Gironella Fiestas 2018 by editorialmic

Molt més que tradició GIL VILARRASA I MAS President del Foment de les Tradicions Catalanes

Del cor de la Garrotxa a la perla del Llobregat. Ja ha passat un any des que el pubillatge d’arreu de Catalunya es va aplegar a la població de Santa Pau per escollir els representants nacionals del 2017. Enguany ens traslladem a la Vila de Gironella, al Berguedà, que després de 10 anys torna a ser la població amfitriona que acull la Festa Major del pubillatge. Gironella ha demostrat sempre ser una vila compromesa amb el pubillatge, una vila que hi aposta i se l’estima, i és per això que ens enorgulleix molt poder-hi tornar a fer parada i convertir-la, durant un cap de setmana, en la capital del pubillatge. Des de l’actual junta del Foment de les Tradicions Catalanes no només ens vam posar l’objectiu de mantenir viva la tradició del pubillatge, sinó que també ens mou l’ambició de fer-la créixer. Un any i mig després d’iniciar aquest projecte ens satisfà poder dir que el treball i l’esforç d’aquests mesos dóna els seus fruits. Hem vist com alguns municipis recuperaven la figura de l’Hereu i la Pubilla, hem vist com d’altres s’hi sumaven per primera vegada i, fins i tot, hem vist néixer un nou certamen comarcal. Això ens esperona a augmentar la nostra ambició

i a seguir dedicant temps i esforços en fer d’aquesta tradició una tradició més gran i més equilibrada territorialment. Aquest èxit no és ni molt menys un mèrit nostre, sinó un mèrit compartit amb els Ajuntaments, amb les associacions de pubillatge, amb els hereus i pubilles vigents i caducats i amb tantes i tantes persones anònimes que conﬁen i que estimen aquesta tradició tan catalana. El pubillatge és molt més que una tradició, el pubillatge és una aposta de futur pels joves i una aposta de futur pel país, lligada a unes fortes arrels culturals, tradicionals, històriques i de país. Per tot això, em plau convidar-vos a gaudir intensament de tots els actes que des del Foment de les Tradicions Catalanes hem preparat conjuntament amb l’Ajuntament de Gironella per emmarcar aquesta nova edició de la proclamació de l’Hereu i la Pubilla de Catalunya. Gaudiu i deixeu-vos impregnar de la màgia del pubillatge i de la força de la cultura i de les tradicions del nostre país. Visca el pubillatge i visca Catalunya!

Municipi compromès David Font i Simon Alcalde

Amigues i amics Sigueu molt benvinguts a Gironella per celebrar, un any més, l’elecció de l’Hereu i la Pubilla de Catalunya 2018, així com els representants també territorials de les demarcacions catalanes. És per nosaltres novament un veritable honor poder acollir aquesta edició a casa nostra, al Berguedà. Un municipi compromès amb la cultura, amb la llengua, amb les tradicions i, en definitiva, amb el país. Són més de 25 anys d’història del pubillatge a casa nostra, on generacions de joves hi han deixat el seu testimoni. Tots ells van saber endinsar-se en aquesta tradició catalana i l’han anat adaptant al llarg dels anys, mantenint sempre però els valors que ser representant del municipi en el pubillatge representa. De fet la joventut sou els qui veritablement, amb l’ajuda dels representants públics, heu de ser capaços d’adaptar aquest món per fer-lo atractiu de cara al futur

sense perdre els orígens ni la importància que ha tingut al passat. Perquè mai es pot perviure en el temps si t’oblides del punt d’on parteixes. Perquè fent aquesta aposta cultural i tradicional es fa alhora una aposta per un model de valors de la joventut basat en la complicitat, el respecte, el compromís i la responsabilitat. Sigueu-ne tots coneixedors però sobretot transmissors d’aquesta essència que fa que avui centenars de joves mantingueu viva la flama del pubillatge. Com us deia al principi, contents d’acollir-vos de nou. Us obrim les portes de casa nostra perquè ens conegueu més a fons, us sentiu part de Gironella i també en sigueu comunicadors de les vostres impressions d’un municipi que, durant tota la història, ha estat sempre defensor de la llengua i la cultura catalanes com a eines de progrés del nostre país. Gaudim plegats d’aquest cap de setmana de pubillatge.

780 dies, 2 hores i 22 minuts de felicitat, gràcies pubillatge Les meves arrels vénen d’una petita ciutat presidida per un sol, on els gegants ballen entre els portals que emmurallen la ciutat, on la gent porta unes espardenyes que tenen set brencs i només se’n fabriquen en aquest indret. Una ciutat de la qual tothom n’està molt orgullós de formar-ne part, on a les pubilles se les coneix per portar mantellina i on només per segon any tenim la ﬁgura de l’hereu. Solsona em va fer el regal d’entrar a formar part del món del pubillatge. Uns dies després d’escollir la nova pubilla de Solsona, el 24 de setembre del 2017, a Santa Pau, al mig d’una plaça porxada on les pedres convivien plenes d’història em van donar l’oportunitat de portar la banda amb la senyera per tot Catalunya. He recorregut el nostre bonic país i he visitat els centres catalans de Saragossa i Madrid amb els meus companys, la resta de Nacionals. Durant tot aquest viatge he conegut persones que al seu costat m’han fet sentir com a casa i em sento la més afortunada del món per haver pogut formar part de la seva vida. El pubillatge és una tradició que s’inicia a l’època franquista per fer un homenatge a les dones que es passaven el dia a casa, cuidant els ﬁlls i duent a terme les tasques a la llar. Continuo pensant que és necessari homenatjar-les a totes cada dia perquè, malauradament, la situació entre els homes i les do5

ANNA MONTRAVETA I RIU Pubilla de Catalunya 2017 (Solsona, Solsonès)

nes continua sent desigual. Però com bé diu J.V.Foix “m’exalta el nou i m’enamora el vell”, hem de respectar les tradicions adaptant-les als nous temps. Les dones som o hauríem de ser lliures per complir els nostres somnis. És per això que penso que la banda de pubilla de Catalunya va dedicada a totes les dones que formen part del pubillatge. Ha sigut un any ple de reptes i emocions fortes, ens han usurpat els nostres drets, ens han privat de democràcia i ens han arrencat la nostra llibertat. Han empresonat els nostres polítics i molts s’han exiliat a causa de la repressió. I nosaltres hem sortit al carrer, hem cridat, hem votat, ens hem expressat. M’entristeix pensar que la situació s’ha normalitzat i penso que hem de seguir lluitant pel que és nostre amb totes les forces. Només el poble salva el poble. A la resta del món també són presents les injustícies, gent que mor travessant el mar Mediterrani per fugir d’una guerra que no entén, guerres oblidades però ferotges com la de Iemen, nens que moren de fam cada dia a molts indrets de l’Àfrica...i tot i que aquí tinguem els nostres problemes no ens hem d’oblidar d’aportar el nostre granet de sorra per intentar fer del món un lloc millor. Visca la llibertat i la democràcia, visca la cultura, visca Solsona, visca el pubillatge i visca Catalunya!

“El pubillatge uneix tradicions, gent i moments especials” 19 d’agost del 2016, una plaça de color vermell, plena de gent, amb un presentador que no acaba de veure-s’hi a l’hora de llegir els noms. Un silenci que es torna eixordador pels nervis, es trenca i... s’acorda proclamar Hereu de la Valldan 2016 a Èric Parcerisa Diaz. Sembla mentida, però avui dia encara no em crec el que va passar aquell 24 de setembre de 2017 en aquell petit, i alhora tan únic, poble perdut a la Garrotxa com és Santa Pau. A hores d’ara encara em miro la faixa que em van regalar aquell dia i amb un somriure l’observo amb un rostre d’incredulitat. Aquell dia sens dubte va ser un dels més bonics de la meva vida. Ha passat un any, han passat moltes coses i potser la pregunta que més he sentit durant aquest temps ha estat “què tal això de ser Hereu de Catalunya? Porta molta feina?” i no, és clar que no! Ser Hereu de Catalunya i Hereu de la Valldan m’ha aportat gairebé les mateixes coses, el grau d’implicació pot ser el mateix i la importància sense cap mena de dubte és la mateixa. Tot i això, potser sí que m’ha aportat una cosa que a la faixa blanca se li quedava curta, i això és el temps. Al ﬁnal les persones no som res més que un munt de segons lligant minuts que empenten hores i cusen anys. I sí, la impor-

ÈRIC PARCERISA DIAZ Hereu de Catalunya 2017 (La Valldan, Berguedà)

tància no resideix en tenir molt temps, sinó que la trobarem en la manera d’invertir cada moment que passem en aquest món. Sense cap mena de dubte jo puc dir que l’he invertit de la millor manera possible. Després de tot aquest temps miro enrere i veig tot de camins que sense el pubillatge no s’haurien construït. Camins que em porten cap a Solsona, Balsareny, Manresa i centenars de llocs més. I sí que veig el seu principi unes quantes passes enrere, però en aquest moment torno a mirar endavant i no veig el seu ﬁnal. És que el pubillatge, com sempre dic, són tres coses: tradicions especials amb gent especial que creen moments especials. És una oportunitat que et brinda el poble que t’estimes per recórrer Catalunya i descobrir aquestes tres coses que construeixen aquest món, el qual els que hi hem estat o encara hi som ens hem arribat a estimar amb bogeria. El pubillatge representa més de dos anys de la meva vida puc dir que han estat dos anys guanyats amb una de les decisions més encertades que he pres mai. Gràcies a tota la gent que m’he trobat en aquest camí que, mica en mica, han modelat la persona que sóc avui. Visca el Pubillatge, visca la Valldan i visca Catalunya! 6

Cultura, jovent i compromís Ens vam trobar una nit d’estiu, en un acte formal a Gironella a la fresca. El nostre pla era tornar aviat però al ﬁnal tot es va anar allargant i els dos vam decidir quedar-nos de gresca. Era un 19 d’agost de 2016 quan dos joves de Gironella ens endinsàvem en un nou viatge com a hereu i pubilla de la nostra vila. Semblava quelcom difícilment igualable, que dos amics de tota la vida, gairebé “cul i merda” sortissin d’hereu i pubilla del poble. I com diu el refrany “qui dia passa any empeny” i quan estàvem a mitjans de maig una gran oportunitat se’ns va brindar: primer fadrí i segona dama de la Catalunya Central. Passen els mesos i a l’horitzó la silueta medieval del preciós poble de Santa Pau ens presenta un repte per la posteritat, el cim, el vuit-mil, el quelcom difícilment igualable que aquell dia se’ns va presentar a davant encara ens fa un nus a la gola. No ens podríem cansar d’agrair a la gent que ha fet aquesta aventura possible i que no ens ha deixat tocar de peus a terra en tot aquest viatge. Hem viscut durant 2 anys i 2 mesos als núvols del cel de la cultura catalana, sentint-nos privilegiats cap de setmana rere cap de setmana. Aquesta vegada

MIREIA ROCA I ARMENGOL 4a dama d’honor de Catalunya i Pubilla de les Comarques Barcelonines 2017 (Gironella, Berguedà) ORIOL RIBA I CASTANY 2n fadrí d’honor de Catalunya i Hereu de les Comarques Barcelonines 2017 (Gironella, Berguedà)

representant les comarques barcelonines arreu del territori però també portant Gironella sempre al cor. El viatge ha sigut molt intens. Junts hem descobert Catalunya de nord a sud i d’est a oest. Hem format una gran família i ens hem emportat amistats que sabem que seran per sempre. Hem conegut festes, cultures i tradicions d’arreu del país, ens han fet estimar pobles i ciutats com si fossin nostres i, en deﬁnitiva, hem crescut molt com a persones. Pensem que el pubillatge és cultura, jovent i compromís. Per això l’hem de mantenir viu, com a eina potenciadora de valors fonamentals per la vida. Per acabar també ens agradaria donar gràcies a tota la gent que ha fet possible aquesta aventura, començant per l’entitat que ens va presentar, l’ Agrupament Escolta i Guia Sebastià Montraveta, a l’Ajuntament que ens va promocionar i facilitar la feina i al Foment de les Tradicions Catalanes que durant aquest últim any ens ha tractat com a pollets! Gràcies eternes pubillatge! Força, cultura i visca Catalunya! 8

“Seguirem lluitant des de la trinxera de la cultura” El temps és allò tan preuat que sovint no valorem i se’ns escapa de les mans. Temps és el que ha passat des d’aquell 24 de setembre de 2017 en què tots i totes vam sentir tantes emocions. Vam plorar, vam riure, ens vam abraçar... Nosaltres som la Kàtia Vilalta Faig i l’Àlex Pérez Basagañas, la pubilla de les comarques Gironines 2017 i segona dama d’honor de Catalunya i l’hereu de les comarques Gironines 2017 i tercer fadrí d’honor de Catalunya, i volem aproﬁtar aquestes pàgines per explicar-vos què ha estat per a nosaltres aquest darrer any. Per a fer-ho bé cal començar des del principi i això ens porta a la població de Santa Pau un calorós matí de setembre. Encara ressonen les paraules dins dels nostres caps “es proclama a Àlex Pérez Basagañas, hereu de les comarques Gironines 2017 ”, “es proclama a Kàtia Vilalta Faig, pubilla de les comarques Gironines 2017...”. D’aquell moment només en recordem una cosa: alegria. Durant aquest temps hem estat companys de viatge i de companys de viatge hem passat a ser amics essencials que, a hores d’ara, no volem deixar escapar de la nostra vida. Junts hem compartit grans moments. El pubillatge és emoció, sentiments a ﬂor de pell. Però, a més a més, és cultura i durant aquest any hem tingut una gran tasca a 9

KÀTIA VILALTA I FAIG 2a dama d’honor de Catalunya i Pubilla de les Comarques Gironines 2017 (Anglès, La Selva) ÀLEX PÉREZ I BASAGAÑAS 3r fadrí d’honor de Catalunya i Hereu de les Comarques Gironines 2017 (Vidreres, La Selva)

fer dins d’aquest àmbit. Finalment, s’ha convertit en una de les principals tasques a desenvolupar dins les nostres vides en aquest any de vigència. Com a nacionals s’espera de nosaltres que representem un territori, en aquest cas les comarques gironines, i no és fàcil, ja que vol dir representar la varietat cultural, tradicional i personal del territori. És una feina que s’ha de dur a terme amb molta cura i estima per la terra. Esperem haver estat a l’alçada. Hem volgut descobrir tots els racons de les comarques gironines. Si en algun moment no ho hem aconseguit, us demanem disculpes. Però no dubteu que ho hem fet de la millor manera que hem sabut. Nosaltres creiem que com a nacionals tenim aquesta feina però el que és indispensable és el paper dels títols locals. Sense ells res és possible. Tanquem doncs una etapa de les nostres vides, una de les més emotives. Ens emportem amb nosaltres persones, moments, pobles, ciutats, un país sencer. Volem donar les gràcies a les nostres famílies, als nostres amics, als nostres pobles per brindar-nos aquesta oportunitat, a tota la gent de la família del pubillatge i al Foment de les Tradicions Catalanes Tenim clar que volem seguir lluitant des de la trinxera de la cultura. Tenim les ganes i l’energia de la joventut, i la convicció que entre totes i tots el camí és més planer.

“Ara més que mai cal reivindicar les tradicions catalanes” El 24 de setembre del 2017, la nostra vida va canviar. Cap dels dos ens ho esperàvem, ja que només anàvem a conèixer gent, a saber com era el pubillatge arreu de Catalunya i, sobretot, a passar-nos-ho bé! Desconeixíem què era el pubillatge i el seu món. Però els dos, ens vam emportar d’aquell bonic poble de la Garrotxa, Santa Pau, una gran sorpresa. El títol nacional com a representants de les comarques lleidatanes. Qui ens ho hauria dit? Nosaltres, que ens trobàvem perduts en un lloc on no coneixíem a ningú, sent la nostra primera sortida i, en aquest cas, el nostre primer discurs improvisat i en públic. En aquell moment vam sentir un grapat d’emocions a la vegada: alegria, emoció, nervis, vergonya, tot barrejat en un estrany sentiment que ens removia tot l’estómac. És molt difícil explicar ben bé què sents en aquell moment si no ho has viscut, però us assegurem que és un moment inoblidable. Voldríem donar les nostres sinceres gràcies a tots aquells que estaven a Santa Pau i van apostar per nosaltres, per dos joves que venien amb molta il·lusió i ganes per viure una nova experiència. Gràcies a aquesta meravellosa oportunitat que ens van donar, hem pogut conèixer Catalunya

PAULA ESCUER I ROURE 3a dama d’honor de Catalunya i Pubilla de les Comarques Lleidatanes 2017 (Alpicat, Segrià) ARNAU RIBOT I MARTINEZ 4t fadrí d’honor de Catalunya i Hereu de les Comarques Lleidatanes 2017 (Alpicat, Segrià)

des d’un altre punt de vista, conèixer la seva gent, conèixer racons i poblets màgics i plens d’encanteri, perquè el pubillatge és créixer i conèixer, viure i conviure. Segurament, estem passant per un moment molt difícil com a país, és per això, que avui més que mai hem de defensar les nostres tradicions, donar-les a conèixer i reivindicar-les. Animem a tots els joves compromesos amb la cultura catalana i les seves tradicions que continuïn lluitant i reivindicant-les com nosaltres ho hem fet. Només ens queda dir que marxem orgullosos, orgullosos per la feina feta, orgullosos d’haver representat tan dignament les nostres estimades terres, la terra de ponent, de secà, d’arbres fruiters, la terra ferma, la terra de la boira, la de la magnífica Seu Vella, la del Riu Segre, la terra de Màrius Torres, la de Lluís Companys o la de Francesc Macià, la mateixa que d’Indibil i Mandoni, la d’Arnau de Vilanova, la de Salvador Seguí i tants d’altres que com nosaltres i amb el mateix orgull, anaven dient: “sóc de Lleida”! Visca Alpicat i les comarques Lleidatanes, visca el pubillatge i visca Catalunya!

“Hem après molt sobre el nostre país recorrent-lo gràcies al pubillatge” Primera sortida, Santa Pau, 23 i 24 de setembre del 2017. Primera sortida de moltes. Hem pogut conèixer Catalunya des de Portbou fins a Alcanar fent un tastet vermell per la Catalunya Central, una gran parada tropical al Maresme, un petit recorregut per les terres de ponent per arribar finalment a casa nostra: una terra de secà, on la pluja és benvinguda a condició que no sigui en temps de verema. Una terra amb diversitat de paisatge, des de l’altura dels ports de Beseit fins a la plana del Delta de l’Ebre.Dues persones de les Terres de l’Ebre es van endinsar en aquesta gran experiència que és el pubillatge nacional MARIONA. Vaig descobrir què era el pubillatge gràcies a l’interès de diverses persones en què em presentés com a candidata a l’elecció de pubilla i hereu de Catalunya, però sobretot gràcies a l’Ajuntament del meu poble, ja que són els que finalment van fer possible que jo hi anés i pogués descobrir aquest món tan meravellós. La meva família ha estat setmana rere setmana creuant tot Catalunya perquè jo pogués assistir als actes i proclamacions. Tots ells són els responsables de que jo hagi aportat el meu gra de sorra per conservar aquesta preciosa tradició. A més a més del gran esforç i recolzament que m’han aportat altres persones del meu voltant i han fet possible que el pubillatge de la Terra Alta comenci a fer sortides i, sobretot, a formar part d’aquesta gran família. 11

MARIONA MARTÍ I BORRÀS 1a dama d’honor de Catalunya i Pubilla de les Comarques Tarragonines 2017 (Gandesa, Terra Alta) ALBERT PUIG I MORELLON 1r fadrí d’honor de Catalunya i Hereu de les Comarques Tarragonines 2017 (Móra la Nova, Ribera d’Ebre)

ALBERT. Nosaltres hem tingut la sort de viure l’experiència del pubillatge de primera mà i sense cap tipus de dubte és una experiència única. Mil i una són les històries, anècdotes i viatges que hem viscut i que ens acompanyaran per sempre. Aquesta experiència ens acompanyarà sempre i és que no tots els dies es pot honoriﬁcar de tal manera la ﬁgura de la pubilla i l’hereu, tan important dins la societat dels nostres avantpassats. La coneixença del deure ens ha acompanyat aquest any, i la maduresa i saviesa obtinguda ens acompanyarà sempre. I és que quan entres dins el pubillatge, tens davant un repte personal que cal afrontar: defensar la terra de la qual provens per tal de fer-la conèixer i, sobretot, representar-la de la manera que es mereix. Tanmateix, aquesta experiència serveix per enfortir un camí que tants cops ens han intentat enderrocar. El camí ja esta assentat, però des del jovent hem d’enfortir unes bases que el facin invulnerable. El pubillatge recull una lluita insaciable dels nostres avantpassats, honor i estima, noblesa i lleialtat, satisfacció i orgull cap a la nostra terra, el nostre país. Representar les Comarques Tarragonines durant aquest any ha estat un autèntic plaer i ens sentim molt satisfets amb la tasca feta. Aquest any ha estat inoblidable per a nosaltres i per als qui ens han acompanyat durant el camí.

“Hem portat el nom de Catalunya arreu” Tanco els ulls i puc sentir el xivarri i els aplaudiments. Puc notar l’abraçada de la noia del meu costat. Puc veure els solsonins fent voleiar el tapaboques. Puc recordar com se’m va tallar la respiració i el cor se’m va accelerar. Si pogués tirar endarrere en el temps viuria en aquell moment. Del 22 al 24 de setembre del 2017 es va celebrar la Festa Major del pubillatge, la proclamació dels títols Nacionals a Santa Pau. Santa Pau és un poblet volcànic a l’est de la Garrotxa. Recobert de pedres que expliquen històries i amb una plaça major recollida amb porxos que et fa viatjar a l’època dels contes. Tots els candidats vam allotjar-nos en un càmping als afores de de la vila. Vaig mirar el llistat de les habitacions i no coneixia cap de les noies que dormien amb mi: Paula Escuer i Mariona Martí, entre d’altres. Aquella nit la Mireia, amb qui ja hi tenia molts vincles, també va dormir amb nosaltres. Qui havia de dir que quatre de les que dormíem entre aquelles parets compartiríem aquesta experiència...

ANNA MONTRAVETA I RIU Pubilla de Catalunya 2017 (Solsona, Solsonès)

ciència per esperar el teu torn. També va ser un dia de companyonia, abraçades, cançons amb guitarra, cafès i rialles. A la tarda la inauguració de la majòlica i a la nit, el sopar de gala. Quin goig fèiem totes i tots! Els Nacionals del 2016 ens van fer emocionar amb els seus discursos. Amb pessigolles a la panxa pel dia següent vam anar a dormir. 24 de setembre: el dia de la proclamació. Per pobles vam anar entrant a la plaça major de Santa Pau. Entremig de silencis, aplaudiments i alguna que altra llàgrima d’emoció vam anar coneixent els noms de les persones que portaríem les bandes i les faixes nacionals al 2018: l’Èric, l’Anna, la Mariona, l’Albert, l’Àlex, la Kàtia, la Mireia, l’Oriol, la Paula i l’Arnau. Un any després recordem aquell dia amb nostàlgia però amb satisfacció per l’any que hem compartit portant el nom de Catalunya i de les seves províncies arreu.

Divendres va ser la nit de l’informal i dissabte els exàmens. Em va tocar el número 22, el dia en què vaig néixer; l’Èric, el que seria el meu hereu, també era el candidat número 22 dels nois. Casualitats boniques de la vida. Va ser un dia de nervis i paciència, molta pa12

Apropant la cultura catalana a Saragossa El dia 13 d’octubre vam pujar a un autobús direcció Saragossa per participar a la coneguda “Ofrenda de frutos” a la Verge del Pilar. Vam ser convidats a participar-hi gràcies a la Casa Catalana de Saragossa, que ens va acollir i ens va fer sentir com a casa. Hi vam assistir amb un esperit de fraternitat. Hi anàvem per representar la cultura catalana intentant allunyar-nos del moment polític que ens envolta i demostrar que, tot i tenir unes idees personals polítiques marcades, sabíem apartar-les per anar a un acte tradicional d’Aragó que desperta molta devoció pels seus ciutadans. Vam recórrer els carrers de Saragossa amb els nostres vestits tradicionals juntament amb la resta de “casas regionales”, entitats culturals i altres organismes. Un cop arribats a la plaça del Pilar vam entrar a fer l’ofrena dels fruits dins la Basílica on va començar a sonar el Virolai, himne conegut dedicat a la Verge de Montserrat. Personalment va ser emocionant ja que la meva família és de Saragossa i poder mostrar allà quina és la cultura del nostre país, de la nostra terra, em feia molta il·lusió. Crec que tots guardem molt bon record d’aquella jornada que va acabar amb un 13

ÀLEX PÉREZ I BASAGAÑAS 3r fadrí d’honor de Catalunya i Hereu de les Comarques Gironines 2017 (Vidreres, La Selva)

dinar a la Casa Catalana de Saragossa. I (això ja és una valoració a títol personal) crec que vam mostrar l’esperit de la societat catalana. Una societat basada en el respecte, la fraternitat, la inclusió, som un poble que respecta les cultures dels pobles veïns i del món i que volem fer de la multiculturalitat una bandera. No tots els que vam anar a l’ofrena tenim un sentiment religiós i, com he dit anteriorment, tenim ideologies diferents, però les vam posar en un segon pla per representar el nostre país, Catalunya, en una jornada tan important pel poble aragonès. Aquest és, doncs, un capítol més d’aquest any increïble que ens ha portat arreu del país i ens ha permès sortir fora a visitar Madrid i Saragossa. A cada sortida ens hem enriquit com a persones i hem intentat portar amb orgull la cultura de la nostra terra aprenent sempre de les cultures que ens envolten.

Una certa flaire de resclosit, de vell, d’antic Camino per la Gran Via, la majestuosa avinguda plena de llums que anuncien les funcions del Rey León, Madagascar o el Guardaespaldas al Colliseum. Arribo al Cercle Català de Madrid. A la meva dreta, l’Èric, l’hereu de Catalunya 2017, i a la meva esquerra la resta de representants de títol nacional: l’hereu i la pubilla de Tarragonines, Lleidatanes, Barcelonines i Gironines. El Cercle es va crear l’any 1952 i cada cap de setmana abans de Sant Jordi tots els catalans madrilenys celebren la seva Festa Major. L’edifici consta de quatre plantes El quart pis està ple de cartells amb fotos de la Belén Rueda i d’Estopa, pis que el famós Cambridge Soho club lloga al Cercle. Les tres primeres plantes serveixen per ensenyar català en classes com la Miquel Martí Pol, per assajar el grup de teatre Santiago Russinyol, per preparar partides de golf que es juguen cada setmana i ballades de sardanes al Retiro un cop al mes. El tercer pis també recull la biblioteca alimentada per clàssics catalans com Folch i Torres o Josep Maria de Sagarra. Cada any la Festa Major del Cercle és finançada per una de les quatre diputacions catalanes i aprofiten la festa per ensenyar la província als ciutadans de Madrid que diuen tenir arrels catalanes. M’imagino el cercle als anys 60, quan van escollir la primera pubilla i totes les butaques estaven ocupades per famílies, dones amb abrics de pell i homes amb esmòquing. Ara d’aquest centenar només en queden 15, la Cecília amb

ANNA MONTRAVETA I RIU Pubilla de Catalunya 2017 (Solsona, Solsonès)

les dents més pintades de vermell que els llavis o el Miquel que no aconsegueix fer-se el nus de la corbata de tant que li tremolen les mans. Puc olorar una certa flaire de resclosit, de vell, d’antic. El Cercle enyora les dècades dels seixanta i setanta quan participaven a les trobades d’esbarts a Montserrat i no havien de fer venir músics de fora per celebrar la Festa Major. Té nostàlgia dels temps en què les noies es barallaven per ocupar el càrrec de pubilla, el d’hereu mai ha estat convocat tot i les múltiples demandes, i no havien de repetir un any més la mateixa representant per falta de candidates. L’estendard del Cercle està format per un escut il·lustrat amb una senyera i dos àngels aguantant-lo envoltats per un vers del poeta mallorquí Guillem d’Efak: Siau Qui Sou. La colla sardanista del Cercle, en el punt àlgid als anys 60, portava per nom: Siguem Qui Som. Unes passes més a l’esquerra, Blanquerna, la delegació de la Generalitat a Madrid. Víctima del 155 ja que una de les primeres cessions va ser la supressió de la figura del Delegat a Madrid, víctima del feixisme, ja que l’11S del 2013 va rebre un dels atacs més violents rebuts a la capital que encara no ha estat jutjat pel Tribunal Constitucional. I davant del centre, el Valentí, un llafranenc de 80 anys que porta des de l’època de Pujol amb una pancarta davant la porta demanant canvis democràtics. Al seu costat puc olorar una certa flaire d’esperança, de lluita, de fermesa. 14

Envoltats per la màgia de Montserrat El passat 25 de febrer tota la família del pubillatge es va concentrar a la muntanya de la patrona de Catalunya, Montserrat. Aquesta muntanya plena d’espiritualitat, misteris, símbols i orgull català ens esperava a tots els hereus i pubilles vinguts d’arreu del territori per passar un matí esplèndid. La majoria de membres del pubillatge i acompanyants ens vam trobar a l’estació de Monistrol per pujar amb el cremallera i d’aquesta manera vam poder gaudir d’unes vistes espectaculars del nostre petit i gran país. Una vegada a Montserrat, el pubillatge, els familiars, amics i acompanyants vam omplir la basílica assistint a la missa conventual. Les pubilles i els hereus de títol nacional vam fer l’ofrena i vam poder escoltar les veus blanques de l’escolania de Montserrat, una de les escoles de música més antigues i prestigioses d’Europa. Després de cantar “El Virolai” el Pare Prior de

MIREIA ROCA I ARMENGOL 4a dama d’honor de Catalunya i Pubilla de les Comarques Barcelonines 2017 (Gironella, Berguedà) KÀTIA VILALTA I FAIG 2a dama d’honor de Catalunya i Pubilla de les Comarques Gironines 2017

l’Abadia de Montserrat ens va dedicar unes paraules d’agraïment per la tasca que es fa dins el pubillatge i ens va demanar que preservem les nostres costums i tradicions com ho hem fet fins ara. Montserrat ens va deixar captivats no només per la gran obra arquitectònica que és, sinó també per totes les activitats que s’hi poden fer. És un lloc idoni per practicar-hi activitats a l’aire lliure. En aquesta cadena muntanyosa, l’esport per excel·lència és l’escalada però, en els últims temps, també han agafat importància les vies ferrades. Així doncs, després d’un matí molt intens ple de cultura i identitat nacional vam finalitzar la tradicional trobada amb la fotografia final davant la Basílica. Una vegada acabada, vam tornar a baixar amb el cremallera satisfets de l’experiència viscuda.

La tradició pren el Parlament de Catalunya El dia 13 de juliol el pubillatge de Catalunya juntament amb els membres del Foment de les Tradicions Catalanes vam ser rebuts al Parlament pel President d’aquesta cambra, el Molt Honorable Senyor Roger Torrent i Ramió. Pubilles, hereus, dames, fadrins, pubilletes i hereuets ens vam reunir davant les portes del Parlament, situat dins del parc de la Ciutadella de la ciutat de Barcelona. Era molt curiós veure com aquesta institució s’omplia amb tots nosaltres amb el vestit tradicional, preparats per fer una petita visita fins a arribar a l’hemicicle on allí ens van explicar coses sobre la història parlamentària i sobre l’edifici en el qual ens trobàvem.

del nostre petit país. Per la seva banda, el President del Parlament ens va rebre amb un discurs sincer, natural, amb il·lusió, esperança, energia i positivisme. Tanmateix, era un discurs ferm i reivindicador. Com no podia ser d’una altra forma, tots els parlaments van tenir una especial menció a aquells diputats i persones que es troben privades de llibertat, ja sigui a la presó o a l’exili; en especial, a la Senyora Carme Forcadell, l’expresidenta d’aquesta cambra i la protagonista d’aquest acte fa tan sols un any.

Nervis, inquietud, il·lusió, impaciència... Aquestes són unes de les mil sensacions que es respiraven dins d’aquesta meravellosa sala. Un centenar de persones esperant amb moltes ganes el President del Parlament. La pubilla de Catalunya, l’Anna Montraveta Riu i el president de Foment de les Tradicions Catalanes ens van dirigir unes paraules. Van agrair al Molt Honorable Senyor Roger Torrent i Ramió la seva feina i el seu suport i compromís amb el futur 17

PAULA ESCUER I ROURE 3a dama d’honor de Catalunya i Pubilla de les Comarques Lleidatanes (Alpicat, Segrià) MARIONA MARTÍ I BORRÀS 1a dama d’honor de Catalunya i Pubilla de les Comarques Tarragonines (Gandesa, Terra Alta)

Viatge al ripollès del segle XVII Un any més, el pubillatge va ser convidat a la 52a edició de la Festa Nacional de la Llana i el Casament a Pagès que es va celebrar el 20 de maig del 2018 a la magnífica vila de Ripoll. Aquesta festa és un esdeveniment únic al món on el poble i les entitats de la vila s’organitzen per fer d’aquest dia, una gran vivència per a tots aquells que estimem la cultura. Durant tot el dia, es realitzen diferents activitats programades per poder reflectir com era el Ripollès a l’entorn del segle XVIII. Vam poder veure una demostració de com s’esquilaven les ovelles amb tisores, juntament amb altres oficis tradicionals relacionats amb el món de la llana. El pubillatge vàrem tenir un paper molt important al llarg del dia. Els hereus, fadrins, hereuets i fadrinets es van dirigir cap a casa del nuvi i allí, el nuvi i els seus padrins de boda van pujar damunt d’uns cavalls per tal de recórrer els carrers de Ripoll. Quan el nuvi ja havia passat per la plaça, les autoritats femenines i les pubilles, dames, pubilletes i dametes es van dirigir cap a casa de la núvia. Les pubilles de títol nacional juntament amb la pubilla local vam poder accedir a l’interior de la casa de la núvia. La resta de pubillatge i d’acompanyants van

restar a la plaça amenitzats per balls tradicionals. Allí, vam tenir l’oportunitat de conèixer a la núvia, la seva família i els testimonis de núpcies, els quals van ser: l’Helena García Melero i l’Antoni Bassas. Quan la núvia va estar llesta per a la cerimònia, va sortir al balcó de la casa pairal per saludar tots els que participaven a la festa i nosaltres, també vam sortir a saludar! El més curiós d’aquest casament és que tant els nuvis com tots els seus acompanyants (inclosos els testimonis de núpcies) han d’anar vestits adequadament per l’ocasió, en aquest cas, amb els vestits tradicionals de l’època. Les dues som conscients de la sort que vam tenir podent-hi assistir com a pubilles de títol nacional, ja que ho vam viure des de dins, anant en comitiva i amb les autoritats. Vam conèixer a la núvia i al nuvi, als testimonis, a la família...Va ser una experiència única i n’estem molt orgulloses! Només podem agrair a la vila de Ripoll per lluitar any rere any per mantenir vives les tradicions i la cultura. Però tampoc ens oblidem de la deliciosa coca de sucre amb llonganissa, tan típica de Ripoll, que en podíem menjar a cada lloc on anàvem! Moltes gràcies! 18

Les comarques es volquen amb el pubillatge Aquest any hem tingut el plaer d’assistir a sis proclamacions comarcals diferents, començant per la proclamació comarcal de l’Alt Empordà, la qual va tenir seu a Llançà. Ens vam reunir tots els hereus i pubilles d’arreu de Catalunya a la sala polivalent de Llançà on vam poder conﬁrmar la nostra assistència i seguidament vam gaudir d’una cercavila amb els gegants i els capgrossos. Un cop vam arribar a la casa de la cultura, es va oferir a tots els assistents l’actuació de la colla castellera de Castelló d›Empúries. Un cop acabats els castellers, vam prosseguir a fer la proclamació, seguit d’un molt bon sopar al restaurant Gir-Mar. Per acabar bé la jornada, vam poder escoltar un concert d’havaneres a càrrec de “ Pescadors de l’Escala”. El dotze de maig vam viure un emotiu cap de setmana a Avià, al Berguedà, on es celebrava l’intercomarcal de la Catalunya Central que engloba les comarques de l’Anoia, el Solsonès, el Berguedà, el Bages i Osona. Va ser una proclamació molt emotiva on es respirava un aire de companyarisme, respecte i unitat entre tots els assistents. Un cop proclamats els nous representants vam gaudir d’un bon sopar típic de la zona i de l’acte informal on es van acabar d’acomiadar els que ﬁns ara havien estat ambaixadors de la Catalunya Central.

MIREIA ROCA ARMENGOL 4a dama d’honor de Catalunya i Pubilla de les comarques Barcelonines 2017 (Gironella, Berguedà) KÀTIA VILALTA I FAIG 2a dama d’honor de Catalunya i Pubilla de les comarques Gironines 2017 (Anglès, La Selva)

Al cap d’uns dies va tornar a arribar el següent comarcal: el del Maresme, que es va fer a Tordera. Allà ens vam reunir tots i totes a l’Institut Lluís Companys per després fer una cercavila pels carrers de Tordera ﬁns al lloc on es feia l’acte formal. Un cop es van proclamar els nous representants, ens vam dirigir tots cap al restaurant La Masia on vam poder assaborir un còctel de benvinguda i un sopar amb una bona degustació d’embotits de la mateixa localitat. L’endemà mateix, ens vam dirigir cap a la població d’Anglès, on aquella tarda hi tenia lloc l’acte del comarcal de la Selva. Durant el matí vam estar als Jardins de Can Cendra on vam poder veure balls tradicionals catalans com la jota, a càrrec d’un esbart dansaire. Després vam anar al bar La República on vam gaudir d’un bon dinar i on també es va fer el comiat informal. Més tard vam gaudir d’una visita teatralitzada a l’antiga fàbrica tèxtil La Burés. Al cap d’uns dies vam anar al que seria el penúltim dels comarcals als quals assistirém aquest any. Seria a terres de l’oest al Comarcal del Segrià, aquest any a Alguaire. L’última proclamació comarcal a la qual vam assistir va ser la de la Terra Alta, que va tenir lloc a Gandesa. Allà vam poder gaudir d’un bon aperitiu i tastet de vins de la Denominació d’Origen Terra Alta la bonica Catedral del Vi, la qual ens va impactar pels seus alts sostres i la seva bellesa arquitectònica. 20

Sumant solidaritat amb La Marató de TV3 La Marató és possiblement un dels esdeveniments més solidaris que es fa a Catalunya. Cada any, s’aconsegueixen recaptar milions d’euros per ajudar a diferents causes relacionades amb el món de la salut. Aquest 2017, la Marató anava destinada a les malalties infeccioses. Les malalties infeccioses són la causa d’1 de cada 3 morts al món i són un greu problema de salut pública. El pubillatge representa uns valors de solidaritat i empatia, entre d’altres. És per això, que com cada any, també ens hem volgut sumar a La Marató. Aquest any ho hem fet com-

Emotiva diada de Catalunya Un any més ens tornem a reunir el dia 11 de setembre per commemorar el valor i la força de tots els catalans que han lluitat pels drets i llibertats de Catalunya; i alhora reivindicar els anhels que té i es mereix el nostre petit país. El pubillatge, com sempre, hi col·laborem formant part d’un dels trams de la concentració. Primer de tot, al matí ens dirigim a l’estàtua de Rafael de Casanova per realitzar l’ofrena de ﬂors mentre sona l’himne nacional, els Se21

ARNAU RIBOT I MARTINEZ 4t fadrí d’honor de Catalunya i Hereu de les Comarques Lleidatanes 2017 (Alpicat, Segrià)

partint una imatge per les xarxes socials de nosaltres, enviant un missatge de suport. Hem compartit les imatges per les xarxes socials que tenim com a pubillatge per donar visibilitat a la situació i reivindicar un millorable sistema sanitari, sobretot en l’àmbit de la investigació. La Marató de TV3 té més de 25 anys d’història i ha aconseguit més de 150 milions d’euros que han servit per ﬁnançar més de 700 projectes d’investigació. Com a pubillatge, ens sentim orgullosos de participar cada any en aquest gran projecte solidari que tant ens aporta a nivell de societat.

ÈRIC PARCERISA DIAZ Hereu de Catalunya 2017 (La Valldan, Berguedà)

gadors. Així homenatgem a tots aquells que van lluitar i que es veuen reﬂectits en aquest personatge. A la tarda, ens dirigim cap a l’Avinguda Diagonal on aquest any toca fer una ona sonora. És bonic escoltar els diferents accents de les províncies catalanes ﬁns arribar al tram d’Osona on ens vam trobar tots. Esperem que aquesta diada sigui l’última reclamant la justícia que al nostre petit país li pertoca.

Temps de lleure a Pontós El passat 15 de setembre tots els joves i les joves del pubillatge ens vam mobilitzar cap a Pontós, a la casa de Penyafort, on vam gaudir de les colònies del pubillatge 2017. Allà vam començar el dia fent jocs de coneixença per tots aquells que entraven nous i noves en el pubillatge i així poder-los explicar una mica de què tracta aquest fantàstic món. Seguidament, vam dinar i a la tarda vam fer diferents jocs en els quals es pretenia fer equip i embrutar-se una mica. Un cop vam haver fet tots els jocs i vam dir qui eren els guanyadors de la gimcana, vam aproﬁtar per anar a les habitacions, descansar i dutxar-nos per tal de poder gaudir d’una gran festa de disfresses. Des de l’equip de nacionals, hem de dir que ens vam quedar ben parats en veure com alguns s’havien treballat la disfressa i voldríem aproﬁtar el text per a felicitar-los.

Un cop acabada la festa, vam anar a dormir per tal de despertar-nos l’endemà, recollir i anar tots plegats a la proclamació de l’hereu i la pubilla de Vilanova i la Geltrú. Va ser un gran cap de setmana en què tots vam gaudir molt ! KÀTIA VILALTA I FAIG 2a dama d’honor de Catalunya i Pubilla de les Comarques Gironines 2017 (Anglès, La Selva)