SALUTACIONS

PAU RICOMÀ I VALLHONRAT

ALCALDE DE TARRAGONA

«Guarda’t dels idus de març .» Són les paraules que William Shakespeare va escriure per ser pronunciades per un desconegut endeví a la seva tragèdia, i que fan referència a un dels molts auguris que, segons els historiadors romans Plutarc i Suetoni, Juli Cèsar va presenciar els dies previs a la seva mort .

Enguany, la mort de Juli Cèsar i la fi de la República romana seran el fil conductor de la XXIII edició del festival Tarraco Viva, l’esdeveniment de divulgació històrica i entreteniment amb més influència i repercussió nacional i internacional . Aquell moment històric, explicat a través de diferents formats d’expressió al festival, ens portarà a conèixer, a debatre i a preguntar-nos sobre conceptes com ara la traïció, la conspiració, el populisme, la violència d’estat…, però també sobre la lleialtat, la noblesa o l’amistat . Al festival podrem trobar-hi les llums i les respostes que ens ofereix la divulgació històrica mitjançant recreacions, converses, fòrums, debats i altres actes que s’han preparat per a aquesta edició .

Malgrat que és evident que els valors actuals de la nostra societat difereixen en moltes coses dels que ens mostra la història del món romà, som hereus d’un llegat immens, no només arquitectònic, que a Tarragona és impressionant, sinó també urbanístic, jurídic, filosòfic i cultural, entre molts d’altres . Fins i tot hem heretat gestos o expressions que utilitzem de manera quotidiana i que tenen l’origen fa més de dos mil anys .

Permeteu-me fer referència a l’escrit de presentació del director del festival, Magí Seritjol, per a l’edició d’enguany, on fa un èmfasi especial en el paper de la cultura com a pilar de la sostenibilitat, juntament amb les qüestions de caràcter ambiental, econòmic i social . La cultura, entesa com a fonament bàsic, ens porta a constatar, al llarg de la història, que com més precària és la cultura, menys tolerant és la societat .

Conèixer el nostre patrimoni històric, doncs, esdevé essencial a l’hora d’aprendre i entendre què som i com som . Com a manifestació cultural de primer ordre a la nostra ciutat, el festival ens fa créixer com a individus, per tot allò que hi aprenem i hi descobrim cada any . En paraules de Nelson Mandela, «l’educació és l’arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món» .

Per tot plegat, és un plaer convidar-vos a gaudir d’aquest gran esdeveniment cultural, patrimonial i màgic que cada any omple d’història Tarragona . Ens hi trobarem per compartir, una vegada més, el festival Tarraco Viva, que ens dona l’oportunitat de conèixer, entendre i apreciar el passat de la nostra ciutat, i construir així nous futurs .

PESTILENTIA EST CONTAGIUM. Pestes en el món castrense romà

Septimani Seniores (Tarragona)

HERMÁN PINEDO SÁNCHEZ

TINENT D’ALCALDE I CONSELLER DE PATRIMONI

Com hem comprovat durant aquest últim any, les nostres vides, el món tal com el coneixem, pot canviar en qüestió de segons . La República romana, que durant gairebé cinc-cents anys havia governat el món conegut, va viure un canvi al segle I abans de la nostra era que va suposar la fi d’una època i l’inici d’una altra . Un període, la fi de la República i l’inici de l’Imperi romà, que marcaria l’esdevenir de la història .

A finals de l’any 46 aC, Juli Cèsar, rebut com un heroi, recorria els carrers de Roma muntant en quadriga i vestit amb un mantell porpra brodat per celebrar les seves victòries . Les seves legions, pràcticament invencibles sota el seu comandament, havien sortit victorioses a Gàl·lia, Egipte i Àfrica . L’acompanyava un valuós botí mai vist a Roma . Només dos anys després, el 15 de març de l’any 44 aC, Juli Cèsar queia assassinat al Senat a mans d’un grup de senadors contraris a les seves ambicions autocràtiques . Amics i homes de confiança van assestar fins a vinti-tres punyalades al dictador romà, que moria sense un successor clar . S’iniciava així un període de convulsions polítiques, socials i econòmiques que culminaria amb una guerra civil entre Marc Antoni i Octavi, el qual obtindria la victòria i es proclamaria August i Princeps, i donaria inici així a l’Imperi romà . La mort de Juli Cèsar i la fi de la República romana, doncs, es presenten com un període únic i molt interessant de la història del món romà . En aquest sentit, el festival Tàrraco Viva torna a posar sobre la taula un tema de passat, però que té a veure amb el nostre temps i que servirà, sens dubte, per reflexionar sobre el nostre present . Una oportunitat per conèixer una època molt particular de la història romana, de vegades desconeguda, i per fer valer la recreació històrica com a eina divulgativa de generació i socialització de coneixement . També una oportunitat per tornar definitivament a la normalitat i per, després d’una crisi molt dura, impulsar la recuperació econòmica de la nostra ciutat .

No voldria acabar aquesta petita introducció sense agrair de cor el treball de totes les persones que fan possible que el festival es dugui a terme . En primer lloc, el meu agraïment a l’equip tècnic de l’Ajuntament de Tarragona, que ha aconseguit celebrar dues edicions en tot just vuit mesos . Dues edicions que, fins i tot en temps difícils, han estat d’un gran nivell . En segon lloc, vull agrair a tots aquells actors i actrius, tècnics d’imatge i so, professors i educadors, i en definitiva, a tots els professionals que participen en el festival, el seu immens esforç per permetre’ns un any més celebrar un festival d’altíssima qualitat . Finalment, gràcies a la ciutadania pel seu suport constant a la cultura i el patrimoni com a senyals d’identitat de la ciutat .

Comença un festival Tàrraco Viva que sens dubte serà inoblidable . Espero que en gaudiu .

NO VAU APRENDRE RES. La plaga de Galè

Karme González