OPINIÓ de la FAVLL

Quina horta volem?

No hi ha cap ciutat de Catalunya ni tampoc de la resta de l’Estat que tingui el privilegi de tenir unes vint mil hectàrees de terreny verd al voltant seu amb nou mil construccions, la majoria habitades.

Aquest privilegi hem d’aprofitar-lo per poder gaudir tots i totes d’aquest paisatge, respectant els qui viuen i treballen de l’hort; els qui viuen, però no treballen la terra, i els qui dia a dia gaudeixen a peu o amb bicicleta del nostre entorn

Des de l’Ajuntament de Lleida de Lleida s’està treballant en un pla d’usos per poder definir què és i per a què ha de ser l’horta en el futur. La majoria de les nostres torres vénen dels nostres avis, que sempre s’han dedicat a fer produir aquesta horta. Els qui continuem amb aquesta tasca volem que se’ns garanteixi poder treballar sense entrebancs, ja que si no és així aquests terrenys deixaran de ser l’horta productiva de Lleida.

Volem compartir amb tots els ciutadans aquesta meravella. El pla d’usos haurà de ser ben consensuat amb els veïns i les veïnes i amb els qui volen gaudir de l’entorn, però sense oblidar que primer han de tenir prioritat les necessitats dels nostres productors.

Tenim també altres reptes que hem de potenciar i resoldre per poder continuar amb la nostra tasca, com per exemple el tema de l’increment dels valors cadastrals de l’Horta. El Govern de l’Estat vol que els pagesos siguem més solidaris amb la resta posant en marxa un nou cadastre que perjudicarà molt els nostres veïns.

No és que no es vulgui collaborar amb les arques dels nostres ajuntaments, però el que no volem és que s’apliquin uns valors que no corresponen a l’àmbit de l’agricultura; l’Estat no ha definit el que és construcció agrícola i per aquest motiu es planteja aplicar un cadastre com si els nostres magatzems o basses de reg, entre d’altres, estiguessin situats en un polígon industrial.

L’any 2017 ha de veure el llançament d’una horta productiva i paisatgística i que l’Estat posi seny a l’hora d’aplicar impostos. •••

Francesc Rosselló

L’any 2017 ha de veure el llançament d’una horta productiva i paisatgística i que l’Estat posi seny a l’hora d’aplicar impostos

Pacte Social per a la Ciutadania Prioritzem l’educació - vaga a l’ensenyament públic

Des de l’any 2010 que van començar les retallades a Ensenyament, els docents hi hem expressat el nostre rebuig amb mobilitzacions i accions de protesta, però al maig del 2016 el govern va continuar fent cas omís a les nostres demandes amb un seguit de retallades noves: • El no cobrament del mes de juliol dels substituts amb sis mesos treballats • La supressió de la reducció de dues hores lectives dels majors de 55 anys

I per si encara no n’hi havia prou, durant aquest curs s’ha produït el tancament de línies públiques de P3 sense fer cas a la nostra demanda d’abaixar ràtios i millorar la qualitat de l’ensenyament, com també acabar tots els centres docents que, per desgràcia, continuen fent classes en barracons esperant que algun dia es decideixin a posar la primera pedra.

Perquè realment estigueu assabentats d’aquestes mobilitzacions que acaben amb la convocatòria de vaga del 9 de febrer, us volem explicar que no només són reivindicacions dels docents sinó que també reverteixen en benefici de l’alumnat i de tota la comunitat educativa.

Què demanem?

• El retorn de l’horari lectiu de 18 h a secundària i 23 h a primària, cosa que suposarà més llocs de treball per a docents de nova incorporació. • Que les substitucions del personal docent es facin des del primer moment perquè l’alumnat no es quedi sense atenció. I al començament de cada curs que es facin des de l’1 de setembre. • La reducció de dues hores lectives als majors de 55 anys, que fins ara tenien. I el cobrament del mes de juliol per part dels substituts. • La retirada de l’extensió del pla pilot dels nomenaments i dels perfils dels llocs de treball. • Cap tancament d’aules. • Reducció de ràtios. • Una oferta pública suficient per reduir l’actual taxa d’interinitat. • Tornar a les condicions de treball que teníem abans de l’any 2010, que en principi eren temporals i que en realitat han esdevingut permanents.

En definitiva, el que reclamem és el retorn d’aquests drets, la qual cosa representarà una millora de la qualitat educativa perquè volem una escola pública de qualitat.

En conclusió, l’educació és el futur i volem ser els abanderats d’un canvi qualitatiu de tota la societat que, malauradament, veiem cada vegada més llunyà. •••