Concurs de Narrativa

Concurs de narrativa infantil

QUIN REBOMBORI!!

Jordi Llanes i Hervàs

A.C. Falla Avinguda 3 d’Abril - Vall d’Albaida

Aquestes paraules vuic dedicar-les als meus iaios. Si, als meus iaios, voleu saber per què? Al meu poble no hi han falles, però com ens agraden moltíssim, som fallers d’una falla del poble del costat on viuen els meus iaios. Així que, tots els anys, quan aplega el dia de la plantà, els meus pares, el meu germà xicotet i jo, agarrem maletes i... cap a casa dels meus iaios!. I damunt, al costat del Casal, que bé!!!

Poc a poc, la tranquil·litat que els meus iaios tenen durant tot l’any, va desapareixent per a deixar pas al guirigall de tanta gent perquè...comencen les falles i la diversió!!

La casa comença a omplir-se “d’accessoris fallers”. Blusons, jaquetes, mocadors de la falla, la motxilla fallera, les meues caixes de coets (perquè tinc 2!!).... cobreixen la perxa de l’entradeta. I clar, com som 4 de seguida està plena!!

A les habitacions, ma mare i la meua iaia, ja ho tenen tot arreglat, que si els calcetins, que si les sabates, les faldes, el cancan, la caixa dels monyos, que si les pintes... tot ben ordenat per a la gran setmana fallera.

Bé, amb tot això, ja podem dir, que estem preparats per a falles, preparats per a dies de festa i rebombori!! I la casa dels meus iaios, comença a ser un anar i tornar de gent... Pels matins, mentre els més xicotets dormim, ma mare es pentina, mon pare se’n va a esmorzar, i els meus iaios... ai els meus iaios!! Els meus iaios procurant que no trobem a faltar de res, intentant que la gran setmana fallera siga inoblidable.

Però, a pesar de tot, a pesar de ser dies de dormir poc i de fer moltes coses de dia, jo se que als meus iaios els agrada moltíssim que nosaltres estiguem en la seua casa, perquè als meus iaios no hi ha una altra festa que els agrade més que les FALLES i compartir-les tots junts es meravellós.

Visquen les falles i que visquen els meus iaios!! Vos estime moltíssim.

Narrativa adults

Arrels Falleres

Eva Maria Marco i Raro

A.C. Falla Santa Anna

La iaia va obrir el calaix de la còmoda pausadament amb una quietud i en un somriure a la seua cara, va traure d’una antiga caixa de fusta unes vetustes fotografies de color groguenc. Ella les guardava com si foren el seu millor tresor, en obrir la caixa va dir:

-Mira que jove era la iaia i com eres els vestits d’eixa època!

La fotografia era d’eixes acolorides on destacava el ram de flors i els llavis, era dels anys 40 quan per primera vegada fou fallera. En un moment començà a traure més coses d’aquell moble de mobila, unes daurades arracades amb pedretes verdetes. I com no, la seua banda de fallera, em va sorprendre la seua amplària i l’escut que portava.

Els seus ulls blaus profunds i brillants contaven més que les seues paraules,al mateix temps que contava que d’ ella havia heretat ma mare i jo l’estima per les falles. Em va contar com una veritable aventura la primera vegada que va vestir a ma mare de fallera i com va cosir el vestit. Amb il·lusió i com si tornarà a eixe mateix moment. Em contava que de jove ma mare havia sigut Regina del Foc, que ella el que més li agradava era la cremà, una frase em quedà gravada: -”l’emoció d’encendre la falla amb les

teues mans sols la viu cada any una fallera”.

La vaig comprendre perfectament, jo també vaig encendre la falla i eixe moment és únic, la plaça completament a fosques i la llum de la bengala com una estrella en una nit fosca il·lumina el moment àlgid de la festa i la traca inicia el seu recorregut encenent la flama fallera de tot un any de treball.

L’estima per les falles és heretada de manera innata i també per les nostres experiències, recorde perfectament quan era menuda una de les meues primeres ofrenes. També els majors ens ensenyen a estimar la festa.

Quantes hores al casal passaven els meus pares!. I quantes passava jo junt amb ells.

Els sentiments fallers, les experiències pròpies, les històries contades de veu a veu i els ensenyaments als nostres fills són el patrimoni faller, herència de pares a fills i de iaios a néts que fan que la nostra festa continue any rere any. I què la flama fallera siga d’arrels fortes i gruixudes, gràcies a la llavor de les noves generacions que les mantenen fermes a la nostra fèrtil terra.