ANALITZEM ORACIONS. Primer hem de diferenciar quina part és el Sintagma Nominal ( SN) i quina és el Sintagma Verbal. (Un sintagma està format per un mot principal, el nucli, que pot anar acompanyat d’altres mots.) El nucli del SN és el nom ( o substantiu, o sigui allò que designa una persona, un animal, un objecte o un concepte: dona, elefant, plat, tristesa…) i el del sintagma verbal el verb. A l’oració: Els alumnes de Verges fan entrevistes. El Sintagma Nominal és : Els alumnes de Verges i el nucli del SN és : alumnes El Sintagma Verbal és: fan entrevistes i el nucli del SV és : fan EL SINTAGMA NOMINAL (SN) El nucli del sintagma nominal, el nom, sol anar acompanyat d’altres mots que el complementen. El determinant ( paraula que precedeix el nom i n’indica el gènere i el nombre, la quantitat, la pertinença, la proximitat...). N’hi ha de 7 tipus diferents: els articles, els demostratius, els possessius, els indefinits, els quantitatius, els numerals i els interrogatius. o Els articles L’article determinat: el, la, l’, els , les L’article indeterminat: un, una, uns, unes o Els demostratius Indiquen proximitat: aquest, aquesta, aquests, aquestes Indiquen llunyania: aquell, aquella, aquells, aquelles o Els possessius Un sol posseïdor: meu, meva, meus, meves, mon, ma, mos, mes/ teu, teva, teus, teves, ton, ta, tos, tes / seu, seva, seus, seves, son, sa, sos, ses Més d’un posseïdor: nostre, nostra, nostres/ vostre, vostra, vostres/ seu, seva, seus, seves, llur, llurs o Els indefinits Acompanyen el nom ( adjectius) : algun,alguna, alguns, algunes; cap; ni un..., cada, cada un, cadascun..., tot, tota, tots, totes, tal, tals, altre, altra, altres, qualsevol, qualsevulla, qualssevol, mateix, mateixa, mateixos, mateixes; cert, certa, certs, certes, ambdós, ambdues, sengles Substitueixen el nom: algú, alguna cosa; quelcom, ningú, res, cap cosa, cadascú, cadascuna, tot, tota, tots, totes, tothom, tal, altri, altre, altra, altres, altra cosa, qualsevol, qualsevulla, qualssevol, qualssevulla, mateix, mateixa, mateixos, mateixes, ambdós, ambdues. o Els quantitatius Variables: quant, quanta, quants, quantes, tant, tanta, tants, tantes, molt, molta, molts, moltes, poc, poca, pocs, poques, bastant, bastants, gaire, gaires Invariables: massa, força, gens, prou, més, menys, que o Els numerals Cardinals: zero, deu, quaranta, cinc-cents, mil, milió... Ordinals: primer, segon, tercer... Partitius: mig, terç, quart... Múltiples: doble, triple, quàdruple, quíntuple... o Interrogatius: quin, quina, quins, quines. L’adjectiu ( mots que acompanyen els substantius i n’expressen alguna qualitat. Concorden en gènere i nombre amb el nom que qualifiquen: un paisatge magnífic Sintagma preposicional ( preposició +SN) : bossa de plàstic Les preposicions més habituals són : a, amb, de, en, per (a), cap (a), contra, entre, fins (a), segons, des de... Sintagma adjectival ( el nucli és l’adjectiu, que acompanya el nom i el qualifica): persona ràpida de reflexos Dins dels sintagmes hi podem trobar conjuncions ( mots invariables que serveixen per establir enllaços o relacions entre mots, sintagmes o frases. Les més comunes són: i, ni, o, o bé, però, sinó, doncs, per tant... O pronoms( mot que serveix per substituir un nom ja enunciat). Els més comuns són el pronoms personals: jo, tu, ell, nosaltres... O pronoms febles com: em, et, ens, us...
PRACTIQUEM: La casa de la platja
La flor de la segona porta
pa amb tomata
La pasta de dents de maduixa
El dibuixant de còmics i revistes La tristesa de la meva amiga
pis de lloguer a Barcelona
la rosa vermella pansida
El quadre blau de Picasso
EL SINTAGMA VERBAL El nucli és el verb. Pot anar acompanyat d’un adverbi, un Sintagma Adverbial, un Complement Directe ( Què) o un Complement Indirecte ( A qui) L’adverbi és una categoria gramatical invariable que precisa, amplia o matisa la significació d’un verb, d’un adjectiu o d’un altre adverbi ( Menja molt, Camina molt malament) El nucli del sintagma adverbial és l’adverbi. N’hi ha de manera, de temps, de lloc, de quantitat...Les preguntes com? ( manera), quan? ( temps), on? ( lloc), quant? ( quantitat)...permeten identificar-los. Camina malament ( adverbi de manera) / Vindrà aviat ( Adv de temps) ... COMPLEMENT DIRECTE (CD) Hi ha verbs (que s’anomenen verbs transitius) que exigeixen o admeten la presència d’un complement sense preposició que generalment és un sintagma nominal. Sol anar immediatament darrera el verb i fa la funció de CD: El nen menja carn Els verbs que no admeten un CD s’anomenen intransitius: En Carles juga amb la pilota. COMPLEMENT INDIRECTE (CI) El CI és un complement exigit pel verb, introduït per la preposició a i amb la característica de [+animat]. La posició més habitual és darrere el complement directe: En Joaquim ha regalat un disc [CD] a la professora de piano [CI]. Enviaré una carta d’agraïment [CD]a tots els participants [CI]. Ho [CD] han comunicat a la família [CI]. PRACTIQUEM: L’Eva ha regalat una targeta a la Roos En Rajiv i en Gerard ballen al barracó l’últim dia
La Núria i la Kènia venen sempre a l’ institut amb bicicleta.
En Gerard i en Roger viuen a prop de l’ institut.