Marges i Bancals de Pedra Seca, Josep Castelló Marí

Marges i Bancals de Pedra Seca

Josep Castelló Marí

| Bancals en la capçalera del Barranc del Tangó.

Des del Neolític els grups humans han estat transformant els boscos del seu voltant en terres per a conrear i produir aliments. A finals del segle XIX, l’augment demogràfic en una societat bàsicament agrícola, va comportar una important transformació de les nostres muntanyes. Es van canviar les vessants de roca calcària i matolls per terrasses subjectades per margenades de pedra seca, omplides de terra d’altres llocs i abundants pedres. Aquests treballs van afavorir la posada en producció de molts metres quadrats de terreny que a penes donava per subsistir a les famílies més humils. Actualment, la pedra seca encara te una importància rellevant perquè marca el nostre paisatge i evita l’erosió de les vessants muntanyenques on s’hi troben. A l’any 2016, la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana va declarar com bé de rellevància local la tècnica de construcció tradicional en pedra seca al nostre país. A més a més, en novembre de 2018, la UNESCO la va incloure en la seua llista com a Patrimoni Cultural Immaterial. El mateix any, el Museu de Xàbia va demanar un ajut per a la realització d’un inventari de la pedra seca inclosa en el Parc Natural del Montgó. A la fi, no es va percebre cap ajuda del govern valencià, i va ser l’Ajuntament qui va sufragar el treball. L’estudi realitzat fou possible gràcies al suport de l’arqueòleg municipal Joaquim Bolufer qui ens va facilitar la documentació necessària per començar la recerca, fotografies aèries de l’any 1961 i els treballs que ha realitzat en la zona. També fou d’agrair l’assessorament del topògraf municipal Pau Molina respecte les utilitats de Google earth, que es va utilitzar com a base del nostre treball. Ens va facilitar les fulles del cadastre de 1961 solapades a l’Earth, ajudant-nos a identificar sendes, assegadors i estructures que es trobaven ocultes per la vegetació i molts noms perduts. Les prospeccions del terreny es van registrar amb un GPS, que gravava

| Forn de Calç en el Barranc del Morro del Tangó.

els itineraris i després es baixaven sobre el Google earth (https:/earth.google.es) mostrant els bancals, les casetes tradicionals i les estructures per on passaven. També es va emprar la cartografia de l’Institut Cartogràfic Valencià (www.icv.gva.es), molt útil per la toponímia i pels traçats dels camins i sendes de les terres valencianes. Amb les dades recollides sobre el terreny i en la cartografia digital es van redactar 303 fitxes descriptives que es corresponien amb els elements de pedra seca documentats. Els bancals s’agruparen en conjunts per parcel·les o per la disposició geogràfica, constatant-se mitjançant fotografies. Els que es disposen en les vessants, s’adapten a les corbes de nivell, són estrets i contenen majoritàriament pedres mitjanes i menudes i un poc de terra, on es plantaven ceps per a vi o pansa. Els que se situen en pla, són molt més amples i es delimiten amb marges en alt, on creixien els ametlers. Les casetes tradicionals registrades es troben, en la seua majoria, abandonades i en un estat avançat de deteriorament. Consisteixen des d’un simple habitacle rectangular, fins a habitatges amb diferents estances, algunes amb arcades de riurau, i quasi sempre amb la cisterna i un corral sense sostre adjacent. El territori estudiat es troba dins dels límits del Parc Natural del Montgó, en el terme municipal de Xàbia. Es va començar des del Cap de sant Antoni i es va seguir en direcció oest, resseguint barrancs, planures i vessants. En primer lloc, es van recórrer els diversos barrancs que delimiten la vessant meridional de la plana de sant Jeroni i que busquen en pendent la vall de Xàbia. Alguns dels barrancs no es coneixien els noms i es va decidir de nomenar-los segons el lloc on desaiguaven, d’altres eren més coneguts. En tots ells es conserven conjunts de bancals i es localitzaren 16 casetes tradicionals: Z Barranc de les Coves Santes, arriba fins dites grutes, on hi han diversos bancals. Z Barranc del Morro del Tangó, dóna just a una penya on s’emplaçava dit Tangó, passarel·la metàl·lica per al salvament de nàufrags, on encara es conserva la plataforma quadrada de pedra i morter on se subjectava. A meitat de barranc i en la senda que porta a les

Coves Santes hi ha un conjunt de tres forns de calç molt ben conservats. Z Barranc del Tangó, és el més gran i conegut, compta amb diferents ramals, per on discorre en part la senda del far, que el comunicava amb el Port. Z Barranc de la Caleta del Pope, dóna al lloc on se situava dita platja, hui dia desapareguda, però on encara hi ha un bar. Z Barranc de la Caleta del Port, el qual vessa en l’actual espill del port, al costat de la pedrera d’on es va

| Bancals en el Barranc del Morro del Tangó.

| Barraca en el Barranc Fondo.

extraure el material per a la seua construcció, i abans es trobava la caleta. Z Barranc de Calores o de les Mesquides, on se situava un assegador que des de la Plana arribava fins al nucli urbà de Duanes, a l’altura de l’actual carrer de l’Assegador. Z Barranc dels Rafals, ubicat davall dels molins més orientals, amb dos ramals disposats a cada costat de la vessant abancalada. Z Barranc Fondo, gran barranc que descendeix vorejant la carretera de Xàbia a Dénia i baixa en dos ramals que s’uneixen en la zona dels Putxols, canviant a eixe nom. En la part superior del barranc es documenta l’única barraca coneguda en tot el terme de

Xàbia. Es tracta d’una estructura circular realitzada amb pedra seca, amb la coberta formada per lloses que van aproximant-se fins el punt superior on es disposaria una pedra en pla. La zona estudiada a continuació fou la Plana de sant Jeroni, o la Plana, com es coneix popularment la zona que va des del far fins la carretera de Xàbia a Dénia. Es documentaren 39 casetes tradicionals, la seua majoria amb dues o més estances, indicant que el lloc es trobava densament habitat. Estaven associades a conjunts de bancals en pla, amb els marges de pedra seca en alt i ben amples. En la zona del camí de la Cova Tallada i en l’àrea recreativa o zona de pícnic es poden apreciar conjunts molt espectaculars de bancals. També es registraren 3 forns de calç. En la vessant septentrional del cap de sant Antoni, d’on comencen també diversos barrancs, com el de la Cova Tallada, la Cova Negra, o el de la Rabosa, no es van documentar bancals. A l’oest de la carretera de la Plana es troba la Plana Justa, ocupada actualment per una pinada, però estava conreada fins la dècada dels anys 1960. Es van localitzar un forn de calç cobert totalment per matolls, 10 casetes tradicionals, una pedrera i restes d’abancalament amb marges més menuts en alt. De la vessant meridional baixaven els barrancs del Calvari, de santa Llúcia i el de la Fonteta. Aquest últim delimitava la banda occidental de la Plana Justa d’on comença la Solana del Montgó.

| Bancal en la Plana de sant Jeroni.

| Caseta de Ximet de Pinta en la Plana Justa. | Bancals en la Solana del Montgó.

En la Solana del Montgó, Joaquim Bolufer va identificar 31 casetes tradicionals de diferents tipologies, associades a conjunts de bancals. Aquesta transformació es va donar en bona part durant un procés de colonització espentat per l’estat durant la primer dècada del segle XX, amb la subhasta de terrenys per a famílies sense recursos ni treball. Els bancals ocupen les faldes del Montgó, amb els límits entre les parets rocalloses al nord i la vall, avui dia les urbanitzacions, pel sud. En aquesta zona descendeixen els barrancs de la Coveta roja, del Gat, de Castanyeta, de l’Eixam i el de Migdia. Aquest últim fins on va arribar l’estudi, perquè més cap a occident, la franja entre la línia de xalets i els espadats es fa més estreta i difícil d’accedir per la pinada que la cobreix. A més a més de l’inventari de la pedra seca, es va gravar un vídeo amb les vistes aèries de tota la zona estudiada, captades mitjançant un dron i realitzat per Manel Salmerón. Aquesta filmació mostra la importància i l’esforç del treball i la tècnica de la pedra seca realitzada pels nostres avantpassats. Esperem que en un futur pròxim es puga visionar per poder donar-li la màxima difusió i el reconeixement que es mereix. •••

BIBLIOGRAFIA -Bolufer Marqués, J. (2013): «La Colònia agrícola del Montgó». Revista de festes de Moros i Cristians, pàg. 72-73, Xàbia. -Bolufer Marqués, J. (2015): «Calç i Forns de calç a Xàbia». Revista de Fogueres, pàg. 106-111, Xàbia.

| Caseta en la Solana del Montgó.