Sils Municipal nº115

QUADERN DE SILS

L’esgrafiat del rellotge, obra de Rafael Masó, restaurat

Fotografia: Anna Prat

Quadern de Sils

Núm. 115

Novembre 2022

Edita:

serveis

CAP Sils 972 16 84 92

Direcció tècnica:

Joaquim Soler

Consell de redacció:

Alba Mora

Albert Gallart

Enric Mateu

Isabel Farré

Javier Sanguino

Olga López

Xavier Carreras

Redacció:

Centre Cívic de Sils

Carrer Vidreres, 1

17410 Sils, La Selva

Tel. 972 85 39 13

A/e. quaderndesils@sils.cat

Col·labora:

Disseny, maquetació i impressió:

Producciones MIC

DL GI 1672-1988

Els conceptes i opinions sostinguts en els articles signats que apareixen al Quadern de Sils no representen necessàriament l’opinió d’aquesta revista.

Recordem que les pàgines del Quadern de Sils són obertes a tothom. Qualsevol persona que vulgui emetre llur opinió o col·laborar en la revista ha de lliurar els originals per correu electrònic a quaderndesils@sils.cat.

Sempre que sigui possible el Quadern de Sils procura indicar l’autoria de les fotografies. En cas que no s’indiqui s’han d’atribuir a l’Ajuntament o demanar referències als signants dels articles. En tots dos casos l’Arxiu Municipal de

en preserva còpia.

a 14 h

16 a 19 h

Dilluns i diumenge TANCAT • Recollida de trastos 1r i 3r dimecres de mes. Trucar prèviament a NORA: 872 012 018

• Contenidors de roba: dins els tancats d’emergència

• Els residus resultants de la poda s’han de dipositar a la deixalleria

Transport de viatgers (diari): Sils - Vallcanera - Les Comes

Anada:

• Les Comes 8.20 h

• c/ Penyat xamfrà c/ Comapedrosa 8.22 h

• Bar S. Antonio 8.24 h

• Entrada Vallcanera 8.30 h

• Mallorquines 8.40 h

Tornada:

• Ajuntament de Sils 12.00 h

Sanitat respon 061

Àrees de l’Ajuntament

De dilluns a divendres de 8.00 a 20.00 h

Urgències en cap de setmana i festius, de 8.00 a 20.00 h

CAP Santa Coloma de Farners 972 84 30 16

Urgències de nit, de 20.00 a 8.00 h

Per emergències mèdiques

Truqueu al 112 o al 902 11 14 44 (SEM)

Per reservar hora

Per internet: www.gencat.cat/ics/usuaris/visites.htm

Per telèfon: 902 11 14 44

Servei d’aliments de Càritas Diocesana

Dimecres de 18:00 a 20:00 h

Dijous de 9:00 a 11:00 h

Parc caní. Avinguda de la Selva De 6:00 a 22:00 h.

Cementiris de Sils i de Vallcanera

D’octubre a maig, de 8:00 a 18:00 h. De juny a setembre, de 8:00 a 21:00 h.

Misses a Sils

Dissabtes i vigílies de festius, a les 19:00 h.

Misses a Vallcanera

Cada 4t diumenge de mes, a les 9:00 h.

Nom i cognoms Càrrec Regidories Correu electrònic Eduard Colomé RibasAlcaldeAlcaldia i urbanisme alcalde@sils.cat

Remei Puig Freixas1a Tinenta d’alcalde Educació, governació, comerç i indústria i promoció econòmica rpuig@sils.cat

Isabel Farré Garriga2a Tinenta d’alcalde Comunicació, festes i lleure, joventut i dinamització ifarre@sils.cat

Anna Anoro Lloveras3a Tinenta d’alcalde Promoció local i turisme, cultura i tradicions, serveis socials, salut i gent gran aanoro@sils.cat

Jordi Boada Vergés4t Tintent d’alcalde Via pública, Obres i Serveis jboada@sils.cat

Francesc Ponce Amargant RegidorHisenda, esports i barris i veïnatsfponce@sils.cat

Sergi Urzay GómezRegidorTransparència, Participació Ciutadana i Medi Ambient surzay@sils.cat

ENS CAL LA FORÇA DE LA GENT

Sovint les idees que compartim des d’aquesta secció s’inspiren en iniciatives dels veïns i veïnes de Sils o en les activitats del nostre teixit associatiu. Ara ens torna a passar, arran dels aniversaris de l’Associació Cultural i Recreativa la Laguna (75 anys) i del col·lectiu dels Veterans – La Cuina a Sils (50 i 30 anys respectivament) als quals, abans de res, volem felicitar de tot cor.

Això ens ha fet recordar que durant els darrers mesos un bon grapat dels actes culturals que hem pogut gaudir al nostre municipi han estat promoguts per aquestes entitats. Però no només elles sinó molts altres col·lectius també han fet la seva feina. Els clubs esportius han estat treballant des d’abans de l’estiu per iniciar amb prou confiança l’actual temporada. Per la seva banda, altres associacions que desenvolupen activitats menys visibles han continuat efectuant accions de voluntariat essencials per al bon funcionament de la nostra comunitat (Càritas, Protecció Civil...). Sense oblidar la tasca continuada d’altres col·lectius que vetllen per la qualitat de vida i la dels serveis públics: associacions de veïns, associacions de famílies dels centres educatius i moltes d’altres.

Després de la interrupció provocada per la pandèmia, també ha estat frenètica l’activitat de les associacions dedicades

promoure actes festius que han fet les delícies de centenars o milers de persones. No acabaríem mai la llista: ara mateix hi ha més de 40 associacions municipals registrades!

La col·laboració i empatia de l'Administració cap a les propostes que venen del teixit associatiu són indispensables per fomentar-lo. Per exemple, procurar que les instal·lacions municipals funcionin a ple rendiment, convocar línies de subvenció i atendre favorablement les sol·licituds d’espais, materials i difusió, etc. Però per sí sol això seria estèril sense la vitalitat i l’energia de la gent.

Un dels exemples més vius i emotius d’aquesta força col·lectiva el viurem aquest desembre amb motiu de la Marató de TV3. Aquest serà un moment àlgid de l’associacionisme en el qual us convidem a participar, recolzant així les persones que es mouen per aquest objectiu concret però també per totes i cadascuna de les activitats que es celebren al poble durant l’any.

Per això, combinant l’experiència dels qui fa anys que ho practiquen i l’empenta de la saba nova de les generacions que s’han d’anar incorporant al voluntariat, trobarem l’equilibri per una vida associativa que encari amb il·lusió el futur.

CONSELL DE REDACCIÓ

GESTIÓ DE L’AVUI I SOLUCIONS PEL FUTUR IMMINENT

Després d’aquest, quedaran només dos quaderns fins acabar el mandat. Humilment, hem intentat fer d’aquestes línies un espai de propostes i satisfacció per a la feina feta, i autocrítica quan ha calgut. El Quadern de Sils no ha de ser un espai pel soroll ni la zitzània, i la política municipal tampoc ho hauria de ser.

Però aquest text no vol ser filosòfic, sinó baixar a la concreció que ens afecta cada dia.

Com a fites recents, tenim unes instal·lacions esportives totalment renovades i funcionals o l’exemple del nou accés regulat amb pilona automàtica davant l’escola Jacint Verdaguer.

CONFLICTE D’INTERESSOS A L’EQUIP DE GOVERN A SILS

Tal com recull l’Oficina Antifrau, “un conflicte d’interès és tota situació de risc en què l’interès particular d’una persona, podria interferir en l’exercici adient del seu discerniment professional en nom d’una altra que legítimament confia en aquell judici”.

El grup municipal IdSils va denunciar el passat mes de Juny un clar conflicte d’interessos de la regidora de Junts per Sils, la Sra. Isabel Ferrer, membre de l’equip de govern, en la concessió de diverses llicències urbanístiques a favor d’una societat en la qual es dona la circumstància que l’administrador mancomunat, té un parentiu directe amb aquesta regidora.

En les pàgines d’aquest Quadern, podem veure-hi imatges i articles de les festes de juliol i setembre i de les activitats culturals d’aquests darrers mesos, mèrit compartit amb les entitats i associacions. Sils ha fet un salt en la vida festiva i social, i això és motiu de celebració.

D’altra banda, després de dècades de mancances al subministrament elèctric a Les Comes, s’ha aconseguit un principi d’acord amb Endesa per a fer importants inversions. Per això, al darrer ple municipal es va acordar permetre instal·lar un nou centre de transformació per a donar un servei digne al barri.

A la via pública, s’ha treballat per a dur a terme properament una important inversió en pintura i senyalització, i per seguir amb el pla de propostes per a superació de barreres arquitectòniques.

Des de l’estiu passat, també s’estan impulsant adaptacions en matèria de neteja, que cristal·litzaran en un nou pla de gestió més ambiciós i dotat de més recursos, com a proposta del futur més imminent.

Pels camins i zones verdes, comptem amb l’adquisició de nova maquinària i la contractació de serveis especialitzats que ens ha de dur un millor i més eficient manteniment.

En el pla més democràtic, podem presumir d’una clara voluntat d’apropar l’Ajuntament a la gent, comunicant més i millor des de tots els canals, donant comptes, o obrint la veu als ciutadans de cada racó a través dels Consells de Barris, que ja s’han pogut celebrar tots, per a recollir propostes, queixes i observacions, i donar respostes.

També a les properes setmanes, s’iniciaran actuacions als Estanys, per millorar la gestió d’aquest espai natural, més senyalització, i mobiliari i elements que en millorin l’experiència i que impedeixin el trànsit i d’altres molèsties. La Natura és un valor.

Posar-hi els cinc sentits vol dir estar atent a cada petita gestió de l’avui, i posar les ganes, les idees i el treball, per a construir junts les solucions que necessita Sils en el seu futur més.

JUNTS PER SILS

Van ser 3 llicències durant l’any 2021 i 3 més durant aquest any 2022. Els casos més flagrants, van ser a l’Abril en què dues llicencies de parcel·lació en què el seu vot va ser determinant per l’atorgament de les llicències, ja que a la junta de govern només hi havia el mínim necessari de components per al quòrum.

El fet de votar, tenint l’obligació legal d’abstenció quan hi ha conflicte d’interessos i sent aquest vot determinant per l’atorgament de les llicències, l’article 76 de la llei reguladora de base de Règim Local així com l’article 58 del Reglament Orgànic Municipal, deixen claríssim que aquests actes són NULS.

Aquesta va ser la nostra denúncia escrita al mes de juny, però que va ser rebutjada per l’equip de govern basant-se en un informe jurídic que en cap moment entrava en el fet de la nostra queixa, divagant en arguments més aviat teològics. Ara estem estudiant la via judicial.

En l’últim ple del mes de setembre, el nostre grup, basant-se en la manera d’actuar d’aquesta regidora i de rebot tot l’equip de govern, no acceptant aquesta evidència, per la prepotència de la seva actuació, per al no compliment de la llei, ni del ROM municipal que ho especifica perfectament i per l’ètica de la política i per la transparència, vam presentar una moció de rebuig i de reprovació d’aquesta manera d’actuar i demanant també la dimissió de la regidora.

Durant el debat de la moció, no es va apreciar cap mínim gest d’acceptar una evidència com aquesta, al contrari, enrocament i negació dels fets.

Val a dir que va ser rebutjada per l’equip de govern, amb l’abstenció del PSC i Sils en Comú.

GRUP INDEPENDENTS DE SILS

FEM PER ESCOLTAR ALS VEÏNS I VEÏNES

Creiem que l’empenta per Sils comença amb la seva gent, els seus carrers, places, barris i veïnats. Des del 2019, el compromís de proximitat i participació de Fem+Sils i de l’equip de govern passa per la voluntat d’escoltar els ciutadans de tots els barris, nucli, masies i disseminats de Sils, creant la Regidoria de barris i veïnats amb els corresponents Consells de barris a cada zona per poder escoltar suggeriments, reclamacions i millorares de la mà dels mateixos veïns i veïnes i alhora apropar, explicar i informar-los sobre la gestió municipal en matèria de residus, neteja, seguretat i manteniments, entre altres. Esperem retrobar-nos en els propers Consells de barris i que la convocatòria arribi a tothom.

MALA PEÇA AL TELER

Ens ha tocat viure en una època de gran incertesa, la pandèmia de la COVID-19, que sembla que estem deixant enrere, però de la qual n’estem pagant les greus conseqüències a nivell econòmic i sobretot social.

Però ens queda per patir una pandèmia més greu, i potser més llarga, ja que segons diuen els experts, l’augment de casos de malalties psicològiques, està estretament relacionat amb el que ens ha tocat viure aquests últims temps.

I en l’àmbit social, perquè les restriccions derivades de la gestió d’aquesta, no han ajudat a la proliferació dels contactes personals ni de la vida que sempre havíem conegut i que és tan necessària, com el fet de sortir al carrer, anar al cinema, seure a la terrassa d’un bar a

Ja iniciat el curs escolar recuperant la normalitat i a punt de celebrar el Consell Escolar Municipal per fer-ne repàs; estem contents que tots els centres educatius de Sils han obert les portes amb les tasques de reparació i manteniment d’aules, patis i accessos enllestides. Igual en l’àmbit esportiu, on els clubs esportius i associacions de Sils han reprès l’activitat, en especial, els jugadors i jugadores del Club Futbol Sils que ja poden entrenar i jugar al camp de Les Mallorquines amb la nova gespa i la renovada il·luminació a LED, mentrestant, es finalitzen les obres dels magatzems i del petit camp de pràctiques (cost 483.059,51€).

Aquests darrers mesos s’han aprovat contractacions de millora com els reductors de velocitat i la construcció d’un Centre de Transformació elèctrica a Les Comes per garantir major subministrament, la restauració de l’esgrafiat del campanar de l’església de Sils i l’adquisició d’un nou tractor per feines de la brigada, entre altres millores.

Respecte als darrers Plens municipals, agrair

la presència, interès i seguiment dels oients i del grup de “riders”, joves i famílies del “Campillo de Sils”, que amb la seva il·lusió i fermesa han sabut traslladar i ser escoltats per a poder fer realitat la construcció imminent d’una pista “pump track” a Sils, a la zona de l’Institut, i així mantenir viu el seu projecte i activitat amb les bicis (cost 66.000€ + 5.808€ del projecte). A Les Comes i al King Park també es construirà una pista per bicis pels joves. Esperem que els polítics municipals estiguem a l’altura per continuar escoltant a tothom i fent-ho des del respecte i l’exemplaritat!

Acabem felicitant la regidoria de festes, la brigada municipal, la Policial Local, Protecció Civil, els tècnics i, sobretot, els voluntaris de la Comissió de Festes i de les entitats per participar i organitzar les festes majors i activitats d’aquest estiu a Sils. Gràcies per ser-ne el motor!

prendre un cafè, fer esport o simplement passejar pel carrer i fer-la petar amb un veí amic o conegut… És vital per a la humanitat.

També ens està tocant viure una guerra que la majoria no entenem i que la tenim a escassos dos mil quilòmetres de casa.

I per acabar-ho d’adobar, ens toca viure en un dels moments més baixos, del nivell de la classe política, en tots els estaments, començant pel municipal i acabant pel Parlament Europeu. Vivim en una època on es fa bona aquella brama que els polítics només miren pels interessos dels seus partits i per aferrar-se a la cadira. Doncs sí, aquesta és la sensació, i ho diem des de dins, sent part de la classe política, però ho diem com ho sentim. És clar que no es pot generalitzar, i és clar que hi ha persones a la política que volen treballar pel que realment se’ls vota. Moltes, però, estem en un sistema que malauradament, silencia i estigmatitza al que vol sacsejar l’arbre i provar que

caigui la fruita madura i a cops podrida, per tal de fer saba nova i regenerar les institucions, però el mateix sistema, amb els executors de torn, ja se n’ocupa de sacsejar al “sacsejador” i avorrir-lo fins que les forces defalleixen i ho deixen estar per avorriment. Sovint insultats i rebregats a base de mentides, una llàstima... No volem desaprofitar l’ocasió de tenir un sentit record per un amic, home d’idees clares, d’un to conciliador, sense mai aixecar la veu, però dient-ho tot pel seu nom, un home savi. Et trobem a faltar estimat Josep Dalmau, però des d’on ens miris, intentarem no decebre’t.

Descansa en pau, AMIC!!

FEM+SILS

TOTS SOM SILS

Fotografia: Jaume Mos

DONAR VISIBILITAT AL QUE NO ES VEU O DONAR VISIBILITAT AL QUE DONA RÈDIT PARTIDISTA?

Els grups polítics municipals de Sils ens trobem a la recta final d’una legislatura molt complexa, però pels que pensem en fer política per la gent i en benefici de la gent, creiem que ha estat una oportunitat d’or per a demostrar-ho.

Sils En Comú durant la campanya vam parlar de pobles cuidadors, de pobles que no siguin simples gestors de recursos amb els que treure rendiment partidista.

Posar en el centre la vida, es tenir en compte la vida de la gent, preocupar-te que ningú passi soledat, fred, gana ni penúries per no tenir recursos econòmics suficients. Que cap dona pateixi violències pel fet de ser dones, o que cap persona per raó d’ètnia, creença o orientació sexual sigui discriminada.

Posar en el centre la vida, es tenir en compte la realitat de la gent de manera intergeneracional i interterritorial. És a dir, que tots els col·lectius siguin atesos segons les seves necessitats.

Per exemple, que el jovent visqui on visqui rebi in situ reforços educatius que compensin les desigualtats i tinguin fàcil accés a la dinamització d’un Espai Jove i un Punt de trobada.

Un Espai Jove accessible durant tots els mesos de l’any i no com passa a Sils que a l’agost l’únic Espai Jove ubicat al Centre Cívic, ha deixat de funcionar. Oblidant que molt joves ni es poden moure, ni tenen famílies amb possibilitat de vacances.

Que les parelles joves tinguin facilitat per accedir a un primer habitatge que els hi permeti independitzar-se. Perquè a Sils l’habitatge social és pràcticament inexistent.

Que l’energia no sigui negoci sinó un be comú, i que es busquin mesures per abaratir els costos de l’aigua i la llum.

Fa mesos que van acabar les dues concessions de l’aigua que ‘han prorrogat en el silenci.

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

Grup

És el moment d’estudiar la remunicipalització de l’aigua com han anunciat altres municipis propers. Per a que els beneficis d’un bé comú recaiguin en el poble.

Estudiar i promoure les comunitats energètiques, grups de persones que s’uneixen per produir i consumir energia. Un mètode que pot abaratir el rebut de la llum.

A Sils, s’han fet moltes promeses. On està l’augment de plantilla de la policia local i la construcció de l’Institut?

Cal donar solució a les zones conflictives de mobilitat ja! A final de legislatura s’ha fet un Estudi de Mobilitat que ha costat al poble 15.000 euros i que ha quedat nomes en un anunci publicitari.

Ens trobem aviat amb el ple d’ordenances i amb el de pressupostos. Des de Sils En Comú ho tenim clar, cal destinar la major part dels recursos per la millora de la qualitat de vida de la gent. No votarem a favor d’uns pressupostos que no tinguin en compte aquest principi i no prioritzin la inversió social.

CRISTINA SIMÓ REGIDORA DE SILS EN COMÚ

Correu electrònic

JUNTS PER SILS juntsxsils@gmail.com

INDEPENDENTS DE SILS – INDEPENDENTS DE LA SELVA independentsdesils@gmail.com

FEM+SILS – ACORD MUNICIPAL femsilsam@gmail.com

TOTS SOM SILS totssomsils@gmail.com

SILS EN COMÚ – EN COMÚ GUANYEM silsencomu@gmail.com

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA – CANDIDATURA DE PROGRÉS

agrupacionmunicipalpscsils@gmail.com

Consulteu al Portal de la Transparència de www.sils.cat per conèixer els acords presos en Junta de Govern Local i Ple de la Corporació.

EMBORNALS I CLAVEGUERAM

Arran de l’adjudicació d’un contracte per al manteniment i la conservació de pous de clavegueram i embornals s’han iniciat les neteges d’aquests elements i ben aviat es procedirà a la substitució dels que entre ells estiguin més deteriorats.

ADQUISICIÓ D’UN NOU TRACTOR

L’Ajuntament ha adquirit un nou tractor marca John Deere model 6130 M a través de la modalitat d’arrendament financer. Aquesta nova màquina disposa de 130 CV de potència, contrapesos frontals, suspensió de seient pneumàtica i canvi automàtic, entre d’altres característiques. El contracte que s’ha formalitzat és un arrendament amb opció de compra, que inclou també el manteniment i l’assegurança, termes que s’han estipulat en funció de les hores de treball anuals previstes.

En aquest moment aquesta adquisició era necessària per realitzar d’una manera més eficient el manteniment dels camins, les zones verdes i els vorals. Donades les característiques del nostre municipi és important no descuidar la renovació i ampliació de les eines i màquines que la Brigada Municipal té a la seva disposició perquè això té un gran impacte en la seva productivitat.

OBRES PER A LA FIBRA ÒPTICA

Durant el mes de setembre va executar-se a Sils el projecte d’instal·lació de fibra òptica troncal, en el tram Vidreres fins a Santa Coloma de Farners. La principal actuació va focalitzar-se en el traçat de la C-63, creuant el nucli de Sils.

Aquestes obres són impulsades per la Generalitat i en el seu dia el Vicepresident Puigneró les va anunciar en una visita que va efectuar al nostre municipi. Suposen una inversió de 800.000 euros destinats a estendre 12 nous quilòmetres de fibra que se sumen als ja existents a la comarca i que permeten connectar 12 municipis més a aquesta xarxa de comunicacions digitals d’alta velocitat.

Això suposarà una millora en la possibilitats de connexió de la ciutadania i de les empreses situades a les capitals de comarca i dels polígons industrials i pobles com el nostre que es troben al llarg del seu recorregut.

Amb aquesta xarxa de titularitat pública la Generalitat garanteix la presència de l’alta velocitat en punts neuràlgics dels municipis amb la idea que a partir d’allà els operadors privats puguin

desplegar la seva xarxa fins a tots els punts del municipi, una ramificació que sense la presència dels nodes de la xarxa pública als municipis seria del tot inviable econòmicament.

El darrer tram d’actuació ha transcorregut per l’ interior de Sils, afectant als carrers Argimont, Juli Garreta, Jacint Verdaguer, Girona i Prudenci Betrana, fins al pont que creua la via del tren.

Es tracta d’una important noticia tant pels veïns i veïnes com pel bon funcionament de les empreses del nostre poble i les seves perspectives de futur.

ELS CAMINS HISTÒRICS, MÉS EXPLICATS

A finals de setembre s’han instal·lat dos plafons informatius sobre la història i el patrimoni del camí reial arran d’una iniciativa del Consell Comarcal titulada els Camins de la Història a la Comarca de la Selva en la qual el nostre Arxiu Municipal també ha col·laborat. Estan pensats per informar els visitants que transcorrin per les rutes que el Consell ha marcat i al mateix temps als veïns i veïnes dels municipis on s’han ubicat. Un s’ha destinat a explicar el nucli de Mallorquines i s’ha col·locat al camí reial, venint des de la urbanització, abans de creuar

la carretera i entrar al carrer de Mallorquines. L’altre s’ha instal·lat a l’indret on s’alçava l’antic pont sobre la riera de Vallcanera. Amb aquests dos nous plafons es vol explicar el sentit d’aquesta antiga via de comunicació i la importància que va tenir en la urbanització del nostre municipi així com les infraestructures que tenia associades. Quin en vulgui saber pot consultar els dos volums que va editar el Centre d’Estudis Selvatans titulats Cinquanta-cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès).

NOVA VORERA AL CARRER ANTONI GAUDÍ

Arran de les necessitats expressades per les famílies usuàries de la Llar d’Infants s’ha construït un nou tram de vorera al carrer Antoni Gaudí per facilitar l’accés al centre educatiu de les persones que hi accedeixen amb cotxets. No s’hi ha col·locat cap panot perquè, en cas que es desenvolupi urbanísticament aquell tram, haver de substituir. Per això s’ha acabat pintant-la amb to càlid rovellat i s’hi han col·locat bancs.

NOVA PILONA AL CARRER JACINT VERDAGUER

Coincidint amb els primers dies del curs escolar, a l’alçada de l’escola s’han instal·lat uns pivots amb pilona automàtica per a un millor control de l’accés en aquest tram del carrer, cosa que permetrà un millor control dels talls del carrer en el moment d’entrar i sortir de l’escola, i dotarà de major seguretat a l’alumnat.

També comptarà amb un sistema que permeti que els vehicles d’emergència i ambulàncies puguin accedir sense problemes quan hi hagi qualsevol urgència, així com en cas de necessitat urgent d’algun veí.

En aquest sentit, es mantindran els talls en les hores habituals però pel temps imprescindible, contribuint a la idea que des del propi Departament d’Educació s’ha transmès, que les maniobres d’entrada i sortida dels centres ho han de ser pel temps imprescindible.

D’altra banda, la Policia Local es va impartir una sessió pedagògica amb els alumnes per explicar com funciona el nou dispositiu i per alliçonar i aconsellar sobre com s’han de comportar a la via pública: vigilar el possible trànsit, creuar només pel pas de vianants, estar atents... La idea és transmetre que el puntual tall del carrer no eximeix de la obligació general de tenir cura a la via pública.

Una altra mesura amb la que es va voler contribuir a fer més fàcil l’entrada i sortida, ja a l’anterior curs, va ser dotar de zona d’aparcament a la cruïlla de Lluís Barceló amb Montcorb, així com també es va habilitar un espai per aparcar prop de l’escola Els Estanys.

La rutina diària i la pressa no ens pot fer perdre de vista les prioritats: la seguretat, el civisme i el comportament a la via pública són un requisit bàsic per a la convivència. I si la tecnologia ens hi ajuda, benvinguda sigui!!

EL CAMPANAR DE SILS, RESTAURAT

El rellotge de la torre del campanar de l’església de Santa Maria de Sils torna a lluir com abans després d’un acció de conservació i restauració realitzada a finals d’agost. Es tracta d’un guany important no només de cara a la preservació d’aquest element patrimonial sinó també per la imatge del nostre poble ja que la torre del campanar ha estat sempre una de les icones amb les quals ens identifiquem.

Tal com recull Narcís Figueras en el llibre editat l’any 2007 per l’Ajuntament amb motiu d’una primera restauració, el coronament del campanar i aparença definitiva de la torre, amb l’entorn del rellotge decorat amb la tècnica de l’esgrafiat, són una obra de joventut del reconegut arquitecte gironí Rafael Masó i Valentí (1880-1935). El projecte d’estil modernista que va dissenyar per Sils incorporava, a més de l’element que ara ens ocupa, una balustrada construïda amb pedra de Girona, una coberta de teules de ceràmica verda vidriada i un forjat que sosté a l’aire la darrera campana. L’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya destaca aquest conjunt modernista a la fitxa que dedica a l’església (número 31121). Per tal de donar-li un primer nivell de protecció, l’Ajuntament de Sils l’any 2011 el va catalogar com a Bé Cultural d’Interès Local.

La decoració que emmarca el rellotge, l’esgrafiat, és una típica del nostre país i els modernistes la van utilitzar profusament. Consisteix en col·locar, sobre una primera

capa de morter de calç acolorida, una segona capa del mateix material però d’un altre color menys intens. Quan aquesta segona capa encara no s’ha assecat amb l’ajuda de plantilles metàl·liques s’hi imprimeixen els elements ornamentals. Un cop delimitats d’aquesta manera, el seu interior es buida de la capa superficial amb estris com l’estile, deixant així a la vista la capa inferior d’un color més viu. En el nostre cas la decoració és de caire vegetal i floral i el seu color blanc destaca sobre el fons vermellós i mostra uns límits expressament irregulars.

Com ja s’ha dit, l’any 2007 se’n va efectuar una restauració rigorosa i completa en el context d’un sanejament més ambiciós de l’aparença exterior de l’església i altres obres de manteniment. No obstant durant els darrers anys s’apreciava que la decoració esgrafiada que emmarca el rellotge anava perdent legibilitat fins al punt que darrerament el seu estat no era bo i calia intervenir-hi per aturar-ne la degradació.

L’anàlisi preliminar del bé, confirmada un cop instal·lada la bastida, indicava que la superfície decorada estava poblada per una capa de fongs i líquens els quals no només enterbolien la contemplació del rellotge sinó que estava debilitant els materials fins al punt d’haver-ne erosionat la superfície en alguns indrets, amb aixecaments puntuals, pèrdues de suport i alteració de la composició cromàtica de l’esgrafiat.

Per tal de poder-hi actuar l’Ajuntament de Sils va promoure un conveni de col·laboració amb el Bisbat de Girona pel qual l’Ajuntament i els corresponents tràmits administratius per a celebració d’un contracte que, en el cas dels treballs de restauració, va recaure en l’empresa Signinum, especialitzada en tasques de restauració de béns immobles.

Les feines es van desenvolupar entre el 22 i 5 d’agost i van consistir, en primer lloc, en una desinfecció mitjançant l’aplicació d’un biocida que va ajudar a eliminar la capa de fons i líquens. Un cop assecada, aquesta capa de vegetació es va desprendre de manera suau amb el vapor d’aigua que expulsava una hidronetejadora, evitant així la degradació del suport que hauria suposat actuar si s’hagués actuat raspallant. Aprofitant l’avinentesa, el mateix tractament biocida i de sanejament mitjançant hidronetejadora es va aplicar sobre tot el parament orientat a nord de la torre del campanar ja que adoloreix del mateix problema i d’aquesta manera s’ha pogut aturar el procés de degradació més enllà de l’àrea estrictament decorada.

Un cop eliminat el problema principal, es va procedir a la reintegrar les llacunes, esquerdes, fissures i petits orificis existents a l’esgrafiat amb morters de calç i àrids de marbre i tot seguit es va recuperar la composició cromàtica original pintant les superfícies restaurades amb veladures d’aigua de calç i pigments naturals.

Tots els materials utilitzats en les tasques de restauració són naturals, compatibles amb l’obra i els professionals coneixen bé com es comporten passats uns anys, per la qual cosa no suposaran problemes afegits en el futur.

Precisament com a mesura preventiva l’última fase dels treballs ha comportant l’aplicació d’un producte hidrofugant sobre la superfície decorada pensat oper facilitar la circulació de l’aigua i evitar així la proliferació de nous fongs i líquens.

Aprofitant que es disposava de la bastida també s’ha arrencat la molsa i la vegetació que havia

colonitzat part de la balustrada. La inspecció ocular de la teulada i el forjat no ha posat de manifest altres degradacions.

El resultat final és molt satisfactori i d’aspecte recuperat i natural, que ens fan tornar a presumir de campanar, que llueix resplendent, i ens continua convidant a la reflexió amb el seu lema: “Viu y Pensa en la Mort”. Un missatge que ens adverteix que el temps, i amb ell la nostra vida, no s’atura i ens anima per tant a viure-la amb intensitat i dignitat.

ANTECEDENTS I CURIOSITATS

Al plantejar aquesta segona restauració de l’esgrafiat, relativament propera en el temps a la de 2007, va sorgir el dubte de si el bé s’estava degradant ara de manera accelerada en comparació amb el passat, per causes que es desconeixen.

Curiosament les actes municipals, fa poc digitalitzades i posades Internet a disposició de tothom, donen una informació útil al respecte i que ens ha permès aprendre més coses sobre el rellotge. Es tracta d’una anotació a l’acta del cinc d’abril de 1954 que diu així:

El señor Presidente expuso que la esfera pintada en la pared, correspondiente al reloj público del Campanario, está completamente borrosa por la acción de las llúvias, no distinguiéndose la hora que marcan las agujas desde corta distancia; cuyo efecto nota todo el vecindario sin excepción. Por lo cualcontinuó diciendo el señor Alcalde - se había

pensado en colocar en el reloj una esfera de metal esmaltado en fondo blanco y números romanos en negro, a cuyo efecto se había solicitado precio a tres fábricas que fueron expuestos al Consistorio.

Abierto debate, por unanimidad de los reunidos se acordó:

- Primero. - Colocar en el reloj del campanario una essfera de metal esmaltado.

- Segundo. -Encargar a la empresa Luís Vila, de Barcelona, su construcción por el precio de 1.244 pesetas. Los reunidos consideraron que esta empresa es la que reune mejores condiciones de conjunto para tal trabajo.

- Tercero. - El anterior gasto será satisfecho con cargo al presupuesto de 1.954 y mediante suplemento de crédito si fuera preciso, por considerarse urgente dicho gasto.

Per tant podem concloure que l’esfera metàl·lica del rellotge no és original de l’obra de Masó sinó que és un afegit de 1954, quan ja no es podia llegir el rellotge pintat que sembla que hi havia inicialment. Entre 1907 i 1954 els agents meteorològics ja havien fet estralls sobre la decoració més dèbil, la pintada, i progressivament van anar afectant la part esgrafiada fins a la restauració de 2003. Del 2003 al 2022 s’ha comprovat que la colonització per part de la vegetació pot actuar de manera ràpida, encara més tractant-se d’una superfície porosa i no pas plàstica com la que solem posar a les façanes actuals. A l’espera que el pas del temps el indiqui com respon el tractament hidrofugant que s’hi acaba de realitzar, només pertoca recordar que malauradament la causa més habitual de pèrdua de patrimoni que ha sofert el nostre municipi no s’ha d’atribuir al pas del temps sinó a causes atribuïbles al factor humà, les quals al menys teòricament hauríem de poder prevenir.

VISITEM L’ANTIGA ESCOLA DE VALLCANERA

sobre la història del nostre municipi i dels antics alumnes que anaven a aquesta escola en unes condicions molt diferents a les nostres.

Per altra banda els alumnes també vam participar en una gimcana de proves ( Quo Vadis) que els mestres havien preparat i que vam poder gaudir molt. Aquestes es van dur a terme als camps que hi ha davant l’església de Vallcanera.

I finalment vàrem anar a dinar al parc dels Esquirols. Després d’haver dinat i jugat una estona vam tornar fins a la nostra escola pedalant o bé caminant. .

Va ser un dia molt complert que ens va servir per conèixer una mica més tant l’entorn de la nostra escola com la història del nostre municipi, i així poder valorar més totes aquelles millores que s’han esdevingut amb el pas del temps i que a vegades ens passen desapercebudes.

El passat 5 d’octubre els alumnes de 5è i 6è de l’escola Jacint Verdaguer vam anar amb bicicleta fins a l’antiga escola de Vallcanera passant per la via verda. Alguns però vam preferir fer la sortida a peu. Un cop allà i després d’haver esmorzat, vàrem participar en dues activitats.

La primera va ser un taller sobre la història de l’antiga escola ( actual centre cívic). Aquest va

ser conduït per en Joaquim Soler, arqueòleg i responsable de l’arxiu municipal de Sils. Per començar ens va fer una introducció històrica i a continuació ens va deixar que li féssim preguntes sobre les nostres curiositats. Finalment vàrem poder observar tota la col·lecció de fotografies antigues que hi ha penjades a les parets de dins l’edifici. Va ser una activitat molt complerta que ens va fer aprendre un munt de coses

I no volem acabar sense agrair tant a en Joaquim Soler com a la Policia Local de Sils la seva dedicació i suport perquè gràcies a ells la sortida va ser un èxit.

ESCOLA JACINT VERDAGUER

Alumnes de l’escola Jacint Verdaguer davant l’antiga escola de Vallcanera

Fotografia: Escola Jacint Verdaguer

L’HORA DEL CONTE I TALLERS Biblioteca

 Divendres 25 de novembre a les 18:00 h

• A PRESENT FOR GRANNY Conte en anglès per a infants de 0 a 7 anys a càrrec de Kids&Us

 Divendres 2 de desembre a les 17:30 h

• PER NADAL, CADA BLEDA AL SEU CORRAL Conte per a infants a partir de 3 anys a càrrec de la Bleda

 Divendres 27 de gener de 2023, a les 17:30 h

• EN BUM I EL LLIBRE MÀGIC DE LES FADES Conte a partir de 3 anys a càrrec de la companyia Homenots

Atenció! Cal inscripció prèvia per a totes les activitats ja que les places són limitades. Podeu escriure’ns a biblioteca@sils.cat o trucar-nos al 972 16 82 00

BRIGADA JOVE 2022

Durant l’estiu que hem deixat enrere un grupet de nois i noies han pogut de treballar de manera temporal a l’Ajuntament en el marc del projecte que es va iniciar al 2007 i que coneixem com Anem per feina, la Brigada Jove de Sils. En aquest context, durant el juliol dos joves menors d’edat van treballar a l’Arxiu Municipal, la Biblioteca i el Centre Cívic realitzant tasques d’inventari i de suport. Durant el mateix juliol 4 joves més d’entre 18 i 20 anys van incorporar-se a la Brigada Municipal i efectuaren tasques de manteniment, jardineria, trasllat de materials, etc. A l’agost foren rellevats per uns altres 4.

Finalment, dues persones més, les quals estaven cursant estudis superiors, van treballar en tasques administratives a les oficines municipals durant els dos mesos.

Com sempre, la selecció del personal es va realitzar mitjançant un sorteig públic que va incloure les les persones que van presentar la seva candidatura durant la convocatòria que es publica a la primavera. Agraïm a tothom que va presentar la seva candidatura el fet que volgués unir-se a l’equip de l’Ajuntament per treballar pel poble i esperem que l’any vinent la sort els acompany.

ELS PREMIS AL RENDIMENT ACADÈMIC JUVENIL

El passat dissabte 8 d’octubre es va celebrar l’acte d’entrega dels Premis al Rendiment Acadèmic a la Sala d’Actes de l’Ajuntament. Enguany els guardons en la categoria de Batxilleran han recaigut en Xènia Sala (1a) , Fiona Doncaster (2a) i Esther Ciurana (3a), quedant deserts els premis corresponents a la categoria d’ensenyaments de Cicles Formatius per manca de candidatures que complissin amb els requisits per participar-hi.

En la categoria de Batxillerat els resultats han estat ajustats, donant-se un empat en la tercera posició, cosa que va obligar a dirimir el destí del guardó, tal com estipulen les bases, a partir d’un sorteig públic en el qual la sort no va acompanyar la candidata Anmol Kaur Singh, per bé òbviament també mereix que la felicitem pels seus bons resultats acadèmics.

Els Premis de Reconeixement a la Continuïtat i Rendiment Acadèmic Juvenil es van instituir al 2013 i actualment formen part de les línies d’actuació de la Regidoria d’Educació. Tal

com el seu nom indica tenen per objectiu fer més present entre tots nosaltres la necessitat que els nois i les noies del nostre municipi continuïn els seus estudis més enllà del que la societat ha

considerat estrictament obligatori, simbolitzant aquest anhel en un acte de reconeixement als joves que durant el curs passat obtingueren un rendiment acadèmic més brillant.

CURS DE MONITOR EN EL LLEURE

TALLERS D’AUTOCONEIXEMENT I CREATIVITAT

Durant el mes de setembre, es van dur a terme tallers d’autoconeixement i creativitat amb tot l’alumnat de l’Institut de Sils. En aquests tallers es van utilitzar diverses eines per facilitar el foment i el creixement del talent i de les habilitats de l’alumnat.

Aquests tallers, impartits per professionals de l’equip SEER, estan inclosos en el projecte educatiu per al foment del talent i de la capacitat

artística, creativa, crítica i d’emprenedoria cultural de les persones joves de Sils. Aquest projecte, que rep el suport de la Diputació de Girona, inclou també una formació al professorat de l’Institut de Sils sobre eines per a l’educació inclusiva, orientada a proporcionar recursos per tal que l’equip docent pugui millorar l’educació de l’alumnat de secundària a Sils tenint en compte la seva diversitat.

Durant els mesos d’octubre i novembre s’està realitzant al Centre Cívic un curs de monitor en el lleure destinat a joves que estiguin inscrits a la garantia juvenil. Es tracta d’un curs totalment subvencionat pel Programa Integral de Cualificación y Empleo i disposa de finançament de la Unió Europea. Pels participants és una activitat totalment gratuïta i una bona oportunitat ja que la titulació que obtinguin els permetrà introduir-se progressivament al món laboral i combinar la feina amb els estudis. Aquest és un exemple de per què els joves que en aquest moment estiguin inactius s’haurien d’apuntar a la garantia juvenil, ja que és un requisit indispensable per beneficiarse de les oportunitats formatives i laborals que ofereix regularment l’administració. Contacteu amb el Centre Cívic per a més informació.

JA RODA LA PILOTA AL RENOVAT CAMP DE FUTBOL DE LES MALLORQUINES

Després de molts tràmits i mesos de feina, ha finalitzat una primera fase d’obres al Camp de Futbol, i els futbolistes ja el poden començar a gaudir. I el dissabte de Festa Major, amb la presentació dels equips del C.F. Sils, se’n va poder fer una primera presentació al públic assistent.

Aquestes actuacions han comportat la substitució de l’antic enllumenat per un modern sistema LED que és més eficient des del punt de vista energètic i també il·lumina millor i no molesta durant la pràctica dels partits. Aquesta era una demanda molt reiterada, i gràcies a aquest projecte subvencionat parcialment per la Generalitat de Catalunya, s’ha aconseguit.

També s’ha substituït la gespa artificial del terreny de joc i s’ha renovat el dibuix de les línies, la qual cosa implica una millora substancial, després de tants anys.

Actuacions fan referència a aspectes que poden semblar menors, però també contribueixen al bon fer a la instal·lació: xarxes, banderins, alguns seients nous de la grada, substitució dels reixats de drenatge trencats, entre altres.

L’obra no està del tot finalitzada i inclou una part d’obra civil amb nous magatzems i rampes d’accés, així com una zona d’escalfament a la part inferior.

Amb aquest projecte integrat al PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya), el camp de futbol entra amb nous aires i imatge renovada per tal d’acollir la pràctica de l’esport.

Però el més important de tot són els i les futbolistes, entrenadors, delegats, directius de Junta, patrocinadors, pares, mares, i totes les persones que mantenen viva la passió pel futbol pel nostre poble. Un nou camp il·lusionant per a transmetre tot el suport al futbol. Aquest és un gran gol.

ACTIUS EN SALUT

Els experts han evidenciat que potenciar els actius en cada àmbit té accions diferents, però molt complementàries. Per tant, aprofitem-los!

D’altra banda, reflexionar sobre la potencialitat que cadascú tenim és un primer pas per posar en valor les nostres fortaleses. Us esmentem una sèrie de factors personals, els ACTIUS INTERNS, que són de ben segur generadors de benestar:

• Capacitats: autoestima, autonomia, interès i curiositat, observació, consciència, autoprotecció...

Us pregunteu què ens fa feliços? Què ens genera benestar? Com podem millorar la nostra salut encara que tinguem un estat greu?

S’han demostrat que identificar actius de salut és una eina molt poderosa per ajudar-nos en aquelles situacions vitals difícils. Un actiu, és aquell factor o recurs que potencia la capacitat dels individus, comunitats o poblacions de mantenir la salut i el benestar. Tot allò que un mateix identifica com a quelcom que aporta benestar en un moment i context determinat té un potencial intrínsec en el camí pel benestar de la nostra comunitat (1).

Un actiu pot tenir 3 capes: en l’àmbit de la persona, en la comunitat on vivim o en organitzacions i institucions amb les que interaccionem.

Us posem una sèrie d’exemples sobre actius que podem identificar a la nostra comunitat, els ACTIUS EXTERNS(7):

• Persones: individus molt implicats en la comunitat, dinamitzadors, professionals de la salut i l’ensenyament, treballador social de barri, policia, referent religiós ...

• Associacions: clubs esportius, de lleure, religiosos, associacions de veïns, de la tercera edat, de pacients, d’immigrants...

• Organitzacions: recursos que s’ofereixen per millorar el benestar de les comunitats: ajuntament, oficines de districte, centre cívic o juvenil, centres de salut, centres educatius, federacions esportives, sindicats, residències de 3a edat …

• Espais físics: parcs, places, jardins, piscines, carrils bicis, carrers peatonals, edificis municipals, horts urbans…

• Activitats econòmiques: botigues de comestibles (mercats, fruiteria, fleca, carnisseria, peixateria, etc), restaurants i bars, gimnasos, botigues d’esport, centres infantils d’oci...

• Activitats artístiques i culturals: rutes guiades, centres culturals, exposicions, activitats de música, dansa, clubs de lectura…

• Valors: altruisme, optimisme, sensibilitat, disciplina, sentit crític, higiene mental...

• Talents personals: destacar en un art, ciència o esport però també capacitat de relacionar-se, d’encomanar l’alegria, actitud positiva, coratge...

• Socials: empatia, conviure amb diversitat, participació ciutadana...

• Aficions: fotografia, cinema, esport, llegir, costura, treballs manuals...

Si us costa reconèixer quins són els propis actius, us poden ajudar les preguntes següents:

• Què pots ensenyar? (CAP)

• Què t’agradaria fer per als altres? (COR)

• Si haguessis de regalar alguna cosa, què podries oferir? (MANS)

A través d’aquestes senzilles preguntes podem ajudar les persones a tenir una mirada positiva d’elles mateixes, a descobrir les seves fortaleses i els seus valors, a veure’s de forma agradable i a conèixer-se, al marge del problema o situació amb la que es trobin. Dit d’altra manera, un cop identifiquem les nostres qualitats els convertirem en els nostres actius interns que els podrem utilitzar en les diferents circumstàncies de la vida, augmentant d’aquesta manera el nivell de benestar i resiliència enfront de les adversitats. A tots ens cal cultivar habilitats per la vida (HpV), reflexioneu sobre això!

Un recurs no és un actiu, de la mateixa manera que una fortalesa desatesa o infrautilitzada no es converteix en l’actiu intern que adequadament tractada podria ajudar a la persona que la posseeix. Quan parlem d’actius els diferenciem del que són recursos (associacions culturals, esportives, instal·lacions, parcs…) en la mesura que aquests recursos els utilitzen en activitats generadores de salut. Posem un exemple: un recurs com la biblioteca municipal serà un actiu per aquella persona a qui li agradi llegir, no per la que tingui altres aficions i, per tant, no l’utilitzi.

Des del CAP es vol impulsar la Prescripció Social (6). Aquesta és una estratègia que pretén la millora del benestar emocional a través de la prescripció d’activitats socials, culturals o relacionades amb la natura. És a dir, consisteix en què un professional de la salut i la persona a la que atén, identifiquin de forma conjunta

alguna activitat que es faci a la comunitat, que sigui d’interès de la persona atesa i que en vulgui ser partícip amb l’objectiu d’ampliar la xarxa social i millorar el seu estat d’ànim i de salut (per exemple classes de ball, taller de manualitats, grup excursionista...). És idoni per a persones que tenen malestars de la vida quotidiana però que encara no han esdevingut més severs, ja que permet prevenir diversos problemes de salut. En casos de tristesa, ansietat o soledat no volguda per exemple, s’ha demostrat que és un recurs més efectiu que medicar. A més, la prescripció d’actius (ja siguin comunitaris, socials, cultural o relacionats amb la natura) permet que la persona posi en marxa les pròpies capacitats per generar salut en si mateixa, i ajuda a reduir la necessitat d’atenció mèdica.

La recomanació d’actius és una iniciativa que ja porta temps funcionant dins el municipi, per exemple quan una persona recomana a un veí que provi d’anar a un club de lectura perquè a ell li ha servit per a conèixer gent i animar-se. També de manera més formal entre professionals de serveis socials i centre cívic, o entre associacions etc... Amb l’evidència que aquestes prescripcions/recomanacions generen benestar i salut, des del CAP sumem esforços.

Per saber-ne més podeu consultar:

(1) A. Morgan & E. Ziglio E, Revitalising the evidence base for public health: an assets model, Promotion and Education, 14, 2 suppl., 2007, 17-22

(2) Bengt Lindström, Monica Eriksson, Guía del autoestopista salutogénico, Documenta Universitaria, Girona, 2011

(3) M. Hernán, C. Lineros & A. Morgan, Los activos para la salud personales, familiares y comunitarios, dins M. Hernán, A. Morgan, A. L. Mena, Formación en salutogénesis y activos en salud, Series Monograficas EASP, 51. Escuela Andaluza de Salud Pública, 2013

S.Palacio & B. Botello, Conociendo las riquezas de salud de una comunidad, Boletín de Inform_ acciones, 9, 2013, disponible a http://www.obsaludasturias.com/obsa/wp-content/uploads/OBSA9mVD_2013.pdf

Authentic Happiness, https://www.authentichappiness.sas.upenn.edu/

La prescripció social, una de les claus per superar i prevenir els transtorns psiquiàtrics, https:// salutpublica.gencat.cat/ca/sobre_lagencia/ Plans-estrategics/pinsap/actualitat_del_pinsap/la-prescripcio-social-una-de-les-claus-persuperar-i-prevenir-els-trastorns-psiquiatrics/ https://promosalutgirona.org/?s=actius

TOMÀS MASSAGUER (PSICÒLEG)

Referents de Comunitària del CAP EAP SIVIMAR

25N, DIA INTERNACIONAL DE L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

Des del passat 15 de setembre, les dones i els homes iranians descarreguen la seva ràbia pels carrers. El motiu és la mort de de Masha Amini, una jove de 22 anys, que tres dies abans havia estat detinguda per la Policia de la Moral per “vestimenta inapropiada”, és a dir, que el vel que li tapava el cap deixava veure un floc de cabells. Des d’aleshores les protestes al país per denunciar el règim dels mul·làs no han cessat.

A Occident no tenim règims teocràtics, però si que veiem que alguna cosa està passant. Europa assisteix amb preocupació a l’auge de l’extrema dreta. Amb el darrer moviment en el tauler internacional, la victòria de Meloni a Itàlia, l’extrema dreta guanya un espai polític que qüestiona l’ordre democràtic establert. A Espanya l’extrema dreta té com a prioritat, i només darrera de l’expulsió dels immigrants,

derogar la Llei de Violència de Gènere. Pràcticament no hi ha setmana que no surti a les noticies el nom d’una dona víctima de violència de gènere atacada per la seva parella. Mentre escrivim aquestes línies, sumem un altre horror al llarg llistat de feminicidis del 2022, Adoración, una dona de 27 anys degollada a Alcoi per la seva parella. Però encara es nega que aquesta violència tingui relació amb les desigualtats de gènere. La violència contra la dona segueix sent un obstacle per a la igualtat, el desenvolupament, la pau, i el respecte als drets humans de dones i nenes.

Més que mai, és molt important no baixar la guàrdia.

MOVIMENT DEMOCRÀTIC DE DONES DE SILS

L’EXPERIÈNCIA DELS CONSELLS DE BARRIS

A finals de 2019 s’aprovava una nova figura de participació i transparència a Sils: els Consells de Barris i Veïnats. Malauradament, l’esclat de la pandèmia pocs mesos després va suposar un fre a aquestes trobades i reunions amb els veïns i veïnes dels diferents racons del municipi, tot i que en la mesura en què el PROCICAT ho va permetre, es van començar a celebrar.

Aquest estiu, al juliol i al setembre, es van celebrar els dos darrers Consells que quedaven pendents: el del nucli i el dels disseminats.

En el cas del nucli, van poder tractar-se qüestions de neteja, seguretat i incivisme, amb accent a la realitat específica dels blocs de grans comunitats. De les demandes i qüestions comentades, algunes ja es van poder posar en marxa en els següents dies, i en properes assemblees es podrà fer el seguiment oportú.

Pel que fa als disseminats, configuren una realitat molt específica del nostre poble, per ubicació i tipologia d’habitatge i necessitats. Algunes de les qüestions més tractades van ser les dels camins o la seva gestió particular del Porta a Porta.

Els Consells de Barris apropen la gestió política a la ciutadania i al carrer, per escoltar de primera mà més que mai, i per poder explicar i retre comptes davant els veïns i veïnes, dins la realitat concreta que cadascú viu.

Properament, començarà de nou la volta, i tornarà a ser el torn de reunir-se amb els veïns i veïnes de Les Mallorquines.

75 ANYS AMB LA LAGUNA

Aquest any l’Associació Recreativa i Cultural la Laguna ha complert 75 anys. Una llarga i fecunda trajectòria resultat del compromís exercit per diverses generacions de persones del poble que al llarg de tots aquests anys s’han anat rellevant al capdavant de l’associació per organitzar les seves activitats i tirant endavant. I al seu costat tota la gent de Sils que ha participat, gaudit i ha donat sentit als actes amb gran fidelitat.

Si ara fa cinc anys, coincidint amb el 70è aniversari, es va inaugurar una exposició sobre les juntes directives i la història de l’associació que ja s’ha guanyat un lloc permanent al vestíbul del local, aquest any s’ha preparat una exposició orientada a explicar els actes celebrats a l’edifici durant tota la seva història: concerts, balls, representacions teatrals, sessions de cinema, àpats de casament, misses, homenatges a la vellesa, reunions de veïns... Un reguitzell inter-

minable i inabastable d’usos recreatius, culturals, socials, polítics i electorals que fan patent com d’indispensable fou i és encara aquest local per la nostra vida com a poble.

Els actes del 75è aniversari van arrencar el dia 29 de maig amb la inauguració de l’esmentada exposició i han continuat durant la primavera i l’estiu, complint així amb la missió d’animar la vida cultural del nostre poble. El mateix dia 29 va haver-hi també un moment per a la nostàlgia amb la projecció de Las rocas blancas de Dover, la primera pel·lícula que es va passar a la Laguna, i també per a la reflexió amb una xerrada col·loquí a càrrec de Simon Vall-llosera sobre la situació a Ucraïna. A partir d’aquí cada setmana vam tenir l’oportunitat de gaudir d’espectacles diferents: una actuació del grup coral Tutti Veus, música moderna amb Clara Gispert Trio, balls de saló amb la Gerunda, una tarda de cant coral

amb la nostra coral Silene i el cor de veus Mentha i finalment una tarda de màgia i espectacle per a infants amb el Mag Stigman.

Durant aquest octubre hem organitzat la 8a Mostra de Teatre Amateur, amb l’estrena de l’obra Toc Toc per part, de la nostra companyia, la Laguna Teatre. Haurà anat precedida per les representacions de Cancún (Toc de Teatre de Celrà), Un petit assassinat sense conseqüències (el Tramvia de Mataró) i SOS (Maçateatre). Com des del primer dia, ara fa 75 anys, l’art i la Laguna, anem agafats de la mà.

ASSOCIACIÓ RECREATIVA I CULTURAL LA LAGUNA

50 ANYS DE L’ESPORT A LA CUINA

Aquest any estem de celebració ja que es compleixen els 50 anys de la fundació de l’entitat dels Veterans de Sils i 30 de la Cuina. Per això en col·laboració amb l’Ajuntament i la Diputació de Girona hem editat un llibre sobre la nostra aventura que va presentar en Lluís Costa. També vam impulsar juntament amb l’Arxiu Municipal l’exposició que s’ha pogut visitar a la Laguna durant la Festa Major dels Sants Metges (i en la qual apareixien fotos de molts de vosaltres!).

Una altra cosa que volem destacar és la feina que s’ha fet per triar, d’entre les hores i més hores que tenim enregistrades de les nostres aparicions als programes de televisió, un recull dels moments més significatius, un bocí d’història de tots i cadascun dels nostres participants. Gràcies a la col·laboració de l’Helena Pibernat vam poder presentar-vos el documental que recull tots aquests moments i que hem batejat com Què fem i què hem dit.

Tingueu present una cosa: qui encara no tingui el llibre es perdrà un bocí de la història del poble i també de la seva personal. Per tant poseu-vos en contacte amb nosaltres i us explicarem com aconseguir-lo.

Moltes gràcies a tothom i per molts anys!

VETERANS DE SILS / LA CUINA A SILS

ACTIVITAT SARDANISTA

Torna el curset de sardanes!

Aquesta tardor reprenem el curset de sardanes que ja havíem realitzat fa anys i que la pandèmia va estroncar. Les sessions són obertes a totes les edats i es realitzaran cada els dimecres a la tarda a partir de les 7 de tarda a la sala cultural la Laguna. Aprendrem a ballar sardanes i qui ja en sàpiga hi està igualment convidat perquè també us servirà per millorar l’estil de ball. Per informació i inscripcions podeu telefonar al 649465513.

Dobles ballades

D’altra banda aquesta aquest desembre hem programat una doble audició de sardanes pel diumenge 11 (Memorial Francesc Mas Ros) amb les cobles La Principal d’Olot i Jovenívola de Sabadell i també pel diumenge 18 amb la presència de les cobles Sant Jordi i Ciutat de Barcelona. Totes començaran a dos quarts de cinc de la tarda al Pavelló Municipal.

ASSOCIACIÓ SARDANISTA FRANCESC MAS ROS

5è ANIVERSARI DE L’1 D’OCTUBRE

Ja fa uns mesos, en anteriors quaderns, us parlàvem que des de l’ANC de Sils teníem la voluntat de commemorar el 5è aniversari del Primer D’Octubre, i en aquest sentit, es va proposar un acte amb diferents vessants.

Amb caràcter previ, es va inaugurar una placa commemorativa amb el text sorgit el procés de participació que la pròpia ANC va impulsar. A més, aquell racó de la façana de La Laguna, ha quedat il·lustrat amb fotografies que recorden aquell 1 d’Octubre. Tot seguit, la part més institucional, va preveure la lectura del manifest, així com els discursos de persones vinculades aquella jornada, que van transmetre el seu record. La cloenda de l’acte formal fou a càrrec de l’alcalde.

I tot seguit, La Laguna va aplegar un sopar popular, amenitzat pel grup Ben Endins, amb versions de Sopa de Cabra i algun altre èxit del Rock Català.

País, Cultura, Memòria, Democràcia, Dignitat...paraules per a definir una data que quedarà per sempre en la memòria de tothom.

COMENÇA UNA NOVA TEMPORADA: AMUNT CLUB FUTBOL SILS !

El passat 24 de setembre vam poder tornar a celebrar una magnífica presentació del nostre club de futbol del poble de Sils. Després de dos anys de restriccions fruit d'una dura pandèmia que ens ha afectat a tots, prop més de 600 persones ens van acompanyar en un dia tant especial per tots nosaltres i és per això que agraïm plenament tant jugadores i jugadors del club com familiars i amics que vau voler-hi ser partícips.

En finalitzar la presentació vam rendir un homenatge al nostre president de la família del Sils, en Josep Dalmau, que malauradament ens va deixar el passat 11 de juliol de forma inesperada. En nom del CF Sils gràcies per haver-nos ensenyat tant i per haver-nos donat tantes alegries compartint la vida al teu costat. Mai t'oblidarem.

Després de passar un estiu complicat, aquest any iniciem una temporada molt

il·lusionant per a tots amb un increment del nombre de jugadores i jugadors del club i podent tenir categories a tots els equips des de petits fins a grans. Tanmateix, com ja ve essent així des de fa anys, aquí Sils donem molta importància al futbol femení i és per això que any rere any estem treballant per poder introduir noves categories.

En nom de la coordinació i de la directiva del CF Sils donar les gràcies a tot l'equip d'entrenadors i treballadors del club i agrair a totes les jugadores, jugadors, familiars i amics del club per confiar en el nostre projecte a l'hora d'escollir a quin equip jugar. Esperem passar un bon any plegats.

Amunt CF Sils!

QUIM BARDALET

Coordinador del CF Sils

ESPERIT DE TIGRE!

Després de dos temporades atípiques a causa de la pandèmia, redrecem el camí amb moltes ganes i il·lusió. Malgrat les dificultats, aquesta temporada formem una família de gairebé 100 esportistes entre patinadores i jugadors de basquetbol. A més, a aquest nou repte se’ns han afegit grans professionals.

Tot plegat ens fa encarar amb molta il·lusió aquesta temporada 2022-2023. Pel que fa a la secció de bàsquet, hem

pogut formar 4 equips: sots 25, cadet, pre-mini i escoleta.

La secció de patinatge està formada per 3 grups amb diferents nivells. Tenim el nivell 1 que són les petites i noves incorporacions, nivell 1.2 corresponent a les les mitjanes i el nivell 3 al 5 que són les més grans del club.

No només volem ser un club esportiu sinó que volem transmetre valors als vostres fills i filles. Creiem que és molt important

per al seu desenvolupament el treball en equip, la companyonia, el compromís i el respecte. És per això que el nostre objectiu és formar esportistes i persones.

A més, volem que els esportistes es sentin membres del club i participin en els actes que organitzem durant la temporada. Us hi esperem!

ATHLÈTIC SILENC

LA RÍTMICA INICIA LA TEMPORADA

El Club Esportiu Rítmica Sils va iniciar temporada el passat 1 de setembre. Comptem amb 3 grups d’iniciació a la rítmica obert a tothom que vulgui venir a gaudir d’aquest esport.

També han iniciat temporada els grups de competició on comptem amb 7 conjunts i 25 gimnastes individuals que competeixen en nivells escolars, federats i nacionals.

Els conjunts de copa catalana han iniciat les competicions de tardor, on volem destacar el 3r lloc del conjunt sènior V a la 1a fase celebrada a Lleida el passat 1 d’octubre. Animem a tots els nens i nenes a venir a provar aquest magnífic esport. Ens podeu trobar de dimarts a divendres al pavelló municipal.

Felicitats!!

MIREIA CEJAS, CAMPIONA DEL MÓN DE PATINATGE

tinadora, el Campionat del Món!

L’any 2019 el seu club actual, el Club de Patinatge Artístic de Girona, ja es va proclamar campió mundial però l’any passat la possibilitat de revalidar la gesta es va estroncar per culpa de la covid, que va impedir els viatges fins al Paraguay, malgrat que ella disposava de plaça per competir.

i també econòmicament, ja que el show, que és patinatge en grup, no es reconeix com a esport d’elit i totes les despeses van a càrrec de cada patinadora. Per això els clubs porten anys lluitant perquè aquest esport, que demana una dedicació de més de 10 hores setmanals d’entrenament i molt de sacrifici per compaginar amb feina i estudis finalment tingui el reconeixement que es mereix.

La silenca Mireia Cejas ha participat al Campionat del Món de Patinatge que s’ha celebrat aquest novembre a la ciutat argentina de Buenos Aires. I li ha anat molt bé!

Després d’una llarga trajectòria de més de 18 anys dins el món del patinatge i passar per diversos clubs ara havia arribat al seu màxim nivell de competició i de preparació per participar en el que sens dubte haurà estat un dels moments més emocionants de la seva carrera esportiva, el somni de qualsevol pa-

En l’edició d’aquest 2022 la Mireia hi ha participat també amb els colors del Club de Patinatge Artístic de Girona i, a més, ha comptat amb tot el suport dels veïns i veïnes de Sils, especialment el de les seves alumnes i tota la família de patinatge de l’Athlètic Silenc, on exerceix d’entrenadora i coordinadora des de fa 6 anys.

Haver-se guanyat una plaça al Campionat del Món és un premi ben merescut ja que el patinatge artístic és un esport molt sacrificat en quant a hores d’entrenament

CAMPIONES DE RANDOM ATTACKS

L’Aina Sánchez i Alexia López han estat proclamades campiones d’Europa de Random Attacks 2022 amb la selecció Espanyola de Jiu-Jitsu, en el campionat europeu que es va celebrar el 22 d’octubre a la localitat asturiana de Vegadeo.

ALICIA ZAMBRANO, CAMPIONA ESTATAL DE POWERLIFTING

L’esportista silenca Alicia Zambrano s’ha proclamat campiona d’Espanya de Powerlifiting, una modalitat d’aixecament de pes. En el campionat celebrat a Carranque (Toledo) entre el 30 de setembre i el 2 d’octubre, l’Alicia va quedar en primer lloc a la categoria (-69kg). Un premi per a l’esforç i entrenament constants.

Tot això té una traducció directa amb els valors que es promocionen des d’aquest esport: l’esforç, la resiliència, el respecte i la disciplina. Són els mateixos valors que la Mireia transmet també com a entrenadora a les seves noies aquí a Sils. En paraules seves, «tant de bo pugui veure d’aquí uns anys a les meves alumnes amb aquesta oportunitat de fer realitat el seu somni, com em trobo jo ara. I sobretot podent portar el nom del club i del poble que em va acollir quan encara no m’aguantava dreta patinant, fins a l’altra punta del món».

La medalla de bronze i els bons records que la Mireia ha aconseguit a Buenos Aires juntament amb el seu equip és tota una recompensa després de tanta passió i dedicació. Moltes felicitats!

L’EXCÉS DE PROTECCIONISME

PATERNALISTA DELS BANCS CENTRALS, ENS ACABA PORTANT A L’EMPOBRIMENT

COL·LECTIU: HIPER-INFLACIÓ

Durant els darrers anys, i degut a la debilitat econòmica, el Banc Central Europeu (BCE) ha seguit les passes de la Reserva Federal nord-americana (FED) i ha inundat els mercats financers de liquiditat, comprant el colossal deute públic emès per una part important dels Estats membres per així, en principi, mirar d’estimular les seves economíes, (entre els quals es troba l’Estat espanyol) i portant el balanç intern del mateix BCE fins a nivells mai vistos i desproporcionats de 9 BILIONS D’EUROS de deute emès per aquests Estats europeus. Simple exemple: el deute espanyol en mans del BCE (per “rescatar” a Espanya), ronda els 620.000 MILIONS D’EUROS actualment. De fet, el BCE posseeix un terç de tot el deute emès pel regne d’Espanya. I no, no hi ha condonació que valgui (com alguns opinen), ja que això crearia un precedent de desconfiança futura on cap participant del joc prestaria més diners a l’altre i suposaria l’ensorrament del sistema i l’empobriment automàtic de la població.

Una economia no pot viure permanentment assistida pel seu banc central. I el BCE així ho ha entès per fi, amb uns anys de retràs en relació amb els EEUU, tancant l’aixeta. Però existeix un petit problema amb aquest tipus de polítiques keynesianes ultra-expansives i intervencionistes en l'economia que s’han portat a terme fins ara: que acaben creant INFLACIÓ (o

molta inflació, com la que vivim actualment). I el resultat d’aquestes actuacions, històricament, SEMPRE ha sigut el mateix.

El debat públic s’omple de reflexions simplistes sobre què està succeint. Es culpa de la pujada dels preus als “colls d’ampolla”, als quals es van haver d’enfrontar milers d’empreses amb el final del confinament covid i reactivació de l’economia. O es carrega contra les empreses dels sectors on el preus pugen amb més força, insinuant que és problema causat per la “malvada cobdícia” d’aquestes companyies i lligat a la recent guerra a Ucraïna. Però el cert és que la inflació és SEMPRE, I EN TOT CAS, un fenomen monetari causat pels BANCS CENTRALS (que en teoria són òrgans independents, però que a la pràctica estan sotmesos a les decisions dels polítics intervencionistes de torn).

I què es pot fer per parar aquesta inflació descontrolada, provocada per la impressió de diners per a mantenir l’erroni estil de vida insostenible de la societat? Doncs, primer i com he mencionat abans, frenar la compra de deute de països europeus (amb lo qual, el BCE sap bé que destruirà les economies que controla). I, segon, apujar els tipus d’interès (on el BCE també sap bé que destruirà les economies d’aquests estats membres). I ja està. No hi ha

més moviments possibles, en aquesta partida d’escacs de pura ciència econòmica.

Adjunto un gràfic, personalitzat i analitzat per un servidor, d’un conegut ETF (fons d’inversió) que inverteix en matèries primeres. Com es pot ben observar, l’actual gran escalada del preus és un fenomen que ja es va inicial l’ABRIL DE 2020. Per tan, NO ÉS UN FET RECENT.

Se’ns ve a sobre una recessió, degut a aquestes polítiques econòmiques. Els mercats financers ja ho estan descomptant, ara mateix, en forma de llarg mercat baixista. I recordar que, el què succeeix a les borses, s’acaba reflectint a l’economia real entre 6 mesos i 1 any més tard.

XAVIER CARRERAS SALA

Analista de mercats financers

XERREM AMB HARUNA SOW

Haruna, originari de Senegal, ja fa temps que és veí nostre ja que viu a Sils des de fa vint anys. Aquí té part de la seva família, els fills. És el cap de família i governa casa seva amb serenor i alegria. Hem volgut saber quelcom més de la seva vida i xerra amablement amb nosaltres.

I ara, estan les coses millor o pitjor per a venir i trobar feina?

Abans era més fàcil arribar i trobar feina, Ara estem vivint uns temps difícils.

Quines feines has fet d'ençà que vius a Catalunya?

Al principi, jardiner, ja t'ho he dit. Després vaig entrar a una fàbrica, es guanya més. D'ençà que tinc papers sempre he treballat en la fàbrica.

T'has penedit alguna vegada d'haver vingut?

Un es penedeix quan allò que troba és més difícil del que esperava. Jo he tingut sort, sempre m'ha resultat fàcil la vida en aquest poble. Per això soc feliç encara que la família estigui lluny.

Trobes a faltar quelcom en el poble, la gent, les organitzacions socials, les institucions? Creus que us tenim oblidats?

Nosaltres estem organitzats i en contacte amb els nostres. Tenim associacions. Fa dos anys, si no recordo malament, vaig anar amb la gent de la meva associació a l'Ajuntament de Sils i vàrem proposar que ens donessin un ajut per a hospitals, laboratoris, metges al nostre país. No ens van donar res.

gut amb mi perquè som una família molt unida per llaços de sang.

Com a veí vostre he pogut constatar que esteu molt ben compenetrats. Mai he sentit crits o discussions tot i que fonamentalment hi visqui gent jove. Serà perquè no entra l'alcohol a casa vostra?

Certament no prenem alcohol. Cada país té la seva cultura, nosaltres tenim la nostra i estem acostumats a viure en família i a restar a la casa familiar també quan els fills es fan grans.

Veig que ara estàs molt ocupat perquè prepares un viatge a Senegal per a visitar la família. Sí, vinc per a ajudar la meva família. En altres moments de l'any envio alguns diners si en tinc i ho necessiten.

Suposo que els euros que envies multiplicaran el seu valor al Senegal.

No creguis... L'euro ha baixat molt al canvi i estem passant una crisi greu.

Quina ha estat la satisfacció més gran d'ençà que vius a Sils?

Quants anys fa que vas arribar a Espanya?

Vaig arribar fa vint anys. Primer vaig passar uns dies a Madrid, coneixia uns familiars. Immediatament després vaig viatjar a Sils i no m'he mogut d’aquí.

La decisió de deixar la dona i la resta de la família al teu país suposo que va ser molt dura. No va ser molt dur. Jo quan anava a l'escola vaig tenir un professor d'espanyol i des de llavors volia viatjar a Espanya. Tu saps que en l'ensenyament secundari podíem triar idioma estranger i jo vaig triar espanyol. Així quan vaig arribar a Espanya ja sabia parlar una mica d'espanyol.

Haruna, no tothom surt del seu país per aquest motiu. La gent emigra fonamentalment per treball, per una millora de vida. Mira, cada persona té un destí. Un africà pot estar destinat a viure en Espanya, un espanyol pot emigrar a Amèrica. La gent es mou d'aquí allà.

Va ser molt dur per a tu al principi?

No perquè vaig venir legalment.

Però amb això solament no pots treballar. Per a mi va ser fàcil. Vaig començar com a jardiner i al cap de tres mesos, l’amo de l’empresa, com que estava content amb mi, em va fer un precontracte i després vaig aconseguir els papers.

Hi ha gent de Sils dintre la vostra associació? Sí, i també gent de Santa Coloma És la religió el que us uneix? No perquè hi ha companys de Sils que paguen cada mes una quantitat com nosaltres.

A Sils tenim festes uns quants cops a l'any, però no us veiem gaire: creieu que no us hi conviden o és que no hi voleu participar? He de dir la veritat. Sempre que hi ha actes l'Ajuntament ens envia una carta. Jo treballo i després m'agrada estar en casa. Rebem informació de tot el que s'organitza, però no ens interessa molt.

Ha pogut succeir a vegades que uns conviden a actes que vosaltres, musulmans, no rebeu amb gust, com per exemple pernilades o botifarrades?

No, és clar, en aquests casos no participem, però entre la nostra gent hi ha molts que els agraden les festes.

Ara, Haruna, vull preguntar-te quelcom personal que m'intriga, com a veí teu. A casa teva viviu una família, germans cosins, oncles, però no hi ha dones, tots sou homes. Per què no hi ha ni una sola dona?

Senzillament perquè no hem pogut portar les dones. Si hagués pogut la meva dona hauria vin-

Estic molt content perquè aquest és un país de pau. Visc bé amb la gent, a la feina. La gent sempre m'ha respectat perquè jo respecto a la gent. En els vint anys que visc aquí mai m'he barallat o discutit amb ningú. Si ets una persona que es comporta correctament, no tindràs problemes amb la policia.

Fantàstic, Haruna, moltes satisfaccions. Alguna decepció? T'ha fallat alguna vegada la gent?

Mira, la meva gran decepció va ser quan era jove. Vaig arribar al 2001 i hauria d'haver portat amb mi la meva dona. No vaig poder. Una decepció. Ara ja som grans tots dos i no és el moment.

La qüestió de no trobar casa...

Sí, és clar. Però aquest problema no és només meu, és general. És impossible demanar una hipoteca.

No vull entretenir-te. Acaba de preparar el teu viatge. Per cert, molt car el bitllet a Dakar? I tant, més de mil euros. Aquest any, molt car.

PACO GONZALO

L’HOSTAL DE LA SELVA. LA SEVA PRIMERA DÈCADA (1945 - 1955)

nic i servei de pupil·latge d’automòbils, també a partir de 1936, s’hi podia aprendre a conduir i treure’s el carnet de xofer ja que en Salvador va aconseguir un dels primers títols de professor d’autoescola i va aconseguir fundar també la primera autoescola que hi va haver a Girona, compartint la feina d’ensenyament amb la Pilar que els impartia la teòrica als alumnes i ell els feia la pràctica. No obstant, les idees d’aquella parella apuntaven més lluny...

A casa sempre hem tingut revistes dedicades a l’automoció i molt possiblement foren aquestes les que van donar peu a la possibilitat de construir les instal·lacions del parador. Una d’aquestes revistes que tenien, i que tenim guardada encara, era Mecánica Popular, un revista nord-americana que editava des de Mèxic la versió en castellà. En aquesta revista, a més de informar sobre automòbils i consells pràctics per a la seva conservació, s’hi parlava de viatges i es publicaven reportatges sobre les noves instal·lacions per als automobilistes. Sovint hi havia articles relacionats amb les noves “àrees” de servei a les carreteres dels Estats Units, que eren anomenades “Motel” i on es cuidava tan bé els viatgers com els seus vehicles. Per tant, disposaven de garatge, benzinera i servei de grua pels vehicles i els viatgers podien gaudir de serveis de bar, restaurant, botiga i habitacions, les quals casi sempre eren en annexes individuals per tal de poder sortir a la hora que es volia.

Salvador Claret i Naspleda (Vilanna 1909 - Sils 1984) i Pilar Sargatal i Esgleyes (Riudellots de la Selva 1904 - Sils 2004 ) compraren al 1945 a Pere Massa Madrenys, de la seva finca de Can Massa, uns terrenys amb una petita barraca, al costat de la carretera Nacional II, just a la cruïlla de la carretera de Vidreres a Santa Coloma de Farners, per tal de construir tota una sèrie d’edificacions amb la finalitat de donar tot tipus de serveis a la gent que passava per aquestes

carreteres, amb la perspectiva que en un futur, quan s’obrissin les fronteres, poguessin atendre també els primers turistes estrangers.

Des de 1936 en Salvador i la Pilar regentaven el Garatge Central de Girona, a la cèntrica Plaça del Gra, avui Avinguda Sant Francesc, una plaça molt concorreguda en la qual en Rafael Mas de Vidreres tenia la seva parada d’autobusos. Al Garatge Central, a més de taller mecà-

Amb aquesta visió al 1946 començaran les obres del “Parador” sota la direcció de l’arquitecte S. Altimir, el qual prepara tots els dibuixos del projecte que en Salvador vol fer. Tal com tenia pensat, la part central estarà reservada per l’edifici principal que acollirà els serveis de bar, restaurant i botiga, a més de l’habitatge familiar. Al davant s’hi construirà la benzinera i al fons, al costat dret, el garatge. A la part del darrere s’hi edificaran sis petites casetes individuals que seran habitacions, amb aparcament al mateix costat. Aquestes casetes, de les quals una és un bar, formen un agradable conjunt urbanístic juntament amb una pista jardí on està previst que s’hi realitzin festes, concerts i balls. En un principi s’havia de dir “Parador de la Selva”, però aquest nom no li va ser acceptat; després va provar amb el de “Parada de La Selva”, una retolació que encara avui figura a la seva façana, que també fou denegada una altra vegada per l’administració espanyola. Finalment es va posar el nom pel qual la gent el reconeix: Hostal de la Selva. Tot i que un seu amic li va proposar un altre nom, “Hostería del Jabalí“, fusta que fins a les obres del 2022 es va mantenir a la zona de la llar de foc.

En aquests anys l’Hostal era una esperada illa de serveis que es trobava el viatger de la Na-

cional II en una Espanya on les vies nacionals estaven en un pèssim estat de conservació, sense cap seguretat i mancades de punts de servei. Aquesta situació va permetre que fossin moltíssims els clients de l’Hostal: artistes, esportistes, empresaris, comerciants, viatjants de productes, autobusos turístics o persones populars feien parada i fonda en aquest Hostal. Personalitats científiques com els Dr. Barraquer o Dr. Soler Roig, artístiques com Ava Gadner, Madelaine Carrol, Mari Sampere, Mario Cabré o el popular Capri en van ser clients, així com esportistes com Ladislao Kubala, Mariano Cañardo o Francisco Godia, toreros com Dominguín, els germans Peralta o Bernadó, aristòcrates europeus com Emmanuel de Saboya, Irene i Carlos Hugo o la filla d’en Franco que quan va anar d’invitada al casament de la filla del Sr. Miguel Mateu, va fer parada a l’Hostal. Escriptors que com en Gironella o en Josep Pla van ser també clients en aquesta primera dècada. Però dos dels clients es mereixen un profund record nostre: la família d’Antonio Moxó, Marquès de Sant Mori i la Gala i en Salvador Dalí, persones amb qui es va mantenir una gran relació i amistat.

Tota aquesta activitat a l’Hostal, és la que anima en Salvador i la Pilar a demanar un projecte d’ampliació de l’Hostal de la Selva a l’arquitecte Juan Roca Pinet, un projecte que no es portarà a terme al valorar que fora millor crear una nova instal·lació hotelera. Amb aquesta decisió s’inicià el projecte del futur Hostal del Rolls.

Administrativament seran anys difícils, amb estrictes controls de viatgers i de “cupos” de gasoil, inesperades inspeccions administratives o visites de la Guàrdia Civil, unes situacions, que no van ser cap contratemps perquè a l’Hostal s’hi fessin sardanes, balls populars i per Sant Cristòfol, el 10 de juliol, una gran festa amb música, jocs i xocolatada popular, una xocolatada que pràcticament es va fer fins ben entrat el nou segle XXI.

SALVADOR CLARET

ELS GERMANS FIGUERAS DONAT. EN CISET:

DE CAL GRAVAT AL

CANALETES

De nou la memòria dels altres... Coses que vam sentir explicar, però que no vam viure.

Avui parlaré dels de casa. Em faig gran i hi penso més. També hem fet neteja a casa dels pares, al carrer Girona, i això qui ho ha viscut ja sap que emocionalment és molt intens. Durant la neteja va aparèixer –sempre hi havia estat però la vam redescobrir i desempolsar– una fotografia emmarcada de gran format, la primera que il·lustra aquest text. Són els tres germans Figueras Donat, l’avi de casa i els seus dos germans, de jovenets i ben mudats. Devien fer-se-la per la festa major, quan solien venir al poble fotògrafs professionals amb els seus decorats, o bé a Girona oa Calella, en algun “retratista” –com en deien llavors. Vull recordar-los i explicar el pas de Cal Gravat al Canaletes i el perquè del nom.

Tots tres germans eren nats a Cassà de la Selva, on els seus pares, Pere Figueras Oliveras (18671959), de Campllong, i Carme Donat Colomer (1868-1960), de Cassà, regentaven el bar o casino de l’entitat Centre Econòmic, a la Plaça de la Coma. El 1920 la família es va traslladar a Sils per fer-se càrrec de Cal Gravat, el bar que hi ha davant l’estació, que es traspassava. Ho van saber per mitjà de Miquel Ciurana, propietari de Franciac, aleshores casat a Sils i amo d’un magatzem de gra (on hi ha l’actual bonÀrea) i d’una botiga de robes a Girona.

El germà gran (esquerra) era Narcís Figueras Donat (1900-1980), conegut com “en Ciset del Canaletes”. Va estudiar per mestre a la Normal de Girona. No va acabar els estudis. En traslladar-se la família a Sils va ajudar en el negoci familiar i més tard va entrar al servei de correus. Va ser carter a Sant Pol de Mar i a Sils. Es va casar el 1927 amb Magdalena Julià Margarit (1900-1950), de Vidreres, d’una família d’ascendència penedesenca, de Gelida i Subirats, traslladats a Vidreres, on neixen els darrers fills d’un patriarca, Francesc Julià Torres (Gelida, 1855), que es va casar tres vegades i va tenir 7 fills i filles. La família Julià estava vinculada al negoci del vi i de l’hostaleria i a Vidreres regentaven un hostal molt conegut durant anys, Ca l’Oliva, avui desaparegut, a la plaça popularment dita “plaça de l’Oliva”, avui Plaça Lluís Companys.

El segon germà, Pere Figueras Donat (1901-1938), a la imatge el de la dreta, es va casar amb Caterina Masferrer Font, també de Vidreres, i van tenir una filla, Dolors Figueras Masferrer. Van muntar un bar a Calella de la Costa, on tenia ja uns parents amb negocis relacionats amb el vi. Va morir al front del Segre durant la Guerra civil, als 37 anys. Després de la guerra en Ciset, des de Sils, anava a ajudar la vídua i la filla al bar de Calella

cada diumenge, mentre a Sils portaven el negoci els avis. La filla Dolors, cosina del meu pare, es va casar amb el calellenc Julià Ten Solé i avui ja són tots dos morts. Van tenir tres fills, els nostres cosins segons Jordi, Francesc Xavier i Joan Ramon Ten Figueras.

El germà petit, dret al mig del retrat, era Arcadi Figueras Donat (1908-1984). Va entrar a la companyia del ferrocarril i va ser factor d’estació en diverses poblacions (Caldes, Palautordera, Vilanova i la Geltrú...). Al final de la seva vida activa despatxava bitllets a l’estació de França, de Barcelona, i quan algú demanava un bitllet per Sils treia el nas per la finestreta i preguntava de quina casa eren i els donava records per a la família. Era molt afeccionat a la literatura i al teatre i en totes les poblacions on va estar es va implicar en grups de teatre o en va muntar. Amb la seva esposa, Anneta Bassas Vallmajó, de Sils, una germana d’en Pepet Bassas, van viure un temps a Vilanova i la Geltrú, on va néixer el seu fill, Pere Figueras Bassas. Després van passar a Barcelona i, finalment, a Manresa, on el seu fill, enginyer, va viure i treballar a l’empresa Pirelli. Tant Arcadi com la seva esposa Anneta (la tia Anita) van morir a Manresa. Els vaig conèixer molt poc. El fill, Pere, cosí del meu pare i que de jove va passar moltes temporades i festes a Sils, es va casar amb la manresana Montserrat Costa i van tenir tres fills Anna, Georgina i Arcadi Figueras Cos-

ta, cosins segons nostres amb qui hem perdut el contacte. Tant l’Arcadi com en Ciset van anar de viatge de nuvis a Marsella, cosa extraordinària per la seva extracció social, però hi tenien un cosí segon, Jaume Casanovas Figueras, que hi feia de barber en un vaixell.

Tornem a Sils. En Ciset va regentar un bar ja inexistent però molt popular durant anys (dels 30 als 50 del segle XX) i molt recordat per la gent que el va viure, ja en queden pocs. Em refereixo al Canaletes, on la família es va traslladar el 1932 des de Cal Gravat. Estava situat a can Bassas, exactament on ara hi ha l’Arxiu Municipal. En Ciset i la Magdalena primer van viure a cal Gravat, amb els pares d’ell i una minyona, i després a can Bassas, que es va començar a anomenar, per una peripècia curiosa que explicaré, el Canaletes. Van tenir tres fills, Pere (1928), el meu pare; Francesc (1929, va morir al cap de dos mesos) i Carme (1935), casada a Barcelona. Vivien al pis de Can Bassas, que tenia un terrat que donava al carrer de l’Energia (avui Costa Brava), a sobre mateix del bar (el número 1 del carrer), i un magatzem a darrera, amb bocois de vi, ja que l’avi feia repartiment amb un carro a les cases de pagès del terme. S’hi accedia pel passant de Can Bassas (ara entrada a l’aparcament dels pisos, cantonada Costa Brava / Jacint Verdaguer).

En Ciset es va implicar políticament els anys 30, en especial en els Fets d’Octubre (un altre octubre, no l’1 sinó el 6, de 1934). Va donar suport a la candidatura municipal del Bloc Català Republicà de Sils i fou secretari del sindicat de carters de la UGT. Després de la guerra va ser depurat del servei de correus i va perdre la carteria. Va continuar amb el bar i després celler. Va ser uns dels fundadors de La Laguna. Va distribuir premsa (La Vanguardia, sobretot, i altres diaris i revistes). També va ser corresponsal de banca, abans de la proliferació de les oficines bancàries als pobles (que ara tornen a desaparèixer), i era conegut a la rodalia perquè anava a Vidreres, Maçanet, Hostalric, Riudarenes, etc., a “cobrar lletres” pels domicilis amb una moto Guzzi (que el meu germà encara conserva).

Quan van obrir el bar el 1932 –som en moments eufòrics de la República i l’autonomia– al fons del local hi van col·locar un gran mirall de propaganda d’un empresa que els venia el conyac, molt coneguda i encara existent, les Destil·leries Montplet –que ha canviat parcialment de sector, dels alcohols a la perfumeria. El mirall deia, amb lletres grosses esmerilades i en català, “CONYAC MONTPLET”. L’avi ens explicava que, després de la guerra, les autoritats franquistes els van voler obligar a treure’l i, si no es podia, a tapar-lo, com van haver de fer, perquè no hi podia haver res en català. Aquest mirall va ser l’origen de tot.

Ells van obrir el local però no hi van posar cap nom. Van ser els clients els que el van batejar. El rètol del Conyac Montplet els va fer pensar en un de cèlebre i molt vistent de la mateixa marca que coronava el quiosc que hi havia a Canaletes, a la Rambla de Barcelona, enderrocat el 1951 (la imatge és de 1946, al rètol de dalt es veu mig nom a cada banda). Van començar a dir: “Noi, això serà com el bar de Canaletes”. I així li va quedar

assignat el nom o el motiu, del Canaletes o de Can Canaletes. És un nom i un local, avui desapareguts –de fet, des de la fi dels anys 60, quan van tancar el celler que havia substituït el bar els anys 50– i que alguns silencs grans encara recorden. Més endavant hi va haver la llibreria que va portar Joan Viñolas (i després Pilar Rabert). I ara –molt canviat– és on hi ha l’Arxiu Municipal. En Ciset – i després els meus pares–van tornar a obrir el celler a can Casadevall, al carrer Major 42, on ara hi ha un bloc de pisos. Només la memòria familiar ha conservat aquest record (de fet, diversos records que he connec-

tat). No tenim cap fotografia de l’interior del bar amb el rètol, únicament n’hi ha de l’exterior, al revolt de can Bassas, el número 1 del carrer de l’Energia, després de la guerra “José Antonio, 1” (imatge d’un anunci en un programa de festa major dels anys 50). Si algú conserva o si un dia apareix en alguna capsa de sabates d’alguna casa una imatge de grups d’amics, de gent jugant a cartes o d’alguna xefla al Canaletes els anys 30, 40 o 50 seria una alegria. Qui sap...

NARCÍS FIGUERAS CAPDEVILA

DEL PACÍFIC ALS CARPATS

El 26 d’agost vam poder tornar gaudir d’un espectacle de dansa tradicional gràcies a la visita de dues companyies internacionals que participaven al festival Ésdansa. En aquesta ocasió ens visitaren les companyies Rahiti Rau de Tahití, acompanyades per un conjunt musical que interpretava les melodies que tots associem amb els mars del sud, i la companyia de Liptov d’Eslovàquia, amb una força, energia i color esclatants. Com sempre fou un espectacle memorable.

T’AGRADA EL CANT CORAL?

Després d’uns mesos d’incertesa i de gestions finalment us podem comunicar que la Coral Silene ja disposa de nova direcció musical, concretament en Joan Casas, veí de la vila de Blanes.

Estem doncs iniciant un nou i engrescador projecte musical i hem reprès els assajos de cada dimarts a la sala la Laguna des de les 20.30 fins a les 22.30 h. La quota mensual per participar-hi és només de 15€ al mes.

Hi esteu tots convidats i us animem a venir qualsevol dimarts a la Laguna a provar-ho.

CORAL SILENE

LA HISTÒRIA I EL PATRIMONI DE SILS, A L’ABAST DE TOTHOM

Estem vivint una època de transformacions accelerades que transformen el paisatge i els col·lectius humans i en la qual la pràctica totalitat dels continguts culturals que consumim han estat produïts per empreses i persones que no tenen res a veure amb el nostre entorn quotidià. Aquesta tendència a l’homogeneïtzació cultural va començar fa dècades però actualment les noves tecnologies l’han feta imparable.

Però tant cert és que la majoria acabem fent, viatjant, menjant i parlant del mateix com que igualment tots ens sentim atrets per les històries i els indrets particulars i busquem sentit al que ens envolta. I el territori del nostre municipi és ple d’històries i

racons que, ben explicats, no poden deixar a ningú indiferent. Tots tenen la seva història, avui apareix etèria com els relats que consumim per Internet però en realitat la trobarem ben ancorada als carrers, cases, arbredes i camins del nostre terme.

Per tal de difondre aquest patrimoni i aquests records la Regidoria de Cultura organitza regularment Rutes Patrimonials, Rutes Literàries, conferències i xerrades sobre mons llunyans explicats per gent de prop que ens ensenyen a gaudir i a sentir-nos orgullosos del que tenim al nostre voltant... Us convidem a atansar-vos-hi per descobrir plegats que darrere cada cantonada ens pot estar esperant una aventura!

ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER

L’Associació Contra el Càncer de Sils som un col·lectiu de persones sensibilitzades per totes les qüestions que tenen a veure amb el càncer. Ens trobem els quinzenalment cada dimecres al Centre Cívic per preparar activitats al voltant de la lluita contra aquesta malaltia i l’acompanyament als malalts i a les seves famílies. Realitzem manualitats per obtenir fons amb la seva venda i per preparem activitats informatives i de difusió. Són activitats obertes a tothom. Si voleu participar-hi només cal que vingueu un dimecres al Centre Cívic. Per altra qüestió us podeu posar en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic que trobareu el web municipal (mpascual06@hotmail.com).

Aquests darrers mesos d’estiu i tardor hem pogut gaudir d’unes festes i espectacles que no haurien estat possibles sense la col·laboració dels voluntaris de la Comissió de Festes.

La seva ajuda ha estat indispensable i per tant es mereixen un gran reconeixement de part de tots.

Mil gràcies! COMISSIÓ I REGIDORIA DE FESTES

FESTES