Crónica Festera - Capitanía 2018 Trabuquers

rònica Fester✁ 2018 Capitania Trabuquers

L‘any 2018 quedarà en la història de la filà Trabuquers com un dels més intensos, apassionants, difícils i, finalment, satisfactoris de la seua ja llarga història. El repte d‘oferir una capitania espectacular era doble: per un costat per a la mateixa filà, com un premi que gaudir entre tots els seus membres i amics, però per un altre -i segurament és el condicionant més important- pel compromís d‘oferir-li a les festes de Moros i Cristians un espectacle a l‘altura d‘una festa que no deixa de millorar i créixer i de les expectatives de milers de persones. Així les coses, el material de treball no són els tratges, la carrossa ni el boato, que també, sinó un intangible: la il·lusió. I això sempre fa que les emocions siguen més intenses i que el desig de fer-ho bé acabe superant qualsevol dificultat.

Per als trabuquers -la primera filà cristiana de la festa, amb vora quaranta anys a l‘esquena- esta era la quarta capitania.

S‘arreplegava el testimoni de les que van protagonitzar José

Serrat en 1990 (amb una carrossa artesanal feta a la Plana de Tomaca), la de 1995 de caràcter col·lectiu, i la de 2005, amb Manolo Molla i Adelina Gavilà al capdavant. Hi havia per tant experiència, però també una trajectòria que obligava a superar-se.

En 2018, els nostres capitans van ser Fernando Piles i -amb la col·laboració de la filà Baharis, que va tindre un comportament esplèndid, elegant i generós- Virginia Castellano. A més a més, Fernando compartia el càrrec de capità amb el de president de la Junta de Moros i Cristians. Perquè sí, perquè fer-ho fàcil no té gràcia. Clar, per tal que tot isquera bé i poder compaginar Junta i Capitania, cada membre dels Trabuquers va fer un treball impagable i que mereix el màxim reconeixement. Tant el d‘aquells que, per circumstàncies, es fan més visibles, com el dels qui s‘arromanguen en la segona filà. Tots i totes han sigut decisius i una part fonamental d‘esta història. A més a més, s‘ha de contar el gran esforç econòmic que suposa posar en joc una capitania. Ha costat molt (anys d‘estalvi en alguns casos), però cada esforç ha valgut sobradament la pena.

Quant als nostres capitans, Fernando i Virginia, també ells són ja grans veterans de la festa, cadascú fins a esta edi-

ció baix un estendard diferent; de manera que esta capitania suposava d‘alguna manera una culminació carregada de significats molt emotius. Per una part, per a Fernando implicava assumir l‘únic càrrec fester que li faltava, després d‘haver sigut president de la Junta, ambaixador, pregoner, cap d‘esquadra i premi Sant Jaume. I per als dos era la primera vegada que, en tots estos anys, anaven a poder fer junts el recorregut des de l‘arc fins a Jaume I: una ruta que en uns centenars de metres condensa milers d‘històries i sentiments.

A més, la capitania va servir per a tornar a convocar a les files trabuqueres a un grapat de bons amics i històrics de la filà. Tant en el sopar de gala com en l‘entrada del diumenge molts dels que un dia van fer gran esta família festera es van tornar a posar el tratge i a desfilàr amb „Xàbia“. Sens dubte, eixa és una de les grans alegries d‘esta capitania. La certesa que els nostres amics continuen estant ací, com a Trabuquers encara que s‘hagen pres un descans de la filà. I que esta és una filà gran, nombrosa i intergeneracional, en la qual conviuen des d‘alguns fundadors i „barons“ de solera amb nouvinguts, majors i xiquets, que ja són de casa. Què té les portes obertes i si s‘ha de sentir orgullosa d‘alguna cosa, és de la seua gent. De tota la seua gent.

Si entrem al contingut de la Capitania, s‘han de destacar dos elements, per un costat la carrossa dels capitans, que representava l‘emblema dels Trabuquers: un gran trabuc personalitzat, espectacular i mòbil, que tancava el boato com a rúbrica perfecta. El mateix concepte de la carrossa i la seua línia estilitzada trencava amb la tradició de carrosses anteriors i la feia 100% reconeixible.

Quant al boato, es va fer un esforç immens per traure al carrer una posada en escena molt ambiciosa. I estem molt contents del resultat. Els centenars d‘extres, ataviats amb un gran realisme, representaven i coreografiaven una història en moviment: un poble als peus del Montgó que, amenaçat, ha d‘anar a la guerra per a protegir allò que els uneix. Allà vam poder vore als vilatans i als guerrers, a l‘esperit del bosc i al drac, i a les esquadres finalment victorioses. Als balls i als moviments de guerra i festa s‘hi va afegir una vibrant versió vocal de Drogón, obra estrenada en Crevillent el 2017 que arredonia el magnífic efecte.

A més, per suposat, es van complir amb tots els actes als quals tradició obliga i que, a més, són un plaer: un gran sopar de gala al carrer per a amics i autoritats municipals, en què els nostres capitans van repartir insígnies de la filà (amb edició daurada per als „barons“) i els obsequis de protocol, les entrades, la visita a l‘arenal i al poble per honrar a Sant Jaume, la participació en cada esdeveniment del programa... tot això amb la circumstància afegida de comptar amb una meravellosa abanderada cristiana, també trabuquera, com Maria Buigues, que va exercir una representació perfecta del bàndol cristià.

Seria injust tancar esta crònica sense donar les gràcies, de cor, a tota la gent que ha brindat la seua ajuda a què esta aventura meravellosa aplegara a bon port. Els Baharis, per la seua generositat i amistat, la Comissió de Festes de la Mare de Déu de Loreto, que sempre estan abans que faça falta cridar-los, i tots els nostres amics i amigues que s‘han bolcat minut a minut per a fer encara més gran esta festa. Cal, per últim, una menció especial a les nostres famílies, que potser no ixen en la foto o no desfilen, però fan tant o més que els que sí. A tots vosaltres, i als milers de persones que ens heu donar el vostre calor en esta edició, vos dediquem la capitania 2018. Gràcies i ens tornem a vore molt prompte! 