Història revisada de les dones

Katarzyna Radziwiłł

REVISADA DE LES

EDICIONES EKARÉ

Joanna Czaplewska

Amb el pas del temps, les nostres idees sobre el món es transformen.

La ciència està contínuament fent nous descobriments o revisant tot allò que fins aleshores es donava per cert. Fins i tot, el significat de les paraules que utilitzem canvia o en comencem a fer servir d’altres que defineixen millor el que volem dir. La història varia molt segons el punt de vista de qui la conta, i moltes vegades per explicar-la es recorre a generalitzacions. Per això, és important tenir en consideració: aquest és un llibre d’informació, però tota la informació necessita ser revisada, discutida i ampliada amb noves fonts. Endavant!

Traduït del polonès per Glòria Artiaga Valls Correcció: Marta Gil Santacana Primera edició, 2023 © Katarzyna Radziwiłł, text © Victoria Diez Yépez, text de ‘Dones arreu del món’ © Joanna Czaplewska, il·lustracions © 2023 Ediciones Ekaré Tots els drets reservats C/ Sant Agustí, 6, baixos. 08012 Barcelona www.ekare.com Publicat originalment en polonès per Muchomor Títol original: Historia Kobiet ISBN 978-84-127536-4-6 · Dipòsit legal B.20726.2023 BIBLIOGRAFIA SELECCIONADA · Historia de las mujeres en Occidente. Georges Duby, Michelle Perrot. Taurus, 1991. · Las egipcias. Christian Jacq. Planeta, 2000. · La vida cotidiana en tiempos de Homero. Émile Mireaux. Hachette, 1962. · La vida cotidiana en Grecia en el siglo de Pericles. Robert Flacelière. Temas de Hoy, 1993. · La vida cotidiana en Roma en el apogeo del imperio. Jérôme Carcopino. Temas de Hoy, 2001. · La mujer en tiempos de las catedrales. Régine Pernoud. Editorial Andrés Bello, 1999. · Kronika kobiet. Marian B. Michalik. Kronika, 1993. · Vestidos del mundo. Melissa Leventon. Blume, 2009. · African women: Early history to the 21st century. Kathleen Sheldon. Indiana University Press, 2017. · “A gender-based theory of the origin of the caste system of India”. Chris Bidner, Mukesh Eswaran. Journal of Development Economics, 2015. · El poder en el Imperio inca: los retratos de las Coyas y los Incas desde la visión indígena de Huaman Poma. Gracia Ortiz Portillo, 2015. · Partería en la Nueva España del siglo xvi al xviii: influencias de la práctica europea.

Brenda Ortiz Coss, 2018. · Women and the Family in Chinese History. Patricia Ebrey. Routledge, 2002. · “Social identity and the Yup’ik Eskimo village tunnel system in precolonial and colonial western coastal Alaska.” Lisa Frink. Archeological Papers of the American Anthropological Association, 2008.

Imprès a Barcelona per Índice Arts Gràfiques Aquest producte està fet de materials reciclats i d’altres fonts controlades

Aquest llibre ha estat publicat amb el suport del ©POLAND Translation Program (Polònia)

REVISADA DE LES

Katarzyna Radziwiłł Il·lustrat per

Joanna Czaplewska

Traduït del polonès per Glòria Artiaga Valls

EDICIONES EKARÉ

> 10.000 aC

En sabem ben poc d’aquest període tan remot. Moltes de les dades amb què comptem tenen origen en un seguit de deduccions i hipòtesis acceptades i compartides per les comunitats científiques que estudien arqueologia i història de la humanitat.

2

TOTS JUNTS

Sembla que els primers grups humans tenien de 20 a 30 persones. El seu concepte de família era diferent de l’actual. Vivien tots junts i criaven els infants conjuntament. No se sap del cert quins rols assumia l’home i quins la dona, però les descobertes més recents ens diuen que tots dos feien tasques importants. El grup es desplaçava a la recerca d’animals per caçar i es refugiava en coves o cabanes cobertes amb pells d’animals.

GRUP HUMÀ DINS D’UNA COVA

Els clans vivien de la caça i també de la collita.

XICOIRA UNA DONA MOL CEREALS

Menjaven plantes de l’entorn.

Feien farinetes de cereals i llavors, amanides de fulles i arrels, pasta de baies, mel i infusions de xicoira.

Nyam-nyam!

Amb el temps, van aprendre a fer cassoles d’argila cuita, i culleres i altres estris amb ossos d’animals.

Els ossos més prims servien per fer agulles per cosir roba amb pells d’animals. També confeccionaven joies amb petxines i còdols.

3

L’ART PREHISTÒRIC

A les parets de les coves es van pintar animals i escenes de caça. Es creu que es tractava d’una mena de ritual màgic: pensaven que els animals pintats un dia apareixerien i seria possible caçar-los. Sovint, a les pintures, s’hi veuen urs, que es consideraven animals sagrats.

PINTURES RUPESTRES A LASCAUX, FRANÇA. LES BANYES DELS BRAUS RECORDEN LA LLUNA CREIXENT!

També es tallaven en pedra estatuetes femenines. Es creu que algunes representaven deesses mare i d’altres eren figures de dones reals.

4

HISTÒRIA REVISADA DE LES DONES

PINTURES DE MANS EN UNA COVA DE LA PATAGÒNIA ARGENTINA

EL PRIMER CALENDARI

En aquesta època es va crear el primer calendari, basat en les fases de la lluna. Cada mes tenia vint-i-vuit dies.

LLUNA NOVA

ANIMAL SALVATGE DOMESTICAT

LLUNA PLENA

L’olor del menjar atreia animals salvatges, com llops i xacals.

Amb el temps, els grups humans els van aconseguir domesticar. Aquells ancestres dels gossos vigilaven els nens i ajudaven en les caceres.

A E TA S F L SA CA NIMA A ’ D

P MB

ELL

S

> 10.000 aC

5

10.000 - 5.000 aC

Quan una llavor cau a terra, al cap d’un temps en creix una planta.

Tot observant aquest procés, els humans van descobrir l’agricultura.

D’aleshores ençà, van poder escollir les plantes que creixerien al seu voltant.

6

ELS PRIMERS ASsENTAMENTS

Ja no calia anar a llocs nous a buscar menjar. Ara, les persones podien fer un hort i conrear els camps. Van aprendre a fertilitzar la terra per fer que les plantes es fessin més grans i creixessin més sanes.

Aquest descobriment els va canviar la vida. Els pobles nòmades van esdevenir sedentaris i van construir cases. Les dones tenien cura de la llar i dels nens, i els homes treballaven a l’exterior.

CONSTRUÏEN CASES ALLARGADES!

SOSTRE DE PALLA

CONSTRUCCIÓ DE FUSTA I ARGILA

Les dones van començar a moldre les llavors amb pedres per fer-ne farina.

Amb la farina, feien pa i pastes. Aquesta va ser una de les seves activitats principals durant molts anys.

FORN DE PA

7

Van domesticar més animals. Les cabres i les ovelles els proporcionaven llet, carn i llana.

Les dones teixien amb fils de llana.

Abans que s’inventessin els telers, treballaven per parelles: mentre una sostenia uns fils entre les mans, l’altra hi entrellaçava els altres.

EINES

MARTELL

FLETXA

Es van crear noves eines:

8

FALÇ · EINA PER SEGAR CEREALS DESTRAL · EINA PER TALLAR FUSTA

HISTÒRIA REVISADA DE LES DONES

ANTIGUES CREENCES

A les tombes d’aquella època, a part de restes humanes, s’hi poden trobar molts objectes quotidians. Probablement, ja aleshores es creia en la vida després de la mort, en la qual aquells objectes podien ser útils a la persona difunta.

També es creia en déus, i específicament en desses, ja que s’atribuïa a les dones el do de donar vida, és a dir, de donar a llum fills. Per tal d’honrar-les es van construir els primers temples.

REPRESENTACIÓ D’UNA DEESSA MARE DEL SANTUARI TURC DE ÇATALHÖYÜK

PINTURA MURAL A ALGÈRIA, ÀFRICA

REINA DELS ANIMALS

IMATGE D’UNA GRAN DEESSA AMB BANYES DE BRAU

TEMPLE

Els primers temples van ser llocs de culte a la fertilitat. Ja aleshores les dones pregaven per quedar embarassades i tenir bebès sans.

10.000 - 5.000 aC

9

L’ANTIC EGIPTE

La majoria de les dones egípcies s’encarregaven de la casa. Les dones més acomodades disposaven de servei. En canvi, les més pobres feien elles mateixes les tasques de la llar. Les dones riques administraven les seves propietats i treballadors, soles o amb els seus marits.

10

HISTÒRIA REVISADA DE LES DONES

CAPIT A NA

PROFESSIONS I OFICIS

A l’antic Egipte hi havia metgesses que atenien principalment els embarassos i parts, i elaboraven medicaments amb herbes i fins i tot orina humana. També hi havia dones escribes, agricultores i comerciantes. Les dones podien arribar a ocupar el càrrec de visir, una categoria semblant a la dels primers ministres d’avui dia.

Algunes pintures egípcies semblen indicar que hi havia dones capitanes navegant amb vaixells pel Nil.

VISIR ESCRIBA

MET

CLEÒPATRA

NEFERTITI

SA

BA LL AR IN A

GES

El faraó governava juntament amb la seva dona, que s’encarregava d’una part de les responsabilitats de l’estat.

En algunes ocasions, en lloc d’un faraó hi va haver una faraona, que va governar sola i es va fer càrrec de tots els afers de l’estat. Les reines més famoses d’Egipte van ser Nefertiti i Cleòpatra.

Una dona egípcia no estava obligada a casar-se. Era lliure i independent per decidir per ella mateixa. Tanmateix, la majoria es casava abans dels 15 anys. Ningú no interferia en la seva tria. Per als egipcis era molt important casar-se per amor. La parella podia iniciar un matrimoni de prova, convivia durant un període de temps, uns quants mesos o uns quants anys, i després decidia si realment volia formar un matrimoni per sempre. A l’antic Egipte, no s’hi celebraven cerimònies de casament, la dona i l’home vivien junts a la seva nova llar i així esdevenien marit i muller. La dona conservava el seu nom, les seves propietats i el dret a decidir per ella mateixa. Juntament amb el seu marit, prenia totes les decisions relacionades amb la família que havien creat.

11

Un recorregut il·lustrat per la història de la humanitat —des de la prehistòria fins al segle xxi— que incorpora la perspectiva de les dones en diferents cultures i èpoques.

No sols aventureres o rebels que van fer història, sinó també relats de vides quotidianes de dones que... no figuren en la majoria d’enciclopèdies!

C IÓ U N A IN V ITA IR R B O C A REDES E U Q COSES S P E N S AV E .

Q U E S A B IE S