L’ARTISTA FALLER: UNA VIDA DEDICADA A LES FALLES Paco Marco és un exemple d’artista faller de tota la vida, dels de sempre, dels que encara construeix els seus monuments amb fusta i cartró majoritàriament. Tota una vida dedicada a les falles, moltíssims anys construint monuments i veient com el món de les falles evoluciona. Per això, pel seu coneixement i la seua trajectòria de tota una vida, hem volgut parlar amb ell i fer un repàs pel que significa per a ell ser artista faller.
amb roba per la seua mare i la seua germana. D’aquests ninots pocs queden ara, ja que com ell mateix reconeix, la majoria dels artistes treballen amb suro. Ell, continua fent monuments a la manera “tradicional”, amb fusta, cartró i motlles, encarna que també ens ha confessat que utilitza “en un 10% o menys” suro (poliestirè).
FALLES DE SAGUNT 2020
Paco és, com molts de la seua generació, un artista autodidacta, va ser el seu amor a les falles i la seua creativitat el que el van portar, amb 14 anys, a fer la seua primera falla. Encara que ell li resta importància i diu que era “una falleta infantil davant de ma casa”, va ser l’inici d’una vida unida a les falles.
Ja jubilat, aquest bomber de professió i artista faller de vocació, ha viscut, com molts dels de la seua generació, l’evolució de les tècniques, dels materials, de les modes, ... als monuments. I és que, va començar molt jove a compaginar el seu treball amb les visites al taller d’Alberto Rajadell, al que considera “el seu mestre”. Així va aprendre tot el que sap, compartint moments al taller amb altres grans artistes de la nostra comarca, com ara Vicent Andrés o Villalba. I és que, encara que li haguera agradat anar a la facultat de Belles Arts, la seua família no s’ho podia permetre i va haver de ser autodidacta. I a poc a poc, va començar a fer les seues pròpies falles, i casualitats de la vida, va arribar a la falla Santa Anna, comissió amb la qual, des dels anys 70 uneix una relació que encara continua.
La diferència en el procés de fabricació d’una falla a la manera tradicional (amb cartró i fusta) i la més actual (amb suro majoritàriament) és gran, ens explica Paco, sobretot en el preu, a la manera tradicional “el modelatge és doble car”, i és que, ens diu, primer has de fer el desenvolupament, la maqueta, i després has de traure les figures a escala i aleshores es fa l’estructura de vareta i es va posant el fang (uns 1000 o 2000 quilos), es col·loca l’escaiola sobre la figura de fang per a fer el motlle, una vegada desemmotllat, es comença a fer el motlle de cartró amb cola blanca i fulles de cartró reciclats, dues o tres capes. Quan s’asseca es desemmotlla la figura de cartró i es peguen els fragments que componen el ninot. Després cal escatar i pintar. La part bona d’aquest mètode és que els motlles es poden reutilitzar, la mala és que ocupen molt d’espai als tallers i a més els ninots acaben repetint-se.
Les falles, com Paco assenyala, li han donat moltes alegries i una gran satisfacció, al veure el que, “amb les teues mans has construït”. Paco recorda les seues primeres falles, als anys 70, amb ninots de fusta i cartró que feia amb retalls del magatzem on ajudava a l’artista Rajadell, i que eren vestits
114
