Reflexions des de la història

«Com és possible que tot un país caigui en mans d’un tirà? Per què una gran quantitat d’individus accepten ser enganyats tot i saber-ho? Per què pugen al tron personatges com Ricard III o Macbeth? Un desastre semblant, insinuava Shakespeare, no podia produir-se si no comptava amb una complicitat generalitzada… Per què —es preguntava l’escriptor— algú es deixa arrossegar cap a un líder que sens dubte no està capacitat per governar, cap a algú perillosament impulsiu o brutalment manipulador o indiferent a la veritat? Per què, en algunes circumstàncies, les proves de fal·làcia, grolleria o crueltat no serveixen com un inconvenient definitiu, sinó que es converteixen en un atractiu per enlluernar uns seguidors ardents? Per què unes persones, que d’altra banda senten orgull i respecte de si mateixes, se sotmeten al mer desvergonyiment d’un tirà, a la seva convicció de poder dir i fer el que li sembli, a la seva indecència més escandalosa?»

Stephen Greenblatt

Tyrant. Shakespeare on Politics

MYRIONYMOS. Isis, la dels milers de noms

Nemesis Arq (Tarragona) «Els instruments de cohesió social, com ara l’acceptació de les regles del joc polític i l’assistència social, o fins i tot diferents mecanismes d’alienació ideològica, funcionen fins a un cert punt, encara que a vegades són insuficients per contenir la protesta social . Penso que en l’últim període de la República romana, també conegut com la crisi de la república, hi podem trobar, mutatis mutandis, tots aquests elements .»

Antonio Duplá

Violencia política y desigualdades económicas en la crisis de la República romana

«El poder dels tribuns de la plebs és excessiu: qui ho nega? Però la violència del poble és molt cruel i poderosa, i sol ser més moderada si té un cap visible que no pas si no el té […] . Però observa en aquest punt la saviesa dels avantpassats: un cop els senadors van haver concedit aquesta potestat a la plebs, hom va deposar les armes, la revolta va quedar aplacada i es va trobar una contemporització per la qual els més humils van considerar que quedaven igualats als poderosos, i això sol va aconseguir la salvació de la ciutat .»

Ciceró Les lleis