2022
Gener — març
Entreactes
www.girona.cat/cultura twitter/@cultura_gi facebook.com/GironaCultura youtube/GironaCultura
Entreactes_Portada_Hivern22_PRINT.indd 1
16/12/21 12:32
Entreactes_Portada_Hivern22_PRINT.indd 2
16/12/21 12:32
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 1
16/12/21 12:19
Hivern 2022 Gener — març
Entreactes
Nº7
Estiu 2020
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 2
16/12/21 12:19
6
Manel Fortià per Martí Farré
16 Daniela Rosenfeld per Imma Merino 26 Andres Siri Artista Girona Kreas 29 Agenda diària
Entreactes
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 3
16/12/21 12:19
4
Més enllà de l’exhibició Quim Ayats Bartrina Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 4
16/12/21 12:19
5 El títol que encapçala aquesta presentació, “Més enllà de l’exhibició”, es refereix a les eines que cal posar en valor, malgrat que a vegades no són gaire visibles, com la coproducció i la mentoria d’artistes, creadors i creadores. Com a exemples d’aquesta tasca, s’ha d’esmentar el Programa Bòlit Mentor, el Programa d’acompanyament audiovisual i cinematogràfic de la Girona Film Office, les col·laboracions de l’Auditori amb l’Escola Municipal de Música de Girona, les coproduccions artístiques del Teatre Municipal o de la Marfà, etc. A l’hivern, arranquem de nou l’engranatge de la programació cultural de Girona. En la darrera edició de la revista Entreactes, vaig apuntar el desig de la ciutadania de gaudir plenament de les Fires de Sant Narcís. Per sort, el temps i les circumstàncies actuals de la pandèmia ens han permès ser-hi i celebrar-les com cal. Hem trepitjat els carrers i les places amb ganes de divertir-nos amb tota mena d’actes populars, aptes per a tots els gustos i públics. En aquesta represa de la festa major de Girona, ens congratulem d’haver tornat a impulsar la campanya Fires en català. Som conscients que, en el moment actual, hi ha un retrocés en l’ús social de la llengua catalana i és tasca de tothom incrementar-lo. Per aquest motiu, hem esmerçat esforços per millorar la retolació i la cartelleria de les atraccions i parades de les Fires en la nostra llengua, així com per mantenir un espai sonor on hi hagi una gran presència de la música i les falques de reclam en català. Un dels objectius de l’Entreactes és mostrar a través de les entrevistes el plantejament i la trajectòria dels protagonistes de les nostres programacions. D’una banda, entrevistem un artista vinculat a les comarques de Girona, amb una forta projecció internacional dins del món del jazz. Es tracta de Manel Fortià, contrabaixista, de qui La Marfà i l’Auditori han coproduït el seu darrer projecte anomenat Libèrica, on fusiona la música tradicional catalana amb el flamenc i el jazz, i que ha estat presentat a l’Auditori. A l’altra banda de l’exhibició dels espectacles i les activitats culturals, hi tenim la persona que s’encarrega de la programació, una figura gairebé sempre desconeguda pel públic general. En aquest sentit, hem cregut oportú entrevistar a Daniela Rosenfeld, directora del Festival de Cinema Jueu de Barcelona, que ha col·laborat en moltes ocasions amb el Museu d’Història dels Jueus de Girona i el Cinema Truffaut. En la secció Artista Girona Kreas, ens plau posar el focus en l’obra d’Andres Siri, que presenta un projecte de recerca i creació artística que va rebre el suport de Kreas. Quan les pedres somien pretén traçar una connexió artística entre el passat i el present d’algunes edificacions que podem trobar a la ciutat. Com comentava al principi d’aquesta presentació, més enllà les activitats culturals a les quals assistim, hi ha la comesa d’un conjunt de persones i serveis que impulsen la cultura des d’un segon pla, fent costat i acompanyant els projectes del sector professional i creatiu de la cultura. És primordial que tinguin el nostre reconeixement!
Entreactes
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 5
16/12/21 12:19
Música
6
Contrabaixista, compositor, arranjador, Manel Fortià (Cassà de la Selva, 1984) és un dels grans creadors del nostre jazz, amb un estil propi, melodiós, profund i rítmicament suggeridor, que entronca amb la millor tradició de l’instrument de quatre cordes. Tastaolletes de mena, autor d’una obra prolífica, ha fet duets amb Marco Mezquida i Magalí Sare, entre d’altres, i ha col·laborat amb figures de la categoria de Chano Domínguez, Antonio Lizana, Arturo O’Farrill, Dave Liebman, Chris Cheek i Eliot Zigmund. Enguany, ha posat en marxa Libèrica, espectacle i disc coproduït per La Marfà i l’Auditori de Girona, que uneix jazz, flamenc i música tradicional catalana. Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 6
16/12/21 12:19
7
Manel Fortià text: martí farré fotos: mireia mir alles
Què és Libèrica? És un projecte que tenia al cap des de fa temps. Quan vaig iniciar les estades a Nova York, vaig començar a treballar amb músics d’aquí: Max Villavecchia, Pere Martínez i Oriol Roca. Vam començar a provar de fer una fusió de flamenc amb jazz més aviat lliure. Vam partir dels cants lliures de flamenc. N’agafàvem uns quants i els adaptàvem a trio de jazz, buscàvem sonoritats i llavors ho mesclàvem, per exemple, amb algun tema de Charlie Haden. La idea era buscar una sonoritat com la de la Liberation Orchestra [de Charlie Haden], amb cantaor de flamenc, i veure què passava si uníem aquests dos mons. Era una cosa per a mi totalment nova. Quan vaig anar [definitivament] a Nova York allò es va parar una miqueta. Tanmateix, allà vaig començar a tocar amb Chano Domínguez i Antonio Lizana. Amb l’Antonio ens vam ajuntar bastant i vam seguir treballant aquest aspecte de
fer cantes amb contrabaix i veu. Em vaig immergir bastant en el món d’acompanyar cantes, i la veritat és que em va flipar bastant. A Nova York també vaig tocar força amb el bateria Raphaël Panier, amb qui havia coincidit al projecte d’Albert Marquès [músic granollerí que viu i treballa a la ciutat dels gratacels].
Dius que és el teu projecte “més original i innovador”, per què? L’origen del projecte ve de la Liberation Orchestra, però, investigant el repertori, vaig provar de fer cançó tradicional catalana amb flamenc. El projecte ara ha tirat bastant en aquest sentit. En Pere és cantaor, però és català i canta en català en el món flamenc. Tenim també Antonio Lizana, que és de Cadis i, a banda de ser un saxofonista increïble, canta totes les lletres del flamenc. I finalment hi ha Pannier, que té més aviat la sonoritat d’un bateria de Nova York. És una fusió que mai havia fet.
Entreactes — Música
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 7
16/12/21 12:19
8
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 8
16/12/21 12:19
9
“Del jazz el que més m’agrada és que hi ha molta llibertat, és una música molt flexible, molt viva i sempre es toca diferent.” Què tenen en comú la música tradicional catalana, el jazz i el flamenc? Tenen en comú que totes tres són folklore: de Catalunya, dels Estats Units i d’Andalusia. La música tradicional és tan potent per si sola, que a l’hora d’afrontar una versió hi ha una gran obertura i suggereix moltes idees. Per contra, si agafem un tema de pop, o d’alguna altra música moderna, canviar-lo de cop a vegades fa com cosa. La música tradicional té tanta força, que et permet portar-la cap a diversos llocs sense que perdi la seva essència.
Com heu triat el repertori d’aquest espectacle? Bàsicament, he anat primer a buscar les cançons que coneixia i m’agradaven. Per exemple, d’El cant dels ocells sempre he pensat que té una sonoritat flamenca a la melodia. Va ser la primera cançó que vam fer i la que va donar origen a la proposta. A partir d’aquí, vaig anar buscant altres cançons que m’agradaven, que creia que podien tenir alguna cosa i que les podria encaixar amb algun pal del flamenc. També he fet molta recerca de cançons que no coneixia i m’han agradat.
Per exemple? La gata i el belitre. Ha estat un descobriment. La coneixia una mica, però no era una de les cançons que se m’acudissin quan pensava en música tradicional catalana. La melodia és preciosa. Ha estat molt fàcil d’enganxar-la [al flamenc i el jazz].
Expliques que aquest projecte el vas madurar a Nova York. Hi ha un fet que sempre m’ha encuriosit: molts músics catalans descobreixen —o promouen— la fusió amb el flamenc quan són a Nova York vivint. En el meu cas va ser bastant casual. El flamenc sempre m’havia agradat i a Nova York vaig conèixer Chano Domínguez i vaig començar a tocar amb ell. En Chano per a mi és el jazz flamenc personificat al piano.
És gairebé l'inventor d'aquest estil de fer flamenc i jazz. Sí, tocar amb ell va ser per a mi un aprenentatge molt potent. També amb Antonio Lizana, que és d’una altra generació, però ve a ser el mateix: saxofonista i cantaor que tant pot tocar jazz com flamenc. Quan em vaig ajuntar amb ells, vaig començar a entrar seriosament en aquest món. També va haver-hi una altra casualitat. Només arribar a Nova York vaig anar a tocar a un club de Queens, Terraza 7, a on vaig fer un concert. Dies després, l’amo em va escriure: “Feia temps que volia organitzar unes jams de flamenc jazz i no trobava la persona adient. Vull que les organitzis tu.” Imagina’t!, acabava d’arribar a Nova York! El cas és que aquestes jams em van servir de laboratori. Obria amb l’Antonio i hi era també Albert Marquès. Amb l’Abert ens vam fer molt amics i vam acabar gravant el disc Buleria brooklyniana (Jazz Granollers, 2018). Tot plegat va ser com una conjunció. De fet, aquestes jams ara les porta Albert Marquès.
Entreactes — Música
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 9
16/12/21 12:19
10 És més fàcil per a un músic català o espanyol entrar a la molt competitiva escena de Nova York amb una proposta de flamenc jazz? Bé, és una cosa diferent i no la fa tothom. En el meu cas, no ho vaig triar, va ser per aquesta sèrie de fets que t’he explicat. L’amo del Terraza 7 és colombià i devia veure alguna cosa en mi de flamenc que jo no sabia que tenia.
Si haguessis de destacar alguna experiència del teu periple americà, quina seria? De Nova York em quedo amb l’energia que hi ha a la ciutat. T’acabes retroalimentant de l’activitat que hi ha a la mateixa ciutat. No saps com, però ets allà i entres en aquella roda de ser més creatiu i més productiu. A banda d’això, tens molts inputs cada dia: vas al metro i hi ha un saxofonista tocant increïble, hi ha molts concerts i moltes jams... La gent fa moltes sessions a casa seva. En un dia, si t’ho muntes bé, en pots fer tres, i les sessions són com concerts: tothom s’ho agafa molt seriosament, amb puntualitat, etc. Sense voler t’acabes impregnant de tot això. Trobo que és molt enriquidor.
A Nova York vas fer un duet amb la pianista catalana Eva Novoa anomenat Barcelona Meets Brooklyn. El duet, de fet, és un format que t’agrada molt, per què? Perquè és una formació en què em trobo molt còmode, ja des del meu projecte final de l’ESMUC. El duet és un diàleg pur, en el qual hi ha molta llibertat, a on es pot canviar de tema de cop i volta i l’altre s’hi pot enganxar de seguida. És un format molt despullat, en el qual pots construir a partir del silenci. M’agrada molt la llibertat que et permet el duet, pots fer moltes coses i a la vegada t’obliga a esprémer més el teu instrument.
Quan dius “esprémer” a què et refereixes exactament? A treure el màxim profit possible. El solo és l’exposició màxima per esprémer-te a tu mateix —què puc fer?, ja que totes les decisions són meves. El duet per a mi és com el segon pas, amb la diferència que, en comptes de ser tu sol qui pren totes les decisions, tens un company o companya amb qui dialogues. A la vegada, ell o ella està experimentant amb el seu instrument.
Un dels duets més importants de la teva carrera, o almenys així ho fas constar a la teva biografia, és el que vas fer amb el pianista Marco Mezquida. Destaques molt un disc que vau enregistrar plegats a Girona: My Old Flame (autoeditat, 2015), per què? Per a mi és un disc molt especial. Vam fer un concert a la Casa de Cultura de Girona i l’acústica ens va agradar molt, a banda del piano: tenien un Steinway de gran cua que sonava molt bonic. Vam decidir fer unes sessions de gravació al mateix lloc i el resultat ens va agradar molt. El projecte va coincidir amb el final de la meva època a l’ESMUC i va néixer quan jo vaig començar a interessar-me pels duets, i més en concret en el de piano i contrabaix.
Seguim amb els duets i parlem del que fas amb Magalí Sare, que no sé si té gaire a veure amb altres propostes teves. Bé, podríem trobar-hi alguna relació. També fem música tradicional.
És la proposta de més èxit que has fet mai? Potser sí. Amb la Magalí feia temps que tocàvem plegats. És un projecte que també m’estimo molt i que ha anat evolucionant. Quan vaig anar a Nova York es va parar una mica i ara s’ha pogut reactivar. Hem tingut la sort de treure disc: Fang i núvols (Microscopi, 2021). El títol relaciona el
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 10
16/12/21 12:19
11
“El duet és un format molt despullat, en el qual pots construir a partir del silenci. M’agrada molt la llibertat que et permet; pots fer moltes coses i a la vegada t’obliga a esprémer més el teu instrument.”
Entreactes — Música
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 11
16/12/21 12:19
12
“fang”, el sediment, amb el contrabaix, i “els núvols” amb la veu de la Magalí.
Doncs jo pensava que més aviat era al revés: la Magalí com a melodista i tu com a “nuvolaire”. Bé, el més interessant és que també podem canviar els papers. Aquest duet es basa molt en el joc. Allò d’“esprémer l’instrument” que t’explicava abans, en aquest grup és a on l’espremem més: fem servir el contrabaix com a cajón, toquem amb dos arcs a la vegada... Al voltant del contrabaix hem buscat el màxim de sonoritats possibles. Intentem que cada tema tingui una textura i un color diferent. Encara que el repertori pugui ser més comercial, diguem-ne, que el d’altres projectes meus, el grau d’investigació i d’experimentació és molt elevat.
Què va passar el 24 de maig de 2021 al Palau de la Generalitat quan vau tocar Els segadors? Per a mi va ser com anar a fer un concert com qualsevol altre dia.
L’últim que t’imaginaves és que passaria res? No. Ens van dir: “Feu una versió de l’himne,” i en vam fer una a l’estil de com toquem cançons com ara El testament d’Amèlia. La Magalí va canviar dues paraules i a mi em va semblar perfecte.
En aquell moment no us vau adonar què podria suposar per a algú dir “segadores” en lloc de “segadors”? Gens. La Magalí va dir “segadores” per un motiu que ella sempre ha explicat: quan canta, per exemple, estàndards de jazz,
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 12
16/12/21 12:19
13 també canvia paraules per fer el tema més seu. Va haver-hi molt de rebombori i va ser una setmana una mica intensa a Twitter. En cap moment em vaig imaginar que hi hauria tant d’enrenou.
Es van dir coses molt grosses. Tenia un compte de Twitter que mai havia fet servir i l’endemà vaig veure de cop i volta no sé quantes notificacions. “Què està passant?,” vaig pensar.
És a dir, que no t'havies assabentat de res? No, vaig arribar a casa pensant: “Mira, hem fet una bona versió.” Quan la vaig veure per la tele vaig dir: “Realment l’han sonoritzat fatal.” El micro va fallar, o no sé què va passar, però realment sonava fatal. Com a músic em va saber greu. De tot allò altre, al final, buscant la part positiva, vaig pensar que potser mai s’havia parlat tant de música, o d’himnes. Durant una setmana, en lloc de parlar sobre què feia el Barça es parlava de si l’himne es pot canviar, etc. Es generaven debats que al final també són interessants.
Us ha beneficiat o us ha perjudicat aquesta polèmica? Ens ha beneficiat una mica. És cert que molta gent ens haurà criticat, però també n’hi haurà d’altra que ens haurà descobert gràcies a això, i haurà tingut la curiositat de saber, a banda de dir “les segadores,” quina música fem.
Deixem-nos de polèmiques i anem una mica cap enrere. De la teva família no ets l’únic músic professional, sinó que també tens una germana que s’hi dedica, Laia Fortià, bateria. La música era un fet important a casa vostra? Doncs no. A casa meva no hi ha gaire, per no dir gens, tradició musical.
“De tot allò altre –la polèmica sobre la interpretació amb Magalí Sare d’Els segadors al Palau de la Generalitat–, al final, buscant la part positiva, vaig pensar que potser mai s’havia parlat tant de música, o d’himnes.” Però m’imagino que els teus pares sí que eren melòmans, oi? No gaire. El meu pare gairebé zero, i a la meva mare sí que li agradava la música i tenia alguns discos a casa. Recordo de jugar molt amb un tocadiscos que teníem, però tampoc hi havia una gran col·lecció de discos. Per a mi va ser un descobriment a l’adolescència, o una mica abans. Tinc la imatge d’estar mirant la televisió i de veure algú tocant la guitarra elèctrica. Em va impactar i vaig voler tocar la guitarra. A partir d’aquí vaig anar fent els meus referents.
És curiós que en una família sense tradició musical surtin dos fills músics. És curiós. També és veritat que els dos fills vam fer carreres diferents abans de dedicar-nos a la música. Jo vaig estudiar informàtica i la meva germana magisteri musical. Com que no teníem aquests
Entreactes — Música
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 13
16/12/21 12:19
14 referents, no vam descobrir que ens podíem dedicar a això fins que érem més grans. Jo, per exemple, quan em va tocar triar carrera no sabia que existia l’ESMUC, i tampoc sabia que t’hi podies dedicar, a fer de músic. Pensava que era una afició, un hobbie. A tots dos ens va passar una mica el mateix. Va ser quan vam començar a anar més per Barcelona i vam conèixer l’ambient que hi havia que ens vam convèncer de ser músics professionals.
Vas començar fent rock i has acabat fent jazz, com va ser aquest procés? Quan tocava la guitarra tots els referents que tenia eren de heavy metal i rock dur, i el que més m’impactava de la guitarra era tocar ràpid. Ara crec que soc tot el contrari d’això. Del rock vaig passar cap al funk. Em va començar a agradar el soul, la música negra, sobretot quan vaig agafar el baix elèctric. Llavors vaig començar a escoltar una mica de jazz fusió —Tribal Tech, me’n recordo—, i a partir d’aquí ja vaig començar a escoltar més jazz. Va ser quan vaig passar al contrabaix.
Et vas identificar més amb aquesta música que amb la que havies fet abans? Sí, però quan tocava rock sempre m’havia agradat molt la improvisació. Recordo que quedàvem per tocar amb grups que teníem amb col·legues i ens posàvem a improvisar. No sabíem res del que fèiem, però passàvem tardes senceres allà, improvisant i component temes. M’agradava molt la part improvisada i amb el jazz vaig veure que això era molt important. Del jazz el que més m’agrada és que hi ha molta llibertat, és una música molt flexible, molt viva i sempre es toca diferent.
Els teus inicis són a les comarques gironines. Com veus l’escena de les músiques, podríem dir, creatives a Girona? Veig que cada vegada està millor. La meva connexió amb el Taller de Músics va ser quan vaig començar a tocar el baix. Em van parlar d’una escola nova que portava José Alberto Medina [reconegut pedagog i pianista canari], que en aquells temps vivia a Girona. Allà vaig conèixer Manel Vega i César Martínez, que em van recomanar d’anar cap a Barcelona. Aquell va ser el meu pont per començar a descobrir tot el que hi havia a Barcelona. L’escola d’en José Alberto va fer molt planter i molta comunitat. Quan va tancar tot allò es va desmuntar una mica. He estat uns anys desconnectat [de Girona] fins ara, que estic fent classes al Conservatori, a on han obert una aula de moderna. He anat veient gent que ha sortit aquests últims anys al Sunset.
Ara que menciones el Sunset Jazz Club, recordo el bateria Ramon Prats definir-lo com un tresor. Què en penses? Que el Sunset és realment un tresor. Ha sigut la salvació del jazz a Girona durant tots aquests anys. Realment se’ls hauria de fer un monument per com estan aguantant. Me l’estimo molt perquè, a més, al Sunset és a on vaig descobrir el jazz, gràcies a les jams i als concerts. Tenia curiositat per veure música en directe i el Sunset era el lloc de Girona que m’oferia això.
Últimament has estat fent una gira amb la trompetista Milena Casado, una de les grans revelacions del novíssim jazz nacional. Amb la teva experiència, com veus el futur d’aquestes noves generacions? Tinc molta esperança en les noves generacions. Crec que venen amb una mentalitat molt oberta i amb una energia molt fresca. És cert que tot està molt fotut i que cada cop serà més difícil viure de la música.
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 14
16/12/21 12:19
15
Amb la covid han tancat molts locals i alhora cada cop surt més gent del grau superior [de Jazz]. Però aquestes noves generacions, com deia, tenen molta energia, molta creativitat i ganes de reinventar-se. S’acabarà trobant la fórmula per reinventar-se. La professió de músic, com la teníem entesa fins ara, anirà mudant, s’anirà adaptant als nous temps. No sé com, però amb tots aquests fenòmens digitals d’Instagram, dels concerts en línia, les noves generacions hi estan molt implicades. S’hi mouen com peixos a l’aigua.
I amb la teva generació què passarà? Ho tenim més fumut, perquè no ens sabem moure tan bé amb aquests temes digitals, però... no ho sé, intento ser optimista, perquè ser pessimista no et porta enlloc. Ens tocarà a tots reinventarnos. Alhora crec que és molt important fer costat a la gent que segueix donant feina als músics. Que no es perdi la música en directe. És un dels béns que no es pot reproduir digitalment, de cap manera. Un concert és una experiència única que no vius igual a YouTube. Des d’una pantalla no t’arriba l’energia d’un concert. ¹
Entreactes — Música
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 15
16/12/21 12:19
Audiovisuals
16
Daniela Rosenfeld (Buenos Aires, 1961) va arribar a Barcelona l’any 1985 amb la seva mare, Hinda Waiselfisz, una gran activista cultural que va morir el 2017. A Barcelona va estudiar disseny gràfic i després fotografia, a la qual s’ha dedicat professionalment fent-ne d’interiorisme, arquitectura i producte per al món editorial. L’any 2003, va incorporar-se a l’equip del Festival de Cinema Jueu de Barcelona, del qual assumeix la coordinació i programació des del 2007. A través del festival, vol mostrar la diversitat cultural del poble jueu.
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 16
16/12/21 12:19
17
Daniela Rosenfeld text: imma merino fotos: luis valls
Com a coordinadora del Festival de Cinema Jueu (FCJ) i coneixedora de la cultura jueva en la seva diversitat, Daniela Rosenfeld és una col·laboradora habitual del Patronat Call de Girona, del qual valora no només el concepte del Museu d’Història dels Jueus, sinó també allò que aporten les activitats que organitza: “A Catalunya, on les comunitats jueves són petites i força tancades, encara preval una certa visió monolítica del món jueu; per això és important recuperar-ne una memòria, que va ser esborrada, i oferir-ne una visió més complexa”. Aquesta tardor, Rosenfeld va ser a Girona per presentar al Cinema Truffaut (que, per primer cop, va convertir-se en sub-seu del FCJ,
que, en edicions anteriors, va programar una selecció de films al mateix museu) una sessió doble configurada amb Searching for Gerda Taro (Camille Ménager, 2021) i Un étè a la Garoupe (François Lévy-Kuentz, 2020), a propòsit de les imatges filmades per Man Ray durant un estiu en què, a la Costa Blava, va reunir-se amb amics com ara Picasso, Dora Maar, Paul Eluard i Lee Miller. Uns dies després hi va tornar per fer una conferència, “El cinema, eina de memòria jueva”, dins del cicle Reviure el temps viscut: memòria i història en el judaisme, organitzat per l’Institut d’Estudis Nahmànides (Patronat Call) i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani (UdG).
Entreactes — Audiovisuals
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 17
16/12/21 12:19
18
Tardor 2021
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 18
16/12/21 12:19
19 Parlant del cinema com a eina de memòria jueva vaig partir del fet que, a finals del segle XIX, hi ha una coincidència temporal del naixement del cinema amb l’emigració de jueus de la “zona d’assentament” cap a ciutats de l’Europa de l’Est. Essent el cinema un món nou i desconegut, molts jueus hi van poder entrar i així van contribuir al desenvolupament de la tècnica cinematogràfica. En aquest període va emergir el cinema ídix. Existia a l’Europa de l’Est el “país de l’ídix”. Un país sense fronteres, transnacional, en què els jueus es comunicaven en aquesta llengua. Un món que va estar a punt de desaparèixer amb la Xoà, que gairebé també va exterminar l’ídix, el qual, a més, va ser bandejat a Israel perquè era la “llengua dels vençuts”. Tanmateix, alguna cosa ha sobreviscut, no ha mort del tot perquè hi ha qui ha mantingut l’esperit d’Isaac Bashevis Singer, que deia que seguia escrivint en aquesta llengua pensant que “quan es despertessin els morts, preguntarien quin era l’últim llibre escrit en ídix”. En fi, d’aquell “país de l’ídix”, el cinema n’aporta un testimoni, encara que amb absències perquè moltes de les pel·lícules en ídix també han desaparegut. La més cèlebre és El Dybbuck, (Michael Waszinsky, 1937), que, seguint una llegenda jueva, relata la història d’una núvia posseïda per un esperit (dybbuck). En els últims anys, se n’han restaurat algunes, com ara Els nens han de riure, un documental d’Aleksander Ford (que, després, va ser professor de Polanski i Wajda a l’escola de cinema de Lodz abans de ser expulsat de Polònia en les purgues antisemites del 1968) realitzat el 1936 que mostra els nens i nenes internats a la clínica Medem que declamen poemes, canten cançons, fan escenes teatrals. El nom del centre era un tribut a Vladimir Medem, ideòleg de la Unió General de Treballadors Jueus de
“Les històries que m’explicaven els meus avis, provinents de l’Europa de l’Est, eren, per una part, els records dels seus llocs d’origen i, per l’altra, les pròpies dels emigrants: persones que treballaven tot el dia.” Polònia, Lituània i Rússia (Bund). D’aquí, aquesta pel·lícula s’ha de relacionar amb el món del Bund. Part del cinema del “país de l’ídix” participa d’un esperit revolucionari, solidari i antifeixista, de la mateixa manera que alguns dels seus autors no són aliens a un esperit d’avantguarda. De fet, hi ha molts artistes i cineastes jueus que fan aportacions fonamentals a les avantguardes europees. Això ho hem volgut reflectir en l’edició d’aquest any del FCJ. Ho exemplifiquen els films que es van poder veure a Girona sobre Gerda Taro, amb el seu compromís antifeixista, i Man Ray, figura clau de l’avantguarda d’entreguerres. L’altre eix de la programació va ser les diverses migracions jueves o, de fet, l’exili provocat per haver de marxar d’un lloc on estàs condemnat a la pobresa.
Entreactes — Audiovisuals
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 19
16/12/21 12:19
20
Tal circumstància no deu ser aliena a la seva família. El meus besavis paterns, ucraïnesos, van arribar a l’Argentina a finals del segle XIX, on una organització havia comprat terres per tal que els jueus de l’imperi rus (on no només van patir-hi els pogroms, sinó molta pobresa) poguessin sortir de la misèria. Pel que fa al meu avi matern, va marxar de Polònia també cap a l’Argentina el 1935, el mateix any en què va néixer la meva mare. El 1939, poc abans de la invasió nazi, la seva dona i la seva filla s’hi van poder reunir. Les històries que m’explicaven els avis eren, per una part, els records dels seus llocs d’origen (aquells boscos de Polònia) i, per l’altra, les pròpies dels emigrants: persones que treballaven tot el dia, amb les dificultats d’adaptació a un altre lloc i de comunicació pel fet de no conèixer-ne la llengua. Per això, quan vaig veure Bruxelles-Transit (1980), una pel·lícula (programada a l’últim FCJ i també projectada
a Girona) parlada en ídix en què l’autor, Samy Szlingerbaum, evoca l’emigració dels seus pares polonesos, supervivents de la Xoà, a Bèlgica, la vaig sentir molt propera, molt familiar, encara que es refereixi a una altra època i les circumstàncies siguin unes altres. És la història de l’emigrant que no para de treballar.
Vaig conèixer la seva mare en sessions del FJC. Una espectadora apassionada. Era una dona molt especial, la Hinda (Waiselfisz). Era filla d’un comunista, que havia format part del Bund. El primer llibre que el meu avi va donar a llegir a la meva mare, quan només tenia vuit anys, era El capital, de Marx. Ella va ser comunista fins al final, com també una apassionada de les arts. De fet, tota la meva família materna era comunista i no hi tenies cabuda si no eres d’esquerres. Fins i tot ara, els que quedem tenim postures d’esquerres, encara que tot sigui més light. Aquest
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 20
16/12/21 12:19
21 posicionament polític també va comportar altres exilis. Uns mesos abans del cop d’estat a l’Argentina, el 1976, el germà de la meva mare va fugir perquè estava a la llista negra de la Triple A. La mare i jo vam fugir de la dictadura el 1978: la persecució ens encalçava. L’oncle se’n va anar al Brasil. Nosaltres als EUA, tot primer a Los Angeles. A mi no em van agradar els EUA i vaig tornar a l’Argentina, on vaig estudiar Filosofia i Lletres, però ho vaig deixar perquè fins estaven prohibits els llibres dels autors que havia d’estudiar. La mare, però, es va quedar voltant pel món. Era un esperit lliure i viatger. Abans, de fet, ja havia marxat de l’Argentina. Es va separar del meu pare poc després de néixer jo, que tenia uns cinc anys quan ella se’n va anar a París. Era a mitjans dels seixanta, de manera que hi va viure el maig del 68. Allà va treballar amb argentins com Jorge Lavelli i Copi, que hi feien teatre. Jo em vaig quedar amb el pare fins que la mare va tornar al cap de quatre anys. També va tornar quan va acabar la dictadura, però aleshores em va proposar anar a viure a Barcelona, que ella ja coneixia. Em va engrescar i vaig venir. T’explico una anècdota. Poc després d’arribar a Barcelona, viatjant en autobús, vaig sentir que una dona li deia a una altra: “Els jueus són rics, bruts i avars”. Però, com he dit, és una anècdota. M’hi sento a gust, a Barcelona. Si no, n’hauria marxat.
Ho suposo. A Barcelona va estudiar disseny gràfic i fotografia, la seva professió. Quan era petita deia que volia ser directora de cinema o professora d’història. No he sigut ni una cosa ni una altra, però, a través de la fotografia, almenys he fet imatges. I m’hi he pogut dedicar professionalment a través de la fotografia editorial, fent fotos d’interiorsme i d’arquitectura. Aquest món editorial, però,
pràcticament va desaparèixer amb la crisi econòmica i, des de fa un cert temps, faig el que puc per encàrrec. A part de la pràctica, m’interessa la història de la fotografia, la seva evolució.
Quina mena de fotografia, quins fotògrafs, li interessen més? Molts, però puc dir que el meu fotògraf preferit és André Kertész. Per la seva subtilesa que, per exemple, és tan visible en una foto com Chez Mondrian. A l’època en què feia exposicions de fotografia, el vaig imitar, com correspon de fer amb els mestres sense que hi arribis. També m’interessen molt Claude Cahun, amb els seus autoretrats tan impressionants, i Diane Arbus, que va fotografiar gent estranya amb tanta naturalitat.
Hem deixat de parlar de la seva mare sense que m’hagi explicat què li va transmetre. La Hinda era complicada com a mare. L’estimo molt, però tenia les seves coses. En tot cas, li he d’agrair moltes coses. Una de molt especial és que la primera vegada que em va dur al cinema va ser per veurehi Le ballon rouge (1957), el film d’Albert Lamorisse en què un globus vermell segueix un nen pels carrers de París. Has de tenir una mare especial perquè et dugui a veure una pel·lícula com aquesta. Vaig sortir del cinema flipant. Recordo aquell dia com el més feliç de la meva infantesa. Quan ella va tornar de París, col·laborava en espectacles teatrals. En recordo un d’infantil que era una barreja de cant i dansa com anunciava el títol: Bailicanticando. També em va introduir en el món del teatre per dins, cosa molt divertida: veure com es feien les llums, com treballaven els tècnics. Jo m’he decantat més per la cosa visual, però viure el món teatral em va fer feliç. I després sempre li deuré la transmissió del seu amor per l’Art.
Entreactes — Audiovisuals
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 21
16/12/21 12:19
22
“El cineasta alemany Peter Lilienthal, que va dir-me: Com a poble perseguit, hem de ser els primers en adonar-nos d’on és la línia vermella. És la idea de la solidaritat.” Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 22
16/12/21 12:19
23 La condició jueva, com li va ser transmesa? Hi havia la consciència i el dolor que una part de la família, aquella que s’havia quedat a Europa, havia desaparegut amb l’extermini nazi. Això és una tragèdia, una ferida, ben comuna en les famílies jueves. Tanmateix, en el cas de la mare no és que em fes present que era jueva. Jo crec que ella mateixa va prendre més consciència de ser-ho més tard, durant la seva vida a Barcelona. El cas és que un dia algú a l’escola em va dir que jo era “una rusa de mierda” i no ho vaig entendre. Aleshores li vaig preguntar a la mare si jo era “una rusa de Rúsia” o una “rusa de mierda”. Jo no sabia que als jueus ens deien russos perquè bona part dels jueus residents a l’Argentina provenen de Rússia o de Turquia. Per tant, no tenia consciència que se’m pogués discriminar i que aquell era un comentari racista. En relació amb com es vivia i transmetia el fet de ser jueu, la meva família paterna era més tradicionalista, més religiosa, més sionista. Per a la meva família materna, la religió era l’opi dels pobles. Per al meu avi, ser jueu era una revenja: una manera de dir “no heu pogut fer res contra nosaltres”. Però estava en contra de la política de l’Estat d’Israel amb els palestins. A casa seva hi va penjar una foto d’Arafat i anava a les manifestacions de suport a l’OLP.
Creu que hi ha una identificació i, per tant, una reducció del món jueu a l’Estat d’Israel? Som a l’any 5782 del calendari jueu i l’Estat d’Israel només té 75 anys. No es pot reduir tot el món jueu (amb tota la seva història i la seva diversitat) a l’existència d’aquest Estat, que molts jueus han rebutjat i rebutgen mentre que d’altres, inclosos part dels que hi viuen, són crítics amb les accions contra els palestins. Ni tampoc tot és tan simple per posicionar-te a favor o en contra de la seva mateixa existència. Estar-hi
a favor no hauria de suposar donar per bo i justificar tot el que fa l’Estat d’Israel, com més va pitjor després de l’assassinat d’Isaac Rabin: les coses serien diferents si no l’haguessin matat, però si ho van fer és perquè n’hi ha que no volien que ho fossin. En tot cas, si hi estàs en contra tendeixes a oblidar les circumstàncies que van dur a la seva creació i, abans, a la idea de tornar a Palestina. Entre els partidaris i els detractors, es bandeja bona part de la història jueva, que té a veure amb la diàspora i l’exili. Com també s’obliden moltes altres coses, com ara que el sionisme tenia una tendència socialista, que, això sí, ha sigut eliminada. O el fet que molts dels que, sobrevivint a la Xoà, van anar cap a Palestina (aleshores encara no s’havia fundat l’Estat d’Israel i la zona estava sota mandat anglès) ho van fer perquè, quan van tornar als llocs dels països de l’Est on havien viscut, ja no tenien les seves cases: estaven destruïdes o ocupades per altres.
Recordo Els il·legals (1947), una pel·lícula de Mayer Levin que el FCJ va programar fa uns anys: testimonia entre el document i la ficció aquestes circumstàncies que van dur molts jueus a embarcar-se clandestinament. Aquesta pel·lícula, certament, ho reflecteix molt bé. Com també n’hi ha una altra d’Amos Gitai, Kedma (2002), que recorda que, en desembarcar, als homes van donar-los una arma i els van condemnar a fer la guerra contra els palestins.
En aquesta pel·lícula, hi ha dos monòlegs. Un és d’un jueu que explica el sofriment del seu poble; l’altre és d’un palestí, que jura resistir sempre contra l’ocupació dels jueus. Tot és molt complex. Per això no es pot reduir al blanc i el negre perquè està ple de grisos. A mi una cosa que em molesta és que em diguin: “Després dels camps nazis, els jueus no heu après res?”.
Entreactes — Audiovisuals
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 23
16/12/21 12:19
24
“Al FCJ volem fer present que hi ha moltes experiències, moltes històries, molts d’exilis, moltes memòries i molta diversitat cultural dins del món jueu. Aquesta és la idea, com també ho és triar pel·lícules que siguin bones.”
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 24
16/12/21 12:19
25 Què se suposa que s’ha d’aprendre en un camp d’extermini? És que t’hi volen ensenyar alguna cosa? Si t’hi duen és per exterminar-te i l’únic que pots fer és intentar sobreviure. Per què se suposa que una víctima ha d’aprendre? Aprèn alguna cosa una dona víctima de la violència masclista? Res.
Una altra cosa és que el fet de ser part d’un poble perseguit hauria de crear una sensibilitat davant de tota persecució i exclusió. Això m’ha sigut transmès per la meva família d’esquerres: una ètica, una cultura de la solidaritat. Però estic d’acord amb el que dius. El cineasta alemany Peter Lilienthal va dir-me: ‘Com a poble perseguit, hem de ser els primers en adonar-nos d’on és la línia vermella’. De nou és la idea de la solidaritat. La càrrega que duem no és només per tenir consciència de la persecució del poble jueu, sinó per ser sensibles i actuar en contra de qualsevol altra. Com també ho és per restituir la memòria dels vençuts. Recordo la lletra d’una cançó del film Evita, quien quiera oir que oiga (Eduardo Mignona, 1984) que vaig veure de jove: ‘Si la Historia la escribe el que gana, quiere decir que hay otra Historia”. No importa que el film fos sobre Evita, sinó el que diu la cançó.
Fer memòria (diferents memòries, algunes d’amagades) i fer visible la diversitat cultural jueva em semblen uns propòsits fonamentals del FCJ. Certament. No volem mostrar només l’Estat d’Israel. Ni tampoc només la Xoà, per molt pes que tingui. Hi ha moltes experiències, moltes històries, molts d’exilis, moltes memòries i molta diversitat cultural dins del món jueu. Aquesta és la idea, com també ho és triar pel·lícules que siguin bones.
Què la va dur a relacionar-se amb el festival? M’hi va dur el meu amic Arnau (Pons), que també va implicar molt la Hinda, que, com vas veure, era una apassionada en tot. Era el 2003 i, al cap de quatre anys, vaig assumir la coordinació. De moment, seguim, tot i els problemes per trobar suport a l’administració pública. Però això és una baralla constant. No sempre ens compren el que fem. Fa trenta-sis anys vaig arribar a Barcelona... que, en fi, ha canviat molt en aquest temps. Tant ho ha fet que, havent-hi tant de turisme, fa uns anys vaig marxar del Gòtic per viure en un lloc apartat a prop de la carretera de l’Arrabassada. Però segueixo a Barcelona.
Una ciutat on la memòria dels jueus està pràcticament amagada. Només cal dir que algunes làpides del cementiri de Montjuïc van utilitzar-se per construir tàpies, cosa que molta gent no sap. A diferència de Girona, no s’hi fa res per transmetre la història dels jueus a la ciutat, a banda d’alguns detalls per a turistes. Què saben els barcelonins dels jueus? ¹
Entreactes — Audiovisuals
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 25
16/12/21 12:19
26
Artista Girona Kreas
Quan les pedres somien Quan les pedres somien és un projecte de recerca i creació artística que indaga sobre els vestigis històrics i arquitectònics de la ciutat de Girona. Situa la mirada sobre el barri de les Pedreres, concretament en el Fort dels Caputxins (1707) i el Polvorí (1924), el Cos de Guàrdia (1756) i l’antic Polvorí (1770). Aquestes construccions formen part d’un conjunt més ampli de fortaleses i muralles al llarg del territori. La superposició d’esdeveniments històrics en aquests edificis, destruïts, ampliats, modificats, reutilitzats i finalment abandonats, ens parlen d’una successió de capes temporals. El projecte intenta desvelar-les i registrar-les a partir de la memòria continguda en les superfícies dels murs. Un reflex del caràcter particular de l’entorn i del paisatge que l’envolta.
Andres Siri Arquitecte per la Universitat de Buenos Aires i màster en Comunicació i Crítica d’Art per la Fundació UdG. El desenvolupament de cada nou projecte artístic li permet investigar, experimentar i aprofundir continguts relacionant diferents disciplines. Territoris que es mouen entre l’art, l’arquitectura, la fotografia, l’arqueologia o la història. Els treballs realitzats amb la beca europea The Spur, vinculats amb fets històrics a l’extraradi de Roma, tenen en certa mesura una similar ressonància al barri de les Pedreres de Girona —Beca Kreas. Projectes més relacionats amb el paisatge —Festival Art&Gavarres—, amb les fronteres físiques i els seus marges. També amb la immigració o elements contínuament referenciats en altres peces com són el concepte del temps i la memòria — Biennal d’Art de Girona. andresiri.com / andresiri_
referència de les imatges 1. Registre físic. Tècnica del frottage sobre la superfície d’una porta cega sobre el mur del Polvorí. Resultat final del frottage. 2. Registre fotogràfic. Seqüència fotogràfica de la porta d’entrada d’una garita del Polvorí amb la projecció del pas del temps. 3. Intervenció sobre el paisatge. Ballant a cegues amb una porta.
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 26
16/12/21 12:19
27 1
2
3
Agenda diària Entreactes — Arts Visuals
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 27
16/12/21 12:19
28
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 28
16/12/21 12:19
Agenda diària
29
Entreactes
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 29
16/12/21 12:19
30 M Música · E Arts escèniques · V Arts visuals i multimèdia · A Cinema i audiovisuals ·
H Lectura, ciència i humanitats · P Patrimoni i museus · F Infantils i familiars · C Cultura Popular Les activitats incloses en l’Agenda diària són susceptibles de modificacions en la seva organització. Consulteu la informació actualitzada dels actes programats a l’Agenda virtual de l’Ajuntament de Girona: girona.cat/cultura
DESEMBRE FC
Dc. 22
Acte popular: Gran Tió de Girona
Local Social de Palausacosta
F
Dc. 22, 17.30 h
Hora del conte: NADAL NADAL... un pas de pardal
Biblioteca Antònia Adroher
H
Dc. 22, 18 h
Club de lectura: Club de lectura Narrativa social: religions
Biblioteca Carles Rahola
M
Dc. 22, 19 h
Concert: Combo St. Gregori & Sunset Jazz Orquestra
Sunset Jazz Club
FC
Dj. 23, 9 h
Acte popular: Gran Tió de Girona
Plaça de Salvador Espriu
F
Dj. 23, 11 h
Taller: Un nadal de paper
Casa de Cultura
PFC
Dj. 23, 11.30 h
Taller: Fes el teu Tarlanet
Museu d’Història de Girona
MF
Dj. 23, 12 h
Concert: Quotidiafonismes
La Marfà
F
Dj. 23, 12 h
Projecció: Chomón per a la mainada
Biblioteca Carles Rahola
M
Dj. 23, 20.30 h
Concert: El Messies de Händel Participatiu
Auditori de Girona
APF
Dv. 24, 11.30 h
Taller: Postals de llum. Descobreix la màgia de la fotografia a través del blau
Museu del Cinema
E
Ds. 25, 17.30 h
Teatre: Els Pastorets de Girona
Teatre Municipal
EF
Ds. 25, 18.30 h
Circ: Gran Circ de Nadal de Girona sobre gel 3
Pavelló Municipal Girona-Fontajau
M
Ds. 25, 20 h
Concert: Three Cool Cats & The Big Dog
Sunset Jazz Club
M
Ds. 25, 21 h
Concert: NEU! Cala Vento + Medusa Box
Sala la Mirona
EF
Dg. 26, 11 h
Circ: Gran Circ de Nadal de Girona sobre gel 3
Pavelló Municipal Girona-Fontajau
E
Dg. 26, 17.30 h
Teatre: Els Pastorets de Girona
Teatre Municipal
EF
Dg. 26, 18.30 h
Circ: Gran Circ de Nadal de Girona sobre gel 3
Pavelló Municipal Girona-Fontajau
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 30
16/12/21 12:19
31 M
Dg. 26, 19 h
Concert: Concert de Sant Esteve
Auditori de la Mercè
M
Dg. 26, 20 h
Concert: Sunset Rhythm Kings
Sunset Jazz Club
F
Dl. 27, 11.30 h
Taller: Plastiformes lluminoses
CaixaForum Girona
EF
Dl. 27, 16.30 h
Circ: Gran Circ de Nadal de Girona sobre gel 3
Pavelló Municipal GironaFontajau
H
Dl. 27, 17 h
Taller: Visita-Taller a EXPLORA: Motors mínims
CaixaForum Girona
EF
Dl. 27, 19.30 h
Circ: Gran Circ de Nadal de Girona sobre gel 3
Pavelló Municipal GironaFontajau
M
Dl. 27, 20.30 h
Concert: Johann Strauss Gran Concert d’Any Nou
Auditori de Girona
AP
Dt. 28, h
Portes obertes: 126è aniversari del naixement del cinema
Museu del Cinema
H
Dt. 28, 11 h
Taller: Visita-Taller a EXPLORA: Motors mínims
CaixaForum Girona
PF
Dt. 28, 11 h
Taller: “Els petits noucentistes”
Casa Masó
HPF
Dt. 28, 11 h
Taller: Suminagashi
Biblioteca Carles Rahola
PF
Dt. 28, 11.30 h
Taller: Benvingut Any Nou! Fem una bossa pel cotilló
Museu d’Art de Girona
EF
Dt. 28, 16.30 h
Circ: Gran Circ de Nadal de Girona sobre gel 3
Pavelló Municipal GironaFontajau
F
Dt. 28, 17.30 h
Taller: Plastiformes lluminoses
CaixaForum Girona
EF
Dt. 28, 19.30 h
Circ: Gran Circ de Nadal de Girona sobre gel 3
Pavelló Municipal GironaFontajau
HPF
Dc. 29, 11 h
Taller: Descobrim els inicis de l’escriptura: els jeroglífics
Biblioteca Carles Rahola
F
Dc. 29, 11.30 h
Taller: Plastiformes lluminoses
CaixaForum Girona
PCF
Dc. 29, 11.30 h
Taller: Fes un titella-kazoo de la mosca de l’Esquivamosques
Museu d’Història de Girona
EF
Dc. 29, 16.30 h
Circ: Gran Circ de Nadal de Girona sobre gel 3
Pavelló Municipal GironaFontajau
H
Dc. 29, 17 h
Taller: Visita-Taller a EXPLORA: Motors mínims
CaixaForum Girona
F
Dc. 29, 17.30 h
Hora del conte: Per Nadal, cap nen sense regal
Biblioteca Ernest Lluch
EF
Dc. 29, 19.30 h
Circ: Gran Circ de Nadal de Girona sobre gel 3
Pavelló Municipal GironaFontajau
M
Dc. 29, 20 h
Concert: La Locomotora Negra 50 anys
Auditori de Girona
F
Dj. 30, 11.30 h
Taller: Contes i taller de postals de Nadal
Monestir de Sant Pere de Galligants
PF
Dj. 30, 11.30 h
Taller: Festes i tradicions jueves
Museu d’Història dels Jueus
F
Dj. 30, 17.30 h
Taller: Plastiformes lluminoses
CaixaForum Girona
E
Dj. 30, 17.30 h
Teatre: Els Pastorets de Girona
Teatre Municipal
Agenda diària
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 31
16/12/21 12:19
32 GENER E
Ds. 1, 17.30 h
Teatre: Els Pastorets de Girona
Teatre Municipal
APF
Dg. 2, 10h
Portes obertes als museus
Museu del Cinema Museu d’Història M. d’Història dels Jueus Museu d’Art de Girona Museu d’Arqueologia
PF
Dg. 2, 11 h, 11.30 h, 12 h i 12.30 h
Portes obertes: Obertura del refugi antiaeri del jardí de la Infància
Refugi antiaeri
PF
Dg. 2, 11.30 h
Taller: Fem llum, que arriben els Reis!
Museu d’Art de Girona
E
Dg. 2, 17.30 h
Teatre: Els Pastorets de Girona
Teatre Municipal
PF
Dt. 4, 11 h
Taller: “Els petits noucentistes”
Casa Masó
VF
Dt. 4, 11 h
Taller: Taller Petita Casa de Cultura
Casa de Cultura
F
Dt. 4, 11.30 h
Taller: Contes i taller de postals de Nadal
Monestir de Sant Pere de Galligants
PF
Dt. 4, 11.30 h
Taller: Festes i tradicions jueves
Museu d’Història dels Jueus
M
Dt. 4, 20.30 h
Concert: Alabama Gospel Choir
Auditori de Girona
APF
Dc. 5, 11.30 h
Taller: Postals de llum. Descobreix la màgia de la fotografia a través del blau
Museu del Cinema
P
Dv. 7, 18.30 h
Visita guiada: Visita comentada a l’exposició: Objectes del Desig. Surrealisme i Disseny, 19242020
CaixaForum Girona
M
Dv. 7, 22.30 h
Concert: Manel Fuentes and The Spring’s Team
Sala la Mirona
MVH
Ds. 8, 12 h
Performance: L’escrita
Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona
F
Ds. 8, 10.30 h
Joc: Girona en família
Punt de Benvinguda
M
Ds. 8, 12.30 h
Concert: Cita amb Apa
Ateneu 24 de Juny (Carrer de les Ferreries Velles, 11)
MH
Ds. 8, 17 h
Visita teatralitzada: Els temps de La Marfà
La Marfà
P
Ds. 8, 18.30 h
Visita guiada: Visita comentada a l’exposició: Objectes del Desig. Surrealisme i Disseny, 19242020
CaixaForum Girona
MH
Ds. 8, 19 h
Visita teatralitzada: Els temps de La Marfà
La Marfà
M
Ds. 8, 21.30 h
Concert: Blackmore’s Rising + Sin City
Sala la Mirona
VP
Fins al 09/01/22
Exposició: Palau Ferré, d’un sol traç
Museu d’Art de Girona
APF
Del 04/12 al 09/01
Joc: Nadal al Museu. Cerca i troba als museus
Museu del Cinema, Museu d’Història, Museu d’Història dels Jueus, Museu d’Art de Girona, Museu d’Arqueologia
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 32
16/12/21 12:19
33 MF
Dg. 9, 11.30 h
Concert: Joan Colomo [NEU!]
Auditori de la Mercè
M
Dg. 9, 19 h
Dansa: Ballet de Barcelona: El Trencanous
Auditori de Girona
H
Dl. 10, 20 h
Club de lectura: Reina roja
Biblioteca Salvador Allende
H
Dl. 10, 20.30 h
Club de lectura: Challenger deep, by Neal Shusterman
Biblioteca Ernest Lluch
HP
Dt. 11, 18.30 h
Conferència: L’Hospital de Capellans
Biblioteca Carles Rahola
H
Dt. 11, 19.30 h
Conferència: Victor Hugo i la novel·la històrica reivindicativa, amb Martí Gironell
Casa de Cultura
H
Dt. 11, 20 h
Club de lectura: Prostitución
Biblioteca Antònia Adroher
H
Dt. 11, 20.30 h
Club de lectura: Le blé en herbe
Biblioteca Ernest Lluch
F
Dc. 12, 17.30 h
Conte: Contes al cabàs
Biblioteca Antònia Adroher
A
Dj. 13, 19 h
Projecció: Docs de mes. Arica
Cinema Truffaut
H
Dj. 13, 20 h
Club de lectura: El vell i la mar
Biblioteca Just M. Casero
H
Dj. 13, 20 h
Club de lectura: Creix un arbre a Brooklyn
Biblioteca Just M. Casero
HP
Dv. 14, 17 h
Visita guiada: L’Almanach dels Noucentistes: la consolidació d’un moviment
Casa Masó
HF
Dv. 14, 18 h
Club de lectura: El llop de sorra
Biblioteca Salvador Allende
P
Dv. 14, 18.30 h
Visita guiada: Visita comentada a l’exposició: Objectes del Desig. Surrealisme i Disseny, 19242020
CaixaForum Girona
M
Dv. 14, 20 h
Concert: Mariona Sarquella
Casa de Cultura
ME
Dv. 14, 20 h
Espectacle: Trópico de Covadonga
Teatre Municipal
M
Dv. 14, 20.30 h
Concert: Queen Tribute
Auditori de Girona
HF
Ds. 15, 12 h
Club de lectura: The planets
Biblioteca Just M. Casero
HP
Ds. 15, 12 h
Diàleg: Girona: idees, símbols, identitats que construeixen la ciutat
Museu d’Història de Girona (Sala d’Exposicions)
AF
Ds. 15, 17.30 h
Projecció: Petits cinèfils: El meu veí Totoro
CaixaForum Girona
P
Ds. 15, 18.30 h
Visita guiada: Visita comentada a l’exposició: Objectes del Desig. Surrealisme i Disseny, 19242020
CaixaForum Girona
E
Ds. 15, 20 h
Teatre: El·lipsi
Sala La Planeta
M
Ds. 15, 22.30 h
Concert: Balkan Paradise Orchestra
Sala la Mirona
E
Dg. 16, 11 h
Dansa: ... i les idees volen
Teatre Municipal
E
Dg. 16, 11.30 h
Espectacle: Miguel Noguera [NEU!]
Auditori de la Mercè
Agenda diària
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 33
16/12/21 12:19
34 E
Dg. 16, 12 h
Dansa: ... i les idees volen
Teatre Municipal
P
Dg. 16, 12 h
Visita guiada: Interpretem el Call
Museu d’Història dels Jueus
E
Dg. 16, 18 h
Teatre: El·lipsi
Sala La Planeta
M
Dg. 16, 19 h
Concert: La Millor Música de Cinema
Auditori de Girona
M
Dl. 17, 18 h
Presentació: Col·loqui i presentació de la col·lecció “Al voltant de Toldrà”
Biblioteca Carles Rahola
H
Dl. 17, 20 h
Club de lectura: El Jugador
Biblioteca Salvador Allende
VA
Dt. 18, h
Projecció: L’art al cinema: Matisse del Tate Modern i MoMa
CaixaForum Girona
HP
Dt. 18, 18.30 h
Conferència: De l’arqueologia a la història I
Biblioteca Carles Rahola
H
Dt. 18, 19.30 h
Conferència: Robert Louis Stevenson i la novel·la històrica psicosocial, amb Martí Gironell
Casa de Cultura
A
Dt. 18, 20 h
Cinefòrum: Manos sucias
Cinema Truffaut
F
Dc. 19, 17.30 h
Hora del conte: Bruixes i bruixots
Biblioteca Antònia Adroher
VP
Fins al 20/01/22
Visita guiada: Visita comentada per a grups: Objectes del Desig. Surrealisme i Disseny, 19242020
CaixaForum Girona
HF
Dj. 20, 17.30 h
Club de lectura: Safari
Biblioteca Antònia Adroher
H
Dj. 20, 18 h
Club de lectura: LiceuBib
Biblioteca Carles Rahola
H
Dj. 20, 18 h
Club de lectura: La trilogía del límite
Biblioteca Salvador Allende
VH
Dj. 20, 18.30 h
Trobada: Obertura i visita guiada a Acció Santos + Gosar Poder
Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona
V
Dj. 20, 19 h
Conferència: Trobades amb... La Mandanga
CaixaForum Girona
A
Dj. 20, 19 h
Cinefòrum: Parlem de Cinema? Amarcord
Museu del Cinema
PF
Dv. 21
Portes obertes: Vine a visitar el MHG per Girona 10
Museu d’Història de Girona
HF
Dv. 21, 17.30 h
Club de lectura: Miniclub: Pel gener, el millor ofici és pastisser
Biblioteca Ernest Lluch
HF
Dv. 21, 18 h
Club de lectura: Gos pudent, bon nadal
Biblioteca Ernest Lluch
P
Dv. 21, 18.30 h
Visita guiada: Visita comentada a l’exposició: Objectes del Desig. Surrealisme i Disseny, 19242020
CaixaForum Girona
V
Dv. 21, 19 h
Inauguració: Variant Delta: Visa / Ferron
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
M
Dv. 21, 20 h
Concert: Trio Capmany
Casa de Cultura
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 34
16/12/21 12:19
35 M
Dv. 21, 21 h
Sala la Mirona Concert: NEU! Las Niñas del Corro + Doble & Hug Sound & Basement Band + Vinnie Kairos amb Mad Phi i l’Home Estàtic
P
Ds. 22
Portes obertes: Vine a visitar el MHG per Girona 10
Museu d’Història de Girona
P
Ds. 22
Portes obertes: Vine a visitar el refugi antiaeri per Girona 10
Refugi antiaeri
HF
Ds. 22, 11 h
Hora del conte: SACS: contes per la pau
Biblioteca Ernest Lluch
M
Ds. 22, 12.30 h
Concert: Les amistats de Mozart
Ateneu 24 de Juny (Carrer de les Ferreries Velles, 11)
HF
Ds. 22, 18 h
Taller: Llum i color
CaixaForum Girona
P
Ds. 22, 18.30 h
Visita guiada: Visita comentada a l’exposició: Objectes del Desig. Surrealisme i Disseny, 19242020
CaixaForum Girona
M
Ds. 22, 19 h
Concert: NEU! Rufus T. Firefly + Ferran Palau + Chaqueta de Chandal + b1n0 + Galdrick + Iris Deco
Sala la Mirona
V
Ds. 22, 20 h
Inauguració: FESTIVAL PEPE SALES: Obertura del Festival. Vernissatge
Centre Cultural La Mercè
E
Ds. 22, 20 h
Teatre: N.E.V.E.R.M.O.R.E
Teatre Municipal
M
Ds. 22, 21 h
Concert: Els Amics de les Arts
Auditori de Girona
P
Del 21/01 al 23/01
Portes obertes: Museu d’Història dels Jueus de Girona 10
Museu d’Història dels Jueus
PF
Dg. 23
Portes obertes: Vine a visitar el MHG per Girona 10
Museu d’Història de Girona
PF
Dg. 23
Portes obertes: Vine a visitar el refugi antiaeri per Girona 10
Refugi antiaeri
HF
Dg. 23, 11.30 h
Taller: Llum i color
CaixaForum Girona
E
Dg. 23, 18 h
Teatre: Solitud a Stromboli
Sala La Planeta
M
Dg. 23, 19 h
Concert: Pol Batlle amb Rita Payés
Auditori de Girona
H
Fins al 24/01/22
Curs: Mapamundi: claus de política internacional
Casa de Cultura
MEA
Dl. 24, 18.30 h
Conferència: Clàssic de clàssics: West Side Story
CaixaForum Girona
H
Dl. 24, 20 h
Conferència: FESTIVAL PEPE SALES: Maya Angelou, activista pels drets civils i la paritat
Centre Cultural La Mercè
H
Dt. 25, 19 h
Club de lectura: El Manuscrit
Biblioteca Antònia Adroher
E
Dt. 25, 19 h
Teatre: Grans mestres del teatre: Hamlet Solo
CaixaForum Girona
H
Dt. 25, 19.30 h
Conferència: Patrick Süskind i l’olor de la història, amb Martí Gironell
Casa de Cultura
Agenda diària
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 35
16/12/21 12:19
36 E
Dt. 25, 20 h
Celebració: FESTIVAL PEPE SALES: Festa. Gran gala. Més de 30 artistes!
Centre Cultural La Mercè
F
Dc. 26, 17.30 h
Altres: La capsa de les paraules
Biblioteca Antònia Adroher
F
Dc. 26, 17.30 h
Hora del conte: L’Hora del Conte de la Pau
Biblioteca Just M. Casero
HP
Dc. 26, 18 h
Presentació: Girona, 1939: porta de l’exili. Escrits de final de la Guerra Civil
Museu d’Història de Girona
VH
Dc. 26, 19 h
Conferència: PARLEM DE LES ARTS! El jazz. Música blanca i música negra, amb Xavi Molina
Centre Cultural La Mercè
HF
Dj. 27, 17.30 h
Hora del conte: L’Hora del Conte de la Pau
Biblioteca Salvador Allende
P
Dj. 27, 19 h
Commemoració: Dia Oficial de Memòria de l’Holocaust
Museu d’Història dels Jueus
H
Dj. 27, 20 h
Debat: FESTIVAL PEPE SALES: Maya Angelou. Racisme. Segregació. Esclavitud
Centre Cultural La Mercè
EA
Dj. 27, 20 h
Espectacle: El agitador Vórtex
Teatre Municipal
H
Dv. 28, 17.30 h
Club de lectura: El noi de l’última fila
Biblioteca Antònia Adroher
HF
Dv. 28, 18 h
Club de lectura: Atrapallibres: Tocar el cel amb els dits
Biblioteca Salvador Allende
P
Dv. 28, 18.30 h
Visita guiada: Visita comentada a l’exposició: Objectes del Desig. Surrealisme i Disseny, 19242020
CaixaForum Girona
E
Dv. 28, 20 h
Teatre: Despertar
Sala La Planeta
M
Ds. 29, 17 h
Concert: Eduardo Niebla en concert
Auditori de la Mercè
MF
Ds. 29, 18 h
Taller: Veus i ritmes de l’Àfrica
CaixaForum Girona
P
Ds. 29, 18.30 h
Visita guiada: Visita comentada a l’exposició: Objectes del Desig. Surrealisme i Disseny, 19242020
CaixaForum Girona
M
Ds. 29, 19.30 h
Concert: Eduardo Niebla en concert
Auditori de la Mercè
E
Ds. 29, 20 h
Teatre: Alguns dies d’ahir
Teatre Municipal
E
Ds. 29, 20 h
Teatre: Despertar
Sala La Planeta
MF
Dg. 30, 11.30 h
Taller: Veus i ritmes de l’Àfrica
CaixaForum Girona
MEF
Dg. 30, 12 h
Musical: De bracet
Sala La Planeta
P
Dg. 30, 12 h
Visita guiada: Interpretem el Call
Museu d’Història dels Jueus
MEF
Dg. 30, 17 h
Musical: De bracet
Sala La Planeta
M
Dg. 30, 19 h
Concert: Nacho Vegas
Auditori de Girona
F
Dl. 31, 17.30 h
Club de lectura: El llibre dels porcs
Biblioteca Just M. Casero
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 36
16/12/21 12:19
37 HF
Dl. 31, 17.30 h
Hora del conte: L’Hora del Conte de la Pau
Sala de lectura Girona Centre
A
Dl. 31, 18 h
Projecció: West Side Story
CaixaForum Girona
H
Dl. 31, 20.30 h
Club de lectura: Ànima, de Wajdi Mouawad
Biblioteca Ernest Lluch
FEBRER H
Dt. 1, 19.30 h
Conferència: Ana M. Matute, la màgia de la història, Casa de Cultura amb Martí Gironell
F
Dc. 2, 17.30 h
Conte: Contes al cabàs
Biblioteca Antònia Adroher
VA
Dj. 3, 19 h
Projecció: Sala C: The Universe of Keith Haring
CaixaForum Girona
A
Dj. 3, 19 h
Projecció: Docs del mes. Limiar
Cinema Truffaut
H
Dj. 3, 19.30 h
Recital: Lectura del llibre “Els moviments humans” de Narcís Comadira
Casa de Cultura
M
Dj. 3, 20 h
Dansa: La Bella Dorment
Auditori de Girona
HF
Dv. 4, 18 h
Club de lectura: Tània Claravall
Biblioteca Salvador Allende
HF
Ds. 5, 11 h
Nadons: Dalt del cel
Biblioteca Antònia Adroher
HF
Ds. 5, 11 h
Taller: La teva cançó
Biblioteca Just M. Casero
M
Ds. 5, 12 h
Audició comentada: Sessions LP #44 “Rage Against the Machine” de Rage Against the Machine
La Marfà
V
Ds. 5, 12 h
Visita guiada: Variant Delta: Visa / Ferron
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
M
Ds. 5, 12.30 h
Concert: Saragata
Ateneu 24 de Juny (Carrer de les Ferreries Velles, 11)
MF
Ds. 5, 18 h
Taller: Vegetals electromusicals
CaixaForum Girona
E
Ds. 5, 20 h
Dansa: Made of Space
Teatre Municipal
H
Ds. 5, 20 h
Recital: Zona d’experimentació poeticosonora, amb Tutu i Maria Sevilla
Casa de Cultura
M
Ds. 5, 20 h
Concert: Rosario
Auditori de Girona
APF
Dg. 6, 10h
Portes obertes als museus
Museu del Cinema Museu d’Història M. d’Història dels Jueus Museu d’Art de Girona Museu d’Arqueologia
PF
Dg. 6, 11 h, 11.30 h, 12 h i 12.30 h
Portes obertes: Obertura del refugi antiaeri del jardí de la Infància
Refugi antiaeri
MF
Dg. 6, 11.30 h
Taller: Vegetals electromusicals
CaixaForum Girona
Agenda diària
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 37
16/12/21 12:19
38 M
Dg. 6, 12 h
Concert: L’animalari urbà dels The Tyets
Auditori de Girona
E
Dg. 6, 18 h
Circ: Ex-libris
Teatre Municipal
EH
Dg. 6, 18 h
Espectacle: “Silur”, amb Sònia Moyà, Maria Ribera i Manel Fortià
Casa de Cultura
MEV
Dl. 7, 18.30 h
Conferència: La primera òpera rock: Jesus Christ Superstar
CaixaForum Girona
H
Dl. 7, 20.30 h
Club de lectura: The Rainbow, by D. H. Lawrence
Biblioteca Ernest Lluch
HP
Dt. 8, 18.30 h
Conferència: De l’arqueologia a la història II
Biblioteca Carles Rahola
VH
Dt. 8, 19.30 h
Conferència: ART I FILOSOFIA: La mirada interior. Dona a la finestra de Caspar David Friedrich, amb Jordi Balló
Auditori de la Mercè
H
Dt. 8, 20 h
Club de lectura: La casa del dolor
Biblioteca Antònia Adroher
H
Dt. 8, 20.30 h
Club de lectura: Au revoir là haut
Biblioteca Ernest Lluch
F
Dc. 9, 17.30 h
Altres: La capsa de les paraules
Biblioteca Antònia Adroher
MA
Dc. 9, 18.30 h
Conferència: La música diegètica de Carles Santos en el cinema de Pere Portabella
Auditori de La Mercè
H
Dc. 9, 19.30 h
Recital: Presentació del poemari “Sutura” de Lola Miquel
Casa de Cultura
HF
Dj. 10, 17.30 h
Conte: Un bri de mots
Casa de Cultura
A
Dj. 10, 19 h
Cinefòrum: Parlem de Cinema? El piano
Museu del Cinema
HF
Dv. 11, 17.30 h
Club de lectura: Miniclub: Febrer plujós, cara de gos
Biblioteca Salvador Allende
VA
Dv. 11, 18.30 h
Inauguració: Acció Santos + Gosar Poder
Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona
HF
Ds. 12, 11 h
Hora del conte: Give me 10
Biblioteca Ernest Lluch
HF
Ds. 12, 11 h
Taller: Això no és un llibre
Biblioteca Salvador Allende
AF
Ds. 12, 17.30 h
Projecció: Petits cinèfils: El castell del cel
CaixaForum Girona
M
Ds. 12, 18 h
Concert: Concert de sardanes amb la Cobla Ciutat de Girona
Auditori de la Mercè
H
Ds. 12, 20 h
Recital: A la dula vés, amb Enric Casasses i Guim Valls
Casa de Cultura
E
Ds. 12, 20 h
Teatre: 23F. Anatomia d’un instant
Teatre Municipal
VF
Dg. 13, 11.30 h
Taller: Encaixos, un edifici que amaga formes geomètriques
CaixaForum Girona
P
Dg. 13, 12 h
Visita guiada: Interpretem el Call
Museu d’Història dels Jueus
M
Dg. 13, 20 h
Concert: Orquestra Gulbenkian de Lisboa
Auditori de Girona
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 38
16/12/21 12:19
39 A
Dl. 14, 18 h
Projecció: Jesus Christ Superstar
CaixaForum Girona
H
Dl. 14, 20 h
Club de lectura: El lejano país de los estanques
Biblioteca Just M. Casero
VH
Dt. 15, 19.30 h
Conferència: ART I FILOSOFIA: Muntadas: La siesta, The Nap, Dutje. El treball i el govern de la vida, amb Ester Jordana
Auditori de la Mercè
HF
Dc. 16, 17.30 h
Hora del conte: ...i va cosir unes ALES
Biblioteca Antònia Adroher
H
Dc. 16, 19.30 h
Recital: Presentació del llibre “Vent a la mà” de Carles Dachs
Casa de Cultura
E
Dc. 16, 20 h
Teatre: Els àngels no tenen fills
Sala La Planeta
H
Dj. 17, 18 h
Club de lectura: LiceuBib
Biblioteca Carles Rahola
H
Dj. 17, 18 h
Club de lectura: Neda-que-neda
Biblioteca Salvador Allende
V
Dj. 17, 19 h
Conferència: Trobades amb... Martí Melcion
CaixaForum Girona
MA
Dj. 17, 19 h
Conferència: Quimi Portet ens comenta en cinc seqüències El planeta dels simis de Franklin J. Schaffner
Museu del Cinema
EH
Dj. 17, 20 h
Espectacle: Manual de supervivència. Homenatge a Boris Vian
Casa de Cultura
E
Dj. 17, 20 h
Teatre: Els àngels no tenen fills
Sala La Planeta
E
Dj. 17, 20 h
Teatre: Hermafrodites a cavall o La rebel·lió del desig
Auditori de La Mercè
HF
Dv. 18, 18 h
Club de lectura: La Pippi als mars del sud
Biblioteca Ernest Lluch
E
Dv. 18, 20 h
Teatre: Els àngels no tenen fills
Sala La Planeta
M
Dv. 18, 21 h
Concert: Joana Gomila & Laia Vallès
Auditori de Girona
M
Ds. 19
Concert: Dissabte concertant, de l’Escola Municipal de Música de Girona
Auditori de la Mercè
HF
Ds. 19, 10.30 h
Nadons: Música i moviment en família
Biblioteca Salvador Allende
HF
Ds. 19, 12 h
Club de lectura: Great inventions
Biblioteca Just M. Casero
M
Ds. 19, 12.30 h
Concert: L’Aspra
Ateneu 24 de Juny (Carrer de les Ferreries Velles, 11)
HF
Ds. 19, 18 h
Taller: L’energia, experiments per saber què és i com es transforma
CaixaForum Girona
MH
Ds. 19, 20 h
Concert: Llibretes i Orogènesis
Casa de Cultura
E
Ds. 19, 20 h
Teatre: Els àngels no tenen fills
Sala La Planeta
HF
Dg. 20, 11.30 h
Taller: L’energia, experiments per saber què és i com es transforma
CaixaForum Girona
E
Dg. 20, 18 h
Teatre: Els àngels no tenen fills
Sala La Planeta
Agenda diària
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 39
16/12/21 12:19
40 M
Dg. 20, 19 h
Concert: Simfonova: L’òpera és medecina
Auditori de Girona
HF
Dl. 21, 17.30 h
Hora del conte: Quin gust fa el món de formatge!
Sala de lectura Girona Centre
MEA
Dl. 21, 18.30 h
Conferència: Musical de rècords: Els miserables
CaixaForum Girona
H
Dl. 21, 20 h
Club de lectura: La trena
Biblioteca Salvador Allende
A
Dt. 22, 18 h
Cinefòrum: Cinema i Educació. The reader - El lector
Museu del Cinema
H
Dt. 22, 19 h
Club de lectura: El món d’ahir
Biblioteca Antònia Adroher
VH
Dt. 22, 19.30 h
Conferència: ART I FILOSOFIA: L’origen del món de Gustave Courbet. La mirada pertorbadora, amb Àngel Quintana
Auditori de la Mercè
A
Dt. 22, 20 h
Cinefòrum: Aimra’a
Cinema Truffaut
F
Dc. 23, 17.30 h
Conte: Contes al cabàs
Biblioteca Antònia Adroher
HF
Dc. 23, 17.30 h
Hora del conte: Contestoltes
Biblioteca Just M. Casero
AH
Dc. 23, 18.30 h
Taula rodona: Poetes catalans, 50 anys després
Auditori de La Mercè
H
Dc. 23, 19.30 h
Taula rodona: Taula rodona sobre Gabriel Ferrater
Casa de Cultura
A
Dj. 24, 19 h
Projecció: En Curt. Premis Gaudí
Museu del Cinema
H
Dj. 24, 19.30 h
Recital: “Nosaltres, foc”, amb Mireia Calafell, Pol Guasch i Adriano Galante
Casa de Cultura
HF
Dv. 25, 18 h
Club de lectura: Atrapallibres: Pippi calcesllargues
Biblioteca Salvador Allende
M
Dv. 25, 20 h
Concert: Momi Maiga
Auditori de Girona
MH
Dv. 25, 20 h
Concert: “Nuvanut”, amb Silvie Rothkovic i Jan Garrido
Casa de Cultura
E
Dv. 25, 20 h
Teatre: Y los huesos hablaron
Teatre Municipal
HF
Ds. 26, 11 h
Hora del conte: Per Carnaval tot s’hi val
Biblioteca Salvador Allende
VHF
Ds. 26, 11 h
Taller: Creació de personatges. Taller interdisciplinari d’arts plàstiques i narració
Biblioteca Ernest Lluch
E
Dg. 27, 10.30 h, 11 Teatre: Biblioteca de la curiositat infinita hm, 11.30 h, 12 h, 12.30 h, 13 h
P
Dg. 27, 12 h
Visita guiada: Interpretem el Call
Museu d’Història dels Jueus
E
Dg. 27, 16 h, 16.30 h, 17 h, 17.30 h, 18 h, 18.30 h
Teatre: Biblioteca de la curiositat infinita
Teatre Municipal
M
Dg. 27, 19 h
Concert: Orquestra Simfònica de Viena
Auditori de Girona
Teatre Municipal
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 40
16/12/21 12:19
41 A
Dl. 28, 18 h
Projecció: Els miserables
CaixaForum Girona
HF
Dl. 28, 18.30 h
Club de lectura: Els Ratolins de la senyora Marlowe
Biblioteca Just M. Casero
H
Dl. 28, 20.30 h
Club de lectura: Una terra solitària, de Bel Olid
Biblioteca Ernest Lluch
H
Dt. 1, 19.30 h
Conferència: Art i filosofia: “La destrucció del pare” Casa de Cultura de Louise Bourgeois. Ferida i patriarcat, amb Laura Llevadot
F
Dc. 2, 17.30 h
Altres: La capsa de les paraules
Biblioteca Antònia Adroher
H
Dc. 2, 19 h
Conversa: Narcís Comadira: Sis dècades de poesia (1966-2022)
Auditori de la Mercè
H
Dj. 3, 20 h
Club de lectura: A Grand Central Station em vaig asseure i vaig plorar
Biblioteca Just M. Casero
E
Dj. 3, 20 h
Performance: It don’t worry me
Sala La Planeta
HF
Dv. 4, 18 h
Club de lectura: La fleca del carrer dels diumenges
Biblioteca Salvador Allende
P
Dv. 4, 18.30 h
Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado
CaixaForum Girona
V
Dv. 4, 19 h
Inauguració: Narcohumanisme. Farmàcies i estupefaents a les pràctiques artístiques actuals
Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona
VF
Ds. 5, h
Taller: Encaixos, un edifici que amaga formes geomètriques
CaixaForum Girona
HF
Ds. 5, 11 h
Nadons: Contes i tresors per a nadons
Biblioteca Just M. Casero
M
Ds. 5, 12 h
Audició comentada: Sessions LP #45 “Jagged Little Pill” d’Alanis Morissette
La Marfà
V
Ds. 5, 12 h
Visita guiada: Narcohumanisme. Farmàcies i estupefaents a les pràctiques artístiques actuals
Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona
P
Ds. 5, 18.30 h
Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado
CaixaForum Girona
M
Ds. 5, 19 h
Concert: Cobla Ciutat de Girona
Auditori de Girona
M
Ds. 5, 20 h
Concert: Morgan
Auditori de Girona
E
Ds. 5, 20 h
Performance: Sopar de pedres
Teatre Municipal
P
Fins al 06/03/22
Exposició: Lagar/Bégué. Els anys catalans (1915-1918)
Museu d’Art de Girona
APF
Dg. 2, 10 h
Portes obertes als museus
Museu del Cinema Museu d’Història M. d’Història dels Jueus Museu d’Art de Girona Museu d’Arqueologia
PF
Dg. 2, 11 h, 11.30 h, 12 h i 12.30 h
Portes obertes: Obertura del refugi antiaeri del jardí de la Infància
Refugi antiaeri
MARÇ
Agenda diària
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 41
16/12/21 12:19
42 HF
Dg. 6, 11.30 h
Taller: Plastiformes lluminoses
CaixaForum Girona
M
Dg. 6, 18 h
Concert: Els colors de Duke Ellington
Auditori de Girona
HF
Dl. 7, 17.30 h
Hora del conte: MarramiiiaaaaOuuu!
Sala de lectura Girona Centre
MEA
Dl. 7, 18.30 h
Conferència: L’últim gran musical del mil·lenni: Rent
CaixaForum Girona
H
Dl. 7, 19 h
Club de lectura: Quan cridem els nostre noms, d’Alba Alfageme
Biblioteca Antònia Adroher
H
Dl. 7, 20.30 h
Club de lectura: Vanishing act of Esme Lennox, by Maggie O’Farrell
Biblioteca Ernest Lluch
H
Dt. 8, 19.30 h
Conferència: Art i filosofia: Dones venusiane. Una aproximació a “Venus i Cupido” d’Artemisa Gentileschi, amb Ingrid Guardiola
Casa de Cultura
H
Dt. 8, 20 h
Club de lectura: El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai
Biblioteca Antònia Adroher
H
Dt. 8, 20.30 h
Club de lectura: Au revoir là haut,
Biblioteca Ernest Lluch
F
Dc. 9, 17.30 h
Conte: Contes al cabàs
Biblioteca Antònia Adroher
H
Dc. 9, 17.30 h
Hora del conte: Quines unes, elles!
Biblioteca Just M. Casero
HP
Dc. 9, 18 h
Conversa: El món rural des de la literatura de dones de les comarques gironines
Museu d’Història de Girona
A
Dj. 10, 19 h
Cinefòrum: Parlem de Cinema? Platoon
Museu del Cinema
E
Dv. 11, 17.30 h
Circ: iNSTants
Plaça del Pallol
HF
Dv. 11, 17.30 h
Club de lectura: Miniclub: El sol de març porta refredats
Biblioteca Salvador Allende
E
Dv. 11, 19 h
Circ: Després de tot [assaig obert]
Teatre Municipal
VH
Dv. 11, 19 h
Inauguració: Insectòdrom
Bòlit_StNicolau
M
Dv. 11, 22 h
Concert: Folkestoltes: Caamaño&Ameixeiras
Auditori de la Mercè
HF
Ds. 12, 11 h
Hora del conte: Contes sobre gènere
Biblioteca Ernest Lluch
H
Ds. 12, 12 h
Club de lectura: El rol de gènere en la ficció: “Una terra solitària!”
Biblioteca Ernest Lluch
AF
Ds. 12, 17.30 h
Projecció: Petits cinèfils: El castell ambulant
CaixaForum Girona
P
Ds. 12, 18.30 h
Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado
CaixaForum Girona
E
Ds. 12, 20 h
Espectacle: Quan els crancs portin talons
Teatre Municipal
M
Ds. 12, 21 h
Concert: Folkestoltes: Madame Gató, Glam Folk i Dijazzònic
Auditori de la Mercè
P
Dg. 13, 12 h
Visita guiada: Interpretem el Call
Museu d’Història dels Jueus
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 42
16/12/21 12:19
43 M
Dg. 13, 19 h
Concert: Lucas Debargue, piano
Auditori de Girona
A
Dl. 14, 18 h
Projecció: Rent
CaixaForum Girona
H
Dl. 14, 20 h
Club de lectura: Crim a la botiga de joguines
Biblioteca Salvador Allende
H
Dt. 15, 19.30 h
Casa de Cultura Conferència: Art i filosofia: “Mort d’un milicià” de Robert Capa. Per una ètica de lamirada, amb Joan Fontcuberta
F
Dc. 16, 17.30 h
Altres: La capsa de les paraules
Biblioteca Antònia Adroher
H
Dj. 17, 18 h
Club de lectura: Els nens del mar
Biblioteca Salvador Allende
VA
Dj. 17, 19 h
Projecció: Sala C: Los Karamazoffs. A Walk on the SoHo Years
CaixaForum Girona
HF
Dv. 18, 18 h
Club de lectura: Capitana Rosalie
Biblioteca Ernest Lluch
H
Dv. 18, 20.30 h
Club de lectura: Sabates de taló italià, de Magdalena Tulli
Biblioteca Ernest Lluch
HF
Ds. 19, 11 h
Hora del conte: Posem-hi poesia
Biblioteca Salvador Allende
MF
Ds. 19, 11 h
Taller: Petita introducció a la família dels instruments tradicionals catalans
La Marfà
HF
Ds. 19, 12 h
Club de lectura: Caves
Biblioteca Just M. Casero
MHF
Ds. 19, 18 h
Taller: A ritme de nombres i xifres
CaixaForum Girona
P
Ds. 19, 18.30 h
Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado
CaixaForum Girona
M
Ds. 19, 20 h
Concert: ZAZ: Organique Tour
Auditori de Girona
E
Ds. 19, 20 h
Teatre: Europa bull
Teatre Municipal
MHF
Dg. 20, 11.30 h
Taller: A ritme de nombres i xifres
CaixaForum Girona
E
Dg. 20, 12 h
Espectacle: Polsim d’or
Auditori de la Mercè
H
Dl. 21, 20 h
Club de lectura: La clivella
Biblioteca Salvador Allende
M
Dg. 20, 19 h
Concert: Juan Diego Flórez
Auditori de Girona
Agenda diària
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 43
16/12/21 12:19
44 EXPOSICIONS V
Fins al 22/12/21
Art en petit format; tres visions de joieria contemporània gironina
Centre Cultural La Mercè
V
Fins al 22/12/21
Tempus fugit
Centre Cultural La Mercè
V
Fins al 23/12/21
Cassoles
Claustre de la Mercè
V
Fins al 07/01/22
Despullant la pell
Fundació Valvi
V
Fins al 08/01/22
XI Biennal d’Art de Girona
Casa de Cultura
EV A
Fins al 09/01/22
Petromasculinitats
Bòlit_StNicolau
VA
Fins al 09/01/22
Cap a les deus
Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona
HP
Fins al 16/01/22
Les coses que foren
Museu d’Història de Girona (Sala d’Exposicions)
VH
Del 03/12 al 29/01
Llegir l’art des del paper
Espai Amics del Museu d’Art
VP
Fins al 30/01/22
Objectes de desig. Surrealisme i disseny, 19242020
CaixaForum Girona
HP
Del 03/12 al 31/01
Descobreix els orígens
Biblioteca Carles Rahola
V
Del 09/12 al 05/02
Re-enACTment
Casa de Cultura
V
Del 22/01 al 09/02
FESTIVAL PEPE SALES: Dona negra
Centre Cultural La Mercè
VHP
Fins al 11/02/22
L’Almanach dels Noucentistes: la consolidació d’un moviment
Casa Masó
H
De l’01/02 al 26/02
50 anys canviant la història del càncer
Biblioteca Carles Rahola
VA
Del 20/01 al 27/02
Acció Santos + Gosar Poder
Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona
V
Del 21/01 al 27/02
Variant Delta: Visa / Ferron
Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona
V
Del 10/01 a l’01/03
Mythos, de Gil Gelpi
Claustre de la Mercè
V
Del 14/01 a l’11/03
La Perra Laika, humor per riure
Claustre de la Mercè
V
Del 14/02 al 18/03
Rahola Foto 2021
Casa de Cultura
V
Del 27/01 al 18/03
Paysages intérieur, de Delphine Labedan
Centre Cultural La Mercè
V
Del 18/01 al 19/03
Quan els arbres deixaren anar la nit. Jardins
Casa de Cultura
P
Fins al 31/03/22
Viatges. Una història del Poble Jueu
Museu d’Història dels Jueus
V
Del 08/03 al 09/05
Instal·lació: Il gioco della deriva, de Sasha Vinci
Claustre de la Mercè
V
Del 24/02 al 14/03
conTactes. Una mirada al gest, de Jordi Muñoz Sallo
Centre Cultural La Mercè
P
Fins al 17/04/22
175 anys del museu de Sant Pere de Galligants
Monestir de Sant Pere de Galligants
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 44
16/12/21 12:19
45 AP
Fins al 24/04/22
L’espectador com a espectacle
Museu del Cinema
VP
Del 28/02 al 30/04
Maternitats. Una mirada plural
Museu d’Història de Girona (Sala d’Exposicions)
V
Del 04/03 al 22/05
Narcohumanisme. Farmàcies i estupefaents a les pràctiques artístiques actuals
Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona
VH
De l’11/03 al 29/05
Insectòdrom
Bòlit_StNicolau
V
Fins al 18/08/22
ObservAccions: Una proposta d’experimentació activa a l’obra “Acrux-Vela-Hamal, 20” de Rosa Brun
CaixaForum Girona
P
Del 02/03 al 28/08
Art i mite. Els déus del Prado
CaixaForum Girona
P
Fins al 18/09/22
Accés directe a “Acrux-Vela-Hamal, 20” de Rosa Brun
CaixaForum Girona
P
Fins al 11/06/23
Temps de la memòria: tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona
Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona
Museu del Cinema
FORMACIÓ A
Ds. 15/01, 10.30 h
Curs: Una altra mirada. Els personatges femenins del Cinema Clàssic
M
Ds. 15/01, 10.30 h
Curs: Monogràfic: “Els oratoris profans de Handel” La Marfà
H
18, 20, 25 i 27/01, 18 h
Taller: Literatura breu: Taller de microrelats
Centre Cultural La Mercè
EVA
Ds. 22 i Dg. 23, 10.30 h
Taller: Aproximació escènica al cinema fet a mà
El Canal – Centre d’arts escèniques - Salt
M
Dt. 25/01, 19 h
Curs: Tècniques de veu i cant
La Marfà
M
Dv. 28/01, 18.15 h
Curs: Curs d’Hivern d’Òpera Marcel Gorgori 2022
Centre Cultural La Mercè
M
Ds. 29/01, 10.30 h
Curs: G. Donizetti, L’elissir d’amore
La Marfà
E
Dj. 3/02, 19.30 h
Classe magistral: Partnering/ eines de creació – GN/MC
Teatre Municipal
H
8, 10, 15 i 17/02, 18 h
Taller: Literatura breu: Taller d’haikus
Centre Cultural La Mercè
M
Dc. 9/02, 18 h
Curs: Gestió en el sector musical [virtual]
La Marfà
M
Dc. 9/02, 18 h
Curs: Drets d’autor i propietat intel·lectual [virtual]
La Marfà
M
Ds. 12/02, 10.30 h
Curs: Monogràfic: “Les suites per a orquestra de Bach”
La Marfà
M
Dc. 16/02, 18 h
Curs: Com presentar una proposta a fires i mercats [virtual]
La Marfà
V
Dv. 18/02, 18.30 h
Classe magistral: L’obra plàstica de Delphine Labedan
Centre Cultural La Mercè
M
Dc. 23/02, 18 h
Curs: El mercat internacional. Oportunitats i riscos La Marfà per a projectes musicals [virtual]
Agenda diària
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 45
16/12/21 12:19
46 M
Dc. 23/02, 19 h
Taller: CantÀfrica!
La Marfà
E
23 i 24/02, 18.30 h
Taller: El desenterrador
Teatre Municipal Saló de Descans
A
Ds. 26/02, 10.30 h
Curs: La comèdia cinematogràfica. De la destrucció a la reconstrucció a través de l’humor
Museu del Cinema
M
Ds. 26/02, 10.30 h
Curs: Monogràfic: “Simbologia i numerologia en la música de Bach”
La Marfà
V
Dt. 1/03, 18 h
Classe magistral: L’escultura de Gil Gelpi
Centre Cultural La Mercè
M
Dt. 1/03, 19 h
Curs: Tècniques de veu i cant
La Marfà
M
Dc. 2/03, 18 h
Curs: Contractes en la indústria musical (I) [virtual]
La Marfà
M
Dj. 3/03, 19 h
Classe magistral: Iniciació a la improvisació
La Marfà
M
Dc. 9/03, 18 h
Curs: Contractes en la indústria musical (II) [virtual]
La Marfà
M
Ds. 12/03, 10.30 h
Curs: G. Verdi, Rigoletto
La Marfà
V
Dt. 15/03, 18 h
Classe magistral: L’escultura de Sasha Vinci
Centre Cultural La Mercè
M
Dc. 16/03, 18 h
Curs: Crowdfunding i campanyes de micromecenatge [virtual]
La Marfà
HF
Dj. 17/03, 17.30 h
Curs: Robòtica Lego WeDo 2.0
Biblioteca Just M. Casero
M
Dj. 17/03, 19 h
Taller: La composició en el pop a través de 10 exemples
La Marfà
Hivern 2022
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 46
16/12/21 12:19
Soc de
47
Més de 15.000 persones ja gaudeixen dels descomptes i avantatges de la targeta Girona Cultura Fes-te la targeta Girona Cultura: www.girona.cat/cultura/targeta Consulta tota la programació a: www.girona.cat/cultura Agenda diària
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 47
16/12/21 12:19
Edita Ajuntament de Girona Servei de Cultura Consell de redacció Aniol Casadevall Artur Iscla Natxo Morera de la Vall Laura Merino Jordi Pons Carme Sais Elena Carmona Edició i coordinació Tati Cervià Correcció lingüística CNL de Girona Disseny Workship.es Impressió Editorial MIC Dipòsit Legal DL Gi 336-2020
Entreactes_Tripa_Hivern22_v2.indd 48
16/12/21 12:19
Entreactes_Portada_Hivern22_PRINT.indd 2
16/12/21 12:32
Nº7
Hivern 2022
Gener — març
Entreactes
www.girona.cat/cultura twitter/@cultura_gi facebook.com/GironaCultura youtube/GironaCultura
Entreactes_Portada_Hivern22_PRINT.indd 1
16/12/21 12:32