Concurs de Narrativa

NARRATIVA EN VALENCIÀ INFANTIL

1r PREMI Un nadal molt especial Pedro Javier Villaescusa i Orozco AC FALLA PALMERETA

2n PREMI Oriol vol ser… fallera Izan Pérez i Lacoba AC FALLA LA VICTÒRIA

3r PREMI El ninot Carla Villarroya i Torres AC FALLA EL MOCADOR

NARRATIVA EN VALENCIÀ MAJOR

1r PREMI Estrelles falleres Patricia Sánchez i Mínguez AC FALLA EL MERCAT

2n PREMI El Fallero Josep Ripollés i Larriba AC FALLA LA PALMERA

3r PREMI Xiqueta meua Ana María Blanch i Martínez AC FALLA ELS VENTS

NARRATIVA INFANTIL

UN NADAL MOLT ESPECIAL

Hi havia una vegada un xiquet que es deia Xavi, tenia cinc anys, li agradava jugar amb els amics i també li agradava muntar l’arbre de Nadal amb la seua família. Tanmateix era una mica vergonyós.

Com arribava el Nadal sa mare li va dir que l’ajudaria a posar l’arbre de Nadal i a decorar la casa. Així ho varen fer, Xavi va posar tots els adorns de l’arbre amb la seua mare.

Sa mare li va preguntar què volia que li portara el Pare Noel ja que com s’havia portat molt bé, li portaria molts joguets. Xavi, que era un xiquet molt bo i molt intel ·ligent li va dir a la seua mare que no volia que el Pare Noel li portara joguets, que ja en tenia molts; ell volia que li portara als iaios, oncles i cosins que feia molt de temps que no els veia.

Els pares de Xavi se n’anaren a viure a Londres feia un any per motius de treball i Xavi no veia als seus iaios, oncles i cosins des d’aleshores. Tot i que havia fet nous amics en el nou lloc on vivia, s’ enrecordava molt de la seu família. Abans d’anar-se’n a Londres anaven tots els diumenges a sopar a la muntanya tots junts i s’ho passaven molt bé, sobre tot Xavi i els seus cosins Raül i Violeta.

La mare de Xavi li va dir que estaven molt lluny, i que el seu pare havia de treballar i no podien viatjar a Espanya, per a passar el Nadal amb la família. Xavi es va posar molt trist i li va dir a la seua mare que perquè no li donaven vacances al seu pare, com a altres pares. La seua mare li va dir que no podia ser,però es va quedar pensant...

Els pares de Xavi no podien viatjar a Espanya, però la mare de Xavi va tindre una idea...

Va cridar per telèfon a la seua família i els va convidar per a què viatjaren a Londres a passar el Nadal amb ells.

Xavi estava molt trist, perquè era el primer Nadal que anava a passar sense els seus iaios, oncles i cosins i els trobava a faltar moltíssim.

Xavi estava en casa fent un dibuix de Nadal per als seus iaios, quan varen tocar a la porta. Sa mare li va dir que anara a veure qui era, que probablement serien xiquets cantant nadales.

Xavi va obrir la porta i la sorpresa va ser la seua família. A continuació es va posar a plorar, a cridar, però sobre tot es va posar molt content i va agrair a la seua família per haver anat a vore’ls a Londres per poder estar tots junts en un dia tan especial. Aquest va ser el millor regal que va tindre, però no va ser tan sols açò, els seus iaios li van fer un altre regal, en falles viatjaria amb ells per gaudir de la seua estimada festa: les falles. Tornaria a vestir-se i desfilar amb la seua apreciada falla, però això serà una altra història que ja contarem....

Pedro Javier Villaescusa i Orozco

NARRATIVA MAJOR

ESTRELLES FALLERES

El sentiment que es té cap a la festa fallera es divers, però la història d’Eva a mi em va transmetre emocions agredolces, una explosió de sentiments que vaig fer-me us com si de mi es tractés tot el que ella em conta aquell dia.

L’inici d’aquesta història comença no fa molt, a la meua falla, el dia de l’ofrena, un divuit de març des d’on veig de forma diferent el que és per a una fallera, ofrenar i sentir la música.

Aquell dia la vaig veure nerviosa, emocionada però no de la mateixa forma que sempre quan hi ha algun acte faller. Per a mi ella era nova, ja que s’havia apuntat a la meua comissió feia tan sols un any, era la seua primera ofrena, una dóna dolça amb un caràcter que enamora a qualsevol.

L’ofrena va transcórrer com sempre però quan arriba l’hora en que es va arrimar a la geperudeta, amb “el fallero” sonant de fons i entrega el ram, amb llàgrimes als ulls i la mirada al cel, vaig saber que allò no es tractava sols de sentiment, sinó que hi havia una història darrere.

Sóc tímida però veure-la així em trenca el cor i no vaig dubtar en preguntar com estava i que era el que li passava. Ella no va fer cas a quasi ningú i es va escapolir del món.

No vaig fer intenció de assabentar-me del que li passava però quan caigué la nit ja al nostre casal, es va arrimar a mi i hem digué - Se que has estat tota l’estona pendent de mi a l’ofrena, mirant-me perquè sabies que empassava alguna cosa, et vaig a contar la meua història. Es va asseure al meu costat i amb un sospir profund comença a narrar…

- Pensaves que era fallera des de tan sols fa un any, no?.Doncs no, he sigut fallera quasi 30 anys, des de que vaig néixer. Les falles són per a mi una forma molt especial de viure, per això avui en dia estic tan implicada ací. Esta era també la meua falla abans, meua i de mon pare. Aquesta última paraula va provocar tristor en ella, però va continuar. Com bé et deia sóc d’aquesta falla de sempre, mon pare era músic, tocava el tabal. En aquells temps no esduïa això de tindre una xaranga, sinó que anàvem acompanyats per la música tradicional i valenciana. Ma mare, sempre s’engalanava de fallera per a qualsevol acte que així el requeria, i jo sempre anava de braç en braç de tots els fallers a cada cercavila.

En ma casa sempre s’ha parlat de falles i de música com dos coses imprescindibles, tant a les nostres vides com a la festa valenciana, i just a ma casa érem així, músics i fallers.

Ara bé et preguntaràs perquè deixarem de ser d’aquesta comissió, si per la nostra sang corrien les falles, és fàcil, arribà un dia en que a mon pare decidiren llençar-lo del treball, i amb el sou de ma mare, i el poc que els paguen als músics per les actuacions no podíem arribar a fi de mes.

Tinguérem que prescindir de tot el que es considera no essencial per a viure. Encara que les falles ho eren per a nosaltres.

Les primeres falles foren difícils, molt difícils per nosaltres, mon pare sols feia que tocar cançons falleres al corral de casa dia rere dia i jo em quedava contundent mirant-lo des de lluny amb admiració.

Passaren els anys, em vaig casar, vaig tindre fills, férem les nostres vides vent les falles des de fora amb la melodia del tabal de mon pare a casa.

Fa un any quan es cremà aquesta falla, mon para agafa la meua mà i em va dir, Eva, has d’engalanar-te de nou amb el nostre vestit regional, vull veure’t de nou vestida de fallera i jo darrere teua tocant el tabal

No vaig entendre molt bé aquesta expressió tan sobtada fins que, sols tres mesos després mon pare lluità contra una batalla que no va poder vèncer, nova tornar a veurem vestida de fallera ni va tornar a tocar el fallero per a mi, però sé que des d’on està em mira orgullós de la fallera que sóc i de com he ofrenat avui per ell i per mi.

Acabà de parlar i em dedicà un somriure ple d’amor i sinceritat. Bocabadada sols vaig poder dir-li una frase abans de que es fonem en una abraçada.

- ”Tots tenim al cel algun faller, músic o valencià que estimava la seua terra,cultura i tradició. T’entenc, jo també he perdut a algú que volia la seua terra.”

Des d’aquell dia, jo també ofrene el meu ram al cel per tots aquells fallers i músics que no poden i ens miren des del cel.