Tota una vida dedicada a les falles

L’ARTISTA FALLER: UNA VIDA DEDICADA A LES FALLES

Paco Marco és un exemple d’artista faller de tota la vida, dels de sempre, dels que encara construeix els seus monuments amb fusta i cartró majoritàriament. Tota una vida dedicada a les falles, moltíssims anys construint monuments i veient com el món de les falles evoluciona. Per això, pel seu coneixement i la seua trajectòria de tota una vida, hem volgut parlar amb ell i fer un repàs pel que significa per a ell ser artista faller.

Paco és, com molts de la seua generació, un artista autodidacta, va ser el seu amor a les falles i la seua creativitat el que el van portar, amb 14 anys, a fer la seua primera falla. Encara que ell li resta importància i diu que era “una falleta infantil davant de ma casa”, va ser l’inici d’una vida unida a les falles.

Ja jubilat, aquest bomber de professió i artista faller de vocació, ha viscut, com molts dels de la seua generació, l’evolució de les tècniques, dels materials, de les modes, ... als monuments. I és que, va començar molt jove a compaginar el seu treball amb les visites al taller d’Alberto Rajadell, al que considera “el seu mestre”. Així va aprendre tot el que sap, compartint moments al taller amb altres grans artistes de la nostra comarca, com ara Vicent Andrés o Villalba. I és que, encara que li haguera agradat anar a la facultat de Belles Arts, la seua família no s’ho podia permetre i va haver de ser autodidacta. I a poc a poc, va començar a fer les seues pròpies falles, i casualitats de la vida, va arribar a la falla Santa Anna, comissió amb la qual, des dels anys 70 uneix una relació que encara continua.

Les falles, com Paco assenyala, li han donat moltes alegries i una gran satisfacció, al veure el que, “amb les teues mans has construït”.

Paco recorda les seues primeres falles, als anys 70, amb ninots de fusta i cartró que feia amb retalls del magatzem on ajudava a l’artista Rajadell, i que eren vestits amb roba per la seua mare i la seua germana. D’aquests ninots pocs queden ara, ja que com ell mateix reconeix, la majoria dels artistes treballen amb suro. Ell, continua fent monuments a la manera “tradicional”, amb fusta, cartró i motlles, encarna que també ens ha confessat que utilitza “en un 10% o menys” suro (poliestirè).

La diferència en el procés de fabricació d’una falla a la manera tradicional (amb cartró i fusta) i la més actual (amb suro majoritàriament) és gran, ens explica Paco, sobretot en el preu, a la manera tradicional “el modelatge és doble car”, i és que, ens diu, primer has de fer el desenvolupament, la maqueta, i després has de traure les figures a escala i aleshores es fa l’estructura de vareta i es va posant el fang (uns 1000 o 2000 quilos), es col ·loca l’escaiola sobre la figura de fang per a fer el motlle, una vegada desemmotllat, es comença a fer el motlle de cartró amb cola blanca i fulles de cartró reciclats, dues o tres capes. Quan s’asseca es desemmotlla la figura de cartró i es peguen els fragments que componen el ninot. Després cal escatar i pintar.

La part bona d’aquest mètode és que els motlles es poden reutilitzar, la mala és que ocupen molt d’espai als tallers i a més els ninots acaben repetint-se.

Aquest és el mètode “tradicional” que utilitza Paco, però fins ell s’ha passat, en alguns ninots, a utilitzar el sistema utilitzat actualment per la majoria dels artistes fallers com és la fabricació de ninots amb suro blanc. Es parteix del mateix punt de partida, l’esbós i la maqueta, però en lloc de motlles s’utilitzen programes informàtics connectats a màquines que tallen les plaques de suro i retallen les figures, encara que, com comenta Marco, “després han d’entrar els escultors a traure l’essència de les figures”.

Per a Paco, l’essència del monument, fet amb un material o amb unes tècniques o altres es manté, el que s’ha donat és “una evolució dins del món faller que a alguns els agrada i a altres no”.

El que sí que pensa que ha canviat i no li agrada és la forma de cremar-se els monuments i és que “no és el mateix quan es crema una falla feta de fusta i cartró i veus els colors, que quan es crema una falla de suro que no veus res pel fum negre que fa, a més de la rapidesa amb la qual es crema, desapareix de seguida i es queda només l’estructura”.

Però aquesta evolució cap a noves formes de treballar i nous materials ha portat moltes altres conseqüències al món faller i als tallers artesans sobretot. Una d’elles és, per exemple, que molts negocis que proporcionaven materials han hagut de tancar, per exemple, “la fàbrica de cartró que estava en Bunyol ja no fa cartró per a falles perquè diuen que no era rendible”.

Però a més, molts tallers fallers han hagut de tancar perquè encara que els nous materials i processos han abaratit els costes, la tendència ha sigut a monuments cada vegada més grans, però que no han anat de la mà amb les pujades dels pressupostos de les comissions. Un reflex d’això, ens comenta Paco, és “com els artistes de les falles de Secció Especial de València s’han plantat i han dit a les comissions l’alçària màxima que tindrien les falles d’aquest any”.

Com assenyala Paco, el món de les falles evoluciona com ho fa la societat i és normal que sorgiren nous materials i noves tècniques com ara “els ninots de palla d’arròs que estan desenvolupant a la Universitat de València i les impressions 3D”, sembla, “que encara són cars” però de segur que aquest, o un altre material acabarà imposant-se, “és un fet lògic”.

Encara que els materials i les tècniques canvien, el que si s’ha de mantindre és l’essència del monument que, per a Paco, no és altra que “l’autocrítica, la crítica sana, que les persones que s’apropen a veure una falla identifiquen el que es representa i diguen: és veritat!!” El que no acaba de veure Paco són les falles que s’allunyen d’això i que són massa “modernes”, que quan arribes “no saps que és i et diuen: el que vostè s’imagine”.

El que està clar és que el món de la fabricació de monuments fallers ha evolucionat i seguirà fent-ho amb nous materials i noves tècniques adaptades als nous temps. El que hem d’aconseguir és que aquesta evolució no afecte als vertaders artífexs de les obres d’art que omplin els carrers en falles, els artistes. Ells, són l’essència de les falles, els seus monuments, el seu art, la seua creativitat, són el cor de les falles, per això, des d’aquest llibret de Federació Junta Fallera de Sagunt, volíem retre’ls aquest petit homenatge i valorar el seu treball, el seu esforç i per a molts, com la de Paco Marco, tota una vida dedicada a les falles.

*Article elaborat a partir de l’entrevista feta a Paco Marco.