MUSICA'T

MUSICA’T LA REVISTA DE LA MÚSICA JOVE

ELS

AMANTS DE LES TECLES Jordi Puig, al vibrafon, i Roger Santaeugènia, al piano, expliquen el seu amor per les tecles

EL

PROCÉS CREATIU

9 5 3 7 9 9 7 0 6 5 7

MUSICA’T MAGAZINE 1.50E

Les claus de l’improvisació i la composició

AMANTS DE LES TECLES

Jordi Puig (a dalt, al vibràfon) i Roger Santaeugènia (a la dreta, al piano) toquen des de fa més de 10 anys. Els dos destaquen tres aspectes clau

SACRIFICI

ESTUDIS

CONCERTS

Els dos admeten que toquen durant dues o tres hores diàries

Al no ser professionals, han de trobar temps per cursar també una carrera

Reconèixen que és la part més agraida, en què els sacrificis tenen recompensa

A

mant de la percussió, Jordi Puig (20 anys) , va començar a sentir passió per la música des de ben petit. Educat en una família amb vocació per la música, Puig va començar tocant la bateria i el vibràfon, però de mica en mica es va especialitzar cap un dels instruments més desconeguts pel públic general. Es toca amb dues o quatre baquetes i emet un so metàlic molt característic. El seu germà, Oriol Puig, també és músic. Va començar tocant el piano, però es va especialitzar amb el baix. Actualment estudia musicologia a l’UAB i fa classes a diverses escoles de música. Roger Santaugènia (24 anys) també es va començar a interessar pe rla música de ben petit. De fet, els seus pares tenen una escola de música a Granollers, Art9, i ara, amb els anys ell també hi fa classes. Té tres grups de música i reconeix la dificultat actual per trobar sales de concerts disposades a contractar-los.

Les diferències entre instruments L’ADAPTABILITAT A DIFERENTS ESTILS MUSICALS I EL TRANSPORT SÓN DUES DE LES DIFERÈNCIES MÉS CLARES ENTRE EL PIANO I EL VIBRÀFON

E

l domini de l’instrument per part del Jordi i del Roger és notablement alt.

Puig prové de la tradició de la percussió, Santaugènia, en canvi, té una formació que prové més de l’harmonia. El vibràfon és un instrument limitat pel que fa als estils, té un so molt característics que en estils com rock dur no encaixa. Els teclats en canvi tenen la possibilitat d’adaptar-se a múltiples estils i més, com és el cas de la fotografia de la dreta, si l’intèrpret pot tocar-ne dos alhora.

Una altra de les diferències és el transport.

Tot i que el vibràfon pesa molt més i és feixuc de transportar, Santaugènia recalca que quan ha de transportar dos o tres teclats més tot el cablejat és molt “empipador”.

La importància de la mímesi entre els instruments LA BATERIA, JUNTAMENT AMB EL BAIX, ÉS UN DELS INSTRUMENTS ALIATS D’UN TECLISTA

L

a cúmbia, la rumba, el reagge o el latin són alguns dels estils on el Roger s’hi sent més còmode.

Està a la seva salsa. Principalment en aquests ritme, amb mols solos i amb compassos sovint asicopats, hi ha una figura primordial: la bateria. Santaugènia reconeix que és un dels instruments amb els que més s’hi fixa quan toca en grup.

“Em dóna seguretat, puc estar fent un solo i sortir de ritme sense problema perquè sé que la base ritmica està segura i jo m’hi podré reenganxar sense problemes”, explica. Els grups amb els que toca en Roger són quartets o quintets, amb guitarra (o guitarres), baix, bateria, teclats i veu. No és estrany veure en Roger assajant amb un metrònom, és l’aparell clau per

tothom, també pels bateries. Tenir el tempo clar i saber-lo executar en cada moment és clau perquè el tema camini i no vagi a batzegades.

“Amb els estils que toco, el ritme és essencial. Si algú del grup marxa de ritme, els altres ho notem de seguida”, afegeix. El Roger critica també la poca volada que es dona a grups amb aquests estils. Es queixa que, com que el reagge o la rumba, no són dels estils que més venen, no interessen a sales de concerts que volen omplir i fer diners. “Ara fa tres mesos que no toquem”, reivindica.

Si que és cet, assegura, que durant l’època de les festes majors poden sortir a tocar una mica més ja que molts ajuntament donen espai en els seus programes per grups com els del Roger.

La dada...

S

egons les últimes dades de les inscripcions als conservatoris catalans, només un 7% dels alumnes (del total d’alumnes que cursen piano i vibràfon) escullen la segona opció. És, doncs, un instrument clarament minoritari respecte el piano, però que amaga unes singularitats que al Jordi Puig li van cridar l’intenció. “De vegades és tan simple com que piques en comptes de tocar”, explica. El percentatge no preocupa al Jordi Puig, ans al contrari. “A mi ja m’està bé, el piano, que també el sé tocar però de forma menys professional, el toca massa gent”, explica. La possibilitat de combinar els dos també és una bona opció i ja hi ha molts conservatoris que ofereixen aquesta possibilitat. Pel Roger, la dada no el sorprèn. “És completament normal, per una qüestió de transport i també d’economia. Els vibràfons de mitjana, són molt cars”, assegura.

93% PIANO

VIBRÀFON

PIANO

“Jo venia del món de la percussió i volia tocar algun instrument poc comú. No m’he equivocat: el vibràfon m’ha obert moltes portes”, Jordi Puig

EL PROCÉS CREATIU

Play your music

NAM EICTET OMNISQUAM QUE NOBIS NUSCIA QUI CONSERE RE NIHILIQUE CUS, VOLO MI NAM, CONSED

Per aconseguir un bon treball cal primer estudiar, després marcar la partitura a sobre la música, en tercer lloc montar l’instrument i en darrer lloc assajar i posarho en pràctica.

1

2

3

4

El segon pas, és un dels més importants.

Quan el músic, en aquest cas el Jordi, treballa cada una de les notes per fusionarles amb el ritme i quadrar-les amb el metrònom.

www.musicat.cat