2 minute read
Notacions de la Setmana Santa Suecana
esprés d’uns quants anys al
Advertisement
Dfront de la Secretaria de la Junta Major, he aprés moltes coses. També he passat molts moments inoblidables de bons que eren, però també he passat moments molt mals, plens d’angoixa i malestar.
El que es pense que dur una Confraria, i més encara, dur endavant una Junta de Confraries d’una ciutat es tot molt fàcil, el convide a que vinga i s’unixca a nosaltres.
El mal que tenim és molt fort i difícil de combatre. Tenim que renyir pràcticament tots els anys amb les festivitats de Sant Josep. Unes festes que tenen tot el recolzament de la majoria de la població (incloent, com no, a les autoritats locals), tant humanament, com econòmicament.
I com ens podem defendre? Senzillament no es pot. Per què? Perquè son festes molt consolidades. I algú es preguntarà: que la Setmana Santa no es una festivitat consolidada arreu del món? Si, però a Sueca no. Jo supose que, al igual que a Sueca, moltes poblacions de la província tindran el mateix problema. Però el que passa ací a Sueca, es molt peculiar.
La Junta Major està formada per representants de les 7 confraries de la ciutat. Com a associació religiosa que és, tenim que obeir uns cànons establits per l’Arquebisbat, i sempre baix l’atenta mirada del nostre Consiliari, sacerdot de la parròquia titular nostra, que es el que ens orienta quan estem desorientats, i ens aconsella quan estem perduts. Durant els meus anys en la Junta Major, he conegut diversos Consiliaris. Alguns millors que altres, sense desmerèixer a ningú, però s’han fet estimar a la seva manera.
La Setmana Santa suecana es una setmana Santa senzilla. No podem comparar-nos amb la Setmana Santa d’Alzira, la de Gandia, Requena, Sagunt, Torrent, i molt menys la Setmana Santa Marinera de València capital. L’actual Junta Major te el repte enguany, no d’igualar i equiparar-se a aquestes poblacions, sinó el de mantindre el nivell que fi ns ara hem tingut. I açò, es el que estem intentant fer. I dic intentant, perquè sembla que hi ha persones que NO volen que tingam èxit. Som inexperts, som joves, però ens falta l’experiència (i el temps lliure, òbviament) per a poder fer-ho tot el millor que podem. Però i si proven a donar-nos una oportunitat? I si, per una volta, tots remem cap a la mateixa direcció i aconseguim passar una Setmana Santa tranquil·la i sense altercats? Jo per a enguany, la quota de malentesos, crits i rabietes ja la tinc plena. L’any que vé, depèn de com acabem, Déu dirà.
Que tingau tots una bona Setmana Santa i una excel·lent Pasqua de Resurrecció !
