6 minute read
Confraria de Jesús de Natzarè
Advertisement
ENRIQUE MORALES GÓMEZ
Germà Major 2019 Confraria Jesús de Natzarè
Verge del Sufragi
MARI SALES BONO GRANELL.
Me gustará recordar algunos consejos que nos da nuestro Cardenal Arzobispo Antonio Cañizares a las Cofradías:
“Os pido a todas las Cofradías y Hermandades, a todos los cofrades, hermanos y hermanas, que seáis como la Iglesia quiere que sean actualmente todas las asociaciones de fi eles cristianos:
• Escuelas de formación cristiana para todos, sobre todo a través de una adecuada catequesis.
• Ayuda y aliento para la vida cristiana de sus miembros.
• Ámbito en el que se viva el mandamiento nuevo del amor a través de la fraternidad y ayuda mutua de sus miembros entre sí, y de la solidaridad con los demás, especialmente con los más necesitados.
• Testimonio vivo y ejemplo de vida cristiana en el mundo.
• Lugares donde se viva la
Comunidad eclesial con el
Papa, con los Obispos y los
Presbíteros respectivos.
• Estructuras eclesiales al servicio del apostolado y la evangelización de los laicos.”
En nuestras manos está seguir sus sabias palabras y dar esa luz a las personas que nos ven y no caer en un mero lucimiento personal.
Escuelas de formación cristiana para todos, sobre todo a través de una adecuada catequesis.
Ayuda y aliento para la vida cristiana de sus miembros.
Ámbito en el que se viva el mandamiento nuevo del amor a través de la fraternidad y ayuda mutua de sus miembros entre sí, y de la solidaridad con los demás, especialmente con los más necesitados. • Testimonio vivo y ejemplo de vida cristiana en el mundo. • Lugares donde se viva la
Comunidad eclesial con el
Papa, con los Obispos y los
Presbíteros respectivos. • Estructuras eclesiales al servicio del apostolado y la evangelización de los laicos.” En nuestras manos está seguir sus sabias palabras y dar esa luz a las personas que nos ven y no caer en un mero lucimiento personal.
La Presidenta
LA HISTÒRIA DE LA SANTA FAÇ
Res ens diuen els evangelis sobre aquella piadosa dona, sols l’evangeli apòcrifo de Sant Nicodemo (segle V), que compadida del sofriment de Jesús, li va oferir el seu vel per que netejarà la seua Faç ensanguinada. Les imatges d’aquell rostre es quedà gravat en tres plecs d’aquell vel. Un es troba a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, altre en la Catedral de l’Assumpció de Jaen, i l’altre al Monestir de la Santa Faç d’Alacant.
La relíquia va romandre a Jerusalem fi ns al segle VI, en el que els cristians per por a que fora profanada pels musulmans, la traslladaren a l’illa de Xipre, on va romandre fi ns l’any 640, quan novament es traslladà a Constantinopla a l’església de Santa Sofi a.
Sent Papa Sixto IV, a Venècia van sofrir una epidèmia i el Papa els envià la relíquia de la Santa Faç. Al quedar-se extinguida, el Papa la reclamà varies vegades i fi ns que un cardenal (no es sap el nom), de pas per Alacant li regalà al capellà En Pedro Mena el sagrat llenç, depositant-lo sobre una taula per a ser exposat a la veneració pública.
En l’any 1479 i per motiu d’una forta sequera, es pensà en organitzar una processó des del poble de Sant Joan (Alacant), fi ns al santuari de Nostra Senyora dels Ángels. Conta la llegenda que després d’haver caminat un quart de llegua, el capellà que portava la Santa Faç (P. Villalonga), va sentir tant de pes en els seus braços que no va poder mantindre’ls en alt, al mateix temps que va perdre el moviment dels peus, havent de ser auxiliat per altres capellans que el portaren fi ns a una xicoteta altitud. Una vegada allí, tots els presents pogueren veure com en l’ull dret de la Santa Faç eixia una llàgrima que es parà en la galta. Impressionats tornaren a Sant Joan, acordant repetir la processó de rogativa divendres venint.
En eixe mateix lloc, en l’any 1490, s’alcà un nou temple de 34 metres de llarg per 10 d’ample, amb les dependències per als encarregats de la custòdia del llenç de la Santa Faç, instal·lant-se en ell el 17 de juliol de 1518 una comunitat de quatre religioses Clarises, procedents del Monestir de Gandia.
Aquest temple es declarà en ruïnes i va ser demolit en l’any 1748, construint-se l’actual que va ser acabat l’any 1766. El 16 de juliol d’aquest mateix any era depositat el llenç de la Santa Faç en aquest nou temple.
Des d’aleshores, el Monestir de la Santa Faç ha segut lloc de peregrinacions des de tots els llocs d’Espanya, sent nombrosos Reis i caps d’Estat els que han orat en el Temple.
Isabel Borja Naval. Secretaria de la Confraria de la Santa Faç
