MATADEPERA 88 HOQUEI

COL • LABORACIONS

QUATRE RATLLES

Quatre ratlles per escalfar els cors (i el cremat).

Un any més – i en van trenta quatre de consecutius – ens trobarem a la plaça de l’Ajuntament per compartir amb vosaltres el goig de “cantar-ne quatre”.

“Cantar-ne quatre” és com en deien els vells pescadors de Calella de trobar-se a la taverna (hi havia quatre tavernes en un llogarret tan petit) i lliurar-se a cantar ns a les quatre de la matinada. Les quatre es convertien en... moltes més. Potser ve d’aquí allò de “cantar les quaranta”... És una màxima universalment acceptada que a la taverna “l’última no es canta mai”!

I, posats a recordar els costums d’aquells vells “quartetos”, quan acabaven de “fer-ne” una d’obligada de tenor, el que

(*) Roquill: varietat semàntica – i de recepta – del carajillo. Cafè, rom, sucre i unes gotes de llimona.

havia re lat un pinyol més agut es deixava anar, inexorablement, amb un “i ara que ho foti un mut!”. Al que li replicava el guitarra: “i que ho toqui un manco!”.

En ser “trets” de la taverna a “les petites”, quan ja només hi quedaven quatre gats, i arribar a casa amb quatre roquills (*) de més, la parenta els n’hi cantava “quatre de fresques”.

De fet, en Josep Pla, a “Aigua de mar”, explica que al marxar cap a casa amb un grau etílic considerable, al que tenia la dona més cridanera li deien els companys:

“I ara que li diràs, a la parenta?” I ell feia: “Jo? Jo li diré bona nit. I el demés ja ho dirà ella!” Amb aquestes quatre pinzellades, per il•lustrar un xic l’ambient que vivien els nostres precursors, volem desitjar-vos una bona festa major i que gaudiu tant com nosaltres – si pot ser - de la cantada d’havaneres – que, per cert, és un gènere musical en compàs “dos per quatre” - que compartirem amb els amics de Port Bo el diumenge a les deu.

COL • LABORACIONS

COL • LABORACIONS