El lleó de la biblioteca
MICHELLE KNUDSEN il·lustrat per KEVIN HAWKES
A la memòria de Carol J. Buckley, estel fulgurant de la biblioteca de la universitat de Cornell, que sempre feia lloc a un nou amic en el seu cor. T’enyorem.
M. K.
A la Priscilla, la nostra primera bibliotecària.
K. H.
Traducció: Anna Gasol
Cinquena edició, 2023
© 2006 Michelle Knudsen, text © 2006 Kevin Hawkes, il·lustracions © 2007 Ediciones Ekaré
C/ Sant Agustí, 6, baixos, 08012 Barcelona Espanya
www.ekare.com
Publicat amb l’acord de Walker Books Ltd., Londres SE11 5HJ
Títol original: Library Lion
Tots els drets reservats. Cap part d’aquest llibre pot ser reproduïda, transmesa o arxivada en un sistema de recerca, en cap forma o mitjà, gràfic, electrònic o mecànic incloent-hi fotocòpia o grabació sense el permís previ i per escrit de l’editorial.
ISBN 978-84-934863-2-7 · Dipòsit legal B.26387.2013
La tipografia d’aquest llibre és New Clarendon
Aquest producte està fet de materials reciclats i d’altres fonts controlades
El lleó de la biblioteca
MICHELLE KNUDSEN
il·lustrat per KEVIN HAWKES
EDICIONES EKARÉ
BIBLIOTECA
Un bon dia, va entrar un lleó a la biblioteca.
Va passar de llarg el taulell de préstec
i va anar directament a la sala de lectura.
El senyor Abellà va córrer pel vestíbul fins al despatx de la cap de la biblioteca.
—Senyora Brunet! —va cridar.
—No corri —el va renyar la senyora Brunet sense aixecar els ulls.
—És que hi ha un lleó! —va exclamar el senyor Abellà—. A la biblioteca!
—Que no obeeix les normes? —va preguntar la senyora Brunet, que era molt exigent amb el compliment de les normes.
—Sí —va contestar el senyor Abellà—. De fet, sí.
—Aleshores, deixi’l estar.
El lleó es va passejar per tota la biblioteca. Va olorar les fitxes del catàleg.
Es va gratar el cap amb les darreres novetats.
Després, es va dirigir al racó dels contes i es va ajeure a dormir.
Ningú sabia què calia fer. No hi havia normes sobre els lleons a la biblioteca.
Al cap d’una estona, va arribar l’hora del conte. Tampoc no hi havia cap norma sobre els lleons a l’hora del conte.
La contacontes semblava una mica nerviosa. Però va llegir el títol del primer llibre amb una veu clara i forta. El lleó va aixecar el cap. La contacontes va seguir llegint.
El lleó es va quedar a escoltar el següent conte.
I, després, l’altre. Esperava un altre conte, però els nens van començar a marxar.
—L’hora del conte s’ha acabat —li va explicar una nena.
—És hora de marxar.
El lleó va mirar els infants. Va mirar la contacontes. Va mirar els llibres tancats. Llavors va rugir molt fort.
La senyora Brunet va sortir del seu despatx.
—Qui és que fa aquest soroll? —va preguntar.
—És el lleó —va explicar el senyor Abellà.
La senyora Brunet es va plantar davant el lleó.
—Si no pots estar en silenci, hauràs de marxar —va dir molt enfadada—. Aquestes són les normes.
El lleó va continuar rugint. Semblava molt trist.
La nena va estirar el vestit de la senyora Brunet.
—Si promet que callarà, pot tornar demà a l’hora del conte? —va preguntar.
El lleó va parar de rugir. Va mirar la senyora Brunet.
La senyora Brunet se’l va mirar i va dir:
—Sí. Si és un lleó amable i silenciós pot tornar demà a l’hora del conte.
—Visca! —van cridar els nens.
MICHELLE KNUDSEN ha treballat en biblioteques de les ciutats de Nova York i Ithaca, Estats Units. És autora d’un gran nombre de llibres infantils. En publicar El lleó de la biblioteca, va dir: «Les persones que freqüenten les biblioteques saben que són uns indrets màgics, especials, on tothom és benvingut i on tot sembla possible. He fet molts amics fantàstics a les biblioteques, tant dins les pàgines dels llibres com entre les persones que hi treballen».
KEVIN HAWKES ha il·lustrat molts llibres infantils, alguns dels quals han estat guardonats amb importants premis. Diu que «En dibuixar El lleó de la biblioteca em semblava que retornava a les biblioteques que vaig conèixer de menut.
Era fascinant compartir l’hora del conte amb el meu lleó personal. Volia que aquestes il·lustracions fossin un record d’aquells dies durant els quals una visita a la biblioteca era tan emocionant com una excursió al zoològic, tal vegada més i tot!»
