Xativa Fiestas 2017

CRÈDITS ÍNDEX Edita Excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva Coordina Purificació Mascarell

Salutació President de la Generalitat · · · · · · · · 8 Salutació President de la Diputació Provincial de València· · · · · · · · · · · · · · · · · · · 6

Coberta Paco Roca

Salutació Alcalde de Xàtiva· · · · · · · · · · · · · · 12

Disseny, maquetació i impressió

Laura Hernández Fernández, Reina de la Fira 2017· · · · · · · · · · · · · · · · · · · 14 Dames de la Reina de la Fira 2017 · · · · · · · · · 16

Autors dels textos (per ordre d’aparició al llibre): Paco Cerdà, Manuel Asensi, José Ángel Núñez, Fina Garcia, Manu Chàfer, Antonio Martín Llinares, Salvador Català Sanchis, Pablo Camarasa, Germà Arroyo, Vicent Josep Escartí, Carla González, Antoni Martínez Revert, grup de música Barbaritats, Madafaka & The Toxic Kiwis, Begoña Chorques, Ramon Aznar i Garcia, Ana Vicente, Neus Alborch, Laura Sanchis, Josep Vicent Frechina, Paco Francès Perales, José Luis Lagardera, Ricard Garcia Ciscar, Sergi G. Monreal, Aroa Castillo, Maria Calabuig, Íker Revert, Blanca Giménez, Agustí Garzó, Sergio Gómez.

Reina i Dames d’Honor· · · · · · · · · · · · · · · · · 18 Acompanyantys· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 19 Programa Fira de Xàtiva 2017 · · · · · · · · · · · · 20 #NoésNo· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 26 Aparcament Fira · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 27 Diccionari de la Fira· · · · · · · · · · · · · · · · · · · 28 Patrocinadors, organitzadors i col·laboradors de la Fira d’Agost 2017· · · · · 135

Autors de les fotografies i les obres gràfiques (per ordre d’aparició al llibre): Alfredo Pardo, Paco Cerdà, David Calatayud Martínez, Vicente Bermúdez, Agustí Perales Iborra, Laia Vidal, Salvador Català, Alfredo Garcia Terol, Josep Ricard Soler Murillo, Pedro Ángel de la Fuente Crespo, Cesc Roca, Javier Alcázar Tomás, Daniel Mora, J. Daniel Sanz, Vicent Bataller, Eduardo C. Carrasco, Dori Garcia, Josep Miquel Palop Cucarella, Toni Cordero, Ainhoa Sanchis, Paco Roca, Toni Marzal, Mar Juan Tortosa.

ISBN 978-84-608-9964-8 Tirada 1.300 exemplars

L’Excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva i la coordinació del llibre no s’identifiquen necessàriament amb el contingut dels articles dels col·laboradors.

Cap part d’aquesta publicació pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència.

La coordinació del llibre i la Regidoria de Fira agraeixen públicament el treball realitzat pels col·laboradors del Llibre de la Fira 2017: sense ells aquesta publicació no haguera estat possible.

XÀTIVA 2017 FIRA D’AGOST

SS. MM. REIS D’ESPANYA

FELIPE VI i LETIZIA

6

XÀTIVA 2017

7

X

8

tabliments, i per a comprovar el tracte amable i proper dels seus veïns. Però el temps de la Fira és, segurament, el més especial i emotiu.

àtiva és des de sempre una ciutat cosmopolita, oberta i hospitalària, com correspon a un lloc de referència, que exerceix la seua influència en una extensa regió i rep diàriament un gran nombre de persones que troben ací un punt d’encontre per raons laborals, acadèmiques, culturals, comercials, d’oci o de prestació de serveis. Però el que és habitual cada dia de l’any, es multiplica i esdevé especial durant el temps de la Fira, al bell mig d’agost.

la plaça de la Bassa, esmorzen o dinen en els seus restaurants, participen en algun dels múltiples actes que tenen lloc durant estes jornades i compren alguns del molts productes que s’ofereixen en les parades.

Xàtiva és una festa cívica durant els dies de la Fira. Un gran aplec de persones que acudeixen per motius ben diferents però que comparteixen el fet de sentir-se ben a gust en la Fira i de viure el magnífic ambient que s’hi respira.

Des d’ací voldria animar a totes les persones que encara no coneixen la Fira de Xàtiva a descobrir els seus múltiples atractius, a firar-se qualsevol objecte, a sentir la seua atmosfera i conservar per sempre el record d’uns dies d’agost a Xàtiva, complint amb una tradició de segles.

Durant un dies, milers de valencians i de forans tenen una cita a Xàtiva i any rere any són fidels a un costum que van heretar dels seus majors. Vénen a la ciutat, passegen per l’Albereda i per

Sempre és un bon moment per a visitar Xàtiva, per a admirar el seu conjunt monumental, per a gaudir de la seua gastronomia, per a comprovar l’existència d’una esplèndida xarxa de botigues i es-

Des d’ací envie la meua salutació més afectuosa a les persones que fan possible cada any de la Fira de Xàtiva, acompanyada per una forta abraçada i els meus millors desitjos per al futur.

Ximo Puig

President de la Generalitat

XÀTIVA 2017

9

É

s un honor dirigir-me a les veïnes i els veïns de Xàtiva, com també al seu alcalde Roger Cerdà, a la reina de la Fira del 2017, Laura Hernández i a les seues dames i acompanyants, i especialment a totes les persones que amb l’Ajuntament fan possible la celebració de la Fira d’Agost a Xàtiva. Enguany, aquest esdeveniment cultural experimenta importants canvis que han donat com a resultat una Fira totalment renovada i millorada, amb l’ampliació a cinc nous carrers, l’organització per sectors i la implantació de majors mesures de seguretat. És una responsabilitat per a la Diputació de València estar al costat d’aquestes manifestacions

10

festives que es converteixen en la millor mostra cultural de la província i que universalitzen el nom dels nostres pobles. Seguirem apostant pels nostres costums i les nostres tradicions, per difondre tot el llegat històric i cultural que va passant de generació en generació i que hem de contribuir a protegir en el temps.

Xàtiva, capital de la Costera, concentra un ventall ampli d’actes lúdics en un programa de festes on destaca la Fira del Bestiar, una mostra més de la importància i la vigència de les tradicions dels nostres municipis i un reclam per als veïns i els visitants que decidisquen gaudir de la Fira de Xàtiva.

Dels esports tradicionals, com el tir i arrossegament, al motociclisme, la música dels concerts i el teatre, que exerceix el seu paper de motor cultural a les comarques, la Fira de Xàtiva és una successió d’atractives propostes per al visitant. Però també la convivència que uneix i estreny els vincles entre els col·lectius que donen vida al teixit social del municipi.

Només em resta desitjar a les veïnes i els veïns de Xàtiva que gaudisquen d’aquests dies magnífics envoltats d’amics, familiars i veïns. Celebrar les festes de la ciutat és construir poble.

Bona Fira!

Jorge Rodríguez Gramage President de la Diputació Provincial de València

XÀTIVA 2017

11

P

untual amb la seua cita amb milers i milers de persones, arriba la Fira d’Agost de Xàtiva, la més antiga de la Comunitat Valenciana. És el moment de que la ciutadania prenga el carrer, d’exercir en harmonia la convivència entre veïns i forasters, de celebrar la nostra festa major, d’aprofitar l’ocasió que ens brinda aquesta gran expressió col·lectiva dels xativins per mostrar els nostres valors com a ciutat històrica i patrimonial que camina amb decisió cap el futur, procurant que cap dels nostres conciutadans quede al marge d’aquest camí de progrés.

Aquest és un any especial, ja que anem a trobar una Fira diferent. Consolidats els canvis en la programació, com la recuperació d’espais escènics a la plaça de la Seu, a la del Mercat o a la Glorieta de José Espejo; la programació de teatre i música en valencià o la qualitat de les activitats culturals que s’ofereixen, era el moment d’abordar el vessant comercial de la Fira, allò que li dóna sentit i l’entronca amb el seu origen medieval.

12

Enguany, per primera vegada, hem aprovat una normativa reguladora de la Fira d’Agost. Hem afrontat amb determinació la necessitat de renovar i millorar l’organització dels seus espais comercials per donar un nou impuls al principal esdeveniment cultural, comercial i lúdic de la ciutat de Xàtiva. A més dels canvis previstos a nivell d’organització física dels espais que tothom podrà apreciar, hem ampliat el recinte firal a 5 nous carrers de la ciutat, expandint la presència de la Fira en la trama urbana i donant especial relleu a la seguretat, amb la creació de zones d’evacuació i la senyalització correcta dels distints espais.

Amb aquestes mesures, pretenem que la Fira tinga una imatge més moderna, atractiva i segura.

Plantegem una zonificació per a que els nostres ciutadans i els visitants puguen gaudir del comerç tradicional, de l’artesania, de la nova zona gourmet, de més i millors atraccions mecàniques, de zones de descans i tot perfectament senyalitzat i ordenat.

El vostre Ajuntament busca millorar sensiblement els serveis de la Fira, tant per al públic com per als propis firers, amb dispositius de major qualitat, de millors condicions higièniques, accessibles per a persones amb diversitat funcional i amb una il·luminació adequada. A més a més, va a produir-se una important millora en la senyalització de les distintes vies d’evacuació, així com de les zones de servei i de descans.

Nosaltres vulguem una Fira on totes i cadascuna de les persones que viuen a Xàtiva i, també, totes aquelles que ens honren amb la seua visita, tinguen un espai adequat a les seues preferències; joves, dones, majors, xiquets i xiquetes. Sempre he pensat que la Fira d’Agost té una vocació inclusiva. Anem a demostrar-ho de la millor manera possible. Espere que els importants canvis que hem dut a terme vos agraden.

Vos desitge a totes i a tots una molt bona Fira d’Agost 2017.

Roger Cerdà i Boluda Alcalde de Xàtiva

XÀTIVA 2017

13

REINA DE LA FIRA 2017

Laura Hernández Fernández 14

XÀTIVA 2017

15

DAMES de la reina de la Fira 2017

Rebeca Bonet Giménez

Sara Boscá Maseres

16

Sara Trujillo Albiol

Sheyla Torregrosa Sanchis

XÀTIVA 2017

17

REINA i DAMES D´HONOR

18

ACOMPANYANTS

José Luis Llorens Borrás Ignacio Gómez Borredá Antoni Vidal Remón Jorge Cerveró Tormo Pablo Jornet Gómez

XÀTIVA 2017

19

PROGRAMA FIRA DE XÀTIVA 2017 El Pòrtic de les Nostres Festes

DEL 23 DE JULIOL AL 30 DE JULIOL

DIVENDRES, 4 D’AGOST

20.00h XXXIX CIRCUIT INTERNACIONAL DE TENIS ORYSOL Organitza: Club de Camp Bixquert Col·labora: Consell Esportiu Municipal Pistes del Club de Camp Bixquert

22.30h CONCERT A LA MARE DE DÉU DE LA SEU a càrrec de la Societat Musical la Primitiva Setabense de Xàtiva. “ Música Vella” Plaça de La Seu Excm. Ajuntament de Xàtiva

DILLUNS, 31 DE JULIOL 20:00h PRESENTACIÓ OFICIAL REINA DE LA FIRA 2017 Pati Casa de Cultura de Xàtiva Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira 22.00h XLVII FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA Bandes Simfòniques: Stat. Musical La Nova de Xàtiva Stat. Musical La Primitiva Setabense Patrocinen: Regidories de Cultura i del Gran Teatre Gran Teatre de Xàtiva

DISSABTE, 5 D’AGOST:

DIMARTS, 1 D’AGOST

20.00h PROCESSÓ GENERAL DE LA MARE DE DÉU DE LA SEU Carrers de volta de la ciutat

Festivitat de Sant Feliu, patró de la ciutat 8.00h MISA A L’ERMITA DE SANT FELIU i esmorzar popular pels voltants Organitza: Església de Santa Maria, La Seu Ermita de Sant Feliu, costa del Castell

DIJOUS, 3 D’AGOST 22:00h CONCERT COLLA DOLÇAINERS “LA SOCARRÀ” DE XÀTIVA Amb la participació de la “COLLA” d’Ontinyent.

Plaça de la Seu de Xàtiva Excm. Ajuntament de Xàtiva

20

24.00h RONDA A LA MARE DE DÉU DE LA SEU Escola de Danses de Xàtiva i Colla La Socarrà i la participació d’altres grups de danses Plaça de La Seu En finalitzar la dansà, cant d’albades a l’altar major de la col·legiata

Festivitat de la Mare de Déu de la Seu, patrona de la ciutat 8.00h MISSA A LA MARE DE DÉU DE LA SEU Església Col·legial Basílica de Santa Maria” La Seu”

DIUMENGE 6 D’AGOST 9:00h XI CONCENTRACIÓ MOTERA Organitz: Falla Ferroviària Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Eixida: estació d’autobusos

DILLUNS, 7 D’AGOST 20.00h XXXII OPEN FRONTENNIS FIRA D’AGOST 2017

Del 7 al 17 d’agost de 2017 Dia 14-15 Semifinals Dia 16 final consolació Dia 17 final Organitza: Club San Patricio Col·labora: Consell Esportiu Municipal Pistes del Club San Patricio

DIMARTS, 8 D’AGOST TROFEU DE FUTBOL CIUTAT DE XÀTIVA C.D OLÍMPIC- RECAMBIOS COLÒN Organitza: Club Deportivo Olímpic Col·labora: Consell Esportiu Municipal Ubicació: reial de la fira

DIA 13 D’AGOST 9:30h a 17:00h XXXV TROFEU FIRA D’AGOST DE TIR OLÍMPIC Organitza: Club de Tir Olímpic La Costera Col·labora: Consell Esportiu Municipal Camp de Tir La Costera (L’Alcúdia de Crespins) 9.00h a 22:00h CAMPIONAT DE TRUC Organitza: Falla Tetuán-Sant Francesc Estació d’autobús.

Col·labora: Consell Esportiu Municipal

DEL 14 AL 20 D’AGOST EXPOSICIÓ “EL VENTALL DE COL·LECCIÓ EN LA HISTÒRIA” Organitza: Regidoria de Parcs i Jardins Horari: de 10:00h a 14:00h i de 17:00h a 21:00h Lloc: Jardins del Palasiet.

DILLUNS, 14 D’AGOST 12:00h EXHIBICIÓ EQÜESTRE Organitza: la Font de Saladrar Centre Hípic Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Recinte Fira del Bestiar 19:00h CONCURS EQÜESTRE “DOMA VAQUERA” Organitza: la font de Saladrar Centre Hípic i Federació Hípica de la Comunitat Valenciana.

Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira – Generalitat Valenciana.

Recinte Fira del Bestiar Concurs no puntuable per a la lliga FHCV de doma Vaquera 2017 22.30h ACTE INAUGURAL DE LA FIRA D’AGOST DE XÀTIVA 2017 Nomenament Oficial de Laura Hernández Fernández com a Reina de la Fira i de la seua Cort d’Honor Representació de l’espectacle “Cantata Ibn Yubair de Medina Xateba” Amb motiu del 800 aniversari de la mort del viatger i poeta Ibn Yubair.

Direcció artística: Miquel Juan Música i lletra: Vicent Soriano i Miquel Juan Entrada gratuïta, obertura de portes dues hores abans Castell de Focs Artificials Dispara: Pirotècnia Aitana Patrocina: Hinojosa SA, Embalajes y Cartonajes Camp de Futbol La Murta 23.30h AL RAS FESTIVAL Espai Jove del Jardí de la Pau Nit de Djs amb: -RedNoise -RedNak -DJ Vercher I GRAN FESTA DE L’ESCUMA Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira- Regidoria de Joventut Auditori -Jardí de La Pau 2.00h NIT DE CANT D’ALBADES Amb cantadors de Xàtiva i les

rodalies i la Colla de Xirimites i Tabals La “Socarrà” Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira- Col·labora A.C. Festa Carrer Puig Plaça de Sant Pere i adjacents

DIMARTS, 15 D’AGOST

Primer dia de la Fira del Bestiar 10.00h XLII CONCURS DE TIR I ARROSSEGAMENT Proves d’una, dues, tres i quatre haques Puntuable per a la lliga de la Federació Valenciana de Tir i Arrossegament Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Recinte Fira del Bestiar 10.00h MOTOCICLISME: LXVI TROFEU DE VELOCITAT FIRA D’AGOST Organitza: Club Moto Ruta Xàtiva Col·laboren: Regidoria de Fira / Consell Esportiu Municipal Circuit Urbà, amb eixida i arribada a l’Avgda República Argentina 10.00h I OPEN BLITZ CIUTAT DE XÀTIVA DE AJEDREZ Organitza: Club Escacs Xàtiva, Excm. Ajuntament de Xàtiva Lloc: Casa de la Cultura 10:00h SIMULTÀNIA D’ESCACS A 25 TAULERS organitza: Club Ajedrez. La Primitiva Setabense al Reial de la Fira.

Consell Esportiu Municipal 11.00h EXHIBICIÓ DE CROSSFIT Organitza: Avanza Fitness Espai al Reial de la Fira “DONAT A CONÈIXER” (espai de promoció) CAMPUS UNIVERSITAT D’ALCOI, POLITÈCNICA DE VALÈNCIA Diverses demostracions de mecànica i robòtica Front oficina d’informació de la Fira.

12:00h EXHIBICIÓ EQÜESTRE Organitza: la font de Saladrar Centre Hípic Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Recinte Fira del Bestiar 12.00h INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA 63 Saló Local de Fotografia en Blanc i Negre 33 Saló Local de Fotografia en Color 21- Saló Local de Fotografia tema Fira Fins al 9 de setembre Organitza: AFSA Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira – Regidoria de Cultura Casa de Cultura, Pati Cobert 12.15h INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ DE PINTURA PREMI DE PINTURA FIRA D’AGOST “JUAN FRANCÉS” Fins al 9 de setembre Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira – Regidoria de Cultura Casa de Cultura, Sala de les Columnes 12:30h MOSTRA DE PINTORS I ESCULTORS XÀTIVINS Fins al 9 de setembre Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira – Regidoria de Cultura Casa de Cultura, Sala 1ªplanta 13.00h ANIMACIÓ MUSICAL AL REIAL amb la Colla de Xirimites i Tabals La Socarrà Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Albereda Jaume I-Reial de la Fira-Avinguda de Selgas 14.00h MASCLETÀ Patrocina: Bar Restaurant Moncho Dispara: Pirotècnia Turís Jardí de la Pau

el

17.00h XLII CONCURS DE TIR i ARROSSEGAMENT Proves d’una, dues, tres i quatre haques

XÀTIVA 2017

21

Puntuable per a la lliga de la Federació Valenciana de Tir i Arrossegament Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Recinte Fira del Bestiar 19:00h CONCURS EQÜESTRE “DOMA CLASSICA” organitza: la font de Saladrar Centre Hípic Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Recinte Fira del Bestiar 23.00h CONCERT Chenoa, “Soy humana”, gira del seu últim disc Entrada gratuïta fins a completar aforament, apertura de portes hora i mitja abans de començar Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Camp de Futbol La Murta 23.00h XXIIé FESTIVAL DE LA CANÇÓ Xaluq El disc Empelt és una compilació de cants tradicionals de València i altres composicions pròpies realitzades amb la intenció de reflectir el passat, el pas dels àrabs per la nostra terra, i la fluctuació de tantes cultures provinents d’altres terres.

Sis veus per al poeta Homenatge musical al poeta Vicent Andrés Estelles.

Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Plaça de La Seu 23.30h AL RAS FESTIVAL Espai Jove del Jardí de la Pau Concert amb el grup: -Smokings Souls Grups locals: -Kai Mars -Hollow Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira – Regidoria de Joventut Jardí de La Pau

DIMECRES, 16 D’AGOST

Segon dia de la Fira del Bestiar 9.30h XXXVII CONCURS OBERT DE DIBUIX i PINTURA INFANTIL i

22

JUVENIL A L’AIRE LLIURE Organitza: Associació d’Ames de Casa Tyrius, Xàtiva. Col·labora: Aspromivise, Patrocinen: Media Center i COR-Consorci per a la Gestió de Residus; Col·labora: Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidories de Fira i de Cultura Jardí del Bes 10.00h XLII CONCURS DE TIR i ARROSSEGAMENT Proves d’una, dues, tres i quatre haques Puntuable per a la lliga de la Federació Valenciana de Tir i Arrossegament Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Recinte Fira del Bestiar 11.00h EXHIBICIÓ DE SPINNING Organitza: Avanza Fitness Espai al Reial de la Fira “DONAT A CONÈIXER” (espai de promoció) CAMPUS UNIVERSITAT D’ALCOI, POLITÈCNICA DE VALÈNCIA Diverses demostracions de mecànica i robòtica Front oficina d’informació de la fira.

12:00h EXHIBICIÓ EQÜESTRE Organitza: la font de Saladrar Centre Hípic Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Recinte Fira del Bestiar 13.00h ANIMACIÓ MUSICAL AL REIAL amb el Grup de Batucada Rytmus Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Albereda Jaume I-Reial de la Fira-Avinguda de Selgas 14.00h MASCLETÀ Patrocina: Limpiezas Tudela-Valdonaire i Excm. Ajuntament de Xàtiva Dispara: Pirotècnia Crespo Jardí de la Pau 17.00h XLII CONCURS DE TIR i ARROSSEGAMENT Proves d’una, dues, tres i quatre haques

Puntuable per a la lliga de la Federació Valenciana de Tir i Arrossegament Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Recinte Fira del Bestiar 19:00h CONCURS EQÜESTRE “ALTA ESCUELA” Exercicis de Doma Alta Escola Organitza: Centre Hípic La Font del Saladrar Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Recinte Fira del Bestiar 19.30h TEATRE INFANTIL Txatarra Companya: País Basc Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Plaça del Mercat 21.00 FESTA-SOPAR DE JUBILATS I PENSIONISTES Amenitzada per l’Orquestra “la Trampa” Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Camp de Futbol La Murta 23.00h FOLCK MEXICÀ A LA GLORIETA Lüla Reyna Espectacle: “Cielito Lindo” Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Glorieta José Espejo 23.00h TEATRE A LA PLAÇA DE LA SEU “Trio” actors: Diego Braguinsky, Vanessa Cano i Héctor Fuster. autor: Rodolf Sirera directors: Rebeca Valls i Edison Valls Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Plaça de La Seu 23.30h AL RAS FESTIVAL Espai Jove del Jardí de la Pau Nit de Música: Mafalda Grups locals: -Noah Histeria -Danny Markez Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira – Regidoria de Joventut Auditori-Jardí de La Pau

DIJOUS, 17 D’AGOST

14.00h MASCLETÀ Patrocina: Inditec i Pro21 Cultural-Sagarmanta Dispara: Pirotècnia Valenciana Jardí de la Pau

10.00h XLII CONCURS DE TIR i ARROSSEGAMENT Proves d’una, dues, tres i quatre haques Puntuable per a la lliga de la Federació Valenciana de Tir i Arrossegament Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Recinte Fira del Bestiar

17.00h XLII CONCURS DE TIR I ARROSSEGAMENT Proves d’una, dues, tres i quatre haques Puntuable per a la lliga de la Federació Valenciana de Tir i Arrossegament Patrocina: Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Recinte Fira del Bestiar

11:00h DESFILADA EQÜESTRE Organitza: Centre Hípic La Font del Saladrar Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Eixida des de la Fira del Bestiar fins al Reial de la Fira

19:30h TEATRE INFANTIL “Pla, Pla i cia” Gran Fele Patrocina: Excm. Ajuntament de Xàtiva Plaça del Mercat

Tercer i últim dia de la Fira del Bestiar

12:00 EXHIBICIÓ EQÜESTRE Organitza: Centre Hípic La Font del Saladrar Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Real de la fira 11:30 “DONAT A CONÈIXER” (espai de promoció) OPEN WALK 360º Front oficina d’informació de fira 13.00h LLIURAMENT PREMIS DEL XXXVI CONCURS DE DIBUIX I PINTURA INFANTIL I JOVENIL A L’AIRE LLIURE II INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ Exposició obres guanyadores fins el 31 d’agost Col·labora: Aspromivise, Associació d’Ames de Casa Tyrius Patrocinen: Midia Center i COR-Consorci per a la Gestió de Residus Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira i Festes Casa de Cultura 13.00h ANIMACIÓ MUSICAL AL REIAL amb la Colla de Xirimites i Tabals La Socarrà Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Albereda Jaume I-Reial de la Fira-Avinguda de Selgas

20:30h EXHIBICIÓ DE ZUMBA Organitza: Avanza Fitness Espai al Reial de la Fira 22:00h UNA FIRA DE CINE Projecció de la pel·lícula: “Mejor Solteras” Organitza: Associació de Veïns Barri Nord-Oest Col·labora: Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Pista Poliesportiva – Barri NordOest 23:00h RECORDANT EL CANT D’ANTONIO MOLINA Actuació de “Reyes Molina” (Cádiz) Acompanyat a la guitarra per Juan Arrabal (Saragossa) Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Glorieta José Espejo 23:00h TEATRE A LA PLAÇA DE LA SEU “De sukei a naima” companyia: la dependent Actors: Aina Gimeno, Marta Chiner, Gemma Miralles, Pepa Miralles, Vicent Pastor, Rafa Segura, Pep Sellés.

Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Plaça de La Seu

23:30h AL RAS FESTIVAL Espai Jove del Jardí de la Pau nit de DJ amb: -Alex Selfa -Baldoví -Danny Markez Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira – Regidoria de Joventut Auditori-Jardí de La Pau 22:00h CONCERT “NIT JOVE” -Txarango -Aspencat -Tremenda Jauría coproduccio _pro 21Cultural Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Camp de Futbol La Murta Entrades: 10 euros anticipada i 15 euros en taquilla, tambe es poden adquirir a traves de la plataforma Noikumi

DIVENDRES, 18 D’AGOST 10:00h XXIX TROFEU DE CICLISME FIRA D’AGOST ELITES SUB-23 NACIONAL Puntuable Ranking Nacional i Challenger Comunitat Valenciana 140 km en ruta / 1500m de desnivell eixida i meta: baixada de l’Estació.

Organitza:Club Ciclista Bicicletas Sanchis i Consell Esportiu Municipal 11:00h “DONAT A CONÈIXER” (espai de promoció) Consell Municipal de les Dones per la igualtat Suma’t a la campanya “Xàtiva lliure d’agressions sexistes” “XtvnoésNO” “Construint la Casa de les Dones” Front oficina d’informació de la fira 11.30h EXHIBICIÓ D’ESGRIMA Organitza: Club d’Esgrima Xàtiva Col·labora: Consell Esportiu Municipal Reial de la Fira

XÀTIVA 2017

23

13.00h ANIMACIÓ MUSICAL AL REIAL amb la Colla de Xirimites i Tabals La Socarrà Patrocina: Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Albereda Jaume I-Reial de la Fira-Avinguda de Selgas

DJ Mark DJ Ciber DJ Robres Macro discoteca TALLARINA Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira – Regidoria de Joventut Auditori - Jardí de La Pau

14.00h MASCLETÀ Patrocina: Stil Conversion Dispara: Pirotècnia del Mediterraneo Jardí de la Pau

23.00h CONCERT BANDES SONORES DE L’HISTÒRIA DEL CINEMA “LIVE ON TOUR” a càrrec de la: Universal Symphony Orchestra Director: José Martínez Colomina Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Camp de Futbol La Murta

19.30h TEATRE-CIRC INFANTIL “Entre Dos” companyia: CapiCua Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Plaça del Mercat 20.00h XVII CONCURS INTERNACIONAL DE BEBEDORS D’ORXATA AMB FARTONS Organitza: Xococap S.L. Reial de la Fira 22.00h UNA FIRA DE CINE Projecció de la pel·lícula: “Padres por desigual” Organitza: Associació de Veïns Barri Nord-Oest Col·labora: Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Pista Poliesportiva – Barri NordOest 23.00h MONÒLEGS A LA GLORIETA “Meugenio, una misa Eugenica” monologuista: Toni Climent precentació: Marcos Chafer Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Glorieta José Espejo 23.00h TEATRE A LA PLAÇA DE LA SEU “Mucho sakespeare” companyia : Malaje Solo actors: Antonio Blanco i José Antonio Aguilar Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Plaça de La Seu 23.30h AL RAS FESTIVAL Espai Jove del Jardí de la Pau -nit de DJ’s a càrrec de:

24

DISSABTE, 19 D’AGOST 08.00h QUEDADA SENDERISTA FIRA D’AGOST Itinerari 5 kms aprox.: Reial de la Fira- El Castell (esmorçar ) Organitza: Centre Excursionista Xàtiva Reial de Fira-El Portet-La Solana-Porta de Socors-El Castell 8.30h QUEDADA BTT FIRA D’AGOST Eixida a les 8.30h des de la pista BMX Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Regidoria de Policia Local Arribada al Reial de la Fira sobre les 12.30h

“DONAT A CONÈIXER” (espai de promoció) Difusió Consorsi de Residus COR Front oficina d’informació de la fira 13.00h ANIMACIÓ MUSICAL A LA FIRA amb el grup de batucada Rytmus Patrocina: Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira i Festes Albereda Jaume I-Reial de la Fira-Avinguda de Selgas 14.00h MASCLETÀ Patrocina: Victor Tormo Construcciones Vito i Excm. Ajuntament de Xàtiva Dispara: Pirotècnia Aitana Jardí de la Pau 19.30h TEATRE INFANTIL “Cata plum” Circ la raspa Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Plaça del Mercat 21’30 CONCERT SEMIFINAL “SONA LA DIPU” amb l’actuació de: -Lost River Bastards -The Vibrowaves -l’emperador CONCERT GRUP CONVIDAT -LOVE OF LESBIAN Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira I Diputació Camp de Futbol La Murta Preu d’entrada 10 euros. Els tiquets es poden adquirir en el portal Entradasatualcance.com i en oficines de correus.

9.30h TORNEIG DE TENNIS DE TAULA FIRA D’AGOST Inscripcions des de les 9.30h. Inici de la competició a les 10.00h Organitza: Tennis Taula Xàtiva Club I Consell Esportiu Municipal Reial de la Fira

23.00h TEATRE FALLER A LA GLORIETA a càrrec de: A.C.Espanyoleto A.C. Sant Feliu Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Glorieta José Espejo

10.00h CELEBRACIÓ DIA MUNDIAL DE LA FOTOGRAFIA Activitat fotogràfica amb models, perruqueria i maquillatges Organitza: AFSA-Agrupació Fotogràfica Setabense d’Aficionats Albereda Jaume I

23.00h TEATRE A LA PLAÇA DE LA SEU “Penélope” Companyia: PEPA PLANA Direcció: Nola Rae Actriu: pepa plana Excm. Ajuntament de Xàtiva-Re-

gidoria de Fira Plaça de La Seu 23.30h AL RAS FESTIVAL Espai Jove del Jardí de la Pau IBEROMUSIC Nit de Rap amb: Big Fish, Badcompany, B-Yen & Borja Aimar, Gus Añejo, Young Shiva, Batalla de Gllos: DJ Norim i DJ Residente Speaker: Gus Añejo Iberomusic Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira – Regidoria de Joventut Auditori - Jardí de La Pau 2.00h NIT DE CANT D’ALBADES Amb cantadors de Xàtiva i les rodalies i la Colla de Xirimites i Tabals La Socarrà Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira. Col·labora A.C. Festes Hort de Mora.

Plaça Hort de Mora i voltants Participa: colla “la Socarrà”

DIUMENGE, 20 D’AGOST 9:00h III TROFEU ESCOLES DE CICLISME FIRA D’AGOST. PROVINCIAL. organitza: club ciclista Bicicletas Sanchis i Consell Esportiu Municipal Lloc: front al Col·legi Jacinto Castañeda “ la bola” 10:00h XIII CAMPIONAT D’ESCACS AUTONÒMIC DE XÀTIVA organitza: Club Ajedrez. La Primitiva Setabense Lloc: llar dels jubilats, c/ Abú Masaifa.

Consell Esportiu Municipal “DONAT A CONÈIXER” (espai de promoció) Difusió Consorci de Residus COR Front oficina d’informació de la fira 13.00h FESTA DE LES PAELLES A les 12.00h començarà el repartiment de condiments Animada per les dolçaines i ta-

bals de la Colla La Socarrà Fi de Festa i ball amb l’orquestra Freedom Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Pàrquing Pavelló Voleibol 13.00h ANIMACIÓ MUSICAL A LA FIRA amb la Colla de Xirimites i Tabals La Socarrà Patrocina: Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Albereda Jaume I-Reial de la Fira-Avinguda de Selgas 14.00h MASCLETÀ Patrocina: Ysabel Mora i Excm.

Ajuntament de Xàtiva Dispara: Hermanos Caballer Pirotécnicos S.L Jardí de la Pau 19.30h TEATRE INFANTIL “La festa del rei” (espectacle musical) companyia: La banda del drac Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Plaça del Mercat 23.00h ACTE DE CLOENDA DE LA FIRA D’AGOST 2016 acomiadament de la reina de la fira de Xàtiva Espectacle cloenda: Music Has no Limits Espectacle Piromusical Patrocina: Recreativos Saetabis i Inelcom Dispara: Hermanos Caballer Pirotécnicos S.L Camp de Futbol La Murta

ALTRES DADES D’INTERÉS : APARCAMENTS PÚBLICS GRATUÏTS 24 HORES: - Pàrquing Partida La Mola, carretera d’Alzira, (front Pavelló Volei) Horaris amb vigilant: de 19.00h a 03.00h (el dia 20 fins les 00.00h) - Pàrquing camp de futbol Paquito Coloma, camí Sta. Anna, 7 Horaris amb vigilant: de 19.00h a 03.00h (el dia 20 fins les 00.00h)

- Pàrquing SEAT, Pol. Ind. C, Ctra.

Llosa de Ranes, s/n Horaris amb vigilant: de 19.00h a 03.00h (el dia 20 fins les 00.00h) APARCAMENTS PÚBLICS: Pàrquing de la Glorieta Av/ República Argentina nº27 Pàrquing Saba . junt a l’Estació de Renfe Pàrquing Plaça La Bassa Pàrquing Carrer la Reina PUNTS INFORMACIÓ DE FIRA: FONT DEL LLEÓ Baixada del Carme Jaume I amb la Baixada de l’Estació Horaris: 10.00h a 02.00h EXPOSICIONS FOTOGRAFIA I PINTURA A LA CASA DE CULTURA Carrer Montcada, 7 i Albereda Jaume I, 50 Horari: de 10.00h a 14.00h i de 18.00h a 20.00h TREN TURÍSTIC Estacionat al carrer Portal del Lleó Horari eixides dies Fira: continu, segons demanda

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA: www.Xativaturismo.com www firaxativa.com /inicio Ajuntament de Xàtiva: www.xativa.es Avanza Fitness: http://avanzafitness.com/ XACEX: http://xacex.org/ SPAX: http://www.protectoraxativa.org/index.asp AFSA: http://afsaxativa. blogspot.com.es/ ADEXA: http://adexa.info/

XÀTIVA 2017

25

FIRA 2017 #noésNO Volem que Xàtiva siga una ciutat lliure d’opressions patriarcals.

N’estem fartes!

Aquest protocol està escrit des de i per a les persones que organitzem festes.

La nostra voluntat és contribuir a posar un granet d’arena en la lluita antisexista i generar espais on ens puguem relacionar de manera segura, consentida, lliure, horitzontal, etc. I per això sabem que és necessari que la gent se senta lliure, segura, amb possibilitat de posar límits, etc. Per això parlem de l’objectiu “empoderament”, com a objectiu transversal. La idea és garantir un espai de seguretat i confiança on, en el cas de produir-se una agressió sexista, les persones afectades se senten amb prou suport i confiança per actuar per elles mateixes. No obstant, nosaltres ens volem formar per actuar i coresponsabilitzar-nos, volem aprendre a posar límits i entendre el consentiment per així posar consciència en aquest procés.

L’Ajuntament de Xàtiva torna a llençar en el marc de la Fira la campanya #noésNO. Amb aquesta iniciativa volem potenciar les relacions lliures, respectuoses, igualitàries i no sexistes. Es tracta d’eradicar la discriminació per qüestió de gènere, present en tots els àmbits.

A nivell festiu és una gran problemàtica que impedeix que les dones gaudim lliurement de la festa.

Pot incloure des de comentaris ofensius fins a formes no consentides de contacte físic.

La idea és garantir un espai de seguretat i confiança on, en el cas de produir-se una agressió

26

sexista, les persones afectades se senten amb prou suport i confiança per actuar per elles mateixes L’objectiu és aconseguir una ciutat igualitària, lliure d’actituds sexistes i discriminatòries. Des de la ciutat cal defensar el caràcter inclusiu i respectuós de les nostres festes amb una implicació col·lectiva, imprescindible per tal de poder assolir-ho. La coresponsabilitat de tots i totes és un dels

elements centrals en la campanya.

Per aquestes raons, la campanya té com a objectiu la sensibilització i la intervenció (amb unes pautes d’actuació), si s’escau, en aquests espais festius on les condicions poden afavorir possibles interrelacions que donen peu a micromasclismes, assetjaments o agressions sexistes.

Suma’t a la campanya Xàtiva lliure d’agressions sexistes.

XÀTIVA 2017

27

28 | XÀTIVA 2017

Diccionari de la Fira

XÀTIVA 2017 | 29

Les

paraules DE LA

FIRA

i ha paraules que repetim tantes voltes que acabem per perdre consciència de la seua sonoritat, dels seus matisos formals, de la identitat fonètica que transmet la boca al cor.

Fira és una paraula alegre, festiva com cap altra. Comença amb una /f/ plena de finor, com una filigrana d’un ventall invisible, les dents que deixen escapar un fil d’aire només. Després traspunta una /i/, cantarina, musical, despreocupada, pícara. Li segueix una /r/ suau, aquosa, com un brollar de fonts centenàries que ens bressolen, la llengua acaronant el paladar, com fent-li un bes tendre. La paraula remata amb una contundent /a/, la vocal que ens obri del tot la boca, convidant-nos a cridar a l’amic, a cantar albaes, a pegar-li un mos al meló d’Alger, a sorprendre’ns, a restar embadalits per la Fira que un any més ha arribat a la ciutat.

Diu el Diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que “fira” és: 1. Mercat extraordinari, amb gran concurrència de venedors i compradors, que se celebra en un mateix lloc en dates determinades.

2. Festa que té una periodicitat regular.

3. Conjunt d’atraccions i d’entreteniments ambulants que es munten en ocasió de determinades festivitats.

Totes les definicions s’acomoden bé a la nostra fira.

Però si busquem la paraula “fira” en un diccionari etimològic, el diccionari més meravellós de tots els

30 | XÀTIVA 2017

 Purificació Mascarell

Coordinadora del Llibre de la Fira d’Agost de 2017

existents, perquè ens conta la història vital de les nostres paraules des del seu naixement fins al present, ens explicarà que “fira” prové del llatí feria, feriarum, on s’usava en plural amb el significat de “dies festius” o “dies de vacances”. A Roma tenien l’expressió feriae forenses, és a dir, “dies lliures del treball al fòrum”.

L’ètim de la paraula està vinculat al de festus, festa, festum, que podem traduir per l’adjectiu “festiu”, i d’on provenen les nostres paraules “festa”, “festejar”, “festeig”, “festivitat”. En el llatí tardà feria s’emprava en singular per a denominar els dies de la setmana: prima feria, secunda feria, tertia feria… La llengua portuguesa és l’única d’origen romànic que conserva aquesta bella fórmula.

Viatjant a través de les fulles dels diccionaris descobrirem que la paraula “fira” compta amb molt pocs sinònims, segons els manuals especialitzats a oferir-ne. Certament, no és una paraula que es puga substituir amb facilitat per una altra que expresse el mateix: pocs mots com “fira” designen amb tanta propietat un concepte concret tan complex. “Mercat” no se li aproxima, perquè manca de la grandesa, la dignitat, la varietat i l’esplendor que se li pressuposa a tota fira; tampoc la paraula “mostra”, que és massa gelada i mercantil per a una celebració festiva, alegre i humana com és una fira. És curiós: fins i tot recorrent a la lingüística comparada confirmem, en els diccionaris d’idiomes, la singularitat de la paraula “fira”. En anglés, el més paregut seria fair, però no posseeix l’aroma popular de mercadeig ancestral. En francés, dos mots designen per separat el que nosaltres tenim concentrat en un: foire, mercat,

i fête, festa. El mateix ocorre amb l’italià: fiera, com a sinònim d’exhibició comercial, i sagra en el sentit festiu. En efecte, la nostra “fira” uneix en una sola paraula els actes de vendre i comprar i la voluntat de celebrar.

L’últim diccionari que resta per consultar, el més estrany i misteriós dels coneguts, és el de símbols. La Fira de Xàtiva està plagada d’ells. La seua identitat única es construeix, precisament, sobre elements que han esdevingut síntesi màgica de tota una festa.

En un lloc d’honor figura el palmito, que a la cultura oriental s’utilitzava per a avivar l’esperit dels morts, i encara hui és un atribut de rang en certs pobles d’Àsia i Àfrica. El ventall plegable, l’occidental, s’assimila a les fases de la lluna, a les esferes de la imaginació i a l’univers femení; en el seu creixement i decreixement es detecta una al·legoria eròtica. L’erotisme també està present en el cant nocturn dels grills, cridant l’atenció de les femelles per a aparellar-se. Per la seua banda, la icona de la lluna —en quart minvant a base de mossos— està present en la típica tallada de meló.

El simbolisme marca també les fonts d’aigua tan freqüentades en fira, unides a les nocions d’abundància, prosperitat, fertilitat i renaixement. En les fonts s’omplin d’aigua les redonors fresques de la botija, reflex de les corbes d’un cos on apagar la set. I, per damunt de tots els símbols, el sol. L’astre rei calfa l’ambient amb els seus rajos plens de vitalitat i energia, i ho ompli tot d’un groc resplendent, el color del déu Apol·lo. El sol és l’ull del cel, que tot ho veu, i remet al foc purificador, a la llum del coneixement i la saviesa, a l’estiu, el moment àlgid de l’any. Assimilada a les edats de l’home, l’època estival es correspon amb la maduresa vital i és l’estat previ a la decadència de la tardor i a la mort de l’hivern.

Hi ha molts tipus de diccionaris i ací n’hem repassat uns quants a manera d’introito per presentar el que tenen entre les seues mans, insòlit en la seua especificitat: el primer Diccionari de la Fira de Xàtiva.

Els lexicògrafs, nom que reben els autors dels diccionaris, acostumen a treballar en equip de manera coordinada. Aquest diccionari firer és fruit del treball en comú de moltes persones. També la Fira és un esdeveniment per força col·lectiu, una creació de moltes mans i moltes ments. Al nostre diccionari hem volgut comptar amb la participació de veus joves, noves, sense espai on dir la seua, com els membres del grup Barbaritats, cinc xiquets del col·legi Claret de Xàtiva o Ricard Garcia.

Les hem compaginades amb firmes de caràcter especialitzat: José Ángel Núñez, Vicent Josep Escartí, Ramon Aznar i Garcia, Pablo Camarasa i Josep Vicent Frechina. Hem comptat amb una

representació local de savis: Antonio Martín Llinares, Salvador Català Sanchis i Antoni Martínez Revert.

La ploma periodística l’han aportada Paco Cerdà, Germà Arroyo, Carla González, Ana Vicente, José Luis Lagardera, Agustí Garzó i Sergio Gómez. No hem oblidat la col·laboració de figures conegudes de la societat civil xativina, com Fina Garcia i Manu Chàfer, o la d’aquells que amb més autenticitat s’estimen aquesta terra, com Manuel Asensi i Paco Francès.

Finalment, s’ha obert el llibre a creadors socarrats: els dissenyadors de Madafaka, l’escriptora Begoña Chorques, i les dramaturgues i actrius Neus Alborch i Laura Sanchis. Una varietat deliberada d’edats i perfils, i una nòmina de 14 —d’un total de 26— autors i autores menors de 40 anys.

Al mateix temps, tractant de fer una aproximació als diccionaris més complets —aquells que freguen l’enciclopèdia il·lustrada— hem volgut acompanyar les entrades del nostre diccionari amb imatges cedides pels fotògrafs i artistes de Xàtiva. Les seues fotografies i creacions entren en diàleg amb els textos, els interpel·len amb voluntat poètica perquè, en definitiva, què són les paraules sense les connotacions que ens suggereixen i no recull cap diccionari? Un esment especial mereix l’artista Alfredo Pardo, que ha confeccionat les 26 lletres de l’alfabet inspirant-se en coneguts elements tipogràfics presents als carrers i les places de la nostra ciutat, aconseguint arredonir aquest diccionari firer amb l’estima que sols es pot covar sota el campanar de la Seu. Com a filòloga que es fa càrrec del Llibre de la Fira d’Agost, he volgut dedicar aquesta edició de 2017 a les paraules. La Fira és un mar de paraules produït per un riu de gent que parla i es comunica i s’expressa en la nostra llengua, i en moltes altres que parlen els seus visitants. Aquest flux de converses és la més autèntica i tradicional banda sonora de la Fira: els xiquets demanen una panotxa de dacsa o un cotó-en-pèl; els vells es queixen de la calor i rememoren fires antigues; els adolescents aprofiten per a xarrar amb qui no s’atreveixen durant el curs; els amics es posen al dia després d’un any sense vore’s, lluny de Xàtiva; els compradors pregunten a quan es ven la peça i si es pot abaixar el preu; els venedors contesten tractant de què la fira els vaja el millor possible; les autoritats fan discursos oficials davant dels micròfons i els tafaners critiquen amb el vell sistema de l’escoltellet. Sempre hi ha algun infant que es perd i algú que li pregunta pels seus pares. Hi ha discussions acalorades, tractes per comprar una haca, cants satírics a altes hores de la matinada, comentaris amb doble intenció i secretes declaracions d’amor. Totes les paraules de la Fira.

XÀTIVA 2017 | 31

Índex

33 ALBEREDA. Paco Cerdà

87 NIT. Madafaka & The Toxic Kiwis

37 BESTIAR. Manuel Asensi

90 OBELISC. Begoña Chorques Fuster

42 CALOR. José Ángel Núñez Mora

94 PERSPECTIVA. Ramon Aznar i Garcia

46 DONES. Fina Garcia Ruiz

98 QUEEN. Ana Vicente

49 ESMORZAR. Manu Chàfer

101 RECORDS. Neus Alborch

53 FUTUR. Antonio Martín Llinares 57 GENEALOGIA. Salvador Català Sanchis 63 HISTÒRIA. Pablo Camarasa 68 IMAGINARI. Germà Arroyo 72 JAUME I. Vicent Josep Escartí

105 SAGRAT. Laura Sanchis 108 TRADICIÓ. Josep Vicent Frechina 112 UNIVERSAL. Paco Francès Perales 116 VELLS. José Luis Lagardera Ventura 120 WALLY. Ricard Garcia Císcar

75 KM. Carla González Collantes

123 XIQUETS. Sergi G. Monreal, Aroa Castillo, Maria Calabuig, Íker Revert i Blanca Giménez

78 LLIBRE. Antoni Martínez Revert

127 YAMAHA. Agustí Garzó

83 MÚSICA. Barbaritats

131 ZENIT. Sergio Gómez

32 | XÀTIVA 2017

Paco Cerdà PE RIODI STA

Albereda XÀTIVA 2017 | 33

ALBEREDA Un passeig de fullosa memòria, un camí per assaborir la ciutat morosament, amorosament. És el cor d’un allargassat entramat urbà. Allà on batega la ciutat d’hivern, allà on festeja la ciutat primaveral, on feineja la ciutat de tardor i s’engrunsa l’assedegada ciutat d’estiu. És el cor laic, cívic, sentimental; a les nou en la Font de Lleó. És una reducció condensada, no més que una fragància de mostra, que congrega a banda i banda tot el que ha sigut i ha volgut ser aquesta mare de terra sola.

Als seus marges hi ha la casa del poble, un col·legi, un institut i dos convents. Hi ha el rastre dels diners: el banc, un vell bingo i l’edifici d’Hisenda.

Hi ha la petjada d’un cine de memòria suada a sessió continua i l’aroma gelat d’un teatre d’ínfules grandiloqüents. Hi ha esquelets, com la muralla medieval o una antiga gasolinera en desús, als que ningú posa flors. Hi ha les restes d’un hotel i el regust burgés d’un bell edifici modernista, color verd botella, amb balcó nostàlgic pel món que només va quedant en les fotografies i en l’esquena de qui mira a través d’ell. Hi ha bars, restaurants i un casino d’antigues tertúlies i bigotet de postguerra que manté l’últim fil de vida d’una vida ballada, jugada i conversada. Hi ha jardins de besos, de pau i de glòria que combinen l’exòtica verdor amb tocs de modernisme i mecenatge. Hi ha les fonts necessàries: la dels Vint-i-cinc xorros, on encara deu quedar el rastre de tants animals com han begut en ella; la dels Peixos, casual i furtiva com les mans dels nóvios que han freqüentat els bancs adjacents en llargues vesprades sense rellotge; la del Lleó, reina d’aquesta selva hídrica que és la calorosa ciutat de les mil fonts; i la de la Bassa, amb memòria a dona condemnada a intrahistòria i safareig a primera hora. Però el passeig és, sobretot, de fullosa memòria. D’arbres centenaris que van

34 | XÀTIVA 2017

mudant la pell i perdent branques suïcides mentre acomiaden als més ancians i malalts de la seua família. De monuments naturals amb arrels que s’enfonsen en aquell segle XIX que encara defineix i impregna l’artèria de Xàtiva, la casa de la Fira d’Agost: l’Albereda.

Va servir per a partir la ciutat. A una banda quedaven les cases del casc antic que tancava la muralla defensiva. A l’altra banda, la rica horta de séquies com a testament sonor de Medina Xateba.

I enmig de les cases i de l’horta, com una zona de calma i transició, de modernitat i sofisticació, es va obrir la gran avinguda que volia recordar els models que París mostrava plena d’orgull al món. I Xàtiva, que sempre ha anat sobrada d’orgull i xovinisme, volia ser com París. Ú pot imaginar-se als operaris de finals del segle XIX que plantaren els plataners de l’Albereda.

D’aquells homes ja no queda ningú. Ni tampoc dels fills que van deixar. Però els arbres, el centenar llarg d’arbres que es poden comptar des de la Bassa fins els Vint-i-cinc xorros, l’alfa i l’omega del nostre mapa comú i sentimental, continuen ahí, acostantse al cel i estenent la seua mar d’arrels per baix terra.

Són els sentinel·les vius d’aquella Xàtiva moderna que naixia amb força, amb l’Albereda com a símbol, després d’una història orgullosa i convulsa. Una història de coves negres i ibers amb sabor saití. De romans amb Via Augusta i islàmics que portaven el primer paper d’Occident. D’un rei conqueridor que en xafar aquesta terra va vore la pus bella horta que anc havíem vista en vila ni en castell. Una història com a segona ciutat del Regne, bressol de papes, d’encoberts i agermanats, de digna resistència maulet. D’urbicidi exterminador per l’obstinada rebel·lia i d’humiliació toponímica que mai haurà d’oblidar-se –San Felipe, que ningú mai ho oblide–.

Era una història llarga i pendular, entre la glòria i

Paco Cerdà

XÀTIVA 2017 | 35

la decadència, a la qual l’Albereda volia posar un punt i a banda. Un intent de modernitzar la ciutat i preparar-la per als nous temps.

Ressonen en aquest punt les paraules d’un il·lustre socarrat del segle XIX. Catedràtic d’Història i cronista oficial de la ciutat, Vicente Boix es preguntava en aquell moment canviant del segle XIX: “¿Qué falta a esta población? Más vida industrial, aprovechando sus grandes y copiosos saltos de agua, para introducir fábricas de varias clases, que darían nueva vida a la clase proletaria [...] Falta que sus habitantes comprendan lo que vale su población, y siguiendo la marcha del siglo se agiten, trabajen y aumenten con otros medios la vida agrícola que heredaron de los árabes. [...]

Dejemos en paz esas ruinas sagradas; y respiremos la brisa, que nos anuncia otro porvenir”. És curiós: aquells vestigis sagrats, les ruïnes que omplin la ciutat deturada en la Història, són potser hui la indústria amb més futur que té Xàtiva: el turisme.

Aquella seductora imatge de ciutat ancorada en el passat, de “marqués arruïnat”, en poètica definició d’un marqués polític que ha contribuït a la ruïna –la d’ell i la de tots–, és la que queda Albereda endins.

L’Albereda segueix com a divisòria. No sols física; també emocional. L’Albereda és l’espai natural de la Xàtiva que compta, la que es veu i es deixa vore. És l’àgora de la banalitat i l’aparença en no poques ocasions, l’ecosistema de la Xàtiva altiva que viu d’esquena als barris perifèrics, als carrers amagats per vocació induïda on encara es veuen hamaques nocturnes i s’escolta remor de coberts en acabant de sopar. Aquella és la Xàtiva invisible, amb els cartells de “se vende” per bandera i la salmòdia de la xitxarra o el grill com a himne. Tan prop i tan lluny de l’Albereda.

36 | XÀTIVA 2017

Però el caràcter democràtic que també té l’Albereda (caminar, passejar i besar-se encara són debades malgrat la invasió de taules, cadires i gintònics) recupera embranzida en temps de Fira. De democràcia de classes, això sí. Està el noble Reial de la Fira i qui s’exhibeix per eixa llotja VIP ventall amunt i garrot avall: gent que segueix estirant més el braç que la màniga encara que porte tirants. Estan les zones de guerrilla plenes de poregosos i vulnerables manters, el lumpen de la festa. Estan també els extrems firers, sense aspersors d’aigua ni elegants carpes, que es nodreixen de les classes populars i tendeixen a l’anarquia. Però no es tan sols una qüestió d’espais; també hi ha castes pel que fa al temps, al rellotge. Estan les hores premium, les del matí en torn a l’esmorzar (horari de polític de València en visita fugaç), i la franja més cràpula i underground, amb les xurreries com a únic refugi obert. Ara bé, a tota hora, siga de nit o siga de dia, l’Albereda en Fira sembla una gran harca de Noé destinada a salvar la tradició i aquells que la fan possible. Atraccions, parades, sorolls, suor, Toni Marzal i cares lletges (tots som lletjos pel mig de la Fira, fixeu-se).

Tot això –excepte el fotògraf peripatètic– comença a desaparéixer a partir del 21 d’agost.

Es queda la nostàlgia anticipada, allò que en diuen saudade, d’unes vacances que comencen a esvairse. La ciutat assedegada deixarà pas a la feinera. La Xàtiva que no compta tornarà als seus amagatalls.

L’Albereda perdrà el fulgor firer. Mentre espera els nóvios de mans entrellaçades que cada dia la passegen menys, ella anirà tirant de records. De la fullosa memòria d’uns arbres que seguiran ahí, estenent arrels i regalant ombra, quan ningú de nosaltres puga ja anar a la Fira.

Manuel Asensi L L AURADOR

BESTIAR XÀTIVA 2017 | 37

B E ST IAR Tanque els ulls i encara puc oldre el flaire de bestiar d’aquells dies, calorosos i ofegants, acompanyant al meu avi Manuel, el carnisser del poble. Per ell, estava acostumat al ramat de carn: porcs, corders, bous, vaques de llet; als animals de feina, per part del iaio Vicent: mules, rucs i haques pamploneses.

Reconeixia totes i cadascuna de les seues olors, dels seus fems i suors, encara que ací es fonien com un sol, característic, peculiar, tant que el podia diferenciar ben bé de la fira de Talavera de la Reina o d’Albacete, doncs aquesta era especial: era la Fira de Xàtiva!

Un dia Manuel em va comprar un garrotet i jo anava devanit a la seua vora, mirant el que ell mirava i fent el que ell feia. Recorde una tanca amb uns corders i com la rodava pegant cops a la “silla” dels animals, que així anomenava als ossos del maluc, o “contra” si es tractava de jònecs, i ho feia amb el seu garrot acabat amb bola d’arrel. La meua curiositat augmentava a mesura que els copejava tots, exceptuant els que, des de la meua ignorància, em semblaven més gruixuts i lluents.

Em va dir, que mai fera tracte per animals de carn grossos, doncs pagaria per bo, i amb el viatge, el canvi de pinso i d’aigües, en pocs dies perdrien carn; per contra, si els compràvem famolencs i barats, amb no res que els cuidàrem serien bons per l’escorxador, augmentant els guanys. I vaig aprendre a escoltar el cop del bastó, al que jo havia considerat de dubtosa utilitat, entenent, per fi, el sentit de tanta varietat d’ells a les parades de l’albereda.

38 | XÀTIVA 2017

Família de Xàtiva baixant a la Fira des de Bixquert amb un carro, a principis dels anys 50.

M’agradava escoltar les seues blasfèmies, perquè allí, al bestiar, tot el món semblava dir-les sense que la mà del senyor rector o del mestre d’escola es presentara traïdora al bescoll i no sé per què, em feia una idea d’aquells, com homes lliures, indomables i diferents dels que en aquell temps, aixecaven el cap contínuament a autoritats i senyors amos que, curiosament, sempre manaven en castellà.

Molts anys després, sols utilitze aquells improperis valencians, blasfems i malsonants en cas d’extrema necessitat com ara, en xafar-me un dit o pessigarme amb una porta, recurs per cert, encara no superat per cap analgèsic per traure el dolor. Tot i això, com aquells, no he aconseguit igualar-los ni en vocalització ni en fluïdesa verbal.

Recorde un home vell, panxut i ennegrit, amb una faixa negra que abraçava aquell volum, assegut a una cadira, sota la roda d’un enorme carro envelat, amb els rajos pintats de roig i les vares de carrasca, on els ferros de reforç havien sigut pavonats i feien olor.

El iaio Vicent, el llaurador, el coneixia perquè en una ocasió, va haver d’enganxar-li a tir la seua “Valerosa”, que era la mula més gran i forta de totes les de la finca, perquè aquell carrot de cinc “azzàmiles”, com deien els moros, s’havia quedat en una pujada de la rambla del Cànyoles, pel Camí Reial de Madrid, ciutat a la qual aquell carreter anava des de València, carregat de bótes plenes de sardines salades i tonyina de sorra.

—Ieeeeehhhh, Vicent…

—Ieeeeeehhh, Piranya! —es saludaren a l’ús de la terra i au.

—I tu què? Com el “güelo”? —em va preguntar—.

Saps que jo tenia parents pel teu poble?

I em va contar una història que desconeixia.

Parlava, que feia molts anys el seu avi vivia a un mas de les Alcusses de Moixent, prop de la rambla del Fossino i per allí passava una vereda que venia de Biar cap a Xàtiva i també a València per la que baixaven uns ramats d’ovelles o de cabres de més de mil animals. En passar per una heretat apegada a la lloma, els fills del llaurador havien pres el costum de fer lloberes, que eren pous tapats amb brossa, destinats, en un principi, a caçar llops. Aquells bandolers les paraven a vores de vereda, en senderes antigues i fora de l’atenció del sagal, o xiquet que anava “saguer”, guarint la cua del ramat; així sempre queia algun animalet al clot, fins que uns pastors de Callosa els varen pillar.

—La “Ca El Llop”! —va sentenciar Piranya, i va callar.

Anys després, una de tantes vegades que anualment tornava a la fira del bestiar, ja no vaig veure aquell carro gegant ni el carreter que anava a Castella, però recorde bé la imatge d’un rossí al tir i arrossegament, amb un carro mitjà clavat fins a l’eix, amb raigs i vares roges, manat per un home quarteró, enfaixat i mocador al cap, que arreava i feia ajut amb una mà al boç i l’altra a un cuir de la vara dreta, i que, amb tanta brutalitat i força tiraven, que vaig dubtar qui dels dos era més animal.

XÀTIVA 2017 | 39

Vicente Bermúdez

Als qui tenia cridant a la vora i fumant caliquenyos, emocionat, vaig preguntar si aquell era fill del tio Piranya però, com em varen enviar a “fer la mà”, tal com sona, ja no vaig voler saber res més.

Les coses anaven canviant: el lloc, la gent, el tipus de ramat, les olors, el soroll, la forma de tracte i, fins i tot, el tipus i quantitat d’insectes que el bestiar comporta. Era, com si els personatges d’aquesta història i tota una època, desaparegueren al temps, fent que moltes coses deixaren de tindre sentit.

Hui en dia, als meus fills els he dut alguna vegada per veure cavalls de muntar, però reconec que els atrau més pegar voltes per l’albereda i fer whatsapps amb els amics, perquè aquest és el seu món i no aquell, i què més dona que el bestiar fora origen i donés importància a la fira que En Jaume va atorgar a la ciutat. Quina importància té ara que la font dels vint-i-cinc xorros fóra primer un abeurador fet pels musulmans? No queden “redondes” per herbejar corders o cabrits nodridors dels carnissers locals, ni bovalars amb raberes de bous.

40 | XÀTIVA 2017

David Calatayud Martínez

Els tractors han ocupat les fires més importants d’Europa, huit-cents anys després que a la Champagne es feren les primeres grans fires legislades, però d’allò, ningú no se’n recorda. Potser, contar el que hem viscut a cada fill o cada nét siga el millor que puguem fer per enriquir la seua llarga història, però poc més.

Ara tots vivim millor, diguem el que diguem; nosaltres, i els pobres animals, aquells que ens han acompanyat en la història de la humanitat com a elements imprescindibles de progrés, en la cuina, al camp, a les festes, a les guerres, a les conquestes i reconquestes i altres moments de tota societat o poble. Ara és moment de reconeixement vers ells, de mostrar el respecte merescut i l’agraïment que els homes els deguem, sense enyorar ni plorar altres temps.

Ara, entenc que no trobe a faltar aquella fira del bestiar; trobe a faltar l’edat que jo tenia i com sentia aquells efluvis i oïa els meus éssers estimats i les seues històries; trobe a faltar la tremolor meua i d’aquella xiqueta que vaig abraçar oint albades de matinada, o el sabor del primer meló d’Alger de la temporada, roig i ple de pipes negres... Coses que dúiem a casa il·lusionats, guarint-les al racó de la memòria on romanen, només, les coses que mai s’obliden... Terra mullada, olor de fira d’aquell bestiar.

XÀTIVA 2017 | 41

José Ángel Núñez Mora CA P D E CL I M ATOLOGI A D’AE M E T A L A C OM UNI TAT VAL E NC I ANA

CALOR 42 | XÀTIVA 2017

CALOR 15 d’agost de 2017, a les 07:15 eixirà el sol sobre la ciutat de Xàtiva i es posarà quan falten 3 minuts per a les vint-i-una hores; des de l’inici de l’estiu, el 21 de juny, els dies han minvat en la ciutat quasi una hora i quart, i durant la Fira, en només 5 dies, encara minvaran altres 11 minuts més. És el camí imparable cap a la tardor. La Fira és la fita que anuncia que l’estiu climàtic està arribant a la seua fi, però no per açò, en ple agost encara, hem de deixar de parlar de la calor de Xàtiva durant la Fira.

Sol fer calor a Xàtiva en la Fira? Sí. Açò ja s’adverteix en la pàgina web de turisme de Xàtiva i ho saben bé els xativins i xativines i els visitants de la ciutat eixos dies. Xàtiva, capital de la Costera, està situada en la zona més càlida de l’estiu a la Comunitat Valenciana. A poc més de 100 metres d’altitud i a poc més de 30 km en línia recta de les platges de La Safor, de les quals la ciutat queda separada per una cadena de muntanyes litorals, la brisa de mar que refresca les comarques costaneres a l’estiu, a meitat d’agost ja arriba molt afeblida a la ciutat.

El mapa de temperatura màxima (mitjana de 30 anys, 1981-2010) del sud de la província de València, mostra el gran gradient tèrmic entre les platges de La Safor, que tenen una temperatura mitjana de 28ºC, i Xàtiva, amb una temperatura mitjana de quasi 33ºC.

Perales Iborra

XÀTIVA 2017 | 43

A l’agost cal tenir en compte a més que la brisa arriba molt afeblida a la ciutat, amb la qual cosa, la sensació de calor augmenta eixos dies a causa de l’escassa ventilació de l’atmosfera. Tots els factors del clima en joc a meitat d’agost: l’aire, el mar… estan recalfats per acumulació estacional de calor.

De totes maneres, la climatologia indica que la calor ja va en descens en els dies de la Fira d’Agost, els dies més càlids se solen observar en la ciutat els últims dies de juliol i els primers d’agost. En la mitjana climàtica, el dia més càlid de l’any sol ser el 28 de juliol, i l’últim dia de la Fira, la temperatura mitjana ha descendit quasi un grau pel que fa als dies de la canícula.

Temperatura màxima. Mitjana dels mesos de juliol i agost (19812010)

La climatologia indica que les nits més càlides se solen registrar quasi 10 dies després que el període de dies més càlids, al voltant del 6 d’agost, per la qual cosa les nits de Fira solen ser encara de les més càlides de l’any, a pesar que aquestes ja han minvat més d’una hora des de l’inici de l’estiu.

Però, clar, les mitjanes realitzades sobre la base de sèries molt llargues de dades, caracteritzen el clima “normal” de la Fira, però amaguen la realitat que hi ha hagut unes setmanes de festa molt càlides, com van ser les de 1970, quan el termòmetre va arribar a 45ºC el dia 17 (el dia de Fira més càlid d’almenys els últims 60 anys), i a 42ºC els dies 19 i 20 o, més recent, la Fira de 2004, en la qual pràcticament tots els dies van fregar els 40ºC; i, en l’altre extrem, hem tingut setmanes de Fira relativament fresques, com les de 2015, fa dos anys, quan va haver-hi dies com el 18, amb uns agradables 27ºC al migdia, encara que les setmanes de Fira més fresques dels últims 60 anys, van ser les de 1985, 2005 i 2010.

El més habitual és que clarege quasi sempre sense núvols en la ciutat durant la Fira, però, amb tanta calor, és freqüent que en les muntanyes properes es vagen desenvolupant els núvols al llarg del dia, núvols que a voltes deixen algun ruixat David Calatayud Martínez

44 | XÀTIVA 2017

Pepe Mompó

vespertí feble i de curta durada en la ciutat. Aquests ruixats solen ser les restes de les tempestes que es formen en les comarques de l’interior de la província, o en les comarques de la Muntanya del nord d’Alacant i del sud de València, l’ingredient principal del qual és la calor acumulada en superfícies

elevades del terreny, però que en acostar-se a zones baixes i planes van perdent activitat i apenes deixen precipitació i rajos a Xàtiva.

Temperatura mitjana de les mínimes a Xàtiva. Mitjana diària

Temperatura mitjana de les màximes a Xàtiva. Mitjana diària

Xativins i xativines, bona Fira 2017! I per a combatre la calor, aigua-llimó.

XÀTIVA 2017 | 45

Fina Garcia Ruiz P RES I DE NTA DE X ATE BA

DONES 46 | XÀTIVA 2017

DONES La base social de la major part de les associacions està formada per dones. Especialment aquelles dirigides als àmbits de la cura: les educatives, sanitàries, així com totes les que fan referència a la protecció i assistència a persones més vulnerables.

Però també aquelles de caràcter cultural i esplai.

Cada vegada són més dones esportistes, fotògrafes i pintores les que també s’animen a integrar-se en les seues respectives associacions.

A Xàtiva tenim un teixit associatiu divers i ric on les dones hi participen activament. Una altra qüestió és la quantitat de dones que representen als seus propis col·lectius. Perquè si són mixtes, integrades per homes i dones, és més freqüent trobar que estan representades per homes, tot i que la seua base social és, majoritàriament, de dones.

Aquestes inèrcies en la representativitat col·lectiva tornen a deixar fora la veu de les dones als espais on realment es prenen les decisions. Són els espais on s’acorden, no sols la vida associativa, també les formes de viure de tots els veïns i veïnes.

Però els models de participació estan canviant i les dones formem part d’aquests canvis. Des del govern de la nostra ciutat s’estan aplicant noves polítiques que assumeixen els principis participatius per a donar respostes més eficients.

Seran solucions més integradores i transversals, més adequades als interessos i necessitats de la ciutadania. En definitiva, respostes més intel·ligents. I ací, les dones també han de tindre veu. Perquè suposa sumar la meitat de les capacitats i els talents. Però, perquè és un tema de justícia social d’obligat compliment.

Aleshores, si es deu aplicar la paritat als òrgans de representació, s’ha d’aplicar. No hi ha més.

La vida comunitària també es veu determinada per l’organització de les seues festes. A Xàtiva, la Fira potser siga la festivitat amb més tradició i participació del veïnat. Però no s’han donat els canvis que s’estan produint a altres àmbits. El model organitzatiu de la Fira continua reproduint un sistema de funcionament dirigit per l’equip polític i tècnic. Tal volta es podria establir un sistema de representació col·lectiva, rotatòria en el temps, paritària i transversal, per tal de garantir la participació del veïnat xativí.

La veu de les dones en l’organització de la Fira de Xàtiva està més que justificada. Fer-les també protagonistes de la programació dels actes és oferir una Fira més diversa i inclusiva, més funcional i pràctica.

Ja tenim una experiència de participació de les dones a la Fira de Xàtiva. Des del Consell de les Dones, a través de la Regidoria de la Dona i Igualtat,

XÀTIVA 2017 | 47

es va encetar la campanya “No és No”. Es tracta de previndre les conductes d’abús sexual que pateixen les dones a les festes de molta afluència.

Aprofitar aquests dies per a traslladar models de relació que, a més de ser divertits i desenfadats, han de ser respectuosos amb el cos de les joves. Perquè també aquestes festivitats poden esdevenir en aprenentatges col·lectius. Eixa és la potència que té aquesta campanya i el sentit de la seua continuïtat.

També existeixen altres experiències de participació de les dones a les festes organitzades

David Calatayud Martínez

48 | XÀTIVA 2017

des de la mateixa societat civil. A la localitat d’Agurain, al País Basc, una colla de dones va organitzar el “Dona, vine i conta-ho”. Es tracta de passar pels carrers i barris del poble fent una crida a les dones perquè conten què fan a les festes.

Una experiència que ben podria traslladar-se a la nostra ciutat per escoltar la vivència de les dones a la Fira de Xàtiva.

Tradició i innovació formen part del nou model de Fira. Ací, les dones també podem oferir el nostre saber fer i saber ser. Tota la Fira guanyarà.

Manu Chàfer AG E NT I M M OB I L I ARI

Esmorzar XÀTIVA 2017 | 49

ESMORZAR Divendres. Agost, 2017. 8:00 h Maleït despertador! En plena canícula, maldormit, insomne, amb angúnia provocada, segons el llanda del Ferran, per les altes temperatures que “no permeten que el cos es regenere”, va obrir els ulls, buscant la foscoreta que anunciara alguna hora més de son, però el sol va xafar tota esperança... No hi havia remei. Hauria d’anar a la punyetera entrevista de treball que li diria el que ja sabia: que anava a treballar deu dies, a estall, arribant prompte, gitant-se tard i, entremig, un aldarull d’omplir ampolles, plantar para-sols, torcar taules, netejar cadires, repetir com un mantra la llista d’entrepans disponibles i, sobretot i per damunt de tot, aguantar a la caterva de mamats, xulobledes, xonis, pirats, guiris, coleguetesdegimnàs/ clubdetenis/falla/confraria, i com no, espècimens de l’imserso especialistes en renegar de què la fanteta de llima no està prou gelada... SENYORA, QUE ESTEM EN FIRA! Es va alçar amb desgana, va fer una llarga pixarrada i es va enfilar a la cuina per a pegar un mosset abans d’anar al martiri. Almenys, encara apanyarem una miqueta el dia...

Diumenge. Agost, 2017. 9:00 h Redéu, Vicent! Ja em tenies preocupat! Home, açò no m’ho faces. En tots els anys que em duus

50 | XÀTIVA 2017

En memòria de Mario Morata Guarner, una grandíssima persona.

Pintura digital, a partir d’un fotograma de Tintín y las naranjas azules, en el Bar Olímpic, en 1964, bar al qual va dedicar la seua vida, juntament amb Las Delicias. Laia Vidal, la seua néta.

el subministre, mai no t’havies estirat tant. Xe, demà açò ja va a cent per hora, i encara tinc tot el “xiringo” per muntar. Què et penses, que eres l’únic comercial de begudes que hi ha en la “contornà”?

Almenys em faràs bon “apanyo”, no? Perquè la teua competència no fa només que bufar-me l’orella, vos compre a vosaltres des que recorde... Però, clar, sempre pot haver un primer dia. Centimet a centimet, jo em puc guanyar el duro, no com tu, que els guanyes a cabassos i sense pegar xapa, canalla! Que ja sé que t’has canviat el cotxe... Ja, ja, un quilòmetre zero i tot això, però com a nou queda, no? “Pa” la gent com tu està molt bé, home...

Mira, jo tinc el meu, EL GRAN, i pràcticament, ni el gaste, sempre treballant. Només que per a anar a

la platja a l’apartament, i total, una vegada el deixe al garatge, ni tocar-lo ja en els dos mesos que ens passem allí fent el gamba... Ací es queda al càrrec la xiqueta, és molt de fiar... M’ho cobra a final de mes, perquè entre el segur i tal em costa més de mil euros, però val la pena... Bé, on estàvem? Ah, sí, que t’ajustes en el preu, que ja veus com està l’orgue... Si no fóra pel que m’estime jo la fira, de què havia d’estar ací patint calor? Per cert, vols pegar un mosset, ara que ja estem en fira i això?

Dilluns. Agost 2017. 9:26 h TONIIIIIII! Per favor, pot algú buscar-me a Toni?

Esmorzant, com que esmorzant? Xe, per l’amor de Déu! Com si no saberen el “fandango” que tenim ací... (RINGGGGG)... Sí? Qui és?... No... Això Armando...

D’acord... Parla-ho amb ell... Sí, adéu…

La sensació va gotejar un “ratet” més entre l’esòfag i la gola, la buida sensació de què tot estava per fer, malgrat que sabia que no era així.

La fira, com els incendis, es feia (i s’apaguen) durant l’hivern. Contactant, negociant, quadrant dates, anant a vore espectacles que després es pogueren portar, tot això procurant no xafar-li el “callo” a l’alcalde, que menuda se les gasta quan creu que li “xafen competències”. La veritat és que ací, com en l’exèrcit... Si no fos pels sergents, de què collons anaven a traure açò avant els “tinentillos” acabats d’arribar. Ufff, i enguany, amb la nova disposició de la fira que s’havien tret de la màniga... Ja voràs... Van a “pegar-mos hòsties” per tots els llocs, els primers, la gent del mateix ajuntament, que està esperant que ens la peguem per a dir això de “ja vos ho havia dit”, quan la veritat és que no havien obert la boca ni per respirar.

La realitat és que la feina aquesta l’apassionava. Ja li havia costat un marcapassos i una seriosa operació de cor, i el que era més greu, un “renegó” 9 sobre 10 en l’escala Richter, o quina siga la mesura de la intensitat dels crits que la seua dona havia pegat quan es va alçar de matí, i com qui no vol la cosa, va dir: “me’n vaig al treball, que hi ha molta feina per fer...”. Músics, actors, discomòbils, fallers farandulers, cantadors, titellers, grups de danses i tota classe de “fauna” dels escenaris requerien la seua atenció

XÀTIVA 2017 | 51

en un moment o altre, siga per negociar, discutir, contractar o pagar, i al final, sempre la sensació esgotadora que es podria traduir en la famosa frase “Açò no està pagat”. Si no fóra pel maleit amor per aquesta ciutat, de què...?

TONIIIIIII... ON ESTAVES, REDÉU?... ESMORZANT??

Xe, vés a fer la mà....

Dimarts. Agost 2017. 10:12 h Mal “aguante” tenen els cab… aquestos… Ni una hora que hem eixit de casa, no hem esmorzat i ja van de cassalla fins a les orelles… Qui em mana! I amb l’hora que em gitava ahir per culpa de les p… “albaes”... Tenen el seu puntet, però quan toquen la Muixeranga ja s’han fet quines hores. Però bé, no em queixe. En acabar, Sareta em va demanar xurro, i no dels que fa Canuto, i em va tindre despert encara una estoneta prou llarga... Uff, una altra cassalla!? Ie, per favor, parem a esmorzar ja, tio, sí, ja sé que no tenim pressa, que hui anem d’ADSL, però fotre, tinc fam...

Dimecres. Agost, 2017. 05:03 h Unitat sis a Central... Sí, central... A vore, envie ambulància a l’altura de la Font del Lleó... Entre el “puesto” de xurros i la font... Sí, home jove, caucàsic, uns huitanta quilos, metre huitanta d’alçada i el que sembla ser una intoxicació etílica... Com, Central? Sí, home jove.... Ah, que això sí que ho ha escoltat... D’acord, sí, intoxicació etílica... ETÍLICA!!... Xe, Mario, deixa’t d’hòsties i envia l’ambulància, que el “pavo” aquest porta un canyamó de cassalla que si li arrime un misto, explota!... Central, canvie i talle…

Dijous. Agost, 2017. 10:45 h En mala hora li havia fet cas a Rafel. Ell, més bast que un forrellat de porquera, no tenia cap inconvenient en esmorzar en un entorn adornat per mosques de la mida d’un dit i cagades d’animals, amb el seu deliciós aroma, mentre li fotia mossos al seu entrepà. Però Rafel era veí de tota la vida i, quan em nomenà que si venia, voria una cosa única, no vaig saber dir que no.

Uns acords de guitarra. Una viva melodia que començà a estendre’s com una catifa per totes les taules, i tal com arribava, feia emmudir totes les boques… I, de sobte, una veu descomunal, timbrada, de les que recorda terra humida, fil de boga i alls tendres es posà a cantar... I vaig tornar a tindre huit anys.

52 | XÀTIVA 2017

En acabar el seu cant, un altre home, major que ell, ja ho crec, li va repicar amb una veu trencada, forta però tranquil·la, amb el regust de l’aigua santa dels carrers vells de la ciutat, veu d’andana on es seca el tabac, maduren els melons o el raïm, i entre pics i repics, se n’anava el matí, i ningú deia res, tan sols algun mig somriure de qui quasi no s’aguantava la riallada per dins... Cantaven i rimaven en un curiós, estrany i meravellós intercanvi de puntellons figurats a l’entrecuix.

He quedat amb Rafel per a esmorzar l’any vinent.

M’ha dit que bé.

Divendres. Agost, 2017. 10:50 h Esperava més de la fira. Si vas d’acompanyant de les dames de la Reina, penses que et duran en safata de plata, però la safata no la veig per cap lloc. A les xiques sí, home, només faltava, però als acompanyants (acompanyants, com si fórem uns “perxers” mòbils...) no ens han donat bola.

No deixa de ser normal, però tampoc era el que m’esperava… I la gent, que molts semblaven la reencarnació de Terminator... Et miraven de dalt a baix, de les sabates a la “pajarita” (per cert, de qui és la idea de la “pajarita”? Mal “cachondeo” porta la colla d’amics...), sense obviar un detall. I els cab... dels cantadors d’albaes... Altres anys els havien fet la punyeta als acompanyants de les dames, però, fotre, no es tallen un pèl... Bé, almenys hui ens han donat solta, i he quedat amb la gent per a anar a lo de Xapa a esmorzar... Com comencen amb la conya, m’embolique a trompades, ho jure...

Diumenge. Agost, 2017. 11:22 h ¡Paco, sal tú, por favor! Oye, a este no lo aguanto más, ¿eh? Ahí en la terraza, llorando, pidiéndome platos raros. Oupimentóisardina, ¡por Dios!, ¿qué es eso?

Y farfullando en raro… quiemmanavaamianarmendevacancesenfiracaguendeu… ¿Eso es árabe, tío?

Oye, que está la clientela acojoná, no vaya a ser un pirao de los que secuestran camiones y luego se revientan a lo bonzo... joé, como está la costa...

Dilluns. Agost, 2017, 12:00 El gos trotava feliç pel mig del carrer, segur de què hui cap cotxe li tocaria el clàxon perquè s’arrimara.

Hui era el DIA. Hui els animalots de dues potes, com cada any, deixaven el camí lliure i expedit als de quatre potes, en una espècie de catarsi necessària.

Hi ha ciutat que ho fa el trenta-u de desembre, i ací es fa el vint-i-u d’agost. Humans. Es va encaminar cap al Mc Donalds, a pegar un mosset. Per algun motiu no sabut, no parava mai. Seran faves!

Antonio Martín Llinares C O M U N ICADOR TURÍ STIC I C ULTURAL , I OPI NADOR

Futur XÀTIVA 2017 | 53

FUTUR Curiosament coincidixen a començar per la lletra “f” les paraules fira i futur. Connectant ambdós es podria fer un exercici de reflexió, anàlisi i valoració per al que de nou es podrien utilitzar altres dos conceptes que comencen per “f”; els factors a tindre en compte; i les facultats -o millor dit qui les tindriaper a, des de la situació actual, pilotar la travessia de la Fira cap eixe futur, amb certes garanties de perdurar sense perdre del tot la seua essència, la seua personalitat pròpia i aquelles fortaleses que l’han fet sobreviure durant més de set segles i mig, a pesar de les circumstàncies històriques que no sempre han sigut fàcils.

Afortunadament en els quasi 800 anys que porta celebrant-se la Fira de Xàtiva s’han superat moltes crisis i la celebració sempre s’ha reinventat i adaptat, unes vegades més ràpidament i altres no tant, als nous temps al marge de pitjors o millors maneres d’organitzar-la.

Segurament la Fira, prompte o tard, s’adaptarà a les noves demandes socials d’oci, sense oblidar que al final serà el que els xativins deixem o vullguem que siga, però seria necessari establir un full de ruta per a la principal festivitat de Xàtiva, en el que no estaria de més incloure la possibilitat d’incrementar la generació d’ocupació i riquesa locals -tan necessaris en estos moments-, des del punt de vista lúdic, cultural, turístic o gastronòmic.

En els últims anys les festes populars, igual que el concepte d’oci festiu, estan experimentant vertiginosos canvis que si no se saben llegir adequadament pels organitzadors i adaptar les celebracions a ells, tractant de no perdre

54 | XÀTIVA 2017

la personalitat pròpia i històrica de cada esdeveniment, poden suposar una pèrdua de competitivitat i capacitat d’atracció i satisfacció tant per a ciutadans com a visitants, per la qual cosa no s’ha de perdre de vista el que s’està fent en altres ciutats semblants a Xàtiva que estan evolucionant la manera d’organitzar les seues festivitats.

La configuració de la Fira no hauria de deixar de recolzar-se, com un punt fort destacat, en la reputació de la ciutat de Xàtiva per la seua

important història, la seua situació estratègica, servicis i la referència que sempre ha sigut Xàtiva, des d’antany, per a nombrosos pobles, inclús a molts quilòmetres de distància, que sempre l’han vist com a capçalera politicoadministrativa i inclús sentimental.

Una ciutat històrica com esta no hauria de deixar en segon pla en l’organització de la seua festa principal, declarada d’interés turístic nacional, al seu valuós conjunt historicoartístic monumental, habilitant i conjugant molts dels seus actes amb una adequada oferta turística dinamitzada de visites guiades, cultura, gastronomia i allotjament, com es fa en consolidats destins de turisme cultural en tota Europa.

La Fira de Xàtiva, la més antiga de les terres valencianes i entre les pioneres organitzades en la Península Ibèrica, va nàixer com un esdeveniment econòmic i social de referència per a una àmplia zona territorial en l’entorn d’una ciutat, Xàtiva, que també era un referent com a segona ciutat del Regne de València, per desig de la seua màxima autoritat, el rei Jaume I. Allò queda molt lluny hui per a una ciutat que a males penes pot considerar-se com a tal en la seua no detinguda decadència, de la que segurament tots som en part responsables, però tal vegada el camí passe per recuperar una filosofia de Fira, adaptada als temps actuals (planificació, equip, societat civil, consens, professionalitat, qualitat, valor, comunicació i promoció), sense abandonar, com per desgràcia s’ha fet, el seu caràcter emblemàtic i diferenciador –i per tant competitiu i atractiu turísticament, per exemple, per als milions de visitants nacionals i estrangers que omplin les costes valencianes en el mes d’agost-.

En este sentit l’aposta de futur de la Fira hauria d’incloure, de forma decidida i inequívoca, la tasca pendent de tornar a la ciutat al protagonisme en el panorama autonòmic valencià festiu.

Parlar sobre les facultats per a abordar el plantejament de futur de la celebració implica també reflexionar si una corporació municipal, amb alcaldia, regidories, personal funcionari i laboral, empreses contractades i col·laboradors externs en cada edició són capaços, només per si mateixos, de portar a bon terme una reactivació i evolució de la Fira, o potser, a pesar de la bona voluntat i intenció, això és un objectiu impossible d’aconseguir sense la

XÀTIVA 2017 | 55

Vicente Bermúdez

plena implicació activa de la majoria de la població, en un gran canvi d’actitud col·laboradora cívica, tal vegada inclòs en el necessari pacte global de ciutat que Xàtiva necessita urgentment.

l’evolució decidida per tots per a la Fira en el seu camí cap al futur.

I com a colofó, al parlar del futur de la Fira, de nou entraria en escena, afectant i sobrevolant tot el procés, un concepte fonamental que també comença per la lletra “f”: el finançament.

Perquè hui en dia és difícil amb tan sols esforç, imaginació, bones idees i propòsits, dotar amb una àmplia i necessària solvència de mitjans econòmics i personals tots i cada un dels actes del programa firer.

La riquesa històrica de Xàtiva ens ensenya en molts dels seus episodis, alguns gloriosos i altres tristament tràgics, que fer gran una ciutat passa per un esforç col·lectiu, fomentat des de les institucions però reafirmat i amb el convenciment ferm i decidit de tots els ciutadans, la col·laboració conjunta dels quals és necessària per a sumar i aconseguir grans metes comunes a les quals individualment no s’arribaria. Un futur brillant i esperançador per a la Fira podria ser una d’eixes metes.

Tot este muntatge i infraestructura festiva a càrrec dels pressupostos municipals d’una ciutat de vora 28.000 habitants té un sostre de possibilitats que la recent i vigent crisi econòmica ha demostrat que pot ser minvant, igual que els patrocinis institucionals i empresarials que els complementen, subjectes als vaivens d’una conjuntura global sobre la qual no es té cap control des de l’esfera local.

El llegat històric, cultural, tradicional, social, econòmic, popular i etnològic d’esta festivitat és ja immens. No ho desaprofitem en una inacció que aprofundiria en la pèrdua d’identitat, empobriment i vulgaritat. Coneguem i aprenguem d’un passat i bagatge il·lustres i utilitzem-lo com a revulsiu per a incrementar i ampliar les oportunitats de creixement de la Fira i de la ciutat de Xàtiva.

Per això és important aprofundir en l’estudi de noves fórmules de finançament, inclús a escala i en l’àmbit de la microeconomia, que permeten la consolidació i el creixement sostenible de

La travessia de la Fira amb destinació al futur és hui un repte per a la celebració i pot ser també demà una oportunitat per al conjunt de la societat xativina.

56 | XÀTIVA 2017

S a l va d o r C ata l à S a n c h i s D ECTECTI U DE L PAS SAT I C RONI STA DE FAM Í L I ES

Genealogia XÀTIVA 2017 | 57

GENEALOGIA Abracem la “g” del nostre diccionari firer per recordar dues genealogies que poden presumir de tindre, entre els seus descendents, a dues dones que foren emblema de la Fira de Xàtiva, en dues èpoques molt significatives. Victòria Medina Martínez en temps dels inicis de la Segona República, l’agost de 1931; i Marinie Campos Palau, el 1953, moment en què la capital de la Costera deixava darrere una llarga postguerra, i començava a respirar certa pau.

Dues èpoques ben diferents però que van compartir un mateix objectiu, el de convertir a la dona en la imatge representativa de la festa més important de la ciutat. A ningú li va passar pel cap que açò fóra una utilització sexista de la seua condició humana, un concepte d’ara, aleshores inexistent. Pensem que és una gran errada analitzar el passat amb la mentalitat del present i, per tant, es fa necessari analitzar com la dona va esdevindre en reina de la fira, perquè cadascú puga traure les seues pròpies conclusions Així Victòria i Marinie foren, en la nostra opinió, símbols de bellesa que amagaven al darrere altres significats. La primera, els de la igualtat i la llibertat, en un context de politització on no podien haver-hi reines però sí misses republicanes; i la segona, els del treball, en una situació d’apoliticisme forçat, on es deixava fer a la societat civil sempre que no es pertorbaren les regles establertes per un Moviment Nacional que anava abandonant el feixisme per a integrar-se en Europa, donant una imatge de

58 | XÀTIVA 2017

Llibre de la Fira de 1953

moderació, pau i prosperitat, malgrat la falta de llibertats.

La República va reivindicar els drets de la dona que la història li negava, amb l’aprovació de la llei del divorci, de la igualtat salarial en el món laboral o del dret al vot, entre altres qüestions, quan la seua mancança situava a la dona en un plànol d’inferioritat

Programa de la Fira de 1931

Programa de la Fira de 1931, inauguració

respecte de l’home. De seguida, la fira del 1931 es va convertir en un festival-homenatge a la nova forma de govern guanyadora de les eleccions del catorze d’abril, el qual volia a més rendir tribut a la dona valenciana, en teoria beneficiària de les noves llibertats que anaven a retallar les desigualtats amb el seu company per via constitucional.

Mercantil que no la conozcan, se convencerían de que vale mucho más el original que el retrato”1.

Es nomenaria a Victorieta Medina com la representant de la festa, en forma de Miss República. La premsa de l’època, tant a nivell regional com local, es referia a ella de la següent forma: “El Mercantil Valenciano publicó una extensa información de nuestra feria y festejos en la que figura al frente el retrato de Victorieta Maravall, bellísima joven que en sus ojos de castiza valenciana lleva un jirón de nuestra historia. Los lectores del 1 2 3 4

Victorieta acabava de complir setze anys, i era filla de José Medina Maravall, llavors alcalde accidental de Xàtiva, en substitució de José Tudela, de baixa per malaltia. Era la menudeta de tres germans i s’havia criat al carrer de Sant Vicent2, en una llar que havia tingut un important molí dedicat a fer midó, llavors ja en desús perquè el pare canvià d’orientació professional per a guanyar-se la vida com a comercial de fruites3. Era filla de la classe treballadora que, a costa d’esforç, va esdevindre en classe mitjana.

Seguint el programa de l’època4, Victòria fou la màxima representació de la fira del 14 fins al 22

AMX El Progreso 29-8-1931. Secció notícies.

AMX Llibre 1206. Padró 1936 Lligall 273 AMX Obrero setabense 15-8-1931. La Feria de Játiva

XÀTIVA 2017 | 59

d’agost. La fira fou inaugurada la nit del catorze amb una traca de colors i el quinze començà el “no parar” per a la jove Miss República. Primer, inauguració de la fira del ramat i de l’Exposició de pintura al Casino Setabense. Després, repartiment de regals a la festa de la caritat. A la vesprada, als bous i, a continuació, presentació en societat al Reial de la Fira amb batalla de serpentines i desfilada de carruatges.

Tancaria la jornada un concert de la Primitiva.

A l’endemà, mateix programa, on els bous deixarien de ser seriosos per a esdevindre en un espectacle “cómico-taurino” amenitzat per la Banda de l’Empastre. Després, desfilada amb carruatge pel Reial de la fira. El dia acabava amb un altre concert, però ara de la Nova. Calia quedar bé amb les dues grans societats musicals de la ciutat, les quals anirien alternant-se al Reial durant totes les nits de fira.

Com a novetats del desset, Victorieta hauria d’assistir al partit de futbol de la Murta i, per la nit, gaudir de la dansà oferida per Eliseo Gandia, la qual correria l’endemà a càrrec de R. Albert. Tots dos competirien per fer-se amb un premi de cent pessetes. El divuit, com a novetat, s’organitzava una carrera ciclista també amb premis en metàl·lic. El vint tenia lloc l’acte estel·lar d’aquella fira: “Festival homenaje a la República y a la mujer valenciana en el que tomarán parte todos los pueblos del distrito [con carrozas] tripuladas por hermosas señoritas, presididas todas ellas por la monumental carroza del muy Ilustre Ayuntamiento”5.

L’elaboració artística de les carrosses la va fer el pintor Francisco Climent, i les entitats participants van ser només d’orientació esquerrana. No sabríem dir si va ser una elecció fruit d’una manipulació o conseqüència del boicot de les filles de les famílies conservadores, les quals no es trobaven disposades a rendir tribut al règim que, en la seua opinió, disgregava Espanya i expulsava la religió de les escoles, entre moltes altres coses.

Cinc carrosses en total: la Joventut Republicana, el Cercle Mercantil, el cercle republicà-socialista, l’autonomista, el partit republicà de Rafelguaraf i la carrossa de l’Ajuntament, la més gran, tirada per bous i engalanada amb l’escut de la ciutat i banderes tricolors. Des del seu enorme pedestal, la jove Miss República llançaria serpentines al públic congregat mentre era escortada per joves heralds, que portarien els retrats dels homes més cèlebres de la història d’Espanya, o almenys els d’aquells que al nou règim li interessava recordar.

5 6 7

AMX Obrero setabense 15-8-1931. La Feria de Játiva AMX Obrero Setabense 22-8-1931 Crónica de la feria AMX Fons Sarthou 787 Programes de fira 1932 i 1933

60 | XÀTIVA 2017

Programa de la Fira de 1931, homenatge a la dona valenciana

De la carrossa de Victorieta se’ns diu: “Tirada por bueyes ricamente enjaezados, iba presidida por la señorita Medina, encarnación de la República, bella hija de nuestro alcalde accidental Don José Medina Maravall… Todas iban tripuladas por lindas señoritas de nuestra buena sociedad”6.

Quedava instaurada la tradició de retre homenatge a la dona. Així, per exemple, les misses de posteriors edicions foren dones que havien sigut falleres majors de Xàtiva, o de les seues respectives comissions, cas de Mercedes Cuenca durant la fira de 1932 o de Lolita Sanz, en la de 19337.

Finalment, acomiadà la fira d’aquell any l’organització d’un certamen de bandes de música a la plaça de bous, amb lliurament del premi al guanyador el darrer dia de fira, després del qual es va disparar una traca de colors com a cloenda de la fira d’aquell 1931.

A 1953 es restaurà de nou la figura de la dona com a símbol de la fira. El nou règim s’havia encarregat d’aturar la revolució dels drets de la dona, però la concepció de la bellesa continuava intacta.

Es canviava la democràcia per dictadura, i la fira quedava en mans d’una societat civil aliena a la política que volia reviscolar la festa, retornant-li l’alegria dels anys vint i trenta.

Així, el nou alcalde, Francisco Ansuátegui, va crear una comissió especial encarregada d’aportar idees per fer reviscolar la fira de Xàtiva, la qual estava formada per polítics i comerciants. Formarien part els regidors Salvador Vidal, Vicente Barona,

Enrique Vila, Manuel Casesnoves i Jose Penadés, els quals haurien de contactar amb les entitats i els empresaris més importants de la societat civil del moment amb l’objectiu d’organitzar una fira diferent.

Es va comptar amb la participació de les societats d’esbarjo més representatives del moment: el Círculo Mercantil, el Casino Setabense, les societats musicals de la Nova i la Vella… I també amb molts empresaris de l’hostaleria i el comerç, entre els quals destaquen Rafael Navarro, Salvador Sanchis, Juan Momblanch, Rafael Reig, Pepito Martí o Siro Díez8.

Tots havien sigut testimonis de l’esplendor de la fira dels anys vint i trenta, i decidiren recuperar moltes coses del passat, concretament, que la figura de la dona fóra l’emblema de la fira. Però ara Miss República esdevindria en reina per ser políticament correcte, malgrat que el Moviment Nacional no acceptara de moment la monarquia com a representació de l’Estat.

Després de molts debats, li oferiren la corona a una jove de dinou anys: María de las Nieves Campos Palau. Encarnava les virtuts de la bellesa, el saber

estar i el do de gents. Era filla i treballadora del comerç local i, a més a més, tenia experiència en haver sigut, tan sols uns anys abans, fallera major de la plaça Tetuán —recuperant-se així la tradició de temps de la República—. No va haver-hi millor elecció possible i, de seguida, es va demanar permís a son pare, Deogracias Campos, qui no va posar cap entrebanc, i Marinie va acceptar la proposició amb moltíssima il·lusió.

Però el nomenament no va interrompre el seu treball en la pastisseria Campos, hereva de la tradició oberta en el carrer Botigues pel seu oncle Ricardo Tortosa i que Deogracias Campos va traslladar a l’Avinguda de José Antonio, actual Albereda, lloc on Marinie ajudava a son pare a fer i vendre tot tipus de delicada rebosteria. D’aquesta manera combinaria treball i regnat per a poder continuar atenent la seua fidel clientela. Com ella comentava amb gran sentit de l’humor “era pastelera de día y reina de noche”.

La fira del 1953 va quedar inaugurada amb la proclamació de la reina des d’un entarimat col·locat davant del Casino Setabense, amb discurs de l’alcalde Ansuátegui, i arribada triomfal de Marinie dins del cotxe oficial de l’empresari Gregorio Molina, expressament cedit per a l’ocasió.

La comissió especial de fira va mirar a la de 1931, repetint actes que havien tingut gran acceptació popular com la fira del bestiar, els bous, els concerts de música de la Nova i la Vella, les exposicions de pintura al Casino Setabense o la fira de la caritat, on Marinie repartia dolços i joguets entre la infància desemparada de Xàtiva. A banda, s’incrementaven les activitats lúdiques dedicades als més joves, amb l’organització de carreres de sacs i cucanyes.

Quant a les competicions esportives, el futbol va esdevindre l’esport rei amb organització de partits amistosos de l’Olímpic contra el Levante i el València.

Es va repetir amb la carrera ciclista i s’augmentà el ventall d’espectacles esportius amb una exhibició de rugbi i una volta pedestre organitzada per club Atletismo de la Papelera de San Jorge. Esports que van vindre a complementar el tradicional tir de colom que, si bé no es va practicar durant la fira de la Miss República, sí que era un esport molt arrelat a la Xàtiva d’aquell moment.

“María de las Nieves Campos Palau, a quien el voto de su propia belleza eligió Reina de la Feria, y a la que rendimos homenaje de gratitud por haber accedido a prestigiar los festejos con su mandato”, es llig baix d’aquesta fotografia en el Llibre de la Fira de 1953.

8

En tots els actes Marinie va lliurar els trofeus als guanyadors.

Com actes nous, en comparació a la fira de 1931, s’organitzaren una carrera de motos i de cambrers, es va homenatjar el firer més antic i es va instal·lar una fira del llibre en la Glorieta. A les nits de fira,

AMX Llibre de fira de 1953

XÀTIVA 2017 | 61

que llavors foren minoria. Proposem afegir un rei a la fira perquè acompanye a la reina, si aquest títol continua vigent, de cara a pròximes fires, i així deixar d’interpretar el passat amb ulls del present.

I com a cloenda, dediquem el present article a la impremta Marbau, perquè sense el seu esforç moltes fires no hi haurien tingut ni llibres ni programes de fira tan innovadors.

Anunci de Marbau quan es trobava al carrer Botigues

Detall del programa de la Fira de 1953

s’organitzaren sopars de gala i molts balls regionals, que animaren el Reial de la Fira, dedicant cada dia un ball a una zona d’Espanya. A açò es van sumar traques i castells, com ja s’havia fet a la del 31.

Victorieta Medina i Marinie Campos, van ser emblemes de la fira i van estar enlloc per a ser representats de la ciutat de Xàtiva en la seua festa més important. Si comparem totes dues fires, i no es fixem en la diferent conjuntura política, la veritat és que amb república o dictadura, la gent es continuava divertint de forma molt pareguda. Molts tradicionalistes pensaren en la dona només com a símbol de bellesa, però fou a més representació de simpatia, de treball i, per què no, d’igualtat, encara

62 | XÀTIVA 2017

Anunci de Marbau quan es trobava al carrer Botigues

Pablo Camarasa

H ISTORI ADOR I ARQ UI TECTE

Història XÀTIVA 2017 | 63

HISTÒRIA La història de la fira, que com ja sabem comença l’any 1250, és també part de la història d’aquells indrets on aquesta ha tingut lloc. Quan el rei en Jaume I, al Privilegi que va atorgar a la ciutat de Xàtiva el 17 d’agost de l’esmentat any1, va dictaminar que es celebrara una fira dedicada al bestiar, aquesta tenia lloc no a l’agost sinó al novembre2 -cosa què guarda relació amb la temporada la collita, de l’encetada del vi i la matança d’animals3, i d’on prové la dita “en Sant Martí, mata el porc i enceta el vi”-, i no als espais on es desenvolupa a l’actualitat i al llarg del segle XX, sinó a altres.

I, quins van ser aquests indrets? Originàriament, i durant un llarg període de temps, el lloc de celebració va ser l’actual plaça de Sant Pere, llavors plaça del Mercat. Començava en dates pròximes a Sant Martí, és a dir, l’onze de novembre, allargantse durant els següents deu dies, i se centrava principalment en la compravenda de ramat. En aquells moments la plaça estava envoltada per cases -les quals responien a la tipologia de casa de poble- per tres de les seues façanes i per l’església de Sant Pere per la restant. L’aspecte de la mateixa canviaria a començaments del segle XIV per tal d’incorporar pòrtics que generaren espais en ombra on poder acomiadar tant als animals com a les gents quan la climatologia no acompanyara —cosa que s’aprecia molt bé al dibuix de 1563 de Wyngaerde—, i que conduiria a què a molts documents parlen d’aquest lloc com la plaça dels

porxins de la fira. Així, es podria considerar que el festeig de la fira seria el causant d’aquest canvi arquitectònic a la ciutat.

Per altra banda, també des dels primers anys de la centúria del mil tres-cents, la superfície ocupada per l’activitat firera es va veure incrementada: a partir d’aquells moments s’expandiria colonitzant també el carrer de Sant Pere, condicionant així mateix el creixement de les seues cases. Igual que ocorre a la plaça, la tipologia comuna de les cases d’aquests carrers ha estat sempre la de casa de poble o casa de jornaler, però es distingeixen propietats d’unes dimensions majors com les numerades a l’actualitat amb el 46 i el 48, separades pel carreró dit dels Riberes, que, encara que s’adscriuen al segle XVIII, poden servir com a exemple d’aquest creixement, donat que ben segur es van veure condicionades per la celebració setmanal del mercat a l’actual plaça de Sant Pere.

Des del segle XVI la mateixa plaça va veure com durant determinats dies de fira s’executava un cós per a poder dur a terme corregudes de bous.

Aquesta arquitectura efímera estaria realitzada mitjançant taulers de fusta, apuntalada per suportar forts colps, però de fàcil desmuntatge per tal de poder gaudir de l’espai lliure una vegada finalitzada aquesta activitat. A més, i degut a la popularitat de les corregudes de bous, darrerament també es muntarien places portàtils a espais com l’actual plaça de la Seu, la de Sant Jordi, la de Sant Jaume o la de la Bassa4.

1 ACA, Registre 215, fols. 245v-246r-246v.

2 GANDIA ÁLVAREZ, Enrique. “La Fira de Xàtiva, una fira d’orige medieval”, a Llibre de la Fira. Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva, 1996. p. 36-40.

3 L’historiador Salvador Català Sanchis parla de la tradició que existia a Xàtiva de comprar un animal i sacrificar-lo el dia de Sant Martí, al seu article “La fira d’Agost: Essència històrica de Xàtiva”, al Llibre de la Fira. Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva, 1999, p. 43.

4 A l’arxiu municipal de Xàtiva es conserva una caixa al voltant del Coliseu o Casa de Comèdies de Xàtiva, on s’enumeren diverses actuacions realitzades a aquests espais. AMX, LG-652.

64 | XÀTIVA 2017

Alfredo Garcia Terol

XÀTIVA 2017 | 65

Ja al segle XVII la fira deixaria de tindre lloc a novembre per passar a celebrar-se al mes d’agost, vinculant-la amb la figura de la mare de Déu d’Agost, però mantindria la mateixa ubicació. No seria fins al segle XIX quan es mouria cap a l’actual Albereda. La seua duració s’havia vist alterada, passant a gaudir ja no de deu dies, sinó de sis, des del 15 d’agost en avant. Originàriament ocupava l’avinguda Jaume I, coneguda també com a Reial de la Fira, i a poc a poc aniria creixent per l’actual avinguda de Selgas fins a ocupar també, i amb posterioritat, el desaparegut solar situat entre aquest carrer i el de l’Acadèmic Maravall què discorre en paral·lel, on s’ubicava el bestiar, fins a la construcció del Gran Teatre.

Imatge del Camp de Dalt - Teatre - Fons De la Rosa, 1961

Noves arquitectures la presidirien: la font del Lleó, construïda l’any 1818, que acabaria convertint-se en punt de trobada i què acabaria desplaçant-se uns metres; el portal del Lleó, que va desaparèixer quan es va construir l’edifici de tall modernista promogut pels Botella5, i la part darrera de les grans cases del carrer de Moncada, on es trobava el seu hort. Algunes d’aquestes també van créixer, com els casos del palau conegut com dels Sanç-d’Alboi o l’anomenat dels Mahiques-Sanç, amb espais romanticistes d’inspiració clàssica.

A començaments del segle XX els Selgas van promoure la construcció de l’hotel Espanyoleto6, projectat per l’arquitecte Alfonso Fungairiño. A les dècades centrals de la mateixa centúria s’alçaria la casa de la Ciutat, i els parcs de la Glorieta i el de SelgasLa Pau acabarien, també, contextualitzant la fira.

Respecte al bestiar, el tir i arrossegament se celebraria al carrer del catedràtic Ángel Lacalle, sent aquest de terra. Quan aquest es va asfaltar, i igual que ocorria a la plaça de Sant Pere amb la instal·lació d’un cós efímer, començaria a preparar-

5 6

AMX, LG-522, 1906.

AMX, LG-525/1, 1925.

66 | XÀTIVA 2017

Plaça de Bous de Xàtiva, ca. 1918 - Fons Baldrés

Imatge de la font del Lleó, 1954 - Fons Patiño

se un terreny adequat per tal de poder comprovar la força dels animals, cobrint el carrer de terra.

A les primeres dècades del segle XX es va alçar el més recent espai on tindria lloc part de l’activitat firera: la plaça de bous. Aquesta va estar projectada pel prolífic arquitecte Demetrio Ribes.

D’arquitectura senzilla, més pròxima al racionalisme que no al modernisme, per haver estat construïda a l’etapa final de l’arquitecte, quan començava a deixar enrere un estil per endinsar-se en un altre, es caracteritza per fugir de l’ornamentació i prescindir d’elements innecessaris. La rajola massissa va ser el material principal, i la pintura aniria vestint-la amb el pas del temps. Encara que finalitzada l’any 1918, es va inaugurar, com no, el primer dia de fira de l’any 1919.

A l’actualitat la fira continua desenvolupant activitats a pràcticament tots els llocs esmentats: albades a la plaça de Sant Pere, atraccions i parades per tota l’Albereda, diverses activitats a la plaça de Bous, i ha afegit d’altres com el camp municipal de futbol de La Murta o el pavelló vell. Perquè la fira de Xàtiva, a més d’haver estat una festa per als habitants de la ciutat des del 1250, també ha participat en el seu creixement arquitectònic de la mateixa i ha tingut el privilegi d’acompanyar-la en la seua evolució.

XÀTIVA 2017 | 67

Germà Arroyo

P E R IODI STA, “ M ALG RÉ TOUT”

Imaginari 68 | XÀTIVA 2017

IMAGINARI Vaig saber de la fira de Xàtiva, en realitat la Fira, cap al final de la infància i l’inici de l’adolescència.

En aquell territori borrascós on les incerteses primen sobre les afirmacions, la segona quinzena de l’apegalosa canícula de la capital de La Costera, on viatjava sovint per motius familiars, sempre tenia una fita marcada en roig en el calendari. L’obligada, i esperada, visita a la Fira es vivia com una mena d’esdeveniment social. Dies abans es tractava de posar ordre en el cap, saber què es demanaria per no abusar dels acompanyants adults, i posar ull en tot allò que s’oferiria als sentits. Les vespres, com de costum, albiraven més il·lusions en la butxaca que durant la mateixa desfilada per l’albereda a boqueta de nit. En aquell instant reverencial, quasi litúrgic, al xiquet de ciutat que no entenia res del camp ni dels cicles agrícoles, eixe univers atapeït d’objectes, joguets, melons, gelats, bestiar, utensilis de cuina o, fins i tot, electrodomèstics de qualsevol tipus, li semblava quelcom d’altre planeta.

Més endavant en el temps i amb la reflexió cultural que causa, només en alguns, la transició a l’edat adulta, la perspectiva canvia i entren en joc altres factors propis del desencís inherent a la maduresa.

La Fira, vaig descobrir, no era aquella fita estival carregada de regals i oportunitats infantils per a transitar pel llarg camí de l’agost. La Fira, si més no, formava part de la consciència d’un poble acostumat

a no assumir ambdós conceptes: ni la pròpia consciència col·lectiva, ni l’assumpció de ser un poble.

Tanmateix era lògic pensar que la major part dels valencians parlaven d’ella com de la seua Fira però sense saber-ho. És a dir, podríem afirmar que cadascú s’havia construït una fantasia o una creació o una imatge del que havia experimentat any rere any per aquella passarel·la on vore i deixar-se vore.

Diuen els que saben d’açò, Viquipèdia dixit, que l’imaginari col·lectiu o social és el conjunt de valors, normes, històries i símbols que formen part d’una cultura, diferenciant-la de les altres. I si esbrinem encara més, i ens posem cultes ad nauseam, arribaríem a l’inconscient col·lectiu de Jacques Lacan, del qui no hi ha notícia que s’haguera arrimat a la Fira. El psicoanalista parisenc va rebre del seu conveí, el filòsof Edgar Morin, l’arrodoniment del seu concepte inicial. L’imaginari col·lectiu, ens va ensenyar Morin, naix de la necessitat de sentir-se pertinent a la societat i encaixar dins d’ella. És a dir, trobar-se a gust amb el que fa la resta i, per a això, res com crear, o interpretar, un ideal al qual es vol aspirar.

Si la Fira és, o no, en un moment d’obsessió tecnològica com el que estem patint en aquest segle XXI, un símbol de masses amb les característiques pròpies d’un producte cultural que ens representa i ens configura com a poble, ho han de sentenciar els experts. Mentrestant, però, podem cercar les referències més properes que han format el nostre

XÀTIVA 2017 | 69

Pedro Ángel de la Fuente Crespo

particular imaginari. Tot i que Xàtiva no té mar, boutades a banda, la Mediterrània en forma part de la seua història per dret propi. Des dels primers assentaments prehistòrics de la Cova Negra, fins a convertir-se en capital de la seua província homònima als inicis del segle XIX, molts pobles han deixat la seua empremta ací. Les ones de la bassa que forma el Mare Nostrum, en les que han bullit tantes cassoles al forn socarrat, ens van portar les religions revelades del Llibre Sagrat i totes tres van voler distingir a aquesta ciutat, i tot el que amaga, com un bé que cal conservar i un tresor que no ha de ser devorat per les masses.

L’aroma del salnitre de la Gran Mar, com la batejaren els jueus als qui es va respectar el seu call intramurs, va portar els fidels de Mahoma a cultivar les terres, cuidar el bestiar i ensenyar-nos a domesticar l’aigua. Pot ser per això que el rei en Jaume respectara la mesquita que va sobreviure a la iconoclàstia cristiana durant vora tres segles. Tots tres elements continuen vius en la Fira que tants homenatges ha de retre-li al rei Conqueridor: els productes d’una terra fèrtil i ferotge, els animals de casa que han eixamplat la hisenda, i el líquid element sense el qual res de tot açò seria possible. D’aleshores ençà, els xativins, i també els valencians, hem estimat la Fira.

I hem transitat per la seua particular Via Sacra, amb el nom del primer rei Jaume, com si férem una espècie de viatge iniciàtic en el qual trobar-nos amb la nostra infància que és, alhora, el nostre inconscient col·lectiu i el nostre més valuós imaginari com a poble.

70 | XÀTIVA 2017

Josep Ricard Soler Murillo

No hi ha res més íntim que el territori que habitem des de la infància i, si l’oblidem i reneguem d’ell, estem condemnats a patir exclusió i estranyament fins a l’eternitat. Recorreré a la clàssica cita del cantautor xativí, retirat ja dels escenaris motu proprio, per recordar de nou la màxima qui perd els orígens perd identitat. I per insistir en

què una manifestació tan carregada de simbolisme i del peculiar tarannà dels valencians, que s’apropa fins al seu huit centenari de vida, no perda vigència i es mantinga tan arrelada en la nostra memòria i en el nostre inconscient com a poble.

Ens juguem amb això la pervivència col·lectiva del nostre imaginari.

XÀTIVA 2017 | 71

Vicent Josep Escartí U N IVE RS I TAT DE VAL È NC I A

Jaume I 72 | XÀTIVA 2017

JAUME I Jaume I, com és ben sabut, fou l’autor del seu Llibre dels feits. Amb la intenció de narrar les seues gestes, el rei hauria dictat aquella peça cabdal de la nostra literatura i, encara, la primera autobiografia d’un rei cristià occidental de la història. Però, malgrat tot, n’hi ha moltes qüestions que són un enigma, sobre aquell llibre. Per exemple: on el va escriure el rei?

Miquel Coll i Alentorn, l’any 1976, suggeria que la crònica jaumina s’hauria elaborat en dues etapes.

La primera, on es narra la naixença i la infantesa del monarca, les seues experiències jovenívoles, els conflictes amb Urgell i amb els aragonesos, i la conquesta de Mallorca i del regne de València, potser s’hauria enllestit al voltant de l’abril de 1244, a Xàtiva, si bé s’hi van afegir, després, algunes notícies desordenades i un tant incoherents sobre la revolta d’al-Azrac, que mostren que s’allarga la redacció fins al 1252. Aquesta part inicial devia comprendre els primers 360 capítols de l’obra.

La segona part de l’obra del rei en Jaume, és a dir, des del capítol 361 aproximadament, hauria estat redactada ja a València i a Barcelona, molt probablement entre els anys 1270 i el 1274. En aquesta es relaten els conflictes amb Alfons X de Castella, els problemes interns de la Corona d’Aragó —en expansió en aquell moment—, les revoltes nobiliàries a Aragó i les rebel·lions dels musulmans valencians, la conquesta de Múrcia per Jaume I — que posteriorment serà cedida a Castella—, els diferents problemes familiars del rei amb els seus descendents, i l’assistència del monarca al Concili de Lió, on pretenia ser coronat pel papa. Els darrers capítols (547-566) i el pròleg serien pòstums, i de mà, possiblement, del bisbe Jaume Sarroca, fill natural del monarca.

De tot això, el que ens interessa ara és destacar que el rei, l’any 1244, acabada la conquesta de la ciutat, hi hauria sojornat, i tant de temps com per dedicar-se a redactar —que no vol dir escriure, sinó, segurament, dictar i supervisar— la seua crònica. Molt possiblement, perquè, rere la conquesta de València i d’Alzira, la incorporació de

Xàtiva als seus dominis —oposant-se als desitjos del seu gendre, l’infant Alfons de Castella— degué ser, per a ell, ben important.

De fet, el rei ja havia sentit una natural atracció per Xàtiva quan anys abans, per causa que l’alcaid de Xàtiva havia capturat algusn cavallers cristians, el rei es va fer acompanyar per deu homes de la seua host per anar-la a veure.

Al Llibre dels feits ho diu així: “Hajam tro a xxx cavallers, que anc no veem Xàtiva e volem-la veer.”

I, tot seguit, explica: “E anam là, a aquell Coll Agut qui és prop del castell, e veem la pus bella orta que anc havíem vista en vila ne en castell, e que hi havia més de CC algorfes per la orta, les pus belles que hom pogués trobar, e les alqueries entorn de la orta, molt belles e espesses; e veem encara lo castell tan fort, tan noble e, tan noble orta, e haguem-ne gran goig e gran alegria en nostre cor. E semblà’ns que no tan solament per don Pere Alcalà nós devíem venir sobre Xàtiva ab nostra host, mas per haver lo castell per chrestianisme, e que Déus hi fos servit.”

Aquesta és una de les poques descripcions que fa el rei, al seu llibre, d’una ciutat. I, més enllà de l’evident estímul econòmic —que no diu, però que podem suposar-li—, quan pensa a conquistar Xàtiva, és evident que la població i el seu entorn el va fascinar —com encara passa, per altra banda, a qualsevol que veu Xàtiva per primera vegada.

La “pus bella orta” que ell mai havia viesta en cap vila o castell, amb més de 200 terrats (algorfes) per l’horta i, encara, les alqueries “molt bells e espesses” —en referència a les poblacions més menudes que voltaven Xàtiva—: tot això, juntament amb el “castell tan fort, tan noble” i, sobretot, la “tan noble orta” —que torna a repetir—, fent que el rei confesse que “haguem-ne gran goig e gran alegria en nostre cor” i que pensàs a conquistar la ciutat, no sols per rescatar els cavallers de la seua host -don Pere Alcalà-, sinó per incorporar-la al món cristià —és a dir, als seus dominis. I així ho va fer, segurament impactat, després d’haver contemplat el que era Xàtiva.

XÀTIVA 2017 | 73

Cesc Roca

74 | XÀTIVA 2017

Carla González Collantes

E X P E R IO DISTA I PROFES S ORA UNI V E RS I TÀRI A

Km XÀTIVA 2017 | 75

KM 335 quilòmetres per mar o aire. 422 quilòmetres per terra. Quan em vaig traslladar a Palma, primer, i a Barcelona, després, aquesta és la distància que havia de fer (o desfer) cada estiu per no perdre’m la Fira de Xàtiva. I ho feia: agafava un avió, un vaixell, el cotxe o un tren i em plantava a Xàtiva. Encara que fóra vint-iquatre hores per viure en directe la primera o l’última nit d’albaes, a Sant Pere o a l’Hort de Mora —perquè, des de sempre, aquesta ha estat l’activitat firenca que més m’ha atret, a pesar de ser, a parer meu, una de les més maltractades i poc respectades. Però això ja són figues d’un altre paner! Malgrat la calor, tampoc no he perdut mai l’oportunitat de passejar amunt i avall entre les parades i firar-me una cosa o una altra. I què dir dels esmorzars copiosos, amb la son encara a les pestanyes, que si no existiren haurien d’inventar-se?

He de confessar, però, que sovint feia (o desfeia) tots aquests quilòmetres sentint enveja de tots aquells amics que esperen amb candeletes que arriben les festes del seu poble perquè les festes són, per a ells, un dels moments més especials de l’any. Jo hauria volgut esperar l’arribada de la Fira de la mateixa manera: amb il·lusió, amb nervis, comptant els dies perquè arribara el 14 d’agost. Però massa vegades la programació oferia ben pocs atractius, sobretot per a la gent més jove. De fet, aquest va ser el motiu pel qual, més d’un estiu, no he (des)fet cap quilòmetre per ser a Xàtiva per Fira. Per això mateix, quan una colla de gent es va arromangar per organitzar una fira «alternativa» sense voluntat que fóra alternativa perquè partien de la creença ferma que feia massa anys que els xativins no teníem una fira pròpia i genuïna, vaig començar a tindre més

76 | XÀTIVA 2017

motius per «tornar, tornar a la, tornar a la mà, tornar a la mateixa mà» —amb permís de Feliu Ventura.

L’Ateneu Popular de Xàtiva va aconseguir muntar, del no-res i de manera totalment autogestionada, una fira amb cara i ulls. La programació, tot i que humil, va aconseguir atraure desenes de persones fins a un dels «marges» de Xàtiva —la plaça Sant Jaume— i convertir-lo en centre.

Bon vent i barca nova per a alguns, va arribar a Xàtiva el tan esperat canvi. Crec que som molts els que aquell agost del 2015 vam tornar a tindre l’esperança de veure i viure una Fira més rica i enriquidora, una Fira pensada no d’esquena al poble, sinó per al poble. Una Fira que fera que els xativins no se n’anaren de viatge del 14 al 20 d’agost —fugint no de la calor sinó de la Fira— o que persones com jo que vivim a uns quants quilòmetres de distància decidírem reservar-se

uns quants dies del mes d’agost per tornar a casa, per retrobar-nos amb la família i els amics però, sobretot, per reconciliar-nos amb una Fira que havia deixat de ser nostra.

Ara bé, no tot han de ser floretes a aquesta «nova» Fira. També cal fer crítica i autocrítica per poder avançar cap a la Fira que desitgem. És cert que la Fira de Xàtiva encara podria ser millor —molt millor, diran alguns. Però no tinc cap dubte que uns i altres treballaran perquè siga així. L’Ajuntament des del centre que hauria de voler marge, l’Ateneu Popular des del marge que vol centre. Crec que per aconseguir aquesta fita és clau no perdre de vista qui som. Tenim una cultura i una llengua pròpies que haurien de ser ben presents en el nostre dia a dia, també en la nostres festes, en la

nostra Fira. «Qui perd els orígens per la identitat», canta(va) Raimon.

422 quilòmetres per terra. Aquests són els que tornaré a fer enguany per arribar-me a Xàtiva des de Barcelona. I més que en faria si calguera, tot i els retards dels trens gestionats per Renfe que quasi mai arriben a la destinació a l’hora, a pesar dels peatges injustos i caríssims que hem de pagar per circular per l’AP7. Espere tindre més ganes cada estiu de tornar a Xàtiva del 14 al 20 d’agost. Això voldrà dir que la Fira ha crescut —no necessàriament en mida—, que els amics que durant tant de temps m’han fet dentetes amb les festes dels seus pobles han deixat de fer-me’n, que s’ha aconseguit fer una Fira plural i participativa. Tots els quilòmetres per fer i desfer si la Fira (que volem) ens crida.

Javier Alcázar Tomás

XÀTIVA 2017 | 77

Antoni Martínez Revert JUB I L AT

Llibre 78 | XÀTIVA 2017

LLIBRE El llibre de Fira, que segueix publicant l’Ajuntament, en essència ha canviat ben poc des que, allà per l’any 45 del segle passat, va passar de ser un fullet informatiu i publicitari de la programació i d’allò que es podia comprar, a ser un llibre tal com tradicionalment s’entén: sumari, crèdits, una part protocol·lària acaparada per les autoritats, reals o fictícies (reina i dames), la programació, articles diversos entreverats d’una aclaparadora publicitat, crònica de l’any amb tots els esdeveniments i realitzacions, lloant els fruits del treball institucional, i una atenció inicial a les falles que, de tant en tant, ha repuntat al llarg d’aquests més de 80 anys de llibres de Fira.

El llibre “naix amb el propòsit de crear, al servei de Xàtiva, un instrument de divulgació útil, apropiat i amè que, coincidint amb els dies anuals de solaç i festa col·lectius, arxive i difonga les dades més interessants del desenvolupament comercial, de la potencialitat industrial, la producció agrícola, el moviment cultural i artístic, les tradicions artesanals, les millores urbanes, l’avanç social, el record estimulant de les glòries passades i quantes activitats ciutadanes mereixen ser destacades en l’etapa que va de la Fira passada a les noves festes que tornen per l’agost” (Játiva, Libro de la Feria, 1945).

Tampoc el propòsit no ha canviat, tot i que alguns objectius han anat diluint-se en el temps, i resulta difícil parlar blasmant del comerç minvant, de l’esquifida indústria, de la ruïnosa producció agrícola, de les desaparegudes tradicions artesanals... Algun objectiu, com el de la crònica anual, ha trobat altres mitjans més immediats, i altres objectius, que segueixen vigents, com les millores i desficacis urbanístics o l’entrebancat avanç social, no acostumen a rebre l’atenció que mereixen.

Portada Llibre de Fira de 1945

Tot i això, resta, carregat de futur, l’objectiu que fa referència als moviments culturals i artístics i al record estimulant de les inesgotables glòries passades: cultura i història.

En essència, quina cosa siga el llibre de Fira i quin siga el seu propòsit no ha canviat. Han de passar vint anys, ja en el tardofranquisme, l’any 1966, perquè s’assage un canvi de format (A-4) que quasi sempre s’ha respectat i que li dóna la prestància actual. El mateix any, se’n fa càrrec de la part artística del llibre Pérez Contel i la nòmina de col·laboradors s’amplia, incorporant joves historiadors i universitaris de pro que enriquiran allò del record estimulant. Entre els nous col·laboradors cal ressenyar la presència de José López Sellés, perquè ell coordinarà la publicació

XÀTIVA 2017 | 79

altres edicions i que roda i volta acaba refermantse en la inicial oferta i els mateixos objectius. De bell nou, l’any 1988, ho vàrem intentar donant al llibre un aire més periodístic, referenciant-ho tot a la pròpia Fira, deixant un espai als fulls literaris que necessàriament haurien de versar sobre Xàtiva i proposant uns Quaderns de Xàtiva que, com una mena de monogràfic, s’adjuntava als llibres de Fira. Efímer intent que va durar tres o quatre anys, però que tampoc no va quallar ni va significar un canvi essencial.

A partir de 1995, amb el Partit Popular a l’Ajuntament, es nota, temàticament, el nou tarannà al corpus del llibre. Però, torne a dir, molt menys que no caldria pensar, feta excepció d’un parell de llibres que, per a sorpresa dels col·laboradors, eren pamflets publicitaris del partit, sense respectar cap formalitat, com venia fent-se des de l‘any 45. Potser això va provocar l’aparició d’un llibre alternatiu de Fira, el qual potser era alternatiu, però no era un llibre de Fira.

L’any 2000, amb motiu del 750 aniversari del Privilegi de Jaume I atorgant-nos la possibilitat Portada Llibre de Fira de 1983

del llibre de Fira fins a l’arribada de la democràcia municipal. Altres canvis formals van arrodonint la imatge del llibre: reubicació de la publicitat, distinta ordenació de les parts del llibre, agrupació temàtica del material d’investigació i del literari...

Es palesa un intent de canvi que s’intensifica en els darrers setanta anys però que afecta a la presència i temàticament, molt menys del que caldria pensar, al corpus del llibre que depèn de qui el publica, és a dir de l’Ajuntament corresponent.

Els socialistes, democràticament votats en les eleccions municipals, pretenen, a partir del 1979, un canvi radical en el llibre, via Associació d’Amics de la Costera, el setmanari La Veu de Xàtiva o els regidors i coordinadors corresponents.

En aquesta etapa, bé és veritat que sense massa èxit, l’equip del qual en formava part va intentar, després de pegar-li moltes voltes al tema, millorar, canviar, potenciar el llibre atenent tots els aspectes que el conformen: naturalesa, estructura, disseny i maquetació, tractament d’imatges, tipografia...

Hom pot comprovar aquell intent al llibre de Fira de 1983. L’any següent, l’article Llibres omplen anys o amb els anys els llibres moren va encetar un debat sobre el llibre de Fira que continua en

80 | XÀTIVA 2017

Portada Llibre de la Fira de 1979

Set anys després, 2007, Vicent Soriano publica El llibre de la Fira de Xàtiva. Antecedents, evolució, continguts i característiques de 1848 a 2007. Tal com anuncia el títol, el llibre ofereix una minuciosa i documentada història que inclou, respecte de l’anterior, els darrers set anys i un buidat de textos i autors que facilita la consulta del munt d’articles i col·laboracions que atresora el llibre de Fira.

Publicació monogràfica també d’obligada lectura sobre el tema que ens ocupa.

Portada Llibre de la Fira de 1988

d’organitzar la Fira, s’organitzaren exposicions al seu voltant i una d’elles es va ocupar dels Llibres de Fira i de la cartellística. Neus Castellano i Robert Martínez, comissaris de l’exposició i autors del llibre-catàleg, signen un monogràfic sobre els llibres de Fira d’obligada lectura per als interessats en el tema. El mateix any, al llibre de Fira presenten un article, fillola del catàleg, segons pròpia confessió, amb l’avís ben intencionat de “No deixes sendes velles...”. L’article parla dels comentaris reiterats, any rere any, sobre allò positiu o negatiu que el llibre té i hauria de tenir o no, fa un repàs fonamentat a la publicació en les seues etapes, i conclou, malgrat les innovacions que aporten els corresponents coordinadors, que “en realitat no va canviar massa l’orientació del llibre de la Fira, que va continuar sent un híbrid de publicació festívola i revista d’investigació local”.

Tanquen l’article assenyalant unes millores: la presència majoritària de la nostra llengua i el nivell dels treballs dels autors, tots ells formats al món universitari o familiaritzats amb la investigació.

Millores, sens dubte, però que no afecten a un llibre, el guió del qual mostra escàs flexibilitat i no massa alternatives per al canvi.

L’any 2009, pretenia escriure per penúltima vegada sobre el Llibre, per això el títol Estirant per penúltima vegada del fil del Llibre de la Fira. Vaig dir cautament per penúltima, sense saber que, com a mínim, seria per antepenúltima. A l’escrit rememore la presentació a la casa de Cultura del llibre de Vicent Soriano, que jo havia prologat, i l‘enfrontament entre alguns assistents i la mesa sobre les distintes maneres d’entendre el llibre de Fira. Les diverses intervencions es podien agrupar en dues qüestions: la temàtica que hi hauria de tenir cabuda, quins tipus de texts eren els escaients i, formalment, la intervenció dels dissenyadors, que s’aconsellava controlada i amb unes “normes” prèvies, però que els interlocutors volien “lliure i creativa”. També s’analitzen les etapes: primera, antecedents en fulls, quadernets, etc.; segona, que va del llibre de José Chocomeli, 1945, editat per l’Ajuntament franquista, fins a 1978; i la tercera, que va del primer llibre publicat per l’Ajuntament democràtic, 1979, fins a l’any 2014. Aquesta tercera etapa té una primera part marcada pel PSOE, 19791994, i una segona, tutelada pel PP, 1995-2014.

Caldria ara afegir una tercera part comandada pel tripartit, que es va iniciar l’any 2015. És prompte, després de dos llibres, per a opinar sobre les possibilitats que s’obren en cada capítol d’aquesta història, però ja podem dir que, com sempre, s’ha iniciat amb un cant al canvi, amb un propòsit d’innovació, amb una voluntat clara de sumar-se als nous aires que ventilen ara la Casa Consistorial. De moment, sols es pot constatar que la major o menor fortuna dels dos llibres ve envoltada de cant, de propòsits i de voluntat.

Repassada, com a mínim, cinc o sis vegades la història del Llibre, vaig assumir que la seua decadència comercial, malgrat el residu fidel que l’espera institucionalment, de franc, i qui se’l compra... no era conseqüència de la pròpia naturalesa esbiaixada del llibre, sinó d’altres factors que se m’escapen. L’any següent, 2010, ara sí, per

XÀTIVA 2017 | 81

penúltima vegada, vaig escriure un article sobre com Dissenyar llibres... de Fira, sobre la necessitat d’un treball conjunt coordinat, sobre uns criteris prèviament acordats, on l’editor, l’autor o els autors, el corrector, el dissenyador-maquetador, l’impressor, l’enquadernador..., on no tinga cabuda una gestió fragmentada. També tractava els diferents paràmetres que globalment es consideren els components de l’aspecte formal, micro i macrotipografia, on la font escollida, la interlletra, la interlínia, la disposició del text, el tractament de les il·lustracions..., tot el que contribueix al color i a la llegibilitat que garantirà el plaer de la lectura.

Tinc la completa certesa que la manca de criteris estudiats i acordats per al disseny del llibre i la consegüent improvisació han incidit en la pèrdua del prestigi, i han col·laborat a enterbolir les expectatives dels hipotètics receptors, ja erràtiques pels pretesos aparents canvis temàtics anuals. Sembla que els darrers anys el llibre ha seguit la seua davallada i no han valgut reflexions ni consells; per altra banda, no es tracta d’altra cosa que d’uns principis que arreu del món han donat un gran resultat i que vénen avalats per les màximes autoritats en la matèria. Fer del llibre un bell objecte sempre serà necessari i positiu.

S’ha dit, i no sense raó, que la Fira és un dels esdeveniments més significatius per al poble, perquè és un exponent de la gestió municipal, on es veu la seua capacitat, encert i manera de fer. La Fira és un escaparate de l’Ajuntament, on durant uns dies tothom opina sobre cada acte, però perduda la immediatesa, no és menys veritat que els llibres de Fira són allò que queda i hauria de donar testimoni de les Fires i dels Ajuntaments que les organitzaren.

Raons més que suficients per tal que prioritzaren entre les publicacions municipals (¿?) la del llibre de Fira de cada any.

Pel que respecta al fet econòmic que el llibre comporta, no va estar un encert de l’anterior equip municipal la fixació dels aspectes, diguemne comercials, que acompanyen la coordinació, disseny i maquetació, impressió i comercialització dels exemplars que es posen a la venda, perquè un bon nombre de llibres s’han de lliurar a l’editor, venia marcat el preu de venda... de manera que ha arribat a ser problemàtica l‘acceptació de l’abans desitjada gestió per part de les impremtes locals.

Per raons òbvies de capacitat i proximitat, s’hauria d’imprimir el llibre de la Fira a Xàtiva, perquè també les impremtes d’ací han fet i farien del llibre un escaparate de la seua professionalitat i capacitat artística. Realitzar el llibre a Xàtiva facilitaria, a

82 | XÀTIVA 2017

Portada Llibre de la Fira de 2010

més a més, la presència publicitària de les nostres empreses i comerç. La nova normativa, tanmateix, ens va portar l’any passat un llibre realitzat a Lleó, la qual cosa no és dolenta en si, però sona estrany.

Hem parlat sempre d’essència i presència, de fons i forma, de política en el fons, però probablement hem oblidat que tot procés de comunicació té un receptor. I si el que ocorre és que, per una part, el tradicional lector, per raons diverses, ha anat desertant i, per una altra part, el possible nou lector, no llegeix en general, i en particular el llibre de Fira li importa ben poc?

Déiem al principi que resta un objectiu a tractar: cultura i història. En la mesura que s’endevina un futur més aviat malcarat, fiats en la indústria, en el comerç, en l’agricultura, en l’artesanat..., aquest objectiu pren una importància cabdal per al futur de la ciutat. Habitem una de les ciutats més riques en història, patrimoni i cultura del País Valencià... potser en eixa direcció s’hauria d’anar, prioritzar també en la gestió municipal tot allò que estiga encaminat a potenciar un futur amb més bona cara: molta pedagogia, escoles, instituts, universitats, premsa, ràdio, televisió, posar en valor patrimoni, museus... i llibres, també el de Fira, clar.

Barbari tats G RUP DE M ÚS ICA

Música XÀTIVA 2017 | 83

Perales Iborra

MÚSICA Ens trobem tots al bar de sempre i la vesprada és groga. Molt groga. Perquè l’agost a Xàtiva és groc i humit, apegalós com el suc d’una llima. I el grup Barbaritats, per no faltar al costum, venim d’assajar tres hores a la nostra sauna particular, segellada amb obsessió per tal que no se n’isca el so, cosa que implica que no entre oxígen.

Francesc busseja al seu mòbil. Xicotetes gotes de suor van formant-se-li al front mentre la seua cama inquieta interpreta el redoble de bombo

84 | XÀTIVA 2017

sense bombo més llarg de la història. Ramon està com si l’hagueren deixat caure sobre la cadira, obert de braços i cames. Respira pausat i de tant en tant mira el ventilador avariat com qui mira un amic traïdor. Àngels es ventila amb el que pot, amb la mirada perduda al terra i tractant d’evitar el contacte amb qualsevol superfície. Carles no deixa de rebufar, fer-se i refer-se el monyo.

Els cabells llargs no ajuden a passar l’estiu. Per últim, Àlex mastega un xiclet amb força, com si tractara de torturar a la pobra llepolia i gaudira amb els seus gemecs. No ens hauria d’estranyar que portem mitja hora sense que el cambrer

ens pregunte si volem alguna cosa. L’escena és d’aquella manera.

—Ja està ací la Fira... —diu Francesc entre dents.

—Ja es nota l’olor a fregitori de bon matí —diu Ramon.

—Enguany què toca? Millor dit, qui toca? —diu Àngels.

—A saber, imagine que els grups preferits d’algú —sentencia Carles.

—Ací tinc un programa, a vore què podem salvar —Àlex es treu de la butxaca de darrere del pantaló un tros de paper amb informació de la Fira doblegat incomptables vegades.

Després d’un bon assaig a temperatures tropicals, l’única cosa que ens pot tornar a animar és un bon debat sobre la música i l’espectacle. Ens agrada pensar que mitjançant la primera cada dia en sabem més del segon i que això és el que ens manté units, encara que també és el que ens fa clavar-nos en jardins ben complicats. Ens reunim al voltant del paper i al cap d’uns segons reprenem la conversa, ara amb un altre to. Sembla que les opinions respecte dels cartells dels concerts animen un poc mes la vesprada.

—La veritat —diu Francesc— és que en tots els records que tinc de la Fira està la música pel mig.

—Sí, la veritat és que jo també —diu Àngels—.

Potser siga perquè sempre que he vingut a Fira ho he fet buscant això: concerts, actuacions... Almenys això és el que em feia a mi eixir d’Alcúdia. Això i les tendetes d’artesania i menjar —Forastera eres i forastera seràs —pontifica Francesc.

—I qui ens havia de dir que l’any passat anàvem a pujar a l’escenari de la Murta un 19 d’agost, eh?

—a Carles li agrada molt recordar aquell concert, sobretot si és per a tallar-li la rèplica a Àngels—. Crec que va marcar un abans i un després en el grup.

—Sí, és de veres. I així i tot, hi ha aspectes que a mi no m’acaben de convèncer encara —diu Àlex—. La forma de fer les coses... per a mi no està tot fet.

—Home, això està clar —diu Ramon—. M’imagine per on vas i crec que faria falta un canvi molt profund per a solucionar-ho. Si ens posem a contar no acabem, començant per com es trien els grups que vénen a tocar.

—El disseny de la cartelleria, que pareix una bobada però no ho és.

—La resta de la programació, que pareix que la música a Xàtiva és aquell amic que no veus en tot l’any i només ve a festes —aporta Carles.

—Si ho penses bé, sí que hi ha coses la resta de l’any. El que passa llavors és que falla l’eixida que té.

Depenent a qui li preguntes te’n diu una: que no els

Daniel Mora

arriba la informació o que en tenen massa, que si no saben qui són els qui vénen o que si sempre vénen els mateixos... Però per a eixir de casa els fa falta un miracle —diu Francesc.

—Però fixeu-vos que estem parlant de programació “oficial” – apunta Àlex –. Recordeu que nosaltres hem tocat molt gràcies a la gent del Raval Viu, l’Ateneu i altres associacions d’eixa corda que ens han deixat un escenari. I els problemes que moltes vegades han tingut per a fer-ho.

—Ja veus, damunt que és una forma de fer la Fira i no sols d’assistir —afegeix Àngels—. A mi m’encoratja i m’entristeix al mateix temps pensar que sols un grapat de persones podem dir que hem estat fent la Fira i no sols mirant-la.

—I si damunt tens en compte que l’anunci de Mahou és una cosa prou comuna, com a músic tens ganes de canviar-te de planeta —remata Francesc.

Tots riem fins que, al moment, parem en sec.

La situació no aguanta molta broma i, a més, sembla que al llarg de la conversa els contres han superat els pros. La calor torna a notar-se i a fer-se insuportable i s’imposa de nou el silenci. Cadascú treu les seues pròpies conclusions.

«La cosa és que, ben pensat, hi ha gent com Raimon o Feliu Ventura que li han dedicat obres a aquesta ciutat —pensa Francesc—. Però quanta gent hi haurà a la que li ha pogut la situació i s’ha tirat enrere?»

«Com em fot que hui encara es facen cartells amb els noms dels grups de diferent mesura segons el

XÀTIVA 2017 | 85

seu renom —a Àlex això li fa molta ràbia—. Això no ajuda als grups novells a obrir-se camí sinó tot el contrari, mai deixes de ser un apèndix d’un grup que ja és gran i al qui, a més, li posen lletres grans.

Com si la gent no sabera llegir.»

«Segur que Àlex està calfant-se el cap amb això dels cartells —encerta Àngels—. Com si estiguera sentint-lo. Quin pesat.»

«No sé com ho fem però sempre acabem renegant —pensa Carles—. Si tocarem tant com reneguem, vories tu.» És Ramon qui interromp les cavil·lacions del personal. Sap que aquestes coses ens toquen ben endins i està decidit a vèncer el desànim: —Vos vaig a contar una cosa que em va passar no fa molt. Anava pel carrer i va passar pel meu costat un cotxe d’estos súper “tunejats” amb la música a tota hòstia, tan fort que ni portant els auriculars posats escoltava altra cosa que la música del desficaciat aquell. No m’escoltava ni pensar. El cas és que un poc més endavant hi havia una xica tocant la guitarra i cantant unes versions de por. Vaig parar a escoltar-la i al cap d’uns minuts va arribar la policia a informar-li que al carrer no es podia fer música sense permís. Sí, la van fer arreplegar i anar-se’n.

—I en què millora això la cosa?

—En què l’endemà la vaig tornar a vore tocar en un altre lloc. Aquella xica fa el que creu que ha de fer, convençuda dels seus motius. Així de simple.

—Bé, nosaltres vam fer una cosa semblant — recorda Carles— quan vam eixir a tocar al carrer per a promocionar el Verkami i poder traure el disc.

El que passa és que ens aprofitarem del sarao de les

Pedro Ángel de la Fuente Crespo

86 | XÀTIVA 2017

Falles perquè no ens digueren res.

—I no és això un poc trist, si ho penses bé? — pregunta Àngels—. Es parla de les molèsties que causen eixes coses i de la contaminació acústica, etc. I et veus obligat o bé a buscar formes de tocar sense que et pillen, o bé a esperar el teu torn per a pujar a un escenari, a saber quan i en quines condicions.

—I després tots tornen flipant quan vénen de vacances i et diuen que “els canals Venècia i Amsterdam estan plens de música” —diu Francesc.

—Sabeu què? —pregunta Àlex—. La Fira ha millorat en alguns aspectes si es compara amb anys anteriors, però segueix fent falta molt de treball per a tornar a fer una festa de tota la ciutat.

I això, pense jo, no ha d’eixir de ningú més que no siguem nosaltres mateixos. Així que propose tornar a tocar en la Fira, però ara pel carrer. Perquè sí. Perquè podem i volem fer-ho. És hora de fer més coses en lloc de demanar-les. Segur que hi ha més gent agraïda que enfadada d’escoltar-nos.

I així és com Barbaritats vos anunciem que un dia qualsevol de la Fira de Xàtiva 2017, a l’hora més imprevista, eixirem a tocar els nostres temes al carrer en el format que puguem. Però eixirem.

Perquè aquest grup sent una relació molt especial amb la Fira, malgrat que trobem a faltar coses. I com que no les podem dir ni cantar totes, us convidem a què acudiu i (si sabeu i voleu) feu tota la música a què pugueu al carrer. Perquè sempre hem sigut un poble que balla, canta i celebra sense mirament. I està bé recordar-ho. La Fira de Xàtiva és una festa de totes i tots, pertany als xativins i a les xativines.

Salut i Música.

M ADAFAK A & THE TOXIC KIWIS DIS S E NYADORS G RÀFIC S

NIT XÀTIVA 2017 | 87

Begoña Chorques Fuster P R OFES S ORA Q UE ES C RI U

Obelisc 90 | XÀTIVA 2017

OBELISC A mi ja no m’agrada la Fira. Això no s’ha de dir als desconeguts, sobretot, si són forasters. T’ho dic a tu perquè ets família. I mira que m’ha agradat i ho he passat bé aquests cinc dies de festa. Els millors anys van ser quan era jove i encara fadrina... Però l’he coneguda des de ben xicoteta, quan veníem amb el pare en el carro, catacrac-catacrac, des de la Font de Sant Pasqual. En aquells temps les carreteres no eren com ara, ni tenien res a veure.

De seguida que entraves al poble, deixaves a una banda el Calvari Alt i ensopegaves amb la fira del bestiar a la Plaça de Sant Pere, tot just davant de la Beneficència. A mi els cavalls em feien por: els veia tan grans i jo era tan menuda... Com ha passat el temps i com han canviat les coses. Tu ets molt jove i no et pots fer una idea de la transformació que ha sofert la vida. Com del cel a la terra...

Com es diu això que has portat? Obe... Obel...

Obelisc! No sé per què em costa tant recordar aquesta paraula: obelisc, obelisc. A la fira no vages si no tens diners: veuràs moltes coses i no compraràs res. I dius que l’has comprat a la Fira? Ai, no, com tinc el cap, que ja m’has dit que no... Que no és de la Fira, que l’has comprat al viatge que has fet. On era? Això, Egipte... Per on para? Jo estic molt malament en aritmètica... Quan era una xiqueta, el que més recorde de la Fira eren els esmorzars amb

Vicent Bataller

XÀTIVA 2017 | 91

el pare a la Plaça del Mercat. Però el meló d’Alger el compràvem a la Plaça la Bassa, en la pujada a la presó. Els col·locaven com si foren piràmides. Mira, com a Egipte! Veritat que sí? A mi em feien molta gràcia les piles de melons de tot l’any i d’Alger. No sé què m’imaginava en el meu cabet de monyicot.

Eren com pilotes gegantines, com les boletes amb què jugàvem, però immenses. Amb els munions de cabeces d’all no em passava. En aquells temps allò d’esmorzar sardina, pimentó i ou fregit no s’estilava. El costum va venir més endavant.

Menjàvem primer el pa amb companatge i el pare bevia el vi del porró. Empinava el porró amb molta habilitat. No se li queia fora ni una goteta. Sembla que estic veient-lo... A mi em plaïa molt assaborir el vinagre, els trossets de llima, la sal i les fulles de llimera de la salmorra. Que fresqueta que estava la síndria en acabant l’entrepà! Rosegant, rac-rac, bona nit i tapa’t.

M’he rigut amb ganes mirant-me l’obelisc. Mira, ara m’ix el nom a la primera. Jo en vaig veure un a Roma, a la Plaça de Sant Pere del Vaticà. Veritat que sí? Me’n recorde ben bé. Mira que ho vaig passar bé amb la meua germana. Vam pujar a dalt del tot de la cúpula. Aleshores encara tenia molta força. Des que vaig fer els vuitanta, cada any és un cudol que em fiquen a la butxaca... Obelisc, obelisc.

Com et deia, la Fira que més he gaudit ha estat la dels anys en què era fadrina. Anàvem al ball al Cercle Mercantil a l’Albereda i ens divertíem molt.

A mi m’encantava ballar, seguia el pas molt bé.

La gent jove d’ara no sabeu ballar. No t’ofengues però sembla que us han clavat un grapat de puces baix la roba i us sacsejeu per treure-vosles de damunt. A més, a la Fira no havia de dir mentides a la mare, que si anàvem a la novena de no sé quin sant i fugíem cap al ball. Nosaltres anàvem al Cercle Mercantil que és on anava la gent del poble, perquè per als senyors estava el Casino Setabense. Hi anava la gent amb diners.

Fes-me el favor d’això no escriure-ho. Nosaltres mai no hem sigut del puntet de Xàtiva; ni somiarho. Però ens venia de gust admirar els vestits que portaven les dones i les xiques de bona família de Xàtiva. Els observàvem amb admiració, que no amb enveja. Bé, potser una mica sí. Crec que no sentíem enveja perquè teníem la certesa que mai no tindríem un vestit així. Que bonica és la música! L’escolte i els peus se’m mouen sols. Allà era la banda de música tocant. Tatxam-tatxim. I així se’ns esgolaven les hores...

92 | XÀTIVA 2017

De casada, la Fira va canviar. Tornàvem a la Plaça la Bassa però amb les xiquetes, per pujar-les als cavallets que eren mecànics. A la menuda li agradava la roda. Feia goig veure-li la cara de felicitat asseguda a la barca de fusta abans que l’home començara a moure la maneta amb força.

Llavors s’enlairava. Quantes de coses que ens diuen els nens amb els ulls...! I la plorera que va agafar la major una vesprada perquè no li va tocar cap nino a la tómbola? Mare de Déu de la Seu! Ací plora la criatura! Sanglotava i tot, aha, aha... Vam haver de tornar Albereda amunt a comprar-li un garrotet perquè s’acontentara. Amb xiquets, ni al cel. I mira que les meues xiques és el que més m’estime en aquest món.

Ara que ho pense: a París també n’hi ha un. Com es deia la plaça? De la Concòrdia, sí. Quin nom més bonic per una plaça. A més, era ben gran, com ha de ser la concòrdia. Com era? Obelisc. Demà ja se m’ha oblidat. Un poc més enllà de la Font del Lleó una fira vaig comprar una cassola per fer arròs al forn. La vaig tenir més de trenta anys. Aquelles cassoles de fang sí que eren bones. Era d’un firer que venia de Manises però no puc fer memòria del seu nom.

Però tu saps el que més m’ha agradat de la Fira?

Estàs mirant-me i somrient perquè coneixes la resposta: els palmitos. Han estat sempre la meua debilitat. Estalviava tot l’any per comprar-me un i també per a vosaltres: d’os, de palo-santo, de conxa, de nacre, de banús, de pal de rosa. N’hi havia un que fa un aire molt bo, el de conxa. Encara el tinc. Ventant-nos recorríem el Reial de la Fira amunt i avall. Els que tenien flors pintades eren els meus preferits; és molt difícil pintar figures humanes damunt la tela. Quan en trobava un que en tenia i estaven ben perfilades, em perdia i no podia deixar de comprar-lo. Els ventalls que t’he regalat, ¿els hi té la teua mare? Vam fer molta amistat amb els nostres palmiters, l’Assumpció i Paco, que cada any eren fidels a la trobada i venien carregats amb la feina de tot l’any. La meua germana venia flors al quiosc, jo l’ajudava i a les hores mortes conversàvem tots. A mi sempre m’ha complagut enraonar amb tothom.

Així la distància entre Aldaia i Xàtiva es va anar acurtant. Si durant l’any s’espatllava alguna vareta, Paco me la reparava quan arribava la Fira i me’l deixava com nou de trinca. Sempre els dèiem que els firers s’emporten la calor, però hi havia anys que se’ls oblidava i ens la deixaven encara uns dies més.

Obelisc, obelisc.

J. Daniel Sanz

XÀTIVA 2017 | 93

Ramon Aznar i Garcia

A DVO CAT I DIR ECTOR DE L G RAU E N DRE T DE LA U N IVE R S IDA D I NTE RNAC IONAL DE VAL E NC I A

P e r s p e c t i va 94 | XÀTIVA 2017

Eduardo C. Carrasco

PERSPECTIVA La sed apago al labrador sediento.

Con mis cristales Setabis florece.

Crece el comercio, la labranza crece.

Población y cosechas acreciento.

Se concluyó este remate en marzo de 1800.

Ben a prop de l’espai firer hi trobem la Font de vint-i-cinc xorros. L’aigua ix de les boques d’unes serps alineades i de la d’aquell que recorda

Mercuri, el déu romà dels comerciants, el de la Bocca della Verità.

La font va ser bastida en temps crítics. L’Antic Règim s’afonava. Les certeses s’esvaïen. Les velles seguretats arreceraven ja ben poques coses.

Amb rebombori revolucionari, el Liberalisme havia aparegut en escena. Els caps dels reis de França havien rodat per terra. Un nou papa de Roma era coronat en març de 1800, mentre que el seu predecessor havia mort en l’exili i presoner. La

XÀTIVA 2017 | 95

Dori Garcia

Monarquia Hispànica s’afanyava a fomentar la riquesa amb el propòsit de conjurar les creixents tensions. Les elits cercaven noves legitimitats: comercio, labranza, población, cosechas. Tot havia de ser replanificat, reformulat, des de dalt.

En l’imaginari col·lectiu les serps eren éssers a evitar.

No agradaven als llauradors; tampoc, als comerciants.

En un bancal o —més encara— en una botiga alteraven greument l’assossec. La seua presència evocava l’astúcia —senyal inequívoc d’intel·ligència— i al·ludia els desafiaments. No obstant, els il·lustrats que la manaren construir pugnaven contra les pors ancestrals. Les serps no havien d’atemorir. Els déus clàssics mereixien ser recordats. Unes i altres podien ser portadors de fortuna.

Les serps de la font apareixen perfectament alineades. En la realitat això no és possible. Però als qui dissenyaren el monument els donava igual.

Aquelles elits tenien un programa clar: el món

96 | XÀTIVA 2017

havia d’adaptar-se als seus gustos. Elles anaven a transformar el que hi havia. D’ara endavant, les serps formarien una línia recta.

A la banda de fora de l’antiga muralla, el caràcter estratègicament liminar de la font sembla carregat d’intencions. Certament, aquells murs desapareguts eren línies de tensió existencial, però també de vitalitat —de manera ambivalent, contenien els enemics i garantien la tranquil·litat—. La Fira es va estendre prompte a la vora d’aquella ratlla de pedra i va contribuir decisivament a la identitat dels de dins. *** La Fira de Xàtiva és un mercat amb una dilatada història i una ampla influència. Va nàixer en temps fundacionals i encara hui suscita més interés que cap altre esdeveniment socarrat. El monarca que la va voler no ha deixat de ser un tòtem i conserva, indiscutit, tot el seu carisma. Gràcies a la calor simbòlica que irradia,

s’han mantingut vius els elements bàsics de la nostra cohesió identitària. La mateixa Fira segueix tenint una certa atracció taumatúrgica: els tractes comercials i les relacions han permés, amb el decurs dels segles, sanar infinitud de vivències. L’energia aportada pels forasters ha reviscolat, cada any, el miracle de la voluntat xativina de ser referent en certes qüestions.

Entre 1250 i hui, el temps ha anat traçant una llarga línia mimetitzada amb l’orografia dels sentiments, de les necessitats i dels interessos. D’aquesta manera, la Fira ha persistit com ho fa un camí, una séquia, una carretera, una via de tren, una autovia o un canal de dades mòbils… Tots ells avancen alternant rectes i revoltes; unes vegades pugen i altres corren avall i, quan es troben amb obstacles, empren sempre l’auxili de la tecnologia.

Quan la crisi de la Fira s’ha convertit en un lloc comú i s’assagen mesures que tracten d’afermar

el seu atractiu, necessitem imaginació i imatges impactants. Ens calen les paraules justes i la seua força transformadora. Jo ací defense que la perspectiva necessària serà serpentejant o no serà.

I és que la gent formant una enorme serp encarna la Fira. En la nostra font, la intel·ligència rèptil prima numèricament sobre la deífica força. De la mateixa manera, la realitat sempre acaba imposant-se als plans del poder. L’antiga metàfora del Gènesi ens ho recorda: no tornarem al Paradís. Es tracta d’una condemna o d’una sempre reeditada segona oportunitat?

La mirada que hom pose sobre la realitat, serpentejant, decantarà la resposta en un sentit o altre. Pensem-ho: no tornarem al Paradís i els reptes s’assumeixen amb intel·ligència rèptil.

Els xativins tenen l’última paraula sobre la seua Fira. Aquesta no és un programa de festes, sinó l’expressió d’una manera de viure.

Josep Miquel Palop Cucarella

XÀTIVA 2017 | 97

Ana Vicente PE RIODI STA

Queen 98 | XÀTIVA 2017

QUEEN Aquesta és la vertadera història de la consulta popular sobre la Reina de la Fira...

arribar a l’apartat on apareixien les ponents. Entre elles destacaven la Reina del Carnaval, la Reina del Ball, la Reina Dragqueen, la Reina de Corazones, la Reina de los Mares i la Reina del Celuloide.

Va apagar la ràdio quan començaven a sonar els primers acords de Dancing Queen d’Abba mentre seguia sense creure’s el que acabava d’anunciar feia tan sols un moment la locutora: el tripartit anava a consultar als veïns si la figura de la Reina de la Fira havia de mantenir-se o suprimir-se.

L’esforç que l’organització havia fet per tal de reunir a totes eixes reines es va convertir, de sobte, en una oportunitat per tal de no renunciar al seu somni. No s’ho va pensar dues vegades i es va acreditar per assistir a la conferència inaugural de l’endemà.

En pocs segons va veure passar, com si es tractara d’una pel·lícula, totes les escenes de la seua vida en les quals el leitmotiv havia estat ocupar eixe càrrec en complir la majoria d’edat, justament un dia després.

Sens dubte, la diversitat era el tret característic que es respirava en eixa enorme sala repleta de gent, una varietat unida per uns principis comuns i uns objectius pels quals calia lluitar conjuntament.

Sa mare sempre li aconsellava que mai s’havia de rendir, així que, després de permetre’s unes llàgrimes de ràbia, va pujar al Bellveret per tal d’agafar distància i pensar. Normalment li solia funcionar per trobar altra perspectiva.

Quan la llum va baixar va començar a bufar una brisa suau que li va portar la imatge d’un cartell que havia vist no feia molt en un tauler d’anuncis: la ciutat de València s’anava a convertir en la seu de la primera trobada de reines. Aquest encontre perseguia visibilitzar que qualsevol persona pot ser i sentir-se una reina lliurement, sense imposicions i independentment de la seua condició. La finalitat era envalentir a homes i dones per tal que es convertiren en la Reina de les seues Cases, en persones fortes, valentes, independents i amb capacitat de decidir per elles mateixes.

Ràpidament, va agafar el mòbil i va teclejar en Google fins a arribar a la pàgina web oficial. Després de consultar el programa de conferències, va

Va tancar els ulls i va saber que, si alguna persona la podia ajudar, estava en eixa habitació.

Va esperar nerviosa el seu torn de paraula i, amb la veu entretallada, va exposar la seua situació... *** Ventall en mà, observava sorpresa el gran nombre de gent que havia aconseguit congregar a la plaça del Mercat per tal que, almenys, escoltaren allò que el grup de reines havia de dir a tots els veïns que, de manera voluntària, havien decidit participar en el primer dels encontres que havia organitzat per tractar de salvar el càrrec.

Es va apropar al grup de reines que, de manera animada, comentaven com havia canviat la ciutat. De fet, no va poder evitar escoltar com una d’elles narrava a la resta que, l’última vegada que va visitar la ciutat, eixa plaça estava repleta de cotxes i ara s’havia convertit en “un espai per a les persones”.

XÀTIVA 2017 | 99

Toni Cordero

Eixa vesprada va marcar un abans i un després, i els veïns s’animaren a participar en la resta d’encontres per escoltar, en primera persona, els arguments de cadascuna de les reines.

La Reina del Carnaval va ficar el toc de color i alegria que moltes vegades es necessita per tirar endavant; la Reina del Ball va animar a què cadascú es marque el seu propi ritme; la Reina Dragqueen va fer una crida a sentir-nos orgullosos del que som; la Reina de Corazones va contar com havia aconseguit sentenciar abans de dictar un veredicte convertint-se en una persona més tolerant; la Reina de los Mares va insistir en què, després d’una caiguda, sempre cal tornar a alçar-se; i finalment, la Reina del Celuloide va convidar a tots a escriure el guió de la seua vida.

100| XÀTIVA 2017

La resta de trobades es varen succeir al llarg de la setmana i, malgrat que desconeixia el que anava a passar el dia de la votació, va començar a sentir-se una Reina. Una Reina que havia defensat el que considerava que era més just i correcte; una Reina que s’havia enriquit d’opinions alienes a ella; una Reina que havia aprés a tolerar els arguments en contra; una Reina que ja no necessitava ocupar un càrrec per a estar segura de ella mateixa.

Com tots els contes tenen (o així ens ho han fet creure) un final feliç, els veïns varen votar a favor de mantenir el càrrec. Però, com la vida és imprevista per naturalesa, els crits de la seua germana la varen despertar acompanyats d’un aroma a café que la convidava a desdejunar, com una Reina.

Neus Alborch ACTRI U I FI LÒLOGA

Records XÀTIVA 2017 | 101

RECORDS Recordar. Tornar a passar pel cor. Tornar a passar per les emocions. Reviure. Recordar uns carrers, una ciutat, la seua olor, la seua gent, unes músiques, uns colors, la família, els amics, llargs passejos... Recordar ara i ací. Omplir de records el present. Viure, per un instant, en el record. I tornar a gaudir d’aquell instant, d’aquells instants, i que esdevinguen eterns, instants eterns, com anomenava un dels seus poemaris el poeta valencià Enric Sòria (L’instant etern). I voler compartir eixos petits instants eterns.

Voler compartir-los amb vosaltres, els qui llegiu ara aquest text… Reviure, al capdavall, petits instants eterns de la Fira de Xàtiva amb vosaltres. Això és el que tot seguit vull fer.

M’agradaria rememorar la Fira de Xàtiva primerament des d’un punt de vista molt concret: aquell que em vincula al teatre i a la música, a la participació activa en alguns dels actes cabdals de la Fira. Mire enrere i em veig dalt d’un escenari, envoltada de bons amics. Torne als últims anys dels noranta i als inicis dels dos mil, just quan la passió pel teatre com a mera aficionada i espectadora donava pas a la pràctica i a la formació de la mà dels grups de teatre locals, i sempre acompanyada pels meus germans. Hi veig les inauguracions al Reial de la Fira, amb els amics de La Bicicleta Teatre, dirigits per Toni Martínez. I aquell estimat Collar de la coloma, a la plaça del Mercat, que havia passat abans per les Nits al Castell. També aquella altra inauguració a la plaça de bous amb els companys de Teatre de la Lluna, capitanejats per Víctor Torres. Recreàvem en escena el privilegi que atorgà Jaume I a la nostra ciutat, recitàvem els preciosos versos d’Ibn Hazm, corríem desaforadament entre dimonis de carrer…

102| XÀTIVA 2017

M’hi veig cantant ja ben entrats els dos mil, compartint escenari amb els amics de Salmagundí Band: des dels concerts al sopar del Casino al pati de la Casa de la Cultura, passant pel concert a la plaça del Mercat amb la Big Band de La Nova, fins als homenatges a Bruno Lomas al camp de futbol.

I, com no, hi veig ja més recentment L’antesala, eixa peça de teatre breu tan especial que representàvem a La Col·lectiva l’any 2015, dins de la jornada de Microteatre organitzada per l’Ateneu Popular, al costat d’amigues i familiars que foren tot un luxe com a espectadors.

Quines Fires tan especials! Assajar els dies previs, els nervis, retrobar-se amb els companys cada any, memoritzar textos i noves lletres de cançons, i provar, i equivocar-nos, i repetir, i tornar a repetir, i tornar a equivocar-nos, i seguir provant, i seguir jugant, i fer-ho cada dia un poc millor… I que per fi arribe el dia i gaudir d’un moment màgic, i notar dalt l’escenari la suor que et regalima cos avall, i sentir que estàs treballant per al teu poble, per a la seua gent, i saber que tot eixirà bé perquè estàs envoltada de grans amics professionals. I acabar la feina i que la gent et felicite, i que recorde, d’un any per a un altre, el nostre treball. I sentir que tot ha valgut la pena, i que segueix valent la pena l’esforç. I reafirmar-te en l’opinió que la gent de casa, els professionals de Xàtiva, també sabem estar a l’altura de grans esdeveniments, que a casa hi ha molt de talent, molta gent que té la necessitat de crear i que vol compartir les seues inquietuds artístiques amb la gent del seu poble. I sentir que al poble li agrada que veïns i veïnes seus pugen a l’escenari en dies de Fira…

XÀTIVA 2017 | 103

La Fira, però, és també gaudir-la des d’un altre punt de vista: com a espectadora. Gaudir-la amb la família, amb els amics de tota la vida, amb un nou amor, i fer llargs passejos albereda amunt albereda avall… Compartir bons esmorzars, bons dinars, bons sopars… Desitjar que arribe la Fira per a devorar l’ensaladilla de la mare, tenir el soroll atronador de la carrera de motos just davall de casa… Passar a migdia pel Reial de la Fira, veure els nostres amics de la ràdio treballant sense descans i parar-te a escoltar una entrevista… I seure a prendre un llimó granissat o una orxata perquè la set et deixa sense alé, i comprar un palmito perquè és el costum de cada any… I anar al Moncho a la mascletà, i ballar amb alguna xaranga que marca el ritme… I que la calor t’abrasisca enmig d’un rebombori de sons i de veus eixordador, i firar-se i firar a les nebodes, creure’s infant pujant a les atraccions amb elles i que et vinguen tots els records d’infantesa llavors, i

Josep Miquel Palop Cucarella

104| XÀTIVA 2017

retrobar gent que fa temps que no has vist, i trobar a faltar familiars que ja no hi són… I anar a vore teatre a la plaça del Mercat amb l’entrepà sota el braç i amb temps per poder seure en bon lloc, i sentir que la plaça de la Seu s’ensorra amb els aplaudiments en un concert de Feliu Ventura, i gaudir d’una Fira alternativa on es respira aire nou, i llengua pròpia en cada activitat programada, i escoltar a la plaça sant Jaume els versos d’Estellés colpejant-te l’ànima…

I prendre unes copes a la plaça del Mercat, anar a la discoteca Élite i menjar creïlles fregides o xurros a la matinada… I acabar passejant pel nucli antic, quan ja la Fira dorm i a la ciutat es pot respirar la calma… I pujar cap al castell i, des del mirador del Bellveret, observar la nostra ciutat, el seu silenci…

I saber que demà voldràs repetir els mateixos horaris, que voldràs veure la mateixa gent i gaudir dels mateixos instants… I fer-los eterns.

Laura Sanchis D RAM ATURGA I ACTRI U

Sagr at XÀTIVA 2017 | 105

SAGRAT (Residència d’ancians de Xàtiva. Nagg i Nell seguts, miren per un finestral. És un dia de fira. En realitat és qualsevol dia de l’any) NELL: Sardina, ou i pimentó. Seríem capaços de tot!

NAGG: Això és sagrat. (Pausa) Mira, m’han firat (Li ensenya el garrot de sempre) NELL: A tu no t’han firat!

NAGG: Com que no, això és sagrat. Hui vindran i ens firaran.

NELL: Hui no vindran, ni vindran hui ni vindran demà.

Ainhoa Sanchis

(Pausa) NAGG: Si fa tirorirorirorirorí vol dir que està a punt de girar. (Canta) Tirorirorirorirorí! A voltes em pixava i tot, te’n recordes, raboseta? Tirorirorirorirorí... Ja va, ja va! Dóna’m la fitxa, ens toca pujar. Serem els primers a pujar Nell.

NELL: Això no és la roda Nagg.

NAGG: I com ho saps?

NELL: Per la poesia. Ja no hi ha.

NAGG: Tu vols que fem poesia?

NELL: Jo vull que em portes a la fira.

NAGG: Això és sagrat.

106| XÀTIVA 2017

(S’agafen de les mans i alcen els peus. La sala s’il·lumina com un quadre de Cezanne) NAGG: Tirorirorirorí!

NELL: Estem pujant Nagg! En quin any estem?

NAGG: Cap, no has nascut encara. Que sàpigues que ja estic pixant.

NELL: És el nostre soterrament! Això és el nostre soterrament, veritat? Puc vore les caixes, la teua i la meua, quina meravella. (Nagg s’aixeca i pixa.) Nagg, per favor!

NAGG: Què vols? Els de baix sempre pensen que plou.

NELL: No vindran Nagg, ni vindran hui ni vindran demà. No vindran.

NELL: Espera, espera, no ha vingut la meua mare?

NAGG: Però t’he comprat sis figues de pala ben tendres.

NAGG: No. NELL: Però si no he nascut, no plorarà.

NAGG: Per això. Una filla que naix per a morir?

Això és molt difícil d’acceptar, rabosa. No tots sóm soldats de batalla. (Metralla a la gent amb el pixum) NELL: Para! (Pausa) I el pare? I els nostres fills, tampoc?

NAGG: Tens tanta por, tirorirorirorirorí..., s’olora per tot el reial. Ja no hi ha més viatges. Has de baixar.

(Pausa) Tu creus que vorem a Bruno Lomas?

NELL: Des d’ací no es veu res, només fulles verdes i un trosset del camp de la Murta.

NAGG: El vorem NELL: Nagg, Bruno Lomas, ja s’ha mort.

NAGG: No dona no. Això és sagrat.

Josep Miquel Palop Cucarella

XÀTIVA 2017 | 107

Josep Vicent Frechina

C O O R DIN A D OR DE L A RE V I STA DE M ÚS ICA I C U LT U RA POPUL AR “ CARAM E L L A”

TRADICIÓ 108| XÀTIVA 2017

TRADICIÓ Ja fa molts anys que els sociòlegs varen concloure que la tradició era una creació de la modernitat. O, dit d’altra manera i portant esta aparent paradoxa a l’extrem, que anomenem tradicional a aquella expressió cultural que ha deixat de ser-ho —en el millor dels casos, que percebem en perill de deixar de ser-ho.

La denominació “tradicional” seria així un marcador d’alerta que posem a algunes pràctiques culturals per atorgar-los una plusvàlua que les justifique, que les distingesca, que proclame que el nostre interés per elles està directament vinculat amb el seu arrelament en el temps i l’espai i, per tant, amb la nostra identitat col·lectiva.

El concepte de tradició té el seu origen en l’ús, en el dret romà, del verb tradere, que vol dir transmetre, i es feia servir particularment en la transmissió de l’herència familiar que implicava per al receptor uns drets —gaudir-ne de la propietat— i uns deures —tenir-ne bona cura i administrar-la adequadament.

En un món cada vegada més globalitzat i culturalment homogeni, on la incertesa i el canvi semblen governar el nostre quefer quotidià, són moltes les expressions culturals heretades de les generacions precedents de les quals sentim que n’hem de tindre cura perquè han deixat de transmetre’s de forma natural o espontània i necessiten un impuls addicional per a mantindre la seua vigència. Este impuls els el donem macant-les amb l’adjectiu tradicional.

Tot allò tradicional sembla estar, en el nostre imaginari col·lectiu, lliure de canvis mistificadors, aliè

Alfredo Garcia Terol

a les dinàmiques colonitzadores de la globalització i estretament relacionat amb les forces que articulen i cohesionen el cos social. Perquè recordem que no hi ha tradicions individuals: les tradicions sempre són un fet col·lectiu.

Les tradicions tenen com a trets principals una naturalesa cíclica i un caràcter ritual: la seua repetició ens proporciona punts d’ancoratge en el flux inquietant del temps; el ritual els atorga transcendència i excepcionalitat i propicia aquells moments d’efervescència col·lectiva que anomenava el pare de la sociologia moderna, Émile Durkheim, imprescindibles per a la restauració periòdica i proactiva de tot allò que dóna sentit a la comunitat.

XÀTIVA 2017 | 109

La Fira d’Agost representa en este sentit un paradigma de tradicionalitat. Cada any, i des de fa vora vuit segles, la ciutat —i la rodalia— es retroba a ella mateixa en un cicle inexorable que, òbviament, ha sofert profundes transformacions al llarg de la història però que manté viva i vigent la seua naturalesa primigènia de mercat festiu, d’espai d’encontre i intercanvi, d’unió secular entre el comerç i la festa.

Tanmateix, que la Fira estiga documentada des del 1250 en algun vell pergamí custodiat als arxius no és suficient perquè ostente el carisma tradicional perquè la tradició és més una construcció sentimental que una dada objectiva. Calen rituals que l’alimenten i en renoven, any rere any, esta condició. Alguns varen desaparéixer amb el pas del temps com la versà que cantaven el tio Cistella i el tio Chiquillo i que fa poc recuperava discogràficament eixe impagable custodi de tradicions que respon al malnom de Botifarra; altres aparegueren del no-res com el campionat de motociclisme, possiblement un dels pocs amb la pàtina tradicional de tots els que se celebren a l’estat espanyol; altres reculen de forma implacable com la fira de bestiar, ferida per la urbanització del món rural, mancada de tractants i compradors i treta de la ciutat en un gest de diàfan simbolisme, que s’agafa al concurs

Josep Ricard Soler Murillo

110 | XÀTIVA 2017

de tir i arrossegament com un nàufrag a un precari flotador; i altres, en fi, certifiquen la seua vitalitat amb vetllades inoblidables com les que propicien les nits d’albaes que omplen de versos esmolats la xafogor de la matinada xativina.

Recorde fa uns anys que el meu ritual preferit, en les visites anuals a la Fira, era acostar-me als voltants de la Font del Lleó on hi havia el Tio Matxero pelant figues paleres que havia collit ell mateix de les costeres del castell. M’agradava molt veure’l treballar amb la seua navaixeta, preparant les bossetes de figues per a la cua de compradors habituals. En el seu gest sobri, en les seues mans hàbils i precises, en la seua mirada neta, hi havia alguna cosa molt profunda que, d’una manera que no sé explicar bé, em pertanyia íntimament.

En arribar a Xàtiva, anava a buscar-lo directament i quan de lluny endevinava el rogle de gent que el voltava, m’envaïa una estranya sensació d’alegria, de sentir que tot estava al seu lloc. Quan l’edat li va impedir de comparéixer puntualment, vaig sentir un gran desencant: com si algun ressort s’haguera trencat fatalment. Trobe que en este desencant hi havia amagada la necessitat que tenim els éssers humans contemporanis de punts de referència, d’elements d’identitat, de símbols compartits. És això exactament al que anomenem tradició.

Paco Roca

XÀTIVA 2017 | 111

Paco Francès Perales G RADUAT S OC I AL

Universal 112 | XÀTIVA 2017

UNIVERSAL De l’últim matí que va visitar la fira recorda que era molt calorós. Recorda la xafogor apegalosa que l’amerava de suor, tot i ser primera hora del matí.

Recorda les paraules del iaio: “Aixàtiva és com una olla. De llevant no bufa el vent per culpa de La Valldigna i el que ve de ponent és calent. Si no vols patir de valent, aprofita i beu de les fonts, que l’aigua del Bellusset és ben bona. Som la ciutat de les mil fonts”, sentenciava.

Del matí que va visitar la fira per última vegada, recorda els venedors: marroquins, bolivians, senegalesos, andalusos, castellans, gallecs... Gent, d’ací i d’allà, en definitiva. Forasters amb parades atapeïdes de menjars, d’eines, de joguets, de llibres, de ventalls, de coses... Recorda els rostres i pensa com de diferent és el món. Pensa en els milions de cares que poblen cada racó, cada llogaret.

Com hauran arribat fins ací? I pensa en el dia que va marxar, ja fa tres anys, en aquell aeroport i la sensació de buit, d’incertesa. Recorda la tristesa del comiat, les telefonades amb el nus a la gola dels primers dies. També pensa en la pobresa i en l’esperança d’un pervenir millor lluny de casa, lluny de la família i els amics. Pensa en tot això i una espècie de melangia li recorre el cos, sospira.

Del darrer matí que va visitar aquella fira allargada i caòtica recorda l’Albereda plena de gent, custodiada pels plataners gegants que cobreixen d’ombra la cridòria. Un verd projectat pels pàmpols, coberta vegetal que ens dóna un breu descans dels rajos del sol, tan necessària per a no ofegar-se de calor. Una espècie de verger xativí.

Toni Marzal

Tot seguit li vénen al cap imatges de quan era un xiquet, com ara la fira del bestiar en el solar al costat de l’institut de Formació Professional, on ara s’aixeca el Gran Teatre. Recorda la canalla corrent descalça, les gitanes rentant-se els cabells llargs i negres a la font i l’olor d’animal i de palla, de vida.

Recorda anar de la mà amb son tio a veure el tir i

XÀTIVA 2017 | 113

arrossegament, visualitza un animal exhaust per l’esforç, al carreter exigent amb brusa oberta i les espardenyes de careta nugades amb dues voltes de cordó al turmell. Ensuma l’olor d’anís i de caliquenyo. Recorda un parlar en valencià de la Ribera, de la Costera, de la Vall i del Comtat.

Veu les parades de perols, de botiges, de cassoles, de “calderos” i porrons. Aquelles peces de ceràmica li fan pensar en la cassola d’arròs al forn de la mare.

De les mesures del caldo anotades com un tresor en una petita recepta; de la flaire de llar i família.

A la iaia portant els pimentons i les albergínies al forn per a torrar-ho i fer l’esguellada. Costums que s’han anat perdent. D’aquell fer mediterrani de donasses imprescindibles.

Rememora, en arribar a l’altura d’aquella font coronada per un lleó que li brolla aigua per la boca, un homenet assegut en cadira de boga, que pela i prepara figues de pala amb una mestria d’expert, amb dits ràpids i destres. Poal per remullar-les i amb tres tallets, un d’alt, l’altre baix i un a la panxa: Nyas, figa pelada! Pensa en els mercats asiàtics o els socs àrabs, on aquest home no desentonaria gens ni mica.

D’aquell matí recorda una dona ventant-se amb deler. Estrenant un ventall que, segons diu, l’home li ha firat. El marit orgullós riu i rebufa acalorat amb la camisa oberta, barret de palla i gaiato entre les mans. Es veu assegut en una terrassa pelant cacaus impacient mentre espera l’esmorzar típic: pimentó verd, ou i sardina, tot submergit en mig ditet d’oli d’oliva fregit. I es recorda pensant com som els xativins, que mengem de fregit els dies de més calor i tenim com a esmorzar típic de festes una sardina en terra de secà. Imagina el moment en què el rei en Jaume va decidir atorgar a Xàtiva el privilegi d’una fira, de la història de la ciutat. Petita pàtria de molts, refugi d’altres, olleta calorosa per a tots. Pensa en la plaça del Mercat, Sant Pere, Sant Josep, en la Serra Vernissa... en les vistes des del Castell.

Es veu passejant pel Reial de la Fira després del dinar, quan tot roman en calma i la gent es dóna

114 | XÀTIVA 2017

Alfredo Garcia Terol

una treva, mentre els firaires fan la becadeta a la vora de les parades en una cadira o en una hamaca. I pensa en el soroll de les atraccions, en les dolçaines i tabals de la colla, en les quadrilles d’amics brindant i suant la cassalla, en els riures, en l’estima. Pensa en tot eixe univers, absort i perd la noció de l’espai i del temps... De sobte una veu li diu: “Francesc....Francesc! Are you ok?” “Ei, com?”. Torna... Es deixondeix i respon que sí, que

tot està bé, però en el fons no pot evitar pensar que demà és quinze d’agost, primer dia de fira, i ell està a molts quilòmetres de casa, assegut en un escriptori d’oficina davant d’una finestra des d’on, encara que fora no plou, el sol és car de veure, i no pot evitar pensar en la veu de l’Ovidi recitant Estellés acompanyat d’una guitarra al Coral Romput: “Una lenta tristesa, un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia...”.

XÀTIVA 2017 | 115

José Luis Lagardera Ventura PE RIODI STA

Vells 116 | XÀTIVA 2017

VELLS V de vells. D’imatges que vénen a la ment i que s’afanen en colpejar-nos en forma de records. V de va ser. D’una Fira que fou i que ha anat evolucionant a ritme frenètic. V de vitalitat. De la que atresora l’Albereda cada meitat del mes d’agost, any rere any, amb un degoteig constant de veïns i visitants que dansen al ritme de la calor sufocant marca de la casa.

“A la Fira venia gent de tots els llocs. Si no anaves prompte no tenies cadira per a res”, explica Vicent, assegut a un banquet de l’Albereda amb un puro en la boca i un garrot entre les mans. “Este me’l vaig comprar ja fa molts anys, en la parà d’Antonio, que ja ha faltat. Ara estan els seus fills, i cada vegada que puc vaig i els salude, perquè jo amb son pare em duia molt bé”, recorda amb melancolia. Altra de les coses que troba a faltar és la importància que tenia la Fira del Bestiar. “Ara va pegant bacs per ahí. Hem d’anar on Crist va perdre el gorro, quan abans estava tot ací al costat, baix, on està l’Institut.

Ací s’està maltractant el que es feia abans”. De fet, la Fira del Bestiar és l’essència de la nostra festa.

Malgrat que hui en dia en són molts els que estan en desacord amb ella per temes com la higiene o el tracte amb animals (també hi ha d’altres que la recolzen), el que ningú pot negar és que tot va començar amb ella en 1250, per privilegi de Jaume I. Just uns minuts després de deixar enrere a Vicent, polsem l’intèrfon d’un bloc de pisos a l’Avinguda de Selgas, un dels punts que canvia per complet durant el mes d’agost, amb motiu de la Fira.

Asunción ens obri les portes de sa casa, i també les de la seua memòria. La d’aquest any serà la seua 93º Fira de Xàtiva. Pel cap li han passat moltes coses relacionades amb la festa xativina, però ella el que tenia clar, és que volia ser firera. “Una amiga i jo anàvem a veure el dia en el que es feia el sorteig a la subhasta pública”. Com si d’una emblemàtica

Mar Juan Tortosa

obra d’art es tractava, abans, qui més pagava pel lloc que es subhastava, es quedava amb la ‘peça’.

Un símil encertat per a la nostra amfitriona. “Lo d’aleshores era artesania pura, una Fira diferent, no com ara que són tot llepolies ronyoses i roïns.

Es posava gent de Xàtiva, però també venien des de llocs com la Cartuja de Sevilla i oferien peces que eren una preciositat. A les casetes es venien coberteries, joies d’or i ventalls preciosos”.

XÀTIVA 2017 | 117

És cert que ventalls segueixen havent-hi (oblidarse d’ell una vesprada de Fira pot ser un autèntic suïcidi), com també cabassos, gaiatos i plantes que segueixen ocupant una zona semblant a la que antany tenien reservada, però el que sí ha canviat és el tema de les atraccions. “Estaven en la Plaça la Basa, i allí es tirava inclús el castell, dalt de tot. Els cotxets, la nòria... a l’Albereda no hi havia cap trasto de a pujar. Donava gust. La gent anava amunt i avall, passejant tranquil·lament, la mar de bé. Això era la Fira...”. Les atraccions, amb el temps acabaren ocupant l’Avinguda de Selgas, perquè els veïns d’aquella zona es queixaven del soroll. “Però allí estaven millor, perquè era una plaça asfaltada”.

Un sol colp d’ull per la finestra ens fa imaginar-nos el punt en el que durant la setmana firera estaran ubicades les atraccions. Ara, és Asunción una de les persones que pateix els efectes del bullici. “A mi no em molesta el soroll, si va canviant. Mai m’ha molestat. Pot semblar estrany, però més bé al contrari, em dóna vida. A mi sempre m’ha agradat estar en contacte amb la gent, i què millor per a això que la Fira de Xàtiva?”.

I per estar en contacte en la Fira que ens conten, un dels punts neuràlgics era El Setabense, una espècie de casino ubicat en ple pulmó de l’Albereda. Un espai en el que, qui no era soci, no tenia accés. “Allí feien uns balls de Fira per a morirse. Posaven tauletes i tocava l’orquestra fins a altes hores de la matinada”.

Qui no tenia la sort de poder formar part d’aquest grup selecte, s’havia de conformar amb el ·tablao que es col·locava al centre de la Fira.

Si el Setabense era el pulmó, aquest espai en podríem dir que era el cor de la festa. I res d’actes multitudinaris amb famosos com a reclam. “Allí el que es feien eren sarsueles, balls de danses, circ... si volies veure-ho, pagaves la cadira per asseure’t i podies veure l’espectacle”. Qui sí era un habitual, era el veí Bruno Lomas, cantant de l’època, a qui encara hui se li rep homenatge firer en la seua ciutat natal. Però ni Manolo Escobar, ni Nino Bravo ni cap destacat d’aleshores. “Ara què van? Al camp de futbol a què? Què canten? La sarsuela...

118 | XÀTIVA 2017

Mar Juan Tortosa

això sí que era música”. I és que a més en aquells temps era impossible pensar en algú que cantara en valencià. Fins que no aparegué Raimon, aquesta era una aixeta tancada que taponava les nostres arrels culturals, però que ara brolla amb força com l’aigua de les mil fonts de Xàtiva.

Li expliquem el que ens ha contat Vicent de la Fira del Bestiar, i de sobte li ve un somriure dolç als llavis.

“Els gitanos...”, verbalitza. Amb ells esmorzaven moltes vegades, “algunes nits ens acomboiàvem i anàvem a sopar, i després ens posàvem a cantar flamenc. Eren molt simpàtics i molt sociables”.

S’ha fet tard. És hora de marxar i deixar descansar a Asunción, a qui els records han

Josep Ricard Soler Murillo

fet mossa. Se li nota en els seus ulls negres, que acompanyen la història amb cert regust a nostàlgia. “La Fira d’ara la veig molt moderna”, ens diu com a acomiadament. Però a la seua Fira, com a la d’ara, també hi havia Reina, i esmorzar de sardina, pimentó i ou. També hi havia música, i gent i matinades d’albaes. Perquè la seua Fira, també és la nostra.

El temps és el vehicle que ens transporta i que ens fa veure les coses amb distintes perspectives. La de la Fira és més rica amb testimonis com els d’Asunción i Vicent. Amb anècdotes que perduraran per sempre entre els carrers de Xàtiva. Perquè Fira s’escriu amb V de viure. Un verb que sols és efectiu en present i que s’enfoca cap al futur, però que sols es pot comprendre quan es mira cap enrere.

XÀTIVA 2017 | 119

Ricard Garcia Císcar S OM I ADOR I PS IC ÒL EG

Wa l ly 120| XÀTIVA 2017

WALLY Dos xiques ajocades en un banquet de l’Albereda.

La fira està que no cap una ànima. Tots els socarrats i el veïnat dels pobles del voltant estan firant-se alguna cosa, passejant, festejant o xafardejant en qualsevol racó. Una xica beu una coca cola zero calories i zero cafeïna, i l’altra xica veu un granissat de llimó.

UNA XICA. Pressa cap. Però es què no pares de fer soroll amb la palleta, amunt i avall, amunt i avall!

Pareix el granissat interminable.

ALTRA XICA. T’hagueres pogut demanar tu també un granissat i no eixa coca cola insípida.

UNA XICA. Ara em diràs tu el que m’he de demanar.

(L’altra xica no contesta).

ALTRA XICA. Xe, què escarotada estàs! Si ho sé, me n’haguera anat amb m’agüela i algun euret haguera caigut. (Fa mala cara i gira el cap).

UNA XICA. Acabes ja amb el granissat?

ALTRA XICA. Què et passa?

ALTRA XICA. Sí, sí. Què passa? Quina pressa tens?

UNA XICA. Res.

UNA XICA. Ja has acabat?

David Calatayud Martínez

XÀTIVA 2017 | 121

ALTRA XICA. Conta, estàs disgustada perquè no trobem l’home que ven la motxilla que volies?

UNA XICA. Sí, i mira que hem pegat voltes, on s’haurà clavat el venedor?

ALTRA XICA. Moltes vegades he pensat que la fira pareix el llibre d’On està Wally?

UNA XICA. Wally? Ah, sí, Wally! L’homenet amb ulleres, camisa a ratlles blanques i roges, i gorret de llana.

ALTRA XICA. Exacte, Wally, el xic que has de trobar entre la multitud… Hui dia el seu estil resulta molt hipster.

Wally? però en real, amb venedors, cabassos, nits caloroses, cerveses, joguines… ple de gent que té ganes de passejar i vore a altra gent.

UNA XICA. També passa el contrari, trobem a qui menys volem vore. Eixa persona que sempre evites… Plam! T’apareix sempre en les paradetes enfront dels teus nassos.

ALTRA XICA. Sempre anem buscant alguna cosa, i no parem de mirar cap a tots els costats, impacients i nervioses.

UNA XICA. Sí, és veritat, en la fira sempre busques alguna cosa.

UNA XICA. Sí, però el que no sabem és que en la vida passa com al llibre de Wally: Sempre apareix el que busquem quan menys ho esperem, com quan accidentalment mirem a un costat i de sobte, en un punt concret de la pàgina, apareix Wally amb el seu somriure.

ALTRA XICA. Un producte que t’ha agradat i no recordes on està.

ALTRA XICA. De buscar el que no tenim, desapareix el que tenim al voltant.

UNA XICA. Alguna cosa que has perdut, com les claus de casa, que et van caure mentre agafaves el mòbil.

UNA XICA. Avui no vaig a buscar a ningú en la fira.

Vaig a vore com t’acabes el granissat amb eixa forma tan graciosa que tens de trencar el gel.

ALTRA XICA. La amiga amb la que has quedat i no trobes.

ALTRA XICA. Saps una cosa?

UNA XICA. O la teua família, que acabes perdent perquè es para a xarrar cada cinc metres amb algun conegut.

ALTRA XICA.- Eres de categoria.

(Les dos riuen).

ALTRA XICA. La fira és com un gran joc d’On està

122 | XÀTIVA 2017

UNA XICA.- Què?

(UNA XICA veu el venedor i ix corrent. El granissat ja s’ha aiguat).

Sergi G. Monreal, Aroa Castillo, Maria Calabuig, Íker Revert i Blanca Giménez

EST U DIA N T S D E S I S È DE PRI M ÀRI A DE X ÀTI VA

Xiquets XÀTIVA 2017 | 123

XIQUETS Xàtiva. Principis del mes d’agost. En un carrer qualsevol, una conversa qualsevol de cinc xiquets xativins qualsevol. Bé… no exactament cinc xiquets qualsevol. Els nostres protagonistes són reals; tenen nom i rostre. Són Sergi, Aroa, Maria, Íker i Blanca. Xarren animadament mentre passegen rumb a una gelateria on sufocar la calor estival de la capital de La Costera. El tema? El mateix que ocupa els caps de la majoria de la xicalla socarrada en estos dies: la fira.

Permetem-nos un xicotet exercici de “tafanerisme” ben entés i clavem l’orella per escoltar què diuen, què pensen i què senten al voltant de la fira uns personatges tan indispensables com ho són els nostres xiquets.

BLANCA: Ja s’acosta la fira! No sabeu quines ganes de què arribe l’exposició de Harleys! M’encanten eixes motos!

SERGI: La fira! Si tanque els ulls crec que ja puc vorela. Em vénen al cap el menjar, les llums, la diversió, els joguets, les atraccions…

IKER: Les atraccions? Pots creure que a mi és del que menys m’agrada de la fira? Bé, llevat de la Rana, que és on sempre pugem la meua família i jo.

AROA: Sí que em costa de creure, Íker, sí. A mi m’encanten les atraccions! Encara que crec que haurien de vindre més de l’estil d’El Vaixell, perquè últimament n’hi ha massa per a xiquets menuts.

124| XÀTIVA 2017

MARIA: Però el millor que tenen no és anar: és amb qui vas! Quedes a sopar amb els amics i després… puges a les atraccions!

SERGI: Però la fira és molt més que això! El seu ambient… Alegre, mogut, sorollós… En definitiva, humà.

BLANCA: Cert! Tot això que dius em fa pensar en les paraetes. Abans que acabe la fira els meus iaios, tios i pares acostumen a donar-me diners per a comprar-me el que vulga... i em perd mirant cosetes! ÍKER: I tant! En la zona dels mercadets sempre trobes objectes divertits.

MARIA: Però si parlem d’ambient, no et deixes el dia de la inauguració, que és ben bonic. O els matins, quan eixes a esmorzar i pegues una volteta.

AROA: O els espectacles: la desfilada de cavalls, els concerts…

MARIA: Els del camp de futbol?

XÀTIVA 2017 | 125

AROA: Sí! Encara que sempre trobe a faltar que els cantants puguen després firmar-nos autògrafs als seus fans.

ÍKER: Sabeu quina cosa canviaria jo de la fira?

BLANCA: Però, al final de la història, sabeu què és el que més m’agrada de la fira?

ÍKER: La calor! (Tots riuen).

TOTS: Què?

BLANCA: Poder compartir-la amb la família.

SERGI: Sabeu que mon pare em va contar que, quan era xicotet, a ell li agradava fer les mateixes coses en fira que a mi? És una tradició familiar que passa de generació en generació!

MARIA: I que ens porta records preciosos. A mi m’encantava anar amb els meus pares de més menuda al jardí José Espejo a veure teatre per a xiquets.

David Calatayud Martínez

126| XÀTIVA 2017

TOTS: Quina?

SERGI: És cert. Però també ho és que la fira ens porta als xiquets unes sensacions tan fantàstiques que, malgrat la calor, jo crec que mai s’acabarà.

Els nostres amics continuen la seua conversa entre rialles i bromes, camí del seu refrescant gelat, i dibuixant a les seues ments fantàstics plans per a la propera fira. Uns plans que, de segur, es convertiran en records fantàstics que, d’ací a uns anys, com deia Sergi, faran que la tradició de la fira continue passant de generació en generació.

Així, seguirem podent escoltar, any rere any, cada principi d’agost, a un carrer qualsevol de Xàtiva, una conversa molt semblant a esta.

Agustí Garzó PE RIODI STA

Ya m a h a XÀTIVA 2017 | 127

YAMAHA Gràcies al llibre de la carrera de motos de la Fira de Xàtiva, de recent aparició, les dades sobre la trajectòria esportiva de Bernat Martínez que quasi tots els aficionats coneixien més o menys cobra una major rellevància. El pilot de Yamaha es va llançar en 2014 a l’aventura americana de les carreres alternatives al mundial. Amb Yamaha Meen Motorsports, el d’Alberic pegà el bot als grans circuits dels Estats Units sense perdre la

El pilot Bernat Martínez en 2014 (Perales Iborra)

128| XÀTIVA 2017

seua passió per les carreres urbanes, com la de Xàtiva, en la qual fou un campió superlatiu que ha deixat petjada. Segons La carrera urbana més antiga d’Espanya, de Josep Lluís Fitó (Club Moto Ruta, Xàtiva, 2017) Martínez va passar victoriós per la meta de República Argentina en total en 14 ocasions entre els anys 1995 i 2014, tot i que els primers anys en proves de menor entitat.

El primer podi data de la carrera de 1995, quan un joveníssim Bernat guanyava la Copa Piaggio, un campionat monomarca inclòs en el territorial

Bernat en plena carrera en la Fira de 2014 (Perales Iborra)

d’aquell any i que tenia a Xàtiva una de les seues proves. La Copa Piaggio de la carrera de la Fira de Xàtiva de 1996 també tindria Martínez a la part alta de podi. En el 97 la documentació oficial impedeix negar que Martínez, en motos fins a 125 cc, aquell any no va passar d’un discretíssim lloc número 17.

En la denominada Gilera Runner de la Fira de 1998 Martínez va aconseguir el primer lloc. En 1998, en la Copa Gilera Runner, el domini de Bernat i del seu germà Àlex seguia intacte: primer ell; tercer l’altre.

Però calia donar guerra en la prova reina, la de 125 cc, una especialitat en la qual en aquella dècada va dominar d’una manera extraordinària Javier Oltra, de Quatretonda. Martínez va acabar ja aquell any segon. Oltra i els seus duels quasi suïcides amb el veterà Miralles del final de la dècada dels 90 és un dels responsables que la carrera de Xàtiva siga un espectacle imprescindible.

En la carrera de 2000, Oltra augmentava la seua llegenda i Bernat Martínez començava a fonamentar la seua. El d’Alberic guanyava eixe any, en la Fira de Xàtiva del 750 aniversari, la carrera de 50 cc i la de la Copa Gilera. Un doblet. Va ser el 20 d’agost. En 2001, any en blanc de Martínez en la Fira de Xàtiva que no seria l’únic en prou de temps. La carrera es publicita com l’edició número 51 del trofeu de velocitat de la Fira. Tampoc en 2002, 2003 i 2004 apareix el nom de Martínez en el palmarés. Arriba la Supermotard a la carrera de la capital de la Costera en 2005 i a bord d’aquelles potents màquines que fan encara més emocionant la singular prova urbana, Martínez quedava segon. En 2006 Martínez cau quan anava

primer i tampoc pot afegir el seu nom al dels guanyadors deixe any. Cinc anys en blanc, insòlit!

En 2007, ara sí, s’inicia un domini de Bernat Martínez que marcarà per complet la carrera de la Fira d’Agost durant un bon grapat anys com abans havia succeït amb Oltra, en els 90, o antigament amb els Grau, Cegarra o Escuder. Aquell any, Bernat s’imposa en 80 cc i comença a demostrar que és un pilot fet a mesura d’aquesta carrera. Aspirava al doblet, ja que també va córrer en la Supermotard. Fou tercer amb una moto que competia en desavantatge quant a cilindrada. L’era dels doblets estava a prop, encara que no seria fins al 2008. En les carreres d’aquell any, Bernat es va anotar la victòria en 80 cc. I va dir unes coses molt emotives, a part de dedicar la victòria a la seua àvia, que moria pocs dies abans.

El pilot d’Alberic va assenyalar que si arribara a córrer algun dia el Mundial de Motociclisme, a la seua marca li exigiria una clàusula que li permetera, entre un gran premi i un altre, poder córrer en la Fira de Xàtiva, segons conta Fitó en la seua història de la carrera. Arriba 2009 i Bernat Martínez ja és el rei absolut de l’asfalt de Xàtiva, en una edició en la qual Oltra torna, sense èxit, a la competició. Martínez es va emportar la carrera de 80 cc i la Supermotard a bord de la seua imponent Yamaha.

Martínez semblava disposat a convertir en rutina el doblet en la Fira de Xàtiva. I en 2010, primer any de la nova etapa de la carrera, que estrenava direcció en la persona d’Antonio Sarrión després de 21 anys amb José Luis Macías, s’emportà el títol en 80 (Derbi)

XÀTIVA 2017 | 129

Entrada en meta en la Fira de 2013 (Perales Iborra)

i en Supermotard (Yamaha). El doblet tampoc va ser sorpresa en l’edició de 2011, en la qual el pilot de la Ribera va sometre els rivals en el Supermotard i en 80. En aquesta segona prova fou segon el seu germà Àlex. En aquella carrera va competir un xiquet d’11 anys que avui és mundialista i que fa poques setmanes va guanyar el GP d’Holanda: Aaron Canet. Tercer doblet Martínez, per tant. Però el doblet que ja tots donaven per fet en la carrera de la Fira de 2012 es va frustrar: el pilot va accelerar indegudament abans de donar el tret d’eixida i la sanció de 20 segons fou impossible de remuntar malgrat que havia arribat una altra vegada primer en Supermotard. En 80 guanyava amb autoritat. Arriba 2013 i Bernat està disposat a demostrar que els doblets no són flor d’un dia. Guanya amb autoritat en 80 cc i en Supermotard i el seu idil·li amb el públic de Xàtiva és total. Els aficionats s’emocionen amb ell; amb les seues ànsies de victòria i la seua excepcional lluita en l’asfalt. I ell els gratifica amb unes carreres en les quals un no troba a faltar el mundial.

En 2014 tampoc va haver-hi doblet. Per poc.

En Supermotard, Martínez dominava la prova una altra vegada. Però en l’última volta, la gran quantitat de pilots doblats (una vertadera molèstia en un circuit com aquest) el va portar a terra. Es va refer, va prendre amb força de nou la seua Yamaha però no pogué remuntar i acabà sisè. En 80 cc no va tenir rival i sumà la seua

130| XÀTIVA 2017

vuitena victòria consecutiva en la Fira de Xàtiva en aquesta categoria. Pocs podien imaginar que Bernat pujava aquell any per última vegada al podi de la Fira. Un horrible accident va posar fi a la seua vida el 19 de juliol de 2015, en el circuit de Laguna Seca, California, en els Estats Units.

Faltava un mes per poder gaudir de nou amb ell pels carrers de Xàtiva, encenent en flames els espectadors. El motociclisme modest perdia un referent. I la carrera de motos de la Fira de Xàtiva al que sens dubte ha estat un dels artífexs que, cada any, anar a les motos en el mes d’agost siga una obligació tan excitant.

Minut de silenci amb la seua moto un mes després de la seua mort, en la Fira de 2015 (Perales Iborra)

Sergio Gómez PE RIODI STA

Zenit XÀTIVA 2017 | 131

David Calatayud Martínez

ZENIT El 20 d’agost de 1940, Ramon Mercader va alterar el curs de la història quan, a cop de piolet, va obrir el cap al líder revolucionari León Trotski en el seu exili mexicà. Una gesta convalidable pel títol d’heroi de la Unió Soviètica. 77 anys més tard, un 20 d’agost, a un altre mercader de nom Alfredo li embarga un sentiment d’eufòria mentre plega trastos i recull la paradeta, abans d’abandonar el seu valuós lloc en la Fira d’Agost de Xàtiva. Les figures de fusta que ell mateix confecciona i pinta han despertat tal furor entre els clients que se li han esgotat les existències. Un èxit sense pal·liatius que neutralitza l’esgotament de qui porta cinc dies sense dormir, treballant sota un sol de justícia, sense horari ni descans. Una petita batalla guanyada enfront dels qui qüestionaven la seua nova obra. Un baló d’oxígen que el fa enfilar amb energies renovades la carretera per a arribar demà mateix al seu pròxim destí. Entre fira i fira està la seua vida, encara que de vegades l’assalten els dubtes per les paraules d’aquells que li retrauen la seua falta d’ambició.

Lluitant cada dia, assaltant cada plaça amb la seua

132| XÀTIVA 2017

furgoneta i sempre preparat per enfrontar-se als molins que semblen gegants. Això és la llibertat.

Les panxades de quilòmetres, el desmuntar els trastos a hores intempestives, els pobles amb veïns més bé agarrats, les hores en vetla... Però també el gintònic de comiat, el plat típic local entre pit i esquena, l’ambient festiu que el persegueix allà on va i el no haver de fitxar ni obeir a ningú. Llavors, un gran castell de focs artificials interromp les seves cabòries i posa banda sonora al seu goig. No serà un senyal?

La Fira s’acaba i la màxima autoritat política acaba de protagonitzar el seu últim discurs en el camp Murta abans de retirar-se al fred glacial del despatx.

El parlament valora “molt positivament” el transcurs de l’esdeveniment, destaca que tot ha succeït tal com estava previst i posa l’accent en l’èxit de participació, que, per descomptat, ha colmat totes les expectatives. El nombre de visitants, un cop més, supera els 200.000.

Absorta en el seu tron, la reina de la Fira contempla amb ulls vidriosos els últims compassos del seu mandat, com una Maria Antonieta colpejada per

la sobirania popular. S’han acabat els privilegis, les festes fins a hores intempestives i el esdevindre el centre de totes les mirades, però també les matinades, els compromisos i el deure de comportar-se en tot moment com exigeix ​​la rectitud d’una monarca que representa, com no deixen de recordar-li tots, al poble xativí. Tothom ha estat preparant-la per aquesta nit, però mai va pensar que el desenllaç es precipitaria de forma tan diligent. Mentre repassa a fons el seu breu regnat, ressonen en el seu cap les paraules del filòsof: “Totes les obres dels mortals estan condemnades a desaparèixer”. La reina comprèn en eixe moment on està l’equilibri: la llum d’aquests cinc dies que mai s’esborraran de la seua memòria es fon amb les ombres que representen la finitud de la seua regència. La tristesa deixa de monopolitzar les seues llàgrimes i la jove descobreix en elles una pàtina d’alegria.

La seua ment s’ha convertit en un projector d’imatges que l’assalten a tota velocitat. El campió absolut de la cursa de motos radiant de felicitat quan rep el seu trofeu. Aquell xiquet que es va alçar amb la victòria en el campionat d’escacs i que va posar en un compromís als més experimentats jugadors. La debutant que va conquistar el premi de pintura. La nena en èxtasi per la pujada d’adrenalina després de baixar per primera vegada del Saltamontes. El guitarrista local ple d’entusiasme per l’oportunitat que li han brindat al seu grup en un dels escenaris de la Fira, davant els seus. El periodista que va fer saltar pels aires les costures adormides de la ciutat amb una exclusiva de la qual no deixa de parlar-se en plenes festes. El pare primerenc que regala orgullós al seu nadó el seu primer gaiato.

L’adolescent que troba el seu primer amor d’estiu

entre panotxes, trets frustrats amb escopetes trucades, viatges en els cotxes de xoc i petons furtius a la foscor d’un jardí on tothom barreja sustàncies. El concursant que, entre deglució i deglució, aconsegueix el triomf en el campionat de fartons i tracta de contenir el vòmit mentre rep el reconeiximent del públic en forma d’ovació.

L’exiliat que retorna a la seua xicoteta pàtria per a gaudir d’un esmorçar llegendari, ple de nostàlgia, amb els seus amics de la infància. El mateix que, els dies de Fira, aparca els fàrmacs amb els que combat l’ansietat quotidiana d’una exigent faena en les cloaques del sistema financier, contagiat per la tranquilitat d’una ciutat que el rep amb els braços oberts, on el temps es queda congelat entre el 15 i el 20 de cada mes d’agost. El ramader d’Alberic que aparca el caliquenyo per abraçar efusivament la seua haca Shakira, que ha guanyat el primer premi del tir i arrossegament, amb un temps de rècord, davant les mirades envejoses d’una legió de perdedors que li donen l’enhorabona amb resignació. L’animal va arrossegar el doble del seu pes, travessant la distància marcada en tan sols 43 segons.

Repassant totes aquestes històries, a la reina li sembla arribar a una espècie de catarsi emocional.

La Fira –conclou- és un catalitzador comunitari de petites experiències d’apoteosi i glòria personal, de gent que alcança el cel per a tornar de seguida a la realitat. Un parèntesi d’eufòria colectiva en la vida quotidiana, que es perpetua al llarg dels segles i del qual es sent orgullosa d’haver format part. Siga el que siga el que això signifique, comprèn que l’afecció al tron resulta fútil, perquè -com va dir el mateix filòsofla vida és com una representació teatral: no importa quant dure, sinó com de bé ha estat representada. I aquesta funció no l’oblidarà mai.

Eduardo C. Carrasco

XÀTIVA 2017 | 133

Alfabet socarr at LL E T R ES D’A L FRE DO PARDO I NS PI RADES E N L ES D E LS CARRE RS DE X ÀTI VA Cine Avenida

Botica Central

Casa Floro

“Fábrica de Mosaicos”, carrer Caldereria

Posada del Pescado

Inscripció a la façana de l’Antic Hospital

Mural de taulellets de l’antiga gasolinera de la Font del Lleó

Botiga Chamón, carrer Trobat

Barberia Cupido, carrer Vallés

Tapa “Alcantarillado de Játiva, 1943”

Restaurant Els Borgia

“Carteles No”, carrer Bellver Ròtul lluminós del Bar Metro

Taulells “Asegurada de Incendios por la Setabense” Taulell “Obra Nueva”, cantó de la plaça de la Seu “Fábrica de Anís Arturo Pons”, carrer la Reina Placa de l’escultura-font “Raíces”, homenatge als germans Villanueva Impremta Marbau “El Barato Setabense”, carrer Botigues Camp de Futbol de l’Olímpic Ròtul mig amagat en una casa cantonera, places Arzobispo Mayoral i Santa Tecla Vernia Graffiti en el carrer Caldereria Vista aèria de la plaça de la Seu Placa en el carrer Pare Urios Rellotgeria del carrer Caldereria

134| XÀTIVA 2017

Patrocinadors

Organitzadors

Col•laboradors

Complementaris

XÀTIVA 2017 | 135

146| XÀTIVA 2017

150| XÀTIVA 2017

XÀTIVA 2017 | 151

152| XÀTIVA 2017

XÀTIVA 2017 | 153

154| XÀTIVA 2017

XÀTIVA 2017 | 155

156| XÀTIVA 2017

XÀTIVA 2017 | 157

158| XÀTIVA 2017

XÀTIVA 2017 | 159

160| XÀTIVA 2017

XÀTIVA 2017 | 161

Diccionari de la Fira